Full text of "Primer congrés internacional de la llengua catalana, Barcelona, octubre de 1906"

See other formats

This is a reproduction of a library book that was digitized 
by Google as part of an ongoing effort to preserve the 
information in books and make it universally accessible. 

Google - books 

https://books.google.com 





This is a reproduction of a library book that was digitized 
by Google as part of an ongoing effort to preserve the 
information in books and make it universally accessible. 

Google - books 

https://books.google.com 


















1 % 3 G Co « 


lijfiípppmmfiippmmmpp 


Harvard College j|j 
Library j 



THE GIFT OF 


Archibald Cary Coolidge; 

Claas of 1887 

PROFESSOR OF HISTORY 


\ • 


r 


Digitized by 





Digitized by ^.ooQle 






Digitized by ^.ooQle 



Digitized by 




Digitized by ^.ooQle 



Ifí/ 

Primer Congrés 
Internacional de la 
Llengua Catalana 


BARCELONA 
Octubre de 1906 

t 


1908 


Digitized by ^.ooQle 



Digitized by ^.ooQle 




Digitized by 





Digitized by 






Digitized by 



Primer Congrés Internacional 
de la Llengua Catalana 


Digitized by ^.ooQle 



Digitized by 



Primer Congrés Inter 

nacional de la Llengua 


Catalana 


BARCELONA 
Octubre de 
1906 


Estampa d’En Joaquim Horta 
Méndez Núflez, 3 y 5 
1908 


Digitized by LnOOQle 


"2- 3 (r?. 0 0' 


HARVARD CÜLLEGE UBfiARY 
GIFT üF 

ARCHIBALD CARY C 00 UD 6 I 

APR 28 1925 



t- 


Digitized by 


Google 



PRIMER CONGRÉS INTERNACIONAL 

DE LA LLENGUA CATALANA 

COMISSIONS ORGANISADORES 


Comissió tècnica 

Molt Iltre. Sr. Dr. Mossèn Antoni M. a Alcover, Magistral y Vicari 
general de Mallorca, filòlech y publicista: President de les Comissions 
organisadores. 

Vis-presidencia: ILTRE. Sr. Dr. D. Antoni Rubió y Lluch, Catedrà- 
tich de Literatura catalana en els Estudis Universitaris Catalans y de 
Literatura general espanyola en la Universitat de Barcelona, Cònsul 
general de Grècia, etc. 

Sr. D. Jaume Massó y Torrents, bibliògraf y publicista. 

Sr. D. Joaquim Cases-Carbó, Advocat y escriptor. 

Secretaria: Sr. Prof. D. JOSEPH PIJOAN Y SoTERAS, Arquitecte, Pro¬ 
fessor de la Escola d’Arquitectura de Barcelona, y escriptor. 

Comissió econòmica 

Vis-presidencia: D. Joan AlandÍ Y Canela, Comerciant, Tresorer de les 
Comissions organisadores . 

Iltre. Sr. Dr. D. Benet de Pomés y Pomar, Comte de Santa María 
DE POMÉS, Cavaller de la Ordre de Sant Gregori ’1 Magne, y Advocat. 

Secretaria'. Sr. D. CARLES DE FORTUNY, hisendat y escriptor. 

Comissió administrativa 

Vis-presidencia: Iltre. Sr. D. Joan Rubió y Bellver, Arquitecte, 
y Regidor del Excelentíssim Ajuntament de Barcelona. 

Sr. Prof. D. Emili Vallès y Vidal, Llicenciat en Ciencies, gramàtich 
y escriptor. 

Secretaria: Sr. Dr. D. Jaume Algarrà y Postius, Advocat. 

Comitè exeeutiu 

Iltre. Sr. D. Joan Rubió. 

Sr. D. Joan Alandí. 

Sr. D. Joseph Pijoan. 

Sr. Dr. D. Jaume Ai.garra, Secretari general de les Comissions 
organisadores. 

Sr. D. Joaquim Manuel Gay y Planella, Comerciant, Vis-secretari 
general. 


Digitized by UiOOQLe 




IO 


COMISSIONS ESPECIALS 

Comissió de la Esposició bibliogràfica 

Sr. D. Eudalt Canibell, Director de la Biblioteca Pública Arüs 

Sr. D. Ramón Miquel y Planas 

Sr. D. Cès^ar Nieto 

Sr. D. Jordi Rubió y Balaguer 

Sr. D. Francesch de P. Colldeforns 

Sr. D. Ramón d’Alòs y de Dou 

Sr. D. Manuel Raventós 

Sr. D. Joseph M. a López Picó 

Sr. D. Francesch Martorell 

Sr. D. Miquel Cabeça 

Comissió de la «Garden Party» 

Sr. D. Rafel Gay y de Montellà 
Sr. D. Xavier d’Alòs y de Dou 
Sr. D. Rafel Masó y Golferichs 
Sr. D. Eugeni Vilaclara y Bladó 
Sr.. D. Vicens Puiggròs 


f 




Digitized by ^.ooQle 



PRESIDENCIES HONORARIES DEL CONGRÉS 

Emm. Sr. Cardenal - Bisbe de Barcelona 

Iltm. Sr Bisbe de Perpinyà 

Iltm. Sr. Bisbe de Vich 

Iltm. Sr. Bisbe de la Seu d’Urgell 

Iltm. Sr. Bisbe de Solsona 

D. Frederich Mistral 

D. Marcelí Menèndez Pelayo 

D. Angel Guimerà 

D. Teodor Llorente 

D. Francesch Romaní y Puigdengoles 

D. Artur Farinelli, de la Universitat d’Innsbruk 

Dr. Bernat Schàdel, de la Universitat de Halle 

Mr. Morel-Fatio, de la Universitat de París 

D. Anicet dels Reys Gonçalvez Vianna, de Lisboa 


TAULES DE LES SECCIONS 


Filològica - Històrica 

Presidència: Mn. Antoni M. a Alcover 

Vis-presidencies: Mn. Mariàn Grandia 
D. Pere Vidal 
D. Pompeu Fabra 
D. Mateu Obrador 

Secretaries ; D. Joaquim Cases-Carbó 
D. Emili Vallès 


Literaria 


Presidència: D. Antoni Rubió y Lluch 

Vis-presidencies: Mn. Miquel Costa y Llobera 
D. Joan Maragall 
D. Joaquim Ruyra 
D. Joan Alcover 

Secretaries: D. Jaume Massó y Torrents 

D. Joseph Pijoan 

Social y Jurídica 

Presidència: D. Raymond d’Abadal 

Vis-presidencies: D. Francesch Albó y Martí 
D. Jaume Carner 
D. Ramón Picó y Campamar 
D. Joseph Franquesa y Gomis 
Secretaries: Sr. Comte de Santa Maria de Pomés 

D. Jaume Algarra y Postius 
D. Ferràn Sans y Buigas 


Digitized by 


Google 



12 


COMISSIÓ EXECUTIVA 

DELS ACORTS DEL CONGRÉS 

Mn. Antoni M. a Alcover 

D. Antoni Rubió y Lluch 

D. Raymond d’Abadal 

D. Joan Alandí y Canela 

D. Joan Rubió y Bellver 

D. Jaume Massó y Torrents 

D. Joaquim Cases-Carbó 

Sr. Comte de Santa Maria de Pomés 

D. Emili Vallès y Vidal 

D. Joseph Pijoan 

D. Carles de Fortuny 

D. Jaume Algarra y Postius 

D. Joaquim M. Gay 

D. Ferràn Sans y Buigas 


(i) Formada pels individuus de les Comissions organisadores junt ab els Srs. Presidents y Secretaris 
de les Taules. 


i 

i 


Digitized by 


Google 



Congrés Internacional 

DE LA LLENGUA CATALANA 

La Llengua Catalana té una historia gloriosa: en l’Edat Mitjana fou la llengua dels 
reys d’Aragó y de la seva ben ordenada cancelleria, y s’extengué triomfalment, ab el 
vol de la ciència o per l’impuls de les armes, per les tres penínsules mediterrànies. Fou 
llengua d’Estat a Sicilià y a Atenes y en la cort magnífica d’Alfons V a Nàpols. 

En ella parlaren, abans que en cap altra, els primers parlaments polítichs d’Europa. 
En ella s’escrigueren les primeres lleys marítimes dels pobles migevals, y ella fou la 
primera llengua vulgar que serví pera les especulacions filosòfiques. Es, donchs, llengua 
d’alta y antiga prosapia. 

Parlada encara avuy per quatre milions d’homens, veu catalana, ab més o menys 
diferencies dialectals, es la que’s parla en les províncies de Barcelona, Tarragona, 
Girona, Lleida, València, Alacant y Castelló de la Plana, a les Balears, al departament 
francès dels Pireneus Orientals y en la petita regió d’Alguer, a l’illa de Sardenya. 

Hi hà, donchs, espanyols, francesos y italians qui la parlen. Desde ’ls cims aguts de 
les nostres montanyes fins a les capitals modernes, populoses y agitades com Barcelona, 
en les illes d’endins la mar y en la llarga ribera de les nostres costes, homens de mar 
y de terra han continuat estimant-se aquesta llengua catalana, adhuc en els temps de la 
seva més gran decadència literaria. 

En aquell període d’esmortuiment que durà més de tres centúries, la llengua 
catalana va desaparèixer gaire be de la vida pública en sa forma escrita. Els pobles qui 
la parlaven vegeren llur conciencia torbada per aquells qui ’n feyen un pecat de parlar la 
llengua propria; valencians y mallorquins començaren a dubtar de la santa unitat de la 
paraula nostra, y altres, més estraviats encara, cercaren en una fantàstica llengua 
ílemosina la genealogia arbitraria del nostre idioma. 

El renaixement del nucleu català, qui començà essent econòmich, ha arribat a esser 
integral, extenent-se a totes les manifestacions artístiques, literàries, socials y científiques. 
Escriptors meravellosament dotats del geni y de l’instint de la raça han sublimat la 
llengua del poble y l’han aixecada a les altes esferes de la • literatura y del pensament. 
En poch més de mig segle, y malgrat tots els obstacles oposats pels elements oficials, 
la llengua literaria ha resorgit ab vida esplendorosa, caminant ab èxit, a figurar entre les 
més cultivades de les seves germanes neo-llatines. 

Cal, donchs, ara que la llengua catalana ha recobrat la seva dignitat literaria, que ’ns 
afanyèm a estudiar-la tècnicament en la seva íntima estructura. Es aquesta una necessitat 
espiritual nostra y un deute que tenim ab la cultura universal. 

Ab la vivor de les disputes y ab l’exitació de les controvèrsies, nosaltres (encara 
que no hem deixat de tenir tècnichs y gramàtichs molt respectables) hem perdut en gran 
part aquella tradició de mètode y disciplina científica que són avuy tant necessaris pera’l 
bon profit dels estudis, y es pera restaurar-los que ’ns dirigim a tots els homens de bona 
voluntat, tant d’aquí com dels demés paísos, pera que vinguin a aportar-nos el tresor 
de les llurs esperiencies científiques. 

Es a vosaltres, els estudiosos dels demés pobles peninsulars no catalans, a qui ’ns 
dirigim primerament demanant-vos que vinguèu a colaborar ab nosaltres, catalans, en 
l’estudi d’aquesta llengua germana de les vostres. Y, després d’a vosaltres, y tant com 
a vosaltres, es als aciençats de tot el món a qui convidem, pera que vinguin a la terra 


Digitized by ^.ooQle 



H 


den Milà y den Bastero a retornar-nos el caudal científich que aquells homens il-lustres 
els entregaren. 

Congregats a Barcelona, els estudiosos de la llengua catalana apendràn de sentir-la 
viva en la boca del poble y coneixeràn de passada la moderna literatura catalana, tant 
abundant y rica de sentit, y aquí podràn concertar-se també pera treballs colectius que 
siguin d’interès general pera ’ls estudis filològichs. Obres importants dels nostres clàssichs 
antichs jeuen ignorades en les biblioteques y arxius de la península y de Testranger; 
manuscrits sovint mal catalogats com a provençals, o 3 b el nom genèrich d’espanyols, 
contenen textes inestimables de l’antiga literatura catalana. 

Es d’un interès general, pera ’ls romanistes, el coneixement precís de la nostra 
llengua, tant moderna y tant antiga a la vegada; y es per això que no dubtem que han 
d’aprofitar aquesta ocasió que sç ’ls ofereix d’un Congrés, pera venir a fer-ne íntima y 
personal coneixença a casa nostra. 

Ells podràn aportar-nos els datos nous de llurs estudis en forma d’una comunicació, 
o el simple exemple de llur paraula metòdica y disciplinada. La bona llevor granarà f 
y tenim fe en que aquest Congrés ha de contribuir en molt a la restauració dels estudis 
filològichs a Catalunya. En cambi nosaltres, apenes sortits d’un llarch període de dures 
proves, els mostrarèm dignamept lo que pot l’amor d’un poble que ha estimat la seva 
llengua, fent-ne una religió y un culte. 

El .Congrés s’ocuparà, donchs, del desenrotllament dels estudis filològichs a 
Catalunya. Tractarà, ademés, de les qüestions històriques y literàries que ab la llengua 
estiguen relacionades, y pensarà en proveir a la defensa y estensió d’aquesta nostra 
estimada llengua catalana. Se dividirà en conseqüència, en quatre seccions: Filològica, 
Històrica, Literaria y Social. 

Els iniciadors del Congrés esperen que ’ls romanistes en general, y sobre tot aquells 
qui tantes proves han donades ja d’amor a la nostra llengua, no deixaràn d’acudir-hi; als 
estudiosos hispànichs y extrangers els ofereixen la tradicional llealtat de la terra catalana; 
en ells confien, y en ells esperen, car la sort d’una de les més antigues y glorioses llen¬ 
gües romàniques els ha forsoçament d’esser cara. 

Y als catalans tots, en general, els demanen la ajuda llur sense distinció de classes 
ni categories. Criden els aciençats pera que estudiin, els allunyats pera que s’acostin, y 
els presents pera que ’ls assisteixin; y que així, tots aplegats, facin un nou esforç per la 
llengua y per la patria. 

Barcelona , Desembre 1905. 

LA COMISSIÓ TÈCNICA: 

Antoni M. a Alcover, A. Rubió y Lluch, J. Massó y Torrents, J. Pijoan, 

J. Cases-Carbó. 


Digitized by <^.OOQLe 



Programa de les Taspes y Festes del Congrés 


DISSABTE DÍA 13 
A les 10 de la nit . — Sessió inaugural 

DIUMENGE DÍA 14 

A les 10 del mati. — Inauguració de l'Esposició del llibre català 

A les 11 del mati. — Constitució de les seccions y ordre dels treballs 

A la tarde . — «Garden-Party» en obsequi als Congressistes y llurs families al Park Güell 

DILLUNS DÍA 15 

A Us 10 del mati. — Sessió ordinaria 
A U's 4 de la tarde. — Sessió ordinaria 

A la nit. — Al Teatre Principal, festa del Teatre Català, ab representacions de varies 
escenes de les diverses èpoques del nostre teatre v 

DIMARS DÍA 16 

A Us 10 del matí. — Sessió ordinaria 
A Us 4. de la tarde. — Sessió ordinaria 

A la nit. — Festa de la Música Popular Catalana, per 1 ’«Orfeó Català» 

DIMECRES DÍA 17 
A Us 10 del matí. — Sessió ordinaria 

A la 1 de la tarde. — Dinar en obsequi dels Congressistes estrangers al Restaurant del 
Tibidabo 

A Us 6 de la tarde. — Sessió de clausura del Congrés 
A la nit. — Recepció al Saló de Cent per l'Ajuntament de Barcelona 

DIJOUS DÍA 18 

Excursions a Vich, a Ripoll, a Poblet y a Vilanova y Sitges, en obsequi als Congressistes 
estrangers 

A la nit. — Recepció en obsequi dels Congressistes a l’cAteneo Barcelonès» 


Digitized by <^.000 Le 



i6 


REGLAMENT 


Art. i. r El Primer Congrés Inter¬ 
nacional de la Llengua Catalana s’obrirà 
a Barcelona ’l día 13 d’octubre de 1906 
y ’s clourà ’l 17 del meteix mes. Son 
obgecte es esclusivament científich. 

Art. 2. n Hi haurà dues categories de 
Congressistes: Honoraria y Efectiva . 

' Seràn Congressistes honoraris: 1 . r Els 
Congressistes estrangers qui presentin 
algun treball al Congrés o vinguin a pendre 
part en ses tasques. 2.° Els qui hagin 
sigut nomenats tals per les Comissions 
organisadores, en atenció a llurs mèrits. 
3/ Els qui al verificar l’inscripció ha¬ 
gin satisfet una quota no inferior a 50ptes. 

Seràn Congressistes efectius: tots els 
qui ho solicitin, satisfacin una quota no 
inferior a 5 ptes. y exhibexin el títol 
corresponent. 

Art. 3J Tot membre del Congrés, al 
satisfer la quota, rebrà un títol, que l’a¬ 
creditarà com a Congressista. 

Al solicitarse la inscripció deuen cla¬ 
rament espressarse els noms y cognoms 
del Congressista, sa professió y títols 
acadèmichs o honorífichs y la seva adressa. 

El títol de Congressista serà necessari 
presentarlo pera la entrada en les ses¬ 
sions y pera obtenir el carnet. 

La inscripció de Congressista dpna 
dret: a la entrada en els llochs ont se 
celebri algun acte del Congrés, en tant 
que la capacitat del lloch ho permeti; 
a la rebaixa que sia acordada en les festes 
que no tinguen caràcter purament gratuit; 
a rebre gratuitament un exemplar del 
Llibre de Deliberacions; a rebre gratui¬ 
tament de la Secretaria general la cèdula 
d’identificació necessària pera obtenir de 
les Companyies ferroviàries la rebaixa de 
preus que ’s concedeix als Congressistes. 

També tindran dret els senyors Con¬ 
gressistes a un nombre limitat d’invita¬ 
cions, que deuràn exhibirse a l’entrada 
de les festes gratuites, pera persones de 
llurs families. 

Art. 4.* El Congrés estarà dividit en 
les Seccions següentes: 

I. Secció filològica-històrica. 



II. Secció literaria. 

III. Secció social y jurídica. 

Art. 5.* El Comitè Executiu, d’ acort 
ab les Comissions organisadores, estàn 
encarregats de tots els treballs de pre¬ 
paració y funcionament del Congrés y de 
ses festes. Lo per dites Comissions acor¬ 
dat es inapelable y indiscutible. 

Art. 6. è Sols hi hauràn dues Assam- 
blees generals o Sessions plenàries: la 
inaugural y la de clausura. Les altres 
reunions seràn tantes com calguin pera 
despatxar el treball de cada Secció. Les 
Seccions poden funcionar alhora. 

Art. y. é Les Comissions poden acor¬ 
dar la celebració d’altres Assamblees 
generals, sia pera la lectura de comuni¬ 
cacions científiques d’escepcional impor¬ 
tància, etc. Les conferencies no poden 
esser seguides de discussió de cap mena. 

Art. 8. è Els treballs presentats al 
Congrés se dividiràn en temes y comuni¬ 
cacions. Els temes podràn discutirse, però 
no les comunicacions. 

Art. 9> Avans del día 23 de sep- 
tembre els senyors Ponents deuen tenir 
entregades al Comitè Executiu les Con¬ 
clusions de llurs temes respectius, les quals 
un cop impreses se circularàn tot lo més 
tart vuit dies abans del Congrés entre ’ls 
membres del meteix. 

Tots els senyors congressistes qui vul- 
guen presentar esmenes a les meteixes 
podràn enviaries al Comitè Executiu, fins 
a les 10 de la nit del día n d’octubre, 
firmades pel remitent, espressanthi ab tota 
claretat el nom del interessat y ’l nombre 
que figuri en el seu títol de Congressista. 

Art. 10. Els ponents podràn fer seves 
les esmenes que ’s presentin y que creguin 
encertades, modificant llavors en el sentit 
de les meteixes llurs conclusions, que 
seràn redactades de nou y llegides pera 
coneixement del Congrés en les reunions 
de constitució de les Seccions. Si la Sec¬ 
ció vota favorablement alguna esmena, se 
posaràn d’acort l’autor de la meteixa y ’l 
Ponent pera la redacció definitiva de la 
conclusió. 


Digitized by ^.ooQle 



17 


Art. ii. La Taula de cada Secció, 
en cas d’esser varies les esmenes que 
s’hagin de discutir, farà que ’s discuteixin 
en lloch preferent les que crega més im¬ 
portants, subgectantse al temps de que ’s 
disposi. 

Sols hi hauran en cada discussió dos 
toms en prò y dos en contra. Els Ponents 
disposaràn de 15 minuts per la defensa 
de llurs conclusions. Els autors de les 
esmenes, defensantles, no hi esmersaràn 
més de 10 minuts. Això s’entén en els 
primers toms, puix els segons, tant en 
prò com en contra, no passaran de 5 
minuts cada un. No obstant, tots els plas- 
sos seràn prorrogables o reduibles, sem¬ 
pre que la Secció ho acordi a proposta 
del President. 

Art. i 2. Les Comissions organisa- 
dores, reunides el dia 13 d’octubre avans 
de la Sessió inaugural, ne celebraran una 
de preparatòria. En ella ’s faràn els no¬ 
menaments de les Taules de les Seccions 
y ’s proclamaran els Presidents honoraris 
del Congrés, se donarà compte de les es¬ 
menes rebudes, se decreterà les que me¬ 
reixin ser preses en consideració y s’acor¬ 
darà la forma en que hauràn de ferse les 
votacions, donantse compte al Congrés 
dels nomenaments de les Taules al finali- 
sar la Sessió inaugural, y de lo demés en 
la reunió de constitució de les Seccions. 

Art. 13. La presidència de les Sec¬ 
cions té facultat per interpretar el present 


reglament. No ’s concedirà may la paraula 
per qüestions d’ordre, per alusions y 
tot lo que no sigui de caràcter tècnich. 

Art. 14. Cada Congressista, en aca¬ 
bant de llegir son tema, comunicació, 
esmena, proposició, etc., ne farà entrega 
allí meteix al Secretari de la Taula de la 
Secció. Aixís meteix els discursos llegits 
en Assamblea general, seràn fets a mans 
del Secretari general del Comitè executiu. 

Els senyors Congressistes qui prenguin 
part oralment en les discussions venen 
obligats a fer un estracte escrit de llurs 
parlaments per remètrel al Secretari ge¬ 
neral, avans del día 20 d’octubre. 

El Comitè Executiu cuidarà de la 
publicació de les actes y deliberacions, 
literalment o per estracte, en el modo y 
forma que tingui per convenient. 

Art. 15. Després de clòs el Congrés 
podràn actuar en nom del meteix les 
Comissions que ’s nomenin per portar a 
la pràctica acorts presos. Una de dites 
Comissions ha d’esser encarregada de 
organisar el segón Congrés Internacional 
de la Llengua Catalana. 

Art. 16. La llengua catalana en totes 
les seves riques variants, serà la oficial 
del Congrés, però els Congressistes qui 
no síen de paíssos ont dita llengua es 
parlada, podràn usar la .seva pròpia. 

Barcelona, septembre de 1906. — Per 
A. de les Comissions: el Secretari general, 
Dr. J. Algarra y Postius. 


Digitized by ^.ooQle 



f fonelusions provisionals dels T emes posats a diseussió 


SECCIÓ FILOLÒGICA-HISTÒRICA 


TEMA I 

Dr. Joan Codina, Catedràtich del Semi¬ 
nari de Barcelona. — Importància de 
V Ortografia. Necessitat d'equilibrar 
l'element fonètich ab Vetimològich. 

Per equilibrar l’element fònich ab l’eti- 
mològich en pro de l’Ortografia de la 
llengua catalana, es precís: 

i . r Estudiar ab molta seriositat la 
Etimologia de nostra llengua, no oblidant 
que en treballs d’aquesta mena s’han errat 
sovint encara els gramàtichs més dis¬ 
tingits. 

2." Conreuar també ab gran mirament 
nostra Fonètica, tenint molt en compte 
que la tasca d’esbrinar les modificacions 
que sofrexen els mots es no menys fexuga 
y arriscada que la d’escudrinyar ses 
arrels. 

3/ Atendre en aquexa doble feina al 
ús corrent y al tradicional de nostra parla, 
com també a les llengües d’origen per 
nosaltres, sobre tot la llatina, y ajudarse 
ab comparacions d’altres idiomes, en par¬ 
ticular dels germans. 

4.* Conegudes la Etimologia y la Fo¬ 
nètica d’un mot, escríurel conforme la 
Fonètica, perquè aquesta es la que dona 
una forma nova a les paraules que aquella 
li apropia, enmotllantles segons la fesomia 
de cada poble. 

TEMA n 

JosepH RiGOL, de Tarrassa. — Pronoms 
y adgetius pronominals. Us correcte del 

llur. 

I. El pronòm possessiu llur, provi- 
nent del genitiu plural llatí de tercera 
persona illorum, dèu conservar sempre 
aquest just valor original, referintse úni¬ 
cament a més d’un possehidor. — II. Dèu 
acordarse en nombre ab l’obgecte de pos¬ 
sessió. — III. Es convenient restablir l’ús 
com a absolut. Exemple: no gasten res 
que no sigui llur. — IV. No cal emplearlo 


com a datiu, per tenir ja la nostra llengua 
el medi. just d’espressió en la forma àtona 
pronominal de tercera persona els . 

TEMA III 

Fèlix Jover y Vergés, Doctor en Filo¬ 
sofia y Lletres, de Barcelona. — Par¬ 
tícules pronominals, hi, en, ho. 

I. L’ús en català de les partícules 
pronominals hi, en, ho, es una prova de 
les característiques que presenta la nostra 
llengua. 

II. L’estudi de la Sintaxis catalana, 
per lo que té la Sintaxis de propi y distin¬ 
tiu en cada llengua, ha de referirse forçosa¬ 
ment a les característiques: paraules, mo¬ 
dismes, y demés formes de llenguatge 
que son l’ànima de la llengua. 

TEMA IV 

Bonaventura Riera, de Barcelona. — 
Relatiu, possessiu català equivalent al 
llatí cujus, quòrum. 

I. Lo relatiu possessiu equivalent al 
llatí, cujus, quòrum, es en català qui, que, 
qual, precedit de la preposició de, tant si 
va després del antecedent y ’l conse¬ 
güent ( .... lo .... del qual), com si 's 

troba entre mitg de l’un y l’altre ( . de 

qui lo . ) 

II. L’ús del qual, que o quin sense la 
preposició de no pot espressar may l’idea 
de possessió, essent un barbrisme tant 
lleig com general l’ús del qual o quin com 
a traducció literal del cuyo castellà. 

TEMA V 

Mossèn Miquel Costa y Llobera, 
Mestre en Gay Saber, de Mallorca. — 
La preposició a en l'acusatiu. 

L’ús de la preposició a en l’acusatiu 


Digitized by ^.ooQle 





19 


(quan se tracta de persona, nom propi 
o personificació), pertany únicament al 
castellà; constitueix una anomalia, con¬ 
fonent dues relacions tant distintes com 
les del datiu y acusatiu; finalment es 
contrari a la llegítima .tradició de la nostra 
llengua; per tot lo qual no s’hi pot adme¬ 
tre més. 

TEMA VI 

Molt Iltre. Sr. Dr. Antoni M. a Al¬ 
cover, Canonge Magistral y Vicari 
general de Mallorca. — Concordansa 
del participi ab el terme d'acció. 

I. La concordansa del participi ab el 
terme d’acció dins els temps composts 
de la veu activa es una lley interna de la 
llengua catalana, que ’s revela tant dins 
els monuments escrits de tots els sigles y 
regions com dins el llenguatge parlat. 

II. Devegades falla aquella lley, axò 
es, no 's fa dita concordansa quant el 
participi va devant el terme d’acció, per 
motiu de no atendre sempre el qui parla 
a si dit terme revestirà la forma mascu¬ 
lina o femenina, singular o plural. 

III. Fora del cas de la conclusió ante¬ 
rior, l’infracció de la lley de concordansa 
no es una evolució espontània sobrevin¬ 
guda naturalment dins la nostra llengua, 
sinó que ’s dèu esclusivament a l’influencia 
castellana, que desde ’1 sigle XVI deturpa 
y violenta l’estructura interna del català. 

IV. Els monuments escrits del sigle 
XVI ensà y l’estat actual de la llengua 
parlada en les seves diferentes regions, 
demostren que, allà ont es més forta 
l’influencia castellana, més poch s’hi ob¬ 
serva la lley de la concordansa; y allà 
ont es més fluxa dita influencia, aquella 
lley hi es més observada. 

V. La lley de la concordansa s’ob¬ 
serva més dins la llengua parlada que 
dins l'escrita, perquè, en parlar, un se dexa 
dur més de l’instint de la llengua que no 
quant un escriu. 

VI. Les infraccions de la lley de con¬ 
cordansa en les persones que no sufrexen 
gayre la influencia castellana se deuen 
a la falta d’estudis gramaticals del català, 
de que sempre hem patit y patim per la 
nostra desgracia. 


TEMA VII 

Bernat Obrador, de Palma de Ma¬ 
llorca. — Us del aussiliar esser en les 
oracions d'activa. 

I. La tradició llingüística es una base 
indispensable per investigar y establir les 
lleys filològiques; però es insuficient y no 
té valor absolut quan la llengua ha suferta 
per llarch temps l’influencia escessiva y 
desnaturalisadora d’algún altre idioma 
estern. 

II. En formar una oració de temps 
compost, el valor del participi y les seves 
relacions ab les altres parts de l’oració, 
decideixen absolutament l’ús de l’un o 
l’altre verb aussiliar. Axí, donchs, l’estu¬ 
di del participi ha de precedir al tractat 
dels aussiliars. 

III. Qualsevol verb català pendrà 
l’aussiliar esser, sempre que dins l’oració 
el seu participi sia adjetiu del subjecte; 
y pendrà l’aussiliar haver sempre que ’l 
participi sia adjetiu del terme de l’acció 
o de l’acció verbal metexa. 

TEMA VIII 

Rt. P. Ignasi Casanoves, S. J., de Bar¬ 
celona. — Oracions condicionals. 

I. L’imperfet d’indicatiu en les con¬ 
dicionals irreals de present y futur es for¬ 
ma catalana de sòca y arrèl. 

II. La preponderància estremada de 
l’imperfet de subjuntiu sobre ’l d’indicatiu 
en-les metexes es d’influencia forastera. 

TEMA IX 

Víctor Oliva, de Vilanova y Geltrú.— 
Procedència y Ortografia de la x cata¬ 
lana. 

I. La majoria de les paraules cata¬ 
lanes aont entra la x, provenen del llatí. 

II. En aquestes el sò català de la x 
deriva de les lletres llatines x, s , ss, sc , 
y r. 

III. Els quatre sons que fins are s’han 


(i) Per impossibilitat d’encarregarsen son pare D. Mateu, 
Arxiver de la Diputació de Palma, com constava en el fascicle- 
programa del Congrés. 


Digitized by CiOOQle 



20 


vingut representant per x , deuen distin- 
girse, escrivint: 

x, quan sona com ch francesa, 
tx, quan sona com ch castellana, 


cs, quan axis se pronuncia, com en 
laxant , luxació , etc. 

cjs y quan se pronuncia axis: com en 
examen. 


SECCIÓ LITERARIA 


TEMA I 

Joaquim Ruyra, de Blanes,— La nostra 
llengua en les obres literàries. Causes 
de la formació del llenguatge literari 
com a diferent del vulgar. Crítica d'in¬ 
troduccions sintàcsiques de quart ordre 
en la literatura çatalana. 

I. Que ’l pensament artístich sent 
vers el llenguatge tres menes de necessi¬ 
tats essencials: necessitat de riquesa in¬ 
terna o mental, necessitat de riquesa 
esterna o formal y necessitat de comuni¬ 
cació; y que aquestes necessitats poden y 
solen portar a la formació d’un llenguatge 
literari diferent, en part, del vulgar. 

II. Que ’l més bon ordre de fonts, 
que ’s pot seguir per millor satisfer la 
primera de les esmentades necessitats ab 
menys perjudici de la tercera, es el de la' 
següent enumeració: — parla viva, — llen¬ 
guatge antiquat,—construcció llatínica, 
—barbra introducció y lliure invenció. 
( Vid. Horaci. Ep. ad Pis. VII). 

III. Que la poca afició al estudi del 
català antich y l’intens y general estudi 
del castellà, a la nostra terra produeixen 
en el bon ordre dels nostres coneixements 
llingüístichs una pertorbació perniciosa al 
nostre llenguatge literari. 

IV. Que per evitar els danys de la 
pertorbació que ’s senyala en la conclusió 
anterior, cal fomentar l’estudi del català 
dels sigles d’or y aixecar veus de repro¬ 
vació contra la introducció y sosteniment 
innecessaris de formes de quart ordre, y 
molt especialment de mentalitats sintàc- 
siques castellanes. 

TEMA II 

Gregori Artizà, de Capmany. — Im¬ 
portància y necessitat dels estudis gra¬ 


maticals pera tota literatura y espe¬ 
cialment pera la nostra. Creació d'una 
Acadèmia o histitut de la llengua cata¬ 
lana. 

I. Haventhi a l’actual literatura cata¬ 
lana un gran desconcert, que confon y 
pertorba l’aprenentatge de la llengua, 
convé establir una Gramàtica tot lo 
possible autorisada, que escombri els 
barbarismes, capritxos y corrupteles, y 
fix; una doctrina senzilla, formal y fona¬ 
mentada, que guii per bon camí y desva- 
neixi els duptes. 

II. Per assolir tal Gramàtica convé 
'donarli paternitat corporativa, nomenant 
al efecte una Acadèmia o Institut que l’a¬ 
cordi per unanimitat o majoria, previes 
les degudes investigacions, estudis y dis¬ 
cussions, ab una orientació ben desapas¬ 
sionada, imparcial y patriòtica. 

III. Al esmentat fi pot constituirse 
dita Acadèmia o Institut ab persones 
competents del Congrés o Acadèmia de 
Bones Lletres, afeginthi companys de 
totes les comarques de la llengua cata¬ 
lana, coneixedors de llurs particularitats 
llengüístiques, al obgecte de poder resol¬ 
dre ab complert coneixement de totes les 
varietats idiomàtiques y dialectals, cele¬ 
brant anyalment una o dues sessions ple¬ 
nes y confiant a una Junta permanent els 
assumptes ordinaris y urgents d’entre 
any. 

TEMA III 

Joan Maragall, Mestre en Gay Saber, 
de Barcelona. — La literatura catala?ia 
t ha de concedir a un dialecte determi¬ 
nat el predomvii absolut damunt de tots 
els altres i j Ha de mantenir y uti/isar 
les diferentes varietats dialectals i 

I.— La literatura catalana, si s’acomo- 


Digitized by UiOOQLe 



21 


da a la que sembla lley natural en moltes 
altres, concedirà predomini a un dialecte; 
mes cal negar que l’hagi de concedir, per¬ 
què: 

i . r Davant d’un fet viu com ha d’ésser 
la producció literaria d’una llengua, un 
imperatiu a priori com aquest compro- 
metería o la espontaneitat (si fos obehit), 
o la serietat (si no ho fos), del poble que 
se ’1 formulés. 

2 . n Fins admetentlo coma senzill reco¬ 
neixement d’una lley natural seria dolent 
per la propensió que donaria a determi¬ 
nar fora de temps, y per tant sense les 
virtuts que ’l temps dona, el dialecte pre¬ 
ferit. 

3 - r Encare que l’elecció fos encertada 
y el predomini madurat pel temps y 
produhit com per lley natural, son reco- 
nexement porta sempre perill de empo¬ 
briment gradual y mort, a la fi, de la 
llengua en una petrificació literaria. 

II.— Axis es que la literatura catalana 
ha de, no sols mantenir y utilisar, sinó 

SECCIÓ SOCIAL 

TEMA I 

Joseph Bertran y Musitu, de Barcelo¬ 
na, Advocat y Diputat a Corts. — La 

llengua catalana y els poders públichs. 

Protecció que aquèts li deuen. 

I. Essent l’Estat l’organisme direc¬ 
tiu y propulsor de la vida nacional, y 
essent la llengua l’element primordial 
constitutiu de la nacionalitat, a l’Estat 
correspon el foment y la protecció de la 
llengua catalana. 

II. Aquest foment y protecció deu 
exerciria l'Estat en les següents formes: 

a) Servintsen en la seva vida admi¬ 
nistrativa general, en la de justicia, l’en¬ 
senyança, quan de Catalunya ’s tracti o 
a Catalunya ’s refereixi. 

b) Regoneixenfc el dret d’usaria els 
.catalans en tots els actes privats y 

públichs. 

c) Ensenyantla en les demés regions 
d’Espanya. 

d) Fomentant els estudis superiors de 


fomentar y dignificar totes les varietats 
dialectals que son la vida de la llengua y 
per tant de la literatura meteixa. 

Aquest criteri es ademés especialment 
adequat al sentit de varietat y llibertat 
del geni català. 

TEMA IV 

Mossèn Lluís Viladot, de Barcelona.— 

La versificació catalana. Particularitats. 

La versificació catalana es rítmica. — 
No prové de la llatina.—La potencialitat 
rítmica de nostra llengua es tant gran com 
la de ses germanes. — L’endecassílab 
clàssich català es el bipartit a la quarta, 
essent aguda. — L’endecassílab clàssich 
castellà es impopular a Catalunya. 

Nostra rima perfecta se diferencia de la 
castellana pels dobles sons que ofereixen 
algunes de ses lletres y per les elisions 
que ’n fa. 


Y JURÍDICA 

la llengua, el seu teatre, estimulant els 
seus cantors, sos poetes, sos romancers y 
premiant llur tasca en els concursos per 
l’Estat degudament organisats. 

TEMA II 

Joaquim Cases-Carhó, Advocat, de Bar¬ 
celona.— Manera com se reforçaràn 
y consolidaràn els vincles de solidaritat 
natural entre 'Is pobles de llengua cata¬ 
lana assegurantse el pervindre de la 
nostra literatura. 

Es lley natural històrica que la sort 
dels pobles de llengua catalana estigui 
indisolublement lligada ab la sort del mar 
Mediterrà. La llur prosperitat o decadèn¬ 
cia son independents de la voluntat hu¬ 
mana. La mar Mediterrània, que en els 
segles xvi, xvn y xvm banyava pobles 
decadents y pobres, ha tornat esser cen¬ 
tre de prosperitat, de riquesa, de cultura. 
Una de les manifestacions més grosses 


Digitized by 


Google 



22 


t 

d’aquesta cultura en els pobles medite¬ 
rranis de llengua catalana es la renovació 
del cultiu literari d’aquesta ab una inten¬ 
sitat y persistència vencedores de tota 
dificultat y tot obstacle. 

Però no encara en totes les regions de 
llengua catalana té aquesta la considera¬ 
ció de llengua literaria rivalisant triomfal-* 
ment ab les llengües importades que hi 
son oficials. En el Principat el triomf del 
català va essent cada día més complet. 
En les altres regions el moviment de re¬ 
novació lingüística no ha estat encara 
tant ràpid y intens, emperò apareixen 
senyals evidents de que no es lluny el 
seu esclat esplendorós. Mallorca sobre 
tot, per la boca de les seves somitats in- 
telectuals se sent catalana sense deixar 
d’esser mallorquina. El Rossellonès sent 
vibrar la seva ànima nacional y se sent 
més català encara que ’l català espanyol, 

Emperò l’ànima catalana no se sentirà 
contenta y tranquila fins que senti batre 
a l’unisòn d’ella de ple a ple l’ànima va¬ 
lenciana. Aquest allunyament secular de 
les dues ànimes^, germanes desapareixerà 
aviat: era propri d’un període de decadèn¬ 
cia nacional que ja fuig. La llur vida 
intensa exigeix una intimitat. La mateixa 
lley mediterrània que ha obrat y segueix 
obrant sobre Catalunya produint el seu 
reviscolament integral obra també sobre 
València. 

València no trigarà gaire a produir 
grans poetes y grans escriptors (no seràn 
fets isolats com fins ara) qui donaràn lo 
més superior de la llur obra en llengua 
valenciana. Y encara que nosaltres sentim 
que aquesta no es sinó una de les moda¬ 
litats de la llengua catalana no havem 
d’anomenaria catalana fins que ’ls ma¬ 
teixos valencians vulguin que així s’ano¬ 
meni. No es solament qüestió científica, 
es qüestió de sentiment. 

Y un sentiment no s’imposa auto¬ 
ritàriament. Un sentiment apareix quan 
es arribada la seva hora. Y no es arri¬ 
bada encara l’hora de que ’l valencià 
senti la llengua que ell parla, prou iden¬ 
tificada ab la llengua dels catalans pera 
poder portar abdues un mateix nom. 

Però l’hora es ja arribada de que senti 
la propria llengua diferenciada de la cas¬ 


tellana y se l’estimi més que no pas 
aquesta. 

A València donchs, també com en les 
altres regions el cultiu de la llengua pen- 
drà vol aviat. 

Tot anirà venint, y s’ha d’anar fent. 

El coneixement y la fe en la lley his¬ 
tòrica qui regeix els destins de la Nació 
Catalana no vol inacció. I^a nostra lley 
històrica dona un ambient favorable pera 
que dins ell treballin fructuosament les 
iniciatives individuals. 

Aquest devenir de Catalonia es obra 
del temps, de les circumstancies, però 
també es obra nostra. 

Tot allò que pugui aumentar y estrè¬ 
nyer les relacions afectuoses entre cata¬ 
lans, valencians, balears, rossellonesos, 
algueresos, s’ha de fer. No ’ns fem prou 
els uns ab els altres y no ’ns conexem 
gaire y no ’ns estimem prou. 

Y el començament de l’estimar ha de 
partir dels catalans de Catalunya, car la 
sort ens ha afavorit més que a cap. Si ’ls 
estimem els catalans de per tot arrèu y 
ens donem an ells, ells ens estimaràn y 
seràn com nosaltres. 

Els -pobles catalans estàn dins una lley 
històrica favorable. Lo que s’intenti fer 
contra d’ells fracassarà. No tenim més 
que anar fent. 

TEMA III 

Joan Bardina, Mestre, de Barcelona.— 

La llengua catalana es V única apta, 

tractantse de catalans, pera /’instrucció 

dels ?ioys y dels grans. 

I. Les coses, les ideyes y els mots 
son una meteixa manifestació, respectiva¬ 
ment, dels mons reyal, ideyal y humà. 

II. Son absurdes, en conseqüència, 
les actuals gramàtiques arbitraries, y 
sobre tot la clàssica divisió de les ano¬ 
menades parts de la oració , que data dels 
grechs y romans, per fonamentarse en opi¬ 
nions y efectes equivocats y no en el na¬ 
turalisme filològich. 

III. La instrucció en català, sense tenir 
l’importancia pedagògica que se li dona, 
es d’una trascendencia capdal, segons la 
1 lògica y les estadístiques. 


Digitized by 


Google 



23 


IV. La pedagogia modemíssimad 'edu¬ 
cació natural exigeix la llengua natural 
com a vincle entre ’ls mestres y els 
deixebles. 

V. El Congrés dirigirà una moció al 
govern y una circular als mestres sobre 
això. 

TEMA IV 

Francesch de P. Maspons y Angla- 
SELL, Advocat, de Barcelona, Excate- 
dràtich de l’Universitat lliure d’Onate. 
—Necessitat de que l'Estat concedeixi 
una amplia llibertat densenyansa, que 
permeti donaria segons exigeix la 
manera desser, sentir y parlar dels 
habitants de Catalunya. 


I. La tendencia monopolisadora y res¬ 
trictiva de T Estat en la ensenyansa, es 
totalment contraria a l’expansió de l’espe¬ 
rit català, en la més fonamental de les 
seves activitats, que es la que té per ob- 
gecte la formació y educació de les gene¬ 
racions futures. 

II. L’imposició d’un procediment y 
d’un llenguatge oficial en la ensenyansa, 
es tant absurda y regressiva, com l’impo¬ 
sició d’un criteri oficial dogmatisador. 

III. Donat el criteri oficial, cada día 
més contrari al desvetllament de l’ànima 
catalana, es de extraordinària convenièn¬ 
cia treballar ab assiduitat, per afirmar 
resoltament la llibertat d’ensenyança, y 
la forma y manera de donaria. 


Digitized by GiOOQle 



Comunicacions presentades al Congrés 


Secció Filològica-Històrica 

Dr. Antoni Rubió y Lluch, Catedràtich de Literatura a l’Universitat de Barcelona. 
—La llengua catalana a Grècia. 

Dr. PlER Enea GUARNERIO, Professor de l’Universitat de Pavia.—Brevi aggiunte al 
lessico algherese. 

JOSEPH M. a Arteaga, de Barcelona. — Ullada general a la fonètica catalana. Son caràc¬ 
ter propri dins la familia neo-llatina. 

Rt. P. Jaume Nonell, S. J., de Manresa. — Necessitat de redimir la prosodia catalana 
de l’influencia castellana. 

Rt. Fr. Lluís Fullana, Franciscà.—Ullada general sobre la morfologia catalana. 

Molt Iltre. Sr. D. Antoni M. a Alcover, Vicari general del Bisbat de Mallorca. 
f —La llengua catalana té sintacsis propria. 

Dr. Ramón MENÉNDEZ Pidal, Professor de Filologia a l’Universitat de Madrid.— 
Sobre los limites del Vàlenciano. 

Emili Vallés, de Barcelona.—^Perquè’l Congrés se ficsa tant en la defensa de la 
Sintacsi? 

JOAQUIM Cases-Carbó, de Barcelona.—Us correcte de la conjunció donchs. 

Dr. Bernat Sciiadel, Professor a l’Universitat de Halle.—Obgecte y sistema de 
l’Jnstitut pera estudiar la llengua catalana; y Necessitat de fer l’atles llingüístich 
del català. 

Joan Bardina, Llicenciat en Filosofia y Lletres, y Mestre de Barcelona.—Guia peda¬ 
gògica pera escriure les vocals àtones dubtoses oe y ou . 

Joan Palomba, Mestre d’escola, d’Alguer.—La gramàtica del dialecte modern alguerès. 

Ramón Miquel Y PLANES, bibliòfil de Barcelona.—Els relatius que y qui. 

Pompeu Fabra, Professor a l’Escola tècnica de Bilbao.—Qüestions d’ortografia catalana. 

Antoni CiUFFO,d’Alguer.—Influencies de l’italià y diferents dialectes sards en l’alguerès. 

Mr. Joseph SaroïHANDY, Professor al Liceu de Versailles. — Català de la regió pire- 
nenca de l’Andorra, Pallars y frontera d’Aragó. 

Mossèn Mariàn GrandÍa, Doctoren Filosofia y Lletres, de Barcelona. — Formació de 
la paraula catalana. 

Mossèn Esteve Casaponce, Rector d’Arles su ’l Tech (Vallespir).—Diferencies més 
notables que hi hà entre ’l català de Barcelona y ’l català parlat en el Russilló y 
especialment en el Vallespir. 

Dr. Gabriel Nogués y García, de Barcelona.—Importància de l’Etimologia per l’es¬ 
tudi científich de les llengües; y Crítica d’algunes formes errònies del llenguatge 
escrit. 

G. Ramon Orlandis, S. J.—Necessitat de l'estudi de les llengües sàvies com a base 
per la filologia catalana. 

ANGEL Sallent, Apotecari de Tarrassa.—Etimologies catalanes. 

Mossèn Antoni M. a Navarro, Rector de Montclar.—La llengua catalana en el Pallars 
y Ribagorça. 

VÍCTOR Oliva, de Vilanova y Geltrú.—Apuntacions sobre’l català d’Aragó. 


Digitized by CiOOQLe 



25 


Pere Vidal, Arxiver del departament francès dels Pirineus Orientals, Perpinyà.— 
Quelle a èté l’influence du français sur le catalan du Roussillon. 

Angel Ruiz Pablo, de Ciutadella. — Rastre que la dominació inglesa deixà dins el 
català de Menorca. 

Molt Iltre. Sr. D. Vicents Serra y Orvay, Canonge y Rector del Seminari 
d’Ivissa.—Sobre Papreci en que es tinguda a Ivissa la llengua pròpia; y Particula¬ 
ritats del llenguatge d’Ivissa. 

Dr. Fritz Holle, de Berlín. —La frontera de la lengua catalana en la Francia 
meridional. 

Francesch d’Albranca, de Sant Cristòfol de Menorca.—Paraules menorquines 
d’origen arab. 

Michel Ventura, Catedràticha la Escola Normal de Madrid.—Transcripció etymo- 
lògica dels signes grecs X» 9 » P» ^ * v - 

Gabriel Alomar, de Palma de Mallorca.—;Es indispensable per la vida y progrés de 
la nostra llengua l’unificació absoluta de 1’ortografia catalana? (*) 


Secció Líteraría 

Joan Alcover, Relator de l’Audiencia de Palma de Mallorca. — La llengua catalana 
que hem apresa en l’infancia, es absolutament indispensable y insustituible com a 
element d’expressió artística. 

Mossèn Miquel Costa y Llobera, de Mallorca.—No hem de permetre que la nostra 
llengua sigui esclava ni tributaria de cap llengua estrangera. 

JosEPH Pijoan, Arquitecte, de Barcelona. — La llengua parlada y la llengua escrita. 

Dr. Antoni Bartumeus, representant de l’Academia y Laboratori de Ciencies Mèdi¬ 
ques de Barcelona.—Necessitat de reconstituir el llenguatge mèdich biològich català. 

Dr. DlEGO Ruiz, de Barcelona.—Aptitut de la llengua catalana per les especulacions 
filosòfiques. 

GUILLEM ReynÉS, Arquitecte, de Palma de Mallorca. —Necessitat de reconstituir el 
llenguatge català en els oficis tècnichs y en l’art de construcció. 

Dr. COSME Parpal, Professor aussiliar a l’Universitat de Barcelona.—Les gloses 
populars a Menorca. 

Jaume Massó y Torrents, de Barcelona. — Conveniència de l’estudi y propagació dels 
nostres clàssichs dels segles Xlil è , xiv è y xv è per reconstituir la llengua nostra. 

Manuel de Montoliu, Advocat, de Barcelona. — Moviment assimilista de la literatura 
catalana en els temps moderns. Conveniència de que ’s facin moltes traduccions y 
esment ab que cal feries. 

Mossèn Llorens Riber, Catedràtich del Seminari de Palma de Mallorca. — Missió dels 
escriptors en quant al manteniment de la puresa y unitat de la llenguà. 

Joan Torrendell, publicista, de Mallorca.—Trascendencia del periodisme per la pro¬ 
paganda y consolidació del Renaixement y Restauració de la nostra llengua. 


(•) Apareguda dins el fascicle-programa del Congrés com Tema (Secció Literaria), ara devingut Comunicació per no haverse 
presentat el Ponent ni ningú en substitució d’ell a defensarlo. 

3 


Digitized by UiOOQLe 



26 


Mr. R. FoüLCHè-DeLBOSC, Director de la Rcvue hispatiique. — Les traductions catala¬ 
nes de la Bible. 

Dr. AdüLFO Bonilla Sanmartin, Catedràtich de l’Universitat de Madrid. — La novela 
catalana de caballerías: Tirant lo Blanch. 

JOAN Givanel, Advocat, de Barcelona.—Necessitat de publicar una biblioteca clàssica 
catalana per la formació del Diccionari. 

Mateu Obrador, Llicenciat en Filosofia y Lletres, y Arxiver de la Diputació de 
Palma de Mallorca. — L’edició original de les Obres de Ramòn Lull. 

Dr. Eberarth Vogel, Professor a l’Escola Politècnica d’Aachen.—Conveniència de 
. formar les traduccions de les llengües del Nort a la catalana. 

Francesch Carreras y Candi. —La proto-historia de la Llengua Catalana. 

Joaquim Miret y Sans. — Patrius Sermó. Documents en català vulgar del temps del 
rey En Jaume I. 

Mossèn J. Blazy, Rector de Nohèdes (Conflent).—Consolidació del català al Rosselló, 
Vallespir y Conflent. 

JULI Delpont, de Perpinyà.—El català al Rosselló. 

JOSEPH CALMETTE, Professor a la Facultat de Lletres de Dijon.—Les documents 
épistolaires d’archives et l’histoire de la langue. 

Alfons Sans y Rossell, de Barcelona.—Evolució d’una llengua. 

Mr. AmedéE Pagès, Professor al Liceu de La Rochelle.—Observations sur l’utilité 
d’une édition critique d’Auzias March pour l’étude de la langue et de l’orthographie 
catalanes. 

Mr. L. Barrau-DÍHIGO, Bibliotecari de la Sorbona, París.—Les manuscrits latins et le 
texte catalan des Gesta contitum Barcinonensium. 

FRANCESCH FLOS Y Calcat, Mestre, de Barcelona.—L’ensenyansa de la gramàtica a les 
escoles. 


Secció Social y Jurídica 

Dr. Josepii Franquesa y Gomis, Mestre en Gay Saber, Professor a l’Universitat de 
Barcelona y representant de la «Unió Catalanista». — Hem de defensar la nostra 
llengua y reivindicar tots els seus drets. 

Frederich Barceló, Director artístich de l’Associació de Lectura Catalana.—Neces¬ 
sitat de popularisar la lectura dels textes genuins catalans. 

Francesch Albó, Diputat a Corts. — L’ús de la llengua propria, considerat com un 
dret. Necessitat de respectarlo totalment y garantirlo en la vida jurídica integral 
dels catalans (llegislació, contractació, testamentificació, oficines públiques, tribu¬ 
nals de justícia, etc.) 

Mn. Joan Aguiló, de Manacor (Mallorca).— Fronteres de la llengua catalana y esta¬ 
dística dels que parlen en català. 

Mr. Jean A. Brutails, Arxiver de la Gironda, Burdeus.—Le droit andorran; comme il 
s’est formé et comme il a faite son evolution. 

Acadèmia de Jurisprudència y Llegislació, de Barcelona. — Necessitat de recons¬ 
tituir el llenguatge jurídich català. 


N 

Digitized by 


Google 



LLISTA DE CONGRESSISTES 


Honoraris 


Albin, Dr. Kòròsi 

Alcover, Joan. Relator de VAudiència 

Aguiló, Mossèn Joan 

Amade, Joan. Professor agregat al Liceu 

Bonilla y Sanmartín, Dr. Adolfo. Catedratich de V Universitat 
Central 

Blazy, Mossèn J. Rector de 
Bjòrkmann, Dr. Gòran 
Bouska, Dr. Fr. Segimón 
Bisbe de la Seu d’Urgell, llim. Sr. 

Bisbe de Solsona, llim. Sr. 

Bikelas, Dimitrios 

Brotaus, Fra Rafel. Secretari dels Pares Franciscans 
Brutails, Joan August. Arxiver de la Gironda 
Barberà, Dr. Faustí. President de « València Noi'a » 

Carsalade, Monsenyor Juli. Bisbe de 
Ciuffo, Antoni 

Concell Federal de Les Valls d'Andorra 
Cambó, Francesch 

Casaponce, Mossèn Esteve. Rector de 
Calmette, Joseph. Professor a la Facultat de Lletres 
Counson, Dr. Albert, de Francorchamps (Bèlgica). Priatdozent 
a r Universitat de 

Centre de Viatjants y Representants 
Costa y Llobera, Mossèn Miquel. Mestre en Gay Saber 
Domènech, Juli. Cap d'Administració de Correus y de la Esta- 
feta del Congrés 
Delpont, Juli 
Estieu, Mr. Pròsper 

Farinelli, Dr. Arthur. Professor de l'Universitat 
Foulchè-Delbosc, R. Director de la *Revue Hispàniques 
Fastenrath, Johan 

Fullana, Fra Lluís. Proinncialdels Parcs Franciscans de València 
Fabra, Pompèu. Professor a íInstitut Tècnich 
Fomento del Trabajo Nacional 

Guarnerio, Dr. Pere Enees. Catedratich a /’ Universitat de Pavia 
Gómez Restrepo, Honorable Sr. D. Antoni. Director del « Ban¬ 
co de Comercio » 

Güell y Bacigalupi. Excm. Sr. D. Eusebi 
Guimerà, Angel 


Budapest 

Palma de Mallorca 
Manacor (Mallorca) 
Montpeller 

Madrid 

Nohedes (Conflent) 

Stockolm 

Police 

Seu d'Urgell 
Solsona 
Atenes 
Barcelona 
Burdeus 
València 
Perpinyà 
Alguer 
Andorra 
Barcelona 
Arles su 7 Tech 
Dijon 

Halle (Alemanya) 
Barcelona 

Pollen sa (Mallorca) 

Barcelona 

Perpinyà 

Rais sac- subre - Lantpy 
(Llengadoc) 
fnnsbruck 
París 
Colofiia 
Ontinyent 
Bilbao 
Barcelona 
Milano 

Colombià 

Barcelona 

Id. 



Digitized by 


Google 



28 


Greus, Vicens. Magistrat de VAudiència, Representant de «Lo 
Rat Penat » de València 
Grandía y Soler, Mossèn Mariàn 
Gonçalves Vianna, Anicet R. 

Gay y Planella, Joaquim Manuel. Representant de V Ajuntament de 
Holle, Dr. Fritz. Professor al Liceu 
Llorente, Teodor. President Honorari de «fo Rat Penat » 
Mistral, Frederich 

Menéndez Pelayo, Dr. Marcelí. Director de la Biblioteca Na¬ 
cional 

Menéndez Pidal, Dr. Ramón. Catedràtich de l'Universitat Central 
Montesclaros, Sr. Comte de. Administrador de ta Casa-Correu 
Miftana, Mn. Benjamí. Director del «Colleggio Spagnoulo » 
Mancho, Dr. Vicens. Catedràtich de í Universitat 
Morel-Fatio, Mr. Professor de í Universitat 
Nyrop, Dr. Kr. 

Obrador y Bennàssar, Mateu. Arxiver 

Obrador, Ramón. Advocat 

Palomba, Joan. Mestre d'Escola 

Pagès, Amadeu. Professor al Liceu 

Prat de la Riba, Enrich. Diputat Provincial 

Poble Català y (El) 

Pikhart, Dr. Antoni 

Restori, Antoni. Professor de /’ Universitat 
Rennert, Dr. Huch A. 

Romaní y Puigdengoles, Francesch 
Roca y Roca, Joseph 
Rat Penat. (Lo) 

Riber, Mossèn Llorens. Catedràtich del Seminari 
Ribas Groot, Excm. Sr. D. Joseph. Ministre d f Instrucció 
Salinas, Antonino. Director del «Museo Nationale » 

Schadel, Dr. Bernat. Privatdozent a /’ Universitat 

Saroïhandy, Joseph. Professor al Liceu 

Usó, Fra Ramón. Provincial dels Pares Franciscans 

Vollmòller, Dr. Karl 

Veu de Catalunya . (La) 

Vidal, Pere. Bibliotecari de la vila 

Vogel Müller, Eberhard. Catedràtich al Institut y Politècnica 


Barcelona 

Id. 

Lisboa 

Roses 

Berlín 

València 

Mahiano (Provença) 

Madrid 

Id. 

Barcelona 

Roma 

València 

París 

Gentofte 

Palma de Mallarca 
Id. 

Alguer 
La Rochelle 
Barcelona 
Id. 

Praga 

Messina 

Filadèlfia 

Barcelona 

Id. 

València 

Palma de Mallorca 

Colombià 

Palermo 

Halle (Alemanya) 

Versailles 

Barcelona 

Dresden 

Barcelona 

Perpinyà 

Aachen (Alemanya) 


Digitized by ^.ooQle 



29 


Honoraris Protectors 


Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 
Ajuntament de 

Acadèmia de Jurisprudència y Legislación 

Acadèmia y Laboratorio de Ciencias Mèdicas de Cataluna 

Ateneo Barcelonès 

Andreu, Dr. Salvador 

Asociaciòn Gremial de Drogueria y Productos Químicos 
Asociación de Viajantes del Comercio y de la Indústria 
Abat de Montserrat, llim. Sr. 

Batlló y Batlló, Enrich 
Balanzó y Pons, Llorens 
Batlló y Batlló, Angel 
Baixeras, Enrich 
Boada, Nicolau 

Casanyas, Emm. y Rdm. Sr. Cardenal-Bisbe 

Comitè de Defensa Social 

Colegio de Farmacèuticos 

Colegio Notarial 

Colegio de Abogados 

Colegio de Mèdicos 

Càmara Oficial de Comercio 

Cucumy Guim, Màrius 

Cucumy Guim, Lluís 

Circulo Lirico 

Circulo Ecuestre 

Círculo del Liceo 

Conde , Puerto y C. a 

Comellas, F. 

Diario de Barcelona 

Dou, Exma. Sra. Marquesa de 

Estudis Universitaris Catalans 

Econòmica Barcelonesa de Amigos del País 

Fonolleda, Jaume 


Mataró 

Pollensa 

Sabadell 

Figueras 

Badalona 

Sant Feliu de Guíxols 
Vilancrva y Geltrú 
Manresa 
Vendrell 
Igualada 
Tarrassa 
Sóller 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Montserrat 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Digitized by ^.ooole 



30 


Girona y Vidal, Manuel Barcelona 

Girona y Ferrandis, Lluís Id. 

Herederos de Antonio Freixa Id. 

Instituto Medico Farmacèutico Id. 

Jochs Florals Id. 

Lliga Regionalista Id. 

Llorach, Viuda de * Id. 

Milà y Camps, Pere Id. 

Marquès, Manuel Id. 

Maristany, Pere Grau Id. 

Orfeó Catalunya Cassà de la Selva 

Olivar, Excm. Sr. Marquès de Barcelona 

Pedrerol y Dardé, Artur Id. 

Quadras, litre. Sr. Baró de Id. 

Quer y Boule, Lluís Id. 

Real Asociaciòn de Cazadores Id. 

Roca y Ballbé, Dr. Salvador Id. 

Rius y Torres, Trinitat Id. 

Russinyol, Albert Id. 

Sant Jordi, Excm. Sr. Comte de Id. 

Sanllehy y Girona, Carles Id. 

Serra y Sant Iscle. Excm. Sr. Comte de Id. 

Sensat c h/jos, G. Id. 

Solferino, Excm. Sr. Duch de Id. 

Torras y Bages. Exm. e llim. Sr. Dr. D. Joseph. Bisbe de Vich 

Unió Catalanista Barcelona 

Viada y Lluch, Lluís Carles Id. 

Vilanova, Joseph M. a Id. 

Vanguardia. (La) Sr. Director de Id. 


t 



Digitized by CnOOQle 


Efectius 


Alcover, Mossèn Antoni 
Maria 

Algarra y Postius, Jaume 
Alandí y Canela, Joan 
Aràjol, Joaquim 
Alcàntaray Colomer, Ma¬ 
nuel 

Artizà, Gregori 

Acadèmia de la Llengua 
Catalana de la Congre¬ 
gació de la Inmaculada 
y S. Lluis Gonzaga 
Alfonso y Quintanilla, 
Manuel 

Associació Popular Cata¬ 
lanista 

Associació Protectora de 
t Ensenyansa Catalana 
Alzamora, Enrich 
Aguiló, Jordi 
Alcover Maspons, Joan 
Alcover Maspons ,J oseph 
Aguiló, Estanislau 
Associació Ca talan is ta 
Verdaguer 

Associació Nacionalista, de 
Arch, Andreu 
Aymerich, Vicens 
Argemí, Ramon 
Arteaga, Joseph M. 
Aguiló, Joan 
Auba, Mn. Joseph 
Alvarez Sereix, Exm. Se¬ 
nyor D. Rafel 
Alcover, Pere Joseph 

Aldrich, Albert 
Artigas Coma, Lluís 
Aulet Soler, Mn. Eugeni 
AliberchyTort, Mn.Joan 
Abadal y Soldevila, Frc. h 
Aureli y Petit, Joseph 
Arqués y Arrufat, Ramón 

Arqués y Arrufat, Joseph 
Acadèmia de la l'Joven¬ 
tut Catòlica* . (Sr. Presi¬ 
dent de la) 

Associació Artistich Cata¬ 
lanista del Poble Nou 
Aymerich y Gilabertó, 
Pau 


Palma (Mallorca) 
Barcelona 
Id. 

Id. 


Id. 

Capmany (Em¬ 
pordà) 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Palma (Mallorca) 
Id. 

Id. 

Id. 

Barcelona 

Granadella (Llei¬ 
da) 

Mataró 

Tarrassa 

Id. 

Id. 

Barcelona 
Palma (Mallorca) 
Id. 

Madrid 

Manacor (Ma¬ 
llorca) 
Barcelona 
Id. 

Tarragona 

Vich 

Manresa 

Tarrassa 

Borjes Blanques 
, d'Urgell 
Id. 


Barcelona 

Id. 

Id. 


Argimón y Sabatés, 
Miquel 
Arau, Jaume 
Amengual, Bartomeu * 
Agrupació Catalanista de 
Aumatell, Joan 
Artigas, Mn. Joseph 
Alcoverro, Joseph 
Acadymia de Higiene de 
Catalunya 

Alegre y Puig, Martí 
Acadèmia Calasancia 
Associació Catalanista, de 
Arlubins, Joaquim 
Audet y Puig, Andreu 
Amatller, Antoni 
Amatller, Teresa 
Agrupació Escolar Cata- 
tanista , « Ramón Llulh 
Associació Nacionalista, de 
Associació Catalanista, de 

Aplech Nacionalista Re¬ 
publicà de 

Associació Catalanista , de 
Associació Catalanista de 
Agramunty sa comarca 
Associació Catalanista 
«Bach de Roda » 
Associació Nacionalista, de 
Associació Catalanista 
i Rafel de Casanova » 
Anguera y Basedas 
Joseph 

Armengol y Duràn, Fran- 
cesch 

I Amigó y Barriga, Joan 
Agulló y Vidal, Ferràn 
Armonta. Revista litcraria 
Abadal, Raymond de 
Alòs y de Dou, Ramón de 
Acadèmia de Belles Lle¬ 
tres Catalanes de l f In- 
maculada y Sant Lluís 
Gonzaga, de la Santa 
Coi>a 

Associació Obrera Cata¬ 
lanista 

Avenir (E). Associació 
Democràtica Naciona¬ 
lista 

Avenç (E). Centre Ca ta- 
i lanista 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Vilassar de Mar 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Tarrassa 

Barcelona 

Valls 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Calella 

Sant Boy de Llo¬ 
bregat 

Barcelona 
Premià de Mar 

Agramunt 

Roda 

Vallbona 

Manlleu 

Barcelona 

Sabadell 

Badalona 

Barcelona 

Girona 

Barcelona 

Id. 


Manresa 

Id. 


Mataró 

Cornellà de Llo¬ 
bregat 


Digitized by ^.ooQle 


32 


Argelagués, Antoni 

Barcelona 

Armengol, Marcelí 

Lleida 

Aleu, Antoni de P. 

Barcelona 

Aldrufeu Prats, Joaquim 
Abril y Guanyabens, 

Id. 

Joan 

Tortosa 

AlòsydeDou, Xavier de 
Acadèmia y Laboratori 
de Ciencies Mòdiques de 

Barcelona 

Catalunya 

Arderiu y Colomer, 

Id. 

Camil 

Id. 

Arús, Lluís 

Tarragona 

Altet y Sans, Sebastià 
Alavedra y Roura, 

Barcelona 

Ramón 

Associació de Lectura Ca - 

Tarrassa 

talana 

Barcelona 

Albi, Baró de 

Id. 

Agell y Agell, Joseph 

Masnou 

Anguera, Jordi M. a 
Almirall' y Aguilera, 

Barcelona 

Cristòfol 

Esparraguera 

Alemany y Sagrera, Joan 

Barcelona 

Aguirre, Màrius 

Id. 

Afion, Antoni 

Cherta 

Abad de Viladrich, Rosa 
Andreu y Cabestany, 

Estadella (Osca) 

Joseph 

Montblanch 

Albanelly Vilas, Joaquim 

Barcelona 

Albó y Martí, Francesch 

Id. 

Aige, Ramón 

Abadal y Calderó 

Lleida 

Joaquim 

Barcelona 

Abadal y Vinyals, Ramón 

Id. 

Alòs, Joaquim de 

Id-. 

Almeda y Roig, Joaquim 

Id. 

Almirall y Fomsté, Joan 
Almirall y Castells, Joan 

Id. 

Lluís 

Id. 

Algarra, Francesch 

Id. 

Anguera, Jordi 

Id. 

Anguera de Sojo, Oriol 
Aplech Nacionalista Re¬ 

Id. 

publicà , de 

Ateneu Obrer del distticte 

Badalona 

ters 

Barcelona 

Alemany Borràs, Joseph 

Id. 

Armenté y Montsonis, J. 
Aguilera y Aguilera, 

Balaguer 

Antoni 

Barcelona 

Amat, Lluís 

Id. 

Arqué y Clapés, Jaume 

Id. 

Art del Pagés . (D) 

Id. 

Acadèmia de Taquígrafía 

Id. 

Armengué, Martí 

Id. 

Aguiló y Agustí, Joseph 

Id. 

Associació Catalanista de 

Tarragona 


Ateneu de 
Ajuntament de 
Arqueològica . (La) 
Alemany y Anglès, Ale¬ 
xandre 

Alcoverro Carsi, Joseph 
Alvinana y Vila, Ramón 
Aguiló y Miró, Angel 
Albrich, Mn. Bartomeu 
Aplech Autonomista y de 
Armengol, Alexandre 
Almirall y Trius, Joan 
Antich y Portella, Antoni 
Anglès Quinjoan, Robert 
Amat, Joan 
Anglada, Baldomer 
Alfonso Sans, Francesch 
Argemí, Joseph 
Antoràn, Joseph 
Alemany, Mn. Pere 
Joseph 

Amer y Servera, Joan 
Amer y Servera, Miquel 
Alzina y Melis, Joan 
Alcover, Mn. Bartomeu 
Alzamora, Mn. Mateu 
Aguiló, Mn. Joan 
Amengual, Geroni 
Artigues, Mn. Antopi 
Altadill, Agustí 
Al bertí, Joseph 
Augé Corominas, Pere 
Arbona, S. J., P. Bar¬ 
tomeu 

Artigas, Joseph 
Alzina, Joseph 
Aparicio, Antoni 
Albert, Francesch 
f Aymadé, Joseph 
Albinyana y Folch, 
Joaquim 

Albinyana y Folch, Jo¬ 
seph 

Alamàn Carvi, Francesch 
Alamàn Carvi, Lluís 
Artigas Castelltort, Jo¬ 
seph 

Asencio y Català, Emili 
Alesa y Dalmau, Agustí 
Amat, Jaume 
Andreu, Antoni 
Abelló y Pedrol, Joseph 
Associació Catalanista del 
Poble Sech 
Amigó, Pere 
Almirall, Ramón 
Albinyana, Joan B. 


Tarragona 

Id. 

Id. 

Barcelona 

Id. 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Roses 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Andratx (Ma¬ 
llorca) 

Manacor (Id.) 

Id. (Id.) 
Capdepera (Id.) 
Sta. Eugènia (Id.) 
Alcvdia (Id.) 
Manacor (Id.) 
Palma (Id.) 
Algaire (Id.) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Oriola 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Digitized by CnOOQle 



33 


Ateneu Catalanista de 
Gracia 

Argimón y Manso, Jaume 
Abadaly Portella, Antoni 
Aguiló, Alfons 
Ajuntament de 
Aragonès Carreras, Joan 
Arteaga y Santos, Mà¬ 
rius de 

Aladem, Joseph 
Amatller, Joan 
Alcover y Pujol, Gaetà 
Alabart, Mn. Gumersind 
Arias, Francesch 
Acadèmia de Bones Lle¬ 
tres de la Congregació 
de Maria Inmaculada 
y Sant Joseph, de la 
Santa Cova 
Aymerich, Joseph 
Albert, Joan 
Amat, Jaume 
Aragay, Pere 
Andreu, Manuel 
Agelàu Euras, Jacinto 
Amade, Mr. Jean 
Balaguer, Manuel 
Bassols y Iglesias, Jo¬ 
seph M. a 

Bover y Teixidor, Mn. 
Joaquim 

Baurier, Enrich 
Baranera, Mossèn Jo¬ 
seph M. a 

Bofarull, Mossèn Jaume 
Bartomeus, Antoni 
Brunet, Antoni 
Balaguer de Costa, Ar- 
cadi 

Bruguera, Lluís M. a 
Basté, Pere 

Barceló, Mn. Bona ven tr. # 

Bosch, Joan 

Bofill y Matas, Jaume 

Botey, Mn. Lambert 

Benet, Joseph 

Boada y Lledó, A. 

Borràs, Lluís 
Blanch, Francesch 
Balanzó y Pons, Jo¬ 
seph M. a 

Bonet y Ferrer, Angel 
Balanzó y Pons, Joan 
Balanzó y Echevarría, 
Vicens 

Balanzó y Echevarría, 
Joan 


Barcelona 

Manresa 

Id. 

Palma (Mallorca) 
Felanitx (Id.) 
Barcelona 


Id. 

Id. 

Id. 

.Id. 

Id. 

Id. 


Manresa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Montpeiler 

Barcelona 

Id. 

Vilabertràn (Gi¬ 
rona) 

Barcelona 

Badalona 

Tarragona 

Barcelona 

Id. 


Id. 

Id. 

Id. 

Palma (Mallorca) 
Id. 

Barcelona 

Id. 

Tarrassa 

íd. 

Ivissa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Brasa y Sagrera, Isidre 

Barcelona 

Bardina, Joan 

Id. 

Bernadas y Ferrer, Pau 

Id. 

Botia, Joaquim 

Palma (Mallorca) 

Bestart, Mn. Gaspar 

Consell (Id.) 

Bestart, Joan 

Id. (Id.) 

Balle, Mn. Bernat 

Palma (Id.) 

Bauzà, Mn. Antoni 

Sóller (Id.) 

Barceló y Mas, Mossèn 
Antoni 

Sant Joan 

Bonet, Llorens 

Santanyí (Id.) 

Basedas y Vailà, Tomàs 

Barcelona 

Bolet, Mn. Joseph 

Badalona 

Bosch, Mn. Vicens 

Talarn (Lleida) 

Bolet, S. J, P. Pere 

Sarrià (Barcelona) 

Bulbena Tosell, Antoni 

Barcelona 

Batlle, Joan 

Id. 

Busquets Jané, Joan 

Id. 

Bofill y Boix, Mn. Pere 

Vich 

Bayés y Coch, Lluís 

Id. 

Bertràn y Calderó, Joa¬ 
quim de 

Id. 

Botey, Joseph 

Barcelona 

Baixeras, Joseph M. a 

Id. 

Baixeras, Dionís 

Id. 

Buxadé y Ferrer, Joseph 

Id. 

Borràs, Joseph 0 . 

Id. 

Bisbal, Victori 

Id. 

Borràs, Mn. Lluís 

Lleida 

Bassegoda, Ramón E. 

Barcelona 

Ball bé, escolapi , P. Magí 

Mataró 

Ballestar y Gra, Mossèn 
Joan 

Sant Quintí de 

Banús y Moreu, Joan 

Mediona 

Calella 

Boldú, Joseph 

Artesa de Segre 

Blasi, Francesch 

Barcelona 

Bosch y Eura, Miquel 

Vich 

Burgas, Joseph 

Barcelona 

Bros, Ignasi 

Sabadell 

Boselli, Carles 

Vilanova y Geltrú 

Berger, Emili 

Vilafranca del Pa- 

Bonet Comajuncosa, 
Lluís 

nadés 

Barcelona 

Basil y Matas, Trinitat 

Id. 

Barrionuevo, Joseph 

Id. 

Borrut y Soler, Salvador 

Id. 

Bayó, Jaume 

Id. 

Bordas y Flaquer, Mariàn 

Id. 

Badrinas, Antoni 

Tarrassa 

Bosch, Joan 

Id. 

Biblioteca Arús 

Barcelona 

Bargunyà y Bellido, Ma¬ 
nuel 

Girona 

Bertràn, March Jesús 

Barcelona 

Bonet y Ferrer, Abel 

Id. 

Bosch, Marcel 

Vilassar de Mar 


Digitized by 


Google 



34 


Barrufet y Puig, Pere 

Montbrió del 
Camp 

Batlló y Batlle, Alfret 

Barcelona 

Balcells, Joaquim 

Id. 

Berenguer y Sala, Joan 

Id. 

Brillas y Esteba, Andreu 

Id. 

Bedós, Francesch de P. 

Sabadell 

Botey y Garriga, Jaume 

Badalona 

Borrell y Valls, Florenci 

Barcelona 

Bofill Bosch, Jaume 

Id. 

Bertràn d’Arnat, Felip 

Id. 

Bertràn y Musitu, Joseph 

Id. 

Batlló, Frederich 

Id. 

Busquets y Vila, Pere 

Id. 

Baixas, Joan . 

Biblioteca Clàssica Cata¬ 

Id. 

lana 

Id. 

Biblioteca Clàssica Cata¬ 


lana. Sr. President de 

Id. 

Borràs, Mn. Antoni 

Salines (Mallor¬ 
ca) 

Beltràn, Joan 

Barcelona 

Boldú, Antoni 

Les Penelles 

Bergós, Joan 

Bergadà y Solà, Mossèn 

Lleida 

Ramón 

Albi (Lleida) 

Bonet y Escarré, Ciriach 

Barcelona 

Biada, Joseph, M. a 

Id. 

Banqué y Faliu, Joseph 

Id. 

Bertrand, Franc. h de P. 

Id. 

Bonet, Joseph 

Sallent 

Ballester, Joseph M. a 

Barcelona 

Bassols y Iglesias, Claudi 

Id. 

Batchillería, Jaume 
Batllori y Umbert, An¬ 

Id. 

dreu 

Id. 

Balcells y Majó, Joseph 

Id. 

Borrell y Sarret, Joan 

Id. 

Barjau y Pons, Franc. h 

Id. 

Bertràn e Illa, Alfret 

Id. 

Balcells y Pèllicer, Gaetà 

Id. 

Botey y Puig, Martí 

Id. 

Bonnay y Carbó, Alfons 

Id. 

Baldó, Maria 

Bellido y Golferichs, Je¬ 

Id. 

sús M. a 

Id. 

Bohigas y Canadell, Julià 

St. Feliu de Guí¬ 
xols 

Bofarull y Artés, Manuel 

Barcelona 

Bertràn y Llovera, Ernest 
Barretina Torcllonenca 

Id. 

(La) 

Torelló 

Burjalés y Solà, Adolf 

Barcelona 

Bonnin Martí, Antoni 

Id. 

Batchillería, Lluís 

Id. 

Badia y Miarnau, Joseph 
Balaguer y Mestre, Mos¬ 

Id. 

sèn Joseph 

Esparraguera 


Barba y Ferrer, Bonavet. 1 

Barcelona 

Bellido, Joseph M. a 

Id. 

Batlle, Lluís 

Id. 

Benet y Guarch, Joseph 

Santes Creus 

Bellfort, Fèlix 

Barcelona 

Borrell y* Soler, Antoni 
Maria 

Id. 

Budó, Eduart 

Castelló d’Ampu- 

Borràs y Solé, Francesch 

ries 

Barcelona 

Bové, Mn. Joan 

Sardanyola 

Barre, Baró de* la 

Barcelona 

Bargunyà y Boxa, Mos¬ 
sèn Joseph 

10 . 

Brillas y Casas, Joseph 

Id. 

Barri, Joan 

' Id. 

Botet, Pere 

Igualada 

Barberà y Ramón, Elías 

Barcelona 

Barberà y Humbert, An¬ 
toni 

Id. 

Balcells, Mn. Antoni 

Tarragona 

Boadella y Ribó, Manuel 

Barcelona 

Borralleras, Joaquim 

Id. 

Balaguer de Rubió, Pilar 

Id. 

Berché, Joseph 

Id. 

BertFàn Tasis, P. 

Id. 

Biblioteca Museu Bala¬ 
guer 

Vilanova y Geltrú 

Bofarull, Conrat 

Barcelona 

Boy, Santiago 

Id. 

Biern y Clota, Claudi 

Id. 

Balcells, Miquel 

Id. 

Bultó, Isidre 

Id. 

Bonfill, Plàcit 

Id. 

Batlle Gené, Antoni 

Id. 

Bertràn, Joseph A. 

Id. 

Blanxart y Novellas, Pere 

Id. 

Blanxart y Estapé, Miquel 

Granollers 

Bohigas y Canadell, Pere 

Barcelona 

Bassegoda, Bonaventura 

Id. 

Boada y Güell, Joan 

Id. 

Barch, Joan 

Id. 

Bonet, Llorens 

Ripoll 

Blanch Benet, Ramón 

Barcelona 

Blanch Benet, Joseph 

Id. 

Boixo, Joseph M. a r 

Tarragona 

Bordes, Joseph 

Barcelona 

Balaguer Martorell, Pere 

Reus 

Baucells y Rodón, Nico¬ 
lau 

Barcelona 

Berenguer Matamala, 
Lluís 

Id. 

Barceló y Roca, Mariàn 

Id. 

Barceló y Roca, Antoni 

Id. 

Barceló y Roca, Joseph 

Id. 

Rosacoma, Jaume 

Girona 

Buch, Joseph M. a 

Sant Pere Des- 

puig Vi any a 


Digitized by ^.ooQle 



■ 

— 35 — 



♦ 

Bemad y Duràn, Joseph 

Barcelona 

Biosca, Antoni 

Barcelona 


Bozzo, Jaume 

Id. 

Braun, August 

Id. 


Balaguer de Taltavull, 


Buil, Andreu 

Id. 


Lluisa 

Id. 

Busquets, Guillem 

Id. 


Bennàssar, Damià 

Palma (Mallorca) 

Baldris Monràs, Artur 

Id. 


Benet y Cortinas, Joa¬ 


Balletvell, Juli 

Id. 


quim 

Vich 

Brosa y Roger, Joseph 

Id. 


Bemades, Frederich 

Barcelona 

Busón, Francesch 

Id. 


Bonastre y Parera, Joàn 

Id. 

Baladía y Soler, J. 

Id. 


Benaprés y Mestre, Rita 

Sitjes 

Bruix y Rodellas, Octavi 

Id. 


Busquets y Punset, An¬ 


Brufau y Anglí, Antoni 

Id. 


toni 

Sant Vicens dels 

Blanchart, Jaume 

Id. 



Horts 

Bosom Vigo, Joan 

Id. 


Bofarull, Antoni 

Barcelona 

Benassar, Frederich 

Id. 


Brinyo y Queralt, Mag¬ 


Berdaguer, Florenci 

Id. 


dalena 

Tarragona 

Batlle, Anicet 

Id. 


Bru, Jaume 

Moncada 

Botey Vila, Leopold 

Badalona 


Bosch, Agustí 

Sant Sadurní de 

Balcells y Masó, Lluís 

Barcelona 



Noya 

Bofill y Parera, Joseph 



Bofill y Matas, Joan B. 

Barcelona 

Maria 

Id. 


Bofill, Joan 

Id. 

Bracons y Prat, Armen¬ 



Ballester, Francesch 

Id. 

gol 

Sabadell 


Barberà Xatruch, Lluis 

Id. 

Bracons y Prat, Joseph 

Barcelona 


Bofill, Jaume 

Id. 

Badosa, Ramón 

Id. 


Ballestine, Rafel 

Id. 

Baró, Joan 

Manresa 


Ballbardo,Mn. Josep M. a 

Girona 

Badell, Frederich 

Barcelona 


Barrera, Mn. Jaume 

Barcelona 

Balcells y Riera, Manuel 

Id. 


Bartrina, Francesch 

Id. 

Blanch, Francisco 

Id. 


Bordoy y Oliver, Miquel 

Felanitx (Ma¬ 

Bonet, Domingo 

Id. 



llorca) 

Bosch, Joseph 

Sarrià 


Bennàsser y Artigues, 


Ballester, Vicens 

Barcelona 


Mn: Antoni 

Id. 

Boada, Manuel 

Id. 


Bauzày Terrassa, Mossèn 


Brunet, Gaspar 

Id. 


Antoni 

Banyabufar (Ma¬ 

Botey, Artur 

Id. 



llorca) 

Bux, Antoni 

Tarragona 


Bigues Camps Ribà 

Barcelona 

Bosch Lliri, Joaquim 

Sarrià 


Bofill, Angel 

Id. 

Baixo, Antoni 

Tarragona 


Biosca, Jaume 

Id. 

Bofarull, Francesch de A. 

Barcelona 


Badia, Leandre 

Id. 

Barnadas Casanovas, Ra¬ 



Blajot, Víctor 

Id. 

món 

Id. 


Bultó y Sert, Isidre 

Id. 

Blat Salgot, Joseph 

Id. 


Ballarà Andreu, Joseph 

Id. 

Bofill, Lluís 

Id. 


Boadella y Ribò, Fran¬ 


Baixerías, Bartomeu 

Id. 


cesch 

Id. 

Barrie, Antoni 

Id. 


Boada, Jaume 

Id. 

Bonet, Baró de 

Id. 


Borràs Santonja, Franc. h 

Id. 

Bagunyà, Joseph 

Id. 


Bofarull, Manuel de 

Id. 

Benet y Bové, Mn. Jaume 

Navàs (Berga) 


Baquè, Mariàn 

Id. 

Boix, Frederich 

Pineda 


Beltràn y Sanfeliu, Jo¬ 


Bastús, Carles 

Barcelona 


seph 

Sarrià 

Bosch Gally, Joseph 

Id. 


Basa y Augé, Joseph 

Barcelona 

Bertràn, Antoni 

Id. 


Balart, Miquel 

Id. 

Borràs Torres, Pere 

Id. 


Borràs, Mn. Joseph 

Alexart (Tarra- 

Cases Carbó, Joaquim 

Id. 



gona) 

Casadevall, Bonaventura 

La Bisbal 


Barunat, Mn. Pere 

Id. 

Costa y Bufí, Gaspar 

Barcelona 


Busquets, Joseph M.* 

Barcelona 

Carrefio, Pere 

Tàrrega 


Berenguer, Joan B. 

Id. 

Carner y Puig-Oriol, Jo¬ 



Bofill, Joseph M.* 

Id. 

seph 

Barcelona 




Digitized by CjOO^Ic 

- 



36 


Cabot y Rovira, Dionís 
Cabot y Rovira, Joaquim 
Casellas, Raymond 
Cambó y Batlle, Fran- 
cesch 

Cunillera, Miquel 
Calvet,,Eduart 
Calvet, Pere M. 

Cases, Joseph 
Casanoves, S. J., P. Ig¬ 
nasi 

Campmany, Aureli 
Cases y Vinyes, Agustí 

Cases y Arxer, Joan 
Canals, Mossèn Antoni 
Company, Mossèn Macià 
Cardell, Mn. Miquel 
Cloquell, Miquel 
Codina, Francesch 
Colomer, Mn. Andreu 
Colomer, Ramón 
Cervera, Simeó 
Centre Moral Instructiu , 
de Gracia 

Canyades, Francesch 
Col·legi del Sagrat Cor, 
Rvt. Sr. Rector del 
Castellà y Raich, Gabriel 
Costa y Deu, Joan 
Colom y Virgili, Ra¬ 
món 

Coves, Mn. Joan 

Cortès, Mn. Bartomeu 
Cortès, Mn. Nicolau 
Cortès, Maria Ignacia 
Cifre, Mossèn Rafel 
Costa y Llobera, Mossèn 
Miquel 

Coll y Gamundi, Mossèn 
Bartomeu 

Con as y Mirambell, Mos¬ 
sèn Antoni 

Carbonell y Puig, Sal¬ 
vador 

Centre Catalanista , de 
Casadevall y Dyarts, 
Joan 

Costa y Planas, Antoni 
Centre Excursionista de 
Catalunya 

Cartanyà Llorach, Joan 
Campos Batlle, Antoni 
Collell Baucells, Mossèn 
Jaume 

Casadevall Marramón, 
Mn. Ramón 


Barcelona 

Id. 

Id. 


Id. 

Alió (Tarragona) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

SantFeliude Guí¬ 
xols 

id. 

Palma (Mallorca) 
Id. 

Id. 

Id. 

Barcelona 

Id. 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Igualada 

Sabadell 

Barcelona 
S’Arrecó (Ma¬ 
llorca) 

Palma (Mallorca) 
Id. (Id.) 

Id. (Id.) 
Palma (Id.) 

Pollensa (Id.) 

Sóller (Id) 

Palma (Id.) 

Santiago de Cuba 
Id. 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Valls 

Barcelona 

Vich 

Id. 


Casarramona, Joseph 

Vich 

Callis Marquet, Joseph 

Id. 

Catalunya Vella 

Id. 

Cisa y Permanyer, Joan 
Caballería y Collell, Do¬ 

Vilassar de Mar 

mingo 

Barcelona 

Centre Excursioniste de la 


Comarca de Bages 

Manresa 

Coma y Morros, Agustí 

Id. 

Colomé, Joan 

Olot 

Condis Alegret, Carles 

Compte, Miquel dels 

Vilafranca del 
Panadés • 

Sants 

Colomer de Ribera, 

Barcelona 

Maria 

Id. 

Cruells Jornet, Pere 

Id. 

Costa, Mn. Jacinto 

Rocabruna (Gi¬ 
rona) 

Cruells Pallarès, Jaume 
Comitè de Defensa Social, 

Barcelona 

Sr, President del 

Id. 

Campos, Tomàs 

Id. 

Cortada, Alexandre 

París 

Casagemas de Llopis, 

* 

Josepha 

Bàrcelona 

Caballer y Piris, Joseph 

Id. 

Coll y Gasch, Antoni 

Id. 

Corbella, Mn. Ramón 

Vich 

Cabré y Brú, Andreu 
Coma y Cortinas, Mossèn 

Barcelona 

Pere 

Camprubí y Mercader, 

Vich 

Esteve 

Navarcles 

Costa, Salvador 

Barcelona 

Casablanca, Ferràn 

Sabadell 

Carreras, Manuel 

Barcelona 

Canals, Joseph O. 

Id. 

Cirera, Lluís 

Circol Artístich de Sant 

Id. 

Lluch 

Id. 

Coll y Rodés, Ramón 

Id. 

Cavaller Avinyó, Antoni 

Id. 

Castellet, Francesch de P. 
Clapés y Corbera, Mos : 

Id. 

sèn Joan . 

Id. 

Cassany Esturí, Antoni 

Id. 

Cornet y Balet, Mn.Magí 

Id. 

Coll, Jaume 

Id. 

Casarramona, Joseph 

Vich 

Cutenet, Telm 

Barcelona 

Corominas Prats, Vicens 

Id. 

('omet, Florenci 

Codina y Sert, Mossèn 

Id. 

Francesch 

Id. 

Canals, Antoni M. a 

Id. 

Castellà y Mestres, Joan 

Sabadell 

Camps, Joan 

Id. 


Digitized by ^.ooQle 



37 


Codina, Mn. Joan B. 
Colomer y Oms, Ignasi 
‘Maria 

Cararach, Joseph M.* 
Centre Catalanista , de 
Catalunya . Associació Ca¬ 
talanista de S. Martí 
de Prirvensals 
Centre Català , de 
Costa y Pons, R. 

Centre Regionalista Dr. 
Robert 

Centre Català Autonomis¬ 
ta, de 

Centre Catalanista, de 
Catarineu, Joseph 
Centre Català , de 

Campins y Pigrau, Joan 
Cen(re Popular Catala¬ 
nista, de 

Cusi, Manuel 
Clapés y Trabal, Joseph 
Cullell Juncadella, Jo¬ 
seph 

Cullell Franqués, Pere 
Comes Sorribes, Joseph 
Capdevila Raurich, Joan 
Clar, Mn. Miquel 

Campí, Mn. Eduart 

Conejos, S. J., P. Joseph 
Clivillé y Porqueras, Mos¬ 
sèn Pius 

Carrera, Mossèn Ramón 
Cortès, August 
Colominas, J. V. 
Constansó, Antoni 
Cabot y Casanovas, Jo¬ 
seph 

Comalat, Guillem 
Codina, Joan 
Cardús, Joan 
Casaponce, Mn. Esteve 

Camps, Marquès de 
Cardelús, Esteve 
Carreres y Llinyana, 
Lleonart 

Carreresy Llinyana, Mos¬ 
sèn Francesch 
Castella, Valentí 
Centre Autonomista de 
Dependents del Comerç 
v de la Indústria 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Arenys de Mar 


Barcelona 

Sabadell 

Barcelona 

Martorell 

Navarcles 
Figueres 
Barcelona 
Sant Feliu de Guí¬ 
xols 

Barcelona 


Corbatera y Roca, Jo¬ 
seph 

Comte y Valls, Joseph 

Cabré, Joaquim 
Cartanyà, Mn. Joseph 
Cullaré y Pi, Maria 
Carreras, Joan 
Cardona, Joaquim 
Coll y Viladara, Joseph 
Civil, Lluís 

Cisteró y Llanes, Sal¬ 
vador 

Canyas, Mn. Pere 
Ciurana y Pagès, Enrich 
Camats, Ricart 
Costa y Avellaneda, An¬ 
toni 

Creus y Corominas, Teo- 
dor 


Barcelona 
Pla de Cabra (Ta¬ 
rragona) 
Tarragona 
Id. 

Barcelona 

Id. 

Manresa 

Barcelona 

Sallent 

Barcelona 

Mataró 

Barcelona 

Id. 

Sabadell 

Vilanova y Geltrú 


Sant Andreu de 

Ciervo, Joseph 

Barcelona 

Palomar 

Curet y Payrot, Fran¬ 


Barcelona 

cesch 

Id. 

Id. 

Casellas y Cals, Joan 

Id. 


Callicóy Vernis, Joaquim 

Id. 

Id. 

Casesnoves y Pastor, Jo¬ 


Id. 

seph 

Id. 

Agramunt 

Cluay Anglès, Francesch 

Tàrrega 

Barcelona 

Clotet y Massià, Bona¬ 


Santanyí (Ma¬ 

ventura 

Barcelona 

llorca) 

Camps y Mercadal, Fran¬ 


Vilanova de Meyà 

cesch 

Sant Cristòfol de 

(Lleida) 

Sarrià 

Casanoves y Degollada, 

Menorca 


Joan 

Barcelona 

Vilosell (Lleida) 

Clapers y Berenguer, Jo¬ 

Id. 

Juneda Id. 

seph 

Barcelona 

Clapers y Berenguer, 

Id. 

Id. 

Casimir 

Id. 

Carol y Castells, Joseph 

Id. 


Carol y Prat, Pere 

Id. 

Id. 

Coll y Fort, Antoni 

Id. 

Recasens(Girona) 

Carreras y Artau, To¬ 


Barcelona 

màs 

Id. 

ia. 

Castellà ySuriguera, An¬ 


Arles su’l Tech 

toni 

Pons (Lleida) 

(Vallespir) 

C respí y Moyà, Joan 

Barcelona 

Barcelona 

Cabrinety y Navarro, 


Olot 

i Tadeu 

Castanyeda y Valls, 

Id. 

Ayelo de Malfe¬ 

1 Martí 

Id. 

rit (València) 

Culí y Verdaguer, An¬ 

Id. 


toni 

València 

Castany, Eudalt 

Ripoll 

Barcelona 

Carreras y Bulbena, 



Joseph Rafel 

Barcelona 


Cassino Centellench 

Centelles 

Id. 

Camprodón, Joan 

Barcelona 


Digitized by CnOOQle 



38 


Campllonch y París, Eu¬ 


Cornet, Gaetà 

Callol y Chevalier, Rafel 

Barcelona 

geni 

Vilafranca del Pa- 

Id. 


nadés 

Casademont, Narcís 

Castelló d’Ampt 

Cunill y Costa, Antoni 

Sarrià 

ries 

Castro y Calpe, Antoni 

Sant Carles de la 

Caivet, Agustí 

Barcelona 

Castanyíé y Prat, Joseph 

Ràpita 

CrehueL Pompeu 

Id. 

Barcelona 

Creixell, Joaquim 

Id. 

Creus y Vila, Francesch 

Id. 

Casajuana, Marcelí 

Id. 

Camps y Oliva, Lluís 

Id. 

Capdevila y Llambí, Ja- 


Carreras y Candi, Fran¬ 


cinto 

Id. 

cesch 

Id. 

Cuadrada, Joan de la 


Camós, Joan Baptista 

Palamós 

Creu 

Id. . 

Colomer, Antoni 

Barcelona 

Corretjert y Valls, Jo¬ 


Cunill, Bonaventura 

Id. 

seph 

Id. 

Cadellans, Francesch 

Id. 

Capdevila, Felip 

Id. 

Cervera, Joseph 

Id. 

Cirera, Joseph 

Vich 

Castanyer y de Cortada, 


Cases y Rubiol, Melcior 

Barcelona 

Joseph 

Id. 

Constantí Bages, Antoni 

Id. 

Casas y Vinyas, Maria 


Carsi y Carsi, Ignasi 

Id. 

del Pilar 

Sant Feliu de Guí¬ 

Campanyà, Manuel 

Id. 


xols 

Carreras Carbó, Manuel 

Id. 

Clavell y Planas, Narcís 

Mataró 

Caritg, Carmel 

Id. 

Capdevila, Joseph 

Barcelona, 

Casas, Martí 

Malgrat 

Campdepadrós y Puig, 


Cànibell, Eudalt 

Barcelona 

Baldomer 

Montblanch 

Colldeforns, Francesch 

Id. 

Chaparro y Papiol, Fe- 
rràn 

Id. 

Calaff y Soler, Antoni 
Maria 

Id. 

Casals y Prats, Ramón 

Barcelona 

Clavell y Planas, Joan 

Mataró 

Creus y Esther, Manuel 

Id. 

Casanovas Ferrer, J. 

Barcelona 

Casades y Gramatxes, 


Català, Joseph 

Ripoll 

Pelegrí 

Id. 

Coca, Joan de la Creu 

Barcelona 

Cortès y Basté, Hernàn 

Id. 

Camp de Tarragona(Lo) 

Tarragona 

Centre Catòlich d’Obrers , 
de 

Sant Joan de les 

Centre Nacionalista Ca¬ 
talà, de 

Id. 


Abadeses 

Cambra Agrícola , de 

Vilallonga 

Campmany y Capdevila, 


Corominas, Artur 

Barcelona 

Francesch 

Barcelona 

Corominas, Frederich 

Id. 

Catasús y Soler, Joseph 

Id. 

Casas, Francesch 

Id. 

Cabré y Gelabert, Joseph 

Id. 

Coll Martí, Joseph 

Id. 

Cases, Joseph M. a 

Id. 

Corcoll Piera, Joseph 

Sarrià 

Casadesús, Miquel 

Id. 

Colomé Cà, Joseph 

Barcelona 

Caballé y Goyoneche, 


Ciuró, Emili 

Id. 

Joan 

Tarragona 

Comerma, Antoni 

Id. 

Canyelles, Ramón 

Id. 

• Colomé d'Estrany, Te¬ 


Cabré y Gelabert, Miquel 

Barcelona 

resa 

Id. 

Capella, Francesch M.* 

Manresa 

Codina y Massot, Ja- 


Corominas, Teodor 

Badalona j 

cinto 

Bordils (Girona) 

Canaleta y Cuadras, Jo¬ 
seph 

Barcelona 

Cunill y Casas, Joseph 
Maria 

Barcelona 

Closa, Candi 

Calaf 

Comas, Joan 

Id. 

Canalias, Joan 

Barcejona 

Codina, Joan 

Id. 

Coll, Tomàs 

Id. i 

Creus, Joseph 

Id. 

Corominas, Pere 

Id. 

Casas y Font, Francesch 

Id. 

Carbonell y Rovira, Jo¬ 


Carner, Jaume 

Id. 

seph 

Vilanova y Geltrú 

Camps, Enrich 

Girona 

Carbonell y Marich, Jo¬ 


Có, Joseph M. a 

Barcelona 

seph 

Id. 

Comas y Matabosch, Jo¬ 


Centre Català , de 

Id. 

seph 

Id. 


Digitized by ^.ooQle 




39 


Capsir y Martínez, Ar-. 


Coromina, Joaquim 

Barcelona 

tur 

Barcelona 

Cardona, Ernest S. 

Id. 

Caivet, Joseph 

Id. 

Cabot, Pere 

Id. 

Comunitat de PP. Pauls 

Bellpuig 

Cutchet, Pere 

Id. 

Casanella, Joseph 

Barcelona 

Cirici, Alexandre 

Id. 

Carrau, Pelegrí 

ld. 

Canivell, Jascinto 

Sevilla 

Coll y Company, Joseph 

Id. 

Casàn, Joseph 

Barcelona 

Casals Tusell, Domingo 

Id. 

Carles, Joseph 

Id. 

Creus, Jaume 

Id. 

Carbonell Panella,- 


Calvo Sicart, Ramón 

Id. 

Mercè 

Id. 

Capdevila, Millà de la C. 

Id. 

Calderó Coronas, Xavier 

Id. 

Casibet Artigas, Antoni 

Id. 

Centre Catalanista del 

Vendrell 

Castell tort, Francesch 

Id. 

Casanovas, Pere 

Barcelona 

Cid, Joan 

Id. 

Canals, Lluís 

Id. 

Canals Carrefio, Antoni 

Id. 

Carles, Domingo 

Id. 

Crespí, Rafel 

Id. 

Camprodón y Riera 


Coll, Mn. Antoni 

Inca (Mallorca) 

Ricart 

Id. 

Caldentey, Mateu 

Felanitx Id. f 

Carreras, Joseph 

Id. 

Campins, Joseph 

Madrid 

Casanelles, Miquel 

Id. 

Carbó, Joseph 

Barcelona 

Coma, Joseph 

Id. 

Carlet, Compte de 

Id. 

Costa y Pujol, Joseph 

Id. 

Casanovas, Manuel 

Id. 

Cardona, Ramón 

Id. 

Crusat y Planas, Joseph 

Id. 

Cindreu Oliva, Maria 

Id. 

Cabanyes, Joaquim 

Mataró 

Casanovas, Mn. Joan 

Mataró 

Ca^el-let, Pere 

Barcelona 

Comas Rosell, Emili 

Id. 

Camps, Francesch 

Id. 

Cot Pous, Lluís 

Id. 

Costa, Eusebi 

Id. 

Codina Güell, Jaume 

Barcelona 

Carbonell y Gras, Ar¬ 


Crespí, Lluís 

Id. 

tur 

Id. 

Cabré, Joan 

Id. 

Cabeça, Miquel 

Id. 

Çintas, Joseph 

Id. 

Camprodón, Joan 

Id. 

Casanova, Lluís de 

Id. 

Casals Maristany, Ignasi 

Id.’ 

Capmany, Antoni de P. 

Sabadell 

Ciervo, Enrich 

Id. 

Costa, Agustí 

Barcelona 

Carreras y Pujató, Fran¬ 


Carreras Mas, Lluís 

Id. 

cesch 

Id. 

Casals Pena, Gabriel 

Sabadell 

Corominas, Llorens 

Lleida 

Cabot, Ricart 

Barcelona 

Canaleta, Gaetà 

Barcelona 

1 Castellà, Manuel 

Id. 

Coll, Mateu 

Id. 

Capdevila, Joaquim 

Id. 

Cap al Esser. Sr. Direc¬ 
tor de 

Tarrassa 

Círcol Republicà Federal 
Instructiu 

Sabadell 

Cabestany, Joseph 

Barcelona 

Cervera, Pere 

Barcelona 

Cardús y Pujol, Manuel 

Capellades 

Canalias Vintró, Joseph 

Id. 

Comas y Ribas, Miquel 

Barcelona 

Colell y Serra, Joseph 

ld. 

Clapés y Trabal, Pere 

Id. 

Cot Verdaguer, Pau 

Id. 

Coronas y Valls, Ray- 


Claret y Asols, Joseph 

Manresa 

mond ' 

Id. 

: Concabella, escolapi 


Corominas y Prats, Do¬ 


\ P. Joseph 

Mataró 

mingo 

Id. 

Cortina, Joaquim 

Barcelona 

Caldés Arús, Vicens 

Id. 

Casas, Agapit 

Id. 

Colom, Sebastià 

Sant Feliu de 

Costa Sanahuja, Joan 

Id. 


Guíxols 

Cardona, Mn. Joseph 

Sabadell 

Cànovas, Antoni 

Barcelona 

Cabot, Mn. Antoni 

Tàrrega 

Castelló Elías, Francesch 

Id. 

Cortès Valls, Antoni 

Barcelona 

Comas, Ferran 

Id. 

Casamada, Ramón 

Id. 

Cudina Cartiles, Joseph 

Id. 

Centre Autonomista Mal 


Calayud, Mn. Joan B. 

Id. 

1 gratench 

Malgrat 

Cabot, Benvingut 

Id. 

Casamajó y Alier, Fran¬ 


Compte, Rafel de 

Id. 

cesch 

Barcelona 


Digitized by ^.ooQle 



40 


Codorniu, Joseph 
Cava Miralbell, Sabí 
Colell, Mossèn Pere 
Cramp, Tomàs 
Casanovas Vargas, Ma¬ 
nuel 

Casanovas y Malet, Jo¬ 
seph 

Correo Cataldn. (EI) 
Crazet, Narcís 
Círcol Tradicionalista , de 
Casino de Sans 
Caze de Cabot, Maria 
Lluisa 

Carol, Xavier 
Calonge, Joan 
Comas, Joseph 
Clot, Lluís 

Cots y Soldevila, Pere de 
Comas, Antoni, 
Creuheras, Agustí 
Comellas, Joaquim 

Cortejón, Mn. Clemente 
Constansó, Mariàn 
Chabàs, Mn. Roch 
Cabané, Antoni 
Coloiher, Antoni 
Counson, Dr. 

Damians y Manté, Alfons 
Darder, Tomàs 
Duràn, escolapi , P. Es- 
piridió 

Deyà, Mn. Antoni 
Domenge, Mn. Pere 
Despuig, Mn. Llorens 
Duràn y Ordines, Joan 
Dagés Vinyals, Joseph 
Dagés Benet, Mn. Joan 
Domènech y Ferrer, An¬ 
selm 

Delpont, Juli 
Deulofeu y Jubal, Lluís 
Dou yArumí,Mn. Ferràn 
Dachs y Camé, Mn. Jo¬ 
seph 

Duràn y Ventosa, Ma¬ 
nuel 

Domènech de Canyelles, 
Maria 

Domènech Lluch, Pere 
Dencausse, Pere 
Duràn y Bori, Salvador 
Dausà y Arxer, Pere 

Domingo y Carreras, Mi¬ 
quel 


Barcelona 
Artesa de Segre 
Monsó (Osca) 
Barcelona 

Id. 

Gijón 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 


Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Tampa (Estats 
Units) 
Barcelona 
Id. 

València 
Sabadell 
Barcelona 
Francorchamps 
(Bèlgica) 
Barcelona 
Palma (Mallorca) 

Tarrassa 
Muro (Mallorca) 
Son Carrió (Id.) 
Palma (Id.) 
Manacor (Id.) 
Barcelona 
Figueres 

Barcelona 
Perpinyà 
Palafrugell 
Baget (Girona) 

Vich 

Barcelona 

Tarragona 

Sabadell 

Barcelona 

Id. 

Sant Feliu de Guí¬ 
xols 

Valls 


i Duràn y Folguera, Mo- 


dest 

Sabadell 

Deulofeu y Fatjó, Antoni 

Barcelona 

Damians y Vilà, Adolf 
Danés y Casabosch, Ci¬ 

Id. 

vil 

Id. 

Deuloféu de Pagès, Rosa 
Deuloféu de Femandez, 

Id. 

Francesch 

Id. 

Dutrem-Solanich, W. 

Id. 

Duràn y Espanya, J. 
Daurella y Rull, Jo¬ 

Id. 

seph 

Id. 

Duràn y Ventosa, Lluís 

Id. 

Durbàn, Joseph 

Id. 

Dalmau Oliveres, M. 

Id. 

Degollada, Eduart 
Dalmau y Puig de la 

Id. 

Bellacasa, Ignasi 

Id. 

Dolcet, Manuel 

Id. 

Dachs y Pons, Ramón 

Id. 

Duràn y Mayol, Joseph 

Id. 

Danur, Antoni 

Tarragona 

Draper Fossas, Joan 

Arenys de Mar 

Dolset Lladó, Manuel 
Dúràn y Trinxería, Joa¬ 

Barcelona 

quim 

Id. 

Doncel, Rossend 

Id. 

Doria Gasull, Amadeu 

Id. 

Domènech, Pau 

Alcudia (M; 
llorca) 

Doncos, Eveli 

Barcelona 

Daroca Carulla, Andreu 

Id. 

Duràn, Joseph 

Id. 

Duart, Francesch 

Tortosa 

Danés y Vernedas, Joan 

Barcelona 

Dolsa, Lluis ' 

Id. 

Delclòs, Joaquim 

Id. 

Daniel y Ramona, Emili 

Id. 

Domingo Purroy, Joan 

Id. 

Domingo Purroy, Joseph 

Id. 

Dotres y Mas, Salvador 

Id. 

Diario de Mataró 

Mataró 

Damay, Jordi 

Barcelona 

Diputació Prcnnncial de 

Tarragona 

Domingo, Ramón 

Barcelona 

D’iràn Bach, Joaquim 

Id. 

Domènech, Francesch 

Id. 

Dalmau, Gaspar 

Id. 

Escat, Jaume 

Id. 

Escat, Vicens 

Id. 

Esponellà, Baró de 

Id. 

Esteva, Mn. Francesch 

Palma (Mallorc 

Escubós, Albert 

Barcelona 

Estudis, Sr. Director de 

Id. 

Escrivà y Pagès, Guillèm 
Espona y de Nuix, An¬ 

Id. 

toni de 

Vich 


Digitized by ^.ooQle 



4 


Esteve y Seguí, Joseph 
Estadella Amó, Joseph 
Escalas y Charaení, Fèlix 
Estalella, Eduart 

Escardívol, Valentí 

Estorch y Paulí, Joseph 
Escofet, Amadeu 
Escudé y Galí, Joan Bap¬ 
tista 

Estany y Martí, Martí 
Estrany, Geroni 
Escala y Canàlías, Joan 
Esteve-Llach, Joan 
Espart, Benet 
Escudé y Galí, Ignasi 
Egea y Gaudí, Rosa 
Espadalí y Culí, Ramón 
Esteva, Felip 
Elías, Feliu 

Estrany y Lacerna, Ce¬ 
lestí 

Estapé y Millet, Joan 
Esplugas, caputxí , P. Mi¬ 
quel de 

Esteva, Mn. Sebastià 
Escaler, Arcadi 
Esteve, Baldomer 
Escayola, Enrich 
Estrada, Joseph 
Esquerra, Lluís 
Elías, Ignasi de 
Espinós, Francesch 
Espinós, Joseph 
Esclasans, Ramón 
Escoda, Francesch de P. 
Esteve, Candi 
Estalella y Trilla, Ramón 
Espel y Casals, Mossèn 
Joseph 

Estanyol y Colom, Jo¬ 
seph 

Fortuny, Carles de 
Francisco y Maymó, Car¬ 
les 

Font y Sagué, Mossèn 
Norbert 

Feliu y Taulés, Joseph 
Maria 

Falp y Plana, Joseph 
' Feliu, Sebastià 
Ferrà, Bartomeu 
Ferrés, Francesch 
Fàbregas y Rovira, Jo¬ 
seph 

Freginals, Cristòfol 
Font y Morer, Joseph , 

4 



Manresa 
Lleida 
Barcelona 
Sta. Coloma de 
Queralt (Segarra) 
Sant Boy de Llo¬ 
bregat 
Barcelona 
Vilanova y Geltrú 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. * 

Id. 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Masnou 

Sarrià 

Palma (Mallorca) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Tarrassa 

Navàs (Berga) 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Palma (Mallorca) 
Id. 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 


Frigola y Prat, Lluís 

Fàbregas, Lluís 
Freixes, Mn. Macià 


Ferré, Andreu 
Fuster, Mn. Claudi 
Font, Mn. Bartomeu 
Font y Martorell, Sebastià 
Fluxà Alemany, Mossèn 
Francesch 

Ferrer y Masgrans, 
Agustí 

Figueras y Sagués, Jaume 
Fuster y Biel, Pere 
Freixas, Joan 
Fonolleda Guardiola, 
Jaume 

Farando de Saint-Ger- 
main, Lluís 
Forn Bellet, Ramón 
Fomento del Trabajo 
Ferràn, Pere 
Fatjó y Vila, Joseph 
Farnés, Sebastià 
Freixa y Argemí, Alfons 
Ferrer y Dalmau, Eugeni 
Fusté y Ramón, Rafel 
Font, Gaspar 
Folch, Jaume 
Farrés Fargas, Ramón 
Ferré Puig, Toseph 
Franquesa Barceló, Joa¬ 
quim 

Freixas Martorell, Joa¬ 
quim 

Fonts d’Aluart, Joseph 
Farnès y Vinyeta, Pere 
Figueras y Sagués, Joan 
Fontova, Tomàs 
Fiol y Rafart, Juli 
Folch y Font, August 
Font, Alexandre 
Fàbregas Planas, Joseph 


Cassà de la Selva 
(Girona) 
Barcelona 
.Andratx (Ma¬ 
llorca) 

Artà 


Palma 

Id. 

Id. 

Id. 


Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Santiago de Cuba 
Barcelona 
Vilanova y Geltrú 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Girona 

Vilanova y Geltrú 

Barcelona 

Vich 

Barcelona 

Tarrassa 

Barcelona 

Vendrell 

Barcelona 

Id. 

Vich 

Barcelona 

Girona 


Farré, Ramón 
Font de Rubinat, Pau 
Feliu, Antoni 
Fatjó, Santiago 
Final Vidal, Víctor 
Fages y Vilà, Fèlix 
Fortuny y Ferrer,Ramón 
Fontdevila d’Abadal 
Mercè 

Flos y Calcat, Franc. h 
Fort y Romeu, Joan 
FontbematVerdaguer, E. 
Fumanya y Cases, Carles 


Valls 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Santa Coloma de 
Farnés 
Barcelona 
Reus 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Vilanova y Geltrú 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Digitized by 


Google 



42 


Font de Pi, Carme 
Font, Mn. Esteve 
Ferrando y’Obrador Bar¬ 
tomeu 

Fulló y Fàbregas, Fran- 
cesch 

Ferrando, Francesch 
Fontanillas y Gassull, 
Eduart 

Forçades y Palau, Ramón 
Folguera y Duràn, Ma¬ 
nuel 

Feliu y Feu, Jaume 
Font y Reig, August 
Farriols Anglada, Agustí 
Fernandez y Deuloféu, 
Josepha 

Fuster y Domingo, Narcís 
Frias y Roig, Eugeni 

Fiol y Martí, Baltasar 
Figueras y Arenys, An¬ 
toni 

Forés y Olivé, Lluís 
Forns, Antoni 
Figa y Oliu, Joseph 

Foment de la Sardana 
Fàbregas y Mas, Pau 
Ferrer y Gisbert, Enrich 
Forcadas, Mn. Antoni 
Ferràn, Mn. Salvador 

Faus y Condomines, Jo¬ 
seph 

Fargas, Miquel A. 

Fages, Carles 
Fages, Joseph M.* 

Fages, Ignasi 

Farràs y Bertràn, Joaquim 
Fiol y Martí, Antoni 
Font, Manuel 
Fontana Almeda, Pere 
Faqués Quer, Mariàn 
Fàbrega y Cortès, Magí 
Franquesa y Gomis, Jo¬ 
seph 

Figuerola y Anglada, 
Lluís 

Figueras y Farnés, Pau 
Font y Torralbas, Frede- 
rich 

Font y Torralbas, Rafel 
Florenza Martí, Joan 
Ferrà, Miquel R. 

Ferrer Esteve, Ramón 
Farré Escofet, Emili 


Barcelona 

Vendrell 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Sabadell 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

La Llacuna (Pa- 
nadés) 
Barcelona 

Id. 

Valls 
Barcelona 
Palamós (Em- 
• pordà) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Olesa de Montse¬ 
rrat 

Guissona 

Barcelona 

Figueres 

Id. 

Castelló d’Ampu- 
rias 

Barcelona 

Id. 

Tarragona 

Barcelona 

Lleida 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

. Id - 

Palma (Mallorca) 
Barcelona 
Id. 


Ferrés, Xavier 
Furnells, Ramón 
Fuster, Concepció 
Fuentes, Enrich de 
Feliu Cornellà, Salvador 
Freixa y Batlle, Domingo 
Foment Autonomista Ca¬ 
talà 

Fontbona, Joseph 
Faura, Albert 
Ferrer y Vallès, David 
Font de Boter, Miquel 
Ferrer y Maristany Frc. h 
Figuerola y Recassens, 
Lluís 

Folch, Carles 
Fontana Almeda, Albert 
Faura, Antoni 
Font, Mn. Bernadí 
Franquesa, Ramón 
Farguell, Manuel 
Farguell, Joaquim 
Figuerola y Bernadà, M. 
Ferrer Solervicens, Joan 
Feliu, Joseph M. a 
Faus Condomines, An¬ 
toni 

Fort Vilafranca, Joseph 
Franch,Joan 
Ferrer y Ferrer, Antoni 
Farràn, Joseph 
Fargas, Baltasar 
Faus Condomines, Joan 
Ferrerons, David 
Font y Cots, Francesch de 
Falguera Sivilla, Antoni 
de 

Faut, Miquel dels Sants 

Fargas, Mn. Joan 
Freixa y Argemí, Joseph 
Flaquers, Pere M. a 
Font, Salvador 
Font y Baixes, Mn. Nar¬ 
cís 

Feliu Reventós, Joseph 
Fochs Banquells, Ramir 
Farell y Rius, Jaume 
Frigola Mir, Francesch 
Font, Eudalt 
Font y Laporta, Antoni 
Ferrer, Francesch 

Font y de Vifíals, Joa¬ 
quim de 
Font, Joaquim 
Frexas Aulet, Benet 
Frexas Parés, Benet 


Barcelona 

Id. 

Tarragona 

Barcelona 

Id. 

Reus 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Tarragona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Inca (Mallorca) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Guissona 
Borjes d’Urgell 
Barcelona 
Id. * 

Id. 

Id. 

Lleida 

Barcelona 

Id. 


Id. 

Alexart (Tarra 
gona) 
Barcelona 
Tarrassa 
Barcelona 
Id. 


Vilanova y Geltrú 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Sant Sadurní de 
Noya 

Barcelona 

Girona 

Barcelona 

Id. 


Digitized by 


Google 



43 


Fomés Parés, Joseph 
Fuster, Joseph 
Fàbregas, Francesch 
Forn, Pere 
Font Marquès, Joan 
Forns, Joan 
Foment Regionalista 
Fortuny, Mn. Antoni 
Foment de Cultura .y Ad¬ 
ministració 
Freixa, Francesch 
Figuerola, Ramón 
Font, Emili 

Figuerola Ferreti, Pau 
Franco y Noguera, Pere 
Font Castells, Marcelí 
Font, Joaquim 
Forcada, Claudi 
Fàbregas y Fontrodona, 
Joan 

Font y Sala, Pere 
Figueras Lluch, Jaume 
Folch y Torres, Manuel 
Ferrer, Salvador 
Franquesa, Francesch 
Frau y Vey, Mossèn Jordi 
Figueras, Xavier 
Figueras, Joseph 
Girona y Llavoré, Joseph 
Guanyabens, Emili 
Gibeit, Agustí M. a 
Garau, Mossèn Mateu 
Gili, Pere Joseph 
Givanel y Mas, Joan 
Garrell, Diego 
Garriga, Mossèn Ramón 
Galí, Joan Baptista 
García Girona, Mossèn 
Joaquim 

Guasch, Frederich 
Girona, Pere Joan 
Gifreda, Antoni 
Gelambí, Wenceslau 
Gayà y Bauzà, Mossèn 
Miquel 

Garau y Socías, Antoni 
Guasp, Joan 
Garau, Mossèn Joan 
Galmés, Mossèn Salvador 
Grau y Gosa, Felip 
Genis y Aguilar, Martí 
Gudiol y Cunill, Mossèn 
Joseph 

Guardiola y Roig, Jaume 
Guitart Santasusagna, 
Mossèn Joseph 
Gorchs Esteve, Ceferí 
Garganta, Joseph M. a 


Girona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Berga 

Madrid 

Cardona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Sarrià 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Palma (Mallorca) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Tarragona 
Palma (Mallorca) 
Id. 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Tarrassa 

Saragossa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Palma (Mallorca) 
• Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Barcelona 

Vich 

Id. 

Vilassar de Mar 

Manresa 

Barcelona 

Olot 


Gelada, Geroni 

Olot 

Genis, Salvador 

Barcelona 

Gras Esteva, Rafel 

Gibert y Escudé, Mau¬ 

Lleida 

rici 

Garriga Boixader, Mos¬ 

Tarrassa 

sèn Angel 

Guardia, escolapi ) P. Llo¬ 

Sardanyola 

rens 

Mataró 

Galceràn, Francesch 

Arbeca 

Guarro y Cases, Lluís 

Barcelona 

Galí Lalande, Ricart 

Id. 

Gazeta Montanycsa 

Gent Nova . Centre Cata¬ 

Vich 

lanista de 

Badalona 

Guarro y Cases, Maria 
Goula y Plandiura, Ra¬ 

Barcelona 

món 

Garriga y Torrents, Sal¬ 

Id. 

vador M. a 

Garriga y Torrents, An¬ 

Id. 

toni 

Id. 

Goig, Ramón 

Id. 

Gras, Miquel 

Gavaldà y Escoda, An¬ 

Id. 

toni 

Id. 

Garriga, Francesch 

Id. 

Gay de Montellà, Rafel 

Id. 

Güell y Grau, Juli 

Gispert y Serra, Frede¬ 

Id. 

rich M. de 

Girona y Llagostera, Da¬ 

Girona 

niel 

Barcelona 

Gausa y Pujol, Pere 

Id. 

Guitart, Ignasi 

Id. 

Gòngora, Joseph 

Camprodón 

Galí, Victorià 

Barcelona 

Galí, Narcís 

Gonzalez Balaguer, Do¬ 

Id. 

mingo 

Gallissà y Codina, Jo¬ 

Id. 

seph M. a 

Id. 

Gubern, Jaume 

Id. 

Giró, Fidel 

Gómez y Miranda, Fe- 

Id. 

rràn 

València 

Guarro y Tarragó, Agustí 
Gorina y Parasols, Joa¬ 

Barcelona 

quim 

Id. 

Golorons, Eugeni 

Id. 

Graupera, Joan 

Gibert, Vda. de Pi, El¬ 

Id. 

vira 

Id. 

Gaya, Manuel 

Lleida 

Grau, Ferràn 

Barcelona 

Grau y Mauri, Pere 

Id. 

Golorons, Carles 

Id. 

Grau, Francesch 

Id. 


Digitized by ^.ooQle 



44 


Gimenez Fayo, Joseph 
Maria 

Grau y Blanch, Joseph 
Maria 

Grandia y Soler, Mossèn 
Mariàn 

Gumà y Carreras, Frc. h 
Galceràn, Gustau 
Guasch y Ribera, Joa- r 
quim M. a 
Güell, Joseph 
Guasch y Miró, Joan 
Grau y Gaig, Joseph 
Griera y Cruz, Pau 
Gallach y Torres, Joseph 
Gual, Artur 
Gil y Ramonet, Enrich 
Gil y Ramonet, Remigi 
Gual, Joaquim 
Granados, Lluís 
Galilea y Aguiló, Delmir 
Gorgas y Gorgas, Miquel 
Galera y Cuyàs, Franc. h 
García, Francesch 
Goberna y Mullerat, Jo¬ 
seph 

Garriga, Mn. Marcelí 

Garriga, Mn. Joseph 
Graner y Arrufí, Lluís 
Galí y Figueras, Miquel 
Gual, Adrià 
Guasch, Robert 
Gaudí, Francesch 
Gaudí y Cornet, Antoni 
Grau March, Fortunat 
Gol, Mossèn Pere 
Gramon y Puig, Ramón 
Gay de Montellà, Octavi 
Goimbault, Emili 
Gurt Pujol, Eduart 
Gudiol Cunill, Ramón 
Gorchs y Solallonch, 
Mercè 

Gorchs y Solallonch, En¬ 
riqueta 

Gaspar y Palanca, Miquel 
Gual, escolapi, P. Agustí 
Gasch Turell, Manuel 
García Crusó, Melcior 
Golis, Mn. Eudalt 
Gibert, Francesch 
Guasch y Montrado, Ma¬ 
nuel 

Gabriel Gatell, Pau 
Graell Fernandez, Mar¬ 
celí 


València 

Barcelona 

Barcelona 

Id. 

Vilanova y Geltrú 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Sabadell 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Santa Coloma de 
Queralt (Segarra) 
Olesa de Montse¬ 
rrat 
Id. 

Barcelona 

Tarrassa 

Sarrià 

Tarragona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Balaguer 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Vfch 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Mataró 

Barcelona 

Id. 

Campdevànol 

Barcelona 

Tarragona 

Id. 

Barcelona 


Grau, Ramón 
Gili, Serafí 
Garriga, Pere 
Girbau y Homet, Joseph 
Grau y Sàbat, Joseph 
Grau y Sàbat, Ramón 
Girbal y Balansó, Vicens 
«Grau, Estapé y Millet» 
Galvany y Parde, Joseph 
Gallart, Francesch 
Gonzales, Manuel 
Galí, Alexandre 
Guasch y Fortuny; An¬ 
toni 

Gironella, Enrich 
Gallifa, Manuel 
Gasser Saguí, Ulrich 
Gamundi, N. 

Güell y Clapiés, Ramón 
Güell y Clapés, Pere 
García, Carles 
García y Mas, Carles 
Grinyó y Pinyol, Joan 
Galobart Duràn, Joan 
Giral, Mn. Antoni 
Goday, Joseph 
Geronés y Vilardell, Jo¬ 
seph 

Godayoi, Mn. Ramón 
Garriga Maestanza, B. 
Gaza, Alfret 

Gorch y Monrós, Enrich 
Gasoliva, Cecili 
Grifuesy Rafecas, Antoni 
Galard, Joseph 
Grau Solé, Joseph 
Guileras Villarreal, Jo¬ 
seph 

Gabardos y Gatell, Pau 
Guartmoner, Joseph 
Gabarró, Antoni 
Guinuso Català, Manuel 
Gou y Estruch, Ferràn 
Gaspar, Miquel 
Grau, Joan 
Gou, Joseph * 

Gispert Casellas, Mossèn 
Lluís 

Gambau, Bonaventura 
Griera Cruz, March 
Girona y Soler, Joseph 
Gelabert Cuyàs, Joaquim 
Gelabert Solà, Joseph 
Maria 

Gómez y Perceló, Joa¬ 
quim 

Gitart Basangé, Joseph 
Graupere y Puig, Pau 


Lleida 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Lleida 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Vilanova y Geltrú 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Sant Pol de Mar 
Sabadell 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Vilassar de Mar 


Digitized by ^.ooQle 



45 


Gatvillaró, Joan 
Güell, Antoni 
García, Llorens 
Guiteras, Eusebi 
Gonzalez Urtebise, 
Eduart 

Gonçalvez Vianna, Ani- 
cet R. 

Ginart, Mn. Sebastià 
Genis y Horta, Emili 
Homs y Ginestà, Mn. Lluís 
Hospital, Mossèn Pere 
Humet, Joseph 
Homar y Salom, Antoni 
Horta, Joaquim 
Huguet y Campanyà, 
Pere 

Heras, Ponci 
Hita y Morros, Felip de 
Herra, Joaquim 
Heuros, Mariàn 
Hochher, Walter 
Homar, Mn. Jaume 


Barcelona 

Id. 

Artà (Mallorca) 
Barcelona 

Id. 

Lisboa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Tarrassa 
Alaró (Mallorca) 
Barcelona 


Hortel, Frederich 
Iglesias y Guixard, Joseph 
Illa y Casany, Lluís 
Isart, Xavier 
Isart Moragas, Francesch 
Iglesias, Fèlix 
Iglesias, Ignasi 
Iglesias, Joaquim M. a 

Iglesias, Alfons 
Institut Olotí d'Arts y 
Ciencies 

Isern y Hombravella, 
Jaume 

Insenser, Antoni 

Janer, Ignasi de 
Jover, Lluís 
Jové y Vergés, Fèlix 
Junyer y Ribera, Joan 
Juanola y Camalat, Joan 
Jujol y Gibert, Joseph M. 
Julià y Sust, Pere 
Joventut, periòdich ca¬ 
talanista 

Jeremías, Mn. Joseph 
Juncà, Remigi 
Jansà y Quintana, Tomàs 
Jornet y Tó, Jaume 
Jaume Roldós, J. 

Jardí, Ramón 
Julià y Escuder, Salvador 
Juan Ginart, Mn. Joan 
Joventut Carlista de 


Sarrià 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Montuirí (Ma¬ 
llorca) 
Barcelona 
Maldà (Lleida) 
Vich 

Barcelona 

Tarragona 

Barcelona 

Id. 

Santa Coloma de 
Farnés 
Barcelona 

Olot 

Hospitalet 
Vilafranca del Pa- 
nadés 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Figueres 
Palafrugell 
Barcelona 
Vilassar de Mar 

Barcelona 

Rubí 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Artà (Mallorca) 
Barcelona 


Julià, Manuel 
Julià, Mn. Ramón 
Julià, Joseph 
Julià, Jaume 
Jou y Olió, Llorens 
Jordà, Carles 
Jordà Sastre, Joaquim 
Julià Vilardell, Mateu 
Jaques, Eugeni 
Juan y Ginart, Miquel 

Joz’entut Autonomista de 
Jam, Pere 

Johera y Martí, Emili 
Junyer, Joan 
Junoy, Emili 
Junferrer, Joan 
Jofre, Joseph 
Jardí, Joseph M. a 
Julià, Francesch de P. 
Jolis Pons, Agustí 
Jover, Bonaventura 
Jové y Vergés, Antoni 
Jaumandreu, Adolf 
Jaumandreu, Prancesch 
Junyent, Miquel 
Jorba y Romanyà, Emili 
Karr, Carme 
Koch, Joaquim 
Kirchner, Prudenci 
Kirchner, Eduart 
Llimona, Joan 
Llimona, Joseph 
Lladó y Fàbregas, Lluís 
Lifían y Heredia, Nar- 
ciso José de 

Llompart, Mn. Pere Jo¬ 
seph 

Llobera, Mn. Martí 
Llabrés, Mn. Antoni 

Lluch, Bartomeu 
Llongueras, Joan 
Lladó, Alexandre 
Llobera, Mn. Guillem 

Lliga Regionalista, de 
Llopis, Manuel 
Laporta Mercader, Ja- 
cinto 

Lluch Anfruns, Gabriel 
Llombart, Mn. Joan 
Lalainero, Anselm 
López Ventura, Antoni 
Lo Geronès, Sr. Director 
de 

Lloret y Ordeix, Pere 
Llobet, Joseph M. a 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Valls 

Barcelona 

Id. 

Capdepera (Ma¬ 
llorca) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Girona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Barcelona 

Camprodón 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Tàrrega 

Madrid 

Palma (Mallorca) 
Id. 

Binisalem (Ma¬ 
llorca) 

Tarrassa 

Id. 

Palma (Mallorca) 
Fornalutx (Ma¬ 
llorca) 

Sabadell 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Monsó (Osca) 
Barcelona 

Girona 

Tarragona 

Tàrrega 


Digitized by ^.ooQle 



46 


Linares, Agustí 

Barcelona 

Llobet Carbonell, Miquel 

Barcelona 


Linares Delhom, Joan 

Palafrugell 

Lluch Martí, Joseph 

Id. 


Lliga Regional, de 

Manresa ** 

Llongueras, Jaume 

Id. 


Lliga Catalanista de 

Tàrrega 

Lluhí y Rissech, Joan 

Id. 


Lliga Nacionalista Cata¬ 


Leonffie, Amadeu 

Id. 


lana de 

París 

Llovet y Saun, Joan 

Id. 


Llibertat. Periòdich 

Mataró 

Lleó Morera, Albert 

Id. 


Llorens y Caubet, Joan 

Barcelona 

Lluveras, Manuel 

Id. 


Lladó y Vilaseca, Joan 

Id. 

Lladó, Manuel 

Id. 


Lorés y Domech, Joseph 


Lacambra, Joseph 

Id. 


Maria 

Id. 

Losada, Enrich 

Id. 


Llagostera, Lluís 

Id. 

Llorens, Francesch 

Id. 


Lluch, Mn. Joseph M. a 

Tarragona 

Llibre, Francesch 

Id. 

' 

Llebaría, Joseph M. a 

Barcelona 

Lutran, Doctor 

Perpinyà 


Llobet, Joseph M. a 

Id. 

Massó y Torrents, Jaume 

Barcelona 


Llobera y Tost, Jaume 

Id. 

Montoliu, Cebrià de 

• Id. 


López y Pàmies, Fran- 


Malagelada, Mariàn 

Sort (Lleida) 

cesch 

Id. 

Matheu, Francesch 

Barcelona 


Llopart, Joan 

Id. 

Miquel y Pardo, Antoni 

Id. 


Lafont y Martínez, Joa¬ 

i 

Moragas, Geroni de 

Id. 


quim 

Id. 

Marquès, Joan 

Palma (Mallorca) 

Llatas y Agustí, Emili 

Id. 

Miralles, Mossèn Joseph 

Id. 


Llurens, Màrius 

Id. 

Molines, Mn. Bartomeu 

Id. 


Llardén Baratau, Enrich 

Id.' 

Maura y Montaner, Ga¬ 



Llisas, Manuel 

Id. 

briel 

Id. 


Lloret y Sala, Mn. Mariàn 

Id. 

Massot, Mn. Melcior 

Id. 


Llorens y Carreras, Sara 

Pineda 

Molina, Eugeni 

Id. 


Llopis, Baldomer 

Barcelona 

Monlau, Joseph 

Id. 


Lorés Domech, Jaume 

Id. 

Morell y Bellet, Faust 

Id. 


Lorés Domech, Franc. h 

Id. 

Morell y Bellet, Baltasar 

Id. 


López y Picó, Joseph 


Massanet, Mossèn Anto¬ 



Maria 

Id. 

ni Maria 

Id. 


Lamothe de Grignon, 


Molines y Amengual, 



Joan 

Id. 

Joan 

Campos 

(Ma- 

Lleonart Huguet, Joseph 

Id. 


llorca) 


Lassaleta, Manuel 

Id. 

Moragas, Fidel 

Valls 


Llussà Isamat, Joan 

Id. 

Montaner, Sebastià 

Barcelona 


Llorens Clariana, Antoni 

Id. 

Mateu, Mn. Bernadí 

Manacor 

(Ma- 

Lluhí y Rissech, Joaquim 

Id. 


llorca) 


Llopart, Joaquim 

Id. 

Millàs, J. 

Barcelona 


Linares Delhom, Mariàn 

Palafrugell 

Massó Ventós, Joseph 

Id. 


Llopis y Bofill, Joan 

Barcelona 

Marco, escolapi, P. Sal¬ 



Llorens, Joan 

Id. 

vador 

Tarrassa 


Llobet, Ramón 

Id. 

Martínez, Emili 

Lloret de Mar 

Lassaletta, Joseph 

Id. 

Miquel y Planas, Ramón 

Barcelona 


Llorens y Galàn, Joseph 

Id. 

1 Moragas, Vicens de 

Id. 


Llugany Serra, Francesch 

Id. 

Millet, Pere A. 

Id. 


Llugany Serra, Joseph 

Id. 

Moragas y de Balle, Jo¬ 



Luque, Enrich del 

Id. 

seph de 

Id. 


Llussà y Ventura, Joseph 

Id. 

Matheu y Sugranyes, 



Llussà y Isamet, Encar¬ 


Francesch 

Id. 


nació 

Id. 

Mercader y Marina, Pau 

Id. 


Lledó, Roch 

Id. 

Morey, Mossèn Joan 

Manacor 

(Ma- 

LUga Popular Catala¬ 



llorca) 


nista 

Castellar del Va¬ 

Mora, Mossèn Francesch 

Sta. Margalida Id. 


llés 

Mestre y Huguet, Miquel 

Manacor 

(Id.) 

Lluberas y Valls, Joseph 


Morey y Gelabert, Llo¬ 



Maria 

Sant Pol de Mar 

rens 

Manacor (Id.) 




Digitized by ^.ooQle 



47 


Marquès y F ron tera, Joan 
Massanet y Beltran, Fran- 
cesch de P. 

Molinas, Sebastià 
Muntaner, Mn. Gabriel 
Montserrat y Grau, Joan 
Mestre y Mitjans, Jo- 
seph 

Martí, Lluís 

Magraner, Mossèn Pere 
Antoni 

Mestres, Antoni 
Muntaner, Mn. Agustí 
Montaner, Miquel 
Mitjans, Joan 
Molins de Sentmanat, 


Sóller (Mallorca) 

Palma (Id.) 
Senselles (Id.) 
Palma (Id.) 
Saragossa 

Santiago de Cuba 
Palma (Mallorca) 

Orient (Id.) 

Palma (Id.) 
Santanyí (Id.) 

. Id. 
Barcelona 


Carles 

Id. 

Mer Güell, Manuel 

Id. 

Manyach, Pere 

Id. 

Montllor Rodó, Joan 

Id. 

Macià, Mn. Mariàn de 

Vilafant 

pordà) 

Mundó Freixas, Manuel 

Barcelona 

Massot, Joseph 

Sant Julià 
latorta 

Manaut Tabemer, Pere 

Barcelona 

Miró y Borràs, Olaguer 

Manresa 

Mas y Roig, Martí 

Barcelona 

Murtra, Claudi 

Id. 

Martorell, Francesch 

Id. 

Morera y Galicia, Magí 

Lleida 

Míos y Codina, Pere 
Martínez y Serinyà, Ar¬ 

Id. 

nau 

Barcelona 

Monmany, Francesch 

Id. 

Martí y Sàbat, Joseph 
Martorell Terrats, Ge- 

Id. 

roni 

Montsalvatje Fossas, 

Id. 

Francesch 

Girona 


(Em- 


Martínez y Roig, Jo- 
seph 

Martínez y Roig, Isidro 
Molins, Francesch de P. 
Magí y Camps, Mossèn 
Francesch 

Marquès, Francesch 

Maluquer y Ansizu, An¬ 
toni 

Marsans y Solà, Lluis 
Miret y Sans, Joaquim 
Martí, Alfons 
Morató, Joan B. 

Moliné y Brasés, Ernest 
Mercè, Ferràn 
Mir Fullà, Camil 
Martí de Mir, Antonina 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Lloret de Mar 
Sant Boy de Llo¬ 
bregat 

Barcelona 

Id: 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Montserrat y Cuadrado, 
Joseph 
Moll, Joseph 
Mayol Aymerich, Antoni 
Martí y Ballés, Oriol 
Mumbrú Ferràn, Joseph 
Monegal, Trinitat 
Manjé, August 
Mallofré, Mn. Heribert 
Mestres, Mossèn Manuel 
Miró, Bonaventura 
Millet y Millet, Salvador 
Martí y Amat, Joseph 
Mitjans y Borés, Lluís 
Mercader y de Borràs, 
Francesch de 
Martí y Cabot, Jaume 
Monés y Costa, Llorens 
Millet y Pagès, Joan 
Mora, Artur 
Martí y Julià, Domingo 
Matas Picanyol, Joseph 
Mir y Gramunt, Alfons 
Molins, Joan 
Mestres y Folguera, 
Jaume 
Mas, Jacinto 
Magraner, Nicolau 
Millet y Pagès, Joseph 
Moragas y Barret, Fran¬ 
cesch 

Martí y Pujol, Francesch 
Mas, Artur 
Montoliu, Joseph de 
Mas Bagà, Joan 
Marquina,'Rafel 
Millet y Pagès, Fran¬ 
cesch 

Montserrat, ligorià , P. 
Bartomeu 

Muntaner y Ordines, 
Francesch 

Maspons y Anglasell, 
Francesch de P. 
Mestres, Joseph 

Morera y Mestre, Joseph 
Mir y Ràfols, Pere 

Martín, Avelí 
Món y Bascós, Joan 
Masramón y Vilalta, Jo¬ 
seph Maria 

Mitjans y Nadal, Joseph 
Maria 

Magraner y Ripoll, Cris¬ 
tòfol 

Morera, Joan 


Valls 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Sarrià 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Badalona 

Barcelona 

Id. 

Badalona 

Id. 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Agramunt 
Barcelona • 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Palma (Mallorca) 


Barcelona 
Vilallonga (Camp 
de Tarragona) 
Igualada 
Sant Sadurní de 
Noya 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 




Digitized by ^.ooQle 



48 


Monteys y Serra, Manuel 

Barcelona 

Marsà y Bragado, Ferràn 

Tarrassa 

Marés y Oriol, Pere 

Barcelona 

March, I. de Loyola 

Id. 

Mata, Lambert 

Id. 

Mirats, escolapi , P. An¬ 
toni 

Tarrassa 

Martorell y Panyelles, 
Antoni 

Vilafranca del 

Mas y Jornet, Claudi 

Panadés 

Mediona (Pana¬ 

Marés y Cervera, An¬ 
dreu 

dés) 

Port de la Selva 

Munné y Serramí, Joan 

Barcelona 

Margarity Calvet, Arnau 

Id. 

Masalias, Agustí 

Id. 

Malagelada y Bremón, 
Mariàn 

Sant Sadurní de 

Martí y Fornagueras, Joa¬ 
quim 

Noya 

Vilassar de Mar 

Millet y Pagès, Lluís 

Barcelona 

Munné, Joaquim 

Id. 

Mestre y de Paz, Rosa 

Id. 

Morelló, Joaquim 

Id. 

Masifern, Ramón 

Masnou 

Manyé y Jané, Antoni 

Barcelona 

Mitjans y Llampallas, 
Pau 

Id. 

Maluquer, Manuel 

Id. 

Montoriol y Ramón, Mn. 
Joseph 

Esparraguera 

Melich y Gisbert, Carles 

Barcelona 

Miquel y Planas, Joseph 

Id. 

Martorell, Bernardí 

Id. 

Mestre y Noé, Francesch 

Tortosa 

Massot y Balagué, Jo¬ 
seph Maria 

Barcelona 

Moix, Rafel 

Id. 

Mas, Francesch 

Id. 

Mir y Comas, Raul M. a 

Id. 

Monmany y Pèrez, 
Joseph 

Montblanch 

Monmany y Pèrez, 
Artur 

Id. 

Marti y Riber, Mariàn 

Barcelona 

Molas y Ricart, Joseph 

Id. 

Montaner, Frederich 

Id. 

Massip y Gumà,J oseph A. 

Id. 

Martí yBofarull, Bernabé 

Tarragona 

Mussolas, Antoni 

Id. 

Morera, Emili 

Id. 

Moyà, Salvador 

Id. 

Miralbell y Carreras, En- 
rich 

Barcelona 

Miralbell y Centena, Joa¬ 
quim 

Id. 


Maspons y Camarasa, 
Jaume 
Miró, Joan 

Monjo y Segura, Rafel 
Meià, Eduart 
Miquel y Castells, Joseph 
Miret Nadal, Mn. Joseph 
Mussons, Antoni 
Mascaró Isern, Joseph 
Moragas y Gracia, Ma¬ 
nuel 

Mercader y Sacanella, 
Eduart 

Matheu y Mora, Fran- 
cesch 

Munguet y Mullerats, 
Mariàn 

Moner y Canut, Joseph 
de 

Martínez, Miquel 
Mussons y Mallofré, Gal 
Morera Bosch, Joseph 
Malagarriga, Francesch’ 
Mercadé, Domingo 
Mallafré, Pere 
Matamala, Llorens 
Maní, Carles 
Masó y Golferichs, Rafel 
Martínez Cuní, Joan 
Mollerat, Joseph 
Macià, Joseph M.* de 
Manresa, caputxí , P. Ru- 
pert de 

Marés, Pere Ricart 
Morell, Lluís 
Mor agrega Cosidó, 
Agustí 

Mas, Mn. Ignocenci 
Mas, Mn. Francesch 

Maluquery Viladot,Joan 
Muntanyola y Piera, 
Francesch 

Muntanyola y Piera, Jo¬ 
seph 

Maristany y Colomer, Fè¬ 
lix 

Montua Imbert, Joseph 
Mayol y Mir, Amadeu 
Martínez, Joseph 
Mitjans y Nadal, Juli 
Mestanza, Mateu 
Mas y Casanovas, Joseph 
Mercadé Serra, Magí 
Marrugat, Joseph Oriol 

Montserrat Martí, Ciril 


Barcelona 
Sant Feliu de Llo¬ 
bregat 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. . 

Id. 

Id. 

Igualada 

Barcelona 

Sitges 

Barcelona 

Ripoll 

Barcelona 

ld. 

Tarragona 

Barcelona 

Id.. 

Id. 

Id. 

Cambrils 

Barcelona 

Sarrià 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Solsona 

Sant Joan (Ma¬ 
llorca) 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

' Id. 

Borjes del Camp 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Guissona 
Sant Sadurní de 
Noya 
Barcelona 


V 


Digitized by 


Google 



49 


Montserrat, Mn. Fran- 


i 

Maspons, Mn. Antoni 

Barcelona 

cesch 

Felanitx (Mallor- 

Montllor, Joan 

Sabadell 


ca) 


Mir y Matas, Pius 

Barcelona 

Melis, Gabriel 

Capdepera 

(Id.) 

Monguet, Baldomer 

Id. 

Mas, Mn. Andreu 

Lhichmajor 

(Id.) 

Mateu, Magí 

Id. 

Munar, Mn. Joan 

Llorito 

(Id.) 

Molas, Joan 

Id. 

Maluquer, Joseph M.* 

Barcelona 


Mateu, Joan 

Id. 

Mateu Sola, Manuel 

Igualada 


Moncerdà Vidal, Dolors 

Id. 

Muns, Francesch 

Barcelona 


Moncerdà Vidal, Enrich 

Id. 

Mas y Torroja, Joseph 

Id. 


Millet, Jaume 

Id. 

Moncunill, Rossend 

Id. 


Morató, Joseph 

Id. 

Montanyola, Pere 

Id. 


Masó y Escubós, Joseph 


Montanyà, Joan 

Id. 


Maria 

Id. 

Mas Colominas, Joseph 

Id. 


Miquel, Francesch de 

Id. 

Martí y Costa,- Francesch 

Id. 


Martí, Antoni 

Id. 

Martínez Gras, Ramón 

Id. 


Martí, Mariàn 

Id. 

Martí y Cal vell, Jaume 

Id. 


Monegal y Nogués, Ra¬ 


Montané y Comas Joan B. 

Id. 


món 

Id. 

Mas Gonzàlez, Miquel 

Id 


Monegal y Prat, Esteve 

Id. 

Mufioz, Fèlix 

Id. 


March Anglada, Joan 

Id. 

Molla, Gaudenci 

Id. 


Miquel, Pere 

Id. 

Marsal y Clavo, Joan 

Id. 


Maragall, Joan 

Id. 

Mercè, Joan 

Id. 


Noguera, Pascual 

Id. 

Massaguer y Riera, Lluís 

Id. 


Noguera y Salavert, Ani- 


Mussons Mallofré, Joan 

Id. 


cet 

Id. 

Mayoral, Tomàs 

Id. 


Nadal y Guasp, Joan 

Palma (Mallorca) 

Martí Fuster, Joan 

Id. 


Nadal, Jacinto 

Id. 

Mestres y Llorens, Joseph 

Id. 


Nualart, Ramón 

Tarrassa 

Manén Masana, Franc. h 

Id. 


Navarro, Mn. Antoni 

Montclar (Lleida) 

Montoliu, Manuel de 

Id. 


Noguera, Albert 

Barcelona 

Miret, Manuel 

Id. 


Niell Pascual, Mn.Joan 

S. Juan (Mallorca) 

Masó y Sans, Lluís 

Id. 


Nadal, Lluís B. 

Vich 

Morli y Mestre, Jacinto 

Id. 


Nonell, Joan 

Barcelona 

Mas y Ramis, Domingo 

Id. 


Nogués y García, Gabriel 

Id. 

Mérida y Cruells, Antich 

Id. 


Navarro y Grau, Agustí 

Id. 

Maspons, Joseph 

Id. 


Noguera, Joseph 

Manresa 

Mateu, Miquel 

Id. 


Nicolau, Lluís 

Barcelona 

Maynés, Enrich 

Id. 


Nabot y Tomàs, Fran¬ 


Mallol Saurí, Francesch 

Id. 


cesch 

Id. 

Monteys, Jaume 

Id. 


Nonell y Saurés, Jaume 

Id. 

Martí Ribé, Joseph 

Id. 


Nubiola, Pere 

Id. 

' Mestre y Mora, Joan 

Id. 


Nogueras y Oller, Rafel 

Id. 

Moncunill, Isidre 

Id. 


Noguera y Casabosch, 


Mas, Antoni 

Id. 


Ramón 

Id. 

Mesquida, Gabriel 

Id. 


Noguera, Mn. Valentí 

Manresa 

Marinyó Ricart, G. 

Id. 


Nel-lo y Chacón, Fran¬ 


Miracle Frederich, J. 

Id. 


cesch 

Tarragona 

Mitjà, Joseph M. a 

Id. 


Nadal, Joaquim M. de 

Barcelona 

Mitjà, Joan 

Id. 


Nieto, Cèssar 

Id. 

Marià y Clivillés, Narcís 

Mataró 


Noguer y Cornet, Ramón 

Id. 

Masó y Golferichs, Carles 

Barcelona 


Noguera, Joaquim 

Id. 

Montserrat, Joseph M. a 

Id. 


Nicolau, Joaquim 

Id. 

Monmany, Joseph 

Id. 


Nadal Noguera, Joseph 


Miquel Caballer, Lluís 

Id. 


Maria 

Id. 

Martí, Antoni de 

Id. 


Nolla, Joseph 

Id. 

Mestres, Rafel 

Id. 


Nadal Gruart, Manuel 

Id. 

Mostany, Tomàs 

Id. 


Novellas y Roig, Antoni 

Id. 

■ Manel Pau, Francesch 

Id. 


Nogués, Ramón 

Id. 




Digitized by LnOOQle 


5o 


Nogués, Pau 
Noelle, Pere 
Nausa Fernando, Joseph 
Novellas y Roig, Fran- 
cçsch 

Nunell, Maria 
Noguera, Feliu 
Nadal, Antoni 
Noguera y Vila, Lluís 
Navas, Comte de les 
Oliver y Belvey, Jaume 
Oliver, Miquel S. 

Oller, Baró de 
Oliver, Mn. Joseph 
Oliart, Llorens 
Oliver, escolapi , P. Rafel 
Obrador, Mateu 
Obrador, Ramón 
Orlandis, Joan 
Oliver Deyà, Mn. Ber¬ 
nat 

Oliver, Mn. Mateu 
O’Callaghan, Joan 
Oliva y Toda, Cosme 
Oliu Cubias, Leopold 

Olivar, Jordi 

Oliva y Milà, Mn. Joan 

Oliver, Frederich 

Orfeó Català 

Olivé y Guitart, Miquel 

Orriols, Joseph 

Oliver y Rodés, Benet 

Olivella y Almirall, Joan 

Olives y Simó, Francesch 
Oliva y Soler, Ignasi 
Otset y Vall, Joan 
Oliva, Víctor 
Oller y Rabasa, Joan 
Ortiz y Solsona, Delfí 
Oriola Cortada, Antoni 
Oriola Cortada, Alfons 
Ortínez y Gili, Joseph 
Orfeó Tarragoní 
Ornar y Barrera, Claudi 
Oriol de Coll, Maria 
Oliver y Lladó, Cosme 

Obrador y Billón, Bernat 
Olivé, Mossèn Sebastià 
Oliver y Vilanova, Lluís 
Orriol y Serret, Ramón 
Ortiz de Zàrate, Enrich 
Oller y Cortinas, Fran¬ 
cesch 

Oliver, Salvador 


Barcelona 

Oriola, Joaquim de 

Barcel ona 

Id. 

Ortoll, Bartomeu 

Id. 

Id. 

Olivé y Ros, Mateu 

Id. 


Olivella, Mn. Albert 

Id. 

Id. 

Oli vés, Francesch 

Id. 

Id. 

Oriola y Cortada, Lluís 

Id. 

Id. 

Pijoan, Joseph 

Id. 

Id. 

Pomés, Benet de 

Id. 

Id. 

Prat Maignon, Joseph Ll. 

Sarrià 

Madrid 

Puig y Sais, Hermene- 


Barcelona 

gild 

Barcelona 

Id. 

Pella y Forgas, Joseph 

Id. 

Id. 

Par, Alfons 

Id. 

Palma (Mallorca) 

Parera, Mossèn Miquel 

Palma (Mallorca) 

Tarrassa 

Planas, Antoni 

Id. 

Barcelona 

Planes, Joseph 

Id. 

Palma (Mallorca) 

Pol, Antoni 

Id. 

Id. 

Piera Tassias, Joseph 

Barcelona 

Id. 

Puig y Bosch, Ramón 

Pou y Batlle, Mn. Joseph 

Id. 

Sóller (Mallorca) 

Maria 

Girona 

Campos (Id.) 

Puget, Jacinto 

Barcelona 

Porreres (Id.) 

Pons y Munner, Do¬ 


Tarragona 

mingo 

Malgrat 

Sant Feliu deGui- 

! Pidelaserra, Francesch 

Tarrassa 

xols 

| Pedrós, Miquel 

Montclar (Lleida) 

Barcelona 

, Pareja Novelles, Gaetà 

Barcelona 

Vilanova y Geltrú 

Perelló, Eduart 

Id. 

Sabadell 

Peris, Ignasi 

Id. 

Barcelona 

Piera Solanas, Salvador 

Id. 

Id. 

Tons, Alexandre M. a 

Id. 

Id. 

Pous y Pagès, J. 

Id. 

Id. 

Pedret, Joan 

Id. 

Vilafranca del Pa- 

Payàs, Ignasi 

Id. 

nadés 

Pla y Deniel, Narcís 

Id. 

Barcelona 

Prats, Joseph 

Tàrrega 

Id. 

Piera, escolapi , P. Ramón 

Barcelona 

Id. 

Pascual, Lluís 

Id. 

Vilanova y Geltrú 

Pou, Benet 

Palma (Mallorca) 

Barcelona 

Pinto y Pericàs, Jaume 

Id. (Id.) 

Balaguer 

Perelló, Mn. Joan 

Lluch (Id.) 

Barcelona 

Perelada, Comte de 

Palma (Id.) 

Id. 

Puigcerver, Guillem 

Id. (Id.) 

Id. 

Pastor Castanyer, Mos- 


Tarragona 

1 sèn Joseph 

Sóller (Id.) 

Barcelona 

Puigcerver, Mn. Agustí 

Llorito (Id.) 

Id. 

Pont, Mn. Antoni Joseph 

Manacor (Id.) 

Campos (Mallor¬ 

Payeras y Çonafé, Mos¬ 


ca) 

sèn Joan 

Palma (Id.) 

Palma (Id.) 

Palmer, Mn. Arnau 

Id. (Id.) 

Palma (Id.) 

Pascual Ferrer, Mn. Jau¬ 

Barcelona 

me 

Alaró (Id.) 

Id. 

Pascual, Iu 

Barcelona 

Id. 

Pirozzini Martí, Carles 

Id. 


Pibernat, Mn. Salvador 

Badalona 

Id. 

Pintó y Cases, Mn. Joan 

Tàrrega 

Sant Sadurní de 

Parés y Moret, Eduart 

Barcelona 

Noya 

Pitxot de Gay, Maria 

París 


Digitized by 


Google 



5i 


Puig Fontbernat, Joseph 

Pijoan y Serres, Joan 
Patria. Sr. Director del 
Setmanari 

Poch Minguell, Joseph 
Pietx y Oliva, Joan 
Patxot y Jubert, Rafel 

Paluzíe, Juli 
Paluzíe, Joseph 
Planagumà, Joseph 
Pujol, Mn. Pere 
Pascual y Casas, Joseph 
Pujol y Puig, Joseph 
Perefia y Reixach, Alfret 
Payró y Parellada, Joseph 
Pont y Roca, Antoni 
Pons, Ramón 
Portabella, Lluís 
Padró, Blay 

Puigneró Bofill, Gaspar 
Pascual y Rius, Pere 
Pujol y Vilà, Pau 
Portals y Presas, Joan 
Porla y Blanch, Mn. Jo¬ 
seph 

Pardo, Joseph 
Parellada Faura, Joseph 
Parpal Marquès, Cosme 
Pascual y Serra, Joseph 
Maria 

Puigbó y Sala, Joan 
Pous y Freixa, Francesch 
Padrós y Pigas, Rafel 
Pou y Conill, Mn. Tomàs 

Partagàs y Lluch, Ros- 
send 

Pena, Joaquim ' 

Poch Qomènech, Joseph 
Pujol y Brull, J. 

Palmada, Enrich 
Puig y Alfonso, Fran¬ 
cesch 

Puig y Sureda, Joan 
Progrés. Associació Cata¬ 
lanista 

Pous y Santacreu, Andreu 
Pahissa y Jo, Jaume 
Peypoch, Joseph A. 

Pons y Culeilles, Xavier 
Posa y Vilarasau, Enrich 
Papiner y Portabella, 
Carles 

Pedrerol y Dardé, Artur 
Panyellay Casals, Ramón 


Vilafranca del Pa- 
nadés 
Barcelona 

Igualada 

Barcelona 

Vich 

Sant Feliu de 
Guíxols 
Barcelona 
Id. 

Olot 

Id. 

Barcelona 

Id. 

Lleida 

Barcelona 

Tarrassa 

Id. 

Barcelona 

Manresa 

Vich 

Mataró 

Barcelona 

Id. 

Sant Martí de 
Maldà (Lleida) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Camprodón 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Sant Quintí de 
Mediona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Manresa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Pagès, Manuel 
Palà y Puig, Pere 
Pluvins, Lluís 
Pont! y Oliveres, Joseph 
Pontí y Oliveres, Joan 
Palés y Arró, Antoni 
Puig y Valls, Narcís 
Plana y Dorca, Joseph 
Par, Joan 

Pella y Puig, Joseph M. ft 
Prim de Balle, Ignasi 
Palau y Català, Melcior 
de 

Parés, Eliseu 
Prim de Balle, Joseph 
Maria 

Pujolar, Ramón 
Pastells, Joaquim 
Petit, Joan 
Pedrol, Manuel 
Prenafeta, Mn. Antoni 
Pi y Gibert, August 
Pi y Gibert, Lluís 
Pi y Gibert, Hortènsia 
Perpinyà, Joan 
Planes, Mn. Sebastià 

Perpinyà Ferràn, Modest 
Puigdomènech, Lluís 
Pijoan y Soteras, Baltasar 
Portabella, Pere 
Portabella, Ascensi 
Puig de la Bellacasa, 
Lluís 

Plà y Deniel, Mn. Enrich 
Porta Bernat, Salvador 
Pagès y Berns, J oseph 
Pugès y Guitart, Manuel 
Prenafeta, Sebastià 
Pollina, escolapi , P. Ra¬ 
món 

Ponsa y Trius, Sebastià 
Pons y Casajoana, Magí 
Puig de Bacardí, Baltasar 
Prat, Joseph 
Prat y Argemí, Ramón 
Pelfort, Joan 
Pagès, Cebrià 
Paradeda, Mn. Fèlix 
Planells, Faustí 
Puig y Font, Ramón 
Pascó, Joseph 
Pereyra y Alcàntara, Jo¬ 
seph M * 

Pi y Sunyer, August 
Pagès y Rueda, Pere 
Pont, Pere 
Peyri, Joseph 


Barcelona 

Id. 

Lleida 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Madrid 

Barcelona 

Id. 

Olot 

Barcelona 

Id. 

Tarragona 

Id. 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Felanitx (Mallor¬ 
ca.) 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Torelló 

Hamburg 

ld. 

Manresa 

Barcelona 

Palamós 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Digitized by ^.ooQle 


j 



5 * 


Prió, Agustí 

Pons y Tusquets, Jo¬ 

Barcelona 

seph 

Puig y Puig, Mn. Sebas¬ 

ld. 

tià 

Id. 

Pujol Trabal, Jaume 

Id. 

Presas, Joseph 

Figueres 

Poch, Joan 

Id. 

Pascual, Antoni 

Barcelona 

Puig y Cadafalch, Joseph 

Id. 

Poblet y Teixidor, Joan 

Montblanch 

Pedrol y Poblet, Agustí 

Id. 

Poblet y Civit, Joan 

Id. 

Pallicé, Mossèn Joseph 
Peralló y Cuní, Mossèn 

Borjes del Camp 

J oseph 

Sant Feliu de Guí¬ 
xols 

Pons, Joan Baptista 

Barcelona 

Plà, Mossèn Miquel 

Igualada 

Pujadó, Joseph 

Barcelona 

Pascual y Vives, Virgili 

Tarrassa 

Planas, Mn. Antoni 

Barcelona 

Perés, Ramón D. 

Id. 

Pujol y Xicoy, Jaume 

Id. 

Pinyol, Fèlix 

Puiggròs y Figueras, Vi¬ 

Id. 

cens 

Id. 

Pedrol, Jordi 

Tarragona 

Pasquet, Pere 

Palafrugell 

Pujol, Joseph A. 

Barcelona 

Porta y Pellicer. Antoni 

Reus 

Planas y Font, Claudi 

Barcelona 

Perdigó, Manuel 

Id. 

Pibernat y Martí, Artur 

Id. 

Padrosa, Joseph 

Id. 

Puntí y Padrisa, Ramón 

ld. 

Pujol y Pons, Francesch 

Id. 

Pantaleoni, Amadeu 

Id. 

Pantaleoni, Joan 

Id. 

Pi, escolapi , P. Joaquim 

Mataró 

Palet, Salvador 

Barcelona 

Planas, Jaume 

Id. 

Poyano, Angel 

Id. 

Plaja, Bonaventura M. 

Id. 

Pujadas, Ramón 

Id. 

Puig-Pey y Pèra, Pere 

Id. 

Planas y Escubós, Mariàn 

Id. 

Parés y García, Enrich 

Id. 

Permanyer Ayats, Ricart 
Parramón Castany, Bal- 

Id. 

domer 

Id. 

Puig, Alexandre 

Id. 

Puig, Eusebi 

Id. 

Pujol Rubio, Joseph 

Id. 

Pontí y Oliveres, Isidre 

Id. 

Pellicé, Miquel 

Lleida 

Parés y Serra, Francesch 

Prat del Llobre¬ 
gat 


Panadés, J oaquim 
Prats y Subirà, Francesch 
de P. 

Prats y Mas, Mossèn Joa¬ 
quim 

Prats, Joseph 
Panella y Casals, Joseph 
Maria 

Puig y Grau, Joaquim 
Peig y Avellà, Pere 
Palau, Melcior 
Pagès, Eduart 
Puig, Llorens 
Planas, Francesch 
Pla y Armengol, Ramón 
Prat y Gordó, Joseph 
Prat Colomé, Pere 
Prat Colomé, Eugeni 
Padrós, Salvador 
Pedemonte y Falguera, 
Bonaventura 
Puig Mestre, Gerart 

Puigdengoles . y Duràn 
Joaquim 

Puig y Soler, Antoni 
Palau Simón, Joseph de 
Padró Pau, Ignasi 
Puig y Sureda, Francesch 
Payret, Joseph 
Pereyra Alcàntara, Víc¬ 
tor 

Payàs, Francesch 
Pedrola, Manuel de 
Poquet, Mn. Jordi 
Pou, Mn. Joan 
Pla, Francesch 
Presas, Adrià 
Puig Jufré, Enrich 
Palau Simó, Ramón 
Pascual Jové, Joaquim 
Parcerisas, Ramón 
Pons, Martí 
Planas, Joan 
Pençt, Joseph M. a 
Parcerisa, Ferràn 
Presno, Manuel 
Porta, Esteve 
Prat y Lluch, Jaume 
Pla Gener, Joseph 
Palau Simó, Miquel 
Picas Cunillera, Miquel 
Picó y Campamar, Ra¬ 
món 

Panyella y Casals, Lluís 
« Pous Serrat y Bruguera» 
Pagès y Sayol, J. 

Peyri, Jaume 


Tarragona 

Arenys de Mar 

Barcelona 

Id. 


Id. 

Id. 

Id- 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

id. 

Girona 

Barcelona 
Manzanillo (Cu¬ 
ba) 

Barcelona 

Id. 

Mataró 

Barcelona 

Id. 

Perpinyà 

Barcelona 
- Id. 

Id. 

Muro (Mallorca) 
Felanitx (Id.) 
Barcelona 
Id. 

Canet de Mar 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. * 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Borjes d’Urgell 
Barcelona 

Id. 

id k 

Badalona 

Barcelona 

Id. 


Digitized by CnOOQle 



53 


Pujolà y Vallès, F. 

Pujol Tubau, Pere 
Pascual Oliver, Joan 
Pagès, Francesch 
Pujol de Pastor, Joaquim 
Pi y Sunyer, Francesch 
Pujol y Planas, Martí 
Pericas Morros, Lluís 
Pons Cubillés, Joseph 
Planella, Lluís 
Porta, Mn. Antoni 


Pous, Joseph 

Barcelona 

Planella, Octavi 

Barcelona 

Perdigó y Cortès, Joseph 
Pinyana Homedes, Do¬ 

Id. 

Pomar y Esteve, Joan 

Manacor (Mallor¬ 
ca) 

mingo 

Tortosa 

Paulí Galceràn, Ignocent 

Barcelona 

Parcerisas y Valls, Just 

Barcelona 

Pomés, Artur de 

Id. 

Planas y Casubí, Jesús 

Id. 

Pujadas, Salvador 

Id. 

Parellada, Joan 

Id. 

Prat Oliveras, Ramón 

Id. 

Percamau y Cases, An¬ 


Pantaleoni, Alfret 

Id. 

toni 

Id. 

Pujol, Joseph 

Id. 

Pereamau y Cases, Joa¬ 

- 

Pitxot, Jaume 

Id. 

quim 

Id. 

Permanyer y Ayats, 


Perearnau y Cases, 


Joan J. 

Id. 

Eduart 

Id. 

Pasola, Joseph M. a 

Id. 

Pellicer, Leandre 

Id. 

Puig y Esteve, Joseph 

Id. 

Pellicer, Joseph 

Id. 

Quintana, Eudalt 

Id. 

Pagès y Agulló, Pere 

Id. 

Queraltó, Jaume 

Id. 

Parès Bartra, Joseph M. a 

Id. 

Quatrecases y Genis, Jo¬ 


Palau, Ferràn 

Id. 

seph 

Camprodón 

Puncernau, Ramón 

Id. 

Queralt, Mn. Pau 

Borjes del Camp 

Poch, Lluís 

Id. 

Querol y de Rius, Fe¬ 


Panicello, Emili 

Id. 

rràn de 

Tarragona 

Pineda y Folch, Antoni 

Id. 

Querol y de Rhis, Joa¬ 


Puig y Canyameras, An¬ 


quim de 

Id. 

toni 

Id. 

Quer y Güell, Joan 

Barcelona 

Padrosa, Ernest 

Id. 

Quintana, Antoni 

Id. 

Pons y Salomó, Bernat 

Id. 

Queralt, Joan 

Id. 

Pare, Antoni 

Id. 

Rubió y Lluch, Antoni 

Id. 

Pèrez, Ramón 

Id. 

Roura Barrios, Benet 

Id. 

Pedret y Torres, Víctor 

Id. 

Rubió y Bellver, Joan 

Id. 

Prat y Ribera, Macià . 

Id. 

Rocamora, Manuel 

Id. 

Par, Antoni 

Id. 

Rigola y Royo, Jacinto 

Id. 

Planas Rosich, Joaquim 

Id. 

Riera y Weisse, Bonaven¬ 


Pirretas, J. Mariàn 

Id. 

tura 

Id. 

Pascual Pons, Joseph 

Id. 

Roca y Cupull, J. 

ld. 

Puget, Francesch J. 

Id. 

Ramón, Mossèn Joan 

Palma (Mallorca) 

Pujol, Romàn 

Id. 

Rotger, Mossèn Mateu 

Id. 

Peris, Pere 

Id. 

Roca, Ricart 

Id. 

Palomas, Xavier 

Id. 

i Ros Sallent, Frederich 

Mollet del Vallès 

Prat y Mas, Bonaventura 

Igualada 

! Rodó, Domingo 

Tarrassa 

Pla de Pons, Teresa 

Malgrat 

Rigol, Joseph 

Id. 

Puigmal, Cosme 

Barcelona 

Riera Mn. Joseph 

Ibissa 

Puigmal, Joan 

ld. 

Russinyol y Tort, Joan 

Barcelona 

Peig, Amadeu 

Id. 

Roca y Codina, Antoni 

Id. 

Pèrez y Capdevila, Enrich 

ld. 

Rissech, Joan 

Lloret de Mar 

Pinyol y Agulló, Joseph 

Id. 

Rius, Agustí 

Barcelona 

Poch, Mn. Antoni 

ld. 

Rius y Tarragó, Agustí 

Id. 

Pena, Ramón 

ld. 

i Roma, Joan M. a 

Id. 


París 

Vich 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. * 

Id. 

Monsonís (Lleida) 


Ribera Rovira, Ignasi de 
Loyola 

Ruyra y Oms, Joaquim 
Riera Mauri, escolapi P. 
Ramón 

Romaní, Isidre 
Rifà, Jaume 
Rifà, Eduart 
Reynés, Guillem 
Rosselló, Mn. Bernat 
Ramis, Mossèn Guillem 


Id. 

Blanes 

Barcelona 

Sarrià 

Barcelona 

íd. 

Palma (Mallorca) 
Id. 

Sineu (Mallorca) 


Digitized by 


Google 




54 


Rives y Mestre, Miquel 

Guantànamo (Cu¬ 
ba) 

Alaró (Mallorca) 

Rosselló y Crespí, Joan 
Rosal Camprodón, To¬ 

màs 

Rosal Camprodón, Jau¬ 

Barcelona 

me 

Id. 

Rull, Mossèn Joseph 

Id. 

Rodas y Valls, Lluís 

Regordosa y Sadurní, 

Sant Feliu de Guí¬ 
xols 

Manuel 

Barcelona 

Riba y García, Enrich 

Id. 

Ribas Carreras, Joan 

Blanes 

Ras, Aureli 

Barcelona 

Raventós, Jaume 

Id. 

Riera y Torras, Ventura 

Tarrassa 

Rovira, Mossèn Joan 

Vich 

Romeu, Mossèn Lluís 

Id. 

Rabell y Patxot, Rafel 

Barcelona 

Riera, Antoni 

Vilassar de Mar 

Roig y Morera, Miquel 

Lleida 

Renter Gallifa, Alfons 

Barcelona 

Roig y Punyed, Joseph 

Id. 

Roig y Serra, Joan 

Id. 

Roca Ramis, Juli 

Ribalta y Tisaus, escolapi , 

Vilassar de Mar 

P. Antoni 

Rierola y Masferrer, 

Vich 

Francesch 

Rodriguez y Mollà Joa¬ 

Id. 

quim 

Rodón Montserrat, Mos¬ 

Barcelona 

sèn Joseph 

Argilaga (Tarra¬ 
gona) 

Barcelona 

Ribalta, Tomàs 

Rigual, Joaquim 

Id. 

Ràfols, Enrich 

Id. 

Roig y Punyed, Jaume 

Id. 

Ribas y Joseph, Joan 
Revista de la Cambra 

Albareda(Girona) 

Agrícola Ausetana 

Vich 

Roset y Rovira, Joan 

Valls 

Ribas y Perdigó, Joan 

Barcelona 

Riera, J. Alexandre 

Id. 

Riera Calbetó, Emili 

Id. 

Riera y Modolell, Lluís 

Id. 

Roca, Joseph M. a 

Id. 

Riera y Sellent, Antoni 

Id. 

Reventós y Casas, Joseph 

Id. 

Robert Coral, Joseph 
Regeneración , (La). Re¬ 

Id. 

vista 

Girona 

Rosselló, Rafel 

Santanyí (Mallor¬ 
ca) 

Ribot y Serra, Manuel 

Sabadell 

Ripoll, G. 

Barcelona 

Reynés, Pere 

Id. 


Riera y Bertràn, J oaquim Barcelona 
Rovira y Agelet, Joan Lleida 
Roig y Aragall, Fran¬ 
cesch Barcelona 

Rossell, Antoni Tarragona 

Reig y Bernet, Lluís Barcelona 

Re ventós y Farrarons, 

Pere Id. 

Raventós, Antoni Id. 

Ribalta, Pons* Vilafranca del 

Panadés 

Ribas y Martí, Francesch Valls 
Ribera Llorens, Enrich Barcelona 

Rius y Casas, Joseph Saragossa 

Rovira y Bruguera, Jo¬ 
seph Barcelona 

Roca y Sans, Ramón Id. 

Rahola y Molinas, Fran¬ 
cesch Id. 

Roger y Crosa, Miquel Palamós 
Roger y Crosa, Martí Id. 

Robert y Roura, Candi Barcelona 

Riero, Joan Id. 

Rosich, Joan Id. 

Rocafiguera, Mariàn de Vich 
Reventós y Bordoy, Ma¬ 
nuel Barcelona 


Rius y Fontanals, Ramón 

Gelida 

Rossell, Manuel 

Barcelona 

Reventós y Bordoy, Ja 
cinto 

Id. 

Rahola y Molinas, Pere 

Id. 

Rubió y Balaguer, Jordi 

Id. 

Rabassa, Emili 

Id. 

Ribé, Manuel 

Id. 

Ripoll y Fortuny, Fran¬ 
cesch 

Id. 

Roca, S. y. y P. Alfons 

Manresa 

Ribas y Serra, Joseph 

Barcelona 

Rafel, Joseph 

Id. 

Ruiz y Porta, Joan 

Tarragona 

Roses y Ferrer, Joseph 

Barcelona 

Riba y Baldiris, Jaume 

Vilanova y Geltrú 

Roig y Ventosa, Joseph 

Id. 

Rubias y Valls, Xavier 

Balaguer 

Rius Vidal, Angel de 

Barcelona 

Roig y Casanovas, Artur 

Id. 

Ricart y Alier, Joseph 

Vich 

Roviralta, Manuel 

Barcelona 

Rialp, Claudi de 

Id. 

Rialp, Joan C. de 

Id. 

Rosals, Joan 

Id. 

Raventós, Joseph 

Id. 

Rafael y Verhults, En¬ 
rich de 

Id. 

Ribaltà, Francesch 

Id. 

Reverter, Manuel 

Id. 

Rosich y Bassa, Jaume 

Pals (Empordà) 




Digitized by 


Google 



55 


Ribas y Parés, Modest 
Rosich, Francesch 
Ros, Mossèn J oan 
Rodón y Oller, Fran¬ 
cesch 

Roura, Geroni 
Romagosa Altet, Joseph 
Rovira de Forn, Fran¬ 
cesch 

Raduà, Enrich O. 

Rita, Joaquim 
Ramón y Camps, Felip 
Rocosa y Palet, Emili 
Rosacoma, Jaume 
Roura Oxandaberro, Dr. 
Rubiera, Josepha 
Recort, Joseph 
Roca, Mossèn Manuel 
Roig Raventós, Joseph 
Ribas Cots, Manuel 
Roca Casas, Pere 
Rocamora Saborit, Jo* 
seph 

Riera, Antoni 

Rahola Trèmols, Víctor 
Rosich, Joaquim 
Rosich Rubiera, Joseph 
Riera y Solé, Pau J. 
Rovira, Francesch 
Roura Oxandaberro, Jo¬ 
seph 

Rabassa Mayner, Adrià 
Roig y Pruna, Artur 
Raventós Babot, Joseph 
Roca Senàn, Agustí 
Ribera Cuadrench, Joa¬ 
quim 

Ribó Veil, Sebastià 
Roig Tortasans, Joseph 
Riba de Sanz, Joaquim de 
Rius y Matas, Pere 
Ribas y Ribas, Guillem 
Rahola y Escofet, Se¬ 
bastià 

Ribó, Domingo 
Reynés, Joan 
Roig y Ventosa, .Feliu 
Riba, Jaume de 
Renome, Joan 
Riera, Francesch 
Riera y Púntí, Segimón 
Riera y Puntí, Isidre 
Rovira, Joseph M.* 
Rotjer, Pere J. 

Riera y Tapís, Antoni 
Rigual, Enrich 


Barcelona 

Tarragona 

Id. 


Barcelona 

Id. 

Id. 


. Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Girona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Valls 

Barcelona 
Manacor (Mallor¬ 
ca) 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Vilanova y Geltrú 
Barcelona • 

Id. 

Santes Creus 
Barcelona 
Id. 

Id. 


Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Cadequés (Em¬ 
pordà) 
Barcelona 
Id. 

Vilanova y Geltrú 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Ramonatxo y Gallès, J oan 
Rigau, Joaquim 
Reig, Pere 

Rodríguez y Codolà, Ma¬ 
nuel 

Roca, Mariàn 
Ruiz y García, Manuel 
Rosich, Joseph M. a 
Ribas Pujol, Pere 
Rosselló Nogué, Ramón 
Roger y Batlle, Mariàn 
Rahola, Baldiri 
Rocafort, Ricart 
Roca y Fargas, Pere 
Rocamora, March 
Riber, Mossèn Llorens 
Roig y Trius, Emili 
Rodón Amigó, Pau 
Rità, Joan 
Roig, Joseph 
Rapoli, Joan 
Rosa Morraig, Francesch 
Regàs, Miquel 
Rogent, Joseph 
Romà, Joan 
Riera, Mn. Joseph 
Ruiz y Castellà, Joseph 
Sunyol y Pla, Antoni 
Sadurní, Pere 
Sagarra y de Siscars, Fe- 
rràn de 

San Antonio, Marquès de 
Sardà, Francesch 
Sucona, Mn. Tomàs 
Sociedad Barcelonesa de 
Amigos de la Instruc- 
ción 

Sallent y Gotés, Angel 
Sust y Vives, Felicià 
Soler, Mossèn Antoni 
Sucre, Joseph M.* 

Semir, Francesch de P. 
Sampol, Pere 
Solivelles, Francesch 
Salvà, Mp. Francesch 
Sòcies y Clar, Francesch 
Serra Graupera, Joan 
Segura y Valls, Mossèn 
Joan 

Sust Alzina, Jaume 
Sucarrats, Joseph 
Sabater, Pere 
Serra Orbay, Mn. Vicens 
Soler, escolapi , P. Joseph 
Serra y Bohigas, Jacinto 
Serrahína, Lluís 
Soler y Damians, Ignasi 


Barcelona 

Id. 

Id. 


Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Vilerell 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Palma (Mallorca) 
Barcelona 
Badalona 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Girona 

Barcelona 

Id. 

Tàrrega 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Tarragona 


Barcelona 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

íd. 

Palma (Mallorca) 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Barcelona 

Santa Coloma de 
Queralt (Segarra) 
Vilassar de Mar 
Tarrassa 
Id. 

Ivissa 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Id. 


Digitized by 


Google 



56 


Solsona y Cardona, Ra- 
món 

Sagarra y Montfort, Jo- 
seph 

Soler y March, Leonci 
Soler y Terol, Lluís 
Surribas, Joseph 
Sala y Dinarés, Arseni 
Sureda, Mn. Pere Joseph 
Salvà, Mn. Gabriel 
Sanxo, Pere Antoni 
Salvà, Fra Bartomeu 
Soler, Mossèn Antoni 
Socias, Joan 
Servera, Llorens 

Servera, Gabriel 
Salvà, Mn. Antelm 
Socias, Mn. Sebastià 
Sitjar, Mossèn Rafel 
Sastre, Mn. Miquel 
Samaranch, Mn. Salvador 
Senabra Rosell, Sebastià 
Sanmartí y Busquet, Pri¬ 
mitiu 

Subirachs y Pujol, Joan 
Sagrera y Florit, Pau 
Sala Maristany, J. 

Serra Pagès, Rossend 
Sans y Rossell, Alfons 
Soler Escofet, Ignasi 
Sanromà, Joan 
Serra Esturí, Mn. Manàn 
Saderra, Joseph 
Serrat, Joan 
Sans, Ramón 
Sabà, Pere 
Sunyol, Alfons 
Serra y Pons, Manuel 
Sugranyes, Domingo 
Soulere Bové, Pere 
Solé y Latorra, Mn. Pere 

Segarra y Bardía, Anselm 
Solé y Pla, Joan 
Serra y Jordi, Mn. Jaume 
Solà y Sanfeíiu, Joseph 
Solà y Moreta, Mn. For¬ 
tià 

Sàbat, Joseph de C. 
Saguer Olivet, Emili 
Servat Jové, Joan 
Sampere, Ricart 
Sandiumenge y Navarro, 
Magí 

Sandiumenge y Puig, 
Magí Lluís 


Igualada 

Barcelona 

Manresa 

Id. 

Barcelona 
Tarrassa 
Artà (Mallorca) 
Id. (Id.) 
Palma (Id.) 

Id. (Id.) 
Sineu (Id.) 
Palma (Id.) * 

So ’n Carrió (Ma¬ 
llorca) 

Manacor (Id.) 
Lluchmajor (Id.) 

Id. (Id.) 

Santanyí (Id.) 

Id. (Id.) 

Badalona 
Barcelona 

Id. 

Torelló 

Barcelona 

Masnou 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Vich 

Olot 

Id. 

Barcelona 

Agullana 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Vilanova y Geltrú 
Borjes Blanques 
d’Urgell 
Id. 

Barcelona 

Vich 

Mataró 

Navarcles (Pla de 
Bages) 
Barcelona 
Girona 
Barcelona 
Sabadell 

Barcelona 

Id. 


Suqué, Artur 
Sitjà y Teixidor, Joan 
Serra Padrissa, Mn. Jo¬ 
seph 

Sabas y Adell, Enrich 
Soler y Palet, Joseph 
Sicre y Sicre, Ricart 
Sans y Anglas, Eudalt 
Soler, Francesch 
Sindreu, Joseph 
Serra Jacas, Ramón 
Serdà Simó, Domingo 
Salvat Crespi, Joan 
Sans y Buígas, Ferràn 
Sagredo, Jordi 
Saló y Salas, Domingo 
Serinyà y Masferrer, Joan 
Saladrigas, Ramón 
Solà y Vidal, Victorià 
Sabater Vilalta, Sebastià 
San salvador, Pau 
Sansalvador, Jaume 
Solà y Gené, Francesch 
Soler, Mn. Gaetà 
Sunyé y Mulloll, F. 

Serra y Bartra, Manuel 
Salvat y Espasa, Ramón 
Sastre Aldrufeu, Xavier 
Sans y Grau, Francesch 
Solsona y Isern, Joan 
Salvat y Espasa, Manuel 
Salvat y Espasa, Pau 
Singla y Romeu, Joseph 
Sans, Pompeu 
Serra y Horta, Raymond 
Segalà y Estalella, Lluís 
Sans Oliveras, Joaquim 
Sugranyes, Francesch 
Saludes, Mn. Miquel 
Sa?ich Nova . Associació 
Nacionalista cTHosta- 
franchs 

Sabater y Arquer, Isidre 
Serra y Huch, Joaquim 
Sagué y Marés, Ricart 
Sanxo, Montserrat 
Serés y Plana, Francesch 
Sans, Jaume 
Solé y Vidal, Lluís 
Serra y Durbàn, Joan 
Solà, Manuel 
Salvia y Civit, Joan 
Santaeugenia, escolapi , 
P. Xavier 
Solà, Ricart 
Soler y Dopff, Joaquim 
Solà y Esteve, Bonaven¬ 
tura 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Sabadell 

Barcelona 

Id. 

Sarrià 
Sabadell 
Barcelona 
Id. . 

Id. 

Badalona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Lleida 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Albi (Lleida) 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Tarragona 
Borjes del Camp 


Barcelona 
Badalona 
Berga , 
Barcelona 
Id. 

Tàrrega 
„ Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Pons (Lleida) 

Barcelona 
Arenys de Mar 
Barcelona 

Id. 


Digitized by CnOOQle 



57 


Sanosa, Joseph 
Serra, Joseph 
Serrat y Banquells, Joa¬ 
quim 

Serra y Boldú, Valeri 
Solé y Capdevila, Mos¬ 
sèn Joan 

Sitjà y Pineda, Francesch 
Santandreu y Ribera, 
Mossèn Ramón 
Sayós y Parrair-ón, An¬ 
toni 

Solà, Eduart 
Sagarra y Serra, Eduart 
Serra y Constansó, Joan 
Servià, Damàs 
Salat, Jaume 
Sardà Salvany, Mossèn 
Fèlix 

Saludes, Maria 
Salvatella y Gibert, Joan 
Solà y Escobedo, Salva¬ 
dor 

Sitjes y Castells, Joan 
Solé Icart, Joseph 
Sabaté, Mn. Ramón 
Saltor, Gil 

Simón Sayols, Genis 
Segalà Estalella, Manuel 
fSayols germans> 

Sans, Mossèn Blay 
Sabater y Julià, Joseph 
Maria 

Soler y Nonell, Fran¬ 
cesch 

Soler y Nonell, Isidre 
Sunyer, Pere M. 

Sindica to Protector del 
Trabajo Nacional 
Sala, Mn. Joseph 
Serra Ferret, Antoni 
Sagnier y Villavechia, 
Joaquim 

Simón y Nuet, Pere 
Simón y Viure, Joan 
Sabater, Mn. Pere 

Serra Fomelles, Antoni 
Sunyol, Lluís 
Surinach y Canivell, Jau¬ 
me 

Soler y Julià, Joan 
Sayost, Modest 
Sanxo y Esteve, Sebastià 
Solé y Granell, Joan 
Soler, Lluís 
Serra, Ramón 

5 


Barcelona 

Segura, Vicens 

Barcelona 

Id. 

Sellés y Garriga, Joaquim 

Id. 


Sala Esteve, Joseph 

Sant Feliu de Guí¬ 

Esparraguera 

xols 

Bellpuig 

Sunyé y Medàn, Lluís 

Barcelona 

Sadurní, Joan 

Id. 

Vich 

Soler Santaió, Juli 

Id. 

Barcelona 

Solé, Felip 

Gavà (Plà del Llo¬ 



bregat) 

Id. 

Segura, Jaume 

Barcelona 


Sagrera y Florit, Lluís 

Id. 

Id. 

Sitjas Furriol, Joseph 

Id. 

Id. 

Santasusana, Frederich 

Id. 

Id. 

Sànchez Arocas, Rafaela 

Id. 

Igualada 

Sans y Font, Joseph 

Vich 

Barcelona 

Serrat Izquierdo, Joseph 

Barcelona 

Id. 

Serrat Izquierdo, Fran¬ 



cesch 

Id. 

Sabadell 

Selva y Rubí, Emili 

Id. 

Borjes del Camp 

Serra, Joseph M. a 

Id. 

Barcelona 

Sorjus, Joseph M.* 

Id. 


Serra Castellà, Francesch 

Guissona 

Id. 

Solà, Alfons 

Sant Sadurní de 

Id. 

Noya 

Tarragona 

Sabatés, Angel 

Barcelona 

Montblanch 

Servià, Manuel 

Id. 

Barcelona 

Sarro, Pau 

Id. 

La Bisbal 

Sau Gumà, Albert 

Id. 

Barcelona 

Sapera Ribot, Jaume 

Id. 

Badalona 

Santandreu, Jaume 

Manacor (Mallor¬ 

Montblanch 

ca) 


Serra, Pere 

Barcelona 

Barcelona 

Seres, Antoni 

Id. 


Serra, Mariàn 

Canet de Mar 

Id. 

Senties Pallejà, Joseph 

Barcelona 

Id. 

Sànchez, Higini 

Id. 

Castelló d’Ampu- 

Sau,Joseph 

Id. 

ries 

Serinyà y Palà, Narcís 

Id. 


Santasusana, Lluís 

Id. 

Barcelona 

Sànchez y Garriga, Jo¬ 


Girona 

seph 

Id. 

Barcelona 

Serra y Pascual, Joseph 
Santasusana y Pellicer, 

Id. 

Id. 

Joan 

Id. 

Id. 

San Miquel, Antoni 

Alella 

Id. 

Soler y Vilallonga, Ra¬ 


Sant Hilari Sa¬ 

món 

Barcelona 

calm 

Sala, Manuel 

Vilafranca del Pa- 

Barcelona 

nadés 

Id. 

Solé, Pau 

Barcelona 


Soler, Robert 

Id. 

Id. 

Soler, Joseph M. a 

Id. 

Id. 

Solsona, Mn. Isidre 

Sant Sadurní de 

Ripoll 


Noya 

Barcelona 

1 Solà y Mas, Joseph 

Barcelona 

Tarragona 

Salvadores de Bruguera, 


Id. 

i Elena de 

Id. 

Barcelona 

1 Sala y Bonfill, Joseph 

Id. 


Digitized by 


Google 




Soler Venech, Lluís 
Soler Capdevila, Heribert 
Soler, Valentí 
Santaló y Castellví, Pere 
Sabidó y Pedrol, Joseph 
Sala, Gaspar 
Sangra, Francesch 
Soley, Víctor 
Serra, Joseph 
Sabater y Ribó, Jaume 
Soler y Taberner Joseph 
Seguí y Pou, Enrich 
Sans Rossell, Modest 
Sampsó y Heras, Fran¬ 
cesch 

Sànchez y Aguilera, Ra- 
món 

Sagarra, Enrich 
Serra yBuxó, Mn. Eudalt 
Sardà Ladico, Francesch 
Sol y Torrents, Joseph 
Sansalvador, A. 

Sarry Moreu, Jaume 
Sabatés y Vila, Antoni de 
Serra, Antoni 
Soler y March, Alexandre 
Subirana d’Esteve, Joa¬ 
quima 

Sariola Corcoll, Pere 
Sarrolde, Jaume 
Solà y Capdevila, Antoni 
Salvadores, Joseph de 
Santamaría, Artur 
Surinyach Senties, Ra- 
món 

Salvatella, Rafel 
Santamaría Monné, Joan 
Solà y Bosch, Vicens 
Santonja Bassols, Antoni 
Societé d'étudcs catalans 
Taltabull, Cristòfol 
Teigell y Peiri, Fran¬ 
cesch 

Trullols y Despuig, Fe- 
rràn 

TarrévTarré, Francesch 
Tarré y Tarré, Emili 
Tobella, Magí 
Traval, Joan 
Traval, Lluis 
Terrada, Bonaventura 
Terrada, Ramón 
Terradas, escolapi } P. Es¬ 
teve 

Togores, Mossèn Mateu 

Tomàs, Mossèn Gabriel 
Torres, Mossèn Joan 


Barcelona 
Vilanova y Geltrú 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. . 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Lleida 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Manresa 

Id. 

Id. 

Sarrià 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Perpinyà 

Barcelona 

Borjes del Camp 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Tarrassa 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Esporles (Mallor¬ 
ca) 

Llubí (Id.) 
Valldemossa (Id.) 


Truyols, Mossèn Antoni 

Torrendell, Joan 
Torrus y Arabia, Joseph 
Trias y Tarrés, Nicanor 
Trabal, Vicens 
Teixidor y Serra, Anas- 
tasi 

Tort y Castellví, Jaume 
Torres, Cèsar August 
Torres y Reyató, Jacinto 
Travessa, Mn. Manuel 

Torres, Joseph 
Tarrida y Puig, Baldiri 
Taberner y Birrer, Lluis 
Taberner y Birrer, Pere 
Tena, 5. y., P. Francesch 
Trabal, Jaume 
Torrent, Joan 
Torres Barberà, Hum- 
bert 

Torné, Joan 

Tapis de Guarro, As¬ 
sumpció 

Tapis y Vilaregut, Dolors 
Tous y Biaggi, Francesch 
Torrents y Pons, Lluis 
Teixidor y Moragas, Llo¬ 
rens 

Torroella, Joan Baptista 
Tomàs, Mn. Salvador 
Torra, Mossèn Joan 
Tusell, Joseph 
Torruella Albareda, Jo¬ 
seph 

Tarré, Francesch 
Tarragó y Lostaló, Jo¬ 
seph 

Tintorer, Emili 
Tous Biaggi, Joseph 
Tallada, Joseph M. a 
Tort y Matamala, Vicens 
Terrado y Periquet, Ma¬ 
nuel 

Torrus y Arabia, Melcior 
Torner y Casas, Jaume 
Tintoré, Rafel 
Trias, Bartomeu 
Teixidor y Masjoan, An¬ 
toni 

Tornavista, Joan 
Torras y Sayol, Fran¬ 
cesch 

Tarragó, Francesch 
Torras y Llopart, Jaume 


Manacor (Mallor¬ 
ca) 

Palma (Id.) 
Barcelona 
Girona 
Sabadell 

Barcelona 
Molins de Rey 
Barcelona 
Id. 

Vilanoveta del 
Camí 
Barcelona 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Agullana 

Lleida 

Barcelona 

* Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Id. 

Girona 

Vilanova y Geltrú 

Tarragona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id, 


Id. 

Torelló 

Caldes de Mont- 
buy 

Barcelona 
Sant Sadurní de 
Noya 


Digitized by 


Google 



59 


TellyLafont, Guillem A. 
Tutau, Joseph 
Torras, Pau 
Tubau y Tena, Joseph 
Terradellas, Mn. Albert 
Texidor, Antoni 
Torra, Eduart 
Taltabull, Joan 
Torner, Amadeu 
Torner, Maria Concepció 
Teixidó, Domingo 
Termes y Alemany, Ti- 
moteu 

Torelló, Francesch 
Torrabadella y Garrigo- 
las, Manuel 
Tortras, Antoni 
Tort, Pere 

Torrella y Terme, Lluis 
Thos y Codina, Silvi 
Teixidor y Basachs, Ra- 
món 

Tricaz y Amillas, Claudi 
Tobella d’Argila, Xavier 
Trias, Joan 
Torner, Vicens 
Tarrats y Scnn, Joan 
Torres y Carreras, Ra- 
món 

Tusquets, Antoni 
Tobella y Pí, Joan 
Totosaus Figueras, Pere 
Torra y Munt idas, Lluis 
Tuberp, Assumpció 
Tey, Francesch 
Turull, Pau M. a 
Torrendell, Mossèn Joan 
Tey, Joan 

Torras Domènech, Sal¬ 
vador 

Torras Domènech, Paulí 
Torelló, Pelegrí 

Tauler, Modest 
Trinchería, Antoni 
Tey Enrich, Ramón 
Turull, Pere 

Teixidor, Mossèn Esteve 
Torras, Lluis G. 

Tayà y Ficella, Salvador 
Tortras, Joseph 
Tersol y Artigas, Joseph 
Tobella Vila, Magi 
Traval, Angel R. 
Teixidor, escot api, P. Jo¬ 
seph 

Trias, Martí 
Turull Ventosa, Pere 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Tarragona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Manresa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Sarrià 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 


Turull, Joseph M. fl 
Turull, Ricart 
.Torras Uyà, Llorens' 
Tobella, Ramón 
Torras y Tort, Ricart 
Torras y Carreras, Feliu 
Tralla (La). Setmanari 
Thomas, J. 

Torradeflot, Mp. Ignasi 
Terradas y Pascual, Rafel 
Trias, Jaume 
Trias, Joan de Deu 
Trias y Bes, Joseph M. tt 
Torres Oriol, Isidre 
Torras, Francesch 
Terradas, Joan 
Trulla Castelltort, Ernest 
Utrillo, Antoni 
Uriach, Joaquim 
Uriach y Uriach, Trinitat 
Uriach, Francesch 
Ullés y Jover, Joseph 
Ubach y Vinyeta, Fran¬ 
cesch 

Ulldemolins, Evasi 
Urarte y Grases, Ramón 
Urgellès, M. 

Uriach Coll, Pere 
Utrillo, Miquel 
Umbert, Pau 
Vallès y Vidal, Emili 
Vogel, Eberarth 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Manresa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Tarrassa 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Aachen (Ale¬ 
manya) 


Id. 

Viladot, Mn. Lluís 

Id. 

Id. 

Vidal, Mn. Damià 

Calvià (Mallorca) 

Muro (Mallorca) 

Verdaguer, Alvar 

Barcelona 

Barcelona 

Vila, Enrich 

Id. 


Vilà y Tió, Francesch 

Id. 

Girona 

Ventós, Palmira 

Id. 

Id. 

Vancells, Ramón 

Tarrassa 

Sant Sadurní de 

Vidal, Joan 

Id. 

Noya 

Vancells, Joaquim 

íd. 

Barcelona 

Vayreda y Oliva, Pere 

Lladó (Girona) 

Girona 

Valls y Vicens, Joseph M. 

Barcelona 

Barcelona 

Valls y Martí, Magí 

Id. 

Id. 

| Valls y Martí, Manuel 

Id. 

Id. 

Valls y Martí, Mercè 

Id. 

Id. 

Valls y Vicens, Agustí 

Id. 

Id. 

Valls y Oliver, Francesch 

Sabadell 

Id. 

Villalonga Antoni 

Palma (Mallorca) 

Id. 

Valenzuela, Víctor 

Id. (Id.) 

Id. 

Vives, Mn. Francesçh 

Valldemossa (Id.) 

Id. 

Vicedo, Mn. Remigi 

Alcoy 


Vilà y Estruch, Joan 

Granada del Pe- 

Id. 


nadés 

Id. 

Vila, Joseph M. a 

Tarragona 

Id. 

| Vintró, Juli 

Barcelona 


Digitized by 


Google 



6o 




Vinyals y Urpià, Mossèn 
Joan 

Vich 

Vinyas y Canadeil, Lluís 

Id. 

Vila y Sala, Mn. Antoni 

Id. 

Vidal Arisso, Joseph 

Barcelona 

Valls Vergés, Agustí 

Id. 

Vall, Mn. Manuel 

Id. 

Vilallonga, Ferràn 

Id. 

Vilardell Traver, Joseph 

Mataró 

Vilaró Guillemí, Ramón 

Barcelona 

Vidal, Lluís Marià 

Id. 

Vilar, Pere 

Id. 

Valentí Feliu, Joan 

Blanes 

Vallès y Pujals, Joan 

Barcelona 

Vilaregut, Salvador 

Id. 

Vives Vaílbé, Ricart 

Id. 

Vidal Calsina, Fèlix 

Id. 

Vergés Barris, Joan 

Palafrugell 

Valentín y Galiàn, Joseph 
Maria 

Barcelona 

Vemet Sabaté, Blay 

Id. 

Vidal y Valenciano, En¬ 
rich X. 

Id. 

Vidal y Riba, Eduart 

Id. 

Ventura y Lluhí, J. 

Bruseles 

Vila y Costa, Conrat 

Id. 

Vidal y Pomar, Joseph 
Maria 

Id. 

Vila y Bartomeu, Joseph 

Id. 

Llibertat . Periòdich 

Mataró 

Vidal, March 

Santanyí (Mallor¬ 

Viladot y Benet, Ramón 

ca) 

Agramunt 

Vidal, Xavier 

Barcelona 

Vidal y Vinyas, Jaume 

Sabadell 

Vendrell y Llort, Mossèn 
Joseph 

Cardona 

Vallès y Mitjans, Joan 

Tarrassa 

Vallès, Joseph 

Barcelona 

Velasco, Alfons 

Manila 

Vidal y Montaner, Juli 

Barcelona 

Ventosa y Roig, Joseph 

Id. 

Vall-lloberay Codol, Pere 

Id. 

Vives y Pla, Francesch 

Id. 

Vives y Pastor, Ramón 

Id. 

Vilar y Cortadella, Mos¬ 
sèn Jaume 

Id. 

Vila, Lluís 

Id. 

Viver y Arnet, Ramón 

Tarrassa 

Vilaseca Illa, Mplcior 

Barcelona 

Valls y Taberner, Ferràn 

Id. 

Valls y Rius, Antoni 

Id. 

Vingut, Miquel 

Palamós 

Vergés, Joseph 

Barcelona 

Ventura y Gausachs, Jo¬ 
seph 

Badalona 

Visa y Tubau, Miquel 

Barcelona 

Viladrich, Francesch 

Estadella (Osca) 


Vergés y Bassedas, Joan 
Vintró y Bergé, Fran- 
cesch 

Vilaseca, Fortià 
Vilalta y Amenós, Ga¬ 
briel 

Vergés, Xavier 
Vallès y Ribot, Joseph 
Maria 

Ventosa, Enrich 
Veciana y Caylà, Felip de 
Valldeneu y Estapé, Pau 
Vila y Font, Joseph 
Vilarasau, Emili 
Vicens y Corominas, Joan 
Vilageliu y Vilalta, Jo¬ 
seph 

Vàzquez Mella, Joan 
Vidal y Mola, Climent 
Valls, Miquel 
Valls Campaner, Joan 
Vidal, Pere 
Violet, Gustau 
Vilaseca y Pujadas, Jo¬ 
seph M. a 

Vilanova y Vaquer, Jau¬ 
me 

Verdaguer, Eduart 
Vilaclara, Eugeni 
Vilaclara, Manuel 
Verdereau y Solà, Lluís 
Viladomiu y Sanmartí, 
March 
Vila, Joseph 
Vallès y Brose, Xavier 
Viladot, Joseph M. a 
Viscarri y Moragas, Jau¬ 
me 

Viola, Miquel 
Viscarri Costa, Joseph 
Climent 

Vives y Roig, Mn. Camil 
Vives, Mossèn Carles 
Vidal, Joseph 
Varios, Joan 
Vilaró, Mossèn Joan 
Valeri, Salvador 
Vilanova, Joan 
Vidal, Joseph 
Vidal y Valls de Padri¬ 
nes, Salvador 

Vaquer y Moll, Antoni 
Vinyamata, Eduart 
Virgili y Junoy, Joseph 
Maria 

Virueta, Pelayo 
Veles, Alili 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Montblanch 

Torelló 

Barcelona 

Tarragona 

Córdoba 

Barcelona 

Id. 

Balaguer 

Solsona 

Barcelona 

Madrid 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Perpinyà 

Prades 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Vendrell 

Barcelona 

Vendrell 

Barcelona 

Id. 

Tarragona 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id.* 

Id. 

Felanitx (Mallor 
ca) 

Capdepera (Id.) 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 


Digitized by ^.ooQle 



61 


Verdú Terradas, Joseph 
Vila y Marquès, Ramón 
Vila y Marquès, Joseph 
Verdós Castet, Joseph 
Vila Palmés, Antoni 
Valenzuela, Mn. Frede- 
rich 

Villaescusa, Modest H. 
Virgili, Mn. Pau 

Vicher,Joan 
Vila, Joaquim 
Vilamala, Joseph 
Vilaplana, Bartomeu 
Verdú, Manuel 
Villert, Agustí 
Vivé Picaso, Joseph . 
Vilumara, Joseph 
Vidal Parés, Miquel 
Vidal, Joan 
Vives Pila, Lluís 
Vila Ventura, Antoni 
Vilar, Manuel 
Vilar, Joseph 
Vidal, Vicens 
Vila, Francesch 
Valls, Lluís 
Vila, Joseph M.* 

Via, Lluís 
Vilaregut, Ernest 
Valenzuela, Joan 
Varderi y Soler, Joan 
V iader, Octavi 


Barcelona 

Id. 

Id. 

Tarrassa 

Barcelona 


Id. 

Id. 

Alexart (Tarrago¬ 
na) 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Balaguer 

Barcelona 

íd. 

Palma (Mallorca) 
Barcelona 
Sant Feliu de Guí¬ 
xols 


Vallès, -N. 

Vilarrasa y Oribe, Ignasi 
Valeri Pupurull, Artur 
Vidal y Font, Mossèn Jo¬ 
seph 

Vidal, Vicens 
Ventosa y Calvell, Joan 
Valls, Camil 
Valls, Salvador 
VidaLFolguet, Modest 
Validaura, Antoni 
Verges de Ricau 
Vilaseca, Joseph 
Via, Valentí 

Viguer y Comas, Joseph 
Xercavins, S. J. t P. Jo¬ 
seph 

Xandri y Alguer, Mossèn 
Joan 

Xercavins y Rius, Fran¬ 
cesch de P. 
Xalabarder, Eduart 
Xicoy, Joseph 
Xiró, Pilar 
Xammar, Eugeni 
Xarpell, Mossèn Efrèn 
Xiró, Carles 
Yellestich, Sants 
Zaforteza Crespi, Joseph 
Zaraus, caputxí , P. Jo¬ 
seph 

Zauní, Carles 
Zanné, Geroni 


Vallbona 

Barcelona 

Id. 

Esparraguera 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Perpinyà 

Barcelona 

Id. 

Vich 

Palma (Mallorca) 

Madrid 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Manresa 

Sarrià 

Manresa 

Palma (Mallorca) 

Barcelona 

Id. 

Id. 


Digitized by ^.ooQle 



62 


ADHESIONS 

t 

Ademés de les que prestaren al Congrés, com inscrits en alguna de les anteriors llis¬ 
tes, les entitats que s’hi esmenten, significaren la llur adhesió per representant, delegat, 
comunicació o telegrama, les següents: 


Excm. Ajuntament de Barcelona y Excma. Diputa¬ 
ció de sa Provincia y qui subvencionaren llar¬ 
gament la Obra del Congrés. 

Excma. Diputació Provincial de 
Excm. Ajuntament de 
Excm. Ajuntament de 
Institut Agrícola Català de Sant Isidro 
Societat Econòmica d’Amichs del País de 
Societat Barcelonina d’Amichs de la Instrucció 
Cambra Agrícola Oficial del 
Cambra Agrícola Oficial del Vallès 
Centre de Viatjants y Representants del Comers y 
de la Indústria 

Cambra de Viatjants y Representants del Comers 
y de la Indústria 

Círcol Republicà Democràtich Federal e Instructiu 
Centre de Lectura 

«València Nova». Societat regionalista 
Société agricole, scientifique et literaire des Pyren- 
nées Orientales 
Société^ d’Etudes catalanes 
Fedération Regionaliste française 
Société d’Etudes Portugaises 
Centre Catalanista de 
Centre Català de 
Società Luigi di Camoens 
Società Storica Sarda 
Hungara Esperantista Societo 
Acadèmia Heràldica 
Real Acadèmia Portuguesa 
Real Sociedade de Geographica 
Sociedade Litteraria Almeida Garrett 
Sociedade Propaganda de Portugal 
Acadèmia de Estudos Livros 
O Instituto 

«Le Roussillon». Journal politique quotidien 
«Action Regionaliste». Revue dç 
«Diario de Noticias» 


Tarragona 

Reus 

Sarrià (Barcelona) 

Barcelona 

Palma de Mallot ca 

Barcelona 

Vendrell 

Granollers 

Barcelona 

Id. 

Sabadell 

Reus 

València 

Perpinyà 

Id. 

París 

Id. 

Santiago de Cuba 
Buenos Aires 
Nàpols 

Cagliari (Sardenya) 
Budapest 
Madrid 
Lisboa 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Coimbra 

Perpinyà 

Paris 

Lisboa 


Digitized by ^.ooQle 



rr 


63 


«A Verdade». Diari de 
«A Voz Pública». Diari de 
flm. Sr. Bisbe de 
M. litre. Sr. Vicari Capitular de 
Mr. G. Desdevises du Dezert, Professor a TUni- 
versitat de 

Antonino Salinas. Director del Museu Nacional y 
Professor de la Universitat de 
L. Consiglieri Pedroso 
«La Terro d’Oc» 

«L’Escolo Moundino» 

Montepio de Montserrat 


Thomar 

Oporto 

Mallorca 

Lleida (Seu vacant) 

Clermont Ferrand (France) 

Palernio 

Lisboa 

Tolosa 

Id. 

Buenos Aires 


Digitized by ^.ooQle 



Digitized by ^.ooQle 


65 


Acta de la Sessió Inaugural 

En la ciutat de Barcelona, a dos quarts d’onze de la vetlla dçl día 13 del corrent 
comensà en el Teatre Principal, artística y severament engalanat y plè d’una concurrència 
nombrosíssima, la Sessió inaugural del Primer Congrés Internacional de la Llengua 
Catalana. 

En aquella hora entraren a la Sala d’espectacles en mitj de grans aplaudiments, les 
Comissions organisadores, junt ab l’Excm. Ajuntament de la Ciutat y l’Excma. Diputa¬ 
ció provincial, representants d’altres autoritats catalanes, y de Corporacions econòmi¬ 
ques, científiques y polítiques. 

S’assegué a la Presidència l’Iltre. Sr. President deies referides Comissions, Dr. Antoni 
M. a Alcover, qui tenia a la dreta el M. litre. Sr. Canonge d’aquesta Seu, Dr. Isidre 
Casanyas, en representació del Emm. Sr. Cardenal-Bisbe de Barcelona; Tlltre. senyor 
doctor D. Antoni Rubió y Lluch, President de la Comissió Tècnica del Congrés y Còn- 
sul general de Grècia, en representació de llim. Sr. Rector de l’Universitat literaria; 
el Dr. D. Teodor Llorente, representant de «Lo Rat Penat» de València; y a la esquerra 
TExcm. Sr. President de la Diputació Provincial, D. Joaquim Sostres; l’Excm. senyor 
Batlle de la Ciutat, D. Domingo J. Sanllehy, y Mons. Esteve Casaponce, del Rosselló. 
Prengueren també seti en la Presidència, els litres. Srs. Tinents de Batlle, D. Herme- 
negild Giner de los Rios, D. Albert Bastardas, D. Francesch Layret, D. Francesch 
Magrinyà y D. Jesús Pinilla; y els Regidors D. Francesch Puig y Alfonso, D. Joan 
Ventosa y Calvell, D. Pere Rahola y Molinas, D. Guillem López, D. Ignasi Peris, don 
Lluís Duràn y Ventosa, D. Joseph Cararach, D. Narcís Plà y Deniel, D. Salvador Roca, 
D. Joan Rubió, D. Narcís Fuster y D. Joseph Rovira, tots els quals assistien per haver 
acordat el Consistori concórrer en ple a la sessió inaugural del Congrés. Ocupaven llochs 
de distinció, els litres. Srs. Diputats de la Provincià, D. Gil Saltor y D. Francesch Pi y 
Sunyer; el Diputat a Corts, D. Leonci Soler; els Senadors Excms. Srs. D. Raymond 
d’Abadal y D. Joseph Monegal, Presidents dels «Estudis Universitaris Catalans» y de la 
«Cambra Oficial del Comers» respectivament, y representacions de les entitats oficials, 
científiques y artístiques. Tenien lloch reservat en l’estrada, els Honorables Srs. Cònsuls 
generals de Fransa y d’Italia. 

Obrí la sessió el Batlle de Barcelona, Sr. Sanllehy, ab un curt parlament que fou 
coronat per llarchs aplaudiments. # 

A continuació el sotscrit Secretari llegí una Memòria historiant els trevalls realisats 
per la organisació del, Congrés. 

El President Dr. Alcover, s’alsà pera llegir son discurs y ’l públich li tributà una 
ovació d’aplaudiments y visques, que se repetiren en diferentes ocasions durant la lectura 
d’aquell magistral trevall. 

Ab semblants manifestacions d’entussiasme fou rebut el parlament del Dr. Rubió y 
Lluch, President de la Comissió Tècnica, que fou llegit pel literat D. Manuel Folch y 
Torres. 

Llegiren o pronunciaren afectuosos discursos de salutació, en italià, el doctor 
Pere Enees Guarnerio, Catedràtich de l’Universitat de Pavia; en francès, Mr. Foulché- 
Delbosc, Director de la Revue Hispanique, de París; en castellà, el Dr. D. Adolf Bonilla 
San Martín, Catedràtich de l’Universitat de Madrid; en valencià, el Dr. D. Vicens Man- 


Digitized by VnOOQle 



66 


cho, Catedràtich de l’Universitat de València; en rossellonès, Mons. Esteve Casaponce, 
Rector d’Arles-sur-Tech; en alguerès, el Professor Joan Palomba, Mestre d’Escola d’Al¬ 
guer (Sardenya), y en mallorquí, Mn. Miquel Costa y Llobera, Mestre en Gay Saber. 
Tots foren molt aplaudits essent aclamades les nacions y pobles que representaven, com 
també ho foren D. Teodor Llorente, de València, en nom del qual va parlar D. Vicens 
Mancho y l’Ilm. Sr. Carselade du Pont, Bisbe de Perpinyà, de qui excusà Mons. Casa¬ 
ponce, en son parlament, 1*assistència. 

Per indicació del Sr. President el sotscrit Secretari proclamà ’ls noms dels qui havien 
de composar les Taules presidencials de les tres seccions, nomenaments que foren rebuts 
ab aprobació, y el Dr. Alcover donà per acabat l’acte anunciant que al día següent a 
les io del matí s’inauguraria l’Esposició Bibliogràfica y desseguida se passaria a la 
constitució de les Seccions. 

En mitg de nous aplaudiments y aclamacions y als acorts de la «Marxa del Rey En 
Joan», qu’executava la Banda Municipal, desfilaren les autoritats, els representants y les 
Comissions, y acabà tan solemnial acte d’inauguració del primer Congrés Internacional 
de la Llengua Catalana. 

El President , El Secretari General de les Comissions , 

Antoni M* Alcover, Pvre. Jaume Algarra y Postius 


Digitized by UiOOQLe 



6 7 


PARLAMENT D'OBERTURA 
del Batlle de Barcelona, D. Domingo J. Sanllehy 


Senyors Congressistes: 

Avans que tot, tinch de saludar els Srs. Congressistes y Comissió organisadora 
d’aqueix Congrés. 

L’acte qu’estem celebrant en aqueix moment, es un verd^der acte de cultura qu’ha 
d’honrar a Barcelona y ha d’honrar també a la nostra amada Llengua Catalana. 

Res més tinch de dir, donchs, sinó que tinch el gust de saludar els ilustres Congres¬ 
sistes estrangers y de les altres regions d’Espanya y tots els Congressistes de la Llen¬ 
gua Catalana. 

jGloria a Barcelona! jGloria a la Llengua Catalana! jGloria al Congrés de la Llen¬ 
gua Catalana! 


.y- 


Digitized by ^.ooQle 



68 


MEMÒRIA 

del Secretari general de les Comissions Organisadores, 
Dr. D. Jaume Algarra y Postíus. 

Excms. e Ilms. Senyors: 

Senyors Congressistes: 

Fer un Congrés de la Llengua Catalana, convocar tots els pobles qui la parlen pera 
que acudissin a l’antiga Metròpoli els qui en reberen el segell de la nacionalitat, aple- 
garlos en Assamblea pera entonar a chor ses alabances y estudiaria, penetraria y po¬ 
liria, era una idea tan grandiosa y estraordinaria, que sols podia anar avant, tenint un 
home de voluntat ferma, d’entussiasme inestroncable, de ciència profondíssima y de 
coratge escometedor, que capitàs la creuada científica ensemps que patriòtica, neces¬ 
sària pera la reconquesta de lo perdut y pera la obtenció de lo que per dret pertoca a 
la veneranda llengua catalana. 

Y aquest capdevanter no ’ns ha mancat. 

Aquell qui més havia estudiat els nostres llenguatges, el qui més fondament havia 
penetrat en llurs misteris, el qui ha resseguida la nostra parla en tots els seuS brancams 
y l’ha acaronada y amanyagada com a fill estimadíssim, el qui n’ha sigut romeu qu’ha 
pujat fins a sos santuaris montanyosos pera devallar després a predicarne devoció per 
les viles y ciutats del plà, Thome de vida, d’acció y de lluyta, qui ab fatiga evangèlica 
ha peregrinat per les regions inmenses de València y de Múrcia, del Rosselló y del 
Conflent, per les comarques catalanes, per les illes baleàriques y, en aspre aprenentatge, 
per les cultes terres de Germania, y l’home dotat de Tinconmensurable amor al seu 
idioma, amor sens límits ni mesura, ardent, devorador, insaciable, qui ab la rapidesa 
del llamp y l’esclat del trò, atrau les inteligencies y corprèn les voluntats, aquest apòstol 
de figura sols assemblada al gegant del pensament y de l’activitat, al nostre Ramón 
Lull, ha sigut la forsa iniciadora, la empenta poderosa, y l’ànima vivificadora que ha 
mogut y guiat el treball de les Comissions emprenedores de la obra magna del Congrés. 
A ell, donchs, el devem, ell es qui ens el ha format; ell, vulga Deu que siga ab nosaltres 
en els esdevenidors Congressos, pera que ’ns condueixi a la última y definitiva victorià 
dels llenguatges catalans. 

Tot just fa cosa d’un any y mitg, que ’l Molt litre. Dr. Alcover, va cridarnos als 
qui avuy formem les Comissions Organisadores del Congrés, pera parlar de la conve¬ 
niència d’obrirne un sobre les més vitals y perentories qüestions que afectaven a la 
nostra parla. Al principi, un colp acceptada l’idea, presidí la de que l’actual Congrés 
fos sols dedicat a la Sintaxis del català, ja que en aquesta banda es hont necessita més 
prompte remey y els mals que pateix més penetren a la substancialitat de l’idioma; 
però prompte va veures que no era arrivada encare la hora d’especialisar y de deter¬ 
minar, sinò que ’l moment s’havía d’aprofitar just pera tirar els plans, preparar els ma¬ 
terials, fer coneixenses entre ’ls conreuadors del nostre camp llingüístich, dirnos lo que 
sabiem, comunicarnos nostres observacions, femos ofrena els uns als altres de nostres 
estudis filològichs, arreplegar els treballs que jeyen en el oblit, descubrir els estudiosos 


Digitized by 


Google 



6 9 


ignorats, iniciar els qui comensen a ser esperansa de la patria cap el camí de les restau¬ 
racions, unificar els esforsos y, sobretot, dotarnos d’un pensament director, d’una norma 
en el obrar, d’una inteligencia mútua que abreviant y facilitant ulteriors estudis, assegu¬ 
rés que la perfecció en la nostra gramàtica y la depuració en nostre idioma arrivaríen 
a posarlo, a no trigar gayre, entre les més potentes de les llengües europees. 

Emprò, l’idioma que anem a rpconstruir y a purificar, no es sols el que ’s parla a 
Catalunya. Nostra empresa es pera tota la llengua catalana, ab totes ses riquíssimes 
variants; pera la llengua impròpiament coneguda per llemosina , la que es famosa en el 
món de les lletres, com una de les branques de la llengua d'oc , branca qui estenia sos 
ramatges carregats de fruyts saborosos per les dugués vessants del Pirineu y per tota la 
nostra costa de Llevant, fins a tocar l’Andalusía, per les illes mediterrànies de Balears, 
Sardenya y Sicilià, arrivant a les llunyanes costes del Orient europeu, paíssos tots ells 
encare avuy plens de vida, però disgregats els uns dels altres, puix mentres la República 
francesa ab acció enèrgica e imposanta domina en el Conflent, el Rosselló y la Cerdanya, 
la casa de Saboya impera en les hermoses comarques sardes del Alguer, y els Borbons 
d’Espanya tenen trono alsat en les terres catalanes, valencianes y baleàriques. Lo que 
fou una sola nacionalitat y estigué subjecte a un sol ceptre, està avuy recompartit entre 
tres Estats, que cap d’ells vol reconèixer a la llengua catalana els drets a la existència. 
Per tant, el Congrés, format per membres súbdits d'aquests Estats, havia forsosament 
de tenir caràcter internacional tal com avuy s’entén aquesta paraula, encare que no 
haguéssim comptat ab el concurs dels sabis filòlechs estrangers de ben llunyans paíssos, 
qui enamorats de les belleses del nostre idioma, han vingut a tributarli son homenatge 
de respecte y d’admiració. 

D’aquests aymadors de lo més nostre que tenim, n’han aparegut quasi per tot 
Europa, y fins a Amèrica, brillant en les Universitats y en el món literari. 

El llur concurs ens era indispensable y això contribuí a que ’s ficsés per aquest temps 
l’obertura del Congrés, piiix per altre banda, convenia aprofitar les vacances estivals 
pera fer repàs d’estudis, excursions filològiques y preparar els treballs que se sometràn 
a la vostra deliberació. Sens dupte, aquests hi han guanyat ab l’aplassament, però les 
Comissions Organisadores hi han perdut molt, a causa, principalment, de la dificultat 
de reunirse durant l’estiu. 

Perxò els treballs d’organisació han sigut simplicíssims, y perxò la inscripció de 
Congressistes s’ha feta tota en una glopada a última hora: a primers del mes corrent. 

La distribució dels treballs tècnichs del Congrés, va ferse d’en mica en mica. Anaven 
sonant noms, noms ignorats alguns d’ells, de gent qui havia furgat per les entranyes 
del nostre idioma, anaven ressucitant estudis acabats ja feya anys, però que ningú els 
havia conegut encare. Al principi, la Comissió Tècnica ab prou feynes contava ab una 
dotzena de Ponents pera els Temes y Comunicacions, però la noticia del Congrés feu 
que compareguessin nous y desconeguts filòlechs, ocults conreuadors de la llengua 
catalana, qui oferien son concurs a la empresa grandiosa de la perfecció del nostre 
idioma. 

Entre aquests hi figura una nodrida representació de la clerecia rural. Sacerdots 
estudiosos, sortits dels Seminaris al fort de la joventut, isolats desprès per nostres mon- 
tanyes y poblets, exercint llur sagrat ministeri, sense elements intelectuals ab que rela- 
cionarse, sense matèria pera donar espansió als desitjós de saber, està clar que havien 
d’aturarse a pendre nota de la llengua parlada en el recò de món que moralment diri- 


Digitized by ^.ooQle 



70 


gíen, està clar que ’l coneixement de les llengües mares, el llatí y el grech, els havia de 
decantar cap als estudis filològichs. 

Aixís, donchs, se trovaren les Comissions sense donarsen compte, devant d’una 
infinitat d’estudis que assenyalaven en el futur Congrés una grandiosa trascendencia: 
però tot estava en agrupàls per ordre, y en distribuirlos per Seccions. Crèyem que 
n’havíem de formar quatre: la Filològica, la Literaria, la Social y Jurídica, y la Peda¬ 
gògica, però tot seguit vegèrem que aquesta última cabia molt be dins l’anterior. Aixís, 
donçhs, el Congrés estarà dividit en tres Seccions, que desde demà funcionaràn. 

Mes, si el Congrés anava a ser una manifestació apoteòsica de la vitalitat de la 
llengua parlada, ^perquè no fer també una manifestació esplendorosa de la nostra mo¬ 
derna llengua escrita? Vetaquí com va néixer la idea d’exhibiria, formant la Esposició 
més complerta possible de tot lo imprès en català en els paíssos de llengua catalana, 
idea que per primera vegada va indicarse a mitjans del passat Septembre, y ab tot y 
disposar sols de una vintena de dies escassos per organisarla, no hi hà dupte que serà 
bella mostra de la producció literaria catalana en el segle XIX, gràcies a l’activitat des¬ 
plegada per una Comissió especial, en la que hi figuren distingits bibliòfils y alumnes 
dels benemèrits «Estudis Universitaris Catalans». 

Les Comissions Organisadores, han procurat també rodejar les serioses segudes del 
Congrés, ab algunes festes, pera donar a conèixer el nostre Teatre, la nostra Música 
popular y les belleses d’aquesta Ciutat als Congressistes estrangers qui han vingut 
a honrarnos ab sa visita y son esfors; y es d’esperar qu’en totes elles hi regnarà l’en- 
tussiasme de la més gran confraternitat. / 

A darrera hora, un conflicte pesava greument demunt la Comissió Executiva: 
l’Excm. Ajuntament havia ofert, y nosaltres acceptat, el Saló de Cent de la Casa de la 
Ciutat pera celebrarhi aquest acte, saló hont hi caben unes 500 persones. Y els Congres¬ 
sistes efectius, ai tancarse la inscripció, passaven de 3000; y tots tenien el dret a presen¬ 
ciar aquesta solemnitat. 

Barcelona, mancada d’un edifici esprés pera celebrarhi Congressos, d’ensà la Espo¬ 
sició Universal, no tenia un lloch adequat hont reunir en Assamblea plenaria tots els 
Congressistes. No n’hi havia prou ab que la Comissió confiés en llur patriotisme, espe¬ 
rant que no se torbaria la pau, tant necesaria pera les tasques del Congrés; més de 2000 
Congressistes qui no podien entrar al Saló de Cent, era un nombre massa respectable 
pera que no ’s fes un esfors suprem. Y aquest esfors se feu, ajudada la Comissió per un 
patriota que desde aquest Teatre educa el nostre poble cada dia, per un patriota que 
posà a la disposició del Congrés aquest Coliseu que may se veu envilit per representa¬ 
cions indignes y hont s’han aplaudit a centes d’obres dels mestres de nostra literatura. 

Aquí, Srs. Congressistes, s'es acabada la tasca de les nostres Comissions, les quals 
vos fan ofrena de llur treball y de la llur Obra. Are, a vosaltres vos toca duria avant, 
puix desde aquest moment es vostra. Mes, si la direcció que les Comissions han impre¬ 
sa en llur obrar, cal conservaria y seguiria també, durant els dies del Congrés, vos han 
de fer una declaració, que es tot llur testament, tot llur esperit, y tot llur ideal. Cal que 
la recordeu be y la tingueu presenta en tots els vostres actes. «Heu de saber, Srs. Con¬ 
gressistes, que la Obra del Congrés no serà gens patriòtica, si no es esclusivamènt 
científica». 

He dit. 


Digitized by VnOOQle 



7 * 


DISCURS PRESIDENCIAL 
del Molt litre. Dr. D. Antoni M.‘ Alcover, Pvre. 

Per la memòria qu’acaba de lletgir lo senyor Secretari, bé’s veu lo qu’hem fet y 
traullat per preparar aquest Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Pero ^*qui 
érem nosaltres per atansamos a promoure’l? ^-quins títols, quina autoridat teníem per 
cridar a capítol catalans, valencians, rossellonesos, balears, algueresos, filòlechs y 
escriptors d’altres nacions, per aplegar els amichs y constituir ab ells juntes y comis¬ 
sions, y tocar a totes les portes, y comprometre gent de totes bandes, y posarho tot en 
revolt? En tenim un de títol que no creym que negú el mos posi en corantena: l’amor a 
la nostra llengua, l’estrènua, l’escelsa, la gloriosa, la nostra benvolguda llengua cata¬ 
lana. L’autoridat que dona l’amor d’una cosa devant tots els qui senten aquella metexa 
amor, aquexa es la nostra autoridat. No’n tenim d’altre de títol, no’n tenim d’altra 
d’autoridat. Que’ns heu reconeguda tal autoridat y tal títol, massa que hu demostra 
l’acte metex qu’estam celebrant, aquexa sala inmensa, prodigi de pompa y d’es¬ 
plendor qu’ompliu de gom en gom, y l’entusiasme que, fa mesos, vibra dins 
aquesta gran ciutat, dins tot Catalunya y qu’ha trobat èco, gràcies a Deu, dins 
totes les terres que parlen català y dins els grans centres d’il·lustració d’Europa. 
Sí, som amadors de la llengua catalana; l’amor a n’aquexa llengua ’ns ablama ’l cor, 
y ens fa fer tot lo que feym. No, no es odi a res y a negú lo que ’ns mou; no som una 
negació. Es amor el nostre mòvil; som una afirmació. No una afirmació irreflecsiva, a 
l’ayre, baubetjant, sino una afirmació ab tota conciència, madura, categòrica, radical, 
incontrastable; una afirmació d’aquelles que no afluxen ni cedexen may ni reculen un 
pel en res ni per res, en que ’l mon se giri demunt devall. Som l’afirmació de l’eczistèn- 
cia de la nostra llengua y del seu dret inviolable, ilegislable, y imprescriptible a viure 
com qualsevol de les grans llengües neollatines ses germanes, el dret de viure com cal 
a les persones lliures, y a les reynes, el dret de reynar pacíficament, sense destorb, 
trava ni contrast de cap classe, dins tot lo seu territori, ab totes les honors y prerroga¬ 
tives y preeminències que li pertanyen. Sí, l’estimam la nostra llengua ab tota la nostra 
ànima. La volem axí com es per la seua avior, per la seua naxensa, per la seua història 

gloriosíssima.La volem honrada dels propis, respectada dels estranys, lliure de tot 

esclavatge, franca de tota tutoria, neta de tota deturpació y de tot estrangerisme, sia 
d’ont sia. La volem polent, esplèndida, llampant, inagotable, plena d’ecsís y de dolsor, 
brollant de tot vent vida, briu y delit, coronada de totes les resplandors, magnificèn¬ 
cies, filigranes y sublimitats de l’alta literatura, escorcollada de rel, aclarida en tots 
conceptes y enaltida com cap altra del mon per la ciència filològica... Per amor a tot 
axó, senyors, per arribar a tot axò, hem convocat y celebram aquest Congrés , per 
encendre y ablamar més y més en l’amor d’aquexa llengua els cors dels qui la parlen; 
per veure si logram qu’aquexa amor siga més d’obres que queden, que no de paraules 
que’l vent se’n du; per promoure per tot arreu l’estudi científich y literari d’aquexa 
Uengua; pero no un estudi qualsevol, demunt demunt, de per riure boldronetjant aquí y 
allà, sense pla ni ordre, sino un estudi acorat, a fondo, de sol a rel, obstinat, ab tota 

lanima, de cap a peus, bax d’un pla complet y acabat, rigurosament científich.Per 

axò hem convocat y celebram aquest Congrés , per veure si arribam a fer comprendre 


Digitized by ^.ooQle 





72 


a la gent catalana, a la gent que ’s diu y es entusiasta d’aquexa llengua, que tal estudi 
ha d’esser un’obra verament nacional, aont tots, cadascú segons la mida de ses forses 
y son radi d’acció, hem de prendre part, tots hi hem de contribuir, posant tothom a 
n-el servici de la restauració y enaltiment de la llengua catalana les nostres facultats, 
les nostres potències, els nostres estudis, els nostres conexements, tot lo que som, tot 

lo que porem.^Tal volta l’obra de la restauració, reintegració y enaltiment d’una 

llengua no demana, no reclama, no eczigex tot axò dels qui pretenen, dels qui’s fan 
grossos de pretenir tal restauració, reintegració y enaltiment? Per axò hem convocat y 
celebram aquest Congrés; per dir y repetir de bell-nou, devant els catalans d’Espanya y 
de France, devant els balears, valencians y algueresos:—jNo tenim diccionari ni gra¬ 
màtica! y caldria tenirne; no tenim més que essays d’aquexes dues grans obres que la 
dignitat de tota llengua reclama. Tenim centenars de col·laboradors que’ns repleguen 
materials per aquexes dues obres;—tenim més de docentes mil cèdules lecsicogràfiques 
y gramaticals replegades... Pero no hi tenim encara, ni d’un bon tros, totes les qu’hem 
de mester, totes les que pertoquen... Cal replegarne moltíssimes més. Cal fer tal replega 
dins totes les comarques que parlen català. Dins algunes ja està feta; dins altres s’està 
fent; pero n’hi ha una pila aont ni s’es comensada tal replega. jEs precís dirho ben clar 
y ben fort! Son moltes encara les comarques, no parlem de València, Balears y Rosse¬ 
lló, sino de la metexa Catalunya espanyola, aont no hi tenim casi cap col·laborador; 

aont no s’hi es comensada la replega del vocabulari ni de les formes gramaticals. 

j Fills de la Pàtria! jcom voleu que’s fassen el diccionari y la gramàtica, si no’ns vé el 
vocabulari ni les formes gramaticals de totes les comarques de la llengua? Y, ^com han 
de venir, si negú’s cuyda de replegaries? Les escursions filològiques qu’un pot fer per 
tot el territori, basten, tot lo més, per ferse càrrech de la fesomia general y especial y 
de la pronunciació que presenta la llengua a cada comarca; no per trobar totes les for¬ 
mes, y menys el vocabulari. Axò hu han de replegar els entusiastes de la metexa co¬ 
marca, cadascú de nosaltres lo de la nostra. Y si no hu replegam nosaltres, ^qui hu 
replegarà? ^els de fora de casa? ^els estranys? ,iels qui no parlen la nostra llengua, els 
qui no la conexen ni’ls interessa? Qui les ha de replegar, fills de la Pàtria, les formes 
gramaticals y el vocabulari de la nostra llengua, si no hu replegam nosaltres?.... Peraxó 
hem convocat y celebram aquest Congrés, per veure si logram que tots els qui’s diuen 
amadors de la nostra llengua, se resolguen d’una vegada a donarse les mans, a fer tots 
un cos per promoure per tot arreu, per dur avant, per portar a terme la restauració, 
reintegració y enaltiment de la llengua catalana, traballant cadascú segons totes les 
seues forses, segons tota la seua possibilitat. Sí, tots podem y devem haverhi de pen- 
dre part; tots podem y devem haverhi de contribuir. Cap fill de la Pàtria s’en pot ni 
s’en deu haver d’escusar. Moltíssimes de coses se necesiten per dur avant, per dur a 
cap aquexa obra colossal, gegantina, heroyca. S’es mester ciència, talent, geni, il·lus¬ 
tració, influència social, prestigi, diners, y sobre tot, coratge ablamat y voluntat inflec- 
sible per posar a n-el servici d’aquexa causa santa tot lo qu’un té, tot lo qu’un pot, y no 
dexarho may ni afluxar jens en tots els dies de la vida, per res ni per negú, vinga lo 
que vinga, en que’l pern del mon se rompé y se besi el cel ab la terra. El qui té talents, 
hi ha de posar aquests talents; el qui té conexements científichs, hi ha de posar aquests 
conexements; el qui té geni artístich, hi ha de posar aquex geni; el qui té influència 

social, hi ha de posar aquexa influència; el qui té diners, hi ha de posar diners.Ab 

una paraula, tots els qui’s diuen amadors de la llengua catalana, cal que s’hi demostrin, 


Digitized by 


Google 






73 


no sols de paraula, sino també ab les obres. ^S’es mester replegar el tresor inmens de 
paraules y formes gramaticals de tots els sigles y de totes les comarques? ^Qui es que 
no'n pot replegar a un punt o altre? jDonchs a replegarne tots! <iSe necessiten conexe- 
ments científichs fondos, per aprofitar, per obrar, per elaborar aquex tresor inmens, per 
que n surta’l diccionari y la gramàtica? jDonchs a estudiar la filologia tots els qui tenen 
dots intel·lectuals per ferho, y, si no conten ab medis pecuniaris, aquells qui’n tenen a 
balquena, que los n’arrambin, que los proporcionin tots els indispensables. jLa qüestió 
es dur avant, dur a cap entre tots l’obra colossal, l’obra gegantina, l’obra heroyca de la 
restauració, reintegració y enaltiment de l’estrènua, de l’escelsa, de la dolcíssima, de la 
gentilíssima, de la cent voltes benvolguda y gloriosa llengua catalana; l’obra colossal, 
l'obra gegantina, l’obra heroyca d’alsar aquexa llengua de la postració, deturpació y 
esclavatge, aont, per malavolenses estranyes y malacura nostra, se veya reduida. No, 
no'ns hem d’aturar, ni sossegar fins que la tenguem a l’altura qu'alcansà en les passa¬ 
des centúries, sublim, esplèndidament endiumenjada y majestàticament asseguda a n-el 
seu trono de reyna y senyora, reynant y senyoretjant com a tal, dins tot el territori que 
li senyalà la Providència divina. Per axò hem convocat y celebram aquex Congrés, per 
restaurar, per reintegrar la nostra llengua en tot el seu primitiu esplendor y també en 
tots els seus drets, honors, prerrogatives y preeminències de reyna y de mare, que li 
pertanyen per dret de naturalesa, per un dret tan sagrat com ei que puga invocar cap 
de les altres grans llengües neollatines, ses belles y gentils germanes.... Sí, ella es 
hereua de sa mare, l’escelsa, l’inmortal llengua llatina. Ella es hereua natural de sa 
mare com qualsevol de ses germanes. Negú ab raó de justicia la pot haver feta borda. 
Negú ab raó de justicia la pot haver desheretada. Es reyna y senyora del seu territori 
y de sí metexa. Es la nostra reyna y la nostra mare. ;La regonexem per tal? ^Ens rego- 
nexem per vassalls y fills seus? jDonchs, obrem com a talsl.Per axò hem convocat y 
celebram aquest Congrés, per veure si logram alsar aquexa llengua, alsarla amunt, ben 
amunt, fins a feria reynar dins el cor de tots els seus fills y dins tot el territori que li 
donà Deu y que negú li prendrà, si nosaltres no volem. Vetassí l’objecte del Congrés. 
Y ara, catalans de Catalunya espanyola y Catalunya francesa, de les Balears, Reyne de 
València y Alguer, si us hi teniu, obrau com a bons vassalls, com a bons fills de l’es- 
celsa, de l’esplèndida, de la dolsa, de la polent, de la gentil, de la cent voltes benvolgu¬ 
da y gloriosa llengua catalana. 

He dit. 


6 


Digitized by ^.ooQle 



74 


DISCURS 

del vís-president del Congrés, Dr* D* Antoni Rubió 
y Lluch* 

Excms. Senyors: 

Senyors Congressistes: 

Senyors: 

Aquest primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que en la diada d’avuy 
inaugurem ab tanta solemnitat, ens ofereix a la nostra consideració, en la seva pròpia 
estructura interna, imposada d’una manera imperiosa per la realitat, totes les ne¬ 
cessitats de la nostra estimada pària, y totes les seves llegítimes aspiracions; la necessi¬ 
tat de la seva disciplina científica, la conciencia de la seva unitat y personalitat pròpies, 
sa força insustituible com a element d’expressió artística, sa reconstitució lèxica y orgà¬ 
nica feta demunt de la llengua dels clàssichs y la del poble, y, basada en el estudi com¬ 
paratiu de les demés llengües novo-llatines, y per últim sos drets legals com manifesta¬ 
ció la més directa y total de la vida anímica d’un poble culte. 

Emperò aquest Congrés no es encara un vertader congrés filològich. No es que’ns 
manquin a nosaltres sabis filòlechs, que puguin competir per la seva ciència y sagacitat 
crítica ab els sabis extrangers de més anomenada. Si no temés ferir modesties o 
susceptibilitats, entre ’ls que aquí ens rodejen y han vingut a compartir nostres tasques, 
jo ’n citaria més d’un, qual vàlua indiscutible tots reconeixem. Lo que ’ns falta y ens ha 
faltat fins ara es serenitat y tolerància en les discussions d’aquestes materies, que fan ab 
justicia aplicar als gramàtichs en general, el calificatiu de irritabile genus, que abans 
únicament se reservava pels poetes. Y no es sols la vivor de les disputes lo que ’ns treu 
la serenitat y ens aparta del fret estudi analítich del idioma, sinó la força del sentiment, 
l’amor y la fonda anyorança d’un racer espiritual de que ’ns veyem sovint desterrats, de 
la santa paraula nostra, que considerem com la nostra ànima feta tangible, com la més 
noble executòria de la personalitat catalana. Veusaquí esplicat el caràcter popular 
d’aquest Congrés, que ab portes obertes y campanes sonants celebrem avuy, y al qui 
han acudit sense distinció de persones y estaments, lo més granat y lo més humil de la 
nostra terra, en romeria d’amor y d’entussiasme, convertint aquesta solemnial festa 
científica, en un pacífich mitin de la llengua catalana. 

Senyors: jo no soch filòlech, ni gramàtich, sinó un modest aymador de les lletres 
catalanes. Me veig obligat a dirigirvos la paraula per l’inmerescut càrrech de que se 
m’ha investit, y al meteix temps que ma incompetència, reconech que no es una mani¬ 
festació apoteòsica com aquesta, calificada ab pintoresca frase per un company homò¬ 
nim meu, com l’èxit més colossal que la gramàtica hagi tingut al món, la ocasió més 
apropiada pera una disertació filològica literaria sobre un punt concret, que no ’m veig 
capàs de desenrotllar. 

Del espectacle desusat que estem presenciant d’un Congrés popular de tres mil 
congressistes, se ’n treu la conseqüència de que parla la nostra llengua un poble entus- 
siasta y viril, que l’estima fins al deliri, y s’interessa per ella ab amor filial, y que aquest 


Digitized by 


Google 



75 


amor l’encén en un desitg de conèixerla més y més cada día, y d’ennobliria y de po¬ 
saria fins al capdemunt. Una llengua que aixís triomfa en la consciència del poble, per 
força ha de triomfar en la esfera del art y de la ciència, perque l’amor es el camí més 
facil y més dreturer de la veritat y de la bellesa. 

D’aquesta llengua nostra tan volguda vinch a parlarvos avuy com jo pugui y sàpiga, 
sense donar a mes observacions més valor que’l de una senzilla opinió personal, puix 
més autoritat que jo pera ferho, hi tenen els nostres escriptors que son, junt ab 
el poble, els c^ie vertaderament l’han plasmada, desde ’l mestre Aguiló, tan benemèrit 
per nosaltres, en qui s’hi veu encara ’l treball de la forja sobre ’l metall rovellat, fins al 
gran Verdaguer que ’ns donà ja pastada y feta tota la llengua de la patria; desde Mos¬ 
sèn Costa que li ha cenyit lo fropt ab les roses inmortals del art clàssich, fins a la gene¬ 
ració moderna que li ha sabut comunicar la elegancia boulevardiere dels idiomes de les 
grans metròpolis mondials. Ells vos diràn que se ’n pot fer d’ella una llengua expres¬ 
siva, tota plena de matissos, com la francesa, de maravellosa precisió, un poch seca a 
voltes, enèrgica y cantelluda, y ensemps dolça y manyaga com parla d’una mare qui 
alleta l’infant de ses entranyes. Es una llengua pintoresca, mes no virolada com la 
francesa del temps de Lluís XIII; molt acostada al cor, com flexible tunicela virginal 
que cenyeix el cos d’una donzella, falaguera y humil y ab gales camperoles, sense la 
esplendidesa de regina de la arrogant parla castellana. Té una consciència tant fina del 
seu dever, com a medi directe y breu d’expressió, que rebutja tot quant no reflectí ab 
vivor y rapidesa els estats anímichs, tot'quant no siguin elements sensibles; emotius o 
pintoreschs, y desprecía oripells y sonoritats, l’efectisme y la afectació. Això li dona un 
sentiment de lo ridícol a vegades desapiadat y prosàich, un horror tal al ènfasis, que 
com diu un escriptor, una oració fúnebre de Bossuet traduida al català, seria capàs 
d’alçar de sa tomba a un mort, socatrejat per fortes riallades. Es la més plana y vulgar 
de les llengües novo-llatines y la única que perdé en la època del Renaixement la cate¬ 
goria de literaria. La gallega y la provençal se li adelantaren en aquest concepte, puix 
havien perdut ja sa vida pròpia com instruments de cultura, casi abans del primer 
Renaixement italià, a les darreries del catorzén sigle. Quedàren, donchs, triomfantes en 
el total renovellament del món occidental en el sigle XVI, solzament quatre grans naciona¬ 
litats literàries romàniques, que correspongueren a altres tantes nacionalitats polítiques: 
la italiana, la castellana, la francesa y la portuguesa. Mercès a Deu, en la passada centúria 
s’afanyà a corre-cuyta a fèrleshi costat, la nostra literatura, resorgint a una vida esplen¬ 
dorosa y complerta, en tots els seus genres, extenentse gradualment a totes les regions 
y antichs reyalmes ahont fou parlada y coneguda, y reprenent a la vegada el caràcter 
ètnich y imperial de la Edat Mitjana. 

No cal dir, donchs, quant diversa ha sigut la sort del nostre catalanesch al costat de 
la de les demés glorioses parles novo-llatines. Es un fenomen llingüístich únich en els 
grupus de la filologia romànica, digne d’estudi y d’atenció. Per la nostra parla no ha 
passat, més que de retop y de segona mà, la evolució del gloriós Renaixement del 
sigle XVI, que capgirà de soca a arrel les llengües, les literatures, els sistemes polítichs, 
el món de les idees, y de més a més establí un divorci fonamental entre ’l present y el 
passat dels pobles, enterrant completament la Edat Mitjana, y creant arreu literatures 
més o menys aristocràtiques. 

D’aquesta especial situació han esdevingut pera la nostra parla, tàl volta algunes 
ventatjes, qui sab si també molts inconvenients, y unes y altres juntament ab la seva 


Digitized by VnOOQle 



7 C 


rica tradició literaria, sobre tot en la prosa, li donen avuy una fesomia original y molt 
marcada entre les demés llengües novo-llatines. Per una banda li han mancat en gene¬ 
ral mètode y disciplina gramatical, y la cultura clàssica, ennoblidora dels idiomes. 
Per altra banda ha pogut conservar millor sa identitat, y la seva unitat interna. 


La primera desventatja, que de prompte salta més a la vista, y la que més ens tiren 
en rostre els nostres enemichs, es la seva falta de disciplina gramatical, y sobre tot 
ortogràfica. En l’anarquia de la nostra grafia funden molts son dret a bescantaria ab 
el nom de dialecte, que no es cap afronta, perque els dialectes representen una evolució 
necessària en la vida de les llengües, deguda a exigencies fonètiques o intelectuals, y són 
llur element renovador. Avuy es la ortografia fins un signe de cultura social, però no es 
la seva unitat, condició sine qua 7 ion de la vida dels llenguatges. Ni Cervantes, ni Santa 
Teresa, ni Racine, ni Pascal conegueren ab precissió la ortografia dels seus, y no per 
això deixaren d’esser excel·lents escriptors. 

Els problemes de la unificació y de la reforma ortogràfica, que son dugués coses 
distintes, no ’s presenten avuy com exclusius de llengües abandonades a elles mateixes 
y sense conreu gramatical durant sigles çnters, com ho ha estat la nostra, sinó que 
s’estenen també a totes les parles, fins a les més fixades y de més rica vida literaria, 
com la francesa, l’anglesa, y la lusitana. 

La unitat ortogràfica la conseguiràn, més que les discussions y Congressos, la gene- 
ralisació del idioma, sa major difussió per medi de periòdichs y escoles, y sobre tot, 
son empleu escrit diari. Quan s’escrivia català solament pera’ls Jochs Florals, y per 
dirho aixís, una vegada al any, no ’s trovaven els escriptors devant de la llengua, sinó 
curtes estones, y com cosa que ’s torna a deixar, no s’hi encaparraven y sortien del pas 
com podien y sabien. Mes quan un s’hi troba ab ella, com ara, cada dia, ’s fa sense 
volerho, un detingut examen de consciència; surten les dificultats a mesura que un s’hi 
fica més en el seu estudi y llavors neix el sentiment y l’aspiració de la fixesa gràfica 
y de sa reforma. No obstant tinguis en çompte al empendre aquesta, que no es una 
qüestió merament científica, y que les llengües no ’s quadriculen, ni ’s retallen simètri¬ 
cament com els jardins de la època versallessa. Hi pesa també en elles, sobre tot en les 
llengües de gloriosa historia literaria, una tradició digna de respecte que ha imprès son 
encuny en les produccions dels escriptors clàssichs, o en els-venerats incunables, y fins 
en la meteixa geografia y onomàstica, y aquesta tradició en fa per molts de la ortografia, 
una qüestió de sentiment. Son molts als qui ’ls agrada veure a la seva mare ab la ma¬ 
teixa fesomia, y que ’s condolen de que per rejovenirse se li llevi una sola arruga del seu 
rostre. Vull dir ab això que totes les llengües tenen inconseqüències gramaticals y orto¬ 
gràfiques, y que en moltes el statu quo es regla de prudència. Be ho saben els qui conei¬ 
xen a fons ei castellà y el francès, pera no parlar més que de les més conegudes, ab els 
seus problemes de la duplicació de les consonants, de la h paràssita, y tants altres. 
Les llengües son semblants a antichs boscatges en que les paraules han nascut com 
han volgut o han pogut, unes tortes, altres dretes, altres monstruoses. No ’ns capfiquem 
per això; lo científich y lo útil s’obrirà pas, y per sort nostra el problema ’s tracta 
avuy en millors condicions qu’en la època del Renaixement en que no hi havia més 
patró ortogràfich que la llengua de Roma. Avuy la nostra pot aprofitarse dels pro- 


Digitized by 


Google 



77 


gressos de la filologia comparada, y per fortuna ja tenim filòlechs distingits, que ab 
bona traça s’han posat a la tasca, y tenen feta molt bona feyna. En la nostra època 
ja no seràn de témer criteris ortogràfichs exclusius y mutiladors, com el del portuguès 
Joan de Barros qu’ en el sigle XVI pretenia calcar artificialment el seu idioma nacional 
sobre ’l llatí, refusant els galleguismes y la fonètica popular; o com Núnez de Leào 
qu en el sigle XVII el reduía a les exigencies del castellà, alterant ses terminacions per 
da analogia e respeito que a lingua portuguesa vae tendo com a castelhana». 


Enfront del inconvenient de que acabem de parlar, té '1 català la ventatja d’haver 
conservat vigorosa sa identitat. El divorci entre ’l passat y ’l present de la nostra llen¬ 
gua no es tant acentuat com en les demés germanes seves del tronch llatí, llevat de‘ la 
toscana. Els felibres moderns tenen una semblança remotíssima ab aquell esbart glo¬ 
riós de trovadors occidentals que crearen la primera y més original poesia de la Edat 
Mitjana, y donaren la lley de la disciplina rítmica a totes les literatures vulgars. A 
Portugal les formes erudites introduides per l’influencia culta tornaren la llengua lite¬ 
rària tan convencional, que ’l rey don Duarte l’anomenava llengua ladina , y en el XV én 
sigle el llenguatge pròpiament vulgar se considerava de tal manera arcaich, que segons 
Theofil Braga, fou necessari traduir en el corrent els documents oficials antichs. El 
progrés del castellà fou tan extraordinari, mercès als esforços iniciats pels seus escrip¬ 
tors, desde ’ls Reys catòlichs, pera usarlo ab correcció, que la parla d’un sigle abans, 
esdevenia completament arcaica pels grans prosistes y poetes de la edat daurada. Un 
estol nombrosíssim de gramàtichs, com tal volta cap nació europea el tingué en aquell 
temps, y dels quals fou capdevanter l’assombrós Antoni de Nebrija, precedí ab sos 
estudis a n’aquella reforma que acreditaren els dos Lluisos, el de León y el de Granada, 
y els altres escriptors de la gran escola espanyola. A França, la retòrica, desde el X\ rén 
sigle, va condemnar al oblit la literatura mitj-eval, y els temps successius de la època 
clàssica la ignoraren per complert. Se pot dir ben be, sense exageració de cap mena, que 
la producció literaria francesa mitj-eval perteneix a l’arqueologia, y avuy la desente¬ 
rren els erudits de la Romania com curiositats exquisides que sols ells poden paladejar. 
Els vells mots de la enèrgica llengua francesa de les gestes heròiques caygueren en el 
despreci o en l’oblit, pels refinats preciosistcs de la Cort de Versalles, y sols se mantin¬ 
gué son culte un sigle abans pels escriptors de la Pleyada, qual capdill, el genial Ron- 
sard, deya que qui formés un lèxich dels termes ja rovellats del Artús, Lancelot o Gal- 
vany faria una obra útil y patriòtica. 

El català, en cambi, com diu l’ilustre company nostre, el Dr. Schàdel, no obstant 
els nombrosos enmanlleus que feu al provençal, va saberse mantenir en estreta relació 
ab el poble, y conservar son caràcter plà y vulgar, conquistant els extensos y més 
ferms dominis de la producció prosaica. La prosa es la més llegítima glòria de les 
lletres catalanes, ab un tresor de cròniques, y de gegantines enciclopedies, com no se ’n 
han escrites en cap llengua vulgar. El relligament ab la tradició literaria té en el nostre 
catalanesch una base tan sòlida y ferma, com els carreus granítichs de les construccions 
ciclòpees, que tals ens pareixen els monuments colossals de la nostra cultura alçats per 
la frenètica activitat del cavaller errant de la filosofia, o per la paciència benedictina del 
Eximenis. Es la única parla entre les novo-llatines que per rejovenirse pot acudir als 


Digitized by ^.ooQle 



78 


textos de la Edat Mitjana, com si fossin contemporanis. Y això es tant cert que fins a 
principis del sigle XIX, els nostres antipassats aprengueren a llegir el català en les esco¬ 
les dels convents, que foren el darrer refugi del nostre idioma, en antigues obres populars 
com el Partinuples o les faules d’Isop, o els concells del conegut fra Anselm Turmeda. 

Les demés literatures romàniques assoliren els seus sigles d’or, en que ’s fixà sa 
llengua, casi al meteix temps o poch després d’aquella esplèndida apoteòsis de l’anti- 
quitat del sigle XVI. A la nostra que, com la provençal y la italiana, tingué una prima¬ 
vera anticipada, y se carregà de fruits abundosos, com les mares demunt les quals plou 
la benedicció del cel, li bastà la brotada mitj-eval, y al revés de lo que ha succehit ab 
les seves germanes, els sigles XVI o XVII, que son pera elles els de sa més noble pro¬ 
ducció, han esdevingut pera nosaltres una mera curiositat arqueològica que enregistrem 
en la historia de la nostra cultura, com un període que sols serveix pera provamos l’ús 
constant de nostre matern llenguatge, sense solució de continuitat. De manera qu’ en la 
nostra historia literaria tenim els termes invertits. La Edat Mitjana es per nosaltres una 
època viventa y la font actual més abundosa y pura del nostre idioma, mentres pera les 
demés lletres romàniques es sols un període de gestació més o menys laboriosa; y 
pèl contrari els sigles XVI y XVII que constitueixen la Edat d’or dels pobles occidentals, 
a escepció del italià que tingué la florida plena de sava dels trescentistes, han esde¬ 
vingut pera ’ls catalans, sigles totalment morts. Son com una estèril y extesa planura 
que ’ns permet veure, sens obstacles, els cims alterosos de la producció del nostre 
passat. En una paraula, els catalans estem en situació de compendre més fàcilment 
avuy en día la Crònica imperialista de Muntaner, que ’ls castellans les Estories del Rey 
Sabi, que ’ls francesos les gestes de Villehardouin, que ’ls portuguesos el llibre de las 
Cantigas del Comte Barcellos; y en cambi may ens passarà pel cap, per coneixer y 
apendre nostre idioma, obrir un llibre de la època de decadència. Tan sols al poble 
grech li passa altre tant ab el seu idioma popular. Y veus ara aquí una observació en 
que coincideixen el nostre Massó y Torrents, tan coneixedor de les lletres catalanes, y 
l’ilustre historiador grech Paparrigopoulos; aquell afirmant les escasses variacions sufertes 
pel català desde ’l Xlll én sigle; aquest dient que ’ls seus paisans entenen millor la Crò¬ 
nica de Morea escrita en el XIV, que ’ls francesos la historia de Henri de Valenciennes. 


Tampoch se presenten en el nostre catalanesch tan marcades com en les altres par¬ 
les occitàniques, les diferencies entre la llengua vulgar y la erudita. El no haver sigut 
instrument d’expressió d’una gran literatura, durant les tres darreres centúries, li ha 
valgut poder conservar millor les seues condicions característiques, y experimentar 
d’una manera més natural la lley de la evolució. Sense esser un dialecte, pròpiament tal, 
en l’acepció despectiva que ’s dona comunment a n’aquesta paraula, sinó una de les 
llengües glorioses de la gran familia romana, políticament ha sigut reduida a la catego¬ 
ria de les llengües humils, participant de llur dissort y de llurs ventatges. Aquesta vida 
obscura y apartada l’ha deslliurada del contagi de les llengües forasteres que porta apa¬ 
rellat el triomf de les literatures mondials, y s’ha guardat, en general, neta de tota taca 
bordissenca, de tot aparell pedantesch y retòrich. Se ’n trova la prova fefaent en aquesta 
munió de locucions pintoresques, en aquests mots expressius, tots plens encara de la 
savor original, y dels quals poques voltes se ’ns dona la equivalència en les llengües 


Digitized by 


Google 



79 


normals. En major grau qu’elles ha passat pel gresol fecón de la lley de la evolució 
espontània salvantse del pès de la inmensa publicitat del llibre, conservant el vigor y 
simplicitat de les races robustes, esdevenint aixís una preciosa trovalla pel fïlòlech, y 
adhuc més per l’escriptor que pot treballar sobre un fons més popular y un mate¬ 
rial més maleable. 

Estém molt lluny dels preciosistes francesos que tractaven els mots exclusivament 
com signes abstractes d’idees, ordenantlos arbitràriament y disciplinantlos, com fins 
instruments d’expressió. No pensaven que al obrar aixís, mutilaven la part més fresca y 
pintoresca del idioma, la que naix del cor ab espontaneïtat, tot imatge, tot sentiment y 
tot inesperat. Aixís quedà empobrida y feta una abstracció gelada y cortesana la llengua 
dels escriptors de la època de Lluís XIV, que tot volent desvulgarisarla y feme un 
vocabulari exquisit, la convertiren en una forma momificada y ceremoniosa, que sols se 
podia parlar be fent barretades, portant perruca, ab ritme de rninuet , y passejant pels 
simètrichs jardins de Versalles. Els francesos d’aquell temps acostumats a les formes 
fixes, al tipo intelectual enriquit per una gran cultura del grech y del llatí, cercaven el 
francès y no ’l trovaven. 

L’ideal de tota llengua sana y natural no es això, sinó tot al contrari; el vertader 
ideal es la conjunció natural, l’armonía perfecta entre la parla popular y l’escrita. 
A n’això va encaminar tots sos esforços el Romanticisme, que va esser la cayguda del 
antich règim literari, y una revolució turbulenta contra la concepció aristocràtica del art 
y del llenguatge, que representava el Renaixement. Ell va proclamar els drets de les 
llengües y de les lletres populars, y les portes del Temple de l’Art, abans barrades al 
poble per una casta privilegiada, en nom d’una cega y mal entesa adoració de la forma 
artística, s’obriren de bat a bat a tots els cantors humils, a totes les parles vulgars, a 
totes les literatures paries o despreciades. 


La nostra llengua literaria se salvà, no sé si venturosament, de la fascinació del 
clasicisme; mes en cambi deturà sa vida, quan havia alcançat el punt més alt de sa 
ufania, un altre sujecció que anorreà per tres sigles, casi del tot, sa antiga feconditat. 
Ens referim a la influencia castellana. Vinch a assenyalar aquí un mer fet llingüistich y 
literari, sense fel menor apassionament, sinó ab la franca y serena imparcialitat que exi¬ 
geix la veritat històrica. 

La gloriosa monarquia intelectual de l’Espanya castellana s’extengué per l’Europa 
entera desde ’l Sena fins a les regions eslaves y escandinaves. Sortien a milenars els 
llibres espanyols de les prempses extrangeres: Lope de Vega y Cervantes, les noveles 
picaresques, els nostres incomparables místichs qu'enclouen la flor de la poesia y de la 
mentalitat espanyola, captivaven al món enter, y nosaltres no teníem un Camoens, que 
imposà silenci a la»Musa antiga pera cantar les glòries de Lusitania, que oposar a 
aquells magnífichs esplendors, ni glòries marítimes com les de Portugal, sinó que al 
contraii, ens tancaven els Turchs un a un tots els ports, hont els nostres Cònsuls 
barcelonins, havien donat lleys a la mar com en els temps de Roger de Lluria. Per això 
en el sigle XVI quedà nostra producció del tot estroncada, y divorciats del esperit del 
Renaixement, que no fecondà el nostre ab tot lo que representava l’alta cultura, visqué¬ 
rem d’una tradició empobrida, alimentant estèrilment ab tenacitat fetichista, una poesia 
miq'-eval mecànica y rutinaria. En el sigle xvii fórem totalment vençuts; mes sols apor- 


Digitized by ^.ooQle 



8o 


tàrem en la nostra decadència, rebel·les a tota assimilació, durant tres centúries, a la 
rica heretat de les lletres espanyoles, les tres figures solitàries de Boscà, Setanti y 
Campmany. La nostra literatura perdé son caràcter nacional. De son mantell esplèndit 
de regina ne feren quatre bocins els pobles que l’havien conreuada, y que perderen la 
consciència de llur unitat, y en son lloch s’alçaren altres tantes literatures dialectals, 
barroeres, aplebeyades, empobrides. Perdé també aquella rica parla escrita que cali- 
ficava Boades «la més polida d’Espanya», sa fesomia catalana, y la popular se mantin¬ 
gué esquerpa y altiva, devant del horrible llenguatge fronterís que posà de moda la 
escola vallfogonina, alhora quevedesca y culterana. Després dels últims historiadors, 
darrers faels de la nostra llengua, com ho foren els primers, els cronistes mitj-evals, sols 
li restaren devots els pagesos y vilatjans que li dedicaren sencera llur amor sagrada. 
Y com diu el mestre Aguiló, en una imatge, tant pintoresca y vigorosa com totes les 
seves, en la major part dels llibres que durant tres sigles se diuen irrisoriament escrits 
en llengua catalana, s’hi veu per sota, l’idioma castellà, mal girbat, que se ’n du 
a la esquena per anar a soterrarlo, el cadavre del nostre matem llenguatje. Mes aquell 
cadavre, com la princesa encantada de la llegenda, de qui morta y guarnida de flors y 
ab vel funerari sobre ’l seu bell rostre, s’enamorà el fill del Rey de Floriànda, era 
també l’objecte de l’amor y del culte respectuós de nostre poble, y en son llit de mort 
esdevenia feconda com la gentil donzella misteriosa 

que vivent era gent y bella 

e morta pus bella cent tants, 

y dins de la tomba creava noves formes gramaticals y bells mots, y recordava ses 

tendres tonades, y plasmava nous y richs dialectes.Y aquí els teniu avuy cercant 

afanyosos a llur mare, y al trovarla rediviva, se reconeixen llurs fills, y se donen l’abra¬ 
çada de germanor en aquesta festa esplendorosa, a la que venen en respectuós romiatge 
els fills de la florida sultana del Turia, y els de la gentil fada de la mar Mediterrana, 
els de la Sardenya catalana, portant als llavis encara la llengua de Pere IV, y els cata¬ 
lans de l’altra banda del Pirineu, que alçant els ulls al mur que ara ’ns separa, pensen, 
com diu el nostre inspirat poeta Maragall, en el día que serem tots uns. 


Senyors congressistes extrangers y de les demés estimades regions espanyoles, ger¬ 
manes nostres. Aquí teniu avuy aquesta llengua, que ’l nostre poble ha pastat durant 
més de mil anys, posanthi a la vegada el cor y el pensament, pera ferne la vestidura 
més acostada a la seva ànima, el casal del seu esperit aquí en la terra. Mercès a la ins¬ 
piració y al ingeni dels nostres poetes y prosistes, que maravellosament l’han forjada, 
vos la podem presentar plena de seny y de bellesa. Ells amorosament, ab pietat filial, 
li han retornada una a una ses joyes de sobirana de que l’oblit, la ignorància o la 
opressió l’havíen despullada. Ells han cambiades ses humils vestidures per les que 
havia rumbejat en dies de grandesa en les altes Corts d’Europa, y la que fou la Venta- 
fochs de les parles llatines ha pogut seures de nou com reyal matrona, ab lo recort de 
majestat passada, en el setial d’honor de les literatures modernes. Els historiadors vos 
han recordat ja els seus títols de glòria. Son tants y tant nombrosos y han siguts evocats 
tantes vegades, que casi no ’m cal avuy repetirlos. Ella s’anticipà a ses germanes, les 





Digitized by 


Google 




famoses llengües castellana y portuguesa, en sa expansió ultramarina, y s’extengué per 
totes les mars y penínsules del que era allavors nostre llach mediterrani, portada triom¬ 
falment per les ascones dels almogàvers, o les fitores dels nostres almiralls. Y no sols 
s’estengué per l’invencible impuls de nostres armes, sinó que més lluny y més amunt 
arribà encara, ab el vol enlayrat de la ciència, mercès a n’aquells altres famosos almo¬ 
gàvers del pensament català de les primeries del catorzèn sigle, que pensaven, dicta¬ 
ven o escrivien llurs obres inmortals, sota l’ombra de Santa Sofia, o al peu del Etna 
fumejant, en les corts pontifícies de Roma o d’Avinyó, en les Universitats de París o 
Montpeller, en els assoleyats sorrals de Bugia, entre la vinya y el fonollar de la 
brava costa mallorquina o en el solitari puig de Randa. En totes les llotges mercantívo- 
les de la mar mediterrana foren ab respecte escoltades y aplicades les lleys marítimes 
dictades en aquesta llengua gloriosa pels nostres mercaders, que donaren a Barcelona 
la hegemonia qu’en el món clàssich tingué l'antiga Rodes. En ella bastí el nostre 
Ramón Lull, el fantasiador ideòlech, l’apòstol incansable de la filosofia popular, aquell 
seu original sistema teològich-filosòfich, únich de forma y parla vulgars, entre aquelles 
grans Catedrals del pensament humà dels Xlll èn y xiv èn sigles, alçades pels Albert el 
Many, pels Tomàs d’Aquí o pels Duns Escot. En ella tingué consciència estètica per 
primera volta la Europa culta, de les maravelles que sustenta ’l gloriós pedestal de la 
augusta Acròpolis athenesa, qual nom y qual recort havia desaparegut per complert de 
la memòria de la humanitat. Ella fou parlada com llengua de Cort en cinch estats eixits 
del casal d’Aragó, encastats en les tres penínsules del que ab plena raó poguerem ano¬ 
menar mare nostrum , breçols de la cultura moderna. Ella fou tan conreuada com parla 
oficial, al costat de la llatina, que nostre memorable Arxiu reyal, com l’anomena Camp- 
many, enclou com encantat palau de la historia patria, la colecció diplomàtica més 
assombrosa de la Europa mitj-eval,fins al punt de que si vingués un día,que Deu no vulla, 
que ’l català desaparegués delmón, a n’aquetrich Arxiu vindrien a apèndrel molts extran- 
gers,pera reconstituir el passat de llurs nacions. Ella, finalment, esdevingué tan estesa y 
tan parlada en el XlV in sigle, qu’es el de la nostra triple preponderància intelectual, política 
y mercantívola, que ’l .Camoens de la historia catalana pogué exclamar en un moment de 
patriòtichentussiasme, que d'un llenguatge sol de negunes gents son tants, com de catalans. 

No estranyeu, donchs, qu’estimem aquesta llengua ab emoció intensa, ab tendresa 
filial. La estimem no sols perque fou gloriosa y noble, perque ’ns apareix hermosa y 
escayenta; la estimem perque es nostra; perque es la vestidura ab que ha nascut el 
nostre ser aquí en la terra. Com ja us ha dit l’iniciador ilustre d’aquesta festa grandiosa 
de cultura, no odiem cap altre llengua; les amem y respectem totes: però tant bé com 
ella no ’n sabem parlar cap altre, y sols en ella tenim pensament y imaginació y ener¬ 
gies del esperit. No l’havem forjada capritxosament en sò de rebeldía o enlluernats per 
una falsa retòrica, ni la podem deixar sinó ab la nostra carn, perque ella es carn y vida 
de Tànima nostra; ni la podem baratar ab cap altre, per noble y gentil que sigui; per¬ 
que es Deu qui ens l’ha imposada com sant y misteriós llaç ab que han de viure indiso- 
lublement units en aquest món, la nostra paraula y el nostre esperit. Y com ha dit 
eloqüentment el meu amich del cor, l’ilustre Menéndez y Pelayo «no hi hà major sacrilegi 
y ensemps més inútil, que pretendre engrillonar lo que Deu ha fet espiritual y lliure, el 
verb humà, resplandor dèbil y mitg esborrat, però resplandor al fi, de la paraula divina»; 
que no ’s necessita, no, esser fill de la terra ahont una llengua es parlada, pera sentir 
envers ella, si es desvalguda, una inmensa simpatia. 




Digitized by ^.ooQle 



82 


Veusaquí perquè aquest Congrés, enclou, com ja us he dit abans, alguna cosa més 
que una reunió de sabis que venen a estudiar una llengua morta, o una llengua curiosa, 
o una llengua universal y poderosa; perque té aquesta manifestació solemnial, quelcom 
de filial y tendra apoteosis. El nostre idioma tenia ja la consagració literaria; li bastaria 
la figura excelsa del nostre Verdaguer, pera que ocupés un lloch distingit entre les lite¬ 
ratures d’aquest vell continent: mes li mancava alguna cosa més, la consagració científica. 
Teníem aquest deute envers la cultura universal, y per això, com ja us ho havem ex¬ 
pressat en la nostra lletra de convit, us hem cridat a tots vosaltres, filòlechs extrangers 
y germans nostres espanyols, a quants la haveu aymada o estudiada, perque ’ns ajudeu 
a pagar aquest deute, venint a la terra d’En Bastero y d’En Milà, a retornamos aumen- 
tat, el cabal científich que aquets ilustres sabis nos entregaren. 

La cultura es pau y es amor, y en les corrents generoses de la civilisació moderna 
no pot entrar més que ’l respecte profond a totes les llengües, que al cap y al fi no es 
altra cosa que ’l respecte a la dignitat humana. La cultura y el progrés, no ho dupteu, 
vindrà un temps que rellegaràn per complert al oblit les lentes y repugnants execucions 
dels idiomes a*que ’ns té, per desgracia, acostumats, l’absolutisme cesarista dels temps 
passats, o la centralisació moderna jacobina. Jo tinch una confiança cega en que aquest 
día arribarà, perque tinch una fe viva en el progrés humà, qu’està subgecte com la 
naturalesa tota a la lley divina de perfecció que regeix el 7 món, que no es orfe, ni 
desvalgut, sinó que té un Pare amorós que per ell sempre vetlla. 

Esperant que ha de brillar per fi aquest desitjat día, plè de pau y d’amor, en que 
’l triple ideal de lo bó, de lo ver y de lo bell sigui l’ideal y la lley de la humanitat, 
jo us envio a tots, senyors congressistes extrangers y germans nostres espanyols, en 
nom d’aquesta hospitalaria terra catalana, la salutació d’admiració y respecte que us 
mereixeu, la espressió de la nostra joya y gratitut. 


X 

Digitized by 


Google 



«3 


DISCURS 

del Prof* Píer Enea Guarnerío, representant cl·Italía 

Onorevoli Signori e Gentili Signore: 

Dopo che cosi insigni oratori vi hanno illustrato con luminosa e calda parola lo 
scopo filologico e patriottico del Congresso, non vi sembrí audace presunzione che io 
prenda le parola per portarvi il saluto deiritalia, che mi onoro di qui rappresentare e di 
porgere in suo nome i piü vivi ringraziamenti alia nobile città, che cosl magnificamente 
ci ospita. 

E ben giusto che in quest’opera solemne del glorioso rinascimento delia lingua cata¬ 
lana, risuoni il nome d’Italia, Valma parens delia genta latina. È ben giusto che risuoni 
il suo nome non solo rispetto ai ricordi del passato, che entrambe le nazioni sorelle 
hanno scritto in comune nelle pagine adamantine delia storia; ma per un’altra conside- 
razione che mi piace qui ricordare. 

E al baluardo delia propria lingua, mantenuto incòlume e saldo attraverso i secoli, 
che l·Italia deve la difesa de’ suoi diritti. E all’opera assidua e constante de’ suoi poeti 
e de’ suoi scrittori, da Dante al Manzoni, ch’essa deve la sua risurrezione. Ogni nazione 
porta scritto con caratteri indelebili il suo carattere nella propria lingua. Manteniamo 
intatto questo carattere, che ci distingue l’uno dall’altro, pur serbandoci fratelli. 

Studiate dunque con lungo amore la bella lingua de’ vostri avi; rafïbrzatela e ingen- 
tilitela con nuove opere d’arte; ricercatene con la scorta rigorosa delia scienza il suo 
svolgimento evolutivo nel tempo, esploratene com fine analisi le condizioni attuali nei 
suoni, nelle forme, nel lessico, e farete opera altamente patriottica, nelle quale le nazione 
straniere non potranno che darvi plauso e ajuto. Non si ama e si defende meno la 
patria con la forza delia lingua che con quella delia spada. Avanti dunque, sempre 
avanti! 

E con questi pensieri che io mi onoro di portarvi in nome d’Italia il saluto piü cor- 
dialmente fratemo e di aggiungervi l’angurio piü caldo e sentito di prossime e sempre 
piü splendide vittorie! 

Viva l·Italia! Viva la Catalogna! 


Digitized by ^.ooQle 



«4 


DISCURS <*> 

de Mr. R. Foulché-Delbosc, representant de França 

Je remercie le Comitè d’organisation du Congrés d’avoir eu la bonne pensée de 
s’adresser aussi aux érudits étrangers; je me félicite de voir réunis dans une mème 
pensée, prèts à des efforts tendant au mème but, des ogues et des historiens 
appartenant aussi bien à la Catalogne qu’ à d’autres pays. Aucune idée ne serait plus 
anti-scientífique que celle qui établirait une barrière entre les érudits nationaux et les 
érudits étrangers, car il n’y a pas deux éruditions. Les Catalans savent d’ailleurs qu’ils 
n’ont qu’à gagner à laisser étudir leur langue, leur littérature et leur histoire: plus on 
les étudiera, plus on éprouvera de la sympathie pour eux. 


(*) En estracte. 



Digitized by 


Google 



85 


DISCURS 

del Dn D. Adolfo Bonílla, representant de Castella 

SEfiORES: 

Soy indudablemente, en la relación de los méritos, el último de los castellanqs que 
pudieran venir aquí; pero me cuento seguramente entre los primeros, y quizàs no le 
ceda en este punto el puesto à nadie, en cuanto al amor à la literatura y à la lengua 
catalanas y en todo cuanto se refiera à la reivindicación de sus legítimas glorias. 

Por eso he venido y porque, ademàs, tengo presente esta obra de caràcter glorioso, 
en el sentido patriótico que nos decía el Dr. Alcover hace un momento, y esta otra obra 
de paz y de concordia de que nos ha hablado en su admirable y erudito discurso, el sefior 
Rubió. Por eso he venido aquí; pero precisamente por eso, en estos momentos no en- 
cuentro otras palabras que expresar, sino sefïalaros mi presencia en este sitio, la cual 
os lo explicarà suficientemente todo. 

Yo he oído una cosa; he oído algo de que voy à hablar, y que servirà de argu¬ 
mento à estas palabras. ^Qué es preciso—se ha dicho—para que una literatura, qué es 
preciso para que una lengua, para que un pueblo tengan sustantividad é independencia 
propias como tal pueblo?—Que este pueblo piense en idioma peculiar suyo. Yo no 
entiendo esto, y las cosas que no entiendo no las razono. Hay algo en lo cual 
por amor y por obligación tengo que ocuparme: es algo grande, pero algo muy àrido 
y muy seco, los estudiós filosóficos. Estos estudiós me han llevado à una conclusión 
consoladora, me han conducido à una conclusión de paz y de concordia, que la verdad 
es una , que se habla de filosofia alemana, que se habla de filosofia italiana y de filosofia 
francesa; pero que este pensamiento, en cuanto verdadero, es uno. Yo no conozco otro 
lenguaje del pensamiento que la verdad y ésta e$ siempre la misma. 

Pero la verdad tiene diferentes maneras de manifestarse; y estas manifestaciones 
diversas que tienen su fundamento, que tienen su vitalidad en la historia, estas manifes¬ 
taciones son lo que constituyen las distintas filosofías, las distintas literaturas, las mani¬ 
festaciones intelectuales de los diversos pueblos. ^Y cómo negar, seftores, este hecho, 
que yo no creo que lo pueda desconocer nadie, de que tales manifestaciones las ofrecen 
de un modo innegable la lengua y la literatura catalanas, si cuando nosotros nos 
ocupamos en la historia de las manifestaciones del pensamiento espafiol durante la 
edad media, nos encontramos con que este pensamiento sólo tiene una figura que pro- 
piamente lo represente; pero una figura grande, colosal, digna de compararse con las 
de los màs grandes pensadores é intelectuales de los modemos tiempos, la figura extra¬ 
ordinària, sublime, de Raimundo Lulio? 

^Cómo, y por qué, negar que esta lengua y esta literatura catalanas, tienen una base 
pròpia y una base històrica, cuando nos encontramos con que allà à últimos del siglo XV, 
cuando empezaban à vislumbrarse en Espana los albores del Renacimiento, se apodera 
de ellos una Universidad Catalana, y esta lengua y esta literatura dan entonces una ma- 
nifestación tan esplèndida, tan colosal en la extensión, en la forma y en el fondo, como 
la novela que llamamos Tirant lo Blanch? 

;Cómo negar que tengan sustantividad é independencia propias esta lengua y esta 


Digitized by ^.ooQle 



86 


. literatura, cuando si pasamos al siglo XIX, dando un salto por los siglos XVI, XVII y 
XVIII que representan un período de estancàmiento e^ su desarrollo, vemos que mien- 
tras todos los historiadores, todos los literatos y todos los críticos nos dicen que ha 
desaparecido la poesia èpica, que si tuvo su razón de ser en la edad media ya no vive 
hoy en las costumbres ni hay nadie con fuerzas capaces de restauraria, nos encontra- 
mos con una resurrección de la misma tan potente, tan esplèndida, tan conitiovedora 
como la que dan las obras de Jacinto Verdaguer? 

^Cómo negar todo esto, cuando si dejando estos extremos vamos al terreno del 
arte, nos encontramos con que los historiadores de la arquitectura nos dicen que ha 
habido un estilo bizantino, que ha habido un estilo romànico y un estilo gótico, y 
que después, à pesar de los esfuerzos de los grandes arquitectos, principalmente de los 
alemanes, ha sido absolutamente imposibte crear en ningún país del mundo un estilo 
propio de arquitectura, y en cambio, nos encontramos con que en los últimos veinte ó 
veinticinco aftos, se han producido en esta ciudad manifestaciones de un arte típico que 
hacen que las obras de la arquitectura catalana no puedan confundirse con las produc- 
ciones de ninguna otra, porque tienen un sello propio, distintivo y característico? 

Y si apartandonos de las manifestaciones del arte arquitectónico pasamos à las de la 
literatura y nos fijamos, por ejemplo, en la dramàtica, <icómo no hemos de reconocer 
en ella, refiriéndonos à la Espana actual, (y tened en cuenta que es un castellano por 
todos cuatro costados el que os habla) como no hemos de reconocer digo, (y si no lo 
reconocemos serà por esta ignorància culpable y suicida en que viven las demàs regiones, 
de lo que pasa aquí, de lo que aquí se trabaja), que tiene personalidad? 

f Si vamos à esta manifestación de la literatura catalana, pues, no hemos de encon- 
trarnos también con algo original, con algo raro y nuevo? Yo soy joven, os hablo como 
joven, y yo voy à referiros la impresión producida por las obras de vuestros autores dra- 
màticos en Madrid. Allí veíamos traducciones de obras de autores franceses, italianos, 
suecos, hechas casi siempre por intermediarios, la mayor parte de ellas por periodistas. 
Veíamos todo esto y teníamos la sensación de algo nuevo, sí, (porque todos los pueblos 
de Europa en el curso actual de la civilización, cuando las ideas y las personas se 
comunican con tanta frecuencia, tienen algo que les es común), veíamos en ellos, algo 
nuevo, pero algo extrano, que no era lo nuestro. Vimos las obras de vuestros autores 
dramàticos y allí encontramos inmediatamente eso que constituye el núcleo, el nervio 
de una literatura pròpia, ese algo que lleva un germen constante de vida, esa extrafía 
mezcla de lo softador y lo positivo que es lo que constituye para mí una de las mani¬ 
festaciones màs características, de las grandes creaciones del pueblo calalàn. 

Por todas estas glorias, pues, y por todo cuanto represente, vengo aquí ante vos- 
otros, à ofreceros mis servicios en nombre de vuestros hejmanos y à asociarme de 
todo corazón à los trabajos que aquí se comienzan. 

He dicho 


Digitized by 


Google 



87 


DISCURS 

del Dr. D. Vicens Mancho, representant de València, 

Excelentíssim Primer Congrés de la Llengua Catalana: 

Podèu creurer qu’es veritat que molt remot en el meu pensament estaba tenir de 
pendrer part esta nit en un Congrés qu’es un tomeo de l’elocuencia de tots aquells que 
m’han precedit en el ús de la paraula. Per això no extranyèu les meues paraules. No 
creguèu que m’acobardeixi, pues estich acostumbrat a parlar en públich, si be a parlar 
en una altre llengua. 

Pero are estich entre vosaltres y sols dich pera saludarvos: 

Germans: Represento aquí a la Societat «El Rat Penat» de València. 

Esta societat està dedicada al cultiu y al progrés de la llengua comuna, de la que 
n’es una de tantes branques frondosa y gloriosa. 

Esta societat, seguint este moviment, ha nomenat una Comissió y al cap de esta 
Comissió s’hi ha posat un personatje literari de tots vosaltres ben conegut perquè es 
apreciat a Espanya y al extranger: es el senyor don Teodoro Llorente. 

Els anys que no passen en và, poden fer assecar les forces físiques, pero no les 
forces intelectuals. Per això este senyor al vorer este local grandiós, al vorer tantes 
persones aquí reunides, temé que la paraula no poguera ser ben entesa, y per això, de 
rebot, la pilota ha vingut a‘ mí. Me trobe, donchs, per una part poruch y per altre satis¬ 
fet, perquè si l’encàrrech aç superior a les meues forces, en cambi, el gust am que ’1 
desempenyo correspon al sentiment que a tots ens uneix. 

En nom, pues, del «Rat Penat» y de València y del ilustre vate avans dit, vos 
saludo y m’oferesch. La meva presencia ho explica tot. ;Què val lo que ’s diga, quan 
es diu lo que se sent? 

He dit 


Digitized by ^.ooQle 



88 


DISCURS 

de Mn* Esteve Casaponce, representant del Rosselló 

Escelentíssims Senyurs: , 

Senyurs Congressistes: 

Allí, en les fresques y regalades valls que baixen per tut arreu, ara del Pirineu, ara 
del Canigú, y qui, tutes plegades, venen a fer la que ’ls Rumans havian anumenada, pot 
ésser que allavores s’hu mereixis, Vallis aspera , allí, en el Vallespir, quan hom nu té 
llestesa y qu'hom es obligat d’encarregar una tasca de certa impurtancia an una per¬ 
sona, qui nu té dots per la cumplir, sulem dir: «Falta d’un altre, el meu pare va ser 
cónsul». 

Aixís es que circunstancis les quals tots, y jo el primer, nus tenim verdaderament 
de dolre, vus priven, senyurs, d’uir en aquesta sessió inaugural del Primer Cungrés 
Internaciunal de la Llengua Catalana, en aquesta vetllada històrica per la nostra patria, 
un dels russillunesus qui més que jo ha traballat per la causa que nus reuneix y qui, 
millur que jo vus puria dir com hi hà muntanyes que s’abaixen, com aybres que sem¬ 
blen morts y sechs, poden tenir arrels capasses de dunar plansuns plens de vide, y com 
guspilles que dormen sota de la cendra de la llar payral, esperen la ventada que ne té 
de fer un foch abrusadur. 

Aixís es qu’en lloch y plassa del ilustre pueta dels ays y de la Garbera catalana , 
l’aixerit «Pasturellet de la vall d’Arles», es el vell pastur d’aquella tan pinturesca vall 
qui vus endressa avuy la paraula per vus dire: «La Puesia nu fa pas com la menta, que 
flureix y nu grana. Per tut aunt la puesia catalana ha flurit, també hi granarà; y donchs 
en el Russillú també un día hi haurà cullita.» 

Aixís es encara qu’en lloch y plassa del Reverendíssim Prelat qui, fill aduptiu y 
amantíssim de Catalunya, amb un any d’estudis, entrebancats per afanys d’ordre supe- 
riur, ha fet el miracle d’apendre d’escriure y de parlar, com un barceluní, la llengua de 
mussen Cintu, és un seu pobre prebere, el més petit dels seus admirats deixebles, qui 
vus ven a dire: 

Catalans del Principat, de Mallorca y de Valenci, recurdeuvus qu’en el cumtat del 
Russillú hi teniu germans, germans qui, com vusaltres, preguen a Deu en català, apre¬ 
nen y ensenyen la ductrina en català, parlant entr’ells, sempre parlen català; germans 
qui, atents an a tut lu que feu per reviscular l’ànima catalana y qui, per hu dire tut ab 
una paraula, sulidaris ambe vusaltres dins de la causa de la llengua dels nostres pares, 
per tut aunt ireu, vus seguiràn. 

Tut això, senyurs, cl Pasturellet de la vall d'Arles, aixís com el senyur Bisbe de 
Perpinyà, vus hu haguessen dit en un català currecte y castís, en un català encisadur y 
corprenent que fa estimar la llengua catalana y qui la fa lluir ab un esclat enlluernadur. 

Y mireus-aquí que tut això me vus hu he calgut dire ambe el català vallespirench 
que parli, tal com la meua mare me l’ha ensenyat; català pobre fluix y enfusqueit que, 
ambe la vostra cavalleresca generusitat pudeu reguneixer per germà del vostre, això sí, 
mes per un germà aganyit y descandit. 

Y tut això m’hu perdunareu, senyurs, per reverend an al qui’n té la culpa. Perque 


Digitized by VnOOQle 



89 


vus cal sapiguer que, si me sum atrevit a alsar la veu en aquesta circunstanci tant me- 
murable, és anganyat y fins espenyit que hi sum estat pel perseverant y incansable 
apóstul de Pobra del Dicciunari català, pel benemèrit y tan benvulgut Ductur Alcuver, 
el tant ilustre vicari general de Mallorca, per l’home que Deu ha dunat an als catalans 
pe ls hi mustrar com se deu treballar per una causa qu'interessa ’l cor mateix de la 
patria catalana. 

Ambe tut y ab això es clar qu’es de deplurar el fet d’ésser insuficient en tuts sentits 
el delegat qui, sulament per casualitat vus parla; y per lu tant vus pregui, senyurs, que 
tingueu en cumpte, ademés de la vuluntat que porti per ajudar, poch o mult, en la tasca 
gegantina que ten encaminada rimpertèrrit fill de Mallorca, el desitg que tinch de 
servir, jo ínfim manobre, els paredaires qui, ambe. tanta valentia y ambe tanta habilitat, 
van reedificant la casa payral y aydalshi a purtar nu fos que una descada de reble. 

Veritat es qu’entre mitg d’aqueixus trussets informes hi trubaràn un cor, y un cor 
ben català, qui tuta la sanch els hi dunaría, el día que’n tinguessen menester, per pastar 
aquell ciment infrangible que s’anumena amur de la patria. 

Vus deya, senyurs, ara mateix, qu’es per casualitat que sum estat delegat russillu- 
nés, encarregat de vus endressar la paraula. Això me recorda una petita cuntralla 
d‘En Bosch de la Trinxería, que diu: Un ase va trubar una flauta; per casuàlitat hi va 
bufar dedins y, mireus-aquí, que la flauta va dunar un refilet agradable. 

Nu sé, senyurs, si la flauta que m’ha calgut tucar avuy amb uns llabis tan ignurants 
del art català, vus donarà un refilet agradable; y tan pla nu’n surtirem lluits, ni la flauta 
qu era digna de- més mérit sunayre, ni jo que ja nu me’n arrivarà pam que nu me’n 
mereixi cana. 

Mes, vagi com vagi, es amb aqueix casual refilet que, en nom del Russillú, Valies, 
pir, Cunflent y Cerdanya, jo vus saludi curalment, cungressistes de tuts pays aquí 
reunits, y a n-e vusaltres, catalans, quins que sigueu, vus hu dich ambe tuta l’ànima: 

Per alt del Pirineu vus estirem les mans; estireunus les vostres; estrenyimnu’ls-e 
estretament, y jendevant sempre per Catalunya, y la seva llenga! per Catalunya, qui es 
una y qui una vol viure malgrat les cumbinaciuns y cambieres diplumàtiques; per Cata¬ 
lunya, qui nu vol ni pot murir! 


7 


Digitized by ^.ooQle 



90 


DISCURS 

d'En Joan Paíomba, representant de la ciutat catalana 
d’Alguer 

A mi, que am afecta de germà y em entusiasmo de astudiós so vengut tras vusal- 
trus atravers tanta mar, confiant en la benevolencia y en la curtesía vostra, ma sigui 
cuncedit portar lu salut de la mia ciutat nativa. 

Anallí dabax, vers Turient, ahont la mar sa frangi a las costas de Sardenya, la bella 
Alguer filla de Catalunya té encara viu lo recort de la mare patria. 

L’aria que mus vé cara maití de l’ucident ademunt de las ondàs, mus porta’l vostru 
salut y al maití am las primeras arietas, vé la nostra a vus-altrus, germans allunyats. 

Y ananquí, ahont totas las regions que pensan y parlan el gloriós idioma català son 
representadas, rassoni també afectuós y alt lu salut dels meus concitadins algueresus, 
salut que jo port a vus-altrus ne meu dialecto materno, cert com so, que las miaà parau- 
las tróbaràn, sense menester d’interpretes, lo camí del vostru cor. 

Salut vus-altrus, apòstuls del pensament, que an aquex dia sa us portau lu més gran 
tribut d’honor a la Patria; salut lus amichs astrangers que portau, com salut de amor y 
de fratelansa, la paraula de las nacions germanas. 

Salut, en fi, augurant en aquex congrés internacional la fulgida glòria que aspera 
sol a lus grans ideals y la realisació del sou somni. 


Digitized by ^.ooQle 



91 


DISCURS 

de Mossèn Miquel Costa y Llobera, representant de 
Mallorca 

Com un ressò de Mallorca, sense altre títol que esseme fill, present en aquest acte 
solemníssim la coral salutació de ma terra a tots els germans en la materna llengua 
catalana y a tots els estrangers aquí aplegats per enaltiria. 

No hi podia mancar a l’inauguració del actual Congrés una senzilla espressió, encara 
que impensada, d’aquell país aont primer se propagà el nostre idioma des de son agre 
nadiu. Ab la primera abrivada jovenil del gran Rey En Jaume, ab la primera espansió 
de Catalunya arribada a la plenitut de sa florida jovenesa, la regió de Mallorca y les 
altres illes Balears quedà constituída com a primogènita de l’antich casal que té aquí 
sos fonaments indestructibles. 

Escau a la primogenitura conservar ei distintiu del propi llinatge, fins y tot dins 
Tescassa fortuna. Per això Mallorca y ses illes adjuntes, encara que petites y modestes 
de cabals y de forsa, conserven avuy, entre variants y degeneracions, el sentit intern, 
el geni de la llengua catalana. Aquest es el vincle sagrat, corresponent a una regió 
qu’ha donat a la patria un Ramon Lull. 

Rebeu, donchs, ara meteix, germans volguts y honorables forasters aplegats en 
festa, la salutació de Mallorca, si no brillant y ufanosa com caldria, sincera y entranya¬ 
ble, com un ressò d’aquell sentit intern de l’idioma, pel qual no puch considerarme 
estem a Catalunya. 


Digitized by ^.ooQle 



Digitized by ^.ooQle 


Secció Fílològíca-Històrica 


Digitized by 




94 


TEMES dels senyors: 

Joan B. Codina, Pvre. 

Joseph Rigol. 

Fèlix Jové y Vergés. 

Bonaventura Riera. 

Miquel Costa y Llobera, Pvre.. . 

Antoni M. a Alcover, Pvre. . . . 

Bernat Obrador. 

Ignasi Casanovas, S. J. 

Víctor Oliva. .• 


Esmenes y Observacions dels senyors 

í Antoni M. a Alcover, Pvre. 

( Joseph Massot y Palmés 
^ Francesch Carreras y Candi 
( Antoni Forns y Torelló 

Antoni M. a Alcover, Pvre. 

Antoni M. a Alcover, Pvre. 

Pompeu Fabra 
Pier Enea Guamerio 
Pompeu Fabra 
[ Antoni M. a Alcover, Pvre. 

Armengol Puig y Sais 
Pompeu Fabra 

' Antoni M. a Alcover, Pvre. 

Pompeu Fabra 
Joseph Alcoverro y Carós 
Ramón Goig 


COMUNICACIONS dels senyors 


Pier Enea Guamerio, de Pavia 
Joan Palomba, d’ Alguer 
Antoni Ciuffo, d! Alguer 
Vicens Serra y Orvay, Pvre., d 'Ivissa 
Pompeu Fabra, de Bilbao 
Antoni M. a Navarro, Pvre., de Montclar 
Angel Sallent, de Tarrasa 
Antoni Rubió y Lluch, de Barcelona 
Lluis Fullana, franciscà, d’ Ontinyent 
Mariàn Grandía, Pvre., de Barcelona 
Jaume Nonell, 5. J., de Manresa 
Gabriel Nogués y García, de Barce¬ 
lona 

Emili Vallès, de Barcelona 
Joan Bardina, de Barcelona 
Ramón Orlandis, S. J. y de Palma de 
Mallorca 


Ramón Miquel y Planas, de Barcelona 
Esteve Casaponce, Pvre., d'Arles del Tech 
Joseph Saroïhandy, de Versailles 
Fritz Holle, de Berlín 
Ramón Menéndez Pidal, de Madrid 
Angel Ruiz Pablo, de Ciutadella (Me¬ 
norca) 

Antoni M. a Alcover, Pvre., de Palma de 
Mallorca 

Francesch Delbranca, de Sant Cristòfol 
de Menorca 

Joaquim Cases Carbó, de Barcelona 
Bernat Schàdel, de Halle 
Víctor Oliva, de Vilanova y Geltrú 
Michel Ventura, de Madrid 
Joseph M. Arteaga, de Barcelona 
Gabriel Alomar, de Palma de Mallorca 


Digitized by ^.ooQle 







95 


Sessió de Constitució 


En la ciutat de Barcelona, y en el Palau de Belles Arts, —sala lateral dreta de la 
planta baixa—, tingué lloch a les dotze del mitjdíe del 14 d’Octubre de 1906 una reunió al 
objecte de constituirse la Secció Filològica-Històrica del Primer Congrés Internacional 
de la Llengua Catalana. Formaven la Taula el president general del Congrés, y parti¬ 
cular de la Secció, el Molt litre. Dr. D. Antoni M. a Alcover y’is sotescrits secretaris. 

Tot just oberta la sessió el President feu la proclamació de les presidencies honora¬ 
ries, essent rebuda la lectura dels noms dels designats ab un fort picament de mans. 
Els sotescrits secretaris llegiren les conclusions provisionals dels Temes presentats al 
Congrés, junt ab les esmenes, y tot seguit els títols de les Comunicacions. 

Se suspengué la sessió per alguns minuts a fi de posarse d’acort respecte la distri¬ 
bució dels treballs. Una volta represa la sessió se llegí l’ordre del día per la primera 
sessió ordinariaque s’havía de celebrar l’endemà a les 10 del matí. 


14 Octubre. 


Joaquim Cases Carbó — Emili Vallès 


Digitized by 


Google 



96 


Primera Sessió 


En el Palau de Belles Arts, de la ciutat de Barcelona, a dos quarts d’onze del matí, 
se constituí la taula de la secció presidida pel Dr. D. Antoni M. a Alcover, ocupant 
lloch de distinció el Dr, Guamerio, y actuant de secretaris els infrascrits. Oberta la 
sessió, se llegí y aprovà l’acta de la Sessió de Constitució; tot seguit D. Joseph Rigol 
passà a defensar les conclusions del seu tema: «Pronoms y adgetius pronominals. Us 
recte del llum. Se llegiren dues esmenes, la de D; Francesch Carreras y Candi, acep- 
tada pel /pónent del tema, y la de D. Antoni Forns y Torelló, qui, no essent aceptada, 
la defensà. Rectificà lo senyor Rigol, fent lo meteix l’esmenant, sense arrivar à un acort. 
Quedant aleshores pendenta la discussió del tema ab l’esmena, el president donà algu¬ 
nes esplicacions sobre la forma ab que la taula del Congrés havia acordat efectuar les 
votacions, o sia per escrit, dues o tres setmanes passat el Congrés. La idea fou ben 
rebuda pels assistents, demanant la paraula sobre això Mn. Gayetà Soler, a qui la pre¬ 
sidència indicà la conveniència de que esposés les seves rahons a la Taula general del 
Congrés, per haver aquesta, y no la de la Secció, acordat la forma de les votacions. 

El Dr. Guarnerio, catedràtich de l’Universitat de Pavia, llegí la seva comunicació 
«Brevi aggiunte al lessico algherese», coronat pels aplaudiments de la concurrència. El 
disertant feu present a la Presidència de la Secció d'un exemplar de la seva obra «II 
dialetto catalano d’Alghero», ont està detalladament esposada la doctrina a que’s refe¬ 
reix en la seva comunicació. 

D. Miquel Costa y Llobera, Pvre., llegí tot seguit una disertació en defensa del seu tema 
sobre «La preposició a en l’acusatiu». S’hi presentaren dues esmenes. Una del Dr. Alco¬ 
ver, es admesa pel ponent del lema; l’altra es de D. Pompeu Fabra ab qui aquell ponent se 
posà d’acort, després d’haver esplicat l’esmenant l’alcans de la seva preposició. El doctor 
Guamerio, previ permís de la Presidència, fa una observació ampliant lo dels Srs. Costa, 
Alcover y Fabra, sobre l’ús de la preposició en l’acusatiu dins la parla de Sardenya. 

Tot seguit el mestre d’escola alguerès D. Joan Palomba, llçgeix la seva comunicació 
sobre «La gramàtica del modern dialecte alguerès», y dona terme a sa tasca llegint una 
salutació del Professor Venanzio Todesco, de Roma, salutació que fou acullida ab grans 
aplaudiments, y que diu aixís: 

«Dall’ etema Roma, centro del mondo latino, mentre mi conmuovo e mi esalto 
ammirando i grandiosi monumenti che sono patrimonio comune di tutti i popoli neola- 
tini, io modesto cultore di studi romanistici, invio ai congressisti di Barcelona il mio 
fratemo saluto. E col saluto viene anche l’augurio che l’opera di tante persone dotte e 
generose riunite pel nobile scopo di disciplinaré e diffondere una delle piü belle e 
antiche favelle derivate del latino, abbia fecondi risultati, sia compresa ed aiutata non 
solo dagli studiosi, ma anche da tutti coloro che nelle diverse regioni d’Europa parlano 
il catalano, e che si prepari un avvenire glorioso all’ idioma d’un popolo libero e forte.» 

Finalment N’Antoni CiuíTo llegí una comunicació sobre les «Influencies de l’italià 
y diferents dialectes sards en l’alguerès». 

Llegida per la presidència l’ordre del die per la tarde, s’aixecà la sessió. 


15 Octubre. 


J. Cases Carbó — Emili Vallès 


Digitized by ^.ooQle 



97 


Segona Sessió 

En el Palau de Belles Arts, de la ciutat de Barcelona, a dos quarts de cinch de la 
tarde, se constituí la taula de la secció. Presidia el vis-president Mn. Grandía y actuaven 
de secretaris els infrascrits. 

Llegí el P. Ignasi Casanoves, 5. J., la memoria-ponencia sobre el tema «Oracions 
condicionals». 

A n’aquest tema no s’hi havien presentat esmenes. 

Després fou llegida pel Dr. Vicens Serra y Orvay, Rector del Seminari d’Ivissa, una 
comunicació «Sobre l’apreci en que es tinguda a Ivissa la llengua propria». 

Seguidament llegí Mossèn Antoni M. a Navarro, Rector de Montclar, la seva comu¬ 
nicació sobre «La llengua catalana al Ribagorça». 

Mentres parlava Mossèn Navarro passà a ocupar la presidència D. Teodor Llorente, 
essent rebuda la seva presencia ab grans picaments de mans. S’assegué també a la taula 
presidencial Mn. Alcover. 

Terminada la lectura del treball de Móssèn Navarro se passà a la discussió del tema 
«Importància de l’Ortografia. Necessitat d’equilibrar l’element fonètich ab l’etimològich» 
del qual es ponent el Dr. Joan Codina, Catedràtich del Seminari de Barcelona. Per 
indisposició del Dr. Codina y estant de perfecte acort ab ell el Dr. Gumersind Alabart, 
Pvre., fou desenrotllat el tema per aquest derrer. 

A n’aquest tema hi havia presentades dues esmenes: una del Dr. Alcover y una altra 
del Dr. D. Joseph Massot y Palmés, abdúes en el meteix sentit y que no havien sigu- 
aceptades pel ponent. Dites esmenes foren defensades pels seus autors respectius. El 
Dr. Alabart se ratificà en el seu criteri de que sols s’ha de tenir en compte l’element 
fonètich; se ratifiquen també en el llur els esmenants, y consumits els toms reglamenta¬ 
ris en pro y en contra, se dona per acabada aquesta discussió que tingué lloch sota la 
presidència de Mossèn Grandia. 

Se fixà l’ordre del die per l’endemà al matí, aixecantse la sessió quan eren dos quarts 
de set del vespre. 

J. Cases Carbó —Joseph M. a Bassols, secretari accidental 


15 Octubre. 


Digitized by ^.ooQle 



98 


Tercera Sessió 

En el Palau de Belles Arts, de la ciutat de Barcelona, y a un quart d’onze del matí, 
s’obrí la sessió, presidint el Dr. Mossèn Marian Grandía, formant ademés en la taula el 
Dr. Guamerio y els sotescrits secretaris. 

D. Víctor Oliva, de Vilanova y Geltrú passa a defensar les conclusions del seu tema 
sobre «Procedència y ortografia de la x catalana». A n’aquest tema s’hi presenten cinch 
esmenes, cap de les quals es admesa en principi pel ponent. Defensen les esmenes sos 
autors Mn. Alcover, Pompeu Fabra, Joseph Alcoverro y Ramón Goig; se llegeix la d’En 
Joseph Massot qui no està present. El senyor Oliva fa notar que la primera part de la 
esmena del senyor Alcoverro es esternà al tema, y la segona ve compresa en les con- 
conclusions de l’esmenant senyor Fabra. També fa notar que s’aparta del tema la del 
senyor Goig. 

D. Pompeu Fabra combat radicalment les conclusions del senyor Oliva, defensant 
que no està fora de lloch posar una i devant la x paladial; estudia les aplicacions eti¬ 
mològiques de son ús, fent una disertació etimològica de les paraules mateix, examen y 
aixàm; y exposa’l seu criteri de que no s’ha d’alterar l’ús d’aquesta gràfia en les parau¬ 
les en que aquella lletra soni com a aital. N 

Acaba la discussió ratificantse’l senyor Oliva en lo seu, però admetent la esmena 
adicional de Mn. Alcover. 

En aquest punt Mn. Alcover ocupa la presidència. 

D. Pompeu Fabra dona compte de la comunicació sobre «Qüestions ortogràfiques» 
que presenta al Congrés, y de la qual per manca de temps sols llegeix la primera part: 
«La lletra //». D. Angel Sallent llegeix la seva comunicació sobre «Etimologies catala¬ 
nes»; D. Antoni Rubió y Lluch fa una disertació sobre l’« Historia de la Llengua cata¬ 
lana a Grècia»; y finalment el P. Lluís Fullana, franciscà, llegeix alguns fragments de 
sa comunicació: «Ulladà general sobre la Morfologia catalana». 

Se clou la sessió prop de la una. 

J. Cases Carbó — Emili Vallès 

16 Octubre. 



Digitized . r 


Google 



99 


Quarta Sessió 


En el Palau de Belles Àrts, de la ciutat de Barcelona, començà la sessió a les quatre 
de la tarde, sota la presidència de Mn. Grandía y actuant de secretaris els infrascrits. 

El Dr. Alcover desenrotllà el tema «Concordança del participi ab el terme d’acció.» 

Seguidament defensa la seva esmena ’l Sr. Fabra, consumintse ’ls torns reglamen¬ 
taris. Tant el ponent com l’autor de la esmena deixen en peu les seves conclusions. 

Inmediatament D. Pere Vidal, arxiver de Perpinyà, desenrotlla la seva comunicació 
sobre ’l tema «Quina influencia ha tinguda el francès sobre ’l català del Rosselló». 

Seguidament se discuteix el tema «Us de l’aussiliar esser en les oracions actives», 
que es desenrotllat per D. Bernat Obrador. 

Defensen les seves esmenes al tema el Dr. Alcover, D. Pompeu Fabra y el Dr. Puig 
y Sais. La del Dr. Alcover, es admesa pel ponent. No aixís les dels Srs. Fabra y Puig 
y Sais que un cop consumits els torns reglamentaris queden mantingudes en peu pels 
seus autors respectius. 

El Dr. Mossèn Grandía llegeix un fragment d’una comunicació sobre ’l tema «For¬ 
mació de les paraules catalanes.» 

Se llegeix després la comunicació del P. Jaume Nonell, 5. J., sobre '1 tema «Neces- 
le redimir la prosodia catalana de l’influencia castellana.» 

Per no estar present el Sr. Riera, llegeix el Dr. Alcover la memoria-ponencia sobre ’l 
tema «Relatiu possessiu català, equivalent al llatí cujus, quòrum .» 

El Dr. Alcover fa notar després la importància superior d’aquest tema, que té per 
objecte desterrar un barbarisme molt freqüent en els diaris y altres publicacions cata¬ 
lanes, esmentant alguns exemples pràctichs trets d'autors y autoritats admeses. Diu 
Mossèn Alcover que may el poble cau en aqueixa falta en la conversa familiar y que 
sols hi cauen els escriptors. Afegeix que ’l Congrés hauria d’endreçar una enèrgica 
comunicació als directors dels diaris y demés periòdichs catalanistes perque no deixes¬ 
sin passar may més ni un sol mot d’aquests: quin , quina , usat com a relatiu possessiu, 
y proposa que consti en aquest sentit una adició a les conclusions del senyor Riera. 
Les seves paraules son rebudes ab generals aplaudiments. 

Cap esmena pròpiament aital s’havía presentada al tema del senyor Riera. 

Se clogué la sessió, després de fixar l’ordre per la sessió de l’endemà, advertint 
Mossèn Alcover, que per esser aquesta la darrera, y molt llarga, se comensaría ab 
rigorosa puntualitat. 

J. Cases Carbó —Joseph M. a Bassols, secretari accidental 


16 Octubre. 


Digitized by LiOOQle 



ÍOO 


Quinta Sessió 


En el Palau de Belles Arts, de Barcelona, y a les deu en punt del matí, se constituí 
la taula d’aquesta Secció, presidint el Molt litre. Dr. D. Antoni M. a Alcover. Llegida 
y aprobada l’acta de la sessió anterior, el Dr. Jové y Vergés passà a llegir el seu escrit 
en defensa de les conclusions per ell presentades al tema «Partícules pronominals ki, 
* en, ho », que no ’s discuteix per no haverhi presentada cap esmena. A continuació se 
llegiren les comunicacions següents: «Importància de la Etimologia per l’estudi cientí- 
fich de les llengües» del Dr. Gabriel Nogués y García, «^Perquè ’1 Congrés se ficsa 
tant en la defensa de la Sintacsi»? de N’Emili Vallès, y una sobre «Les vocals àtones 
duptoses ce , ou* d’En Joan Bardina. Tot seguit passa a pendre ’1 lloch dels disertants 
el Dr. Saroïhandy, professor del Liceu de Versailles, per llegir la seva comunicació 
sobre’l «Català de la regió pirenenca de l’Andorra, Pallars y frontera d’Aragó»; al 
saludar en català als senyors congressistes, esclata un aplaudiment general y molt 
llarch; el doctor Saroïhandy parla en català en tot el curs de la seva disertació, durant 
la qual presenta uns mapes llingüístichs de les regions per ell estudiades al Congrés. 
Se llegeixen després altres comunicacions o fragments de les meteixes, que son sobre 
«Els relatius que y qui » d’En Ramón Miquel y Planas, «Ullada general a la fonètica 
catalana» del senyor Arteaga», «Llenguatge del Vallespir» de Mn. Casaponce, rector 
d’Arles su ’l Tech, y «Necessitat del article de les llengües sabies com a base per la 
filologia catalana*, del Germà Ramón Orlandis, de la Companyia de Jesús. Totes les 
comunicacions foren llegides pels respectius autors, menys la darrera que llegí el 
P. Bonet de la esmentada Companyia. 

Tot seguit el Dr. Alcover donà compte d’haverse rebudes altres comunicacions, que 
no han pogut llegirse per manca de temps; entre aqueixes n’hi hà una del Dr. Fritz 
Holle y altra del Dr. Bernat Schàdel, professor de l’Universitat de Halle, escrita en 
alemany y que, diu, figurarà en el volum del Congrés junt ab una traducció literal. 

Per aclamació es votada una proposició de la presidència endreçada a esmentar, 
honrantla, la memòria del Dr> Balari y Jovany, eminent en sos treballs llingüístichs. 
S’acorda deixar comissionades les taules de les Seccions per dur a la pràctica ’ls acorts 
del Congrés. El Dr. Alcover en curtes paraules se felicita del gran ordre d’aquella 
Secció y de l'atenció que tots han tinguda durant les lectures y discussions. Se dona 
per acabada la sessió a tres quarts de dotze. 

• J. Cases Carbó — Emili Vallés 


i 7 Octubre. 





Digitized by 


Google 



lOI 


Tema I 

Importància de la ortografia: necessitat d'equilibrar l'element fònich ab 
l'etimològich. 

El Dr . D. Gumersind Ala.ba.rt 9 pvre., en defensa de les conclusions del Dr. DON 

Joan Baptista Codina, Pvre. Catedrhtich del Seminari de Barcelona . 

Senyors: 

Horaci ’ns ha donada una definició de la Etimologia y deia Fonètica en aquests termes: 

«. habebunt verba fidem , si 

igraeco fonte cadant, parec detorta. > 

Estudiar el català en ses fonts, es estudiarlo etimològicament; estudiar el català en 
les modificacions que ha fetes sofrir a les paraules que d’una altra llengua s’apropiava, 
es estudiarlo fonèticament. Es com dir que la Etimologia *ns ensenya quines paraules, 
com a matèria , ha preses d’altres idiomes nostra llengua, sobre tot del llatí; mentres 
que la Fonètica ’ns allissona de la forma nova que ha donada nostra llengua a la 
matèria que d’altres n’ha feta manlleuta. 

Equilibrats abdós elements, tindrem la dreta o recta escriptura, axò es, la ortografia. 

Crech píou clar el concepte de la Etimologia; permeteume tant solament un consell, 
y es que jamay debem oblidar que aquesta part de la Gramàtica es, com ha dit molt 
be un benemèrit conresador del català, un camp de fniratge . L’exemple, entre mil, de lo 
que li ha succehit al «Diccionario de la Lengua Castellana», deu servirnos d'escarment. 

També crech prou clar el concepte de la Fonètica; però no serà per demés parlarne 
ab alguna extensió. ’ 

Diré, donchs, que al arrivar una llengua al grau de flexió, les paraules som com les 
plantes: tenen arrels d’ahont surt el tronch, y del tronch les branques, y de les bran¬ 
ques els branquillons ab fulles y flors ab que l’home simbolisa ’ls nombrosos y variats 
fruits del seu enteniment. Son infinites les manifestacions vitals dels mots: sa part fona¬ 
mental rebent elements preformatius y aformatius; lletres prefixes, infixes y afixes; 
senzilles adicions prostètiques, epentètiques y paragògiques; axí com sufrex supressions 
per aferesis, síncope y apòcope; les vocals cambíen per àtenuació, prolongació y con¬ 
tracció; les consonants s’assimilen o be ’s fan més y més dissemblants, etc., etc. Axò 
es la Fonètica. 

La gènesis de la Fonètica s’ha de buscar en la manera de ser de cada poble y de les 
circunstancies especials que rodejen als fills d’un matex poble en diferentes encontrades. 
Un hebreu y un grech no pensen ni senten de la matexa manera, ni tenen afinat 
l’organisme vocal per produhir uns matexos sons; y per axò sa parla rio pot ser la 
matexa. Per rahó de circunstancies senzillament accidentals, els grechs parlaren l’eòlich, 
el dòrich, el jònich y l’àtich; els llatins tingueren el sermó ?iobilis o urbanus y ’l sermó 
plebeius o rusticus; y no es altre el motiu d’haver sortit del llatí vulgar: el Gallech- 


Digitized by ^.ooQle 




102 


Portuguès al ponent d’Espanya; el Castellà al Centre; y cap al nort-est el Català, que 
avuy se parla, ademés del Rosselló, en casi be tot el Pirineu oriental, en nostres 4 pro- 
vincies, en les Balears y València. 

Y ara permeteume, senyors, un segón consell. Nosaltres serà millor que no imitem 
aquella distinció entre llengües nacionals y dialectes provincians, distinció tant plena de 
fum com buyda de sentit de tota mena. No ’m parlem, donchs, de que Barcelona sigui 
el centre de la Llengua Catalana, ni de donar a aquesta els honors de llengua, conside¬ 
rant al Mallorquí y al Valencià com a dialectes d’ella. Jo preferesch imitar a St. Lluch 
que, al descriure la festa de Pentecostès, no fa cap diferencia entre llengua (yXóxJcJa) 
y dialecte (òiàXsxroc;). Com el Català, el Gallech-Portuguès y ’1 Castellà componen 
el llatí vulgar; axí el Barceloní, el Mallorquí, el Rossellonès y ’l Valencià integren la 
Llengua Catalana. 

De la naturalesa de la Fonètica diré que de lo apuntat sobre la sua gènesis se *n 
seguex que’ls nombrosos actes del moviment vital de les paraules son millor actes 
humans que no actes d'home^ es dir que ’ls cambis que sofrexen els mots son deguts 
al home com a home, y que si a voltes pot semblar que un poble treballa aquí incons- 
cienment, ben mirat se veu que aquest treball es sobre tot un treball espontani. Bus¬ 
cant la comoditat y la claredat ', un poble treballa per pulir combinacions de sons que no 
li van be a la boca o a les orelles, y aquest treball obeheix certament-a un plan que ’n 
podem dir preconcebut. 

Si diem cocodrill ab els castellans y ’ls italians y no crocodill ab els grechs, llatins, 
francesos, anglesos y alemanys, es perque ’ ns costa pronunciar com aquèts; y si diem 
idolatria , y no idololatría , es perque aquesta paraula per nosaltres fa mal sò. 

L’esforç del poble català, per lograr sori obgecte d’acomodar a sa boca y a ses orelles 
la parla dels romans, se veu en les formes varies que n’ha fetes d’una matexa paraula. 

De l’arrel crudelitat —ne tenim crudelitat y crudeltat y crueltat . 

De l’arrel ncc-un —ne tenim negün y nengún , negií , nengü y ningú. 

Observeu el cas següent. Al colzejarse o fregarse la n ab la r per sincopa d’una 
vocal, el grop o aplech nr s’ha conservat, o be s’ha metatisat, o be s’ha suavisat ab 
l’epèntesis d’una d: 

Divenres vinrà mon genre; jquína gernació! divendres vindrà ’l meu gendre . 

Tots tres procediments son ben fonamentats. L’aplech nr se trova sovint en nostres 
clàssichs: engenrar . La metàtesis es corrent a Castella: tierno. La d epentètica es ben 
grega; els castellans la tenen: vendre; y pot compararse ab la que admet el grop Ir: 
toldrer (de tollere ), y ab la de la b en el grop mr: membrar (de memorare). 

El camp de la Fonètica es inmens. Al exercir un poble lo que Horaci ’n diu son 
arbitnum et tus et norma loquendi , salta per tot arrasant els entrebanchs. 

De horologium n’4ia sortit nostre rellotge; de untbilicus ne tenim llotnbrígol y melic/i. 
Fins s’ha donat el cas de trossejar una paraula y quedarse ab el sufix: de avunculus y 
passant per avoncle , n’havem fet oncle. Aquest darrer exemple demostra que també per 
la Fonètica hi ha un perill: el cTabusar en certs cassos de son dret sobre la forma de les 
paraules , del qual dret he parlat suara ab l’autor de la famosa Epístola ad Pisones. 

II 

Es fàcil de compendre la germanor que deu haverhi entre la Fonètica y la Etimolo¬ 
gia pel major profit de nostra Llengua. 



Digitized by 


Google 


103 


Els benifets principals d’aquesta germanor seràn els següents: 

1. CT Senriquirà nostra Llengua. 

N’hi hà prou ab llegir qualsevol de nostres clàssichs per ferse càrrech del tresor 
inmens que se ’ns ha perdut. 

La Etimologia havia preses del Llatí, y la Fonètica admeses, senceres o pulides per 
rahó del accent, paraules com: cogitar (cogitare), colre (colere), decebre (decipere), 
nequicia (neqüitia), pressura (pressura), remetre (remittere), retre (reddere), etc. jQuina 
florida! 

No ’s pot dir ab més exactitut: jSenyor! donans tanta de gracia quet puscam retre 
gràcies pels beneficis reebuts. (Exim. Flor del psalteri). Multa vocabula qucejam cecidere 
renascentur . Axí ho cantà l’esmentat poeta de Venosa. No tracto de que tornem de plè 
a plè al sigle xv, molt menys aprovo que s’escrigui: auditus , vulgus , grupus; mes 
aquesta sentencia d’Horaci fa tant més per nosaltres, quant no hi hà nombre per les 
paraules que, un jorn ben nostres, son avuy mortes o esmortuhides, no per l’acció 
enderrocadora del terçips, sinó per los repetits cops polftichs que trencaren la cadena 
d’or de la Literatura Catalana. 

2. ón Un altre profit serà: Purificar la Llengua de corrupcions casulanes. 

La Etimologia ’ns donarà paraules llatines com duae> saginata, sargus , septimana , 
o gregues com theatrum , y la verdadera Fonètica ’ns dirà que ’s ha de escriure dues y 
no dugués , ensaginada o ensahintada y no enciamada, sargantana y no sagrantana , 
setmana y no senmana , teatre y no treyato. 

3. er En tercer y darrer lloch, un altre profit serà: Purificar nostra Llengua 
delements estranys. 

Tots sabem que desde ’l temps en que per la Llengua Catalana arrivà, com diu 
nostre Poeta «la hivernada cruel que axona ’ls arbres, espampola les vinyes, y despulla 
ïde verdor les hortes y jardins, donant a boscos y camps quelcom del aspecte solitari y 
>trist dels cementiris» fins que sonà l’hora en que «en les encare gelades coves del 
* Llobregat s’hi sentí tot plegat l’espiguet d’una cornamusa tocant ayres y tonades de 
*la terra» y «les cançons del Gayter del Llobregat ressonaren ben prompte per tot 
Barcelona, y de ribera en ribera, y d’afrau en afrau per tot Catalunya», passaren prous 
anys, sigles, perque el jardí de la Gaya Ciència, enrunades ses muralles, les arpes 
penjades dels sàlzers, acastellanisats nostres poetes y prosadors, s’omplís de cascots y de 
bardisses babilòniques. 

La Fonètica ’ns dirà que de paraules llatines, donades per la Etimçlogia , com per 
exemple arbor, carcer , sigillum , temperare , ne devem treure enarborar, encarcerar , segell , 
trempar , desterrant les castellanes corresponents. Encare ’m permetreu un tercer consell: 
no s’ha de ténir la mà trencada en firmar sentencies de barberisme o de solecisme. Axí, 
anul·lar , rana no son mots castellans: 

«Lo regne de Israel... (Deus) dissipa e anulla » (M. S. de la R: Acadèmia de Bones 
Lletres: Eximenis. Flor del Psalteri, i. a part., xxvi, p. 74). 

«E, si no ho fa enviare ranas en la sua terra.» (Guillem Serra: Gènesi de 
Scriptura, p. 48.) 

Axí també es ben cert que Mossèn Guillem escriu peixs y peys , però aximatex 
pexos es terme clàssich. «Tu proveys los pcxos de la mar e los ocells del cel.» (Exim. 
ídem, cap. XXI, p. 60. 


Digitized by ^.ooQle 



104 


III 

Senyors: en els esmentats exemples caminant agermanades la Fonètica y la Eti¬ 
mologia , als gramàtichs els hi es fàcil posarse d’acort. 

Mes arri va sovint el cas de que o be ’ls fonòlechs, o be ’ls etimòlechs deuràn fer el 
sacrifici de llurs ideals. Heus aquí un exemple. ^Escriurem dissabte o dissapte , sobte o 
sopte, dubtar o duptar? 

Els etimòlechs escriuen ab bt segons el llatí sabbatum , subitum, dubitare , y tenen 
rahó. 

Mes també ’n tenen ’ls fonòlechs al escriure ab pt, perque es lley de fonètica-grech- 
llatina, —y no ’s pot negar*el domini d’aquesta en nostra llengua— que les consonants 
llabials y guturals devant de les dentals siguen del matex grau , ço es, suaus, fortes o 
aspirades. 

Si ’ls llatins haguessen sincopat la i de dubitare , es ben cert diuen els fonòlechs, 
que haurien escrit duptare y no dubtaré. 

jPer ventura hi hà qui escrigui copdicia per més que ’l llatí porti cupiditas? No; 
perquè, una volta s’ha perdut la i que separa la p y la d , la primera ha de ser suau, 
com ho es la d y axí s’escriu y ’s deu escriure: cobdicia. Crech inútil dirvos que penso 
que ’ls fonòlechs estan més en lo cert. 


IV 

Heus aquí les conclusions que de lo dit n’he tretes y que’m complasch de sotsmetre 
a vostre ilustrat criteri. 

Per equilibrar /’element fònich ab /*ètimològich en pro de l ortografia de la Llengua 
Catalana, es precís: 

i. er Estudiar ab molta seriositat la Etimologia de nostra llengua, no oblidant que 
en treballs d; aquesta mena s han errat sovint encara 'ls gramàtichs més distingits. 

2 . 0H Conreuar també ab gran mirament nostra Fonètica, tenint 7 nolt en compte que 
la tasca d'esbrinar les modificacions que sofrexen els mots es no menys fexuga y arris¬ 
cada que la d'escodrinyar ses arrels. 

j. ,r Atendre en aquexa doble feina al ús corrent y al tradicional de nostra parla, 
com també a les llengües d'origen per nosaltres, sobre tot la llatina, y ajudarse ab com¬ 
paracions d'altres idiomes, en particular dels germans. 

4 - rt Conegudes la Etimologia y la Fonètica d'un mot, escríurel conforme la Fonè¬ 
tica, perquè aquesta es la que dona una fonna ?iova a les paraules que aquella li apropia, 
enmotllantles segons la fesonomia de cada poble. 


Una paraula per acabar. S’ha dit que nostra Llengua no té Ortografia. Axò no es 
pas veritat, però s’ha de confessar que ho sembla, donada la diversitat de criteri ab que 
escrivim. Molt s’ha guanyat en pochs anys y molt més ne podem y devem esperar 
d’aquest Congrés. Vosaltres, els mestres, teniu talent y humilitat per discutir y acor- 
darvos en aquest assumpto; y axí ho farèu, desvellantvos per la dignitat de la Llengua 
Catalana, de la que, avuy l’ombra venerable de nostre malaguanyat Mossèn Cinto, 
aletejant gojosa demunt d’aquesta Assamblea, ne repetex aquestes paraules de son 

\ 


Digitized by ^.ooQle 



05 


Recar t necrològich del gran Joaquim Rubió y Ors: «La nostra llengua qu’havia sigut 
^enterrada, no quatre dies com Llàtzer sinó quatre centúries, lligada de peus y mans 
i dintre sa tomba, havia ressucitat soptadament y parlava clar y català, y polsava mara- 
>vellosament les tres cordes de l’arpa, cantant los tres amors de son lema.» 


He dit 


ESMENA a la concl. 4. a del Dr. Codina que presenten Mn. Alcover y En Joseph 

Massot, metge de Vilatorta (Plana de Vich), acceptada pel ponent del Tema. 

Afegir a lo que diu la conclusió, lo següent: 

«Però sempre que la fonètica catalana no distingesca dos sons per motiu de tenir 
ells el metex valor fònich a pesar de tenir diferent etimologia (v. gr. mon f>arE no par\ 
may ) y sempre que hi pot haver confusió en la manera d’escriure una paraula perque la 
pronunciació no distingex sons de distinta procedència (cendrE, portA, creurE , callA, etc.), 
cal apellar a l’etimologia del mot per veure quina lletra cal escriure.» 


i 


Digitized by ^.ooQle 



io6 


TEMA II 


Pronoms y adgetius pronomínals.—Us recte del «llur» 

JD. Joseph Rigol en defensa de les seves conclusions. 

Dividirem els pronoms en personals , demostratius, possessius, relatius, interrogatius 
y indefinits. 

PERSONALS.—Provinents del llatí ego Nom., mei Gen., mihi Dat., y me Ac, y Abl. 
Son les formes catalanes Jo , antichj^ pel Nom., mi pels altres casos, acompanyat de 
preposició; me metasitat em , pel D. y etc. Segona persona.—Del llatí tu Nom., te Ac. y 
Abl. en català: tu Nom. y per tots els altres casos acompanyat de preposició; te metati- 
sat et pel D. y Ac. Tercera persona.—Del llatí ille, illa Nom., illo Dat., i llum, illam , 
plural illos, Mas, Ac. en català: Ell, ella, ells, elles per tots els casos; li Dat.; lo, le, 
metatisat el, la per l’acus.—Plural ells, elles per tots els casos; los, les, els pel D. y Ac. 

Primera persona plural.— Nos , nos-alteri llatí.—Català: Nosaltres per tots els casos; 
nos, ens pel D. y Ac. 

Segona persona plural.— Vos, vos-alteri llatí.—Català: Vosaltres per tots els casos; 
vos, eus pel D. y Ac. , 

Reflecsiu de tercera persona singular y plural.— Sevi, Sibi , G. y Dat. se Ac. y Ab. 
Català: se metatisat es pel Nom. Dat. y Acus.; sí acompanyat de preposició. 

DEMOSTRATIUS.— Est , esta, procedents de is te, ista; ex , exa, de ipsc, ipsa. Metex, 
metexa , de metipse, metipsa. 

De la combinació de ecce ab iste , ille, nasqueren aquòst, aquex, aqul·ll\ y en el plural 
ab is tos, illos, aquèstos o aqul·sts , aquèxos, aquells. 

De hic nasqué Yki demostratiu general y de hoc Yho innominat. 

Fusionats ecce y hoc ens donen les formes innominades açò, çò, axò; illud y hoc ens 
donen allò. 

POSSESSIUS.—Del llatí meus, mea; tuus, tua, resulten les formes.catalanes: 

SINGULAR PLURAL 

Meus, meues, meves, tnics 
Mos, mes, avantposat al sustantiu 

Teus, teues, teves, tues 
Tos, tes, prepositius 

Plur. 

Seus, seu es, seves, sues 
Sos, ses, prepositius 


(Meum llatí) 
(Tuum llatí) 

Sing. 
(Suum llatí) 


Meu, meua, meva, mia 
Mon, tna, prepositius 

Teu, teua, teva, tua 
Ton, ta, prepositius 

De suus, sua: 

Seu, seua, seva, sua 
Son, sa, prepositius 


Digitized by UiOOQLe 



107 


De varis possehidors 

Llatí: noster, nostra; vester (voster, en harmonia ab noster), vestra. 

Sing. Nostre, nòstra Plur. Nòstres 

Vòstre, vòstra Vòstres 

De illorum , Gen. plur. de la 3. a persona ille. 

Sing. Llur Plur. Llurs * 

Relatius. —Ho son: qui, generalment invariable en genre y nombre. (Se nòta en 
molts punts de Catalunya la concordancia, per quin , quins , quines). 

Aquèsta forma es únicament referida a persones. 

Que, també invariable y referit a còses, malgrat se confongui a>*uy ab el qui y 
antiguament qualque vòlta. 

(De quals) Qual\ plur. quals, comú del tres gènres y usat en equivalència al cuyo 
castellà, sempre en genitiu. 

Interrogatius. —De quis, quoe provenen en català el jqui? preguntant per perso¬ 
nes y {que? preguntant per coses y per Tinnominat.—^Qui busques?—^*De què parles? 

De qui-genus , llatí, son les formes {quin?, {quina?, {quins? {quines? interrogatius de 
qualitat y en ús també de ponderatius .— ]Quina caseria! — [quines cullites! 

De quantus, llatí, provenen {quant?, {quanta?, {quants?, {quantes?, usat antiguament 

com a ponderatiu. — j Quant es gran lo perill, quantes son les sol-licituts e les congoxes.! 

[Curial Pag. I del Proemi). 

Indefinits. —De unus llatí: u o un, una. 

Un hòm, equivalent al pronòm de I . a pers. en els gènres masculí y femení. 

De alter: altre, altra, altri. 

Aliquis unit a unus: algú, algitn, alguna, alguns, algunes. 

Unus ab preficses negatius en sentit de nullus: ningú , ninguna. 

Quisque unit a unus: quiscú. quiscún, quiscuna, cascú, cascún, cascuna, cadascú, 
cadascún , cadascuna. 

Quivis, quilibet: equivalents qui-s-vulla, qual-que-s-vulla. 

Totus: tot. 

Quantus: quant. 

Tantus: tant. 

Multus: molt. 

Paucus: pòch, pòca. 

Talis correlatiu de qualis: tal. 

Solus, sola: sòl, sòla. 

Totus homo: tothòm. 

Caput: cap. 

Magis: massa. 

Minus: menos, menys. 

Varius, varia: vari, vària, varis, vàries. 

Certus, certa: cèrt, cèrta, certes.—Lo certus es . 


Digitized by UiOOQLe 





Qualecutnque , aliquantus: quelcom , algòm indefinit. 

De Copia , abundancia: O/ de. 

Fortià; força , forces. 

Gutta: gota. 

De Genus: gens. ' 

rar: rar. 

Gayre , català, probablement exit de varius per mutació de la 7\ 

Notes sintàctiques 

Adgetius pronominals possessius. — Axis còm en general els pronòms possessius se 
junten a substantius, en català poden lligarse ab advèrbis de llòch, construits ab la 
preposició de. Citèm a continuació els que més ordinàriament hi juguen. 

' Davant. — Fesho davant meu , al meu davant . a mon davant; davant nos fre; a llur 
davant. 

Derrera , detrhs; pròp o apròp; lluny; demunt; sobre, dessota , sota; vora; voltant , 
entorn; d'amagat. 

Els pronòms possessius s’unexen també a la preposició contra , sòla o precehida de 
en—Còntra teu; en contra nostre. 

A voltes espressen la persona agent detràs d’un participi, sempre que aytal persona 
es un pronòm personal. — Lletra feta mroa; vidres trencats teus. 

Els demostratius, en la llur forma nèutra indiquen a voltes menyspreu. — ^Hont 
va açòl 

S’usen també ab qui y quin còm a distributius. El tenen aburrit: aquest T insulta , 
aquell el befa. — Tots ne sortien ab les mans plènes; qui portant roselles , qui espigues. 

Dels pronòms personals 

La primera persona Jo que hèm posat en el nominatiu, la usa el poble en tots els 
altres casos. — Ab jo no hi anirà pas; de jo no 'n parlen; per jo no moguht pas res. 

Vos en ús de tractament demana ’l vèrp en plural, però s’acòrda en singular ab el 
sustantiu y adgectiu.— Vos sou prudent , En Jaume. 

Vostè, contracció de vostra mercè vòl el vèrp en tercera persona— Vostè torç la 
convèrsa; vostè s'enganya. 

En llòch de vostè veyèm qualque còlp ell ella , ells , elles. ell (vostè) seguex be. 
senyor Antón? 

Suficsats a l’imperatiu, nos , ens y vos , eus , arriben a escurçarse en s sòla, afeginthi a 
voltes una e eufònica: esperèms-e , esperèus, assenteus-c. 

Interrogatius y admiratius 

Que , ab ús d’admiratiu o ponderatiu, es adgetiu y significa quant , quants. ;Que terra 
veyèm desde ací! — / Que dies fa que no í he vist! 

En ús sustantivat, regint el Sustantiu en Genitiu. ;Que quen fa dèstona que Tespero! 
— / Que de temps hi hà! 

Unit als adgetius y advèrbis de mòdo. / Que gran es el món! —/ Que aviat etn tòca! 


Digitized by ^.ooQle 



109 


Us del pronom possessiu «llur» 


Còm hèm dit més amunt, es procedent aquest pronòm del genitiu plural de la tercera 
persona ille . illorunt , y resta sença flecsió en l’italià loro y el valach lor, però la prèn en 
el provençal lor, plur. lors , francès leur, plur. leurs y català llur, plur. llurs. 

Basant l’estudi en eczemples escrits pendrèm la guia per arribar a les conclusions. 
A n’aquest fí ’ns valdrèm de tots els recullits en els tractats gramaticals del P. Nonell 
Dr. M. Grandia y en les Qüestions del benemèrit Dr. Antoni M. Alcover, ensemps que 
els que estamparèm pel nòstre compte. 

En ús de genitiu: « 

Mas si feerem lo contract ab conseyl e ab voluntat de lur curador, lo llur curador, 
e tots los seus bens son obligats als adults (C. T., II, XIV, IV)—E si be catalans e 
aragonesos son tots de un senyor, la llengua llur es molt departida.—(Muntaner. Crò¬ 
nica, Cap. 29.) Tots aquets que son en poder de lur pare, mort lo pare, son feyts de 
íur poder, e son de lur dret. (C. T.,VII, IX, II).—James no trobarets tartres, que facen 
res de les mans; ans hostejen tostemps, e van ab llurs mullers e ab llurs infants, hostes 

t'eyts.—(Mui\taner, Cròn. c. 29) — e nasqueren erbes sobre la terra, e faheren se- 

ments, cascunes segons lur linatge. (Sèrra, p. 4) 

e.plus valia la nostra raó que la lur...* (En Jaume I d’Aragó, Cròn. c. 367);.los 

millors homes d’armes los llurs caps y han deixat (Cobles d’Alguer, del s. XVI, ap.Milà, 

Obras, T. III, p. 550); .los dits magnífichs jurats per llur descàrrech proposen. 

Acost del Gr. y Gen. Concell de la ciutat de Mallorca, de 28 de gener de 1575, Arxiu 
Hist. de Mall.)—Misser Joan Berard, Savi en dret, Advocat llur (dels Jurats de la ciutat 
de Mallorca) e de la dita Universitat... (Crida de Pelay Uniz, de 1413 ap. Ordinacions 
y Sumari dels Privilegis, Consuetuts y bons usos del Regne de Mallorca, donats a la 
estampa per Antoni Moll. Mallorca, 1663; p. 2). — A la Plana de Vich viure a casa llur 
vol dir a casa pròpia (dels qui hi viuen); y la gent dels Pirineus, per senyalar la terra 
d’un o altre diuen: Tot allò es tèrra llur. 

<.Aconseguirem la guardo de lurs treballs (gentil cavaller e noble dama)... 

iCurial. Pag. 2 proemi.)—yous promet que si ells aci fossen vos altaria be lur compa¬ 
nyia...» (Curial. P. 128 Ll. 2. on )— «...tornaren a lurs tendes e tots loaren lo Rey de tot 
ço que havia fet—» (Curial. P. 203, Ll. 2. on Publicada pel Dr. Antoni Rubió y Lluch) 
«E jo qui so en lurs fets tant empès» ...«E veyrets com han lur cor en riquesa».—(Obres 
poètiques de Jordi de Sant Jordi — L. XIV-XV, recüllides y publicades per En J. Massó 
Torrents). «... de dones scriure llur tall...» «...als poch entesos | per que s’hi miren / 
vegen hon tiren / en lo llur viure...» «... d’aquell verí / ab que ferí / al lur antich primer 
amich...» «... la llur costuma / narrant en suma...» «... que calcigam / tota llur terra...» 

< .dantlos a entendre / per la fredor que la lavor f poquet impur , del marit lur res 
no hi valia...» «... per fills haver | tot frau farien enganarien / lo pare lur »—(Del Spill 
oLibre de les dones, per mestre Jacme Roig. — Editada pel Dr. Roch Chabàs). 

En ús de datiu: 

Aquell spital era en guarda del bisbe e de son capitol, car un burgues qui 1 hauia fet, 
to/ífrjhauia comanat (Llull, Fèlix, p. 8, c. 30. — Com lur entenement lur defall, han 


Digitized by <^.000 Le 









IIO 


opinió que no sia en esser aquella cosa que lur entenement no aperceb ne enten. (Id., 
Contempl., Dist. 39, cap. ult.) «...lo leo e Tors prenien la ouella i e jo la lurs tolia. (Serra, 
pàg. 106.) 

En ús d’acusatiu: 

«Massa m costà / llur consellar...* «Per l’escoltar / lur consellar / salud gran rey / 
cercant remey / trobà la mort.» (Del Spill). 

Empleat còm a absolut: 

Mon fill, sies ab 1^ gent com aquell que juga a daus: pren del lur e guarda el teu. 
(Jaf. p. 25.) «E lo temps rey feu la gracia, que tot quant havien guanyat que fos llur , 
que no volgué quinta ni res». (Muntaner, Cròn., cap. XX.) 


Observèu: 


i. er La majoria d’ús ab valor de genitiu. 

2. 0n Quan el possessiu va davant del sustantiu porta o no, variable- 
ment, article concordat. 

3. er Escassègen els eczemples ahont el porta anant derrera del 

sustantiu. 

4. rl Son rars els eczemples del possessiu que estudièm en ús de datiu 

y més en el d’acusatiu. 

5. nt S’acòrda sempre en nombre ab l’objecte de possessió. 

6 } Es justíssima y distinta l’espressió d’absolut mentres se confon 

l’emplèu còm a datiu y acusatiu. 


Venim per tant, a les següents Conclusions: 

I — El possessiu llur , pro vinent de illorunt, genitiu plural de tercera persona 
ille , llatí, dèu conservar sempre aquest just valor original, referintse única¬ 
ment a més d’un possehidor. 

II — Dèu acordarse en nombre ab l’obgecte de possessió. 

III — Es convenient restablir l’ús com a absolut. 

Ecz. No gasten rès que no sigui llur. 

ÍV — No cal emplearlo còm a datiu per tenir ja la nòstra llengua ’l mèdi just 
d’espressió en la forma àtona pronominal de 3.» persona els. 


ESMENA de D. Francesch Carreras y Candi, a la conclusió IV, acceptada pel 
Ponent. 

IV. No cal emplearlo com a datiu per tenir ja la nostra llengua ’l medi just 
d’espressió en la forma pronominal de 3. a persona los y la reduhida els. 


% 


L 


Digitized by 


Google 



D, Antoni Forns Torelló , Estudiant de Dret, en defensa de l’esmena presentada 

al tema del Sr. Rigol: Pronoms y adgetius pronominals , en sa conclusió III, y no 

acceptada pel Ponent. 

Com el Sr. Rigol regonech la conveniència del ús del llur , perquè dona una caracte¬ 
rística al català que ’l posa al costat del francès y del italià y a més alguna vegada con¬ 
tribueix a la claretat del llenguatge. Emprò d’admetre la conveniència a establir l’ús 
com a absolut hi hà una distancia bastant gran; per això m’oposo a que s’aprobi 
aquesta conclusió tal com està, perquè entench que l’escluir les demés formes en que 
pot espressarse ’l possesiu de tercera persona, referintse a varis possehidors, es contrari 
a l’ús comú en nostra terra. 

Pera introduhir aquest ús com a absolut hem d’esperar qu’aquest siga bastant 
corrent a la nostra terra. Si ho féssim are ’ns posaríem massa obertament en contradic¬ 
ció ab aquell precepte d’Horaci que diu que l’ús es jus et norma loquendi , sovint obli¬ 
dat per algun qu’altre dels nostres escriptors. 

La riquesa del llenguatge també se ’n ressentirà. ^Perquè no poder usar el seu 
alguna vegada si fins per eufonia uns colps y altres per contraposició a meu o teu, 
poden fer més bon servey que *1 llur ? 

Per altra banda la depuració d’un idioma deu ferse per etapes successives, sense 
sotregades violentes, poch a poch, per sedimentació com s’han format les capes geolò¬ 
giques de la terra. Segons el meu parer un Congrés de la Llengua sols deu marcar la 
direcció d’aquesta evolució envers el perfeccionament del llenguatge y a no esser que ’s 
tracti de barbrismes imperdonables no deu establir cap reforma com a absoluta. No ’s 
deu incórrer en cap estrem: ni voler una llengua rústica y vulgar, ni a forsa de neologis¬ 
mes y modificacions formar una llengua gayrebé desconeguda. 

Malgrat lo anteriorment esposat hi hà cassos en que ’s fa quasi necessari l’ús del 
llur y es quan evita confusions, p. ex.: 

No puch pensar que ’ls homes de paratge 
Haguessen rey si fos a llur voler 

Roger (sigle xv) 

ahont el llur distingeix perfectament que ’l voler es dels homes de paratge, no del rey. 

Per totes les consideracions antecedents crech que la conclusió III del tema del 
Sr. Rigol deu redactarse de la següenta manera: 

III — Deu rccomanarse l'ús del llur especialment en els casos en que de no usar se 
pu'ga kaverhi confusió. 


Digitized by ^.ooQle 



112 


RATIFICACIÓ, de D.Joseph Rigol. 


No podèm acceptar l’esmena de N’Antoni Forns Torelló per interpretar torçada- 
ment l’esperit de la nostra conclusió tercera, que clarament es refereix a un ús especial 
y particular del llur , evidenciat per l’eczemple que l’acompanya. 

Axis, donchs, se reduhex la proposició del Sr. Forns a una senzilla adició qu’ens 
permetrèm objeccionar breument prenent peu dels punts que ha esposat en la seva 
defensa. 

Creyèm que es necessària l’adopció del llur per la claretat que entranya, y que con¬ 
tràriament deu rebutjarse la forma seu referida a pluralitat de possehidors. 

Si be es veritat que '1 llur està en desús en la nostra comarca, es d’un ús vivent en 
altres, y estàn d’acort gramàtichs y escriptors pel seu general restabliment. Que aquest 
tingui lloch paulatinament, sols en els casos ont sigui confós l’ús del seu, es cosa que 
malament entendrà ’l poble; axis com avuy comença a introduhirse en la conversa ’1 
quelcom mercès a la seva constant escriptura, axis s’aniràn adoptant totes les altres 
formes. Per xò ’s fa precís puntualisar el bon ús gramatical. L’escriptura y l’escola faràn 
tot lo demés. 

Que l’ús del llur ab exclusió del seu, perjudiqui la riquesa del llenguatge, no pot 
afirmarse ab fonament per quan subsistexen no obstant abdues formes en el just sentit 
que ’ls pertoca. 




Digitized by ^.ooQle 



13 


TEMA III 

Partícules pronominals hi, en, ho 

D. Fèlix Jové y Vergés, Doctor en Filosofia y Lletres, en defensa de les seves 

conclusions. 

Se coneix el valor que tenen aquestes partícules per la significació que ’ls dona la 
paraula que substitueixen y la relació de lloch expressada. Observis això en aquests 
exemples: HI vols venir? — BuscamUly—Me'N diuen moltes. — En trova de nous. — jTho 
diré ara mateix. 

Ben sovint s’encerta l’ús d’aquestes partícules, ab tot l’observarse especialment 
l’invasió del hi, que substitueix forsa a n’algunes altres partícules pronominals y es 
motiu de la poca fixesa de moltes formes del nostre llenguatge. No pot amagarse això 
a l’observació y estudi dels filòlechs; mes no son els defectes que aquí poguessin tro- 
varshi lo que demana remey més depressa. 

Es principal defecte que ha de corretgirse, l’abús que ’s fa del hi, ja apilotantne dos 
en una meteixa expressió, o be afegintse a altres partícules pronominals que ’l fan 
innecessari. Son abusos pleonàstichs que ’s veuen massa extesos. Aixís es freqüent 
sentir, per exemple, espressions com aquesta: Hi vaig anarHl. 

Aquestes formes incorrectes son, es veritat, pronunciades pels qui estan dejuns 
d’estudis de la nostra llengua, en casos com l’exemple posat; però en molts escriptors 
catalans s’hi veu el defecte d’usar hi d’una manera indeguda, quan veyem aquesta 
paraula afegida a partícules pronominals de la meteixa representació que hi en molts 
casos. L’empleu d’una, escusa el de l’altra. Es això que succeheix principalment escri¬ 
vint sense necessitat unides les paraules els hi , com si diguéssim: En Ramon ELS HI 
crida forsa. 

La significació d’aquestes partícules, per lo que serveixen de nexe en l’expressió del 
pensament, es d’un valor sintàctich ben remarcable. Son per consegüent una caracte¬ 
rística de la nostra llengua. 

Aumenta el valor de les partícules hi, en, ho dintre del català, la fixesa ab que s’hi 
troven desde els primers temps de la formació del nostre llenguatge, lo que prova la 
meteixa fixesa de la llengua en aquest aspecte desde sos orígens. 

En aquest Congrés d % orientació principalment en l’estudi de la nostra llengua y en 
les aplicacions que d’aquest estudi poden ferse, gran cosa fora plantejarí la major part 
dels problemes que presenta la consideració de totes aquestes qüestions. Alguns s’en 
podrien tractar com a conseqüència de l’aparició de les característiques en la nostra 
llengua desde ’ls seus orígens. ^Quin valor dona això a la llengua? <jNo podrien trovar 
els sociòlechs alguna relació entre la permanència dels elements essencials, que son els 
sintàctichs, de la nostra llengua y la condició del caràcter ètnich? <iFins a quin punt la 
condició dialectal pot trovarse en una llengua al variar les formes característiques? 


Digitized by ^.ooQle 



Observis respecte d’aquest darrer punt lo que succeheix en la llengua castellana: 
el fet de l’existencià en altre temps de les nostres partícules pronominals, que ara no 
s’hi troven, de lo que se’n veuen prous exemples en escrits anteriors al sigle XV, com 
son aquests: 


Del Poema del MlO ClD 

En el passar del Xucarj> veriedes barata: 
Moros en aruenço amidos beuer agua. 


Por tierra andidiste XXXII annos sennor spirital 
Mostrando los miraclos por en auemos que fablar. 


Otorganse los homenajes que fuesen y al día de plaso. 

Del Libre de Apolonio 

Auia grant repintencia porque era hi venido 
Entendió bien que era en fallensa caydo. 


A su fija Luçiana mandola hi venir. 

La llarga influencia que després ha soferta la nostra llengua del castellà s’ha deixat 
sentir forsa en la Sintàxis. Per això es que s’hi troven ara tants barbarismes, que fan 
olvidar les formes pròpies que son l’ànima de la llengua. El desterrar aquests barbaris¬ 
mes es el medi de poder arribar d’una manera segura a la purificació de la llengua. 

Y’s treuràn aquests barbarismes corretgint l’ús indegut: i. er dels pronoms perso¬ 
nals, possessius, articles quantitatius, numerals y relatius; 2 . on dels vèrps auxiliars ser 
o esser, estar , haver y anar; 3. cr del que ’s fa confonent algunes preposicions, sobre tot 
a de , en y ab; 4. rt fixant l’especial condició de la concordancia catalana, tant especial 
en la nostra llengua; y 5. nt donant tota l’importancia que ’s mereix als modismes , procu¬ 
rant sa conservació com medi principal d’oposició a influencies forasteres. 

Tots aquests aspectes, de gran influencia en la nostra Sintàxis, han d’entrar per 
forsa en la Gramàtica nacional que ’s fassi de la nostra llengua. 

Als mestres, sobre tot, convindria el fixarse be en aquests aspectes, pera fer sa tasca 
profitosa, tant necessària en aquests moments de renovació y febrosa lluita. Potser aixís 
no ’s mantindria aquest mal que generalment patim aquí, y que pateixen a fora, de fer 
apendre als noys l’inútil, falsa y indigesta erudició de moltes coses, que omplen les 
Gramàtiques de totes les llengües, filles d’una llògica artificial sense fonament a la 
realitat. 


Digitized by ^.ooQle 










TEMA IV 


Relatiu possessiu català equivalent al llatí cuius, quòrum, quarum. 

D. Bonaventura Riera y Veisse 9 en defensa de les seves conclusions . 

Incorrecció actual\ — Us correcte, tenint a la vista 7 .s textes antichs. 

— Esmena de Vincorrecció 


Lo genitiu cuius, quòrum, quarum del pronom llatí quis, quae, quod, al passar a 
les llengües romàniques, no ha determinat pas una unitat en quant a les regles de sa 
sintàxis, sinó que apcís com en castellà s'ha convertit lo genitiu cuius en cuyo , cuya 
concordant ab lo sustantiu de la cosa possehida, lo català, paralelament ab les altres 
llengües germanes, s’ha valgut de la perífrasi del qual, de la qual, dels quals, etc., pre- 
cehida del antecedent y del consegüent, o, tractantse de persones, de qui posat entre 
l’un y l’altre, en aquesta forma: 

. Llatí: Illa puella cuius vocem audivistis. 

Castellà: Aquella joven cuya voz habeis oido. 

Català: Aquella nena de qui haveu sentit la veu, 
o be: Aquella nena la veu de la qual haveu sentida. 

Feta aquesta breu y senzilla exposició de la diferencia sintàctica que en quant al 
tema que ’ns ocupa ofereixen els dos idiomes germans, no caldria dir res més si no ’ns 
trovessim en el cas imperiós d’haver de dar una enèrgica embestida als qui cometen un 
barbrisme que avuy malmet llastimosament la literatura catalana. 

Los escriptors catalans de les derreríes del segle XIX, com si haguessin perdut la 
consciència del geni de sa propria llengua, han abandonat l’ús correcte d’aquesta locu¬ 
ció, usant lo relatiu que sense cap subjecció a les regles llògiques de la sintàxis, dient 
xavacanament: «aquella nena que haveu sentit la seva veu», so es, empleant una forma 
que sols serveix pel nominatiu y acusatiu, en lloch d’emplear lo genitiu de possessió, 
resultantne un error manifest, millor dit, una absurditat grossíssima, perque may un 
nominatiu o un acusatiu poden expressar l’idea de possessió. 

Y si ’l poble ignorant comet aqueixa falta tant grossa, més grossa es encara la que 
cometen los escriptors moderns ab lo quin, quina , com si ab això vulguessin traduhir 
literalment lo cuyo castellà, dient: «aquella nena quina veu haveu sentida», sense tenir 
en compte que ’l pronom quin, quina sols deu servir para expressar la ponderació, la 
determinació, l'admiració y la pregunta, com en aquests casos: «Ja has vist quin llam- 
pech!» — «De les tres no sé quina triar», — « Quin vestit més elegant!» — t^Quins 
llibres heu comprat?» y en algunes comarques es sinònim de qui, però may traducció 
de cuius , quòrum. 


Digitized by ^.ooQle 



Una altra forma no menys viciosa que igualment usen los escriptors es la del qual , 
sense la preposició de dient: «aquella nena qual veu haveu sentida», absurditat 
idèntica al empleu del que o quin suara esmentats. 

Aquests son los vicis gramaticals que en quant a aquest punt s’han arrelat llastimo¬ 
sament en lo llenguatge modern, precisament en lo període més esplendorós de la 
renaixensa de nostra literatura, per lo descuydats que tenim els estudis gramaticals. 
S’han generalisat de tal manera, ab evident perjudici de la bellesa innata de la llengua 
catalana, que ja tots los escriptors, salves raríssimes excepcions, los cometen a cada pas 
sense ’l més petit escrúpul. 

Lo Congrés de la Llengua Catalana, donchs, no pot deixar de dar la veu 
d’alerta, però ben forta, que la senti tothom, a fí de deturar una corrent tant per¬ 
niciosa a fí de desarrelar d’una vegada aquests barbrismes tant lleigs, que, conforme 
diu lo Dr. Antoni M. a Alcover en sa monografia Qüestions de llengua y literatura 
catalana, «pel bon nom de la nostra llengua y de la nostra literatura, haurien de 
quedar soterrats pera sempre, perque no diuen gens a favor de la nostra cultura 
gramatical.» 

c ? Com pot esmenarse aquesta desviació del caràcter de nostra llengua? ^Quines 
regles pot establir nostra gramàtica pera que ’ls escriptors y ’l poble escriguin y parlin 
ab la deguda correcció? Pera estatuir les regles corresponents es precís examinar, com 
a autoritat més segura, la manera com se trova empleat lo relatiu possessiu en los 
textes dels segles XIII al XVI, car no pot haverhi millors autoritats que les del temps en 
que la llengua era més pura y les locucions més autèntiques. Vèginse aquí uns quants 
exemples, posats per ordre cronològich. 

Partint del temps més antich, es digne d’esment un text provensal escrit en un 
dialecte molt acostat a la llengua catalana, que diu: 

«Aquel verb Xinfinitius del quals fenis en ar» (HüCH Faidit, Donats Procnsals i 
ed. de Guessard, p. 12.) 

Les següents autoritats son catalanes de diversos origens, com anem a veure, 
desde ’ls segles XIII fins al XVIII. 

«Partí la nau castellana de la qual es patró En Berenguer Pasqual». [Manual de 
novells ardits . Dietari del antich Consell Barceloní , Barcelona 1892, tomo I, pàgina 4, 
any 1390). 

«ítem que tot enantament ho conexensa ques haye a fer sobre los dits bans, ho algu 
daquells se fasse he saye a fer per lo balle de la vila de solsona, sots jurisdicció del 
qual seran, ab consell dels consols de la vila de solsona que ara son he per temps 
seran, o dels promens de la dita vila o dalcuna partida daquells he no en altre manera, 
sie entes... &. (Ordinació que feren los Cònsols d’abdues jurisdiccions y l’universitat de 
la vila de Solsona, ad sonum tubicellae sive anafil, devant les portes de l’iglesia ’l día 
avants de les nones de Març de 1336 sobre les «gornicions que ’s poden usar en les 
robes de les dones de Solsona», reproduhida en lo Bulletí del Centre Excursio?iista de 
Barcelona, Maig de 1905, any XV, nombre 124). 

«Per nostra letra de la qual vos trametem treslat jnterclus dins la present». (Docu¬ 
ment del 6 d’Agost de 1397, en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Registre 2238, 
fol. 11 girat). 

«Lo Delfi vehent que Viana estava pensosa per no poder saber qui eren los sona- 
dors pera alegraria ordena un torneig, per execució del qual trames per tota França e 


Digitized by ^.ooQle 



Anglaterra que tot varo o cavaller qui volgués fer actes de cavalleria per amor de 
dames, que fossen en la ciutat de Viana ’1 primer día de maig». ( Historia de les amors 
de Paris e Viana , cap. 4- rt ). 

«La jornada del torneig del qual fou vencedor Paris». (Id. cap. 12). 

«E jo servidor de so vostra senyoria, de qui'ls goigs se dolen de llurs mals». (Id. cap. 48). 

«Aci sera dema ’1 fill del Duch de Burgunya; la disposició e manera del qual vos 
plaura e aquet sera marit vostre». (Id. id.) 

«Doneu e pagueu al dit Joan ponç des papiol ço es quiscuna universitat e parròquia 
de vosaltres lo qual li tocara per porrata a pagar per los mesos e dies que haveu cessat 
e differit trametra als lochs acostumats les dites bades guaytes e scoltes per absència 
de les quals al dit Joan ponç ha convengut logar pagar e trametre altres homens per 
les dites bades e scoltes». (Document del 16 de setembre de 1469, en Exercitum /. 
Locuntenentis Renati de Anjou, Registre 53 intruso, fòl. 82, del Arxiu de la Corona 
d’Aragó). 

«Aquets leons, e tomba stauen dins una capella de volta, los atchs de la qual eren 
de porfis». (Martí Joiian de Galba, 4. a part de Tirant lo Blanch .) 

«E per ço com no es fundada en raho e bons costums, no pens que tant hagués 
durat, sino per tal com es feta en favor de les fembres, lo costum de les quals es tirar 
los homens e specialment los afeminats a aquell angle que desigen». (Bernat Metge, 
Sompni) 

«La paciència e amor conjugal de Griselda, la historia de la qual fo per mi de llati 
en nostre vulgar transportada». (Bernat Metge, Sompni\ llibre 4. rt , plana 232, 
ed. Guardia, París 1889.) 

«A mi... ocorrech l’altre dia una historia la qual recita Petrarca, poeta llorejat, en les 
obres del qual jo he tingut singular afecció». (Lletra den Bernat Metge a Madona Isabel 
de Guimerà, que 9erveix de pròlech a l’Historia de Valter y Griselda.) 

«Reebudes del fogatge, ço es del quarter de sent P. del qual es cullidor Nesteue de 
Canyelles». ( Clavaria , any 1364, fol. 55, en l’Arxiu Municipal de Barcelona.) 

«Los dits stils, Vobservança dels quals haya de començar». (Crida real de 1576, 
Ordinaoions del Regne de Mallorca , p. 180.) 

«Vacant de present dues cadires o mestrats en la vila de Sant-Pedor, per raho de la 
qual vacació se han posat edictes en los llochs publichs y acostumats, pera que dita 
vacacio vingués a noticia de.tots, en forsa dels quals edictes comparegueren devant del 

Rvnt Rector y Magnifichs Concellers pera oposarse, los licenciados.» (Acta d’unes 

oposicions que hi hagué a Sampedor en 23 de juny de 1692, copiada d’un dels actes 
notarials del Rector Mossèn Tomàs Carrera, y reproduhida en la monografia Noticia 
històrica sobre una població catalana , per Mossèn Antoni Vila y Sala, Jochs Florals 
de 1897.) 

Aquesta es la pràctica que se seguí constantment en la nostra llengua antiga, sense 
que may se trovi un sol exemple que justifiqui l’ús modern del quin , quina com equi¬ 
valent al llatí cuius. 

Y per demostrar que aquest barbrisme es moderníssim, de fa molt pochs anys, 
transcriurem aquí algun text del segle XVIII en que *s trova encara seguida la pràctica 
de l’antigor, lo que equival a dir que la sintàxis que defensem es tant genuina de la 
llengua catalana, que s’ha conservat pura adhuch en el període de major corrupció, y 
si avuy s’ha perdut, ha sigut tant sols per una desviació desgraciada d’alguns escriptors 


Digitized by ^.ooQle 




que han dat lloch a l’imitació general, que no s’esplica sinó per l’ignorancia del geni de 
la llengua. 

Los fragments que segueixen son trets del Llibre de Eleccions del Sr. Ministre, 
Ministra, discrets y demés de la V. 0 . T. del seràfich P. S. Francés ch, fins al mars de 
1760, fol. 51 retro y següents, que fan la descripció d’una festa popular religiosa, 
manuscrit que reproduhí En Joseph Fiter e Inglés en la revista literaria La Renaixensa , 
any^XX, p. 513: _ 

«Despres anaue lo tabernacle de Sant Juo de la'3.* orde de nre. P. S. Francesch. 

y estaue hermosissimament adornat, el cuidado del adorno del qual tingué la senyora 
Margarida Oriol.» 

Y com a mostra del giro que la sintàxis catalana dona a aquesta forma del relatiu 
possessiu, fixemnos en lo que diu lo meteix document, poques ratlles més amunt. 

«Lo Tabernacle de Sta. Isabel Reyna de Ungrfa, que estaua hermosíssim, adornada 
de riquíssimas y preciosas joyas, del qual tingué cuidado la senyora Maria de Boxados.» 

«Ab son cetro de perlas lo remato del qual era una flor de lliri d’or.» 

«Lo tabernacle de St. Bernardino de sena, lo Habit del qual estaua entretexit tot de 
soguilla de or.» 

A la vista dels textos antichs tenim la regla clara y segura del relatiu que ’ns ocupa, 
mes desgraciadament avuy ja ningú se ’n recorda. Potser podrien comptarse ab los dits, 
de tan pochs que son, els qui no han caygut en lo barbrisme del quin o qual com a tra¬ 
ducció literal del cuyo de la llengua vehina. Ni en el parlar familiar de la conversa oral 
s’ha conservat la sintàxis autèntica, ab l’única excepció del Alguer, que per esser una 
comarca tant llunya no ha sigut contaminada del vici general, lo que deduhím d’una 
carta vinguda d’aquella regió de Cerdenya y publicada en La Renaixensa de Barcelo¬ 
na *1 18 d’Agost de 1902, que diu; «aquell home la vista del qual m’era repugnanta.» 

Als qui assedegats de purisme demanin una regla fixa que ’ls aparti del error que 
estem planyent, hem de férloshi present aquest principi fonamental y llògich: quan 
sigui menester lo relatiu possessiu, no convé traduhir literalment lo cuyo castellà, perquè 
moltes vegades resulta més conforme al geni de la llengua catalana l’empleu d'altres 
locucions equivalents, y quan la presencia d’un relatiu possessiu sigui absolutament 
necessària, tinguis present que sense la preposició de no pot expressarse l’idea de 
possessió. 


ESMENA ADICIONAL de Mossèn Antoni M. a Alcover, acceptada pel 
Ponent. 

Cal que ’l Congrés fassi una excitació forta an els escriptors y sobre tot an els periò- 
dichs catalans per que pel bon nom de la nostra cultura gramatical dexin absolutament 
d’incórrer en tal barbarisme. 


Digitized by VnOOQle 



119 


Tema V 

La preposició a en T acusatíu 

Mossèn Miquel Costa y Llobera , Mestre en Gay Saber, de Mallorca, en defen¬ 
sa de les seves conclusions. 


Entre la raultitut de temes que aquest Congrés oferia, ja de primera intenció vaig 
triame un, petit y concret, com es de veure, preferintlo a tants altres de major lluiment 
y de més alta categoria. Es que tal tema, encara que concret y menut, resulta impor- 
tantíssim per combatre un barbarisme tan generalisat avuy a Catalunya que sembla 
acreditar la falsa opinió de que no tenim una sintàxis distinta de la castellana.—Ja 
remeritíssim iniciador del actual Congrés, en les Qüestions de llengua y literatura 
catalana , tractà copiosament el punt qu’ara ’ns ocupa; però aquella clara disquisició, 
entre mitj de tantes altres, passà desapercebuda, tant que molts alabaren l’obra tot 
incorrent en el meteix barbarisme que s’hi rebutjava. Ara, donchs, cal aprofitar 
l’ocasió oportuna de retreure un punt essencial a la nostra sintàxis y borrar de la 
llengua catalana una marca de servitut tant evident com fàcil de suprimir. 

L’ús de la preposició a en l’acusatiu (quan se tracta de persona, nom propi o perso¬ 
nificació) pertany únicament al castellà; constitueix una anomalia, confonent dues rela¬ 
cions tant distintes com les del datiu y l’acusatiu; finalment es contrari a la tradició 
llegítima de la llengua catalana: per tot lo qual no s’hi pot admetre més. 

Tal es el tema que procuraré demostrar ab la major claretat possible. 

Abans de tot vull fer una observació. En lo que diré ningú hi veja res de mala 
voluntat o de menyspreu per la gloriosa y magnífica llengua castellana, qu’he conreada 
jo meteix y a la qual dech agrahir l’honra de contarme entre ’ls corresponents de la 
seua Acadèmia. Cada idioma té les seues anomalies; y si en retrech una del castellà, 
no es per recriminarli lo que li pertany, sinó per allunyar la nostra llengua de tal ano¬ 
malia que no li pertoca. 

Y ara entrem en matèria. 

La Gramàtica castellana, obra oficial de l’Academia Espanyola, dins el capítol III 
de la Sintàxis diu textualmènt: 

«Los verbos activos, o sean transitivos, tienen la facultad de regir un nombre ó 
pronombre personal, que es el término de su acción, con preposición o sin ella. Cuando 
el término es nombre que significa persona, se emplea la preposición a , como: yo amo 
à Dios; socorred à los necesitados; Cèsar venciò à Pompeyo. Cuando el término significa 
cosa, generalmente no se pone preposición; v. g.: Cervantes compuso la Galatea , Colón 
descubriò el nuevo mundo .» 

Donchs be: aquesta introducció de la preposició a devant el terme d’acció, o sia en 
l’acusatiu, si aquest designa persona (y també si es nom propi local o personificació,, 
conforme la meteixa Gramàtica més avall esplica) no se troba generalment més que en 


Digitized by LnOOQle 



20 


castellà. Els altres idiomes neo-llatins reserven la preposició a pel datiu o complement 
indirecte, en dany o benefici del qual resulta Tacció que ’l verb significa. May posen la 
preposició a , ni cap altra, devant ’l terme directe de Tacció en acusatiu. Ara meteix 
podeu feme la prova. Traduhíu les frases castellanes, qu’han servit d’exemple, a qual- 
sevol de les principals llengües neo-llatines; y tant en francès com en provençal, en 
italià com en portuguès, resulta que la preposició a desapareix del acusatiu de persona^ 
equiparat al acusatiu de cosa, com es natural essent un y altre el meteix cas. 

Realment, si un considera lo establert en castellà sobre aquest punt, se veu forçat a 
reconèixer que aplicar al acusatiu una preposició pròpia del datiu, constitueix yna 
anomalia causadora de confusions. La meteixa gramàtica de l Academia Espanyola ho 
confessa tot seguit: «Como la preposiciòn a sirve lo mismo para caracterizar el dativo 
que el acusativo, nace de aquí alguna confusión, y hasta perplejidad à veces. Ha sido 
forzoso dejar al enemigo en rehenes al Conde. ^Quién es aquí el dado en rehenes.— 
Recomiende V. à mi sobrino al Sr. Director. ^Quién es aquí el recomendado, el Director 
ó el sobrino? Lo peor es que esto ocurre con alguna frecuencia.»—Malgrat aquest 
inconvenient, no tolera l’Academia que s’elimini may Va del acusatiu de persona, ni 
per evitar l’indecisió del sentit: tant pròpia del castellà considera aquesta forma. El 
remey que ofereix, si resulta confusió de sentit, es girar d’altra manera la frase. 

Però, encara que no ’s topin dins la meteixa frase un datiu y un acusatiu ab idèntica 
preposició, l’acusatiu ab a , per si tot sol, ja basta per confondre. Posemne una mostra 
senzilla: Tu sacrificaràs a ton fill. Això pot significar dues coses ben distintes y fins 
oposades. Si a ton fill es un acusatiu ab preposició, a la castellana (com n’usen ara no 
pochs escriptors catalans), el fill serà la víctima del sacrifici; però si la meteixa espressió 
se pren per un datiu, en aquest cas el fill serà l’obsequiat pel sacrifici en favor seu. 
Així la meteixa espressió pot significar dues idees tant contraries com aquestes dues 
frases llatines: Sacrificabis filium tuum y sacrificabis filio tuo. Ara be: <ino es en veritat 
una anomalia que dues relacions llògiques tant divergents s’hajen de confondre dins 
una idèntica forma d’espressió? 

Cal observar també que aquest castellanisme de Va en l’acusatiu de persona, no 
sols produeix l’anomalia de confondre dos casos diferents; sinó que, per altra part, 
espressa en forma diferent lo que constitueix un meteix cas, segons se tracti de perso¬ 
nes o de coses. Vet-aquí una altra anomalia. Comparem aquestes dues frases: Veurem 
a la mare (com escriuen molts a Catalunya) y veurem la casa. Tant la mare com la 
casa estàn en la meteixa relació de terme directe o acusatiu, en ordre a l’acció de 
veure. Donchs, ab la norma castellana, lo qu’es un cas meteix, una idèntica relació, se 
ve a espressar per manera distinta, com si ’s tractava de casos diferents. 

Nosaltres, acostumats a tal règim per l’ascendent del castellà y per l’autoritat de la 
seua gramàtica, única que ’ns fan aprendre de petits, ja no sentim la estranyesa de la 
doble anomalia indicada. De mi puch dirvos que no la vaig sentir ben definida fins que 
un estranger m’hen feu adonar. Un jove alemany, condeixeble meu a Roma, enterantse 
de que jo era espanyol, me digué a la primera conversa: Qu'es estrany! Els espanyols 
fan Vacusatiu datiu , segons he vist estudiantne la llengua . Tenia rahó l’estudiós condei¬ 
xeble: es una estranya anomalia això de confondre dos casos gramaticals, dues rela¬ 
cions ideològiques tant distintes. 

Se dirà que l’acusatiu ab preposició a segons la norma castellana té ’l precedent del 
acusatiu ab ad admès dins la llengua llatina. Però en llatí may pot resultar confusió 


Digitized by 


Google 



121 


entre ’1 terme de l’acció verbal (qui va sempre en acusatiu sense preposició) y el datiu 
de ben distinta desinenci?i, o l’acusatiu ab ad qu’espressa un complement indirecte. 

Usin en bon hora els castellans la preposició a devant l’acusatiu de persona, ja que 
així is ho imposa la tradició o l’índole de la llengua que parlen. Però nosaltres ^per 
quin motiu havem d’admetre una anomalia causadora de confusions, si no es conforme 
a la tradició y al geni del català? 

Precisament aquesta forma començà a introduirse dins les regions de la nostra 
llengua al temps en que, víctimes de la decadència y del predomini castellà, creyen 
més fi, més agradós y de bon tò, admetre paraules y locucions forasteres. L’acusatiu de 
persona acompanyat de la preposició a començà a mostrarse sovint dins la nostra 
llengua en plena invasió de castellanismes, sense que may hi haja dominat absoluta¬ 
ment. Els manuscrits y els llibres ho demostren, sense deixarne dubte. 

Podria citar aquí testimonis a milenars; però desitjós de no allargar aquest tema, 
serà prou oferir la copiosa llista qu’en posa ’l peritíssim Mossèn Alcover dins ses 
Qüestions de llengua y literatura catalana , de la pàg. 504 fins a la 510, recorrent totes 
les èpoques y distintes manifestacions del idioma. Al bon temps de nostre llenguatge 
l acusatiu de persona apareix sense la preposició d’una manera tant constant, que si a un 
llibre d’aquella època modernament estampat se troba tal volta lo contrari, be se pot 
sospitar que allò es una infidelitat moderna respecte del original primitiu. — Fins y tot 
les cançons populars, oralment trameses, sovint presenten acusatius de persona seíis a 
dins les encontrades meteixes ahont ha prevalescut el castellanisme.—A les meteixes 
regions el poble indígena va alternant la forma intrusa ab la llegítima del acusatiu sense 
preposició, conforme ha comprovat Mossèn Alcover en sos viatges filològichs y haurem 
pogut observar també molts de nosaltres per diferents territoris de la llengua. Del 
Rosselló no cal parlarne: allà la predominant influencia francesa no ha donat lloch al 
acusatiu a la castellana; y el fet de no trobarshi tal forma demostra que no hi era abans 
del domini francès. A Mallorca y les altres Balears (ahont la sintàxis de la llengua 
s’es conservada millor, en mitj de moltes corrupteles del vocabulari) l’acusatiu sense 
preposició s’usa absolutament en la conversa. Sols en la predicació y els escrits, per 
pretensió gramatical dels qui estàn fets a la norma castellana, se troba l’ús contrari, y 
encara no molt constant. «Una cosa hi hà que notar, adverteix Mossèn Alcover : 
Mallorca establí fa temps la norma de posar la preposició a devant el nom, tant si es 
de persona com de cosa, sempre que per donar més força a l’espressió, després d’haver 
posat el pronom personal, introduim el meteix nom. V. gr.: Creu-lo a ton pare.—No la 
tanquis a la porta.» —A mi me sembla que tal costum no deroga la lley del acusatiu 
sense preposició, perque aquest acusatiu ja va espressat en el pronom, y lo que s’afe¬ 
geix ve a constituir una locució espletiva per recalcar el sentit. Es com si dèyem ab els 
exemples anteriors: Creu lo, a ton pare, (sentén). — No la tanquis , a la porta (me refc- 
resck). —De totes maneres, encara que no s’accepti «questa esplicació, el modisme indi¬ 
cat no destrueix l’observança general del acusatiu sense preposició a les nostres illes. 

Però hi hà més: els escriptors meteixos de Catalunya, qui han admesa l’anomalia 
castellana, l’usen d’una manera inconstant. No deixen Ya d’acusatiu de persona si se 
recorden del castellà absorbit; però ja la deixen cada volta que portats per l’instint de 
la pròpia llengua no se recorden de lo qu’han après. En efecte: llegint autors (sobre tot 
poetes) de la renaixensa catalana, sovint notareu tal o qual acusatiu de persona sens a; 
y més sovint n’hi trovareu com més castiçament català sia l’autor. No manquen escrip- 

9 


Digitized by LnOOQle 


z' 



122 


tors qui han suprimida sempre Va del acusatiu entre nosaltres, sense que això haja 
produhit cap mal efecte a la gent de Catalunya, com ne produiria a la gent castellana 
toparse ab una tal supressió. 

Es més encara: qualsevol pot observar com els catalans, fins al parlar o escriure en 
castellà sense pretensions literàries, se descuyden a voltes de posar Va que reclama 
Tacusatiu de persona en dita llengua; descuyt en que no incorre la gent castellana, sense 
posarhi esment. 

Tot això demostra que la forma de l’acusatiu de persona ab la preposició a es 
exòtica dins la llengua catalana, es un castellanisme evident introduit com tants altres 
però sense arribar a naturalisarshi del tot. 

^Per qué, donchs, hem de tolerar una tal anomalia causadora de confusions, com 
demostràrem abans, si ademés es una forma absolutament castellana, com acabani de 
veure? No manquen esperits rutinaris que respondràn: Convé admetre aquesta forma 
pel meteix motiu que té el castellà d’haverla produida: per distingir be entre ’l subjecte 
y el terme de l’acció, o sia entre ’1 nominatiu y l’acusatiu. —Però aquesta resposta 
no ’m satisfà. En primer lloch, no sempre distingeixen així el subjecte ab el terme 
d’acció, sinó únicament quan aquest es persona. En segón lloch la confusió del subjecte 
ab el terme d’acció s’evita molt fàcilment, posant el subjecte devant y el terme d’acció 
després del verb qui ’l regeix, seguint aixís l’ordre llògich, segons la costum de l’avior 
y del poble encar’ara. Jo no veig que en francès o italià, per exemple, se confonga el 
subjecte ab el terme d’acció, per més que may se posi Va devant l’acusatiu. Si la 
llengua castellana necessita més aquesta distinció, es perque acostuma a posar el verb 
a devant de tot, com en aquesta frase: Mató al Rey el general. Si ab aquesta construc¬ 
ció se deya el Rey y el General , no sabriem quin d’ells es el mort y quin el matador. 
Però si construim ab el subjecte devant y l’acusatiu derrera, ja no hi hà confusió possible: 
El general matà 7 Rey es tant clar com: Le marechal tua le Roi —o— II generale uccise 
il Rè. 

Desterrem, donchs, un castellanisme tant inconvenient com inescusable y fàcil de 
suprimir. Es una correcció que costa poch y val moltíssim: costa tant sols una mica 
d’atenció y val un dels títols més importants per demostrar que la nostra sintàxis es 
independent de la castellana. 


ESMENA del Dr. Antoni M. a Alcover, Pvre., acceptada pel ponent. 


Quan els pronoms me, te, el, lo, la, nos, vos , els, los, les , precedexen el verb, si, per 
donar més forsa a la frase s’hi posen els correlatius mi, tu, ell , ella , nosaltres , vosaltres , 
ells , elles, aquests hauràn de dur la preposició a per evitar la confusió que resultaria 
(a mi m’ofengueren; a TU ’t respectaren; A ELL no ’L veren, etc.) 


Digitized by CiOOQle 



ESMENA de D. Pompeu Fabra. 


La preposició a ha d’emplearse devant dels pronoms personals tònics (mi\ tu, nos¬ 
altres , vosaltres, ell , ella , ells, elles) i en alguns altres casos. 

No ’s pot considerar el seu ús en l’acusatiu com un castellanisme, sinó que ’l castellà 
hi ha donat una major extensió que les altres llengües, ja que ’s- troven aplicacions de 
la a en els dialectes d’Italia com el sicilià, calabrès i romà; se trova aplicat en la 
Engadina y en el llenguatge rumanès parlat en les boques del Danubi. 


OBSERVACIÓ del Prof. Pier Enea Guamerio , de TUniversitat de Pavia. 

Sono lieto che il signor Fabra nello svolgere la sua esmena alia tesi del signor Costa, 
non abbia tralasciato di far osservare che l’uso delia preposizione a avanti l’accusativo 
di complemento oggetto non può dirsi un castiglianismo, poichè si trova in parecchie 
altre lingue e dialetti del dominio neolatino, che egli ha opportunamente ricordati. Ora, 
io posso aggiungere che siffatto uso è proprio anche delia Sardegna, dove il logudorese 
dice amare a Deus subra opti cosa «amare Dio sopra ogni cosa», Pedru iscudit a Paulu 
«Pietro batte Paolo»; e parimenti il compidanese: hapu bistu a Perdu «ho veduto 
Pietro». Ed è cosi radicato codesto uso che nel parlaré «italiano» spesso i sardi non lo 
smettono, dicendo «amare a Dio», «ho veduto a Pietro», pel qual idiotismo tradiscono la 
provincià donde escono. 

Si potrçbbe obbiettare che codesto uso i sardi lo appresero dagli Spagnuoli, che cosi 
a lungo dominarono nell’isola e vi diffusero come lingua officiale il loro castigliam. 
Ma codesta obbiezione è distrutta del fatto che l’uso delia preposizione a innanzi al 
l’accusativo di complemento oggetto è ben antico, risalendo a tempi in cui la dominazione 
spagnuola non era ancora cominciata nell’isola. Si risale dunque ben addietro, a feno- 
meno di volgar latino. 

Mi dispiace che cosi all’improviso io non possa disporre che delia mia memòria, 
senza precisare testi e date. Ma posso attestare che già nel piü antico documento dei 
linguaggi sardi; cioè nella famosa carta in caratteri greci delia fine del sec. XI, si incon- 
tra la preposizione a, ar avanti l’accusativo di complemento oggetto, specialmente 
quando questo non segue inmediatamente al verbo. E anche nelle Antiche Carte 
volgari dell’Archivio Arcivescovile di Cagliari, da me recentemente illustrate nello 
studio: L'antico campidanese dei sec. xi-xill, ho incontrato parecchi esempi dell’uso 
di cui si discorre; e anzi vi si incontra spesso la preposizione a nella duplice funzione di 
reggere il dativo e l’accusativo nella stessa proposizione, come per esempio: ego deillis 
a issus a Cumida Calcaniu; «io diedi a loro Comida Calcagno (un servo)». E maggiori 
schiarimenti ed esempi si vedano nel citato lavoro testè publicato negli Studi Rmnanzi 
del Monaci n.° 4, e inoltre in Zur kenntniss des altlogudoresischen di Meyer-Lübke, 
Pag- 52 - 53 - 


Digitized by VnOOQle 



— 124 — 


Tema VI 


Concordansa del participi ab el terme d'acció 

El Molt litre. Dr. D. Antoni M* Alcover 9 Vicari general y Canonge de la 
Seu de Mallorca, en defensa de les seves conclusions. 

Senyors: 

Ja fa anys que sostench qu’es una lley interna del català la concordansa del parti¬ 
cipi ab el terme d’acció en los temps composts de la veu activa. Ho vatx provar, a n-el 
meu entendre, ab prova plena dins l’obra Qüestions de llengua y literatura catalana , 
l’any 1903 y ja hu havia defensat dos anys abans dins una conferència que vatx donar 
a l’Ateneu. No tench noticia de que negú m’haja impugnat ni desfet res de lo que llavó 
vatx dir. Com estich a lo matex, ho repetiré sumàriament y afegiré algunes conside¬ 
racions que consider del cas. 

Aquexa concordansa del participi ab ej terme d’acció, no es cap cosa que jo m’haja 
treta del cap. Jo lo qu'he fet, formularia, fundat en lo qu’està patent dins tots els nos¬ 
tres monuments escrits del bon temps de les nostres lletres y dins el llenguatge vivent 
de les regions menys invadides de castellanisme. Aquexa concordansa ens vé del llatí 
y per axó nasqueren ab ella totes lés llengües neollatines. Aquestes adoptaren totes 
pels verbs que no duen l’aussiliar esser, la metexa norma per formar el pretèrit indefi¬ 
nit [he vist), el pretèrit anterior [haguí vist\ el plusquam perfet . el futur perfet y el con¬ 
dicional perfet la norma que sembla que ja seguia el llatí vulgar y qualque vegada el 
clàssich, axò es, formaven aquests temps ab el verb habeo [haver) posat a n-el temps 
respectiu ab el participi passiu del verb que 's conjugava. Axí veyem que Cícero a voltes 
deya: habeo perspectum , habeo cognitum, satis dictum habeo , en lloch de perspexi, cogno- 
vi, dixi (Diez, Gramm. t. II, Conjug. art., p. 197). El llatí popular feya lo metex. Du 
Cange cita, entre altres, aquexa espressió; postquam eam SPONSATAM HABUIT en lloch 
de postquam eam SPONSAVIT. De manera que les espresions: HE VIST un rey , HE TOCAT 
aquell llibre , son la traducció literal de HABEO VISUM unum regem; HABEO TACTUM 
unum librum. Y per lo metex, si en lloch d'un rey y d'un llibre , se tractava de dos reys 
y de dos llibres , calia dir en llatí: HABEO visos DUOS REGES, HABEO TACTOS DUOS LI- 
BROS, axó es, HE VISTS DOS reys; HE TOCATS DOS LLIBRES. Y, si en lloch d’esser noms 
masculins , eren femenins , deyen en llatí vulgar: habeo visam unam reginam; habeo clau- 
sam unam portam; y, en plural, habeo visas duas reginas; habeo clausas duas portas , 
axò es, he vista una rey na, he closa una porta; he vistes dues reynes, he closes dues por¬ 
tes. De manera qu’originàriament els participis de tals temps composts per forsa havien 
de concordar ab el terme d'acció; axò demanava la gramàtica y la llògica, y per lo 
metex les llengües neollatines adoptaren tot d’una tal concordansa. Sigles més tart 
s’ anà alterant la cosa a algunes bandes, considerantse el participi més adherit a Yaussi- 


Digitized by ^.ooQle 



— 125 — 


liar , formant tot una cosa ab ell, que no ab el terme d'acció , fins que devers el sigle XIV 
quedaren dividides les neollatines en dos boldrons sobre aquest particular: *) el castellà, 
el portuguès y el valach , que feren invariable'l participi, no concordantlo may ab el 
terme dacció ; v. gr.: he COMPRADO un libro; tu has VENDIDO dos; HE ESCRITO una 
obra, y tu HAS ESCRITO dos (Vid. Diez, ib. t. III, p. 271, ct. ss.) — *) y la llengua doc, 
el francès y X italià, que mantengueren y mantenen dita concordansa ab el terme (facció , 
si bé ab algunes divergències. Velestassí: 

El francès té establerta la concordansa si’l participi va derrera’l terme d acció, y, si 
va devant, el dexa invariable, com en castellà, portuguès y valach (j'ai REÇU ta lettre; 
ta lettre je ne l'ai pas REÇUE); pero fins devers el sigle XIV ben sovint el feya concordar. 
Veutassí uns quants d’eczemples: «... puis que le roy Phelippe eut PRISE et RAVIE la 
contesse dAugiers et MANTENUE par dessus a loiale èpouse » (Grandes Chroniques, 
édit. Paulin, París. T. II, p. 249); «... seignors, je ai VEUES vos letres ...» (Ville-Hardouin, 
cronista del siglè XIII, Conqueste de Constantinople, § 12); — «... et nous autres qui es - 
tions entour li, qui avions OIES nos messes ...» (Joinville, cronista del sigle XIII, Histoire 
de Saint Louis, § 31); — «... avons ci ameres ESCRIPTES partie de bones paroles ...» 
(id. ib. $ 36). 

L’ italià mantén la concordansa del participi ab el terme d acció si aquest va devant; 
y, si va derrera, unes voltes se fa la concordansa y altres voltes no. (Vid. Diez, ib.) 

La llengua d oc seguí en ses diferents branques casi la metexa lley que l’italià (Vid. 
Diez, ib.) 

Concretantnos a n-el català, l’estudi dels monuments escrits en tots els sigles, y fins 
y tot el llenguatge vivent de la major part del territori de la nostra llengua, demostra 
què la concordansa del participi ab el terme d’acció es una lley interna del català, y. 
axò es una prova més de que l’estructura de la nostra llengua es la que s’es allunyada 
manco de la llatina, la que menys s’en es moguda. 

Y aquexa concordansa, no sols se fa quant el terme d’acció va devant el participi, 
com si li va derrera [he VISTES les teues germanes; ara ta mare no l'he VISTA); y, si ’1 
terme d’acció son diferents noms de genre diferent,* concorda el participi amb el de més 
prop (l >. Lo que hi ha, que de vegades falla àquexa lley quant el participi s’ano¬ 
mena abans que ’l terme d’acció, y axò ’s comprèn molt bé tenint en compte que, en par¬ 
lar, un no atén sempre a si dit terme d’acció revestirà la torma masculina o la femenina, 
si serà un singular o un plural. 

De l’estudi qu’hem fet durant molts d’anys demunt els monuments escrits en tots 
els sigles y demunt el llenguatge vivent de totes les regions de la nostra llengua, qu’hem 
trescades d'una en una, resulta lo següent: 

I. Axí com, del sigle XVI enllà, no son gayre les vegades que ’ls monuments es¬ 
crits falten a la regla de la concordansa del participi, d’aquex sigle ensà hi falten més 
sovint, y, com més va, més. 


(1) Posant aquí alguns eczemples que hú comproven: 

—«... si ha creat pecat e colpa...» (Bt. R. Lull, Del Qentll, ed. Rosselló, pàg. 235);—«... hauran feytes injuries e torts als 
bomens... (id. ib., pàg. 270);—« .. com deliberació e acort havien ahut de parlar...» (Marslll, Crònica , L. II, c. 28);—«... vull 
dir don han pres principi y comensament...» (Tomich, Crònica, c. 26);—«... lo motiu y la causa era estada haver heretat 
esta càrrega...» (Fr. Salvador Pons, Esposfció del Miserere, Barcelona, 1592, fol. 54);—«... que so guanyada honra y fama...» 
(Romancerillo Cataldn d’En Milà, n. 124, La Fugitiva, variant A). 


Digitized by ^.ooQle 



I2Ó — 


II. Les poquíssimes faltes de tal corcordansa, del sigle XVI enllà, casi sempre son 
quan el participi s’anomena primer que '1 terme d'acció (he VIST ta mare). Desde ’1 
sigle XVI va desaparexent la concordansa en tal cas, fins que a n’el sigle XVIII y XIX se 
pert casi de tot dins els escrits de totes les regions de la llengua, fora ’ls escrits mallor¬ 
quins, que la conserven qualque mica. El llenguatge vivent respecte de tal concordansa, 
axò es, en anar el participi devant el terme d’acció, se troba de la següent manera: A 
Catalunya les regions més allunyades de l’influència castellana l’observen qualque 
poch y els escriptors catalanistes l’observen manco. En son escepcions gloriosíssimes 
Mn. Cinto y En Ruyra. A València s’hi pot donar per perduda tal concordansa, tant 
dins el poble com entre ’ls escriptors. A Alguer s’hi observa am prou regularitat, si 
hem de judicar per les cartes y articles que ens envièn els entusiastes que hi tenim y 
per la conversa dels dos que son venguts a n’el Congres. A n’el Rosselló s’hi observa 
qualque poch. Li ha fet mal l’influència francesa, que li es contrària en tal cas. A LES 
Balears es allà ont se conserva millor, sobre tot a Mallorca y especialment dins la pa¬ 
gesia. Menorca y Ivissa no l’observen tant. 

III. La concordansa del participi, quan aquest s’anomena després del terme d’acció 
[la mare no l'he VISTA), es la que s’es conservada més, la que surt ab certa regularitat, 
fins y tot dins els escrits dels sigles XVIII y XIX, escepció dels valencians. Y lo bo es que ’i 
poble de les diferents regions valencianes desde Elx fins Ulldecona, conserva qualque 
poch aquexa concordansa. Ho proven les frases cullides àl vol a n’aquells indrets durant 
moltes de les nostres escursions y les que conservam dins les nostres llibretes de notes. 

IV. Dins Catalunya espanyola, el poble conserva prou aquexa concordansa; l’obser¬ 
va més que molts dels escriptors catalanistes. Tenguérem ocasió d’observarho en les 
escursions de l’any 1900, 1901 y 1902 y ara debellnou en la qu’hem feta ab el docftor 
Schàdel aquest istiu passat, de cap a cap de la serra pirenenca, de Perpinyà fins a la 
Vall d’Aràn y de la Vall d’Aràn fins a Cadaqués. Per tot arreu fora Vilaller, a la ralla 
d’Aragó, trobàrem tal concordansa, y succeex una cosa ben curiosa, que ben sovint 
hem comprovada, que 'ls metexos escriptors que, tot escrivint no l’observen casi may, 
l’observen més quan parlen, quan no hi pensen, quan no ’s recorden de la gramàti¬ 
ca... castellana. Tenim frases axí dins les nostres llibretes, cullides al vol de la boca 
metexa d’insignes escriptors catalanistes. 

V. A n’el Rosselló observen ordinàriament aquexa concordansa perque l’influèn¬ 
cia francesa que patexen, no li es contrària, com també l’observen a l’Alguer per la me¬ 
texa raó, perque l’influència italiana l'afavorex. 

VI. A Mallorca’s conserva tal concordansa, sobre tot dins la pagesia, casi com a 
n’el sigle XV. Per axò'ls escriptors mallorquins, entre tots els de l’actual Renaxement, 
son els qui menys infringexen la regla. 

VII. Els monuments escrits del sigle XVI ensà y l’estat actual de la llengua parla¬ 
da en les seues diferents regions, demostren que, allà ont es més forta l’influència cas¬ 
tellana, més poch s’hi observa la lley de la concordansa, y s’observa màs allà ont es 
més fluxa dita influència. 

VIII. La lley de la concordansa s’observa més avuy dins la llengua parlada que 
dins els escrits per la raó de que, en parlar, un se dexa dur més de l’instint de la llen¬ 
gua que no quan un escriu, que’s recorda més de lo que li han ensenyat qu’es lo co¬ 
rrecte, axò es, de la gramàtica, que en el nostre cas es la castellana, contrària de tot a 
dita concordansa. 


Digitized by ^.ooQle 



27 — 


IX. Les infraccions de la lley de concordansa en les persones que no sutrexen 
gayre l’influència, se deuen a la falta d’estudis gramaticals del català, de que fa sigles 
patex la nostra gent. 

Ara bé, l’alteració y capgirell que ha sufert la lley de la concordansa del participi 
dins la nostra llengua del sigle XVI ensà ^es una evolució natural y espontània sobre¬ 
vinguda dins del català com sobrevingué dins el castellà a n’el sigle xm o xiv, o es 
una invasió de la sintacsis castellana dins la nostra a consecuència de la preponderàn¬ 
cia de Castella dins Espanya desde ’l sigle xvi, qu’ha tendit sempre y tendex a castella- 
nisar tota la península. 

Per nosaltres es evident de tota evidència qu’aquexa alteració de la lley de concor¬ 
dansa del participi np es cap evolució natural y espontània sobrevinguda dins la llengua 
nostra, com la que ’s desplegà dins la castellana a n’els sigles XIII o XIV, sino qu’es una 
invasió violenta de la sintacsis del castellà, invasió que comensà a n’el sigle xvi, que 
d una no’s feya sentir gayre, pero que, com més anà més se feu sentir fins arribar a 
Testat actual. 

La evolució que s’obrà dins lo sintacsis castellana respecte de tal concordansa, fou 
natural, fou espontània. ,;Quina influència llingüística estranya patí el castellà aleshores 
que la pogués produir? Cap. Ademés, no ’s desplegà tal evolució just dins centres de 
població determinats ni dins els llibres primer que dins el llenguatge vivent, que sapi¬ 
guem, sino que ’s produí per tot arreu simultàniament y del llenguatge parlat passà 
dins els escrits y devers del sigle xv ja no ’n quedava rastre de tal concordansa dins el 
castellà. Per tot axò l’alteració y esveiment de la concordansa del participi dins el 
castellà té tota la trassa d’ una evolució natural y espontània sobrevinguda dins aquella s 
llengua. 

^Succeex res d’axò a la catalana? Succeex tot lo contrari. Estudiant els monuments 
escrits, que son les úniques fonts aont podem acudir, ^se nota cap moviment, cap altera¬ 
ció de la lley de la concordansa del participi durant els sigles anteriors a la preponde¬ 
rància y a l'influència castellana dins el nostre territori? No crech que hi haja negú que 
siga capaç de demostrarho. Aquí no’s nota alteració de la lley de la concordansa fins 
que’s presenta l’invasió, l’influència castellana, y aquexes alteracions se fan sentir ca- 
balment dins les regions, dins els punts aont l’influència castellana es més forta, com 
son València y totes les regions que confronten ab el territori de llengua castellana, y 
els grans centres de població aont l’influència oficial es més viva y més intensa y aont 
la castellanisació se fa més envant. Y ens trobam qu’avuy les regions aont l’influència 
castellana s’es feta sentir menys, son les que menys infringexen tal concordansa, y que 
Tinfringexen espantosament les regions més castellanisades; ens trobam que l’infrin- 
gexen més les persones instruides a la castellana que les que no tenen lletres, y que les 
metexes persones instruides l’observen manco quan escriuen que quan parlen. 

;Que prova tot axò sino que la pertorbació y alteració de la lley de concordansa 
del participi, no es dins el català una evolució natural y espontània, sino una invasió 
forastera, una alteració violenta, una imposició, un cas d’influència castellana? 

Si jo me trobava que les alteracions de la lley de la concordansa sortissen desde ’l 
sigle XVI ab la metexa insistència dins tota classe d’escrits y simultàniament dins totes 
les regions de la llengua, o be que d’una regió se propagassen dins l’altra y acabàs tal al¬ 
teració per notarse igualment dins tots els monuments escrits y qu’avuy en día aquexa 
alteració reynàs dins totes les regions de la llengua y ja no romangués casi cap rastre 


Digitized by ^.ooQle 



128 — 


d’aquella lley en lloch,—aleshores jo acalaria el cap, y diria:—No hi ha remey se trac¬ 
ta d’una evolució de la llengua, que la llengua ha acabat per acceptar. Pero aquí, 
senyors, no hi ha res d'axò; aquí no hi ha més que una invasió de la sintacsis castella¬ 
na dins la nostra; ncj hi ha més qu’una pertorbació de l’estructura interna de la llenguà 
intentada de part del castellà; aquí no hi ha més qu’una deturpació, qu’una espoliació 
feta a algunes regions, no conseguida dins moltes d’altres. 

^Que ’m diràn qu’es un fet aquexa alteració, perturbació y espoliació, y qu’ara ja hi 
estam acostumats, y no es cosa de dexarho? Si aquest criteri ha de reynar, érem ben 
escusadors de fer el renaxement. Bé hauriem pogut seguir escrivint en castellà, perque 
era un fet que tothom ja hi escrivia y ben avesats que hi estàvem. No ’s tracta de res¬ 
taurar la llengua? Com la restaurarem si no es desfent tots els fets que hi ha contraris 
a ella? ^Com la reintegrarem si consentim en que romanga espoliada, despullada, des- 
posseida, desvalguda de lo seu, de lo que constituex la seua fesomia pròpia y caracte¬ 
rística y que la diferencia y la distingex de les altres llengües, com es axò de la lley de 
la concordansa del participi? ^Qu’es un fet la perturbació de tal lley? Donchs, a n-els 
que ’ns deym amadors de la llengua catalana y duym enarborada la bandera de la seua 
restauració y reintegració, ens pertoca protestar de tal fet; ens pertoca combatre a tota 
ultransa tal fet; ens pertoca fer desaparèxer, destruir tal fet. 

L’influència castellana ens ha pertorbada desde ’l sigle XVI la lley de la concordansa, 
pero no la mos ha poguda prendre. Ens hi ha fet esquexos, la mos ha tisoretjada y es- 
filaguessada prou, pero no es estada capaç de despullarmosne. La coeczistència, de les 
transgressions de la regla y de la seua observansa a totes les regions proven l’eczistèn- 
cia, més ben dit, la subsistència de tal lley, qu’estam a n’el cas de mantenir y defensar tots 
els qui ’ns tenim per amadors de la llengua catalana y estam consagrats a la seua restau¬ 
ració, reintegració y enaltiment. 

He DIT. 


\ 


Digitized by ^.ooQle 



129 — 


ESMENA TOTAL de D. Pompèu Fabra, Professor de l’Institut Tècnich, de 
Bilbao. 

I. Originàriament totes les llengües novo-llatines fan concordar el participi ab el 
regim directe. (En una oració com he cantada una cançó , que significava originària¬ 
ment tinc cantada una cançó , tenim: he verb, una cançó règim directe, cantada predicat 
d’aquest règim; donchs, naturalment: acord de cantada ab cançó). 

II. Més tart, quan la combinació sintàctica verb-predicat [he cantada) passa a esser 
un temps (el perfet del verb cantar ), llavors la flexió del participi tendeix a desaparèi¬ 
xer,es dir, se tendeix a donar una forma única al temps compost (HE CANTAT una cançó , 
com HE CANTAT un cant), exactament com en els temps simples (CANTEM una cançó , 
com CANTEM un cant). 

III. Aquesta tendencia ’s manifesta en totes les llengües, sobre tot quan el participi 
precedeix el règim: en cap d'elles l’acort del participi y del règim es obligatori en tots 
els cassos [aveva vinto una impresa , Maqiliavel, quelle che abbiamo veduto; en francès el 
participi es sols variable quan el precedeix el règim: la femme que fai vue , però f ai vu 
une femme). Es una afirmació gratuita l’atribuir exclusivament a l’influencia castellana ’l 
pas del participi constantment flexible del català antich [he cantada una cançó) a par¬ 
ticipi generalment no flexible [he cantat una cançó). 

IV. Donat l'estat actual de la llengua, creyem que pot tant sols considerarse obli¬ 
gatori l acort del participi ab el règim directe quan aquest es un pronom de tercera 
persona o la partícula ne: La noya , no l'hem vista; llebres, nhem caçades quatre. 


Digitized by CnOOQle 



— 130 — 


Tema VII 


Del ús dels verbs auxiliars catalans 


D. Bernat Obrador y Llicenciat en Filosofia y Lletres, en defensa de les seves con¬ 
clusions. 

Honorables Senyors: 

El tema filològich de que us vaig a parlar tant breument com ho permeti la claretat 
necessària, havia d’esser tractat per mon pare, En Mateu Obrador, de qui molts de 
vosaltres sou coneguts y bons amichs... Però... circunstancies especials y dolroses li 
feren preveure, fa algun temps, que no li seria possible encarregarsen; y aleshores, per 
desitx meu espontani y prèvia la benvolent aquiescència de la digníssima Comissió 
tècnica del Congrés, vaig decidirme a sustituirlo fins allà ahont me fos possible. 

Desseguida que vaig comensar l’estudi del tema, vengué a mesclarse amb la viva 
complacencia que hi prenia, un sentiment de temor prou justificada. Tot llegint alguna 
autorisada Gramàtica Catalana allà ahont parla dels verbs auxiliars, y lo que diu sobre 
el metex punt qualcun dels nostres més experts Uenguistes, al adonarme de que les 
meues opinions dissentien marcadament d’aquelles regles y doctrina, me venia molt 
costa amunt el pensar y creure que jo, neòfit y dexeble, pogués rahonablement contra¬ 
dir les teories dels mestres de la nostra filologia; y no m’hi sabia avenir a no poder 
prendre sens reserves per base del meu treball llurs principis y ensenyances W. Mal¬ 
grat aquesta consideració vaig preferir pecar de temerari que de covart, confiant que 
aquí no faltaria qui 'm rectificàs si jo anava errat, y romandría fallat segons rahó el 
plet interessant del ús dels verbs auxiliars dins la nostra llengua . Mes abans d’entrar 
dins la part concreta y que’m diríem tècnica de la qüestió, permeteume, senyors, algu¬ 
nes breus consideracions que no ’m semblen inoportunes. 

Sens dubte la tradició llenguística, estudiada ab criteri verament científich, es no ja 
un auxiliar sinó el fonament indispensable per determinar les lleys que han de regular 
el bon maneig de cada llengua. Però també ès ver que la tradició llenguística, (singular¬ 
ment en aquells pobles que han suferta durant uns quants segles l’influencia tòxica d’un 
idioma oficial estem), si la miram ab criteri superficial, ens conduirà vers l'absurde, 
vers l’anarquisme gramatical més desenfrehit. 


(1) Més tot sol encara ’m vaig veure y més abandonant a les meves migrades forses, quan cercant ajuda y argu¬ 
ments d’autoritat dins les gramàtiques modernes de la llengua francesa, tant singular de la nostra en aquest punt con¬ 
cret dels auxiliars, vaig trobar que la més autorisada de que jo tenia noticies, la den Brunot, m’enredava més la qüestió 
y s’allunyava prou de les meues conviccions personals. No es aquesta bona oportunitat ni jo som qui per fer observa¬ 
cions a n’el llibre den Brunot, però vull fer constar que hi trop bastant que dir a alguns capitols. Altres gramàtiques 
franceses, segons notaré més envant, me donaren un poch més de llum que la susdita. 


Digitized by ^.ooQle 



- 13 * — 


Aquella afirmació tant general, expressada pe ’l vell aforisme horacià, de que el # 
poble es el qui fa la llengua, me sembla una gran inexactitut quan se tracta d’un poble 
y d una llengua sotsmesos per varies centúries a tals influencies estemes, que les lleys 
de l evolució normal que amb el temps sufrexen tots els idiomes son estades llavors, 
sinó destruides del tot, al menys reduides a un estat catalèptich d’uns quants segles de 
durada. Quan Horaci calificà l’ús general de jus et norma loquendi , no era passat el llatí 
per un llarch període d’ensopiment ni ’s era vist may rèduit a n’el trist paper de dialecte 
regional. Si Horaci hagués previst el llatí mitjeval, calificat per un dels nostres humo¬ 
ristes de llatí en putrefacció; si hagués suposat lo que sufriría alguna llengua romànica, 
arreconada en nom d’un idioma oficial, privada durant varies centúries de tot conreu 
literari; dexaume creure, senyors, que Horaci no hauria escrita sens moltes salvetats la 
seva màxima. 

Ja sé que quan se diu que'l poble fa la llengua, se conta naturalment ab la depura¬ 
ció que’n fan els escriptors. Però aquesta depuració no basta, es del tot inútil si no’s fa 
més que per pulcritut artística, si no s’estrema fins a convertiria en partípns , en pre¬ 
meditada y enèrgica resistència contra tot lo que vaja cap a la desnaturalisació del llen¬ 
guatge, imposantse axí a n’el moviment plebeu, reaccionant constantment contra el 
volapukisme que decolora y esbrava el gèni de la llengua. Més us diré: es necessari 
que aquesta resistència sia ben exagerada, tant com ho sia la corrent contraria; y sols 
axí ’s podrà esperar que les coses tomin a llur just terme mitjà, quan entre una forsa y 
l’altra ’s fassa l’equilibri. 

Y aquesta resistència, ens dol haver de regonèxer que no l’ha tenguda casi cap dels 
nostres escriptors, d’ensà que ’l català comensà a sufrir pressions estranyes. Axí es que 
actualment seria lleugera tasca autorisar amb una aclaparadora multitut d’exemples 
històrichs l'ús de molts de barbarismes y construccions vicioses y desbarats evidents 
d’aquells que no tenen defensa possible. Qualsevol de vosaltres qui haja fullejat llibres 
catalans impresos o manuscrits durant els segles XVI y XVII y XVIII, ho sab millor que 
jo. Y essent axí, c *que ’m fa a mi que una Gramàtica me don per llegítim y justificat l’ús 
d’aquest o l’altre auxiliar ab tals o quals verbs, si no funda les seves afirmacions y 
regles més que ab la presentalla d’un parell de centenars o milenars de textes de totes 
les èpoques? (x >. 

L’única manera de donar algun valor (y encara seria un valor molt relatiu) a la sim¬ 
ple exhibició de testimonis històrichs, seria realisar una labor com la realisada p’En 
Robles Dégano ab i’«Ortología Clàsica de la Lengua Castellana»; vench a dir: analisar 
escrupulosament un’obra clàssica, o les obres d’un autor o dels principals de cada 
època; recontar, p. ex. quantes vegades s’hi escau dins l’obra o dins l’autor tal verb ab 
1 auxiliar haver y quantes ab l’auxiliar esser; y després d’enllestir aquesta labor senzi¬ 
llament titànica, fer la comparació numèrica, que seria més o manco significativa y con¬ 
vincent per aquells qui admeten la lley de les majories. Però, y per aquells qui no 
l’admeten?... 


U) Axò no vol dir que no ’m cuidàs prou d’examinar atentment els textes que presenten com a comprovació de les 
regles En Th. Forteza a la seua Gramàtica y Mn. Alcover a les Qaestions de Llengua y Literatura Catalana. La 
lectura de tot quant diuen tant un com l’altre no fa sinó confirmar les meues conviccions pròpies sobre l’ús dels auxi¬ 
lií» catalans. 


Digitized by LnOOQle 



— 132 — 


Per axò lo seriós y lo científich es no aturarse a la superfície dels fets. Observem, 
sí, sens necessitat de fer guarismes, les diferents tendencies dels clàssichs de cada 
època; afegimhi l’observació de les varietats locals del llenguatge vivent; y cerquem 
després el per què, la rahó d’esser de cada tendencia sens prejutjaria; estudiem escru- 
pulosament quines maneres de dir son pròpies de la naturalesa íntima de la llengua y 
quines son filles d’una bàrbara y vergonyant castellanisació: cuidem bé de no confon¬ 
dre aquelles influencies llegítimes y sanitoses que hajam pogut rebre de les llengües 
germanes, ab les invasions brutals que 'ns fan mal-bé la nostra; y després d’aquest 
estudi filosòfich, reposat y minuciós, quan vejam amb evidencia quin es el nostre patri¬ 
moni, rebutjem y foragitem tot lo que no hi pertany. 

Convensut de que el bon camí era aquest, vaig comprendre que no ’m tocava a mí, 
per falta de temps, d’enginy y de cultura, el fallar aqueys plets gramaticals, sinó que 
ja faria prou si conseguía obrir amb acert l’expedient. Vaig interrompre, donchs, la 
fàcil tasca d’omplir de testimonis històrichs quaderns y més quaderns, y vaig anarmen 
a la rel de la qüestió. 

L’origen del auxiliar esser (x > se troba (y axí ho regonexen tots els romanistes) en 
els temps composts dels deponents llatins; y com que, tant en llatí com en català, el 
participi que acompanya aquest auxiliar concorda constantment amb el subjecte, si 
tenim en compte per altra part la significació purament sustantiva del verb esser , haurem 
de regonèxer que aquell participi es una vertadera adjetivaçió del metex subjecte. 

L’auxiliar haver té per origen la construcció llatina del verb habere amb un sustan- 
tiu y un participi posats en acusatiu y concordats sempre en genre y nombre. An el 
significat propi de habere , que era de possessió real y efectiva, (p. ex. habeo emptam 
villam ), s'hi va afegir ja en temps de la bona llatinitat l’idea de possessió figurada ò 
metafòrica. Axí donchs, se podia dir correctament: habeo amissam sororem y també: 
habeo scriptam litteram , després de tramesa la carta. Estava emperò reservat a n’els idio¬ 
mes romànichs, principalment al castellà, el desposseir el verb haver com auxiliar de tota 
significació pròpia y concreta, dexantli solament la missió de posar el participi del verb 
en pretèrit o futur, per suplir aquells temps simples del llatí que no eren passats a les 
llengües derivades. 

Però notem bé que en llatí quan el verb habere acompanyava un participi, aquest 
concordava sempre amb el terme de l’acció; y quan no n’hi havia de terme d’acció 
exprés, el participi prenia invariablement la terminació neutra singular; sense que may 
per may s’unís el verb habere a un participi que hagués de concordar amb el subjecte, 
per exigirho la mutua relació entre l’un y l’altre. A dins les llengües romàniques qui 
conservaren el participi variable, aquest concorda sempre amb el subjecte quan va 


(1) L’ús del auxiliar esser se troba ja dins la llengua grega, formant alguns temps de la veu mitjana, respecte de la 
qual vegis lo que diuen les bones gramàtiques gregues. Transcrlch de la Sintassigreca del distingit helenista Q. ZenonL 
(Venezla, 1901, ed 29*) els paragrafs següents: 

«11 slgnificato originario del Medio è riflesslvo, vale a dire l’azione espressa del verbo nel Medio rltorna al soggetto 
da cul procede. Però questo slgnificato restò il meno frequente; per esprimere questa riflessione diretta si preferisce 
l’uso dell’attivo col pronome rlflessivo quale oggetto. — Plú spesso 11 Medio indica che 11 soggetto fa l’azione In suo 
vantaggio o in suo danno, o semplicemente per suo proplo conto e riguardo. — H Medio ha pure non dl rado slgnificato 
reciproco, dinota cioè l’azlone che il soggeto e l'oggetto si fanno a vicenda. — Spesso 11 Medio non significa altro che 
una plú viva comparteclpazione del soggetto all’azione che'esso fa sicchè è sinonimo al corrispondente attivo. — Come 
l’attivo, cosl anche 11 Medio ha qualche volta signlficato causatívo; indica cioè che 11 soggetto fa fare ad altri un’azione 
per sè, per proprlo vantaggio, o permet te sl faccia a lui.» 


Digitized by LnOOQle 



— 133 — 


acompanyat del verb esser y fora de certs casos raríssims que sens vacilar gens ni mica 
podem calificar d’incorreccions, que no més el vèurels escrits ja fa mal d’ulls. En 
quant a n’els participis qui van amb el verb haver , concretantnos a n’el català, veim 
que concorden amb el terme de l’acció, casi sempre, si el participi va darrera; y molt 
sovint encara que vaja el participi davant; sobre tot durant les èpoques y a les regions 
menys atacades pe ’l virus castellanista. Per l’influencia d’aquest virus se troba de vega¬ 
des el participi en terminació neutra singular, fora dels casos en que deu estarhi; o 
concordat amb el subjecte viciosament si no hi ha terme de l’acció. Lo que no he tro¬ 
bat may en les meues lectures, lo que no he sentit may ni a dins ciutat ni a la pagesia, 
es un participi que concordàs ab el subjecte, acompanyat del verb haver y haguenthi 
el terme de l’acció fins y tot tàcit a dins la frase. Provam de construime una d’oració 
d’aquestes, amb subjecte femení, perque l’orella no prenga el participi neutre per mas¬ 
culí concordant, y vos produirà l’esgarrifansa d’un dir sense tò ni sò, d’una cosa 
desgavellada. 

Aquesta diferencia tant radical y tant evident entre les relacions que guarda cada 
un dels auxiliars amb el participi que l’acompanya, relacions de forma que ’s deriven 
de les més íntimes y fonamentals que lliguen cada participi ja sia amb el subjecte, ja amb 
el terme de l’acció o ab l’acció verbal metexa, (x > me sembla el fonament segur y 
racional per deduir la regla ÚNICA y SENS EXCEPCIONS, com cal que sía^una regla ben 
formulada. 

La tradició, estudiada amb el criteri que abans us he indicat, tant bé com jo— 
i pobre de mí! — podia ferho; la tradició y la llògica ’m diuen que quan un participi es 
l’adjetivació del subjecte, axò es, quan significa concretament un nou estat, una nova 
qualitat del metex subjecte, ha de prendre per auxiliar el verb esser; però quan el 
participi es adjetiu del terme de l’acció, o es una simple desinencia verbal que no té 
valor adjetiu respecte del subjecte ni del terme, sinó solament respecte de l’acció, 
aleshores ha d’anar amb l’auxiliar haver <®>. En conseqüència veus aquí la Regla que 
tench l’honor de proposar a la vostra consideració: 

«Tots els verbs prendràn l’auxiliar haver quan s’usin com a transitius. — Els verbs 
intransitius y tots aquells que s’usin com a tals, prendràn l’auxiliar esser quan formin 


(1) Me par que dins la Gramàtica çatalana el tractat dels auxiliars ha d’anar precedit per la teoria del participi, 
soo valor dins l’oració y ses relacions ab les altres parts de la metexa. Al formular una oració de temps compost l’idea 
del verb principal, — y per consegUent la de son participi, — es anterior Uògicament a l’elecció d’auxiliar. Pot esser que 
per haver adoptat un ordre expositiu Invers del ordre llògich, no han pogut els gramàtlchs catalans evitar la confusió y 
deficiència de llurs regles sobre l’ús dels auxiliars; les quals regles signifiquen realment un treball considerable y de 
vertader mèrit, per lo molt que s’acosten a l'exactitut pràctica, malgrat lo arbitrari de llur fonament. 

(2) Trobada la lley, calla formularia amb una regla concreta y clara, per lo qual hl vaig veure al principi alguns 
inconvenients. Primerament hl ha molts de verbs que camvien mojt sovint de significació y fins y tot de forma, dels 
quals ne 'spot dir que prenen l’un o l’altre anxiliar, sinó es distingint els cassos particulars en que pot trobarse cadascun 
d’aquests verbs. En segón lloch, la tradicional divisió dels verbs en transitius, intransitius, reflexius, Impersonals, etc., 
no ’a podria servir de cap manera per formular la regla en la forma usual: tals y tals verbs prenen haver; tals y tals 
altres, esser; perque està fundada aquella classificació més tost en rahons de forma que en rahons Uògiques y de signi¬ 
ficació. Aleshores vaig Idear una classificació dels verbs, utilisable per aquest cas concret, sens fixarme gaire en la seva 
conveniència desd’un punt de vista general. Es la segtient: 

I. Verb sustantiu. L’únich es esser. S’unex com auxiliar a son participi estat. Son participi sigut, usat a algunes 
regions de Catalunya, pren ordinàriament l’auxiliar haver . 

II. Verbs que exlgexen un objecte passiu diferent del subjecte agent, en el qual objecte queda terminada l’acció 
verbal Son els vulgarment anomenats transitius o actius. Tots ells prenen per auxiliar haver. 

III. Verbs que no deventse Incloure en la classe V, tenen per objecte passiu el metex subjecte; els quals poden esser 
de forma dita reflexiva, — com vestirse, rentarse, etc., — o bé de forma ordlnaria, — com venir, fugir, etc., — dels quals 


Digitized by ^.ooQle 



— 134 — 


una oració ahont el participi que acompanya l’auxiliar sia una adjetivació del subjecte; 
y prendràn l’auxiliar haver quan el participi sia adjetivació de Tacció o una pura desi- 
nencia verbal per formar els temps composts. En els casos que puguen semblar dubfo- 
sos, s’adoptarà l’auxiliar haver si aquell qui escriu o parla vol referirse a l’acció princi¬ 
palment; y s’adoptarà esser si ’s vol determinar principalment l’estat que Tacció en 
resulta pe ’l subjecte» < x ). 

Aquesta Regla, com ja he dit, no té escepcions. 

Potser a quelcun de vosaltres li semblarà tal Regla poch concreta y d’aplicació difí¬ 
cil; mes si provau d’aplicaria a alguns casos pràctichs veureu com es molt més sen¬ 
zilla y fàcil de lo que sembla a primera vista k). 

Per altra part me convé fervos notar dues coses: la primera, que aquesta Regla, for¬ 
mulada sense pretensions de suposaria perfeta, me sembla bastant més obvia y precisa 
que les establertes fins ara, amb la ventatge de no tenir escepcions, com en tenen les 
altres. Y la segona, que hi ha en totes les llengües una multitut de qüestions gramati¬ 
cals, (y la que tractam n’es una), respecte de les quals no es possible dictar regles inte- 
legiblés per aquells qui no sien poch o molt filòlechs y gent de lletres, qui son els 
encarregats d’imposar y ensenyar pràcticament la regla. A n’el poble — descontant y 
tot els analfabets, — es feyna de bades la de dictarli regles; perque l’adopció pràctica 
y efectiva d'una regla que haja de modificar radicalment una costum adquirida, axò 
sols es cosa d’homens lletrats. Y fins y tant que els escriptors més o menys populars 
hajan. influït per tots els medis possibles damunt el poble, destruint l’oyós llegat d’uns 


veim que ’l participi es utia vera adjetivació del subjecte, o sia que l'oració construïda amb aquests verbs, té el metex 
subjecte per terme d'acció. Tots prenen esser per auxiliar. 

IV. Verbs que no admeten objecte passiu en el qual Facció sia rebuda y terminada, car son participi no té valor 
d’adjetiu, essent únicament una desinencla verbal invariable que forma amb l'auxiliar els temps composts.—P. ex.: 
lleure , parlar, jeure, riure , etc. — Tots ells prenen l’auxiliar haver. 

V. Verbs que indiquen una acció pròpia de la naturalesa genèrica o especifica del subjecte, acció que necessària¬ 
ment ha d'efectuarse quan les clrcunstancies exteriors no ho impedescan am forsa Invencible. — P. ex.: Créxer , florir f 
brostàr, madurar, engrexar, granar, etc. — Tots manco néxer , prenen haver per auxiliar. De la rahó perque nèxer no 
seguex els altres verbs de la metexa classe, en diré qualque cosa en tractar més extensament d’axò dels auxiliars, segons 
indich a la nota (8). 

(1) La Gramàtica francesa de D. Carlos Soler y Arqués, (Madrid, 1889, ed. 15*) es l’única de les varies que he vistes 
que fa algunes indicacions sobre Tús dels auxiliars ètre y avoir, en el metex sentit de la nostra regla. En Condillac, citat 
p’el metex Soler, diu que en francès to flevre A cessée vol dir que la febra s’es espassada de moment, però tornarà, (idea 
principal: l’acdó verbal, una fase de la malaltia); y que la flevre EST cessée, vol dir que es passada per ho tornar; (idea 
principal: Testat d’anulació — passer le mot — del subjecte, la febra). 

(2) Suposem que jo tench un roser que la setmana passada no tenia cap rosa; y avuy The trobat plè de poncelles y 
de roses ben badades^ £l·le de dir que el roser ha florit o es florit? A primera vista sembla que el participi, florit, es una 
adjetivació del subjecte, el roser; mes un senzill anàlisis del cas ens farà veure que no es axi. Si deim el roser es florit 
indicarem certament Testat de la planta, sens donar a entendre si té roses tretes d’enguany o de fa 10 anys o ab initio 
mundi (lo qual seria un desbarat botànich, però no un desbarat gramatical); y precisament lo que’s tracta d'indicar es 
que ’1 roser ha treta la seva 'florida ordinaria y periòdica. Per altra part si els rosers fossen dos, podríem dir sense por de 
passar per Incorrectes, que ’ls rosers han florit; y aquesta possibilitat de conservar el participi en singular, (neutre), amb 
el subjecte plural demostra que el participi no es en tal cas adjetivació del subjecte.— En català direm: mon pare es 
pujat; mon pare ha pujat el llibre; y direm també: mon pare ha pujat depressa, perque l’adverbi depressa demostra que la 
frase’s referex principalment a l’acció. 

Notem de passada lo que ja he dit abans respecte dels verbs que com florir denoten una acció vegetativa, (pròpia de 
la naturalesa genèrica o especifica del subjecte). A cadascun d'ells se ’ls pot aplicar un exemple com el del roser florit y 
se comprendrà que han de prendre l’auxiliar haver . 

(3) Fas comptes publicar més envant, quan el temps m’ho permeti, un treball complementari del present, aplicant la 
regla aqui formulada a les varies classes de verbs catalans, com son els reflexius, reciprochs, verbs composts, etc.; a fi de 
concordar la nova regla ab les que han donades fins ara els gramàtichs catalans, rectificant aquestes en lo que tenen 
d'inexactes y aprofitant tots els exemples qu'exposen En Th. Forteza y Mn. Alcover, per demostrar com s'ajusten com¬ 
pletament a la regla única. 


Digitized by LnOOQle 



— 135 — 


quants segles de castellanisme, no ’s conseguirà modificar l’ús popqlar incorrecte dels 
auxiliars. Dich modificar y no evitar per complet, perque no crech que negú pretenga 
arribar may a comunicar a les multituts la correcció y pulcritut que son y foren sempre 
y per tot lo món, privilegi dels artistes de la paraula. 

Resumint, senyors, y estenent a totes les qüestions gramaticals lo que pens 
d’aquesta qüestió particular: l’estudiós filòlech, com el de les altres ciencies, ha de pro¬ 
cedir, en mon concepte, segons el vellíssim e insustituible mètode d’anàlisis y síntesis si 
vol arribar a la fórmula segura, exacta y clara de cada regla. Estudiar els vells textes, 
estudiar la llengua viva, l’escrita y la parlada, estudiar totes les circunstancies de cada 
època, de cada autor, de cada localitat; y després d’axò, sense donar may a casos 
y exemples particulars una importància que no tenen, treuren la quintessencia de tota 
la matèria analisada, y per un exercici de rigurosa llògica formular els cànons defini¬ 
tius, que forsosament hauràn d’esser exactes si s’ha fet l’estudi com devia ferse. 

Res més puch dirvos, senyors, sobre aquest tema. Si alguns punts ens han semblat 
obscurs o massa resumits, teniu en compte lo limitat del temps. Per altra part, me pos a 
la disposició de cadascú en particular per donarli més complertes esplicacions fins allà 
on la meua curtedat m’ho permeti. Y he d’advertir finalment, qu’en estamparse aquest 
treball anirà acompanyat d’exemples y notes explicatives. 

Y ara, senyors, grans mercès per la vostra atenció y benvolensa. 

He dit. 


ESMENA ADICIONAL, de Mn. Antoni M. a Alcover, acceptada pel ponent. 


Per facilitar l’observança d’aquexa lley interna, convé donar com a norma, que 
duen l’ausiliar esser: 

à) Els verbs reflecsius pròpiament dits, axò es, sempre que ’l terme d’acció sia’l 
metex subjecte (/ES espatllat; se SÓN barallats ), y no quan es un altre (ell s'ha pen¬ 
sat AXÒ; ells s'ho havien acabat TOT). 

b) Certs verbs intransitius: naxer, morir, esser, romandre, caure, quedar . 

c) Certs verbs de moviment local: anar, venir, entrar, sortir , arribar, tornar , fu¬ 
gir, passar, pujar , muntar, devaliar, debaxar, baxar , partir. 

Sempre que qualsevol d'aquests verbs d’intransitiu passa a transitiu (HE entrat 
aquest banch, y tu /’IIAS debaxat, etc.), du l’ausiliar haver. 


Digitized by ^.ooQle 



— 136 — 


D. Armengol Puig y Sstis , Metge de Barcelona, en defensa de sa esmena adicio- 

nal a la conclusió III del ponent . 

Srs. Congressistes: L’esmena que vos presento no té altre valor que ’l de consignar 
un fet d’observació, que constitueix una excepció a l’última regla de la III a conclusió 
de la ponència. 

El fet es qu’en algunes comarques de Catalunya s’usa l’auxiliar ser o esser fins en 
les oracions de verb transitiu y per lo que jo he pogut observar, principalment en 
l’Ampurdà, fins m’atreviria a dir que s’usa com auxiliar en tots los verbs, puix qu’allí 
diuen: «Jo som portat el llibre», «Tu no ets sabut la llissó», «Jo som pensat tal cosa», 
«Tu ets menjat la sopa», «Jo ja la som digerida», «jBona la som feta!», etz. 

Per observacions fetes en converses tingudes ab individuus d’altres comarques com 
la de La Selva, Plana de Vich, Llussanès, Cerdanya y fins del Rosselló, y per con¬ 
fessió d’aquèts meteixos individuus, m’he pogut convèncer de que aquesta forma 
d’emplear l’auxiliar ser es bastant general, al menys en les comarques del Norest. 
Per això modifico lleugerament la meva esmena, redactantla aixís: «Mes aquesta últi¬ 
ma regla presenta numeroses excepcions dignes d'estudi, en el llenguatje parlat d al¬ 
gunes comarques de Catalunya , particularment del Ampurdh .» 

Aquesta esmena la proposo com adició al final de la conclusió III de la ponència. 

Fetes observacions més detingudes, y ara sí que ’m refereixo exclusivament al Am- 
purdà,—comarca que conech més perque hi he nascut y he passat en ella la major 
part de la meva vida,—tinch de fer constar que allí solzament s’usa l’auxiliar ser en * 
els verbs transitius, en els cassos en que dit auxiliar se posa en primera o segona 
persona del present d’indicatiu; de manera que aixís com en aquests cassos l’ampurda- 
nès que no s’ha mogut del seu pahís y no ha alternat ab gent d’altres pahíssos, l’usa 
casi sempre, per no dir sempre en absolut, no usa may d’aquesta regla en tots els demés 
casos quan se tracta de verbs transitius. Aixís, per exemple, no ’s diu may: «Ell es 
menjat un plat de carn», «Nosaltres no som sabut la llissó», «Vosaltres no sou pen¬ 
sat lo que feyau», «Ells son feta una mala acció», sino «Ell ha menjat...», «Nosal¬ 
tres no hem sabut...», Vosaltres no heu pensat...», «Ells han fet una mala acció». Po¬ 
drien multiplicarse els eczemples en que l’auxiliar estigués en qualsevol altre temps que 
no sigui ’l present, pera demostrar qu’en aquests casos s’usa sempre Xhaver, tant en 
l’indicatiu com en el subjuntiu y en el meteix infinitiu. Aixís no ’s diu may: «Jo era 
menjat l’escudella», «Tu eres portat diners», «Nosaltres forem o varem ser sabut la 
llissó», ni «Ells seràn tingut un bon pensament» etz.. sino «Jo havia menjat...», «Tu 
havies portat...», «Ells hauràn tingut...», etz. 

S’ha de notar qu'en la comarca a la qual principalment me refereixo (Ampurdà), 
se segueix aquesta meteixa regla de no usar l’auxiliar ser més qu’en les dues pri¬ 
meres persones del present d’indicatiu, fins en els verbs intransitius, per la majoria 
de la gent; si be es veritat que també ’s troben eczemples de persones, sobre tot en 
les d’edat, que ’l conserven en tots los temps compostos y en totes les persones dels 
meteixos, en dits verbs intransitius; mes s’ha de dir en honor de la veritat, que cada 
dia son més rars aquests eczemples. Aquestes circunstancies fan que un se pugui 
preguntar, si tal vegada s’hauría usat també avans l’auxiliar ser en tots los temps 


Digitized by 


Google 


— 137 — 


compostos dels verbs transitius. Això no es més que una pregunta, que per contes¬ 
taria s’haurien d’investigar els escrits antichs de la comarca, si n’eczisteixen, y fer ob¬ 
servacions més extenses y detingudes sobre ’l meteix terrer. Jo la faig purament a via 
d’inventari. 

No era la meva intenció entrar en aquest terreno vedat pera mi, puix que no som 
filòlech ni gramàtich; no més volia consignar el fet a fi de que no passés sense la 
més petita observació la regla sentada per la ponència, a la qual m’he referit avans. 

Y el fet crech que val la pena de consignàl, tant si ’s mira baix el punt de vista 
de l’historia natural de la llengua, com si ’s mira baix el punt de vista gramatical. 

Baix el primer punt de vista, efectivament, no hi cab cap fet despreciable per insig¬ 
nificant que sigui, sempre que’s tracti d’una modalitat de la llengua, considerada com 
un ser natural. Això que ja es de rahó natural ho demostren també els filólechs ab 
les seves investigacions 

Baix el punt de vista gramatical, també es digne d’estudi ’l fet que he aportat a la 
discussió, puix solzament estudiantlo se pot extirpar la costum que ’l tal fet suposa 
si es anòmala, o be conreuarla si es considerada com una caraterística de la nostra 
llengua, digna de ser conservada. 

Deixo l’estudi d’aquest punt y la seva resolució, a la consideració dels gramàtichs; 
però sí que tinch de consignar avans de deixarlo, que ’l fet que jo he exposat no pot ser 
un vici degut a la influencia castellana, puix qu’aquesta té tendencia a la supressió de 
l’auxiliar ser en tots els cassos, ni tampoch pot ser degut a influencia francesa, perquè 
aquesta llengua, sols usa l’auxiliar ser en els verbs intransitius; y com que les úni¬ 
ques vehines de la llengua catalana son la castellana y la francesa, això me fa pensar 
si tal vegada podria ser el fet aquest, una característica especial autòctona de la nostra 
llengua, en la forma dialectal de les comarques esmentades, o tal vegada degut a in¬ 
fluencies més llunyanes. 


EISMENA TOTAL de D. Pompèu Fabra, no acceptada pel Ponent. 

I. Originàriament totes les llengües novo-llatines presenten tres classes de verbs: 
i. a verbs els participis dels quals poden unirse a habere y a esse; 2. a verbs els partici¬ 
pis dels quals no admeten sinó habere; 3* a verbs els participis dels quals no admeteíí^ 
sinó esse. fels verbs de la i. a y 2. a classe formen els temps compostos ab l’auxiliar 
habere (he cantat); els de la 3. a , ab l’auxiliar esse (so vengut). Donchs, bé: per tot scf 
manifesta una tendencia a fer passar els verbs de la classe 3- a a la 2. a , es a dir, a reem¬ 
plaçar "auxiliar esse per l’auxiliar habere: no es solament el castellà que ha arribat a 
Templeu d’un sol auxiliar (he venido , com he cantado), sinó ’l portuguès (tenho vido , com 
tenho cantado); molts dialectes italians, el rumanès (am venit , com am cintat). Aquesta 


(1) No pretench haver fet cap observació nova, puix apart de que poden haverla feta molts, tinch de consignar que 
d Dr. Mossèn Qrandia en sa «Gramàtica Etimològica catalana» ja diu que «A vegades s’usa ser en lloch d 'haver... ab 
certs transitius». Pag. 109. 


Digitized by ^.ooQle 



- * 3 » - 


simplificació s’ha operat tambc en català modern: hem vingut , havien mort, etc. (antich 
y dialectal: som venguts, eren morts, etc.). Per quina raó no l’acceptaríem en el català 
escrit? Allí aoiit l’evolució de la llengua ha produit una simplificació, se pretendria tornar 
endarrera y establir una diferenciació artificiosa? 

II. Els escriptors de les regions ont es vivent Tauxiliar esser faràn bé d’usarlo sem¬ 
pre que espontàniament els vingui a la ploma; els escriptors de les regions ont s’ha ope¬ 
rat la simplificació dels dos auxiliars en un sol (haver), poden perfectament prescindir 
de l’auxiliar esser en els temps compostos, evitant així un divorci entre ’l llenguatge es¬ 
crit y el parlat. 


RESPOSTA de D. Bernat Obrador. 

1. a L’esmena del Sr. Puig me semblaria oportuna si el lema fos: «Usos dialectals 
dels verbs auxiliars catalans». Pero no puch admetre-la tractantse d’un estudi de gra¬ 
màtica general. La gramàtica castellana, la francesa, l’italiana, etc., donen regles que 
sens dubte son infringides a tal o qual encontrada dels respectius territoris. Y no obs¬ 
tant, a cap gramàtich, escrivint de gramàtica general se li ha acudit citar darrera cada 
regla el fet de qu’es infringida per cert nombre dels qui parlen la llengua respectiva. Es 
un fet que ’s dona sempre per entès. Aquesta mena d’observacions entren dins el camp 
dels estudis especials dels dialectes. La gramàtica general, les té en compte; però no les 
formula. 

2 . a Es exacta la tendencia senyalada p’el Sr. Fabra, envers l’adopció del auxiliar 
únich haver. Prescindint de si aquesta tendencia es deguda principalment a l’evolució 
normal de la llengua, com creu ei Sr. Fabra, o es deguda casi exclusivament, com jo 
crech, al vehinatge del castellà, lo cert y innegable es que tal tendencia es independent 
de les voluntats humanes y dels acorts d’un Congrés Filològich. Admès això, s’hauría 
de discutir si la missió dels escriptors es precipitar y favorir l’evolució o més aviat re¬ 
presentar l’element conservador y tradicional. La neutralitat es impossible, ja que negú 
pot determinar fins a quin punt s’es extesa la tendencia de que ’s tracti, y quan una 
regla filològica deixa d’esser general per comensar a esser dialectal y arcaica. Per mi, 
la missió dels escriptors es contraposarse al element popular, massa disposat a admetre 
inconscientment influencies externes y barbarismes embrutidors. Si els escriptors adme¬ 
ten tot lo que ’l poble admet, l’evolució mancada del indispensable element conserva¬ 
dor, se transformarà aviat en degeneració. 

D’aquest tema, filològich-social, fas contes d’ocuparmen en altra ocasió amb l’espay 
que la seva importància reclama. 


Digitized by ^.ooQle 



— 139 — 


Tema VIII 


Oracions condicionals 

El Rvt. P. Ignasi Casanovas, S. J., en defensa de les seves conclusions. 


El verb condicional lia d'estar en pretèrit imperfet d'indicatiu o subjuntiui 

Aquèsta qüestió no es sinó un cas particular dels molts qu’integren la part de la Sin- 
tacsis ont se tracta del us y significació dels mòdos y temps en les divèrses mènes de 
proposicions que formen el texit del discurs. Doctrina la mès filosòfica, y per dirho axis, 
la mès vital del llenguatje, perquè sèmbla qu’es la matèria aont s»encarnen les idèes, 
y adquirèxen aquèlla mobilitat, fecsibilitat y delicadèsa d’espressió, aquèll moviment de 
la vida, que no pòt tancarse dintre de mòtllos mecànichs y convencionals. Y d’aquí axis 
còm ne nex la capital importància d’aquèsta matèria, axis metex ne brota la seva difi¬ 
cultat. ^Qui es capàs d’ovirar aquèlles fibres delicadíssimes del pensament, aont vibra 
ab ondulacions infinites y delicadíssimes la vida fecondíssima de l’idèa y del sentiment? 
Aquèsts mèdis d’espressió ’ls aprenèm còm tota la llèngua per imitació, y ’ls produim 
inconscientment sènse aturarnos a reparar la filosofia que tanquen; y quan ab atenció 
escrutadora volèm reflecsionar sobre lo seu valor, y ferne anatomia, y classificàls-e, de 
vegades ens passa gayre be lo metex que quan volèm analisar aquèlls sentiments mès 
delicats y indecisos de nòstre còr, que no mès podèm sentirlos, prò son còm finíssims 
perfums qu’ab un no res s’esvaèxen, son aucells de volada rabenta, qu’^1 volèrlos mirar, 
ja s’han perdut de vista. 

jQuina trèna de fils mès delicats formen les relacions de causa y efecte! jDe quina 
diversitat de condicions dexèm còm penjada l’acció, comensant per la mès real, fins a la 
que may s’esdevindrà y fins es impossible! Dònchs tots aquèsts matisos, tota aquèsta 
filigrana les idèes la dexen com estereotipada en lo llenguatje, y no en altra part, sinó 
en l’us genial dels mòdos y temps pròpi de cada llèngua. Y lo que dich de les propo. 
sicions causals y condicionals, podèm y devèm dir de les finals , temporals, consecutives , 
concessives , y altres mènes de relació o dependència. 

L’antiga escola no ’n basquejava gayre de reduir a cànons y preceptes aquèst ritme 
y armonía complicadíSsima de les idèes en la seva espressió. El seu sistèma era ’1 que 
aprenia de la naturalèsa: ensenyava la llèngua, còm l’ensènya la mare al seu fillèt, per 
imitació, ne tenia pròu ab que sos dexebles parlessin be y ab elegancia; fòra d’axò lo 
demés era d’interès ben secundari. Prò vingué la nòva escòla llingüística plèna d’ansia, 
febrosa de sabèr les causes de cada fet gramatical, y axis còm en l’analogia se llensà 
pels camps immènsos de l’història per trobar la fè de naxement de cada forma, y fins y 
tot de cada llètra, en la sintancsis, y sobre tot en aquèsta part que tracta del us dels 
mòdos y temps, s’encelà per les regions mès enlayrades de les idèes, buscant adalerada 
les formes liingüístiques ab que ’s vestèxen al sortir frèsques y enciseres de la feconda 
sina del pensament. 


Digitized by VnOOQle 



140 — 


Axò qu’en les llèngues clàssiques s’ha fet ab una minuciositat en certs punts abru- 
madora, en nòstra llèngua es gayre be tèrra vòrge, y calría qu’un s’entafurés pels bòs- 
cos seculars de nòstres autors antichs y anés coleccionant ab amor y paciència tots 
els girats, tots els cayents que caracterisen un pensament, totes les inflecsions que donen 
un determinat color a la frase; y després d’aquèsta arraplèga, treuren les lleys de nòstra 
llèngua, qu’hèm d’estimar tant còm les lleys de nòstra patria, y ab aquèst còdex a la 
mà resseguir nòstra literatura modèrna, per vèure si es filla llegítima de tant bona mare, 
y treureli tots els pellingòys forasters, y dexarla nèta y axerida ab l’escayent y frescura 
de ses gràcies naturals. 

Una part mínima d’aquèsta gran feynada, un branquilló d’aquèsta rama capdal de 
la gramàtica, un cas particular, còm dèya al principi, del tractat dels mòdos, es el tema 
que m’assenyalà l’iniciador d’aquèst Congrés, y jò vaig acceptar ab mès bòna voluntat 
y desitj de fer quelcom a glòria de nòstra llèngua y de nòstra patria, que no pas ab 
fòrses, temps y mèdis per exposarlo còm eczigèx la dignitat d’aquèsta reyna a qui tots 
servim, l’importancia del Primer Congrés de Llèngua catalana y vòstra il·lustració. 

I. ESTAT DE LA QÜESTIÓ 

Per definir ab tota claretat l’estat de la qüestió y concretar la matèria, comensaré 
\>er dir la mèna de proposicions condicionals a que ’s referèx la pregunta. 

Condicional dièm la proposició composta que pòsa la principal còm dependenta 
d’una condició, espressada en la subordinada per una de les partícules condicionals; 
per eczemple: serem, lliures , si ho merexèm. Es de necessitat absoluta per entendre la 
doctrina a que ’s referèx el tema, distingir be la significació diversíssima que donèm a 
una metexa proposició no mès cambiant el mòdo o temps dels dos vèrbs, que hi èntren. 
L’eczemple proposat, serèm lliures, si ho merexèm , pòrta un tò de realitat qu’indica que 
la condició ’s verificarà, o al mènos que pòt realisarse. Prò si dièm, seríem lliures si ho 
meresquessim , indiquèm clarament que no s’ha verificat la condició, que no merexèm la 
llivertat y per axò no la tenim. 

Distingim dònchs dues sèries de períodes hipotètichs: la primera espressa un fet 
dependent d’una condició real , la segona afirma ’l fet dependent d’una condició irreal 
o fingida. El llatí, y sobre tot el grech, presenten encare un altra categoria condicional, 
y es quan la condició ’s pòsa còm merament possible; y per aquèst cas tenen construcció 
modal y temporal espressa. Nosaltres signifiquèm també la metexa idèa, prò l’espre- 
ssió gramatical ha de reduirse a una de les dues sèries dites, y el contecst ens esplicarà 
el sentit de la proposició. Y còm tant la categoria real còm l’irreal pòt referirse al temps 
present, passat o futur, resultaràn aquestes fonnes de nòstre període hipotètich, que 
senyalaré ab xifres pera major claretat. 

Període real: 

1 Som lliures , si ho merexèm. 

2 Erem lliures , si ho mer extern. 

3 Serèm lliures, si ho merexèm (si ho merexerèm). 

Període irreal: 

4 Seríem lliures, si ho meresquessim (present y futur). 

5 Hauríem sigut lliures, si ho haguéssim merescut. 


X 


Digitized by LiOOQle 



— i4i — 


Els pretèrits imperfets d’indicatiu y subjuntiu sobre ’Is quins vèrsa’l tema, els 
trobèm en éls núms. 2 y 4 respectivament, de consegüent per contestar a la pregunta 
podèm ja descartar tots els demès. Mès encare: l’imperfet d’indicatiu que trobèm en el 
número 2, no es pas el que motiva la qüestió, perquè sent període real de temps passat, 
no pòt entrarhi sinó l’indicatiu, qu’es el mòdo de la realitat. Per lo tant ha de concre- 
tarse la qüestió al número 4, qu’es el període irreal de present y futur. 

D’aquèst dònchs es prègunta <ihèm de dir: seríem lliures, si ho meresquessim, o be 
seriem lliures, si ho merexíem? Vèusaquí tota la qüestió que’m pertòca, encare que hi 
afegiré alguna observació important sobre les demès formes, quan naturalment em surti 
al pas. La llèngua grega empleà per la forma irreal els temps secundaris del indicatiu, 
imperfet y aorist; la llèngua llatina al revés usa Timperfel y plusquamperfet de subjun¬ 
tiu; els castellans construèxen a la llatina, y pòrten tant encarnada la terminació — st\ 
que casi s’han oblidat de la forma en — ra, y sobre tot en el plusquamperfet a un català 
arriben a marejarlo. ^Quin d’aquèsts dos sistèmes hèm d’adoptar nosaltres, el grech o el 
llatí; o millor dit, quin es el nòstre? 

II. VERB SUBORDINAT 

Suposèm primer que ’1 període es directe, o sigui que no dependèx d’un altre vèrb, 
y estudièm en ell la proposició subordinada qu’es la que porta la condició! 

Si havíem de treure la contestació dels autors modèrns, hauríem de fallar en favor 
del imperfet de subjuntiu: tal es la generalitat y casi bé l’esclusivisme ab que l’usen. 
Mes llegint els autors antichs, si no trobèm la regla invèrsa, al menos un us tant intèns 
del imperfet d’indicatiu, que no ’*is quedarà dubte de que aquèsta es forma catalana de 
sòca y arrèl. Y si de l’antiga literatura passèm a la llèngua del pòble, encare qu’aquí 
l’indicatiu no hi sovintèja tant còm en aquèlla, li trobarèm ab pròu abundor per treure 
d’una comparança dels très estats del llenguatge la conclusió, de que la preponderància 
estrema del imperfet de subjuntiu sobre l’indicatiu en les condicionals irreals es 
d’influència forastera. 

Comensant dònchs per nòstra antiga literatura, — encare que còm compendrèu no 
som pogut repassaria tota de bon tròs — tròbo un fet ben significatiu, y es que còm 
mès ens acostèm a la llèngua mare o sigui a la font llatina, mènos se li retira la filla, 
mènos sovintèja ’l girat condicional llatí de que parlèm. Vèusaquí alguns datos qu’ab 
pròu paciència tinch arreplegats, si be no son tant estensius com convindria y jò 
hauria volgut. 

Romancer del Aguiló, Cansons feudals caballeresques: 37 eczemples de subjuntiu y 9 
d’indicatiu. 

Comèdia de Dant Allighier (traducció de N’ Andreu Febrer, 1428): 63 eczemples de 
subjuntiu y 6 d’indicatiu. 

Tirant lo Blanch den Joanot Martorell (sigle XV): en els dos primers toms de l’edició 
feta per l’Aguiló en sa Biblioteca Catalana hi conto 72 eczemples de subjuntiu y 
106 d’indicatiu. 

Obres poètiques de Jordi de Sant Jordi (èntre ’l sigle XIV y xv): 4 eczemples de subjun¬ 
tiu y o d’indicatiu. 

Somni de Bernat Metge (final del sigle xiv): 10 eczemples de subjuntiu y 30 d’indi¬ 
catiu. 


Digitized by ^.ooQle 



142 — 


• Tractat de Regiment de Prínceps del Eximenis, i . a part, (sigle xiv): 2 eczemples de 

subjuntiu y ij d’indicatiu. 

Fèlix de les Maravelles del fnon den Lull, part i. a , 2. a y 3. a fins a la plana 126 de 

l’edició de Palma (sigle Xlll): 10 eczemples de subjuntiu y 21 d’indicatiu. 

Costums de Tortosa , llibre primer y segón (sigle Xlll): o eczemples de subjuntiu y j8 

d’indicatiu. 

Aquèsts datos, pòchs còm son. donen pròu clara idèa de la primera direcció del llen- 
guatje. En quant a la parla popular, ficsèushi una mica, y veurèu que la forma d’indi¬ 
catiu brolla encara ab tota la frescura antiga, ja que no tant arrèu ni ab tant variats 
matisos. Reparava jò atentament l’enrahonar dels pajèsos de les Guilleríes, mentres 
m’ocupava d’escriure aquèstes nòtes, y a cada passa ’m soptaven agradosament espre- 
ssions còm aquèstes: Si jo tenia aquella casa , lo primer de tot basquejaría del aygua. 
Si m dèya axò, pròu li ventava una bofetada. Els claus li robaria a la seva mare , si podia. 
Si li surtia al·pàSyprou el dexava ben aplansonat.. 

Qui donà al català d’un bell principi tant decissiva empènta cap a l’imperfet de 
indicatiu, es qüestió que no fa tant pel fi del present tema, còm el notar y midar si pòt 
ser la fòrsa ab que ’s llensà per aquèst cantó, y treuren el convenciment de lo arrelat 
que devia tenir la llèngua aquèst cayent, pera poguèr resistir la poderosa atracció 
llatina. ^D’aont vingué dònchs l'imperfet de subjuntiu a nostres condicionals irreals? 
Dexant lo que pugui aclarir aquèsta qüestió l’esbrinar més antichs tecstes, còsa que 
m’ha sigut impossible, no dèu ser tot estrany a n’axò '1 Renaxement. Tant còm nostres 
autors foren més llegits en els llibres llatins que desenterrà y posà de mòda aquèll 
mohiment, tant mès anaren copiant, o mès gràficament, anaren resseguint les línees 
llatines del període, que trobaven prou escayentes, y pòt ser de les altures dels escrip¬ 
tors y mèstres erudits anà baxant al pòble la corrent llatina.* D’aquèst calcar nòstre 
llenguatje en lo dels llatins se ’n tròben sovint resquicis en nòstres autors, y per no 
sortir del terrer que ’m pertòca, un cas frapant el tenim en la forma — es del imperfet 
de subjuntiu usat còm equivalent de la forma — issem del plusquamperfet llatí. En 
Serra {Geneside Scriptura, pl. 192) traduèx el text del Evangèli si non venissem et 
loquutus fuissem eis f peccatum non habercnt: si jo no vingués e nois hagués parlat , no 
hagueren pecat . Axí matex la bella Agnes diu a Tirant (I. 49): si sabes (axò es si hagués 
sabut) que tal cars seu hagués a seguir , noi vos volguera hauer donat per cosa del mon. El 
metex Serra (pl. 217): E Ihcsucrist si no moris ne no presespasio, romasera lo diable sobre 
les animes. Bernat Metge ( Sompni pl. 104): E si aquestes coses los dits vicaris ho algu 
dells no volguessen donar loch, 0 difugissen, que fos procehit contra ells , (se vèu qu’es el 
voluissenty difugissent llatí, perquè ’s tracta d’una acció passada). Es notable lo sovint 
que surt en Bernat Metge aquèsta equivalència, lo qual per mí es una pròba important 
de l’influència del Renaxement. 

A l’acció llatina afegimhi la influència mès modèrna del castellà escrit y parlat, que 
mès o mènos a tothòm arriba, quan mènys en l’escòla castellana d’efectes, negativa¬ 
ment y fins positiva, tant desastrosos per nostra llèngua, y tindrèm dues podereses 
causes de transformació, y ensemps dues pròbes evidentes de lo catalana que dèu ser 
la forma indicativa, quan no l’han poguda desarrelar de l’ànima catalana. Fins a n'els 
autorns modèrns, avesats a la lectura deformadora d’autors forasters, alguna vegada 
se ’ls hi escapa de la ploma, pòt ser sènse adonarsen. Vilanova ( Quadros pl. 169): 


Digitized by ^.ooQle 



— 143 — 


Si'l meu home tn veya en aquest afronti... hi hauria desgracies. Riera y Bertràn. (Deu 
Narracions. Jochs Florals 1875, pl. 202): No i afligiria a tu, si en mon lloch te veyes? 
Torras y Bages. (Lleó XIII , Poesies. Pròlech): Si aquesta correyit s'estroncava, nostre 
esprit quedaria dissipat. Ruyra (Marines y boscatjes , pl. 204): Si ara jo amb una bufada 
podia matar totes aquestes masses... cregueu que bufaria de gust fins a corsecar me. Si 
volèu un altra pròba de lo metex, agafèu un llibre català, anèu llegint ab l’esment de 
trobar les condicionals irreals de present y futur, per tot ont hi trobèu l’imperfet de sub¬ 
juntiu posèuhi l’indicatiu, y veurèu que per tot us hi èscaurà d’allò mès. Creguèm 
dònchs a n’el sentit íntim de la llèngua que tots tenim, y qu en darrer terme ha de ser 
la pedra de tòch per resòldre moltes qüestions. 

III. CORRESPONDÈNCIA DELS TEMPS 

Hèm estudiat fins are la proposició subordinada del període directe condicional 
irreal. Per completar l’estudi d’aquèsta matèria ’ns falta donar una mirada a la proposi¬ 
ció principal, o millor dit, ens falta estudiar les relacions d’íntima dependència que tenen 
abdues proposicions, perquè poguèm conèxer els temps y mòdos qu’en elles s’han de 
correspòndre; en altres paraules, hèm d’estudiar lo que se ’n diu doctrina de la correspon¬ 
dència dels temps. 

Avans d’entrarhi de plè, convé ficsarr be T caràcter pròpi de cada temps, lo que 
equival a declarar com cadascú complèx ab l’ofici pròpi de tots, de concretar en una 
determinada diferència temporal l’acció o estat que signifiquen. El present, perfet y 
futur imperfet signifiquen absolutament y sense dependència o relació a un altre temps 
un grau temporal present, passat o esdevenidor; al revés del pretèrit imperfet, plus¬ 
quamperfet y futur perfet, els quals encare que seguèxen els primers en senyalar 
temps passat o pervindre, no ho fan sinó relativament, o sigui ab dependència d'altre 
temps al qui diuen relació. Axis el pretèrit imperfet significa una acció coeczistent a un 
altra passada, el plusquamperfet la significa anterior a una de passada, y el futur perfet 
se referèx a una anterior a la qu’ha de venir. Per aquèsta raó els primers se diuen 
absoluts o primaris , y els segons relatius 0 secundaris . 

Segons axò es clar que T llòch pròpi dels temps relatius no seràn precisament les pro¬ 
posicions senzilles o coordinades, ja qu’en elles cap vèrb diu relació de dependència a un 
altre; sinó que seràn les compostes, en les quals subordinant una proposició a un altra 
principal, no espressèm l’acció d’aquèlla sinó cóm dependenta d’aquèsta. Prò fins y tot 
en la subordinada no hi trobèm en totes ocasions la metexa dependència en quant al grau 
temporal. Es que T llenguatje té una vitalitat tant feconda còm el pensament d’aont nex, 
y treu la seva florescència de matisos infinits, complaventse tant aviat en referir el temps 
de la subordinada al de la principal, còm en compararlo ab el moment en que ’s parla, a 
la manera que ’ls llatins en l’istil epistolar tenien l’ilusió de trasladarse al temps en que 
seria llegida la seva carta. En aquèst sentit es verdadera la teoria de M. Kluge <*) que 
reduèx tota l’embrollada doctrina de la correspondència dels temps a una lley psicolò¬ 
gica, o sigui al punt de vista en que ’s pòsa l’autor. 

Fugint d’aquèstes generalitats, ja qu’hèm dit temps absoluts els que signifiquen 
l acció sènse altra relació qu’al temps present, y relatius als que fan ademès referència 


U) Die consecutio temporum. Cttthen, Schluze, 1883, pl. 19. 


t 


Digitized by CnOOQle 



44 — 


a un altre de passat o futur; dirèm també qu’en la subordinada el vèrb es pòt espressar 
i. cr d’un mòdo absolut, o sigui en relació al moment en que ’s parla, y 2. on d’un mòdo 
relatiu , o sigui en relació al temps de la proposició principal. Conforme a n’aquèstes 
definicions, la doctrina de la correspondència dels temps que volèm estudiar no es sinó 
l’us relatiu dels matexos; o be en altres paraules, tot eczemple de concordancia dels 
temps ho es també del seu us relatiu; y invèrsament, sempre que s’usen absolutament, 
es dexa la concordancia. 

La lley de la concordancia en tota la seva amplitut y en tota mèna de proposicions 
es pòt formular de la següent manera, conformement al significat dels temps, que dèya 
suara. 

a) Si la proposició principal té vèrb de present, en la subordinada tindrèm igual¬ 
ment present pera l’acció simultània, pretèrit perfet per la passada y futur imperfet per 
la qu’ha de venir. 

b) Si la principal es de pretèrit, en la subordinada hi haurà pretèrit imperfet per 
Facció simultània y plusquamperfet per la passada, (el futur no tindrà forma pròpia y 
s’espressarà per circumlòqui d’obligació). 

c) Si la principal es de futur, tindrèm en la subordinada futur imperfet per l’acció 
simultània, y futur perfet per l’anterior, (el futur tampoch té aquí forma pròpia y nece¬ 
ssitarà de circumlòqui). 

Concretèm are aquèsta doctrina general, necessària per l’inteligència de nòstre 
assumpte, a les condicionals de forma irreal, y comensèm per distingir el període directe , 
o sigui ’1 cas en que la proposició principal es independent, del cas en que ve subordi¬ 
nada a un altre vèrb, qu’es el període indirecte . 

Període directe. Presenta les següents formes; 

Seríem (forem) lliures, si ho merexíem (meresquessim) (present y futur). 

Hauríem sigut (forem) lliures, si ho haguéssim merescut (pretèrit). 

La primera forma servèx tant pel present còm pel futur, y per lo tant els temps 
seríem, forem, merexíem, meresquessim, per mès que la defectuosa classificació dels para¬ 
digmes ens els dongui còm a pretèrits, aquí realment signifiquen present o futur segons 
els casos, y may temps passat. D’aquí ’n treurèm que eczemples còm aquèst, (Tirant. 
II. 123) si prenia algu de aquesta terra, parlaré contra mon pare, no son contra la lley de 
correspondència dels temps, perquè prenia realment significa futur; còm tampòch ho es 
aquèst altre, (ib. II. 132) si contra res daço venia nim pot esser provat, vull esser encorre- 
gj/da per falsa; venia significa present, còm ho pròba la coordinada de present que li 
seguèx. 

Y aquí es digne de notarse qu’en els casos en que la condició pòrta^ l’imperfet de 
subjuntiu en equivalència de plusquamperfet, no hi cau be la forma indicativa. Diu 
Bernat Metge (Sompni pl. 41): Ab tan gran cura no les agueren observades (les cerimò¬ 
nies), si en lurs penes no haguessen per clar que la mort no destroueix la anima: aquí no 
valdria dir si no havien o tenien per clar... (ib. pl. 51). Si ell cregués que les animes mori - 
ssen ab los cors . no haguera dit aço; tampòch se podria dir si ell creya... Altres eczemples 
pòden vèures en les planes 65, 74 y 115. 

Tornant a la significació de dits temps, si be ho reparèm, també aquí ’ns hèm sortit 
dels mòtllos llatins: perquè el període llatí corresponent haec si diceres, errares, significa 


Digitized by 


Google 



— 145 ~ 


generalment present, alguna vegada passat, prò may futur b). Y més lluny en som encare 
nosaltres que nòstres autors antichs; perquè encare qu’ells donaven a nòstre període la 
metexa significació fonamental que nosaltres, prò l'estalviaven mès en el sentit de futur 
sobre tot real, perquè conservaven del llatí '1 període real de futur y l’usaven tant abun¬ 
dosament qu’en els dos primers llibres deies Costtims de Tortosa n’hi he contat 112 
casos, es dir doble número que no pas tots els de pretèrit en la significació de present y 
passat; y en el metex sigle XV, fullejant els dos primers volums de Tirant lo Blanch , 
m’he adonat de 64 eczemples. Es gran llàstima que ’s dexés pèrdre. 


Període indirecte. Període irreal que ve subordinat a un vèrb d’afirmació no muda 
de forma: 


Diu (dèya, dirà) 


que seríem (forem) lliures, si ho merexíem (meresquessim). 
qu hauríem sigut (forem) lliures , si ho haguéssim merescut. 


En el següent eczemple s’hi tròba una forma d’obligació indicativa equivalent de les 
formes — ria y — ra. (Tirant. II. 113). Be sabia yo que si nous daua a sentir part de la 
mia atribulada pena, vna nit me hagueren trobat mort en un raco de la cambra, e sius ho 
manifestaua hauia de venir en lo que ara so. 

El període real en el metex cas generalment tampòch muda de forma: 


Dich í que si volem som lliures . 

dèya 1 que si volíem erem lliures. 

dirà y que si voldrèm (volem) serem lliures. 

El futur de la principal subordinada a vèrb pretèrit passa a la forma — ria del sub¬ 
juntiu; y lo metex pòt fer l’imperfet de la subordinada real o irreal. 

Eczemple del primer cas (Tirant. II. 134): Promès li que si moria que lin daria un altre 
millor. (Directe seria: si 'm mòro te } n donaré un altre millor ). Es notable aquèst altre 
eczemple en que ’1 vèrb subordinant es de present (Tirant. II. 147): Jur per laygua que 
yom bategi , que si yol podia pendre aquell traydor de Tirant,... que yol penjaria (per 
penjaré). 

El segón cas es ben característich de nòstra llengua (Tirant. I. 85): Dix que si ell 
volia trametre socors al gran Mestre de Rodes, e li seria plasent que ell hi anas per capi ta 
ho faria de molt boyia gana: (aquí hi ha abdós usos, si volia y si li seria.) (Eximenis 
Reg. de Pr. i a p. c. 17). Ordona que qui sciencia no volria apendre no pogués esser gene¬ 
rós: (es relatiu condicional.) 

Període real o irreal dependent d’un vèrb que demana subjunctiu no muda la condició, 
prò la principal passa a la forma — es del subjuntiu. 

(Tirant. I. 57). Eyo sperarvos he en aquella hermita de sancta Maria Magdalena, per 
ço que sim vehie algu de ma companyia, pogués mostrar que stich açi per fer oració: (si 
fos independent diria: si'mvèya algú, podré o podria mostrar..) (ib. I. 89). Dcurieu fer 
una gran festa a fi que si venia en orelles del rey de França, conegues que la altesa vostra 


(I) Vegis Rieman-Goelzer. Grammaire comparé du Grech et du Latin. Syntaxe, § 530, 2.on a) Rem. 


Digitized by VnOOQle 



— 146 — 


fa menció de son fill (independent: si venia... conexerào conexería...) (ib. II. 118). Dexa 
gent darmes dins la vila per guardaria, que si Tirant hi venia o algu dels seus que nois 
hi dexassen entrar, (independent: si Tirant ve 0 venia, no 7 s hi dexèu entrar). 

IV. NOTES Y OBSERVACIONS 

Notes de concordancia. — Noto primerament que l’omisió de la correspondèn¬ 
cia dels temps es frecuentíssima en el període real de futur, tant usat antigament còm 
abandonat avuy. Sovintèjen els casos en que al futur de la subordinada li correspòn en 
la principal el present d’indicatiu, imperatiu o subjuntiu. No portaré sinó un eczemple 
de Bernat Metge, en el qual una principal de present pòrta dues subordinades, una de 
present y altra de fqtur. ( Sontpni pl. 195). Si troben algu qui no les vulla hoyr els 
contrast, enfelonexen se fortment , he especialment si alguna cosa que dit haien los sera 
resprouada. 

Tampòch queden lligades a la règla de concordancia les condicionals comparatives 
y esceptives. Per lo que toca a les primeres, ab la condició còm si 's morís , hi puch 
posar qualsevol temps, patèx, patia, patí , patirà , etc. En quant a les segones, ab lo 
present, hi tròbo a cada pas present, imperfet y futur. (Cost. Tort. 1, 3, 11). Lo sayg no 
pot fer manament ne citar null hom,... si donchs manament no ha del veguer. (ib. 1 - 6 - 7). 
No es tengut a null hom, si donchs ban no y era establit. (Ib. 1 - 6 - 13.) Nulla fembra mare 
ne auia no han lurs fills en lurpoder, si donchs los pares ois auis... no les auran establides 
totrius. Y aquí es molt digna de notarse aquèsta forma condicional esceptiva si donchs 
tant curta y espressiva y tant usada dels antichs, que nòstra llèngua actual ha perduda 
enterament ab gran minva de la elegancia y senzillesa de la locució. 

Per espressar la certèsa de lo que s’afirma, el període de present y futur agafa la 
forma — ria del plusquamperfet en comptes de la del imperfet, creuantse d’aquèst 
mòdo les dues categories. (Tirant. II. 113). Siyou dehia a mon pare, hauriau perduda la 
honor. 

Observo també lo molt usada qu’era antiguament la forma — ra del imperfet de 
subjunctiu, axis en lo període de present y futur còm en^lo de passat; fins al punt de 
que, haventhi en la subordinada l’imperfet de subjuntiu, se m’han presentat mès casos 
que no pas de la forma — ria. No cito eczemples per no allargarme, prò tinch apunta¬ 
des les cites d’algunes dotzenes. En els escriptors d’avuy hi son clares semblants mane¬ 
res de dir. Careta. (Brosta pl. 53.) De vegades hi han bestioles que si poguessen parlar , 
quasi foren com nosaltres. 

Es molt espressiu l’us del pretèrit imperfet d’indicatiu en comptes de la forma — ria 
en períodes irreals de present y futur. (Tirant. II. 71). Si vos tinguesscu tal desig com 
mostrau hauer; nom deuieu scriure shio vos venir açi. (ib. I. 97.) Mil ducats (L or valia 
aquest cavall si no tbigues tant gran defalt. Dant. (Infern. 27-70.) 

Es cert lo meu creure venia enter 
si no fos lo Gran Presta qui mal prena. 

Quan a una condició impossible se li vòl donar més fòrsa d’^spressió, s’usa de 
vegades el període real, còm en el conegut eczemple de Ciceró, haec si tecum, ut dixi , 
patria loquatur, nonne impetrare debcatr Més fondo encara es el sentit real de nostre 
llenguatge familiar al posar en comptes del plusquamperfet de subjuntiu el present 


Digitized by ^.ooQle 



147 — 


d’indicatiu en totes dues proposicions o sòlzament en una. Del Bosch (Guideta. 
I. pl. 85). Sijo sc axò, no nihi atrapen. Oller. (Febre d’or. III. pl. 71). S'interna al tocador 
a despullar se ab una agror al cor, que si 1 home gosa, fuig d'allí. Genis. (Noveles, pl. 43). 
Jo li corria al darrera per rebàtrelper l'ull de iescala, com ho haguera fet y si la mare no 
m'atura. Pons, (L’Auca, pl. 212). Si hagués sabut que la Pepa' s permetia aquells luxos, 
ben segur que hi mou un escàndol. De vegades en el vèrb principal s’hi posa l’imperfet 
d’indicatiu ab la significació de plusquamperfet o d’imperfet de subjunctiu. Vilanova. 
(Quzdros, p\. 67.) Si no'm trech el llautó dels vigotis, ríera víctima. Bosch. (Montalva, 
pl. 13.) Si en Victor no s'hagués trobat allà a punt per de tenir te, quey es dins el gorch. 
Genis. (Noveles, pl. 223). Si jo hagués estat l'home d'avans, de tots dos no 'n tenia prou 
per beure. Aguiló. (Romancer, pl. 278.) 

Si 'm fosseu sogra y no mare, 
no se que us faria fer: 
moriau a cops de pedra 
rossegada pels carrers. 

Vilanova. (Quadros, pl. 168). Si tingués un arma, li tirava un tiro. 

Finalment en tot s’ha de pensar en aquella lley psicològica de M. Kluge citada avans, 
0 sigui ’l punt de vista en que ’s pòsa l’autor, lo qual dona llòch a inflecsions les més 
variades, y fins a anacolutes que no tindrien esplicació. Vegis ab quina gracia la Druda 
de nostre romancer passa del sentit real al irreal. (Romancer, pl. 236.) 

Sàpigues ques D. Francisco 
no 'm ca Iria pas vestir. 

Si ties el marit qu arriba, 
me 'n aniria a vestir . 

Y fins en la metexa proposició passa axò de vegades. (Tirant. II. 143.) Si amor 
hagués alguna cosa de certenitat, yo vençuda te prech per amor de tu sapia noua certa. 

V. EQUIVALENTS DEL PERÍODE IRREAL 

i. CT L’infinitiu precedit de la preposició a. Pons. (L’Auca, pl. 6.) A dur calses com 
ells,y a anar estudi en lloch de costura, ?iingíi s hauria adonat de son scxo. (Ib. pl. 190.) 
A com 1 er tir se en polla d'india, fins al vespre no hauria clos el vano. Careta. (Conseqüèn¬ 
cies, pl. 196). A no ser vos té qui es, hauria fet un disbarat gros. 

2. on L’infinitiu ab la preposició de suplèx el període irreal de present y futur. Pons. 
(L’Auca, pl. 235.) Val més que fem el desentès: de tornàrloshi ara, fora descu- 
brimos. 

3-** El que ’s pòsa en comptes del si. Vidal y Valenciano. (La Pubilla, pl. 83.) Jo 
que fos de vos, miraria de veure a l'avi de la minyona. En aquèst cas ab tot y ser 
irreal, sèmbla que hi repugna l’imperfet d’indicatiu. No obstant en lo Sompni de Bernat 
Metge, (pl. 191), trobo ’l següent eczemple: Nos poria trobar algun vell bauos... que elles 
per marit rebuiasseri, solament quel veien rich e opulent. 

4. rt El relatiu suplèx una condicional irreal, però aquí *no hi entra l’indicatiu. 
Soler. (Kèmpis, pl. 51.) Oh! aquell qui may cercas alegries transitòries! aquell qui may 
socupàs en coses del mon, quina concicncia més pura servaria! 


Digitized by ^.ooQle 



— 148 — 


5. nt De vegades hi manca la partícula si. Aguiló. (Romancer, pl. 236.) 

Sàpigues ques D. Francisco , 
no m calria pas vestir . 

(Ib. pl. 334). 

No fos pel dir de la gent 
jo aniria a acompanyarte . 

A formes elíptiques del període condicional irreal pòden reduirse: a) espressions 
en que hi falta el vèrb condicional. Bosch de Tr. (Montalba, pl. 138). Sens ell, noya , 
prenies un bany general de cap a peus . — b). Gran número de formes optatives irreals ab 
divèrses partícules o sense elles, que pòden vèures en el P. Nonell. Gramàtica , 
pl. 206 seq. 

VI. DIFERENCIES DEL PERÍODE IRREAL Y ALTRES FORMES 

El període irreal no s’ha de confondre: 

1 . er Ab el període real directe que tingui igual forma o sigui ab el que pòrta el 
n.° 2 en el § I. Vilanova. (Plorant, pl. 74). Si una fadrina sesqueya a tenir la cara ala- 
badora,y cm venia a tret , li divulgava ab tota prudència . Aquí es real, mes podria ser 
irreal sense treure’n ni posarhi, si s’ho portava el sentit de la frase. 

2. on Ab el període real indirecte. Segons la doctrina de la correspondència dels 
temps, quan la proposició principal del període condicional passa a ser subordinada 
d’un altre vèrb, per correspondre a n’aquèst, pòt ser haurà de mudar de temps sènse 
cambiar de significació, y sent real pèndre la forma irreal. Escriu Bulbena. (Raconet, 
pl. 9.) Diguérenlos/ti que si per ventura anaven a Siv illa, que se'n vinguessen ab ells . Treta 
la dependència del vèrb diguérenloshi K o be en llenguatge directe, quedaria: Si per 
ventura aneu a Siv illa, veniu ab nosaltres . Proposició de sentit real, còm se vèu, que per 
mòr del vèrb digucrenloshi s’hagué de posar en pretèrit imperfet. Es molt de notar 
aquèsta distinció, perquè no donèm còm propi de nòstra llèngua lo que seguèx les 
regles comunes a totes. Alguns dels eczemples que pòsa M. Alcover en ses Qüestions 
de Llenguay Literatura Catalana , pl. 516, estàn en aquèst cas. 

3. er Tampòch s’hi de confondre ab el si dubitatiu, causal o absolut de que se ’n 
pòden vèure eczemples en la Gramàtica del P. Nonell, pl. 110 y 111; còm tampòch ab 
les proposicions interrogatives indirectes, còm aquèsta: Aguiló, (Romancer, pl. 173.) 

Me vingué en el pensame?it 
si don Jordi se casava? 

4. rt El si també pòt esser adversatiu. Dant. (Purgatori XV. 127-129.) 

Si haguesses, dix ell , cent cubertors 
sobre ta cara , ?to 'm fora gens clus 
tot pensament, qua?it que quant petit fos. 

% 

Y es molt de notar qu’encare que les partícules adversatives ( cncare adhuc , etc.) 
no admèten l'imperfet d’indicatiu en la significació irreal, l’admèt el si adversatiu. 


Digitized by ^.ooQle 



149 — 


Soler. (Kèmpis, pl. 96). Si pera csscr tal doncs un home tot lo seu, seria com si no 
hagués donat res. Si fes la més gran penitencia, encara faria poch. Si aprengués totes 
lesciencies , encara estaria lluny d'aquesta. Yàdhuc que tingués una gran virtut y una 
molt fement devoció, encara li mancaria molt a saber . Tots els incisos son adversatiuSj 
y en tots hi cauria be l’imperfet d'indicatiu, mènos en el darrer que pòrta la partícula 
ad versa ti va adhuc. 

He insinuat al principi que no teníem construcció pròpia per les condicionals pro¬ 
bables, còm la tenen el grech, el llatí y també '1 castellà. Nosaltres usèm indistintament 
de la forma real y de la irreal, segons que volguèm donar a la frase cèrt tint de major o 
menor realitat; y del context en deduim la significació. L’equivalència del imperfet 
d’indicatiu ab les formes reals queda demostrada casi be en cada apartat del llibre de 
les Costums de Tortosa. Còm tot son lleys y preceptes, resulta que tot el llibre es un 
texit de proposicions condicionals, en les quals la condició ’s pòsa tant aviat en present, 
còm en pretèrit imperfet, còm en futur d'indicatiu, sempre ab idèntica significació. 
Entre 'ls centenars d'eczemples que podria citar, n’esculliré très o quatre d'aquèlls en 
que ’s barrèjen els temps en una metexa clàusula. 

Present y imperfet. (2 - 9 - 13.) Lo procurador pot menar lo pleyt que li es comanat , 
... sils hereus del mort noy contradexen, 0 la part aduersa ans del pleyt començat excepció 
no liposauen. (2 - 11 - 2.) 

Present y futur. (2 - 9 - 14.) Si procurador guaaynara 0 guaayna aquela cosa que 
demana... tot o deu restituir. (2-76-6.) Sialgu es pres per força o per paor prometrà 
donar alguna cosa a algu... ni eyl ni la fermança no son tenguts en re. 

Futur y imperfet. (2 - 11 - 2.) Si algu fara los negocis daltre profitosament , ha actio e 
danamia... Mas si les coses al senyor deyles no eranprofitoses , ninguna actio ni demanda 
no ha. 

Per acabament noto que també ’s tròba alguna vegada lo plusquamperfet d’indicatiu 
en sentit irreal. (Cost. Tort. 2-15-3 .) E si neguna cosa per aquesta rao lo menor del 
altre presa auia , deule restituir . 


Digitized by VnOOQle 



Tema IX 


Sobre procedència y ortografia de la x catalana. 

D. Vfctot Oliva, de Vilanova y Geltrú, en defensa de les seves conclusions. 

La xex té en català fins are dos usos: 

a) uns cops representa el sò corresponent a 

ch francesa (cke min, crochu, boucko) 
sc italiana (^docco, làydare) 
sh inglés (j^ooter, pu^Aing, ra s/i) 

sch alemany (schúit, meer.yc//aum, blaulur//). . % 

b) alti es cops representa els dos sons de la lletra grega E ksi, en francès, català 
y altres llengües; aquests sòns son ks y kz, y es molt curiós qu’en axò hagi 
usurpat, el lloch d’aquesta, dexant el seu valor de che. 


Tenim donchs qu’el primer valor (a) de la xex , valor desconegut dels llatins y dels 
grechs, se troba ademés en portuguès y en gallech y també casi idèntich en el castellà 
antich, de manera que podrem anomenarlo, pera major claretat, valor o sò ibèrich, a fi 
de distingirlo del valor (b) que també té en totes les demés llengües y qu’es el propri 
grech, encar qu’els grechs el representessin per signe distint (E). 

Se poden mencionar en agrupació apart, les paraules que venen del grech, per que 
encare que moltes han atravessat el llatí sens alteració, altres han sigut directament 
importades per l’erudició en temps moderns, ont la X grega propriament dita, qui tenia 
el valor kh o ch forta, sona en català: 
com s : en cirugià. 

com k : en arquitecte, arquebisbe, caos, quimera, monarca, eucaristia, 
com x : en arxiprest, arxiduch. 

El sò ibèrich de xex en català, correspòn a les lletres llatines : s, a la doble ss , a 
l’agrupació sc, a la c y a la x metexa, sobre tot quan forma part del aficse privatiu 
lo de procedència ex, qui també s’usa sol y ab igual valor, com a adverbi. 

Mossèn Grandía (l > estudia detingudament la formació de la xex en quatre fases, 
que’s poden resumir: 


origen llatí: 

bassus 

fascia 

buxum 

piscis. 

i. a fase: 

bays 

faysa 

boys 

peys. 

2 . a fase: 

baxs 

facsa 

boxs 

pex. 


3 . a fase: (aparició del xex inicial). 

4 . a fase: (aparició del sò fort, ch o doble xex.) 


(1) Gramàtica etimològica catalana del Rnt. Mossèn Mariàn Grandía, Pbre. Sarrià-Barcelona, 1901. 


Digitized by ^.ooQle 



Tenim donchs que si es admissible la teoria evolutiva, diguemne el darwinisme de 
les paraules, tant en els sòns com en llur escriptura, ^perquè no s’ha d’admetre una altra 
fase d evolució que faci concordar lo escrit ab lo parlat? Axis tindríem: 
escriptura actual: baix faixa boix peix. 

escriptura proposada: bax faxa box pex. 

Donem a seguit un arreplech de paraules agrupades segons la transformació qu’en 
elles ha donat lloch a l’aparició del xex\ 


Procedent de la s llatina (en aquest cas no es molt estable; uns compostos son 
en x , altres en s, o c dolsa). 


Xiular de sibilare; però també eczistex en mallorquí ciular , y en certes 

comarques tarragonines. 

axopluch, redós, de sub-pluvium> també ’s diu sopluig , contra la pluja, y soplu- 
jarse % axoplugarse . 

axordar de ad-surdus , adsurdarc , fer tornar sòrt; en francès antich se 

deya xort , per sourd. 
ximi de sintius , mico. 

xexanta de sexaginta. 

xerigot de serum , castellà suero. 

bexest de bissextus, dit axins perque ’l dia 6 de les calendes se deya 

dos cops, bi-sexto , calendas Februarii. A notar qu’en català se 
diu any de bexest o any que fa bexest y no any bexest , com en 
castellà, afio bisiesto o en francès, annèe bisextile. 
axarmentar de sarmentuni , sarment. 
cax o cuax de quasi. 

(anticuat, per 
casi). 

caxa de capsa , y’is derivats caxer , encaxar , etc 


Procedent de la doble s llatina (jí). 


bax 

grux y mallor¬ 
quí gruxa 

grex, grexós 
engrexar. 


de bassus. 

d e grossus, llatí vulgar, potser derivat del crassus del llatí 
literari. 

de crassus , en francès se troba crasse que vol dir grex y també 
brutícia. 


Digitized by ^.ooQle 




152 


Procedent del grupu llatí sc. Aquest grupu alguns cops se conserva: 


pex de piscis , pex. 

?iaxc, nexe , na- , 

xensa,... etc. de nascere. El participi fa indiferentment nascut o nat. 
xerrach , de scinderc , tallar, però estisores, per scissores, de scissor. 

crcxer, de crescere , que també dona crescut y crescuda, 

conéxer de cognoscerc. 

faxa, faxarfex de fascia, en termes médichs se conserva fe seia. 


apexir , apc- I 
xar f (C. deP.) 
tractar be, fer 
bons tractes, 
donar bon 
menjar, pe - 
xet y tira pe - < 
xetly donar 
pexety tall - 
pexy certa 
part de la 
carn de bou, 
vedella, etc. ' 


de pascercy pastar, menjar, alimentar, mantenir; el passat pas- 
tuniy dona pasturar. 

D’aquesta arrel ne ve el francès repas y repaitre (p. repti). 


Procedent de la c llatina. 


xicoira 

coxí 

conxa , (cast. 
colcha) 

xalest (mallor- 
quí). 

xarmada o / 
xermada i 
botxar (Riba¬ 
gorça) y boxar 
(Mall.) 


de cichorea. 
de culceus. 

de cul cita, (francès courtepointe , de culcita punctà ). 
de celestis (?) 

terme de cultiu molt usat a Sitges, en francès charmoic y 
charmille , del llatí carpinus , en castellà carpe. 


com el francès bouger, bellugarse, moure’s; de bullicare , bullir, 
estar en bullida, per bulliré o bullare . bullir o fer bombolles, 
(et. Stappers), de que també vindria bellugar, que te V metex 
sentit. 


Digitized by ^.ooQle 



i53 


Procedent de la x llatina. 

axella de axilla . Els escriptors llatins de l’època gòtica, com Sant Gregori 

de Tours y Sant Isidor de Sevilla, escrivien ascilla y ascella , formes 
de traspàs (segons Diez). 

buxcda (com en italià buçsola, capseta, capsa de fusta. 

box (de Jbuxeus , box, en cambi tenim bujola y buyola , recipient de fusta, 

laxar , lexar de laxaré , laxus. 

modern dexar 

y també llexa, lloch ont se desen els plats. (Camp de Tarragona.) 

xaró, xa ruch, 

xaronada de xer, tal com se trova als mots xerampelineus , de color de fulla 
seca de vinya y xeranticus . 

panxa de pantex y ventrell, budellada, que també dona panteig , pantejar , 

moviment produit per la respiració cansada, que fa anar y venir pit 
y ventre. 


En cambi hi hà casos en que la x llatina ha donat s en català, y es, quan en general, 
precedex a les lletres t, p: 

esplet de expletum , explere , esplicar, desenrotllar, 

mestall, mes- \ 
tura . (Cost. / 

deP.)barreja)de mingere , tnixi, mitxum , barrejar, 
de grans,1 
misto. f 


saig-y com 
quidiuespert 
dels mercats, i 
o fiel contrasA 
te; satjonía\ ^ 
la calitat de/ 
tal, etiseig, yl 
ensaig , <sw<z-1 
jar, ensat- J 
jary ensejar. / 


exagere^ apreciació, estimació, càlcul del preu, valor o mèrit. 


11 




r 


Digitized by ^.ooQle 



154 


xex procedent del prefïcse ex, quan aquest significa supressió, privació. Pert la e inicial; 
emperò hi hà casos en que ’s conserva. 


xalar y axa- 

lar de ex-ala-re , de ala . 

xapar de ex-aperirc< de aperire, obrir, badar 


xorc, 
exorquia 

axamplar, 
ax amplis, 


\ de ex-orchus, de or quis, en grech, testícul. 

^mal ús del temps feudals, en virtut del qual el senyor s’incau- 
j tava dels bens de qui moria sense fills. 

de ex-amplare, Pacuvius, (apud Nonium) usa al verb. amplare indi¬ 
cant-lo com un idiotisme/ 


axugar, secar 
una cosa; ant. 
exaugar y 
e x u g ar , 
axa uga r, 
treure barca 
del mar, va-> 
rar-la. 

axut, part. 
passat, 
també hi hà 
qui diu 
axuar , 


de ex-hauriri; de hauriri, passat haustum, treure aygua, vuydar una 
cosa, indica la procedència ’l passat axut , de ex-haustum, en cast. 
ex-kausto. 


, i 

que podria ser de cxuere , sup. exutum, treure afora, despullar. 


axarn, axa- 

menar de ex, y agmen , de agere, conduir, portar, guiar, menar. 

axorbir , des- 

calsar de ex y orbare, privar, separar, treure, dividir els ceps, allunyar, 

d’ahont orb, cego. 


axonar, cu- \ 
llir la fruyta / 
dels abres,>de 
treure’ls fulla ^ 
seca, I 


ex y onerare, pesar, de onus, oneris, pes. 


axilar de ex y insula, illa. 

axarcolar de ex y sarculare, escardar, també sarrire. 


axaus , premi 
que dona en 
la venta al I 
encant el qui f 
’s queda la/ 
pessa al quil 
fa pujar la 
dita. I 


de ex y arra, ce, o arrabo, onis (ex-arrabo , ex-abo, ex-au, axau.) 
Per la disolució de la labial, qu’en català, com en francès dona 
diptongus au, p. ex. astrelau, d’ astrolabium. 


’l 




Digitized by 


Google 



i55 


exir, exida , 
celobert, pati I 
tencat en les 1 
cases de vila, f 
exidor , sor¬ 
tida, reexir > 
deseximent , 
sobrexir. 


de ex y ire , sortir, en llatí metex ya eczistex exire, sortir. 


axancar , i 
axancarrar , 1 
axancarroA 

joch infantil) del llatí ’l germànich ancha> anca, cu xa. 
equivalent al 
la marelle | 
francesa. / 

xuglar de y urgere , extrémer, empènyer, pitjar. 


mencionarem ademés alguns mots procedents del castellà y del francès, per ser molt 
nombrosos: 
del castellà, tenim 
fexta , per 

data, de fecha , f. de fecho, per hecho. 

xavo de ochavo. 

xato de chato. 

tatxado sis¬ 
tema de bro¬ 
dar per qua¬ 
drícula. 

(en fr. point 
de mar que). 


Me dechado. (j) 


hetxura , het- 

xurat termes de modista, de hechura , de hacer , com cochura de cocer y 

costura de coser. 
xurrapas de zurrapas . 

xurriacas de zurriago , de zurrar , que per altra part dona surra. 
xulo de chulo. 

xisto de chiste . 

matxo de macho , per mul, que ’s diu en algunes comarques. 


del francès 

jragr/ de chagrin y nom d’una pell de relligar. 

clixé de clichè , que se suposa una onomatopeya. 


Digitized by ^.ooQle 



156 


cuxè de couchc , qui a une couchc, qui té una capa d’altre cosa. 

xanibra , chatnbre , robe de chambre; però usat en català com a sach d’estar 

per casa les senyores. 


Y després de totes aquestes mostres, que poden donar ab llur aprocsimació, regles 
d’etimologia que permetin aclarir la procedència d’altres mots, quin munt ne queda en¬ 
cara de paraules estranyes, sens cap filiació aparent, sens cap indici que pugui 
servir de guia. 


quex, quexaU 
caxalar y ca - 
xalada 


en Roque Barcia ho vol fer venir de coxa , cuxa, perque la barra se 
pot comparar a la cuxa de la boca (!!!!) 


axerit despert, viu, y també grill y xitxaret-lo, en mallorquí axurivit. 

xalarse posarse còmodament, disfrutar d’una cosa, y en mallorquí xalest, 
agradable, ahont fa de bon estar. , 
xhfec pluja, y xafagor , calor atuidora, de xafar (?) 

xulla quan una noya es molt poca xulla , es ximpleta o voluble, en gita- 

nesch xullar o xollar, per tallar els cabells a ran de pell. 
xorxer brut, porch, que no sigui com sorcier , en fr. bruxot (no ha donat Hort , 

per brut, en 11. luridus , groc.) 

xerrar potser de sarrire , cusir, qu’ha donat sarria y sarrió (?) 

mox en mallorquí, carabassa. 

bòlitx un joch d’atzar, bolitx y bolitxa , bales de jugar de petit tamany. 

calax , cala- 

xera, .es duptós que puguen referirse a caxa. 

mex per bè, moltó o ovella. 

xònech que diuen al Ribargosa, per vedell. 

bru xa, caputxo, lat xa, latxercs , moxina , xugla , xurigucr , termes del llenguatge 
dels pescadors. 

xaragall, petita corrent d’aygua. 

y tants altres.si haguéssim de seguir per aquest terrer, tant fèrtil en conjectures, a 


força d’anar barrejant paraules; comparantles entre elles y cambiant la manera d’escríu- 
reles, potser arrivaríem a trobar totes aquelles minúcies genealògiques qu’ostenten ab 
orgull els mots ben documentats. 


Quan la x té el sò pròpiament ibèrich, s’ha d'avisar, fins are, al llegidor, fent prece¬ 
dir la consonant per una i absolutament àtona, donantse l’anomalia de que un sò, essen¬ 
cialment simple com es aquest, s’hagi de representar en la majoria de les llengües per 
dos signes, mentres que, per un respecte potser eezagerat de la tradició, millor dit, per 
una lamentable rutina, seguex la x , signe senzill, corresponent a un sò doble, cs y en 


Digitized by <^.OOQle 





i57 


català y francès, a dos, cs y cz . No hi hà pas més motiu per conservar el doble valor de 
la x que per usar encara avuy en dia la psí (ps) y la digatntna , (gg), lletres dobles 
que’ls grechs clàssichs conegueren, ab tot y que l’agrupació representada per la primera 
se dóna avuy encara molt sovint. 

Seria curiós poder seguir pas a pas totes les solucions o conats de solució qu’a 
través del temps s’han donat en català a la qüestió avans esposada. 

En un testament d’En Gyem de Tamarit, pergamí datat a 6 de Juny de 1354 y 
procedent del monestir de Santa Maria d’Alaó, a Sopeyra (provincià d’Osca), se distin- 
gex la xex grega de la x ibèrica fent precedir aquèsta per una y grega, sobrepujada 
dun punt < x) segurament pera distingir be aquesta^, signe mut, de les altres dues lletres 
semblants, o siguin la i llarga o iota que molts cops pren el lloch de la /, y el signe et 
representat per un tret molt semblant als dos. 

Una altra cosa que’ns ha semblat poder deduir de la lectura detinguda del 
llibre de Constitucions de Catalunya , edició gòtica < a >, consistex en traduir per x el sò 
ibèrich y per xh el sò grech de xex ( 3 >. 


sona xex : entre vocals : vexells (XVl) conexer (LXXXIII) puxa, vexacions, 

(lxxxiv , volt.), exellat (xcm), axicom (xcvi), 
exira (xcvm). 

en fi de paraula: aximatex (p. LXXXIII) introduex (p. LXVI). 
sona ch : empatxants (LXXXv) tatxació (XCVIII, volt.), tatxar 

(c) empatxament (CCLVI). 

sona cs : precedint consonant: exprimir (LXXXIII). excelent CCLV volt.), expre- 

sament (XCVII volt.) expedició (CXVIII, y per axò 
quan volien que la x entre vocals sonés cs , la feyen seguir per una consonant muda. 
p. ecz.: exhigidors (p. XVlll) y exhigir (p. XCVIll), y segurament qu’aquesta h no te res 
que veure ab l’etimologia. 

En el segle disset veyem usat, a nostra conexensa per primera volta, la x desdo¬ 
blada, es a dir, representada en son valor grech per cs y es en un follet de poques 
planes anomenat Tacsa dels preus de les coses y publicat a València. ( «>. 

Però aquest precedent, y altres què’n degueren eczistir foren completament oblidats 
en la nostra Renaxensa. Els poetes renovadors comensaren a escriure català posant la i 
abans de xex ibèrica y molts cops usant tranquilament la ch castellana pera expresar 
aquest sò; altres escrigueren igual els dos valors, refiantse de l’intuició del llegidor per 
que ’ls distingís en la lectura. Però desseguida qu’als entusiasmes dels literats succeiren 
els estudis dels gramàtichs, saltaren a la vista els inconvenients dels dos sistemes. 


(1) <it altra archa que fo de na Capdenyla leiyx a la apolana de tots los altres bens meus sltls y mobles lelyx hereu 
universal a maria roseta neta mla » 

(2) Falta la portada; segons el colofó: Acaben les dites constitucions, actes e Capitols de Cort en la present obra 
stampats qul.han sguart al bon orde de la justicia civil e criminal e altres coses utlls del principat de Cathalunya per 
janme de Vingles; a despeses de mestre Bartomeu Aguilar libreter del general del principat de Cathalunya. A dos del 
nes de Novembre. L'any mil cinchcents e deu. 

(3) Axò per lo que *s refereix al català. En la colecció d’inscripcions llatines d’Espanya coleccionades per En 
Hfibner se troven—moltes cs per x, segons me digué Mn. Alcover. Els primers a qui’s presentà el problema, el resol¬ 
ien de la metexa manera que nosaltres proposem. 

(4J Se conserva en la Blblloteca-Museo-Balaguer, de Vilanova y Geltrú. 


Digitized by LnOOQle 




15 » 


Als derrers anys de la centúria XIX, s’inicià la tendencia, a nostre entendre desti¬ 
nada a predominar, de separar la x composta, y de distingir ben clarament els dos sons 
a que correspòn. 

El Pare Nonell, en son Anàlisis Fonològick ortogràfich , (1896) y en sa Gramàtica 
(1898), En Joseph Poal y Jofresa en sa Grafia elemental y per fí Mossèn Antoni Maria 
Alcover, usant axò en totes, les seves publicacions y esplicant les raons en que 
s’apoya (0, han atret l’atenció sobre tema tant important, y val la pena de somar tots 
els esforsos a fï de conseguir la victorià, que sens dubte ajudarà a la catalanisació de 
nostre idioma, avuy encara tan malmenat per influencies forasteres. Cal també sols 
recordar ahont paren els plurals femenins en as , imposats per la moda castellana y que 
una coratjosa campanya seguida ab constància per LAvenc W ha vingut a desterrar. 
Ara encara s’escorren en la correspondència epistolar per una remanencia, de la costum 
y en alguna qu’altra noticia de periòdich, feta a corre-cuyta; però la victorià de les es 
es decissiva. 


Acoblant els mots d’escriptura duptosa en series afines, resulta qu’hem necessitat 
fins a 18 divisions y axò sol ya vol dir que hi hà divuyt ocasions de confusió possible, (3) 
que no seràn res, si’s vol, pera ’ls erudits y pera ’ls qui coneguin més d’una llengua, 
però ’l lector apressat, topa en aquest terrer, com en altres varis, ab tals dificultats, 
qne la majoria de vegades abandona l’escriptura del català y ’s dona vergonya de la 
lectura en veu alta <4). 

Val la pena de passar una ullada ràpida a les paraules que, com a mostra, hem aco¬ 
blat, escribintles ab la grafia actual. 


(1) Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, tom. 111, N. 4. 

(2) En realitat ja portava origen de la restauració dels Jochs Florals. Els de tendencia castellanlsadora, y per lo 
tant, partidaris dels plurals en as, anomenaren als adversaris: els as-es, es a dir els partidaris de que lesa* .se tornin es. 

(3) Ademés s’ha de recalcar el cas en que la paraula, en composició, vingui a fi de ratlla y’s tingui de dividir per 
l’indret de la xex; p. c: bai xar , afluixar, 0 be ba ixar , aflu ixar, aneu a sapiguer en quin dels dos casos es més 
desastrós l’efecte en la lectura. 

(4) Els grans arguments pera sostenir la conservació de la i muda abans de la xex , es que hi hà comarques catala¬ 
nes en que encara’s conserva en la pronunciació aquesta /, mentre» qu'ab aquest sistema lo que’s conseguex es qu’al 
llegir la transcripció d’una conversa un ho sàpiga sl’ls interlocutors pronuncien la < 0 no. 


■x 

Digitized by 


Google 



«59 


Designació 
del grapo 

| VALOR 

fón ich 

REPRESENTACIÓ 

ACTUAL 

ECZEMPLES 

i 


! cs 

sacsejar, llacsó, sacsó. 

ii 


chs 

flachs, sechs, ruchs, pochs, porchs, 
suchs, esvoranchs, sanchs, rechs, 
blanchs, amichs, públichs. 

iii 


cc 

raccions, facció, friccionar, accio- 


ks 


nista, introducció, atracció, ficció, 
reducció, paccionar, (ant.) 

IV 


1 x 

lavant, luxe, flexió, axioma, luxa¬ 
ció, fixar, anexió, complexe, co- 
nexió, fluxió, mixté, afixe. 

V 

1 

| 

i xc 

excèntrich, excessiu, excepció, ex¬ 
citant, mixció. 

VI 

kz 

X 

examinar, exigir, existir, exordi, 
exacte, exemplar, exageració, 
exhalar, exhibir, exorbitant, exi- 
ment, exuberant. 

VII 

s 

X 

explicar, extreure, extradició. 

VIII 

i i 

x (inicial) 

xerrar, ximplet, xorch, xaloch, 
xop, xup, xipoll. 

IX 


x (medial, precedida ! 
de consonant) 1 

marxa, xarxa, clenxa, llanxa, plan¬ 
xa, ninxo, pinxo, ranxo. 

X 


(x final) 

ix, pix, Flix, enguixar, y en algu¬ 


X 

ch francesa^ 


nes formes verbals valencianes 
com: seguix, partixse. 

XI 


ix, medial 

reixa, caixa, amoixar, baixar, quei¬ 
xal, cuixa, fluixesa. 

XII 


x precedint la i 

reexir, Eximenis, ruxim, axilar. 

XIII 


x, seguint au 

rauxa, nauxer, disbauxa. 

XIV 

i 

ix final 

i 

moix, queix, boix, fluix, calaix, 
peix. 

XV 

i 

tj 

fatj (y fatjeda). 

XVI 

XVII 

ch i 

(sò castellà), 

ig 

boig (y bogeria). 

roig (y rojor), enuig (y enutjar), 
ormeig (pl. ormetjos), puig (y 
pujol, pujals), estuig (y ^estotjar). 

XVIII 

' ( 

tx 

fetxa, esmotxar, empatx, cotxar, 
acotxar, (acostar, Camp de Tarra¬ 
gona), cotxera, gavatx. 


Digitized by ^.ooQle 





I y II 

Són molts els qui confonen en Pescriptura el grupu I ab el II, tant per posar les 
paraules, molt poques, del primer ab ch, com per escriure sens la h muda els plurals de 
les paraules acabades ab c . Aquesta h seguint a la c ens sembla l’última reminiscència del 
ús dels primers segles fins al segle xvi, en que ’s posa ch per expresar el sò k o c 
forta, com fa l’italià avuy en día encara. Mossèn Grandía defensa la conservació de la ch 
final alegant que després de la c se sent una aspiració que té d’espresarse d’una manera 
o altra; a molts aquesta aspiració no ’ls ha semblat més que l’emissió automàtica d’ayre 
pel retorn de la llengua d’una posició extrema a la normal. 

S’ha d’observar que tot sovint se posava, en temps dels trovadors, cs per ts , confusió 
qu’encara establex avuy el poble entre les dues agrupacions: axis tenim llacsò o llecsó , 
nom donat (Costa de Ponent) a una herba lletosa, qu’evidentment s’hauría de dir lletsói 
(en el Ribagorsa diuen lletrerà) y ’ls codis de l’època dels trovadors posen: jaxía o 
jazía, per jatsia, malvaix , per malvats < T ). 

III y IV 

Potser uns puristes eczagerats trobarien que no es igual el sò de cc y de sc en les 
paraules d’aquesta agrupació al de cs o chs dels anteriors, però se necessitarà en tot cas 
mirar molt prim per donar-los rahó y ’s podrà assegurar, sense pecar de massa atrevit, 
qu’en el parlar vulgar, se confonen en absolut. 

En la serie III, es a dir, quan se donen dugués cc devant de ;, equivalent al grupu 
llatí ctiy seguit d’una vocal, el castellà ha convertit la t en c, perque ab c la pronuncia- 
però el castellà no te cap rahó de ferho axis a nostre entendre. No veyem als pagesos, 
escriure acsiò en llurs cartes, ells qu’escriuen tal com parlenf Donchs perquè no hem 
de seguir-los? Pronunciarà algú diferent acció, d’acsió?... ens costa de creure. De totes 
maneres, mentres no s’unifiqui el valor fònich de la c, no seria inconvenient gros el de 
fer equivaldré al sò ks les lletres cc devant de e, i y cs en tots els casos. 

Quan se trova l’aficse llatí ex, representatiu de procedència o privació, devant de 
paraula comensada ab c % se forma un grupu de tres consonants esc que ningú s’amoina 
en pujar y baxar; aquestes paraules se diuen: 

ecèntrich, ecessiu, ecepció, ecitant. 
o be escèntrich, escessiu, escepció, escitant. 

o be ecsèntrich, eccessiu, ecsepció, ecsitant. 

Y ya ’s pot ben dir que l’última forma es la menys usada, la que fa més sabi, en 
una paraula. Aquesta múltiple pronunciació del metex mot es deplorable; s’ha d’adme¬ 
tre, però no ’s desterrarà que no s’escrigui la paraula segons la forma de parlaria que ’s 
declari millor. A nostre entendre, es la segona qui té la ventatja de conservar la pri¬ 
mera lletra del arrel facilitant les aprocsimacions etimològiques, sempre profitoses. 
Quan aquesta primera lletra del arrel no es la c ya s’ha convertit la x , fins en castellà y 
tot, en s, axecantse generals protestes conira ’ls qui adopten la grafia etimològica, seguint 
ecsitacions de l’Academia Espanyola de la Llengua. Aquestes paraules sols per memò¬ 
ria les hem indicades en el grupu VII, ya qu’encara hi hà qúi ’s dexa seduir per l’aparensa 
més sabia, més oficial qu’ab la x tenen. 


(1) F. Díez. — Grammaire des langues romanes. Paris, 1874. 


Digitized by ^.ooQle 



En general se pot dir que la ksí grega sonaria ks en català quan formi part de 
l’aficse ex, y ks en els demés casos. En francès la distinció es purament intuitiva. 

En inglès hi ha tendencia a a representar per dos signes el doble sò de la xex 
d’origen sabi y a simplificarlo quant se troba devant d’un sò semblant: p* e. ecstasi , 
ecstalic, cecentricaL 

En molts manuscrits del temps dels trovadors, generalisant l’emplèo de la xex 
grega, l’usaven en els plurals de les paraules acabades en c, per ecsemple. Roman de 
Jaufre (0 y en altres que posen: arnix mendix , donx y fins formes verbals dix, afix , y 
en altres antics, mendics , doncs , dics , afics. 

VII a XIV 


Els casos en que la grafia actual fa sonar ab sò ibèrich a la xex, son en realitat 
cinch: en principi de paraula; en mitx de paraula, quan la precedex consonant; en fi de 
paraula quan la lletra precedent es i; y per donarli en mitx de paraula quan no la 
precedex consonant y en fi, quan no la precedex i, se li hà d’anteposar una i signe, una 
i muda, qu’enreda no poch als estrangers que volen estudiar el català y als nostres 
propis compatriotes, quan no son molt entesos en coses de lletres. 

Cal advertií que moltes paraules pronunciades ab xex en les comarques marítimes 
del centre de Catalunya, que son les que donen son contingent més gros al llenguatge 
escrit, en general pronuncien certes d’aquestes paraules, ab tx, . Per ecsemple: aquí 
aquí diem rexa , y a Mallorca reixa; a Mallorca diuen boxar , per moure’s, bellugarse, 
empènyer una cosa; al Ribagorsa diuen botxar. 

XV a XVIII 


Les formes de representar en català el sò ch , tant característich de la llengua caste¬ 
llana, poch han variat desde ’ls temps més antichs, en quant als casos senzills. En 
els temps de major decadència, s’escrigué també en català ab ch. No 's pot ignorar 
que hi hà casos duptosos, qufindica be Mossèn Alcover en ses Rondayes Mallorquines 
(pròlech del i. CT vol. - segona edició). Però aquest estudi yase surt del tema. 

* 

* * 

Ens sembla prou demostrada, ab tos els anteriors raonaments, l’urgent* conveniència 
de que siguin unificats desde un punt de vista fonètich, tots els valors de xex , y ens 
atrevim a proposar a que ’s representi 


per x 
per tx 
per kz 
y per ks 


sempre que ’1 sò sigui com el francès ch. 
quan sigui el sò el de ch castellana, 
quan el sò sigui aquest, 
quan també sigui aquest sò. 


0) Lexique Roman ou Dictionnaire dc la langue des troubadors, per M. Raynouard. París, 1838. 


Digitized by ^.ooQle 




— IÓ2 — 


ESMENA AD1CIONAL de Mn. Antoni M. a Alcover, acceptada pel ponent. 

No ’s pot admetre la x en els mots provinents del llatí ont la fonètica catalana, com 
la castellana popular, ha convertida la x en s , (v. gr. esperiencia , estranger, as tensió, etc.) 


ESMENA TOTAL de D. Pompèu Fabra, no acceptada pel ponent. 

A. Procedència. Els fonemes llatins que donen normalment x en català són: x, ps, 
ssi, sti, sc davant de e y i. 

B. Ortografia. El sò x pot esser: 

I. Inicial. En aquest cas s’escriurà (y s’ha escrit sempre) x: xop. 

II. Darrera de consonant. En aquest cas s’escriurà (y s’ha escrit sempre) x: gronxa. 

III. Darrera de i. En aquest cas s’escriurà (y s’ha escrit sempre) x\ ix, guix. 

IV. Darrera de a, e, o, u. En aquest cas s’escriurà ix\ baix, baixa. (Així escrivien 
comunment els antichs en fi de paraula, y alguns cops dintre de la paraula. La grafia ix 
actual, no es, donchs, cap convenció nova\ es senzillament una generalisació d’un proce¬ 
diment antich, el qual té l’aventatge de diferenciar, en l’escriptura, la x palatal de la x 
doble llatina dels mots savis com axioma, examen). 

Els que no accepten ix, fan la diferenciació de les dues xx, escrivint acsiotna, eczamen\ 
però aquestes grafies tenen l’inconvenient de no esser ni etimològiques ni tradicionals. 


D. Joseph Alcoverro y Carós , Doctor en Filosofia, y Lletres en defensa de Ics 
seves esmenes a la conclusió III. 


1.* ESMENA 

Diu la conclusió 3. a d’aquest tema, entre altres coses, am les quals coincideixo, 
que ’l sò de x deu distingirse escrivint TX quan sona com la CH castellana. 

En son lloch representem nosaltres aquest sò per: 

« Tx, quan, no essent final, sona com la ch castellana. 

TJ o TX (o simplement tx), quan, essent final, pertany a una paraula quals primitius 
o derivats porten també TJ o TX en mitj de paraula (DESITJ y DESITJAR, DESPATX y 
despatxar). 

IG, quan, essent final, pertany a una paraula quals primitius o derivats porten G o J 
en mitj de paraula (BOIG y BOGERIA, PUIG y PUJADA)». 

Sortim en defensa de l’ortografia tradicional, quan el sò equivalent al de ch castella¬ 
na es final, perque entenem que aixis ho exigeix la consagració d’una lley característica 
de la Fonètica catalana, que formulem en les nostres «Lliçons d’Ortografia» de la 
manera següent: 


Digitized by 


Google 



*63 


«El sò xiulant paladial suau (j = g) quan li correspòn esser final de mot, reb una 
doble paladialisació. Ex.: raig (de rajar); veig (de veure , qui té les formes veges , veges , 
etzètera)». 

Ara, be: haventhi altres famílies de paraules que, quan no ’s troben en fi de mot ja 
tenen la doble paladialisació, això es, equivalent a ch castellana, creyem que l’ortogratia 
tradicional ja ve de les qui reben aquesta doble paladialisació no més que quan son 
finals, escrivint en el primer cas tx y en el segon ig. 


2. a ESMENA 

Diu la conclusió, que ’l sò de x deu distingirse aixís meteix per cs quan se pronun¬ 
cia com en examen . 

En son lloch, representem nosaltres aquest sò, per 

«X, 0 en derrer cas per GZ, en paraules qui comencen per EX y sonen com en EXAMEN». 

A ben poques confusions pot donar lloch, l’ortogratia per nosaltres defensada; puix, 
aquest sò, no més se troba en paraules qui comencen per ex, no haventnhi qui, comen¬ 
çant aixís, sonin com a cs , y podentse comptar amb els dits d’una mà, les que en aquest 
cas sonen com a xeix. No se m’acuden més que eixir y sos derivats, eix y eixalar , 
eixamplar y eixam (qu’escrivim impròpiament amb a ). Y encara l’origen d’unes y altres 
paraules, es el meteix, y bo es respectar, podentho fer, aquest origen. Y encara les 
primeres, com fa notar Mn. Grandia, paraules no gayre vulgars, mentres que les segones 
ho son del tot, y en boca del poble, han modificat el sò primitiu compost. 

Però en el cas de que volgués rebutjarse aquesta gràfia, qui està d’acort am l’ús y 
l’etimologia, tampoch, atenent a les lleys fonètiques, deuria representarse ’l sò qui ’ns 
ocupa, per cz y sinò per gz ; perque aixís com no es possible un sò momentani suau 
davant del sò fort de s (= ss) tampoch hi cap un sò fort, com es el de la c , davant del 
sò suau de la z. Aixís, donchs, en examen, el sò de ;r s’hauria de transcriure, en tot cas, 
per gz, quals sons representa, lo qual fora potser, en la pràctica, un xich violent. 


ESMENA de D. Ramon Goig, no acceptada pel ponent. 

1. er Aquesta i que ’ls uns rebutgen per inútila y altres sostenen com a tradi¬ 
cional (lo qual casi equival a dir que també la consideren sença valor) de fet Thavem 
convertida en j; lo meteix que va passar ab la i, que per no estar combinada ab cap s , 
cot, no va haver-hi cap inconvenient en representaria per j per distingiria de la / vo¬ 
cal, com no va haver-n’hi cap en acceptar la v com a consonant y la u com a vocal. 

2 . °" Si la falta d’una consonant equivalenta a una j actual va obligar als antichs 
a adoptar la x, ix y la ig per evitar confusions, no es just sostindre-ho ara que tenint la j 
exclussivament com a consonant, nos permet representar tots los sons que ’n deriven, 
sença cap confusió, desterrant formes que si be foren d’utilitat, avuy resulten enredoses. 

Per tot lo qual proposem que de la j, se ’n fassi ús de la següent forma: 


Digitized by ^.ooQle 



— 164 — 


Josep, vaja, gruj (grujecsacte no gruxecsacte). 

Mitja, mitj, despatj (despatjample no despatxample). 

Jsicra, fajsa. 

Despatjsar, escabetjsar. 

Y si algú s'empeny en volguer començar o en acabar paraula fent sentir la força de 
la ch castellana, poch li costarà representar-ho, lo meteix que si desitja lo' valor de xeix 
al final de paraula, com si vol fer la g tal com la pronuncien alguns de la provincià de 
Tarragona. Ho tindrà escrivint: tjsicra, grujs , despatjs , tjerra . 



Digitized by ^.ooQle 



ï6s 


COMUNICACIONS 


Del Prof. Pier Enea Guarnerio, Catedràtich de TUniversitat de Pavia . 
Brevi Aggíunte al lessico algherese 

Le concordanze tra l’algherese ed il catalano risultano cosi numerose ed evidenti 
dalla comparazione istituita nel mio lavoro (l > che parmi superfluo riassumerle non che 
indicarle. 

Mi si consenta piuttosto di ricordare che in quello studio io procurai di ricercare a 
quale delle varietà catalane l’algherese si riattaccasse, il che avrebbe portato di con- 
seguenza a stabilire la regione, donde mossero i primi abitatori di Alghero. Infatti, pren- 
dendo a base un opuscolo del Milà y Fontanals <*>, valoroso antesignano de’nostri stu- 
di, io rilevavo che speciali attinenze intercedono tra l’algherese ed il barcellonese, quali 
per esempio l’alterazione che subiscono Xe e Yo atoni, e mi veniva fatto di conchiudere 
che «da Barcellona provenissero i primi coloni, trapiantati da re D. Pietro il Cerimonio- 
so nella città d’Alghero (1354); la quale, anche per questa ragione, non a torto fu de- 
signata dagli antichi col nomignolo di Barceloneta». 

Ma le nozioni fomiteci dall’opuscolo del Milà, per quanto chiare ed acute, non sono 
però cosi esplicite da non farci desiderare maggiori determinazioni per toglierci ogni 
dubbio. Nè le altre notizie che ho attinto a studi posteriori, sono valse ad acquietarmi 
lamino in un’assoluta certezza. E valga il vero. Vedo interamente confermata la mia os- 
servazione intomo ad e e 0 atoni nell’algherese dalla Grammatica del dialetto algherese 
odiemo di Giov. Palomba, il quale a pag. 1 avverte che «se nella forma originaria o nel- 
le corrispondenti forme italiane o catalane, c’è un e o un 0 atoni, il primo in algherese 
si cambia in a, il secondo in //», All’incontro, per quel che riguarda lo stesso fenomeno 
nel catalano, il benemerito Alcover nelle Qüestions de llengua y literatura catalana , 
pag. 415 » mi apprende: «Es característich de la nostra llengua desde son origen el do¬ 
nar el mateix sò a la a àtona que a la e àtona, axò es, un sò apagat entre a y e, com 
el de la e que ’ls francesos diuen muda o la e inglesa de mother o del participis stolen , 
spokcn, etc.». E ciò conferma a pag. 443 dicendo che fra gli altri suoni la e ha pure «el 
sò apagat per Tistil de la e muda francesa y que ’s confón amb lo sò de la a àtona»; e 


(1) Il dialetto catalano d'Aighero, nell’Archlvio glottologico italiano IX, 261 -364 (1885). 

(2) Estudiós de lengua catalana; Catalún contemporaneo, lenguaje de Barcelona (1875) in Obras Completas , III, 511. 


Digitized by ^.ooQle 


i66 


non indicando speciali regioni di tale suono, parrebbe che esso sia comune a tutto il 
dominio catalano, poichè a pag. 444 per Yo atona distingue chiaramente che «dins Ca¬ 
talunya oriental, Catalunya francesa, Menorca, Ivissa, Sóller (Mallorca) y Alguer (Sar¬ 
denya), sòna com u». Ora, se apro la Gramàtica Preceptiva Catalana del Dr. Mariàn 
Grandía, a pag. 11, leggo: «la e àtona a Barcelona y Girona sòna com la a àtona», che 
come aveva già notato «té un sò apagat entremig de^^.Ea pag 12: «la 0 àtona sòna 
u en les provinces de Barcelona, Girona, Rosselló y Balears». 

Confrontando le nozioni date dall’Alcover e quelle del Grandia risulta evidente una 
differenza non lieve rispetto all’estensione geogràfica deir c / a àtona, onde data codesta 
incertezza, mi è necessario esprimere il voto che delia viva parlata di Barcellona sia pro- 
curata una genuina descrizione fonètica e morfologica con l’esattezza rigorosa che la 
scienza richiede; e dovrei aggiungere che di tutte le varietà e sottovarietà dialettali vi- 
venti sarebbe desiderabile una siftiile descrizione. Apprendo anzi con piacere che per 
Maiorca 1 *ha già procurata il Dott. B. Schàdel con lo studio Mundartlisches aus Mallor¬ 
ca, ma non lo conosco ancora. 

Sulla base di siífatte descrizioni si.potrà allora compiere una comparazione esaurien- 
te col catalano d’Alghero e vedere con piena cognizione di causa, quanto codesto ram- 
pollo cresciuto nell’«isola dei Sardi» serbi fede al linguaggio delia madre patria e quanto 
se ne distacchi pel diuturno premere che gli fanno d’ogni intorno gli idiomi sardi, oltre 
che l’italiano letterario. 

Del resto giova ripeterlo, l’algherese non suona esattamente come il catalano, che 
meritamente diciamo letterario, ma ne è una varietà dialettale, le cui caratteristiche, 
da me additate oltre venti anni or sono nel citato lavoro, concordano con l’esposizione 
che ne fa ora il Prof. Palomba nella diligente Grammatica testè regalataci. L’algherese 
sta al catalano come vi sta il maiorchino, il barcellonese e via dicendo. Errerebbe per- 
tanto çhi prendesse come saggio delia parlata algherese i bei versi di Ramon Clavellet, 
sotto il qual nome tutti sappiamo che si nasconde il nostro Antonio Ciuffo d’Alghero; 
poichè i suoi versi, ora, cosï gagliardamente efficaci, ora cosí delicatamente soavi, sono 
scritti nella piü pura lingua letteraria di Catalogna h>. 

Premesse queste considerazioni generali, in attesa che si compia il voto sopra es- 
presso, chiedo licenza alia vostra cortesia di qui presentarvi una nuova breve serie di 
voci algheresi, delle quali altre si riattaccano evidentemente al ceppo originario catala¬ 
no, altre sono dovute invece all’influenza castigliana, altre infine a quella sempre piü 
invadente del sardo. 

Alia I. a serie spetteranno: 

algh. magiancà «dare la seconda zappata alia vigna per rincalzare le viti», e ma- 
gianchera «seconda zappata, o tempo delia seconda zappata»; non altro per la forma 
che il cat. magencar «aixarcolar las plantes la primera vegada» Saura, e pel significato 
il cat. esjnagencar «cavar las vinyas» ib.; se non chè nelle due voci algheresi vedremo 
Ye atone in a secondo la norma propria d’Alghero e l’infinito in -à anzichè in - ar . La 
voce ritorna tal qual nel còrso magghinch Cirno I 37 ’zappare la vigna nel maggio’ e 


(1) La Conquista de Sardenya, cansó èpica; ensalg y versos; Sàsser, Tip. Armònia Sarda, 1906. 


Digitized by ^.ooQle 



pel suffisso rientra nella serie studiatra del Salvioni Bollet. stor. delia Svizzera Ital. XXI 
Ç3-101 e dal Merlo Nomi romanzi dei mesi ecc. 220-21 n. 

algh. raçatà «ricevere, ospitare, raçatht «ricevuto, ospitato»; ripete il cat. receptar 
che vale anche «rebrer» Saura, ancora con gli e protonici in a , la desinenza infinitiva in 
-a e rassimilazione di pt in t. 

algh. tarràt «terrazzo»; è il cat. terràt, ancora con e protonico in a e notevole per. 
la desinenza nominale -àt, a cui corri^ponde - àdo nello spagn. terrado. 

algh. tragiu «foggia, modo di agire»; è il cat. trajo con 0 atono finale in e ritor- 
na nello spagn. traje; traggiu è pure del satdo comune, col senso di «foggia, moda». 

algh. trampà «inganno», trampà «trappolare, ingannare», che ritorna tal quale con 
parecchi derivati nel sardo trampa «frode, tranello», trampare -eri - osu , etc.; concorda- 
no col cat. trampa «artifici pera cassar animals salvatjes» Saura, e relativi derivati tram - 
fejar, trampista , ecc. 

Alia H. a serie, d’importazione spagnuola, apparterranno: 

algh. ciurodu «cosa melmosa, sporcizia», ciurudà «sporcare», ciurudòs «sudicione», 
che in senso morale valgono rispettivamente «imbroglio, imbrogliare, imbroglione»; 
tuttisono da ricondurre alio spag. chorro «zampillo», donde il sardo campidanese dur- 
ru «zampillo, cascata d’acqua», e lo spagnuolo ha pure chorrito «fontana che dà poca 
acqua» e quindi facilmente non limpida, ma melmosa, come diçe la voce algherese. 
algh. mazzén «magazzino», che è lo spagn. almacén privato delia prima sillaba. 

Delia III.» serie, d’influenza sarda, saranno: 

algh. anjilchí «infilzare, passaré da parte a parte», che è il logudorese inferchire y 
gallurese infirchi; ed è superfluo notaré che le alterazioni delia voce algherese sono con¬ 
formi alle norme sue proprie. 

algh. aschittí «scontare», da confrontaré col log. ischittire «saldaré», 
algh. bagantinu « quel pezzo di vigna non piantato e destinato al seminerio», che è tal 
quale nel campidanese e si dirama, come è evidente, da bacante «vacante». 

algh. dora e duretta «matassa e matassina», forma apocopata del log. azzola, dimi- 
nutivo di azza dal lat. ACIA, quasi fosse *zola, col cambiamento di z in ci e / in r, come 
è di norma nelf algherese. 

algh. èrighe «elce»; è il log. èlighe ancora con / intervocalico in r. 
algh./^'« «pozzanghera»; ripete tal e quale il logudorese. 

algh. tinià «stridere di una superfície levigata su cui si strisci un’unghia», tiniarura 
deggera intaccatura, scalfittura»: da collegarsi col log. tinniare «crocchiare di stovi- 
glia filata», e vi è notevole lo scempiamento del doppio nn , e il -r- intervocalico succe- 
duto al precedente -d-, come si avesse avuto tiniadura , sostantivo derivato dal partici- 
pio tiniadu. 


Digitized by ^.ooQle 



r 


— 168 — 


D'En Joan Palomba , Mestre d’Escola d’ Alguer. 

La Gramàtica del dialecte modern alguerès 


He pres la paraula més per purtarvus un coral salut que per altra rahó. Sigariva 
de fet un pratendra massa de las mias forzàs lu vanir ama seura sensa timor en mig a 
tantas il·lustres personas que fanan honor a la ciència y tenan alt lu nom de català. 

Ma sicòm la cortesia de aquellus que han organisat ’l present Congrés m’ha fet 
tant ardit, no crech inútil dar algunas aspiegacions ademunt del mètodo de mi siguit en 
compondrà la mia gramàtica del dialecte alguerès modern. 

Lu treball meu té dos fins: primer de tot jo he vulgut dar forma sistemàtica al dia¬ 
lecte del meu pais en manera que lus minyons na tenguin en ment l’asquema regular 
y sa cunvincin que lu dialecte d’ellus no es maneu nobra, ni maneu orgànicament 
combinat de lu que sigui l’italià que ellus deuràn usar en las llurs relacions de la vida: en 
segons lloch, he cercat de fissar en qualqui modu la fonètica y la morfologia del nostru 
dialecte de manera que ell pugui resistir als assalts de cada dia de los custarels dialec- 
tos sardos y ded’italià literari.Aquest segons fi es aquell per ’l qual no he cregut andiny 
lu meu treball del judici vostru, llims. Senyors, perquè a mig de tanta reflorir de estu 
dis catalans, no vulguareu dasdinyar Tumil gra que jo port a la costrució de aixi gran- 
edifici. 

* # 

•i* «i» 


Quant al mètodo, la scelta m’es resixida un poch difícira. Si avessi usat la grafia 
italiana, las paraulas algueresas sigarivan resixidas asmitjadas y etimològicament mes 
allunyadas de la llur forma primitiva; si dasprés avessi usat la ortografia catalana, mes 
difícira na sigariva estada la letura a lus minyons del meu pais y an aquellus, entra lus 
italians, que hagin tapgut a mans lu meu llibra. Axi he triat una via de mitj. Ningú de 
vus-altres, Il-lustrissims Senyors, ignora çertament a qual perfecció siguin estats por¬ 
tats lus estudis glotològichs en aquestus últims temps per obra de lus esforsus reunits 
de lus cienciats de totas las nacions y aspecialment a qual grau de esatesa científica 
siguin estats reduits de la cèlebre rivista de Graziadio Isaia Ascoli, del títul: «Ar¬ 
xiu glotològich». 

L’ «Ascoli» ha dat las reglas mes necessarias pe riproduhir ama senyals molts sem- 
plices lus sons mes cumplicats y lus cienciats de cada pais han aceptat, ama lligers cam- 
biaments, lu sou sistema. 

Ara jo pe evitar la dobra dificultat de la qual he parlat primé, he pansat de siguir 
’l sistema de l’«Ascoli» y ma’n so trobat sudisfet. 

De fet, lus senyals nous que jo he introduit no son molts ni difícils y un prospecte 
pusat en principi de ’l llibra n’aspiega lu valor en modu aixï clar què també aquellus 
que sa n’antenan poch lu podan comprenda. Quant despres lu lector lus ha suficiente- 
ment cunaixuts, puguerà lligir l’alguerés nel modu meteix que sa pronuncia ama gran- 
dissima facilitat. 



Digitized by 


Google 



— 169 — 


De mes: ama aquest sistema he pogut riproduhir també las mes lligeras asfumadu- 
rasde la pronuncia algueresa, aspecialment en çertos sons pe lus quals l'italià, ni '1 ca¬ 
talà pussaeixen sons del tot corrispondents. 

Per esempla: en las paraulas brazè, braza, a'zeltu , etc. 

Ningú donchs de vus-altrus, Senyors Il-lms, m’an vulguerà fer culpa de ma essar 
allunyat de la grafia catalana, quant sa pensi a qual publich lu llibra sigui principalment 
destinat y a las rahons que m’han fet usar '1 sistema científich. 

Pel restu he siguit l’ordre comunement adutat en totas las gramàticas, tanint d’ull 
de mes de tot aquellas de lus Rdms. Para Mariàn Grandia e P. Nonell, a las obras 
dels quals so deutor de molts adjuts y indiricis, y als quals donch ananqui públicas 
gracias. 


♦ 

* * 

Y ara pocas paraulas a propòsit del meu Diccionari Alg. Cat . Italià al qual no he 
ancara dat l’ultima mà, mà que esper de puguer finir fra brevissim temps. 

c Pe l’astudiu esat y complet de una llengua o de un dialecte basta forsis una gra¬ 
màtica també més rica de aquella que jo us presentí 

Ningú de vus-altrus, Il-lms. Senyors, lu creu, y jo també convincit de això he pan- 
sat de recollir totas, o casi, las veus de ’l dialecte alguerès, pusant-li acustat las curris- 
pondentas catalanas y italianas. 

L’utilitat de aquest treball siguerà dobra. Primer de tots lus meus concitadins pu- 
gueràn veura ama facilitat de quant sa allargui lu dialecte d’ellus de avuy, sigui en la 
fonologia, sigui en la part lessical de la llengua mara; en segons lloch cada bon català 
veurà com sigui anada modificantsa la seva favela en las bocas de aquestos colonos 
llunyats cintats de dialectes de tipu divers. 

Lus mignons després, en las llurs consultacions, tengueràn sempre sot’ull la forma 
mes regular de las paraulas y, senza fatiga, entengueràn crixir en ellus la conaixen- 
cia de la llur origine. 

Jo esper aixl que ama magior facilitat puguerà després en lo meu pais difondrà 
lus escrits de lus il-lustres catalans del passat y del present, important caml pe la con¬ 
servació de las tradicions nacionals. 

* 

* * 

Com aquell que per tanta temps ha siguit un estimat ideal y esulta vejent que altrus 
mes forts y mes valurosus d’ell l’encoragian, lu consellan, l’adjuran, aixl també jo, pri- 
mé de Acabar, no puch tratendra l’impit de la mia joia nel veura aixl ben acullida la 
pobra obra mia. 

Això ma es prumesa de un gran, gloriós avenir pe la causa catalana a la qual jo 
en aquesta esplèndida ciutat, aixl ospital y cortesa, en aquesta Assamblea de Il-lustres 
personatges tots units en una sola idea, plaudeix de fondu del cor gridant: 

Viva la terra de Milà e de Bastero! Viva Vittorio Balaguer! Viva Catalunya! 


Digitized by ^.ooQle 



De N’Antoni Ciuffo, d’Alguer. 


Influencies de fitalià y diferents dialectes sards en Falgueres 

Ilustrissims Senyors y cienciats de tots los pahisos: 

Me rencreix que tengui d’aprofitarme una mica del temps preciós, consagrat a 
n’aquest Congrés treyentlo de personalitats de molt mèrit que jo no tengui, quals fruyts 
estajonats de llur saber estaràn ben plens d’aquella erudició que falta al meu ensaig so¬ 
bre les influencies de l’italià y diferents dialectes sards en l’alguerés. 

L’assumpto que jo m’he triat no falta d’interés, això es innegable, però tota la sua 
trascendencia y valor en la filologia li venen especialment de la manera de saberlo 
tractar. 

Jo no he conseguit això, ja que no es en mi la cultura suficienta pera aquesta rama 
d’estudis y si avuy me só posat a la proba, lo meu desitj es estat més gran de la mia 
capacitat. 

Lo sé, no era jo lo més indicat per tractar aquesta qüestió; los meus companys Joan 
Pais y Palomba, que tan bellament representà los algueresos en la inaugural, com a mes 
fondats eh la llenguística haurian pogut fer millor de mi. 

Per això jo no lis-hi parlaré com a filòlech ma a la casolona y en lo nostro alguerès 
com un amant de la llengua y de la tradició patria. 

Vostès acceptin lo meu ensaig, així com és, no negantme, en cas de falta, llur gene¬ 
rós compatiment. 

* 

* * 

Hi ha, en lo nostro llenguatge, una bona partida de diccions forasteres que, sobre- 
posantse en ell, barren l’ixida a moltes de les velles paraules catalanes, substituhintles 
en l’ús de la nostra manera de parlar de cada dia. 

Y’l vell minador de l’espirit català, si vol descubrir la viva vena de l’alguerés, deurà 
treballar molt y de lerm, desfossant lo subsòl d’aquest llenguatge, demunt del qual 
s’adensen, formant espessa crosta, les influencies italiana y sarda. 

Aquesta, amb una gran cadena de pobles y de viles, volteja la nostra ciutat y l’in- 
vadeix de cada banda. 

Aquella, intromesa en la vida pública, en los uficis gobernatius y administratius, en 
les escoles, en les iglesies, se n’entra a poch a poch en l’ambent del senyoriu que habi¬ 
ta les plasses y vies principals, lo qual, també en la vida privada, emplea la llengua ita¬ 
liana y aquesta ensenya als fills de la naixensa. 

Sense comptar l’apartament de l’Alguer de tota relació política amb Catalunya; que 
se troba d’ella a una gran distancia de mar; que han passat molts anys de la domina¬ 
ció catalana en Sardenya, hi ha un’altra causa que contribueix poderosament y dona 
empenta a’n aquestes influencies. 


Digitized by ^.ooQle 



— 17 1 — 


L’Alguer, estació de banys, una de les primeres de Sardenya, cada any dona esta¬ 
da, en los tres mesos de l’estiu, a gran part de la gent de Sàsser, la segona capital de 
lïnsula y centre important de populació; y molts altres banyants acudin de les viles de 
l’entorn, fugint de la calorassa, per venir a refrescarse en la nostra mar. 

Aquesta invasió periòdica, en la petita colonia catalana, de tota aquesta massa fo¬ 
rastera, procedent de la Sàsser moderna y civilisada, com de dins la Sardenya bàrbara 
yselvatje, dona a l’Alguer, en aquella època, l’aspecte d’una ciutat, per la diure així, 
cosmopolita; tenint a la vista costums diverses y ohint diversos llenguatges. 

L’alguerés, a la sua volta, per poguer tractar amb tota aquesta gent que té hosteja- 
da en casa ^qual medi d’espressió usa? Lo seu parlar? Jamay. Perquè no ’l comprenga- 
rien, essent ben comptats en Sardenya, los no algueresos, que, no tant sol de parlar 
ma entenguin aquest llenguatge. 

L’alguerés, per forsa, a qui li parla en italià té de respondre en italià, a qui li parla 
en dialecte sard: logudorés o sasserés, té de respondre en dialecte. 

Y de n’aqui ne ve que l'alguerés, com es provat per les necessitats del comers, par¬ 
li, quasi a la perfecció, no solament a la llengua italiana, ma també los diferents dialec¬ 
tes de la ínsula que l’estrinyin de cada banda y l’invadeixen a dins de la mateixa llar 
payral. 

Si’l txapador alguerès surti a fores de les sues muralles y atravessa ’l camp per 
anar a ofrir lo bras en cultivar les terres; si ’l mercant de peix va per les viles a vendre 
lo producte de la sua marina; després que fa cinch kilometres, de cada banda ell surti, 
se troba en un ambent llengüisticament extrani, y si ell hi vol campar y guanyarse la 
vida té d’apendre lo dialecte del lloch. 

L’estudiant alguerès, si vol seguir les escoles altes és menester que vagi a l'Institut 
y Universitat de Sàsser, passant a n’aquesta ciutat quatre o cinch anys en que no par¬ 
la l’alguerés més que amb calqui connatural, company seu d’estudis. Y si vol comuni¬ 
car y avansar en mitj d’un element de llengua y de cultura no seu, ma més evolut, fins 
que se fassi una posició per la vida, té d’assimilarse d’aquesta cultura, usant en tots 
conceptes la llengua italiana. 

Are, observin aquesta petita colonia, que no passa de 10,000 habitants; tant aprop 
de Catalunya com de Suissa, que per fronteres llengüistiques no té més que les sues 
muralles y judiquin per veure si podia resistir influencies ,com les damunt anomenades. 

Lo llenguatge alguerès no podia mantenirse, per forsa, sempre en tota la sua puresa, 
y de resultes d’aquesta mescla de parlars n’ha vingut lo seu desfigurament orgànich; 
l’introducció de paraules forasteres en ell, seguida del descompariment més o manco 
apretat de les corresponentes catalanes; la complicació de la fonètica; lo biscambi de 
de desinencies; les formes verbals alterades; l’italianisació de la sintaxis. 

Si partim de l’italià, ne veyem la sua influencia no sol en lo llenguatge ma en la 
literatura y en lo mateix sentiment dels algueresos. La majoria d’aquestos, parlant de 
persones cultes, tenen la vista girada cap al moviment literari italià, ni tampoch s’ado¬ 
nen de la renaixensa de Catalunya. Per desgracia nostra y d’ells mateixos, n’hi ha molts 
que han perdut la conciencia de catalans y creun no hi hagi gran profit a considerar 
llur llenguatge que diun valgui poca cosa. 

A l’Alguer se lligi y s’estudia en italià y la literatura que predomina es 
l’italiana. 


r 


Digitized by ^.ooQle 



72 — 


Y no es que no n’hi hagi de llibres catalans, ja que, en una sala del Gimnasi, se n’hi 
conserva tota una biblioteca que l’Eduart Toda va regalar al Municipi; obres de cada 
temps de la nostra literatura catalana qu’esperen encara que se li passi ’l talla-paper 
per obriries. 

Poques, però, y ben contades, son les persones a les quals aquelles obres fan l’ullet. 
Los nostres joves especialment, no hi passen nimanco, ja que no hi trobarien allà ni La 
Pòstuma de Lorenzo Stecchetti, ni Le Novelle de Carolina Invernizio. 

jlmaginarse en qui concepte deuràn de tenir l’alguerés los de dins de Sardenya, si’ls 
mateixos que’l parlen no’l curen, y lo que no se cura se desprecia! 

Me perdonin, si, per donar prova manifesta del que acab de diure, dech de recorrir 
a un meu recort personal, en lo qual la mia modèstia no hi fa una tant bdla part. 

Quan se va publicar lo nostre facicle La Conquista de Sardenya , primera publicació 
catalana que partia de nostra terra, ne vàrem enviar, amb expresiva dèdica, un exem¬ 
plar a n’En Salvador Ruju, jove de gran cultura, alabat d’En D’Annunzio pel primer 
poeta sard, y que amb Gracia Deledda y Sebastià Satta té alta la bandera del movi¬ 
ment literari italià contemporani en Sardenya. 

La tarde del meteix dia, me pareix, sém anats a encapitar en casa d’ell a Sàsser, y 
l’havem trobat que desfullava y llegia lo nostro llibret. Ni li vàrem demanar un judici. 

Bò, molt bò tot això, nos va diure, estrinyintnos les mans. ma ^y perquè no 

escriviu en italià, vosaltres que teniu aquestes aficions literàries? 

Nosaltres vàrem respondre que també l’alguerés mereixeva d’esser considerat (y ell 
no ignorava lo moviment de restauració en favor de la Llengua Catalana) que l’alguerés 
com nostro propi llenguatge, nos era més familiar de la llengua italiana, la qual, tenint 
per escriptors genis de fama europea, no tenia certament menester de nosaltros y que 
en fi, nos èrem dedicats a cultivar y escriure l’alguerés apunt perquè ningú hi escrivia. 

Ell alhora nos feu observar que, també escrivint en lo nostro llenguatge, en Sarde¬ 
nya y en la meteixa Alguer, ningú nos hauria llegit per la rahó de la ortografia que hi 
posàvem, quasi desconeguda y olvidada de fa temps, 

Y nos va parlar de un sistema simplificat d’aquesta, d’escriure ’ls sons totalment 

com los pronunciem, fora calqui modificació,vresultantne així uua ortografia. italiana. 

Quinze dies després nos sém portats a XAlguer per veure l’altra part de la medalla, 
és a diure, si a n’allà eren de la mateixa opinió. En arribar sém passats per la botiga 
que tenia en mostra y en venta los exemplars de La Conquista . 

N’hi vàrem donar quinze y per poch no ne trobàvem setze. 

Tractant d’això amb diverses persones de l’Alguer, cultes e instruhides, y prenint 
la defensa y deplorant la fredor, la trascurancia, la poca amor en lo cultiu del propi 
llenguatge, ne vàrem diure y sentir de totes colors, de manera que nos son vengudes a 
mans aquestes conclusions pessimistes: 

Que a l’Alguer son pochs y ben comptats que lligin en alguerès, per aquella rahó 
també de la ortografia; y no se posen massa pressa per aprènderla. L’his hi manca 
l’afició. 

Lo nostro fascicle era escrit en alguerès y amb l’ortografia catalana. 

Y abans y després d’aquella època; y a fores y a dins de l’Alguer; y en totes les 
ocasions, sempre que havem tret coses catalanes en periòdichs que passaven a l’Alguer, 
nos vàren repitir, fins a fernos sorts, aquella insultadora interrogant: iperquè no escriviu 
en italià? com que fossi una vergonya y una llàstima que nosaltros, amb tanta tenacia 




Digitized by 


Google 





l 73 


que resentava la testardoria, nos érem perduts a considerar una cosa tant insignificant 
còm lo nostro llenguatge. 

Y així tenim que l’influencia llingüística y literaria de l’italià en la Sardenya cata¬ 
lana, ha obrat lo meteix treball de superposició que l’altra llengua germana en la Cata¬ 
lunya francesa. 

Més avant trobarem una llista de paraules y formes pretament italianes introduhi- 
des en l’alguerès y de fa temps usades. 


Y ara toquem al sard. 

L’influencia sarda, és sabut, precedeix a la italiana y no de poch, prenint la Casa 
Sabàuda definitiva possessió de Sardenya molt tard, en 1717, en que desterrà lo caste¬ 
llà per proclamar com a llengua oficial de la ínsula l 'Idioma Gentile de Dant. 

Ma entorn de l’Alguer, lo sard, com a verbo del lloch, s’havía parlat sempre, y 
s’havía parlat a dins de la mateixa Alguer, abans qu’En Pere IV venguessi a desbuidar 
la vila per poblaria de Catalans. 

Escriptors del lloch y de fora diun qu’en aquella època lo sard no va influir ma era 
influit poderosament de la llengua catalana, trobantse al-hora en la època de la sua 
més gran expansió territorial (sécul XIV) y dominant no tant sol en l’Alguer ma en la 
Vila de Iglesies y demés viles de la terra dels Nurachs , acabant per entrar triomfant en 
lo Castell de Càller , la capital de Sardenya qu’en sos monuments e idioma conserva 
encara l’influencia catalana. (*) 

Ma a n’aquest período de gran espansió seguí a poch a poch la decadència política 
y literaria de la llengua catalana. * 

Y l’Alguer, seguint la sort de tota la ínsula en la guerra de sucessió entre Felip V 
y Carles III, devengué austríaca en 1708, retornà castellana lo 1717 y passà lo meteix 
any a sota la Casa de Saboya, a la que remangué fidel. 

Totes aquestes dominacions deixàren a l’Alguer llur impronta y trassa. 

Y’l català, descomparit de Sardenya com a llengua dels oficis públichs, s’arreconà 
solament en l'Alguer, en la boca del nostro pòpul. Les antigues relacions amb Cata¬ 
lunya eren estroncades y la clau de les portes de la nostra vila no la tenia més lo 
Veguer ma aquestes, obertes y esbatellades, donaven accèsit a tota invasió forana. 

Al-hora lo sard prengué la renveja, aprofitant d’aquest enflaquiment de l’alguerés 
per ferse envant e invadirlo. 

Jo crech qu’en aquí no hi hagi ningú que no tengui una coneixensa al manco 
superficial del sard, per lo molt que n’escrigueren Gracia Deledda en la Rivista delle 


(*) L’Eduart Toda, en la sua preciosa Monografia (L’Alguer) pag. 24, dona una Ulsteta de paraules catalanes que's 
troben entremesclades en los dialectes sards y especialment en lo de Càller. Ma aquella Uisteta s’anlria allargant si hi 
sdjnnyissim tots los noms de llochs y cognoms de persones que revelen obertament llur origen catalana. — Anant a 
CUler havem trobat un pahiset qu’anomenen: El mas y un altro: Les planes y a dins de la mateixa Sàsser hi ha un 
Çsarter (barri) que diun Pozzo de Vidda, mentovat en un document que va treure a llum l'Enrich Costa, arxiver muni¬ 
cipal de Sàsser; en qual document, parlant de tal lloch, se l’anomena Puig de Vila. — Per no sortir fora de l’assumpto 
me só compromès de tractar, tornaré altra volta damunt d’això, en un meu ensaig qu’estich preparant sobre la 
«Toponomàstica sardo-catalana,« 


y 


Digitized by L^OOQle 



•74 — 


Tradizioni, d’En De-Gubernatis y l’Ascoli y Guarnerio en UArchhio Glottologico 
Italiano. 

Molt interessant és, per tot romànich, l’historia y’l coneixement d’aquest llenguatge, 
y pera això no podem substrèuremnos de fer una petita descricció sumaria. 

La familia dels dialectes sards se dividi en tres rames. La del Gal-lurés , part Nort 
de Sardenya, quejté molta afinitat en lo sicilià; és dols en la sua eufonia y molt a propi 
per esser cultivat. Amb calqui modificació se parla també a Sàsser, Sorso, Port de 
Torres y Castell Sard. 

La del Campidanés , dialecte de Càller y de tot lo Campidà d’abaix. 

Y després la importantísima rama Logudoresa que s’estén per la vasta regió del 
Logudor y domina més que mitja Sardenya. 

Aquesta es l’antiga llengua sarda nacional dels Condagues (Còdichs) de Arborea y 
en la qual la Jutjessa Elionora hi escriví la sua famosa Carta de Logu y notable docu- 
meut de llegislació. 

La rama logudoresa tè una grandíssima afinitat amb-e ’l llatí y s’hi troben frases 
enteres que sòn pretes llatines: Columba mea est in domo tua.—Poni mihitrès panes 
in bl·rtula . 

Aquest llenguatge té Diccionari y Gramàtica, per obra del Canonge Spano, y fou 
cultivat en tots temps, tenint escriptors de gèni com lo Pare Madau qu’en la sues 
poesies sardo-llatines recorda Tibul y Horaci. 

Aquesta rama és estada la que més ha influit en l’alguerés, tenintlo como assitiat 
a dins de una gran cadena de pahisos que’l voltejen; L'Olmedo y Uri y Putifigari , Itiri, 
Vilanova y Bosa: tots pobles y viles de parlada logudoresa. 

Y l’alguerés no essent més protegit de qui fossi fet valdré los sous drets, anava 
perdent sempre més prestigi; contra la forta embestida del sard que li feva destrossa, 
desfigurantlo en la sua fesomia fònica, gràfica y morfològica. 

qui compta les paraules que nos ha embolat lo sard, arreconant les nostres y 
substituintles en l’ús de la nostra manera de parlar de cada diaf 

Gran cuantitat dels termes qu’emplea lo nostro txapador y pastor de la Nurar 
algueresa per anomenar los llochs de dimora, les eynes de treball, les besties y altres 
coses, són en sard. 

Y no solament paraules, s’és acontentada a portarnos l’influencia sarda, ma fins y 
tot, usos y costums de la terra; com fora lo toco en la taverna que fan amb-e ’l calaf a 
mans y tirant de dits a qui té d’esser patró y sota; Yatito , o plorar los morts de cos 
present, mentovant los mèrits y les virtuts que tenien en vida. Lo txapador y ’l pastor 
per alliviar llur fatigues, no més canten en sard; y en la festa de Talia que té lloch a 
l’Olmedo, lo primer de Maig, los algueresos se mesclen amb-e los pahisans de les viles 
y ballen tots junts su ballu tundu , ball sard. 

Francesch Corona en la sua Guida delVIsola di Sardegna , pag. 338, definí lo llen¬ 
guatge alguerès «un catalano misto di vocaboli logudoresi, in ispecie botanici ed 
»agricoli» y Estanislau Manca, en un article de periòdich, Le Cento Città d'Italia , 
d’aquí a un poch no estén Xacta de mort al nostro llenguatge dient: «l’algherese cata- 
»lano è destinato a sparire, il gallurese et il logudorese ne invadono sempre piji il 
»terreno». 

Aquest fet, en la sua ruda realitat, si la seguim així, es evident. Pera això cal 
desmentiries aquestes profecies; y Túnica manera de desmentiries és treballar de veres 


Digitized by vnOOQle 



175 ■ L· - 


y opondre resistència ferma a n’aquesta pressió llengüística. Y la primera cosa fora de 
bandir y no acceptar en nostres escrits, paraula ninguna que olori de forastera. 

Avuy les coneixem quasi totes, aquestes; y perquè les vègin de pertot ne posem 
aquí una mostra de les més arrelades, no podent donarne una llista completa a motiu 
de que, mentres estàvem recullint materials per això, forrogant en nostro llenguatge 
vivent, circunstancies imprescindibles de la vida nos han fet deixar P Alguer per trans¬ 
portar la nostra dimora en altres terres. 


* 

A. — Mostra de diccions y formes pretament italianes introduhides en l’alguerés 
de fà temps y generalment usades també del nostro pòpul baix. 


Pranzo: dinar, 
babbo: pare. 
escopo: fí. 

bambinel-lo: Jesuset. 
pizzo: bigoti, 
vispo: (adj.) aixerit. 
assay: (adv.) molt. 
eco: (loc.) veusaquí. 


Jornal: diari. 

sviluppo: desenrotllament, 
busta: sobre de cartes, 
leva: quinta, 
cutxo: gos, cà. 
invece: (conj.) en cambi. 
forsis: (adv.) potser. 


Formes verbals alterades 


escriv: (pres. ind.) scrivo. 
recib: (ind.) ricevo. 
havessi: (italià lo meteix). 
fossi: (id.) 

feva, creyeva: faceva, credeva. 


Noms de regió y de patria italianisats 


Germania per Alemanya. 
Svizzera: Suissa. 

Svezia: Suècia. 

Firenze: Florència. 

Parigi: París. 

Norvegia. Noruega. 


Digitized by ^.ooQle 



I 


— 176 — 


Cambis de desinencies 

vèrgine: verge. ghiaccio: glas. 

dubio: dubte. còdice: còdich. 

momento: moment, minuto: minut. 

Pietrino: Peret. Andriutxo: Andrehuet (*). 


B.—Paraules d’influencia sarda 


i. Usades ab més frectsencia del “txapador,, y pastor de ía “Nurra Algueresa,, 


làcana: terme, localitat. 

cuili: terré y dimora de pertinència del pastor, 

bagantino: estensió de terra, inculte adib. per pastura. 

(llenguatge fig.) ex: jAdiós, les fadrinetes, que restau al bagantino\ 
Vol diure: que no trobareu marit. 

La Leva , Cansó pop. inèd. 


arjola: era, per batre ’l forment. 

- (lleng. fig.) ex: Escura a Xarjola que té por de la formiga. 

Escur aquell que s’espanta dels dèbils, de les coses petites. 

Prov. alg., inèdit. 


jaga: rastrell, la porta de la vinya. 

(lleng. fig.) ex: Tancar la jaga després que se són fugits los bous. 
Trobar un remey quan no s’hi és més a temps. 


Manera de dir alg. 


pineta: cabanya del pastor feta de canyixos. 

forés: qualitat de roba grossa y negra que fan en Sardenya y que serveix per 

los capotins de la gent de campanya. 

cucuddu: lo caputxo del capotí amb lo qual lo pastor se tapa ’l cap en dies de fret. 

bèrtula: balsaca gran ab dues obertures, alforja. 

txobo: llas que se gita al coll del bestiam per agafarlo. 

launeddes. fluviol de canya que ’l pastor sona per espassarse fent la guardia a 
ovelles. 

punturjo: bastó amb un clau apuntat que serveix per punxar los bous quçtn 
caminen. 


fer 


les 


no 


(*)— Prescindeix per ara de l’influencia italiana en la sintàxls algueresa. Primer: trobantme pochs materials a la 
mà perquè me pugui extendre com l’assumpto requereix. Segón: per no invadir lo camp y tenir la precedencla de munt 
del company Joan Pais que, en la sua Gramàtica encara inèdita, ma que sortirà ben prest, fa demunt d'això un estudi 
ben especial y fundat. 




Digitized by 


Google 



— 177 — 


jual: 

lo que se posa al colL als bous fet de fusta y cintes de pell amb lo qual 


tiren l’arado. 


txapa: 

aixada. Eyna de moure la terra, ex: no se parli més de arado, ni de txapa 


ni marró. 



Cansó del sidadu (tresor). 


cabristo: 

nervi endurit per domar los cavalls. 


anio: 

cavallet. ' 


aquisoijo: 

porch cinglar. 


masoni: 

remat. 


molendo: 

ase, borrich. 

(lleng. fig.) ex:-Dona la confitura al molendo , te tirarà a cosses. 

» 


-Lo molendo se lliga amb-e les cordes y l’home 
paraules. 

amb-e les 


Proverbis alg. 


matxoni: 

guineu, guilla. 


txonca: 

cucut. 


tiribriqui: 

llagosta; animal que destrueix les cullites. 



Ex: Si me munta la mania—de gità un pò de forment—si no ’1 mata l’algua 


y '1 vent-ixí a pijo *1 tiribriqui. 



Cansó pop. al g.-Lo txapador . 


tana de muru: animal verenós. 


serroni: 

cuch de les fruytes. 


culilugue: 

lluerna. 


cariasa: 

cirera. 


budroni; 

rampó de raym. 


càriga: 

figa seca. 


nau: 

rama de l’abre. 


quercus; 

alsina. 


mudeyo: 

erba dels camps incultes. 


rarainjo: 

erbeta que ixi per les cunetes. 


raguina: 

arrel. 


encunja: 

cullita. 


cavall bayo 

color blanco del cavall, (cavall blanch). 


cavidani: 

lo mes de Setembre. 


quivaijo: 

pa negre, aliment de la pobre gent. — deriv. de cibarium llatí. 

aunjo. 

companàticfr. 


lepa: 

ganivet. 


jalagar lo bestiam: desbandarlo. 

aunjar los cutxos: abordar los gossos al remat. 

tundir los anjonis: xollar los bens. 



2. Paraules d’influencia sarda més generallsades 


abijarse: 

adonarse. — (sard: abizzàressi). 


abizumeu: 

corresp. cat: al meu parer -(sard lo meteix), Hat. ad visu 

meo. 


Digitized by 


Google 



- i 7 8 - 


afianjo: 

amutador: 

anjo: 

attato: 

arrayolar: 

arrunjar; 

assuconar: 

atitar: 

babay: 

batili: 

batulella: 

boya: 

bulxo: 

baboy: 

canao. 

casadina: 

colora: 

cuijarse: 

crasto: 

desgajarse: 

enguiriar: 

esquirriar: 

engulloni: 

esquimujo: 

escavanada: 

escudir: 

furfuruja: 

fitià: 

forsers: 

frusquinarse: 

ginqueta: 

lànjo: 

llua: 

maco: 

madriga: 

mancari: 

montonaijo: 

neuddu: 


abrich. — (sard: afianzu). 

mal bossí. — (s: amuttadore). 

pallissa, tunda. (s: anzu). 

fart, que té ’l ventre ple. (s: id.) 

enrabiar. Se diu dels gossos, (s: arrayolare*). 

rovellar, (s: arrunzare). 

assustar. (s: v.*). 

plorar los morts, (s: v.*). 

oncle. Se diu també als vells en senyal de respecte, (s: id.) 
clatell, (s: id.) 

dona cercadora de quistions. (s: id,) 

botxí, (s: id.) 

pols del bras. (s: buzzu). 

personatge imaginari que fa por a les criatures. (S: id.) 

corda y rest. — ^Deriva de cànyemi (s: id.) 

forma de pasta cuyta amb formatge, (s: id.) 

serp. (s: id.) 

apresurarse. 

pedra. (S: id.) 

trèurese d’un compromís. 

rodejar, voltejar. (S: v.*). 

relliscar. (S: v.*). 

golafre. (S: id.) 

petita remor. (S: esquimuzzu). 

clatellada. (S: id.) 

pegar. (S: v. *). 

petits brins de pà. 

parroquià, parlant entre comerciants. (S: id.) 

caixabanch antich. (S; id.) 

estremirse. 

còdol. 

magre. (S: id.) 
fastichs. (S: id.) 
ximple. (S: id.) 
llevat. (S: id.) 
encara que. (S: mancarri). 
femer. (S: montonarzu). 
moll dels ossos. (S: id.) 


(*) S'ha de tenir en compta que moltes d'aquestes paraules, en lo passatge del sard a l'alguerés, han tengut de 
sofrir per forsa calquí alteració. — Així tenim que la z del sard, en lo passar a l’alguerés, se muda en j: ex: arjola, 
qulvarjo; arzola, quivarzu. La dobla zz en la dobla consonant catalana tx, ex: matxoni, mazzone. — Moltes de les 
dobles dd prenen la t, ex: tataya, taddaya; los infinitius de vèrb perden la e, ex: arrayolare, arrayolar y calqui hu 
dels acabants en ddu, Inu, osu, perd la vocal o consonant final. 

No sem segurs si venguin pròpiament del sard les paraules asjeltu, peix; asjasjo, bastó del timó, com a forma, però 
la eufonia és la del sard y pèr això les estudiarem tractant d'aquesta. 


Digitized by LnOOQie 



179 


orriar: 

veu del borrich. (S: (*). 

orquidar: 

veu del gos. (S: (*). 

pastera: 

test de flors. (S: id.) 

raguplla: 

quistió. 

serrayo: 

ronquera. 

sidado: 

tresor. (S: id.) 

tataya: 

dida. (S: taddaya). 

topo: 

coix. (S: zoppu). 

tropiar: 

esmunyir: 

tita: 

mamella. (S: id.) 

txàntara: 

escàndol. (S: id.) 

txumbusoni: 

xiribech, bony. 


i 

Y ara qu’es l’hora, veyem de qual manera s’és deturpada la nostra fonètica, fent 
l’anatomia d’aquestes paraules. 

No podem classificar com a resultat d’influencia sarda la conversió de la vocal e en 
i ex: bich, bech, vench, vinch, ni l’elisió de la lletra r final de paraula; ex; Alguè, 
astimà, jlurí, constant aquestes particularitats fòniques també en Catalunya. 

Però, no és així de la tramitació de la nostra antiga d en r, ex: fada se pron,/<zra; 
muneda, manera; venguda, vangura; ni de la substitució recíproca de la r a l; ex: cigala, 
pron. cigara; galana, garana; infern, infeb (perd també la n); argila, algira gelada, 
jarara; senyors, sanyolz, barbers, balbes <*). 

Noves formes fonètiques y gràfiques, y això es interessant de notar, nos son vengu¬ 
des del sard, passant a ésser part integrant del nostro llenguatge vivent. 

La primera és la de la j\ molt afiuixada, equivalent a la j del francès y a la g del 
toscà seguida de e , i com en les paraules: generale, Luigi y que nosaltres pronunciem 
lo mateix en asju> flaquesa, lentitut; asjeltu , peix; asjasju , bastó de mòure ’l timò de la 
barca. 

Després ve la doble consonant inicial tx que correspón a la che castellana de la 
paraula noche y c italiana de la par. Beatrice. 

Aquesta dobla consonant com a inicial, l’havem vista usada pels catalans en una 
paraula sola: txech (de Boemia); mentres qu’en alguerès se troba comensant un sens fi 
de paraules que no acaben may. Txobo , llas; txiu , oncle: txonca , aucell nocturn; txa- 
pador , pagés; txumboroni; xiribech; totes d’influencia sarda. 

La b se redobla contra al geni del català en les paraules ebba, equa; ;abbau! inter. 
que vol dir massa; abbonu , manco mal. La p en apporrir , donar en mans. La t en 
attattu; fart. La V se muda en f en fer paraules, viv, escriv; dient: vif \ escrif. 


(1) Per motiu d’aquest estropiament fònlch mara vol dir mala, (adj.j dolenta y mare (de família); cara, signlf. sinu 
de mar y cara bonica y també cara, fatxa, semblant. 

Vera veritable y vela de imbarcacló; vira, vida, existencla y vila, població. 


Digitized by ^.ooQle 



— i8o — 

Tocant a la nostra morfologia tenim en alguerès les desinencies: arjo de arium llatí; 
ex: fraylarjo y ferrer; quivarjoy pa de casa (lo cíbarium ja citat). 

Les, olu, ex: corjolu; iru 'ex: quiliruy uddu, ex: cucuddu; itu ex: granitu; us: quer- 
cus. Terminacions totes aquestes d’influencia sarda. 

Entre les formes intensives y diminutives dels noms y dels adjectius influides, les 
més marcades son aquestes: txorodddy brutota, feuni y gran feu; AntoneddUy Antonet; 
Efisiutxo, Efisí; pocareddu, dim. de poch; pocareddutxUy dim. de dim. del mateix. 

Los possessius que tenim amb les formes tou> sou> en lloch de teu, seu, son onò- 
nims del sard. 

Les formes verbals més diferenciades son: timir: tim % timis % timi; p. p. timit. 

Lo pretèrit de perfect no ’l tenim més, essent descomparit també del sard. Ma com 
nosaltres l’havem usat, segons se desprèn de documents que no van més enrera del 
sècul xviii, que serien les nostres cansons populars; nosaltros, si be abandonat del 
mateix nostro pòpul, lo tomarem a usar en lo llenguatge escrit. 


<iMa tenim nosaltros d’empendre seriament la reforma del nostro llenguatge algue¬ 
rès? ^No serà la nostra més altro que una tentativa? ^No seràn nostros esforsos inútils? 
No'ls veyem que se’n riun de nosaltros y del nostro dilettantismo catalanista? 

Fora debileses; armemnos de fé y de una gran fé, si volem seguir la tradició catalana. 
No esperem que tots los algueresos se despertin, perqu’ells en tal concepte, encara 
dormin y.no tenen poca son! 

jSèm nosaltros que tenim de despertarlos! Aquesta és la nostra missió. 

Lo vell minador de l’espirit català que, de temps, anava martellant, gità a les àries 
un crit de triomf, lo dia en que se va inaugurar en l’Alguer, l’ Agrupació Catalanista de 
Sardenya , dirigida de Joan Pais. 

La primera llevor d’aquesta florida fou gitada en 1902, essent alhora la nostra obra 
folk-lòrica, com ne fa proba un quadern de Folk-lore alguerès , llegit en lo Centre Excur¬ 
sionista de Catalunya en una sessió del mateix any. 

Y avuy La Palmavera aculli a sota de les sues rames totes les aspiracions de la 
Llengua y de l’Art, tenint a la sua ombra bons cultivadors del llenguatge, de la litera¬ 
tura, de la pintura y de la música. 

Se renllassaren les nostres antigues relacions amb-e ’ls bons germans de Catalunya, 
de Fransa y de Mallorca y seguint llur moviment de renaixensa, unírem les nostres 
veus en lo gran chor de la canso nova , quals notes afeblides per tanta mar, nos venien 
de una terra llunya — de la banda de Ponent. 

Units definitivameut lo 12 de Juliol d’enguany, anem seguint lo camí que nos havia 
obert lo nostro poeta y mestre Joseph Frank. 

Nosaltres caminem, de n’aquell dia y molt abans de n’aquell día, per posarnos en 
fila amb los nostres germans de l’altra mar y afirmar junts l’unitat de rassa y de llengua. 

No nos separem; no nos arrestem; no podem arrestarnos. 

No fa que circunstancies històriqnes nos hagin posat a tanta distancia de nostra 


Digitized by ^.ooQle 




— 181 — 


Patria natural; no fa que de nosaltros n’hi hagi un tros en cada recó de mòn; l'espirit 
camina; l’espirit retorna al fogó domèstich dels seus majors. 

Retornem a Pere IV, retornem a Ramon Llull. Familiarisemnos amb lo llenguatge 
de nostros antichs si volem femos una forta armadura per defendre y enaltir la santa 
causa de la paraula nostra. 

No nos arrestem. Fem propaganda de la nostra idea. Acreixim les nostres files. 

Establim la major comunicació possible entre ’ls Catalans de Espanya, de Fransa y 
d’Italia, e infusos del mateix espirit de cultura que informa los pòpuls més avensats, 
seguim evolucionant, per posar la nostra llengua y literatura històrica al lloch que li 
pertoca. 

Gran fou lò nostre espant, quan, obrint les antigues y polveroses pergamenes de 
nostro arxiu y desfullant les obres de cada temps de la literatura catalana, nos vàrem 
trobar amb paraules que nosaltros no enteniem: de manera que nos tocava d’estar 
sempre amb-e ’l Diccionari a la màH|iraules catalanes viventes y que nosaltros més no 
teníem. 

Y de damunt d’això vàrem considerar quant rica era de diccions la Llengua Catalana 
y quan pobre y despullat lo nostro alguerès, barbarisat aixís per les influencies foras¬ 
teres. 

Y perquè no se’n perdessi un bri d’aquest nostro llenguatge, nos vàrem concertar, 
amb los benvolguts companys qu’escríun en alguerès, que fins ara són ben pochs, 
perquè nos empenyessim en arrestar de la nostra banda aquesta invasió, tornant al sou 
lloch les velles diccions catalanes. 

Havem dit de la nostra banda, és a diure en la forma escrita, perquè sabem que no 
es obra de quatre joves, ni de quatre savis qu’ells fossin, lo de modificar y reformar en 
tot y per tot un llenguatge, essent això obra y treball de tot un pòpul y sabem també 
que prou arrelades estàn dins del nostro pòpul les paraules d'influencia sarda especial¬ 
ment, perquè nosaltros nos puguim fer grans ilusions. 

Ma no nos venguin dient que les que nosaltres volem tornar al seu lloch siguin 
paraules arcàiques y antiguades; que per quant antigues son ben les nostres y sempre; 
son catalanes y qui les vol trobar que vagi a les veure en los documents de nostro arxiu 
y en la nostra poesia de caràcter popular que ve fins a 50 y 30 anys a prop de 
nosaltros. 

Aquestos monuments escrits comproben que nosaltros les trovem usades per tant 
de temps, mentres que les que nos han invadit de cent cinquanta anys a n’avuy, són 
radicalment sardes, això és, de una parla forastera a devant nostro, y per això pugnen 
amb la estructura y manera d’ésser del nostro llenguatge. 

Empenyemnos, donchs, a restablir, primer amb la tècnica, si volem anar a la pràc¬ 
tica, lo nostro parlar; arrestant aquesta mala afortunada invasió y desmentim la profecia 
d’aquell Estanislau Manca que digué: /’ alguerese-catalano è destinato a sparirel 

Tenim la de tal crítich de Sardenya com una afirmació purament gratuita, ja que 
l’alguerés-català no descomparivà per aquestos dies y potser may. 

Una volta que s’ha parlat y continua parlantse en Sardenya del sècul XIV, per més 
de cinch centúries y ha resistides influencies com la castellana y l’italiana no descompa- 
rirà, no, a sota del sard, com se volen creure, y potser tardarà en descompareixer, si ’l 
farà. Ja que '1 moviment de restauració en favor de la Llengua Catalana, estès per tots 
los territoris hont ella és parlada, avuy, també en Sardenya, hi té los sous defensors 


Digitized by 


Google 



182 


que batallen ab tota l’ànima per aixecaria de la sua decadència y tornarlo al sou antich 
esplendor. 

Ne són probes les esperansadores paraules de l’Eduart Toda, lo qual tengué ocasió 
de passar una bona temporada entre nosaltros, estudiant ben de prop tot lo que a nos- 
altros se refereix. — La Poesia Catalana a Sardenya , pag. 122: 

«Y toquem ja als darrers dies de la nostra època, en que comensa a iniciarse per 
»allà lo renaixement de les lletres catalanes. 

» Avuy és ja coneguda per allà Timportancia d’eixa parla viva en tots los voltants 
»de la mar Mediterrània y conreuada ab amor per quants senten cremar lo pit de l’entu- 
»siasme de sa historia y de ses gestes. 

»Y seràn per nosaltros més dolsos los accents catalans que vingan d’Italia, perquè, 
»a través de la mar, nos eixamplaràn la Patria.» 






i«3 


Del M. I. D. Vicens Serra y Orvay , Canonge y Rector del Seminari d’Ivissa. 

Apreci en qu'es tinguda a Eyvissa la llengua pròpia 


Respectables Congressistes: El desiç’ de ses Cumissions Tècnica y Urganisadora 
d’aquest Cungrés, de que retronàs dins aquest’ilustre àssamblea una vou que represen- 
tàs sa més petita de ses tres illes germanes que sa mà de Deu culocà sobre’s cap de 
punent de l’antic Mare Internum , es únicament lu qu’ha ginyat es meu ànim, si altres 
vegades puruch y poch desexit, aquexa atrevit per demés, a no rebutjà s’hunor que 
m’han fet cunvidantme es amichs meus estimadíssims senyós President y Secretari 
General d’aquet Cungrés. Lu que’m sap greu es qu’ells qu’en tant de acert disposen totes 
ses coses qu’atanyen a sa Llengua Catalana, numés amb aquexa hajan estat desarcetats, 
y qu’haguen dexat corre sa ploma sobre’s papé per dirigirme ses afectuoses cartes de 
cunvit, sens ducta’n mà tremolosa per mòurela únicament ses aletades del cor, se *n 
emportin ara un desengany vent que’l cor els ha fet creure lo que no era. Però quan 
més cert es que no tench mérit ningún que’m fassi digne d’entretení s’atenció des 
Cungrés, mes dech dunà grasies espresives (y les hi donch de bon cor) a ses Cumissions 
y d’una manera especial a-nes amichs meus carinyíssims que’n sus seus prechs han set 
sa causa de que yo ’sperimentàs el dols playé y sa fulganza de voure’m en aquexa 
Àssamblea, que recurdaràn gujosus tots es amants de sa* Llengua Catalana, 

Però anem tot d’una a-n es gra, sino ’s que siga tot paya lu que ’s recuy a sa pobre 
era de ma curta inteligencia. ^Quína serà, respectables Cungressistes, sa materi de que 
yo puga tractà sensa’cansarvus, durant es breu temps que puré entretení sa vostra 
amable atenció? Dexant ses difícils qüestions filulògiques qu’aquí han d’aclarirse, miraré 
d enterà es Cungrés de s’estat en que *s troba a Eyvissa sa nostra Llengua estima- 
díssima. 

Y plaguera a Deu que pugués cuntà millós noves de la seua prusperitat, an que no 
sigan del tot descunsuladores ses que tench per manifestà! Es cert qu’un viatjé amant 
de sa Llengua Catalana, qu’arribi a Eyvissa desitjós d’estudià-ses varietats d’es nostru 
dialecte, rebrà penosa impresió quan vegi que a dins sa ciutat, ahont viuen ses presones 
més ilustrades de s’Illa, ses que ’n seues cunversacions vuldràn passà per més interessa¬ 
des en su prugrés y més amants de la Patria, ha sufrit tal cambi de fesumía sa nostra 
Llengua, que sa mare, si la ves, tot just la conexería. Multíssimes son ses paraules de 
pura descendenci catalana (que sens ducta les usaven es cunquistadós que vengueren a 
lliurà a Eyvissa de s’esclavitut d’es morus y plantaren a lu més alt de sa nostra ciutat 
sa creu de Cristu a s’ombra de sa bandera catalana) que no’s poren dí devant es ciuta¬ 
dans eyvissenchs sensa’spusarse’s qui les diga a sé mutiu de bul-la, o al menus, a passà 
per pajés en su tractu y d’escassa cultura intel·lectual. 

Cumensant p’es noms propis, dins vila (ancara qu’en Cal-lus III va cuncedí a sa 
capital de sa nostr’illa es títul de ciutat, en general cuntinúa digüèntseli vila) dins vila, 
dich, casi no hi hà Juans ni Peps, ni Peres, an que sigan molts es que celebren sa seua 
festa es dia d’es Sant Precursó de Cristu, de s’humil espós de Maria o d’es Príncep d’es 




ized by L.OO i 



184 


Apòstuls. Rigularment tots se diuen Juan (cast.) Fulahu, Pepe Sutanu, Pedro o Penco 
Menganu. Si’s tracta de senyuretes, jah! no trubaríen qui les vulgués (si’s diguesen 
Maria, Fracisca, Carme). Y en quant a n-es noms cumuns son també molts es que 
s’usen o del tot castellans, o castellanizats. Es nostrus ciutadans no ’s ficsen emb un 
assuntu o un ubjecte, sinó que s’hi fijan; no tracten d’una qüestió, sinó que tratan 
duna cuestió; no cumbreguen, sinó que cumulguan\ no diuen quefe, sinó jefe; criden es 
sastre per ferse pendre, no mida, sinó medida dun traje; y si totambú (jah, aquexa 
paraula, lu matex que tantot , sí que no poren sutril-la ses ureyes ciutadanes d’Eyvissa! 
si totambú li escapa a un devant ells di desprès o despuxas , encara qu’esteriorment no 
mostrin desagradu per no faltà a sa bona crianza, interiorment pensaràn: jqué pajés es 
aquet senyó! y fins potsé que derrera’hi fassan broma en ses cunverses d’ells emb ells. 

Veritat es, que no tots son axí, pux no falten presones ilustrades, ses que’hu son 
verta4erament, que no sols no fan bul-la d’es llçngatge’ivissench pur, sinó que l’escolten 
en gust y satisfacció. Però fins quexus matexus qu’els agrada sa seua llengua lliure 
d’influencis estranyes, quan ells han de pal-là no poren menus de valerse de termes y 
frases castellanes per pó de que no ’ls tengan per pajesus. Axí es, ilustres Cungressis- 
tes, que sa llengua’ivissenca dins sa ciutat la tench acumparada a una jove abans agra¬ 
ciada y ben aculurida, però que li es venguda sa malahida pigota y, umplint de taques 
sa seua tendre cara, ha destruit aquella fresca hermosura. 

Molt diferent’impressió rebrà ’s viatjé que venga a Eyvissa, si despuxas d’havé 
cumversat ab sus ciutadans, pren una de ses carreteres que partexen de sa ciutat y 
s’encamina a St. Jusep, a St. Antoni o a St. Juan. Y quan siga lluny, com més milió, 
de sa capital, si’n voure algún pajés que vaja derrera ses mules ajunyides manu manu 
llaurant, emb una mà dalt es mantí de s’arada, aguntant en s’altra ses escurretjades 
derrera y cantussant per animà’s parey, surt de sa carretera y el va a’cumetre y el 
cunvida a fumà un xigarru y fe un’estóna de xerra d’assiguts dalt un maije, y li pre¬ 
gunta com ha anat sa cuida, si ha plugut a bastament per pusarse de bona saó sa terra, 
quants anys tenen ses mules que cuetjen devant ells,.... si’n certa a tupà emb un 
d’aquells pajesus, com soleu sé, ben desexits, esperimentarà un’estona de playé sentint 
una cunversa agradable, escultant un llengatge pur y net d’antiga descendenci catalana; 
y an que tal volta sentirà alguna paraula per ell descuneguda pròpia numés d’es nostru 
dialecte, veurà (que tal paraula es just locte per espressà lu qu’em ella vol significarse. 

Y si despuxas de sa fundada es despedex d’es llauradó, torna a sa carretera y mun- 
prén altra vegada ’s camí fins arribà a n’es poble ahont s’encaminava, si’n sé allí ’l 
cunviden a passà sa vel-lada a una cuyna pajessa (sobre tot si es en s’hivern) ahont se 
sien reunits uns quants per fé una bona xerrada y a-n es matex temps matà’s fret 
enredutats vora sa calinada que ’n mitj de s'allà de dins ( ‘> ardex devall es caps de tres 
o quatre tions que fan lluminosa flama, esperimentarà es viatjé de qui pal-lam allí majó 
playé ancara que durant sa feunada d’es camí, perque ’n que ’s pajesus de dins aquexa 
cuyna na sigan més bons cunversadós qu’aquell d’es camp, per raó de sé aquí molts 
reunits y de pal-là ’n més llibertat, pux que pal-len ells emb ells, sa cunversa els surtirà 
més natural y animada, empliaràn termes més propis, espressions més gràfiques, y emb 
una paraula, es llenguatge resultarà més pur y més net. Y aquells pajesus, que (si cau 


(i) 


S’allà de dins: part de sa cuyna ahon se fa foch en rhlvern. 


Digitized by ^.ooQle 



1*5 


be) ningún d’ells sap llegí, estiràn molt lluny de suspità que sus seus dites servexejen 
de materi de fondu’studi a una presona sabuda qu’els escolta. 

Tot axò hu dich, respetables Cungressistes, per demostrà que sa llengu’ivissenca es 
cunserva a-n es pobles del camp lliure d’influencis extranyes y que pel lu tant al camp 
y no a sa ciutat hauria d’anà qui vulgués atendre be reyvissench. 

No vuy dí aximatex que tots es pajesus pal-lin be sa seua Llengu, ni molt menus 
que tots puguesen serví per membres d’una Academi de Llengu’ivissenca, molt lluny 
d’axò. També entre ells algunes paraules han sufrit alguna mudificació que certament 
nos cunforme a ses lleys filulògiques, ya camviant lletres, ya afegintne, ya llevantne. 
Però aquexes currupciohs que nexen entr’ells matexies sens ducta son ses menus temi¬ 
bles y de menus importanci. Ses més nutables y de ses que s’hauría de fugi com de 
caure a’s foch, son ses que surten de vila. Es un fet innegable, y que tuthom s’en pot 
encertí, que’s pajesus que van a vila més suvent son es que més malament pal-len sa 
seua Llengu, es que més l’adulteren currumpent ses paraules pròpies y es que més la 
mestayen en castellanades. Y es tot que s’aferra menus s’hermosura y com aquexus 
que venen suvent a vila ahí venen casi sempre per pal-là ’n sus senyós, en sus que ya 
hi dit que fan bul-la de certes paraules pajeses, es natural que fassin l’impossible per 
apendre de pal-là a lu senyo. Y per cert que’hi son ben desgraciats emb aquexa pre¬ 
tensió seua tonta; pux com si no saben llegí, tampoch saben girà sa llengu per prunun- 
cià castellanismes, lu que cunseguexen es fe riure tuthom; es senyós que venen a vesità 
a vila y es pajesus emb a qui pal-len pés seu poble. 

Es també cosa certa que’s que saben llegí solen sé es que més castellanades gasten 
y a’hu trop molt natural, ancara que’m parega censurable; perque si’s al-lots cumensen 
a’nà’scola quan devegades ancara no tenen sa llengu prou destravada per dí clares ses 
paraules que senten a dí a sus pares, com ses lligendes de que ’s servexen per apendre 
de lletra son castellanes, lu natural es que’ls suceyexga lu que va cuntendre a-n es 
llorus que dugué de S. Mumingu una senyora. Lu’strany seria que no’ls suceís poch ni 
mica; y aquexa crech que es sa causa de qu’entre’s ciutadans s’haja curremput més 
s’eyvissench, per veru’hi d’ells més que saben llegí que de pajesus. Tal volta em axò 
vaig errat, però es lu que yo crech. No voldí’mperò que crega que per cunservà s’eyvi¬ 
ssench lliure de s’influenci castellana siga necessari sé ignorant; molt lluny d’axò; 
però crech que seria molt cunvenient per cunseguí s’ubjecte manifestat, qu’es 
primes llibres que passen es al-lots a’scola estasen en sa llengu pròpia, a fi de que ses 
paraules que llegexen en sus primés llibres fossen ses matexes qu’han sentit d’assiguts 
dalt es junoys de sa mare. Però com emb axò arribam a ses fites d’un camp que 
no ’m pertenex, m’aturch a sa partió, pux no dech entrà ’n sò d’altri. 

No sé si’y cumplit es prupòsit qu’a-n es cumensay hey furmat, d’enterà aquesta 
respectable assamblea de s’estat en que’s troba avuy sa Llengu’yvissenca. Crech qu’en 
poques paraules es pot dir sensa faltà gayre a la veritat que dins sa ciutat d’Eyvissa 
està tamatex adulterada, però qu’al camp cunserva generalment nutable puresa y 
netedat. 

Perdoni’s Cungrés que li haya fet perdre sobr’un quart d’hora pusant atenció a ses 
cunsideracions qu’a cab de fé sobre sa Llengu’yvissenca, no perque no merexa atenció 
sa Llengu, sinó perque no la merex s’humil presona qu’es venguda aquí a repre- 
sental-la. 

Hey dit 

13 


Digitized by VnOOQle 



186 


Ullada dalt dalt a algunes qüestions illades de gramàtiga eyvissenca 


Particularitats sobre’s sò d’algunes lletres. — A Eyvissa, fora de vila, no ’s prunun- 
cia sa r abans de /, sinó qu’es cunvertex emb l també, resultant / doble. Axí, per exem¬ 
ple, déim: Cal-lus y no Carlus; buscal·lu , y no buscar/u; pel·la , y no perla; pel lu tant , y 
no per lu tant‘Es cunvertex també emb / o ll sa / pusada devant una d’aquestes lle¬ 
tres. Axí, Atlhntich sona Al-làntich, metlles, mell·lles. 

Sa y cunsunant no sona tant fort despuxas de vucal, maldamén aquexa vucal siga 
de sa paraula anterió, com despuxas de cunsunant o a-n es cumensay d’una paraula 
despuxas d’una pausa. Si déim yaya (nosaltrus no déim jay, com crech que diuen a 
Mallorca) sa primé y es més forta que sa segona; però si deirn sa yaya , ses dos ys son 
igualment dèbils, perque ses dos venen despuxas de vucal. 

Si no ’s tuntería meua, em parex que sa o entre dos altres vucals, furmant diptonch 
emb una d’elles, sona també més dèbilment que en sus altres cassus. Exemples: meua, 
diuen , mouen . De u entre a y un’altra vucal no m’ucurrexen ara exemples (no vuy dí 
que no n’hi haja) pux em aquexus cassus m’aparex que ’s cunvertex en v. Axí déim 
enclava, encava, paraules derivades de clau y cau . Com escepció, recort ve sentit alguns 
d’es poble de Sant Cal-lus que deyen caminaua, estudiaua, llauraua , en lloch de cami- 
nava, estudiava , llaurava. Però quan més dèbilment sona sa u en sus casus de que 
pal-lam es quan sa vucal d'abans es o, com coua , proua. Emb aquexus casus sa u tot 
just es sent, però aximatex sonen distintament aquexes paraules de si diguesem coa , 
proa. 

Sa a, sa e y sa o no ’s pronuncien en su seu sò natural més que quan son tòniques. 
Quan son àtones, sa a y sa c reben es so cumú de sa e muda y sa o es cunvertex emb 
//, com de Toni, Tuniet, Articgles el y es. — En eyvissench s’usa generalment s’articgle 
es, sa; cuan va’bans d’un nom que cumensi en vucal es cunvertex emb una sola s: es 
candeleru, s’altà, s home, sa dona. Però s’usa també s’articgle cl la quan va’bans d’un 
nom que signifiqui una cosa o una idea alta per algun concepte. Exemples: el Parc , el 
Fill , VEsperit sant, cl Salvadó d'el mon, cl Papa , cl Rey , y la Reina, cl Bisbe (o es 
Bisbe), cl cel, la glori , cl ptirgatori, /’ infern, la terra, la vida y la mort (significant 
aquexes paraules s’idea abstracta de viure o murí, com la vida es amable, la mort es 
trista; però no si déim sa vida de fulanu està en perill, sa mort de sutanu serà molt 
plurada). Es diu també: fí meu del meu cor, l’estim més que la meu’ànima; En Pere 
s’ha avasat a no fer res y /’home s’hi troba be ’mb aquexa feyna, Na Maria ha’nat a 
vila a peu y la dona està cansada. 

Prunoms personals. — A fora (a-n es pobles de la campanya) es diu: yo , de yo, per 
yo, a yo, en yo; però a vila ’s diu: dc mí , per ini, a mi, cn mi. Una particularitat em 
sembla que percebex ma sentida cuan abantes de yo a’hi hà sa prepusició per, y es: que 
yo es descumpón cn dos sílabes; axí per yo sona perïó (per-i-o). 

Emb un cas aximatex diuen també ’s de fora per mi, però significant igual que e?i 
su meu conte o p' es meu conte , segons yo crech . segón em parex, Milió dit: per mí signi¬ 
fica aquí qu’un creu pruvable, una cosa, però que no’hu sap de cert. Axí déim: per mi 


Digitized by ^.ooQle 



*«7 


En Pep s’ha cansat d’esperà y se’n ha’nat, per mï s curreu no vindrà’aquexa tarde. 

En quant a sa segona persona, tant a vila com a fora diuen; dc tú, per tú, a tú, 
en tú. 

Es datiu y acusatiu d’aquexus dos prunoms yo y tu quan precedexen o seguexen 
inmediatament a-n es verb de qui’stàn regits, prenen sa forma de em y et o me y te. 
Se emplía em y et cuan precedexen a un verb que cumensi en cunsunant, com Fulanu 
EM vesità y UN digué qu ET deu molts de favós. S’usa de me y te quan seguexen a un 
temps d’un verb qu’acabi en cunsunant també o’mb una vucal dèbil d’un diptonch com 
estimar me, cunsularte, digueume, vestexte. 

Quan aquexes dos formes prunuminals van o després de verbs que cumensin o aca¬ 
bin en vucal, queden reduides numés a una m y una t; perque ses er de me y te quan 
estàn abantes y ses de em y et quan venen després, s’elidexen en sus vucals primera o 
derrera d’es verbs de qui van regits aquexus prunoms y desaparexen: Exemples: 
M 'alaba, 'l'estima, escriu re'defensa ’t. 

Es plurals currespunents a-n aquexes dos formes prunuminals son mus y vus o ens 
(ems déim també a Eyvissa) y eus. Unes y altres formes s’usan igualment abans de 
verbs, però ems o ens y eus no s’usan despuxas sinó de temps de verbs qu'acabin en 
vucal. Exemples: MUS estima o EMS estima, VUS escriguc o EUS escrigué , digues MUS, 
sentirXL S, crida’MS , creure US. Emb aquest derré exemple eus es cunvertex emb us , 
perque s’elidexen sa e final de creure y la inicial de eus. Y quan eus ve després d’un 
temps agut, es reduex a una sola s, como estimaVS igual a estimauX US. 

Respecte d’es prunom ell em ficsaré soliament en su datiu, que ’s //, tant si està en 
lloch d’un nom masculí com femení, y en s’acusatiu que’s el o lu p’es masculí y la p’es 
femení. Eles posa antes d’es verbs que cumensen en cunsunant o després d’es qu’aca- 
ben en vucal; emb aquet derré cas pert sa e per elissió. Lu es posa ans d’es que cumen¬ 
sen en vucal o després d’es que acaben en cunsunant; en su primé d’aquexus dos 
cassus pert sa u per elissió també. Exemples: a mon pare LI agrayexch es chstich y a 
ma mare iXstim ses caricis; EL veig , L 'estim, seguex LU, voure L. Des datiu li y s’acusa¬ 
tiu lu junts es forma le hi. Axí, per manifestà que s’ha de dunà un ubjecte sensa dí a-n 
a quí, direm dunal- LU; per manifestà que s’ha de da a un sensa dí aqué, direm dunal-li; 
y per manifestà que un ubjecte determinat s’ha de dunà a una persona també determi¬ 
nada, direm dunal-LE'l·ll. 

Es datiu d’el plural d’es prunom ell es, tant p’es masculí com p’es femení, els abans 
d’es verb o despuxas de temps de verb acabat en vucal y lus despuxas de verb acabat 
en cunsunant. S^acusatiu es els y lus segons ses circunstancis com en su cas anterió, 
p’es masculí, y les p’es femení tant abans com despuxas d’es verb: Exemples: ELS diu, 
escriure US, envial- LUS, ELS busca, voure'LS, acabal-LLS, LES crida, escultal-LES, D’es datiu 
els o lus y de s’acusatiu els o lus y les es forma els'hi o lus hi y les hi, com ELS’m 
donch, escriure LS'Hl, envial- LES’HI. 

Me, te , mus, vus sempre precedexen a el y els , la y les , quan estàn juntament 
abans o després d’un verb. Mus y vus perden sa s. Exemples: me’l envia , TE la dona, 
escriumiLX, dirVU'L. 


Digitized by UiOOQLe 



Del Sr. D. Pompeu Fabra . 


Qüestions d'ortografia catalana 

I. — La lletra h 

Llavors de la «campanya lingüística» de L'Avenç, una de les reformes que s pro¬ 
posaren va esser la supressió de la lletra h. Després, els mateixos que la van proposar i 
adoptar, tornaren a acceptar la h etimològica (home); va esser una reculada deplorable. 
I, recentment, arreconada i oblidada aquella reforma tan util, veiem sortir uns nous re¬ 
formadors que, ben diferents dels de pertot arreu, preocupats d’introduir en l’escriptura 
dels llurs idiomes totes les simplificacions possibles, proposen no res menys que l’adop- 
ció dels simbols d’etimologia grega, ph , ///, ch, rh i y\ 

Ja sabem que les combinacions ph, th, ch, rh i la lletra y foren adoptades pels romans 
pera la transcripció de les lletres gregues ep, 0*, x> f*> 1 v en les nombroses paraules em- 
manllevades al grec pel llatí literari. Quan les llengües novi-llatines, en els llurs emman- 
lleus continus al llatí, introduiren d’aquests mots, els van continuar escrivint am ph, 
th, etc. en el desig de conservar-los la llur fisionomia llatina. Solament els italians sabe¬ 
ren tot seguit rebutjar una tal complicació ortogràfica. Més tard veiem desempellegar- 
sen també 1 castellà. El francès en canvi, ha conservat preciosament aquelles grafies, i 
el portuguès ha seguit l’exemple d’aquesta llengua, l’ortografia de la qual ha exercit una 
influencia extraordinària sobre l’ortografia portuguesa. 

L’origen dels simbols ph, th, etc.? Quan se va afirmar el predomini de la literatura 
grega a Roma, la gent culta s’esforsava a donar als innombrables mots grecs introduits 
en el llatí, la mateixa pronuncia que tenien en grec; llavors va esser quan s’introduiren 
els simbols ph, th, etc. precisament pera representar sòns grecs que no posseía 1 llatí; si 
s’escrigué chronica era perquè s pronunciava Xrònika i no Krònika . Però—així com, en 
els mots grecs que s’havien anat introduint abans d’aquella epoca, els fonemes en qües¬ 
tió havien estat reemplassats per fonemes llatins—les paraules gregues emmanllevades 
pel llatí literari les quals aconseguiren passar a la llengua vulgar, perderen la llur pro¬ 
nuncia artificiosa, i ph, th, etc. vingueren a confondre-s am f, t, etc. Oblidades, doncs, 
en tot el domini romà, les pronuncies que havien motivat els simbols ph, th. etc., des¬ 
apareix la unica raó d’aquestes grafies (per altra part, no gaire felisses, puix en l’epoca 
de l’influencia grega a Roma, (p, &, / no eren j a diftongs consonàntics com ho havien 
estat en grec antic: 9 - p -(- //, 0* — / + //, / — k + //). 

Quin aventatge hi ha de conservar aquestes lletres empleades per l'ortografia llatina 
pera la transcripció de les paraules gregues? pit es igual a f, th igual a t, etc.; son, doncs, 
simbols perfectament inútils, que no responen a cap necessitat de les actuals llengües 
romàniques. I, en canvi, si no presten cap servei, quina complicació ortogràfica no 
porten! Cinc fonemes (f, t, k, r, i) la representació dels quals no oferiria altrament cap 
dificultat, passen a esser sòns d’ortografia dubtosa: pera saber si hem d’escriure f o ph 
ens cal saber si 1 mot prové del grec o del llatí, si es d’origen popular o savi; pera l’em- 


Digitized by VnOOQle 



pleu correcte de t i de th hem de saber si 1 mot ve del grec i si en grec presenta r o 
i analogament pera l’empleu de ch i de c (qu), de rh (rrh) i de r (rr), de y i de i; o bé ns 
hem de carregar la memòria am la llista de totes les paraules que cal escriure am ph , 
th , ch, rh , y, llista que ve a allargar-se sobre mesura am l’inclusió, naturalment, de tots 
els mots que presenten pp dobles, tt dobles, cc dobles, gg dobles!... 

Els pobles que no patim l’ortografia dita etimològica, no ns podem fer prou càrrec 
de tots els inconvenients d’aquesta «herencia incomoda del pedantisme dels segles XVI* i 
XVII* .» A Fransa, en veiem protestar vehementment les persones més competents i 
més doctes; a Portugal, filòlegs eminents en proposen la seva proscripció absoluta i 
incondicional. 

Mentres això s’esdevé a Portugal i a Fransa, i pertot arreu la tendencia es de sim¬ 
plificar tot lo possible les ortografies heredades, a Catalunya hi ha qui proposa que 
adoptem aquesta ortografia etimològica! Sols això ns faltaria: quin cau de raons sense 
solta, quina brotada d’etimologies fantàstiques i quina collita de faltes d’ortografia! 
Imitaríem els anglesos escrivint dipttthong , rhythme, Sappho , o ls francesos escrivint 
diphtong , rythme, Sapho? Representariem totes les cpcp per ph , o per ph i ff Fariem 
l’atrocitat d’introduir les consonants dobles adhuc en les paraules heriditaries com gota, 
vaca (GUTTA, vacca) o les empleariem únicament en les paraules sàvies (attribut accla- 
mar): Ara que les diferents ortografies*catalanes en ús son relativament fàcils, les publi¬ 
cacions de la nostra terra no conteneu poques faltes d’ortografia. Us imagineu el que 
passaria quan les ph ph i les th th i les yy i les dobles pp i tt i cc vinguessin a complicar 
la cosa? En quant a etimologies fantàstiques, veuriem coses com les d’aquell etimolo- 
gista que proposava escriure hachest (o hac-est , no recordo prou bé) en substitució 
d'aquest. 

No: quan veiem francesos i portuguesos (i anglesos) planye-s de les complicacions 
absurdes de les llurs ortografies etimològiques, no hem pas d’anar nosaltres a confec¬ 
cionar-ne una. Ens en passem molt bé; sen passen igualment castellans, italians i roma¬ 
nesos, eslaus i escandinaus. 

Que 1 català modern nq emplea ls simbols ph, th, etc. degut a l’influencia de l’or 
tografia castellana i que si 1 castellà hagués conservat aquells signes, segurament els 
empleariem ara nosaltres? Tant se val: la supressió d’aquells simbols es una simplifica¬ 
ció utilissima, que no hem pas de mirar d’on ens ve, sinó acceptar ben joiosos. Si la 
devem als castellans, alegrem-nos d’haver sofert en aquest punt l’influencia de la llur 
ortografia, i planyem-nos que no hi hagués prosperat la reforma proposada per En Ne- 
brija, que proscrivia tota h muda inicial. 

La conservació d’aquesta //, que constitueix una de les poques dificultats de l’orto¬ 
grafia castellana, es en certa manera una inconseqüència. El francès i el portuguès con¬ 
serven la h dels grupus ph , th , ch i rh , i igualment la h inicial (homrne, homem); l’italià 
i el romanès, que reemplassen aquells simbols per fi t. c, i r, suprimeixen aquesta h i 
escriuen uomo, om; el castellà ocupa una situació intermitja: suprimint en les combina¬ 
cions ph, th , etc. el signe d’una aspiració desapareguda, el conserva en principi de 
paraula: hombre. Els catalans (no cal dir-ho) copiant-ne lo bo i lo dolent, escrivim home. 
Doncs bé, si ns sab greu copiar tant servilment l’ortografia castellana, vet-aquí una bona 
ocasió de separar-nos-en; però no certament del costat de la complicació sinó del 
costat de la simplificació: suprimim la h. Tornem a la reforma proposada per LAvenç, 
una de les seves reformes més útils, malaurosament abandonada. 


Digitized by VnOOQle 



190 — 


La h inicial catalana es un signe perfectament inútil. No representa cap sò actual ni 
antic del català. La h de hora i paraules analogues no s’ha pronunciat mai en cap 
llengua romanica; quan aquestes llengües se formaren ja, feia molt temps que la h llati¬ 
na havia esdevingut muda. Els representants romanies de les paraulçs llatines, HORA, 
HERBA, HABERE, etc. son idèntics als mots que haurien sortit d’un ORA, d’un ERBA, 
d’un i*BERE clàssics. En els casos excepcionals en que hi apareix una aspiració, aquesta 
no es pas una reminiscència de l’antiga aspiració llatina, sinó que la veiem aparèixer 
igualment en mots que en llatí mai han tingut h. Si en castellà tenim huerto (HORTU), 
també tenim huevo (ovu) hueso, (ossu); si en francès tenim hui (IIODIE) també tenim 
huií (OCTO), hnile (OLEU). En castellà, la semi-vocal y apareix igualment en yegua 
(EGUA) que en yerba (HERBA); en català apareix v igualment en vuit (OCTO) que en vuj 
(HODIE). 

La h que veiem emplear en l’edat mitjana en totes les llengües novi-llatines, prové 
del desig d’acostar les formes de la llengua vulgar a les corresponents de la llengua 
mare. L’escrivà que s’adona de la filiació dels móts ornem, ombre, ome , omme , uomo, 
escriu, /tomem, hombre, home , homme , huomo , grafies que recorden millor la paraula 
originaria HOMO HOMINIS. Però — si durant l’imperi ja constatem hesitacions en 
l’empleu de la h tradicional , esdevinguda muda, — no esperem veure emplear rigoro¬ 
sament en les llengües romàniques un signe que hi es purament etimològic. Moltes 
paraules se troben escrites ara àmb h [hagué] ara sense ( aqué); en molts casos, l’igno- 
rancia de l’etimologia preserva la paraula de l’addició d’aquell signe; i en altres la 
pronuncia s’hi oposa. No es fins més tard, quan se regularisen les ortografies, que ls 
idiomes que no saben desfer-se de la h etimològica, n’extenen sistemàticament l’empleu, 
no, perxò, sense deixar escapar aquesta i aquella paraula: avoir franc., de HABERE, 
anzuelo , cast. de HAMUS. 

No hi ha cap raó solida pera la conservació de la h inicial llatina. Perquè hi va haver 
un temps que un mot com HOMINEM comensava en consonant, no es cap raó pera que 
se l’hagi d’escriure am consonant inicial eternament, fins quaq el mot, en la seva evolució, 
ja deixa d’esser llatí per esdevenir català, castellà, etc. No hem pas d’anar a conservar 
religiosament en l’escriptura tots els signes representatius dels fonemes que les paraules 
han anat perdent. La conseqüència n fóra l’identificació de les paraules novi-llatines am 
les llatines. Els italians van fer, doncs, molt bé suprimint la h mig-eval nascuda d’una 
imitació exagerada de l’ortografia llatina. 

Llavors de la «campanya lingüistica» de L'Avenç, la supressió de la h va trobar una 
forta oposició. S’invocà 1 respecte degut a la llengua escrita antiga (?) i el respecte que 
meritava una habitud ortogràfica arreladissima. En el fons, pera la majoria, la causa 
unica de l’aversió a la reforma de IJAvenç era que anava contra una habitud molt arre¬ 
lada, es dir, contra una habitud ortogràfica castellana. Si 1 castellà escrigués ombre, ora , 
el modern català literari hauria escrit molt probablement ome, ora; llavors una reforma 
proposant home, hora (les grafies precisament tradicionals) haurien trobat també una 
forta oposició, perquè haurien anat igualment contra una habitud arreladissima; llavors 
la h tradicional hauria estat una antigualla inútil que venia a introduir una nova difi¬ 
cultat ortogràfica. 

Les habituds ortogràfiques del català modern no son tant respectables que, en nom 
d’elles, haguem de sacrificar una reforma racionalissima i d’una utilitat innegable. Un 
respecte il·limitat a les costums establertes ens hauria lligat fins al punt de no intentar 


Digitized by UiOOQLe 



cap reforma, es dir, d’acceptar integralment l’ortografia acastellanada dels primers 
temps de la nostra renaixensa literaria. 

Més d’un cop els hem trencat el respecte; l’experiencia ns ha demostrat que no son 
pas invencibles. En nom d’una habitud, no condemnem una reforma; mirem únicament 
si aquesta es bona, util, benefactora; si ho es, adoptem-la resoludament. 

Això féu L'Avenç quan va proposar escriure parles ,, parlen en substitució de par las, 
parlan. Tothom escrivia par las, parlan, adhuc els partidaris dels plurals en -es; però 
LAvenç, convensut de la bondat de les grafies amb e , s’aixeca contra les grafies habi¬ 
tuals. Malgrat l’oposició natural, ell persevera; en les seves publicacions emplea cons¬ 
tantment les grafies noves; la gent va acostumant-s’hi; cada dia son més els que s con¬ 
vencen de la llur superioritat i les adopten; per fi, vencen un darrer escrúpol de molts 
— la por que dificultessih la lectura — i penetren fins en els diaris, destinats al gros 
pubüc; el llur triomf definitiu es indubtable! Si LAvenç hagués mantingut la supressió 
de la à amb igual perseverancia, potser encara no hauria vensut, però l'habitud actual 
estaria fortament somoguda, i tard o d’hora l’ortografia catalana li deuria un perfeccio¬ 
nament més. z 

Quan se parla de la supressió de la h etimològica, convé recordar que aquesta 
reforma que tant mal efecte fa i sembla a molts adhuc illiteraria (?), l’ha feta una llen¬ 
gua com l’italiana; allí s’escriu uotno, et ba, orizzontale, emisferio, proibere, i la llengua 
no n pateix gota; al contrari, pot rumbejar orgullosa una de les ortografies més perfectes. 

L’ortografia catalana té prou dificultats ineludibles (l’empleu de la e i de la a atones, 
de la o i de la u atones, de la b i de la v...), pera que no tractem de simplificar-la des¬ 
embarassant-la d’una complicació que es perfectament inútil. Figureu-vos l’importancia 
que té pera la llengua 1 que l’escriptura posi de manifest que tal i tal paraula, segles 
endarrera, quan no eren encara catalanes , se pronunciaven amb una aspiració inicial! 

Al costat de la h llatina, el català ha posseit una h pronunciada, avui desapareguda. 
Un mot com VECINA ( = VICINAM class,) esdevingué en català vetçina , d’aon vedzina , 
vehina, i darrerament veína , la k representa en revolució de la consonant intervocalica 
c , l’etapa anterior a la seva caiguda completa. 

El sò transitori h havent desaparegut completament de la llengua ^convindrà conser¬ 
var el signe h en l’escriptura? Els antichs feien de tot, els moderns erigeixen la conser¬ 
vació d’aquesta h en regla ortogràfica: S’escriurà h entre vocals en representació d’una 
consonant llatina desapareguda; per exemple, vehina, de vlclNA,r/7^/de RIDENDO ,rahò 
de RATIONE. Però això no impedeix que escriguin fiar (fidare), tió, (titione), niar, 
nuar, país, cruel... Inadvertencia, diran alguns, cal escriure fihar, tihó, nihar... Perfecta¬ 
ment, i, llavors, també cuhina, (COCINA), dehia (dezia < DIZEBAT), duhia, (duzia < DU- 
CEBat)? Es que aquí, pot replicar-se, les dues vocals formen un diftong. Però si això 
exclou la h , llavors es que donem a aquest signe un nou valor ademés del etimològic. 

Així es, en efecte: la h, ademés de lletra etimològica (representant de c, d, etc. 
llatines), l'hem feta signe indicador de la pronunciació dissillabica de dues vocals conti¬ 
gües. Mes, donant-li aquest nou valor, anem precisament contra la regla etimològica 
establerta, puix al mateix temps queintroduim hh aon no hi ha hagut mai cap consonant 
llatina [influir), n’hem de suprimir una munió d’etimologiques [cuina). 

Avui, jo no sé pas quins principis regulen l’empleu de la h intervocalica catalana. 
Si no fossin les grafies usuals fiar, nuar, tió, país, etc., creuria que la gent segueix 
aquesta regla: S’emplearà h en substitució d’una consonant llatina... sempre que no s’hi 
oposi la pronunciació. En quant a la h no etimològica, les grafies infiuheix, atribuheix. 


DigitizecT by AnOOQle 



al costat de continuem, criem, permeten suposar que se la fa servir exclusivament per 
separar el radical de la terminació en els verbs de la tercera. Després trobo cauhen, 
veuhen , riuhen . Després trobo encara estudihi al costat de estudia (!). 

LAvenç suprimeix la h intervocalica: es un remei al desgavell actual i, al mateix 
temps, una simplificació molt oportuna. La h etimològica (representant de c, d, etc. 
llatines) no té, en efecte, cap raó d’esser, i la h mer signe de desunió compleix molt 
imperfectament el seu objecte. 

Quan la h provinent de c, d> etc. llatines, deixà de pronunciar-se, les dues vocals 
precedent i següent, les quals fins allavores havien naturalment pertangut a sillabes 
diferents, vénen a posar-se en contacte. Suposem que, malgrat la supressió de la conso¬ 
nant intermitja, les dues vocals continuen sempre pronunciant-se en dues sillabes distin¬ 
tes. Llavors la conservació de la h en l’escriptura (escriptura tradicional) no té altre 
inconvenient que 1 de donar naixensa a una dificultat ortogràfica (empleu d’una lletra 
muda) i si per etzar s'endevina que tots els altres parells de vocals contigües, no origi¬ 
nats per la supressió d’una h (daura), se pronunciessin en una sola sillaba, llavors la 
conservació de la h ni sisquera es una complicació ortogràfica, puix el seu empleu ve 
indicat per la pronunciació mateixa; abans era el signe d’una consonant, ara es el signe 
indicador de la pronunciació dissillabica. Però, lluny de passar les coses com hem supo¬ 
sat, la supressió de la h produeix sovint una reducció sillabica, i vocals contigües que 
mai han estat separades per una consonant se pronuncien no poques vegades en silla¬ 
bes distintes. 

Bastants cops el manteniment de la h esdevé absolutament incompatible amb els 
fets, les dues vocals en contacte reduint-se a una sola: recebre > reebre > rebre , rehenta 

> renta, dehena > dena, pehoyl > poll, meholla > molla , etc. En aquest cas, doncs, 
impossibilitat de conservar la h etimològica, (RECIPERE, etc.) Altres cops, la segona 
vocal essent /, l’accent passa a la primera vocal i se forma un diftong: de/iía > deia 

> deia , duhía > duia > dúia. En aquest cas tothom creu convenient suprimir la h; real¬ 
ment faria estrany, en el cos d’una paraula, veure ls dos elements d’un diftong sepa¬ 
rats per una h. La h resulta, així, suprimida en una munió de casos i deixa,, per això, 
mateix, de tenir raó d’esser. Què s pretenia, en efecte, al conservar la //? El que 
romangués en l’escriptura la petjada d’una consonant desapareguda: que allí aon la 
paraula havia tingut una consonant, allí aon el mot, quan llatí, presentava una c , una 
d, etc., aparegués la h rememorativa. Però vénen els fets i s’hi oposen; hem de renun¬ 
ciar a la nostra h etimològica. Tant etimològica es la h de l’antiga forma duhía com la 
de dnhem; l’antiga h provinent de c ha caigut igualment en les dues paraules; supri¬ 
mida en l’una, es llogic suprimir-la en l’altra, al menys en tant que lletra purament 
etimològica. 

Ara, serà convenient conservar la h en du hem (al % costat de duia) rthern (al costat de 
reia), en rahò, suhor, etc. per indicar la pronunciació dissillabica? Un signe indicador 
d’aquesta pronunciació es, en du-em, ri-em, ra-ò , su-ór i moltes altres formes, absoluta¬ 
ment inútil, puix la majoria de les combinacions vocàliques (uè, iè, uà, oà, etc.) son 
sempre dissillabiques en català. Cp. continuem , estudiem, lleó , etc. per ningú escrits 
continu hem, estudi hem, llehò. 

Vejam ara les combinacions en les quals la segona vocal es una i o una u. Si la i i 
la u son tòniques, les combinacions essent allavores sempre dissillabiques, bastaria 
accentuar aquestes lletres per que la h resultés igualment inútil: conduir. L’empleu de 


Digitized by ^.ooQle 



~ 1 93 — 


la h permet suprimir aquest accent: couduhir i llavors per extensió, influhir, atribuhir. 
Tindríem així: ahi, ehi, etc., ben diferenciats de ai, ei, etc. diftongs; per consegüent: 
rahim , agrahir, vehí, prové hir, conduhir, atribuhir (sigui o no etimològica la h). Perfec¬ 
tament, i allavors amb igual raó: pahís, rahil, Cahim, Lluhís, cocahiría, cafehina, 
dehista, altruhistal 

La i i la u son atones: i . er La vocal anterior es tònica. La combinació es sempre 
monosillabica, excepte en les formes fortes del subjuntiu present dels verbs en ear,-iar, - 
oar, uar. Empleant la h com signe de desunió, ens cal afegir una k al radical (suposant 
que no escrivim -ear, -iar , etc); sembla preferible escriure -ei, -ii, -oi, -ui; crear, creï, estu¬ 
diar, estudii, i no crear crehi, estudiar, estudiki. — 2. n La vocal anterior es atona: 
rahimet, rehinós, trahirà. Aquí l’antiga h ens estalvia la dieresi ( raïtnet, reïnós, traïría ); 
doncs, igualment: influhirà , etc. Regla: ai, ei, etc. son diftongs, ahi, ehi, etc., combina¬ 
cions dissillabiques. Però aquesta regla exigiria: coinchidir, rehunir! 

Ara bé, la h signe etimològic ningú l’emplearà mai en els representants de RECI- 
PERE, DECENA, PEDUCULUS, MEDULLA; probablement tampoc en cuina, duia, reia, feia; 
de fet, ningú o pocs l’empleen en una infinitat de paraules com tió, fiar, nuar, creen- 
cia; etc. Què ve a esser, doncs, la nostra h intervocalica etimològica? Concilieu tió de 
TITIONE i rahó de RATIONE! 

La h signe de desunió, ningú l’emplearà mai, ni falta que la, en paraules com lleó, 
[llehò), unió, [unihó], diari, (di/iari) ni en paraules com cocaina, egoista, coincidir, reunir; 
es inadmissible en mots com creï, continuï, subjuntius de crear, continuar... Què ve a 
a esser, doncs, la nostra h signe de desunió? 

Notem una conseqüència curiosa d’aquesta h tal com s’emplea actualment. L’orto¬ 
grafia més usual escriu (duhem ) (u-è), però continuem (u-è); es dir (sembla): uhe o ue 
segons que les vocals llatines estiguessin o no separades per una consonant (la h repre¬ 
sentaria aquesta consonant). Doncs, una forma com influeix (u-è) hauria d’escriure s 
sense h; però com influeix es una forma del verb influir (comunment amb li) s’escriu 
influheix. I, un verb com suar essent ordinàriament escrit sense, tenim de costat:' 
duhem (de DUCERE), suem (de SUDARE), continueih (de CONTINUARÉ), influheix (de 

intluere)! 

Tots els aventatges de la h se redueixen a evitar uns quants accents i dieresis, i, en 
canvi, el seu manteniment constitueix una dificultat ortogràfica considerable i es, ade- 
més, causa d’un desgavell no altrament remeiable que am la seva supressió completa i 
incondicional. 

Tenim encara en català una h se pot dir més inútil, una convenció ortogràfica com 
no n conec d’igual en cap altra llengua novi-llatina, una antigualla inservible, la qual 
no saben decidir-se a arreconar molts escriptors catalanistes: la h final darrera de c 
( poch, sanch, artístich, heroich ). 

La reforma proposada per LAvenç de reemplasar ch per c, ha fet certament molt 
camí; però encara veiem molts entossudits a escriure ch, i darrerament un gramatic 
aixecar-se contra la seva supressió. 

Els antics empleaven ch i c, generalment ch. Admetem l’hipotesi més favorable al 
manteniment del ch actual: suposem que ls antics escrivien constantment ch i que 
aquest simbol representava un sò tant distint de la c ordinaria (explosiva velar sorda) 
que justifiqués aquella grafia (ch final diferent de c interior, al costat de t final — t 
interior i p final = p interioi. Desaparegut aquell sò ja no existeix cap raó pera mante- 


Digitized by UiOOQLe 




194 — 


nir la h si no es un respecte supersticiós pera les grafies antigues. Es clar que 1 ch final 
no constitueix cap gran dificultat ortogràfica, puix s’ha decidit emplear-lo sempre, però, 
ademés d’esser una grafia ben inútil, emmascara un fet fonologic del català modern: 
el paral·lelisme existent entre ls resultats de les tres momentànies finals velar, dental i 
labial ( c, /, p). 

Darrerament s’ha pretès justificar la h en sach, poch , etc. apoiant-se precisament en 
la pronuncia actual. Vejam quin fonament té això. La c de la sillaba ac no es evident¬ 
ment idèntica a la c de ca; aquesta es una explosiva, aquella es una implosiva; la c de 
ca es un sò posterior al contacte dels orguens bucals, la c de ac un sò anterior al con¬ 
tacte. Igual pot dir-se de les dues tt de at i ta , i de les dues pp de ap i pa . Suposem 
que ac se troba en l’interior d’una paraula seguit d’una consonant sorda pacte; tenim 
c = implosiva velar sorda, diferent de la c de cas o de pecar , explosiva velar sorda. 
Cp. la p de apte i la de pas o de llepar . Suposem ara que ac es final seguit d’un repòs; 
llavors son possibles dues pronuncies: i. a una c implosiva idèntica a la ^de pacte: l’expi¬ 
ració del aire cessa en el moment del contacte; quan els dos orguens (arrel de la llen¬ 
gua i extrem del paladar dur) se separen, no se sent cap sò; 2. a una c implosiva seguida 
d’una aspiració; l’expiració del aire se prolonga més enllà de l’oclusió. Representem la 
primera c per — c, la segona per — ch: tenim, analogament —t i —th {pot), —p 
i —ph (cap). Quina pronuncia deu considerar-se com la normal en català? Concedim 
que es la segona. La h de les grafies sach poch , etc. representaria allavors l’aspiració 
que se sent darrera de la c implosiva; però a-les-hores, amb igual raó, caldria escriure 
poth caph. Aquest sò furtiu que sentim en sac , pot , cap , val la pena d’escriure-1? Fixem- 
nos que basta que la paraula se pronuncii unida am la paraula següent pera que aquest 
sò desaparegui: poc tendre, pot tornar cap persona (implosives sordes i idèntiques a les 
de pacte , etc.) poc vi, pot venir, cap bèstia (implosives sonores); poc oli, pot anar-hi, cap 
home (explosives sordes). L’aspiració desapareix igualment davant d’una s desinencial: 
sacs, pots, caps (la c de sacs es igual al element implosiu de la x de axioma — acsioma). 
De manera que, si volent transcriure rigorosament la pronuncia, escriguessim sach, 
hauriem d’escriure també poth, caph, i, en canvi, en el plural (sempre dintre d’una 
transcripció rigorosa) sacs. 

II. — La i palatal 

La / inicial llatina esdevé / (=/ palatal) en català: LANA > lana, LAQUEU > las, 
LA RIU > Javi, LATRO > Jadre, *LACTE > let, LEPORE > lebre, LEVAT > leva, LECTU > lit, 
LINGUA > lengua , LIGNA > lenya , LITTERA > letra, LEGE > lei, LINU > li, LIBRA > liura, 
LOCU > Joc, LUMBU > Johl, LUTU > lot, LUCTA > luita, LAUDAT > ïoa, LUC1T > lutl, 
LUMEN > lum, LUNA > lutia, LARORARE > laurar, LOCUSTA > lagosta, LEGUMEN > le- 
gum, LEVIARJU > leugcr, LACERTU > luert, LECTIONE > lissó, LINTEOLU > lensol, *LIXI- 
vu > teixiu, LUPINU > lobé. En les paraules enmanllevades posteriorment al llatí, l reem- 
plassa sovint la/inicial llatina, així tenim els mots mig-savis latí, libertat, libre , logic, 
Latzer (lanceros, loro, etc., castellans se catalanisen igualment en lanceros, loroj; però 
en els emmanlleus més recents, sç conserva generalment la / llatina; d’aquí l’existencia 
d’un nombre considerable de mots que comensen amb / no palatalisada: labor, labial, 
lacònic, laic, lateral, lava, legal, lema , liceu, limitar, liquid, litografia, etc., etc. 


Digitized by UiOOQLe 



La ll llatina esdevé analogament l en català: CABALLU > caval, VALLE > val, 
BALLU > bal, CALLE > cal, GALLU > gal, BELLU, bel, SELLA > seia, PELLE > pel, 
ANELLU > anel, VITELLU > vedel, CATELLU > cadel, MISELLU > tnasel, ILLE < el, COL¬ 
LI' > col, MEDULLA > mola, SATULLU > sadol, BETULLU > bcdol. En les paraules em- 
manllevades posteriorment al llatí, el català conserva les dues 11. En això se separa del 
castellà, que redueix a una sola l les dues ll dels mots que emmanlleva al llatí: el català 
al fer-se seus els mots llatins collegium, appellare, intelligentia, etc., en conser¬ 
va la doble l (collegi , apellar, intelligencia); el castellà la simplifica (colegio, apelar, 
inteligencia). Però la majoria d’aquestes formes catalanes (totes d’origen savi) essent 
poc familiars* s’han anat perdent sota l’influencia de les corresponents castellanes; avui 
apenes ne conservem unes quantes. En lloc d’elles usem les formes acastellanades in- 
teligencia, alegoría , etc. 

Provenint principalment la l palatal castellana de la / doble llatina (mots hereditaris) 
i simplificant el castellà la / doble en les paraules d’origen savi, el signe ll es l’indicat 
en aquesta llengua pera representar aquell sò palatal. Té l’aventatge de conservar les 
dues ll originaries (caballo de CABALLU, bello de BELLU, cuello de COLLLV i no presenta 
en canvi, cap inconvenient, cosa que no succeiria si 1 castellà hagués conservat les 
dues ll en paraules com intelligentia, COLLEGIUM; puix allavores el signe ll hauria 
tingut dos valors, el de l en unes paraules (les hereditàries) i el de / doble en les altres 
(les sàvies). El diagraf ll en paraules com llueve, llave, lleixa, reemplassa també dues 
lletres antigues (*PLOVIT > llueve , CLAVE > llave, LEVAT > liez'a > llei'a). 

La palatalisació de la / llatina en català, condueix a les dues grafies / i ll; l pera la / 
inicial ll pera la l provinent de ll: ladre LATRO, cavall CABALLU, gallina GALLINA. Des- 
provistos d’un signe especial pera representar llur 7, els antics adopten les dues grafies, 
representant la l inicial per /, la / interior o final per ll (i també /). Totes dues grafies 
presenten inconvenients. Conservada la / inicial llatina en un nombre considerable de 
paraules (labor, lateral , etc.), el signe /- passa a tenir dos valors: / en mots hereditaris 
i raig savis (lavi, ladre, libre) i / en mots savis (labor, lateral). Introduit en paraules com 
caval, galina (escrits caval, galmà), té l’inconvenient de confondre / intervocal i final amb 
/ intervocal i final, també frequentissima (pal, sal, mel, pala, tela, etc., etc.). L’altra grafia 
etimològica, la ll, resulta també equívoca, puix el català posseeix mots amb l doble 
(<intelligencia , etc.) representada naturalment per //; ll té així dos valors: el de l (en mots 
populars, ballar, molla, sella) i el de l 1 (en mots savis, intelligencia, collegi, collocar). 

Sabut es que 1 català modern ha adoptat pera la representació de la seva l el mateix 
signe que 1 castellà: ll. Entre vocals, ja ho hem vist, té l’inconvenient de tenir dos valors; 
en principi de paraula no es ni etimològic, ni tradicional. (Té ademés l’inconvenient 
d’haver-se d’escriure amb una lletra doble inicial una infinitat de paraules, on les dues ll 
no provenen certament, com en castellà, de dos fonemes sinó d'un de senzill). El signe 
ll no es tampoc etimològic en les moltes paraules com pala i abela, en les quals / no 
prové pas de ll llatina. 

En català una c devant de / passa a f, escrit y Cp. d’rectu > dreyt, *battac’- 
UJ > batayl, VEC’LU (VETULUS) > veyl, vermic’lu > vermeyl, OVIC’la > oi'eyla, 
APIC’LA > abeyla, AURic’LA > oreyla, GENUC’LU > genoyl, FENUC’LU > fonoyl, RESTUC- 
u; > rostoyl, POC’LU (POPULUS) > poyl, PKDUC’LU > poyl, CUNIC’LU > coniyl, Oc’LU > uyl, 
acuc’la > aguyla. Produeixen el mateix diftong consonàntic yl les combinacions l), Ic, 
liï i Ite (esdevingudes en llatí vulgar ly): palea > payla, sponsalia > esposayla, CONSI- 


Digitized by UiOOQLe 



— i q6 — 


LIU > conseyl, CILIA > ceyla, FILIU > fiyl', FOLlü > fuyl, *JOLlU > juyl, *VOLEO > vuyl, 
DISPOLIAT > despuylat , ALLIU > ayl, MALLEU > mayl, MULIERE > tnuyler, OLEAS- 
TER > uylastre, FOUOLU > fuylola. El diftong palatal yi, reduit o no, se manté llarg 
temps diferent de l\ però acaba en una gran part del domini català (comprenent Bar¬ 
celona) per confondre-s amb aquesta /, provinent, com hem vist, de / inicial i de / 
doble llatines. En el rest del domini yl se redueix a /, conservant-se així la distinció 
entre yl i / antiga. En uns dialectes diem pala , vel, fui, miral , trebal, etc.; en els altres, 
paia, vei,fui, mirai, trebai, etc. En aquestes paraules, que escrivim palla, vell, etc., el 
signe //, com se veu, no es etimològic. 

La reducció del antic diftong yl a /, ens forneix pera aquest sò una nova grafia: yl. 
Aquest yl no té cap dels inconvenients de les altres dues / i ll. Essent yl una combinació 
inconeguda en llatí, cap paraula vindrà a introduir-se en la llengua amb una successió 
y -}- l; yl no ha de representar així dòs sons distints com es el cas de / i de ll (pronun¬ 
ciades / en les paraules hereditàries, l o / doble en les paraules emmanllevades). Dintre, 
doncs, cada una dels seus limits etimologies, / i ll son dolentes, yl es bona. 

Suposem ara que pera evitar complicacions ortogràfiques volem donar un mateix 
signe a totes les ll palatals catalanes. Si hem d’escullir entre /, ll i yl ,jno donarem la 
preferencia a yli No’ns hí empenyarà adhuc, el fet de que ja tenim adoptat pera la n 
palatal un diagraf semblant, nyi Doncs no, el català, imitant al castellà, ha adoptat //. 

En el problema de la / palatal catalana, lo primer que cal resoldre es la següent 
qüestió: en les paraules com INTELLIGENTIA, APPELLARE, etc.,.en les quals Vhabitud 
catalana de pronunciar les dues / llatines va essent reemplassada per Vhabitud castella¬ 
na de simplificar-les ^hem de conformar-nos tant mateix a perdre la doble / o hem de 
fer un esfors pera conservar i reintroduir les antigues pronuncies catalanes? 

Si ns conformem a pronunciar d’avui endavant inteligencia, apelar , etc., llavors des¬ 
apareix tot inconvenient pràctic de la representació de la l per //: podem escriure inte- 
ligencia, apelar , colegialegoria , etc. i destinar el signe ll exclusivament a la represen¬ 
tació de la l palatal. 

Però si no ns conformem a, la desaparició del sò /-[-/, llavors ens cal banir de la 
llengua la convenció ll—l palatal. Mentres ll valgui /, no podem escriure intelligencia, 
apellar , illuminar, fallible, que ns exposem que siguin pronunciats inteligencia, apelar , 
iluminar, falible. (No son pocs els que, per aquest motiu, escriuen ja inteligencia, ape¬ 
lar , etc., consagrant així un castellanisme.) Se dirà que podem escriure intel-ligencia\ 
apel·lar etc. Així ho fan alguns i es mil vegades preferible a escriure inteligencia, ape- 
lar. Però aquesta grafia /-/,—aquest guió que introdueix una separació entre dues silla- 
bes d’una mateixa paraula (com en les abeceroles), que separa la paraula en dues parts 
i li dóna l’aspecte d’un compost no essent-ho,—solament pot admetre-s com un recurs 
desesperat pera conservar la / doble catalana avui, que representem la / per ll; però no 
com una convenció definitiva. El signe natural de / + / es //, sense guions ni punts in¬ 
tercalats, com el de m + tn es mm {immens) i el de n + nn (innat). El que cal es 
desterrar ll — /, i llavors escriure intelligencia , apellar, illuminar , collegi , etc., d’acord 
am la pronuncia i am f ortografia tradicional. 

Suposem, doncs, que adoptem ll pera la representació de la / doble catalana. Com 
representarem la li L’antiga grafia / (lavi, ladre, etc.) es inadmissible: dues lletres tant 
freqüents com la l i / no poden venir representades pel mateix signe. L’antiga combi¬ 
nació// es inaplicable a la / inicial: imagineu-vos ylana, yli, ylus per lana, li , lus. Pera 


Digitized by 


Google 



197 — 


que l’antiga / servís pera la representació de la /, caldria marcar-la amb un diacritic, a 
imitació de lo que ls castellans han fet am la n, els polonesos am la els boemis aín la 
h. Pera que l’antic yl fos adoptable en principi de paraula, caldria invertir-ne ls elements 
f ly) y imitant lo que ja s’ha fet am l’antic diagraf yn, avui ny , admès per tothom. Tenim, 
així, una / modificada i un diagraf ly. La primera tindria l’aventatge d’esser una trans¬ 
cripció monogramatica; però, en canvi, el segon tindria 1 de no exigir cap nova lletra 
i el de tenir ja un analeg en la llengua (ny). 

La reforma proposada darrerrament per En M. Cases, consistia precisament en l’a¬ 
dopció del signe ly pera la representació de la / palatal catalana. (Doncs: adopció del 
diagraf ly, exclusió de la l modificada, una sola grafia pera totes les //): ovelya , orclya, 
vely , uly f palya , filya, vuly, mulyer: cavaly; valy, molya , cadely; lyana, lyebre, lyi , lyuna. 

Però aquesta solució no remeia un dels inconvenients de la grafia actual: el d’esbor¬ 
rar una distinció antiga que encara es vi venta en una gran part del domini català, la 
distinció entre 1 resultat de la / inicial o doble i el resultat de cl o de If. Una porció de 
dialectes catalans presenten, en efecte, / provinent de /-, -//-, i i provinent de cl, l{ (es¬ 
devinguts en català yl): lana, gal, però ui, paia. Això ls permet distingir pol (PULLU) de 
poi (peduclu) i (els que confonen b i v), bel (BEIXU) de vci (VETULUS). Doncs bé, adop¬ 
tant una sola grafia pera totes les ll palatals del dialecte central, la llengua literaria 
exclou, per dir-ho així, aquests dialectes, en els quals dues paraules perfectament distin¬ 
tes com pol i poi passen a tenir idèntica forma grafica. 

Emplear.una sola grafia (ll o ly) pera la representació de totes les 11, ve a esser 
com si empleessin una sola b (b o v) pera totes les bb. També aquí hi ha dialectes que 
conserven l’antiga distinció, en els quals ball i vall, per exemple, son dos mots perfec¬ 
tament distints. L’adopció d’un sol signe aniria contra la pronuncia d’aquests dialectes; 
mentres que de la conservació dels dos signes no n pateixen els altres. 

Qui, tenint idea del que ha d’esser una ortografia nacional catalana, proposarà mai 
que empleem una sola bí Quan dos fonemes d’una llengua, en un moment donat de 
la seva historia, vénen a confondre-s, mentres hi hagi un dialecte important que conservi 
l’antiga distinció una ortografia nacional deu conservar-la. En portuguès, per exemple, 
seria una atrocitat suprimir ç o z, puix els seus dialectes septentrionals conserven la 
distinció entre ç i s —- ss i entre z i s sonora. 

Vet-aquí, doncs, el defecte capital de la solució ly: infinidament superior a //, ella ve 
a esborrar, com aquesta una distinció viventa en una gran porció del domini català: 
Ampurdà, Vallès, Maresma, Mallorca. (El barceloní la fa en part, i això li permet dis¬ 
tingir vuyl de bull). Fóra, doncs, preferible l’adopció de dos signes diferents: l’un pera 
representar la / palatal provinent de / inicial i de / doble llatines (/ comú a tots els dia¬ 
lectes); l’altre pera representar la / palatal provinent de cl i de lp del llatí vulgar (la 
qual trobem reemplassada per i en qn gran nombre de dialectes. 

Aquests dos signes podrien esser la combinació ly (o millor yl) i la / modificada. Ja 
sabem que en paraules com pala, ovela , etc., yl no seria pas una convenció nova (les 
grafies payla , oveyla, etc. son tradicionals); i en paraules com lana , luna, etc. i adhuc 
caval,galina , etc., no sabriem trobar (rebutjada la grafia ll) cap convenció més natural 
que una l modificada: les primeres paraules sempre foren escrites amb /-; cap conven¬ 
ció n modifica menys la llur forma antiga, que, una / lleugerament modificada; i, 
acceptat aquest signe pera la / inicial, es clar que resultaria una complicació inútil do- 
blar-lo en cerval , galina , etc. (ja sovint escrites antigament amb una sola /). 


Digitized by VnOOQle 



— 198 


Jo crec yl preferible a ly , malgrat ny. En els dialectes que pronuncien /, les paraules 
en qüestió presenten un diftong; la grafia yl respecta, per dir-ho així, aqest diftong; la y 
ve a esser-ne la subjuntiva, com ara; i llavors la l es com una lletra muda, innecessària 
pera ells (encara que etimològica) però no pera ls altres dialectes que pronuncien I. A 
qui pronuncia trebai li ve indubtablement millor escriure trebayl que trebaly. Ademés, 
trcbayl es tradicional, trebaly no. Y, pera ls que pronunciem trebai , es preferible, donat 
que ja s’ha introduit en la llengua la lletra / modificada, escriure^/ amb aquesta / i no 
amb la natural. 

Dificultats. 

I. Trobar una / modificada. El polonès n’emplea una: una / atravessada: l. (En 
aquesta llengua serveix justament pera indicar que la / no es palatalisada, sino gutura- 
lisada, un sò semblant a la / catalana de pal). Aquesta l polonesa, crec que es la millor 
/ modificada que podria trobar-se. Donada la forma de la lletra /, es, en efecte, dificil 
marcar-la amb un accent o un punt suscrits o sobrescrits. 

II. Les impremtes manquen d’aquest signe. Aquesta dificultat, donat que la solució s 
trobés bo’ha, no hauria pas de deturar-nos. Els partidaris de la ç han conseguit que 
aquesta lletra figurés en les caixes de totes les bones impremtes; els signes è ò tampoc 
s’hi trobaven abans tant habitualment com ara. La diferencia està en que ç, è han estat 
fàcils dadquirir, puix son signes que emplea 1 francès, mentres que l es una lletra polo¬ 
nesa! La dificultat no hem de considerar-la, perxò insuperable; lo que han fet altres 
llengües podem fer-ho nosaltres. La major part d’idiomes que han adoptat l’alfabet 
romà, han introduit modificacions en alguna de les seves lletres, pera augmentar-ne ls 
recursos; quan han cregut convenient emplear una à o una a o una $ o una 2 , han fos 
aquestes lletres modificades. Algunes llengües, com el boemi, el polonès i el romanès 
en presenten un nombre extraordinari. (El darrer, per exemple, emplea í, à,c, r, /, /, ò , 
*, g', f, /.* casa, cant, ver , drèpta , potriï, sf)nt, nópte. Ien, g U, fapte, tara). 

III. Les grafies / i yl dificultarien molt la lectura. — Seria qüestió d’anar-les intro¬ 

duint poc a poc com s’ha fet amb altres reformes (per exemple, les terminacions verbals 
-es, -en , avui ja adoptades adhuc pels diaris). De primer caldria adoptar-les solament en 
cl llibre; podria posar-se davant de la portada un paper de color, un paper del qual 
tothom s’hagués d’adonar, contenint aquesta regla: i yl valen per l palatal» i nom¬ 

brosos exemples. Això faria potser riure a molts; no hi fa res; això tingué que fer un 
dia, (pera evitar pronunciacions errònies llavors molt freqüents) UAve?iç quan va in¬ 
troduir -es, -en, en lloc de -as, an. Molts sen van riure; avui l’adopció d’aquelles gra¬ 
fies es un fet. En Saisset va fer una cosa analoga quan se va adonar que era vergonyós 
escriure 1 català amb ortografia francesa, com ho havia fet de bon principi permor 
d’endressar-se a lectors que solament havien après de llegir en francès. Que les apro¬ 
veu les grafies gn per ny , ou per u , ill per l empleades pels catalans-francesosf o les 
grafies n per ny, ch per tx dels valencians? Doncs semblant a elles es la grafia /// el 
signe que ha de reemplassar-la es clar que ha de topar am dificultats; però hem de pensar 
que amb ell suprimim una convenció perjudicial a la llengua. Usades l i yl en llibres i des¬ 
prés en revistes, la gent s’hi aniria acostumant (com s’ha acostumat a la ç) i quan ja això 
s’hagués aconseguit, llavors podria desterrar-se completament aquesta vergonya de la 
nostra ortografia, la // representat /. 

IV. L’empleu de dos signes, / i yl, en substitució d’un sol signe (l’actual //) ve a 
complicar considerablement l’ortografia. En primer lloc, se topa ja am dificultats al 


Digitized by ^.ooQle 



i 9 9 — 


fixar lempleu dels dos signes. (Observem que son en nombre insignificant i de facil re¬ 
solució). Veten-aquí una: cabei es cabei en els dialectes que conserven la distinció entre / 
\yl; però cabcl ve de CAPILLU: hem d’escriure cabcyl d’acord amb aquells dialectes, o 
cabcï d’acord am l’etimologia? La grafia cabeyl es la traducció d’un fet (els dialectes en 
qüestió diuen cabei i no cabei); la grafia cabei contradiu aquest fet en nom d’una etimo¬ 
logia probable i d’una llei de transformació confirmada per innombrables exemples. Ara 
bé, deixant apart que la forma fonamental podia haver estat una altra (cap -|- IC’LU per 
cap + illu, per exemple), cal considerar que una llei fonètica pot esser pertorbada pet 
una causa a o b: que una paraula del llatí vulgar tingui -//-, això no vol dir que la seva 
derivada catalana hagi de presentar forsosamcnt l; una causa pertorbadora pot haver-hi 
produit la permutació de la /; regular en el fonema semblant yl. La v inicial llatina, per 
exemple, dóna v en català; d’aquí una llei fonètica: permanència de v- en aquesta llen- 
güa. Els exemples son innombrables: VALLE > val, VACCA > vaca , VENIT > vc, velu 
> vel, VENDERE > vendre , V1NU > vi, VIVIT > viu, VOLERE > voler , VICINU > veí, etc. etc. 
Segons aquesta llei, una paraula com VOC1TU hauria de donar vuit; però, sota l’influencia 
del diftong següent, la v se torna bilabial, vociTU dóna buit. buit es la forma que trobem 
en els dialectes que no confonen la v i la b. Aquests dos fonemes havent-se confós en el dia¬ 
lecte central, una regla etimològica que prescrigués v- sempre que 1 llatí té v-, ens conduiria 
a una grafia errònia: vuit. Altres exemples de formes irregulars: n intervocalica persisteix 
en català; tenim, no obstant *VENINU > verin > veri (una dissimilació). ss esdevé s sorda 
i s intervocalica esdevé s sonora; tenim, no obstant, Narcissa > Narcisa (una dissimilació. 
Cp. el portuguès Narciso per Narcisso , NASOS nassos (plural analògic). Doncs: si tots els 
dialectes que conserven la distinció entre l i yl diuen cabei , escriurem cabey'l· i no cabcl. 

V. Un cop fixada l’ortografia dels dos signes 1 i yl , tenim encara, en la pràctica, 
la dificultat del llur empleu: un mateix sò (l) ha d’esser representat per 1 en uns casos, 
per yl en els altres; la pronuncia no ns indica, doncs, quan cal escriure l’un o l’altre. La 
dificultat de l’escriptura correcte de la 1 no fóra en realitat molt grossa; ho es bastant 
més la de l’ortografia dels dos signes b i v. 

Les paraules que presenten / poden dividir-se en tres categories segons que aquest 
fonema sigui inicial, vagi precedit d’una consonant o segueix una vocal: 

A) l inicial. S’escriurà sempre 1 (Cap dificultat). Ex.: lavi , ladrc, l'ò. 

B) / darrera de consonant. S'escriurà també sempre 1 (Cap dificultat). Ex.: enlestir, 
cmmanlevar, eslomat , espatla, ametía. (Aquí ns trobem amb una l que ha estat palata- 
lisada tard i no en tots els dialectes: la / del grupu //, provinent de dental -\-ul del llatí 
vulgar. Ex.: SPATuLA > espatla, amiddüla > ametla. Aquesta / s'ha conservat fins avui 
en alguns dialectes; en altres ha estat palatalisada; aquesta diferencia fonologica con¬ 
dueix a les dues grafies ametla i ametla). 

C) 1 darrera de vocal. En aquest cas, l’unic en el qual son possibles les dues gra¬ 
fies l i yl, la dificultat es singularment disminuida pel fet que: — i. Cf Darrera de les 
vocals c i ò, ve sempre l: anel, au cel, cabdel . mar tel,... col, mol... Excepció unica veyl. 
— 2. n Am les vocals 1 i ó, tenim en canvi, eyl am la sola excepció aquel l oyl am poques 
excepcions (pol > PULLU, sadcl..) Ex.: vermeyl, cabeyl, conseyl, par eyl... poyl > PEDt- 
CLU, genoyl, fonoyl, rostoyl... — 3. er Darrera de à els polisillabs tenen yl am comptades 
excepcions caval, me tal, cristal...). Ex.: mirayl. fregayl, etc. No ns cal, doncs, aprendre 
les llistes completes de les paraules que tenen / i yl: En el cas de precedir e. c ò, ó i (en 
polisillabs) à , ens basta aprendre les excepcions de les regles anteriors. 


Digitized by VnOOQle 



200 


No està de més notar que aquesta distinció que fan alguns dialectes catalans entre 
// d’un costat i cl // del altre, la fan igualment totes les altres llengües literàries romà¬ 
niques: en castellà, LL > / o /, c'L o Li > j; en portuguès, LL > /, c’L o I.i > /; en fran¬ 
cès, LL > /, c’l o // > / > y; en italià, LL > //, c’l > kk), // > ;//}; en romanès, LL > 
/ o cau, C’L > k ï, // > /. 


Llat. 

Cast. 

Port. 

Franc, 

Ital. 

Rom. 

VALLE 

vallc 

vale 

val 

vallc 

valc 

FELLE 

piel 

pelc 

(peal >) peau pelle 

plele 

CABALLU 

caballo 

cavalo 

chcval 

cavallo 

cal 

MEDULLU 

mcollo 

mcolo 

moelle (-1) 

midolla 

medua 

SELLA 

silla 

seia 

selle (-1) 

sella 

(ga) 

OC’LÜ 

ojo 

ol/io 

ml (cey) 

occhio 

ocluÜ 

VEC’LU 

viejo 

velho 

vieil (vièy) 

vecchio 

veclíiÜ 

auric’la 

oreja 

orelha 

oreille (-èy) 

orechia 

urechie 

FOLIA 

hoja 

folha 

feuille (cèy) 

fogiia 

fóe (—fodïe) 

PALEA 

paja 

palha 

paille (-ay) 

paglia 

pae (—paie) 

MALLEU 

majo 

malho 

niail (-ay) 

maglio 

metiu 


Així, la coneixensa del castellà ns pot servir, ara com ara, pera recordar l’ortografia 
de moltes paraules am l; gàllo gal cabalo cabal anillo anét , castillo castell, olla oïa , 
cuello col pollo pol me tal me tal cristal , cristal cl cl piel pel; però ajo ayl tajo tayl 
badajo batayí, trabajo trcbayl paja payla , viejo veyl abeja abeyla , oveja oveyta, piojo 
poyl hinojo fonoyl ojo uyl hijo fiyl 


III.—La r muda 


Es sabut que pronunciem cla,flo , rnadu , etc. i escrivim clar,Jlor , madur . Me balla 
pel cap que en alguna ocasió s’ha posat en dubte la bondat d’aquella pronuncia i més 
de quatre vegades he sentit en lectures i en discursos pronunciar sistemàticament, clarr , 
flor , madurr; però no sé que mai ningú hagi parlat de la conveniència de suprimir la 
lletra r en aquestes paraules. 

No més els poetes la suprimeixen en els següents casos: 

i. er Quan fan rimar una paraula en r amb una altra terminada en vocal tal com 
ma , sò, pi: 

Si jo fos cansonaire, 
treuria una cansó: 
la d’una espigolaire 
i un infelís pasto . 

i, analogament: 

Va fent-se tot confós, 
s’esborren els colós , 


\ 


Digitized by 


Google 



201 — 


2.“ Quan estableixen una sinalefa entre un mot acabat en r i un altre comensat per 
vocal: 


Quin torment; 
essent forta, sé impotent 
per podè escalà aquests cim$ 
i les valls tornà en abimsl 

3. CT Quan darrera d’una paraula en r, empleen un mot assillabic (’w, 7, etc). 

pera alegrà ’l nostre viatge. 

Però, aquests casos exceptuats, s’escriu unànimement r; hi, ha adhuc poetes que, 
més respectuosos per la forma grafica que per la pronuncia real de les paraules, rebutgen 
les rimes i les sinalefes esmentades o tot lo més les accepten excepcionalment a titol 
de llicencies poetiques, fent rimar, en canvi, paraules com clar i car, flor i cor , madur 
i pur , i fent normalment tetrasillabiques combinacions com ser impotent , refer lo vol 
que de fet son trisillabiques ( sèim-po-tcn , refél-vòl.) 

Tenim, doncs, unanimitat en la conservació de la r muda; però, d’un altre costat, * 
inconvenients d’aquesta costum ortogràfica: porta oberta a rimes i a medicions defec¬ 
tuoses; possibilitat d’una acció pertorbadora de l’ortografia sobre la pronuncia; incom¬ 
patibilitat (en casos com refè l vol) de les formes gràfiques usuals (refer) amb els fets, 
l’acceptació dels quals obliga, per consegüent, en poesia a modificar aquelles formes 
(«dant-H més forses per 'refè 1 vol»). 

Per això, malgrat aquella unanimitat, es permès preguntar-se si no fóra convenient 
suprimir de l’escriptura les rr finals mudes; si lo que ls poetes que rimen i miden 
d’acord am la pronuncia actual, se veuen obligats a fer en determinats casos, no con¬ 
vindria fer-ho en tots, am lo qual, al mateix temps que s’evitarien aquells inconvenients, 
s’introduiria una simplificació considerable en l’ortografia catalana. 

Examinarem, en primer lloc, els tres inconvenients citats. 

Rimes defectuoses ( pastor , amor). Pot dir-se: de la mateixa manera que la conser¬ 
vació de la r muda no es cap obstacle pera que s fassi rimar pastor am cansà (i això adhuc 
sense necessitat de suprimir la r de pastor , que ja se sab que es muda), tampoc en son 
una conseqüència necessària rimes com pastor i amor, puix basta que un hom sapiga 
que la r sona en amor i es muda en pastor , per a que no fassi rimar mai amdues parau¬ 
les. An això pot, no obstant, respondre-s: que allí aon un signe té dos valors, allí 
trobem sempre rimes defectuoses. Els italians tenen un mateix signe (í) pera represen¬ 
tar la s sonora i la s sorda: doncs fan rimar cosa am rosa tot sabent que la s de cosa es 
sorda i sonora la de rosa. Per altra part, no tenim més que recordar el nombre extraor¬ 
dinari de rimes tals com pastor i amor que s troben en els nostres poetes moderns. 
Ja sabem que molts diuen: es que aquestes rimes les hem d’admetre. Si anem per 
aquest camí, ja no es de la conveniència problemàtica de la supressió de la r muda 
que ns caldria parlar, sinó de la necessitat de suprimir-la a corre-cuita! 

Lo mateix que hem dit de les rimes defectuoses, pot dir-se de sé impotent i donà l 
vol fets tetrasillabics; se-rim-potcn (am pronunciació de la r) o se-ïmpotén (amb un hiatus 
deplorable), donar lo vol (xocant, ai costat de dóna l vol). Mentres s'escrigui ser, i donar , 

14 


Digitized by VnOOQle 



202 


serà difícil evitar tals defectes, i fins hi haurà qui ls defensi i potser arribi a considerar 
sé impotent, donà l vol com llicencies poetiques poc recomanables! Es clar que aquí 
com en el cas de pastor-cansò , la conservació de la r muda no es un obstacle seriós 
pera l’admissió de les sinalefes de la llengua parlada; basta saber que la r de ser es 
muda pera fer trisillabic ser impotent , i en ultim cas, si s volia evitar una pronunciació 
errònia, podria, en aquests casos solament, suprimir-se la r. Diguem que la supressió 
en tals casos s’imposa mentres la sinalefa continuï essent facultativa: si 1 poeta escriu 
ser impotent s’exposa a que llegeixin sé-rim po-tént. Tenim,*ixí, el fet curiós que ’l 
poeta té d’alterar la grafia normal de la paraula precisament per a evitar que s dongui 
a la paraula una pronuncia altra que la normal. 

En quant a l’acció pertorbadora que la conservació de la r muda pugui exercir 
sobre la pronuncia, recordem que no son pocs els que llegint pronuncien rr mudes (els 
nostres coristes se fan un tip de pronunciarne). Hi ha hagut adhuc qui, en l’idea que la 
pronunciació actual es defectuosa, creu de bona fe que s’han de pronunciar totes les rr 
finals. Cal, no obstant* regoneixer que la pronuncia defectuosa de la r es çada dia 
menys freqüent i es d’esperar que acabaria per desapareixer el dia que s’ensenyés per 
tot a llegir el català (suposant, perxò, que no sortís aquí i allà algun mestret a qui 
s’hagués ficat al cap que cal pronunciar les rr mudes). De totes maneres, es evident 
que la conservació de la r dificultarà sempre l’ensenyament de la lectura; donarà lloc a 
divergencies i a hesitacions en la pronunciació de les paraules poc familiars. (Roger de 
Flor), 

Tots aquests inconvenients s’evitarien am la supressió de la r muda; però contra 
aquesta supressió hi ha dues raons que semblen poderoses: i. cr Les paraules en qües¬ 
tió [ela, flo, etc.) s’han vingut escrivint constantment amb r [clar,flor , etc.): la * supres¬ 
sió de la r muda final desfiguraria, doncs, un nombre infinit de paraules (els innom¬ 
brables infinitius en r, els derivats en — ar, — or , — er, —ador , etc.). 2. n La caiguda 
de la r en clar, flor, etc. es un fenomen dialectal, els dialectes meridionals conserven 
encara la r : una ortografia que escrivís cla , flo, etc. estaria, doncs, en oposició am la 
pronuncia d’aquests dialectes, seria una ortografia dialectal no nacional. 

Ara bé, en la nostra tasca de fixar una ortografia definitiva ^no hem de procurar 
conservar en lo possible les grafies tradicionals i que aquesta ortografia sigui aplicable 
al major nombre de varietats parlades? ^No hem de tenir sempre en vista la continuïtat 
i la unitat del idioma escrit? Doncs ens cal conservar la r, que escrivien els antics i 
que es pronunciada encara en diferents encontrades, r perfectament compatible ab la 
pronuncia dels parlars que l’han suprimida, mitjansant aquesta convenció: la r final es 
muda en tals i tals casos. Ja sabem que la conservació en l’escriptura del signe repre¬ 
sentatiu d’un sò desaparegut, es un fet ortogràfic que retrobem en moltes llengües 
[chanter, mot t couf franc. pron. xa té, mà, cu; damn, dumb, angl. pron. dam, dum; 
hjort, Ijus, suecs, pron, yort, yus; locu rom. pron. loc...). Escriguem, doncs, tots 
clar, flor, 7nadur, com els antics que ’ls uns catalans prbnunciin clar , flor , madur, i 
els altres cla , flo, madü; i, si ve darrera una paraula comensada en vocal, que aquests 
fassin la sinalefa i que ls altres enllassin am la vocal següent la llur r final. 

En el raonament anterior hi ha una inexactitut: que la conservació de la lletfa r 
sigui perfectame?it compatible am la pronunciació dels dialectes que han deixat caure la 
r. Anem a veure-ho. Però, abans, remarquem que 1 proposit que la llengua literaria 
estigués absolutament d’acord am tots els dialectes, ens conduiria, en poesia, a lo 


Digitized by ^.ooQle 



següent: Per a la rima, caldria formar tres categories de paraules: i . a paraules que no 
tenen r en cap dialecte ( ma, sò, pi)', 2. a paraules que s pronuncien amb r o sense segons 
les regions; 3» a paraules que s pronuncien amb r per tot. I llavors fer rimar entre sí 
tant solament les paraules d’una mateixa categoria: ma i sa, pastor i color, car i llar; 
però no cansà (i . a ) i pastor (2 a ), que rimen pera un barceloní, però no pera un valencià; 
o clar ( 2 *) i car (3. a ), que rimen pera un valencià, però no pera un barceloní. En quant a 
les sinalefes caldria recórrer a un recurs heroic: proscriure l’empleu de les paraules de 
la segona categoria davant dels mots comensats per vocal. (Una dificultat enorme pera ls 
versaires!) 

El problema ortogràfic de la r muda s complica amb una qüestió ntorfologica . 
L’antagonisme fonologic entre 1 català antic (junt am les varietats que no han perdut 
la r) i el català modern (aquestes varietats exceptuades) — antagonisme dissimulat am 
la solució ortogràfica actual (conservació de la r en l’escriptura) — n’ha originat un de 
morfologic, i d’aquest resulta que si les grafies sense r son incompatibles am la pro¬ 
nunciació dels dialectes que conserven la r, les actuals grafies amb r se pot dir en 
canvi, que ho son am la pronunciació de les varietats que han perdut aquell fonema 
(de bon tros les més nombroses). 

Dues son les consonants intervocaliques llatines esdevingudes finals que desaparei¬ 
xen en català, més o menys tard, més o menys completament: la n i la r. A MANU, 
plenu, venit, PiNü, responen ma, ple, ve, pi; a claru, flore, pavore, maturu, 
responen cla,flo,po, madú. Sabut es que ls primers s’escriuen sense n, els segons amb 
r . Aquesta diferencia de procediment ortogràfic té la seva explicació: els dos fenòmens 
han tingut lloc en epoques distintes i no tenen la mateixa extensió. La caiguda de la n 
es antiga, comú a tot el domini català; en el català literari mitg-eval ma ple , etc. son 
mots terminats en vocal, clar, flor, etc. son mots terminats en consonat. Més tard, la r 
segueix la sort de la n; clar, flor esdevenen cla, flo, com en un period anterior de la 
llengua man, plen havien esdevingut ma, ple ; cabia, establint un paral·lelisme entre ls dos 
fenòmens, suprimir la r com abans s’havia suprimit la n; s’hi oposaven el respecte a les 
grafies tradicionals, consagrades per la literatura, i el fet que les formes amb r conti¬ 
nuaven vivint al costat de les formes sense r. 

En els dialectes en què han triomfat definitivament les formes sense r, la supressió 
d’aquest fonema no podia menys de produir, en determinats agrupaments de paraules, 
una alteració morfologica. Sabut es que en català la majoria dels pronoms atons pos¬ 
seeixen dues formes fonamentals, la plena (sillabica) i la reduida (assillabica): me i m 
provinents amdues de ME (nó(n) + ME > NÓ + m’ com TÍMET tém’; quàn(do) + mé 
> QUÀN 4- ME com REGÀl(i)mÉN > reiàlmé), nos i ns de NOS, etc. (les formes cm, 
tns, etc. son posteriors, son les reduides am una vocal d’apoi. Cp. el romanès mi nií 
= pron. m, iniï — pron. çm). Les formes plenes i les reduides, igualment antigues, la 
llengua literaria les acull igualment. Que un repos llarg o curt no precedeixi 1 pronom 
aton, la forma que aquest pren depen de la terminació de la paraula anterior. Darrera 
de consonant trobem me, tc, etc.; darrera de vocal, m, t, etc. Tenim, així: aquest sà m 
desplau, però aquell plor me cojnmovia, com la sort me persegueix. En el moment que 
plor esdevé plo, la forma me es reemplassada per la forma ///; la successió «nom en 
consonant + forma plena» es reemplassada per la successió «nom en vocal -f forma 
reduida»: aquell plo m commovia. Es el cas de « pera alegra l nostre viatge » i de « dant-li 
mes for ses per refè l vol >. 


Digitized by ^.ooQle 



204 


Pronunciem, doncs, aquell plo m commovia (set sillabes) i escrivim aquell plor ?ne 
commovia (vuit sillabes). La llengua parlada emplea correctament la forma reduida m 
darrera d’un mot que termina en vocal {plo), i la llengua escrita escriu la forma plena 
perquè la paraula anterior apareix escrita am consonant final {plor). Es una cosa així 
com si escrivíssim l'art, però lo ham , permor de la h inicial. Lo unic que pot alle- 
gar-se en aquell cas es que, en la combinació sintàctica aquell plor me commovia, la 
forma plena me es tradicional com la lletra r de plor . Perfectament; però convinguem 
que me per m es ja més que una concessió purament ortogràfica. 

Es clar que, tot conservant-se la r, podria escriure-s aquell plor m commovia , però 
allavors ens separem també dels dialectes que pronuncien plor, els quals empleen natu¬ 
ralment una forma sillabica i no pas una de reduida. Si volem estar d’acord ab els 
antics i amb els valencians, ens cal 'escriure aquell plor me commovia, en desacord am 
la nostra pronuncia en no sent mitjansant una nova convenció: darrera de les paraules 
en r muda, les formes plenes no representen les formes plenes, si no les reduides! Cabria 
(cosa proposada) escriure sempre me {la sort me persegueix, aquell plor me commovia, 
aquest sò me desplau: suprimides, les antigues formes reduides!) i que cadascú pronun¬ 
ciés d'acord am les habituts del seu dialecte... Però ls poetes que rimen i miden segons 
la pronunciació actual (Barc.), defugint-se de totes aquestes complicacions en el desig 
que llurs versos siguin llegits com cal, no dubten a escriure: «pera alegrà l nostre 
viatge»—«dant-li més forses per’ refè l vol»— (Guanyabéns); «i de mirà l cel tant 
gran» (Massó); «ni una fio s decantà vers mes mirades». (Zanné). 

Tinguem present que ls diversos dialectes catalans no ofereixen únicament diferen¬ 
cies de pronunciació, sinó també diferencies morfologiques i sintàctiques considerables. 
Basta citar, entre les morfologiques, parlem, diem del català continental, al costat de par - 
lam, deim del balear; i, entre les sintàctiques l'empleu dels auxiliars haver i esser {hem 
anat, som anats). Les diferencies purament fonologiques podem arribar a compendre-les 
gaire bé totes dins d’una ortografia saviament estudiada (i jo n soc ardentment partidari. 
V. la meva solució al problema de la / palatal); però les diferencies morfologiques i sin¬ 
tàctiques, sols podem fer-les desapareixer de la llengua escrita sacrificant un dialecte o 
l’altre, o allunyant-la massa de la llengua escrita. Davant d’això, jo crec preferible l’adme¬ 
tre com literàries diferents formes [parlem , parlarn) i diferents construccions {hem anat, 
som anats), i que cada autor empleï les que prefereixi. Dintre d’aquest criteri, podria 
admetre-s clar, flor, madur , i cla, flo, madü; aquelles serien les formes del dialecte 
valencià, aquestes les del català propriament dit i del balear. 


IV.— L’accentuació grafica 


Es indubtablement una deficiència de l’escriptura que no indiqui l'accentuació de 
les paraules. La major energia d’expiració am que s pronuncia una vocal s’hauria llogi- 
cament de traduir en una modificació del seu simbol. 

En les llengües romàniques, antigament, empleant-se idèntics simbols per a les 
vocals tòniques i les atones, res no indica quina vocal es la predominant en els polisil- 


Digitized by LnOOQle 


205 


labs. Més tard, amb aquest objecte, s’adopta l’accent gràfic: una ratlleta col·locada 
sobre la vocal tònica, dóna a coneixer l’accentuació de la paraula. Però no s’accentuen 
pas totes les vocals tòniques; l’objecte es únicament facilitar la lectura de determina¬ 
des categories de paraules, i l’ideal, emplear el menor nombre d’accents possible. Així 
l’italià, el portuguès, el romanès, se pot dir que s limiten a accentuar certs oxitons. El 
castellà es l’unic que, mirant sempre d’emplear el menor nombre possible d’accents, 
adopta un sistema d’accentuació grafica segons el qual l’accentuació tònica no deixa 
mai d’estar indicada, ja per l’accent (càntara, cantarà ), ja per l’estructura de la paraula 
(cantora). La grafia castellana excita representa am seguretat excita , puix si s tractés 
d’un proparoxiton s’escriuria èxcita , si d’un oxiton, excità. En canvi, la grafia italiana 
eccita no ns diu si s’ha de pronunciar éccita o eccíta. Però ls italians pensen: qui par¬ 
lant diu éccita , éccita dirà i no eccíta quan trobi escrit eccita. 

Aquesta consideració, el desig d’emplear els menys accents possibles i un afany 
ben explicable de descastellanisar la nostra ortografia, va portar-nos a adoptar un dia, 
en substitució del sistema d’accentuació comunment empleat (el castellà), un sistema 
imitat del italià (sistema de LAvenç). Després hem continuat empleant aquest sistema; 
però això no vol dir que estiguem convensuts de la seva bondat ni de la conveniència 
de la seva adopció definitiva. Recordi-s lo que diem en el nostre Tractat d'ortografia 
catalana (pag. 54 ): «En català no hi ha un sistema d’accentuació ben fixat i acceptat 
per tothom. Dos son els sistemes més comunment empleats: el sistema d’accentuació- 
del castellà, més o menys modificat, i el proposat per L'Avenç en substitució d’aquest. 
A continuació donem una idea dels dos sistemes, cridats séns dubte a desapareixer 
davant d’un nou sistema més perfet i més adequat al geni de la nostra llengua.» Y, ja 
en la nostra Contribució a la Gramatica de la llengua catalana , escrita en 1895 , dèiem 
(pag. 105 ): «La fixació d’una ortografia definitiva depèn avui de la resolució d’un curt 
nombre de qüestions essent indubtablement les principals la de la representació de la 
/ palatal i la de Vaccentuació ». 

Els inconvenients del sistema d’accentuació a l’italiana, els fa veure molt bé l’emi¬ 
nent filòleg Gonçàlvez Viana en la seva Ortografia Nacional , d’aon copiem els següents 
paragrafs: 

»É indiscutível a ventagem de que nào haja hesitaçào ou dúvida sobre a acentua¬ 
çao de qualquer vocàbulo. E éste o sistema d’acentuaçào gràfica em castelhano, que 
lhe dà inquestionàvel superioridade sobre o italiano, cuja ortografia é mais perfeita, 
excepte neste ponto. E por isso que a língua castelhana e tam fàcil de aprender pela 
leitura... Pelo menos nas línguas romànicas, nas esclavónicas e em inglés, ignorar qual 
é a sílaba predominante de um vocàbulo é ficar na impossibilidade de proferi-lo; dificul- 
tade que, se é absoluta para o estranjeiro, é também freqüente para o nacional, enga- 
nado por supostas analojías, todas as vezes que èsse vocàbulo lhe é desconhecido, ou 
menos familiar. Se em portuguès houvesse sistema rigoroso de acentuaçao escrita, nào 
se errariam muitas palavras, jà agora talvez irremediàvelmente». 

»Seria vantajosíssimo, para estranjeiros e nacionais, que imitàssemos aquele sis¬ 
tema de acentuaçao grafica (el castellà), acabando com a perplexidade em que fica o 
leitor, quando se lhe depara palavra que nao conhece, portuguesíssima que ela seja, 
quanto mais latina ou grega. c ? Quem pode, com eíeito, se nunca os ouviu proferir, saber 
que només como Zezere , Ilhavo , Pontevel , Ahnodozar , Setubal , etc. se hajam de pro¬ 
nunciar Zèzere , ílhavo , Pontéi’rf , Almodóvar , Setúbal ’, se a acentuaçao nào estiver mar- 


Digitized by 


Google 



— 200 — 


cada?... Jà ouvi, e a pessoa que estava muito lonje de ignorante, pronunciar Malàga, 
Merída ...» 

En Gonçàlvez Viana proposa, doncs, que ls portuguesos imitin el sistema d’accen¬ 
tuació dels castellans; però no s tracta naturalment d’adoptar les mateixes regles cas¬ 
tellanes: tes d’En Gonçàlvez Viana no son, en efecte, les de l’Academia Espanyola, 
sinó filles, dins l’esperit del sistema castellà, d’un estudi detingut de l’accentuació pro¬ 
nunciada dels 'mots portuguesos en les seves relacions am l’estructura llur. Així, contrà¬ 
riament a l’ús castellà, accentua contínua i no pas continua, quàsi i no pas sentí, etc. 
Que ls catalans que segueixen el sistema castellà tinguin això forsa en compte! El 
català modern ha adoptat, sense discutir-les, totes les regles castellanes; si convenim en 
imitar el sistema castellà, fem-ho bé, seguint l’exemple d’En Gonçàlvez Viana. 

Abans de passar endavant, una observació sobre ’l sistema castellà. Diu En Gon¬ 
çàlvez Viana que aquest sistema evita en absolut tot error d’accentuació pronunciada. 
Evidentment, donat per suposat que 1 lector coneix bé, perfectament, les regles de 
l’accentuació grafica. Però —descuit, defecte del ensenyament— el fet es que aquestes 
regles no son pas gaire ben conegudes o que no s tenen pas gaire en compte al llegir. 
D’aon resulta que, mentres les paraules familiars (fem aquí abstració dels oxitons en 
vocal, accentuats en tots els sistemes: italià, portuguès, etc.) podrien anar totes sense 
accentuar i no deixarien per això d’esser ben pronunciades (criteri italià), les menys 
familiars o completament inconegudes, no accentuades, corren el perill d’esser mal pro¬ 
nunciades adhuc dins d’un sistema d’accentuació com el castellà; puix la majoria dels 
lectors no les accentuaran pas en vista de tal o tal regla, sinó deixant-se portar per la 
llur analogia amb altres paraules. Escriguem fàcil, cancion , dandole sense accent, i 
ningú llegirà facíl, càncion, dandóle; quan no s’accentuava francès, no hi havia por que 
ningú llegís frànces; com ara ningú llegeix exantcn per examen. (Adhuc en els paro- 
nims com suplica i suplica les equivocacions serien rares). Però, en cambi, una paraula 
com rèptil (es dir, reptíl , malgrat reptïlis), he sentit sovint nois i grans llegir-la rèptil , 
induits segurament an això per dèbil, fàcil, etc. Falta de cultura gramatical — se dirà — 
les regles son ben fàcils. Sí, però son artificioses i, per consegüent, fàcilment oblidables. 

Suposem que adoptem el sistema castellà i que, tenint en compte la repugnància 
del català pels diptongs creixents (ia, ua, etc.), considerem els mots acadèmia, histò¬ 
ria, etc. com dactils i els accentuem. Llavors romanen sense accentuar Maria, boge¬ 
ria, etc. i, per consegüent, pronuncia, estudia, canvia. Ara bé, tothom sab que avui la 
pronunciació hesita entre pronuncia, estudia, canvia, coi rectes, i pronúncia, estudia, 
chvnia, castellanismes; escrivint pronuncia, estudia, carnbia, sense accent, malament 
combatem aquestes pronuncies errònies: la pronuncia correcta la fem dependre de la 
coneixensa d'una regla. Això que sempre fóra un mal, l’es indubtablement i gros en les 
actuals circumstancies en què ni aquella regla està consagrada per l’ús general, ni la 
majoria de la gent aprenen ei català d’altra manera qúe per la lectura. 

Anem al cas de pensarem i pensàrem (o creiem i crèiem, etc.). En l’actual anarquia 
ortogràfica, jo confesso que quan escric el futur, es am racansa que no l’accentuo de 
por que algú llegeixi pensàrem; i si, com fan molts, accentuava pensarem, llavors me 
passaria igual al escriure sense accent el preterit. Una preocupació analoga retrobem 
en portuguès: 0 Parnaso Lusitano prescriu seria i seria, contínua i continua , publico i 
publico; grafies adoptades per En Garrett i en gran part conservades. Es clar que un 
sistema d’accentuació a la castellana fa superflus la meitat d’aquests accents; com diu 


Digitized by ^.ooQle 


— 207 — 


En Gonçalvez Viana: «Estes (els paronims en qüestió) por sí mesmos estao diferenç^- 
dos con acento marcado em uns, o misso nos outros, conforme as regras de acentuaçao 
jà expendidas.» En efecte, si accentuem cànem, tàlem , etc. i deixem d’accentuar Gui - 
Hem, poncèm, z tc., grafiqs tals com pensarem, partirem , sense accent, representen am 
seguretat pensarèm, partirem. Tot consisteix, doncs, en fixar un sistema i en aconse¬ 
guir que tots els escriptors Vadmetin... i que tothom n aprengui i en recordi bé les 
regles! Però mentrestant (i quan durarà aquest mentrestant?), adhuc accentuant a la 
castellana, no conseguim evitar completament les confusions entre paronims, no comba¬ 
tem les moltes pronuncies errònies de la llengua parlada i deixem al etzar la pronuncia 
de moltes paraules; en no sent que, prescindint de les regles establertes, empleem l’ac¬ 
cent gràfic sempre que creguem que aquelles confusions son possibles o usem una 
paraula de pronuncia errònia o vacil·lant, o un mót nou o poc conegut. 

En castellà l’accent gràfic serveix pera indicar la sillaba tònica dels polisillabs i 
també pera distingir certes paraules com <7, pronom, de el, article, màs, adverbi, de 
mas , conjunció. En català, oltra aquests empíeus, se lin dóna encara un altre; el d’indi¬ 
cador de la pronuncia oberta o tancada de les dues lletres e i o. Això s consegu'eix 
empleant dos accents diferents, l’agut i ei grave (el portuguès, amb el mateix objecte, 
emplea l’accent agut i el circumflexe). 

En català, com en italià, son possibles en les sillabes tòniques set vocals perfecta-, 
ment distintes (vuit en mallorquí).. Per a representar aquests set fonemes no tenim més 
que cinc lletres* una mateixa lletra e ha de servir, com en italià, per a representar els 
dos fonemes £ (e obeita) i c (e tancada); un mateix simbol o, pera la representació de la 
vocal ç (o oberta) i de la vocal o (<o tancada). Aquesta deficiència de les escriptures catala¬ 
na, italiana i també portuguesa porta una serie d’inconvenients en la pràctica: rimes de¬ 
fectuoses, pronuncies errònies i, sobre tot, identitat grafica de paraules distintes tals com 
v$nen\ venen. L’empleu dels dos accents en català i en portuguès té per objecte sobre 
tot evitar aquest ultim inconvenient. L’unica manera, perxò, de suprimir d’un cop tots els 
inconvenients, i no certament artificiosa , sinó ben llogica i senzilla, hauria estat corretgir 
aquella deficiència representant per un signe distint cada un dels quatre fonemes e, c, (, 
o. En Trissino, a Italia, proposà l’introducció dels dos simbols e i co; però no va tenir 
imitadors; i es que ls simbols a introduir han de complir una condició: modificar ape- 
nes l’aspecte, la silueta de la paraula escrita; altrament, els nous simbols esdevenen un 
entrebanc pera la lectura. Als dos simbols insòlits 8 i co, haurien estat preferibles una e 
i una o amb un senzill diacritic. (Expedient certament freqüentissim. Ex.: a, o , portugue¬ 
ses; à, o , ü alemanyes; à , à, o sueques; & danesa; ç, % poloneses; i romanesa). 

Si s’hagués adoptat el procediment d’accentuar totes les vocals tòniques, l’empleu 
dels dos accents resolia 1 problema de les dues ee i de les dues oo; cada vocal tenia 1 
seu signe: è, é, ò, ó (é, i\ ó, ò , en portuguès). Mentres que ara solament s’indica la pro¬ 
nunciació de les ee i de les oo en aquelles paraules que, per les regles d’accentuació, 
han de portar l’accent gràfic. L’aventatge dels dos accents roman així infinitament 
disminuit. En efecte, donada l’accentuació tònica vocabular del català, pot dar-se per 
segur que, qualsevol que sigui 1 sistema d’accentuació grafica que s’adopti (castellà), 
les tres categories següents de paraules seran sempre accentuades: els proparoxitons 
I ilèmem\ els paroxitons terminats en consonant (càstic), els oxitons polisillabics termi- 
nats en vocal (germà). No portaran, en canvi, accent: els paroxitons terminats en 
vocal i els oxitons terminats en consonant. Doncs bé, precisament en les dues prime- 


Digitized by VnOOQle 



— 208 — 


res categories de mots (que s’accentuen), la e i la o son excessivament rares; i, en canvi, 
en els mots de les dues ultimes (que no s’accentuen) la £ i la i, la p i la o son igual¬ 
ment freqüents; de manera que l’empleu dels dos accents no aprofita sinó als oxitons 
polissillabics terminats en vocal [faré, sisè , carbó, allò). El sistema d’accentuació a la 
castellana no ofereix aquí cap aventatge sobre 1 de L'Avenç , que també accentua aquests 
oxitons: tant en l’un com en l’altre roman sense indicar la pronuncia de les ee i de les 
oo en un nombre incalculable de paraules. 

En català, com en portuguès, existeix un nombre bastant gran de mots que sola¬ 
ment se diferencien d’altres per la pronuncia d’una e o d’una o. Aquestos paronims son 
quasi tots monosillabs o paroxitons en vocal, s, n: doncs precisament paraules que, 
per les regles d’accentuació no haurien de dur accent gràfic: bè i bé, nèt i nét, venen i 
vénen , vessa i véssa; òs i ós, bòta i bóta. La diferenciació grafica d’aquestes paraules se 
fa, no obstant^ per medi del accent o dels accents (i justament en aquests mots es aon 
van comensar-se a usar els dos accents). Ara bé; accentuarem totes aquestes paraules? 
accentuarem solament les que tinguin £ i ç , o e i oi Mentres duri l’actual anarquia, es 
indubtablement preferible 1 primer procediment; es l’unic que am seguretat ateny el 
seu objecte. Es el sistema seguit pel Parnaso Lusitano , que accentua sède i sé de, sèco , 
i séco , còrte i còrte. En Gonçàlvez Viana proposa, en canvi, sède, sèco, etc. però sede , 
seco; imitant el seu sistema, tindriem en català bé , nét , bóta , etc.„ però be, net , bota, etc. 
(pron. bè, nèt, bòta). Això té 1 següent inconvenient: podent el signe e (sense accent) 
representar igualment les dues vocals £ i e (exemples: coneix i creix, frega i sega , cabell 
i vedell, prenen i tenen, etc.), un mot tal com venen corre 1 periH d’esser pronunciat 
venen si 1 lector no recorda quç existeix vçnen i que, per consegüent, venen hauria 
d’anar accentuat (vénen); doncs venen sense accent no pot representar vinen sinó vçnen. 
Per això diu en Gonçàlvez Viana: «Una lista de parónimos mais usais, quanto possível 
completa, deveria ser aprendida quando se estudia a gramatica portuguesa, e até quando 
se aprende a ler...» 

Suposem ara que accentuéssim totes les ee i totes les o o (tòniques) am l’accent agut, 
per exemple: é i ó passarien a esser els simbols de e i de o tòniques. Llavors els paro¬ 
nims en qüestió deixen en rigor d’existir: venen no pot mai representar un venen, com 
pes no pot representar mai pes. Aquest empleu del accent agut, que faria desapareixer 
l’identitat grafica de les obertes i de les tancades, no es altre cosa que 1 procediment 
de distinció per medi d’un diacritic (aquí es l’accent agut) que hem indicat més amunt 
al parlar de l’innovació poc afortunada d’En Trissino. Accentuar totes les tancades o 
totes les obertes es cosa que ja s’ha fet a Portugal i a Catalunya. En Figueiredo, en el 
seu diccionari, ha marcat am l’accent circumflexe totes les ee i les oo tancades; En 
Xonell ha proposat recentment marcar am l'accent grave totes les ee i les oo obertes. 

Jo he vist am gust la reforma d’En Xonell; perquè m demostra que no soc sol a 
preocupar-me del problema de les ce i de les oo. (Igual preocupació retrobem, com hem 
vist, a Portugal i a Italia. En francès la pronunciació de les ee i de les oo ve indicada 
gaire bé sempre ja per accents, ja pels fonemes següents). D’altres senten, doncs, la 
conveniència d’una diferenciació grafica entre les obertes i les tancades. Es convenient 
i racional: si tenim set vocals tòniques perfectament distintes, hem de disposar de set 
signes diferents pera la llur representació. Que la nostra riquesa en sòns vocalics tras¬ 
puï en l’escrit! Fins suara, gràcies a la deficiència de la nostra escriptura, tenint set 
vocals, set assonancies, fèiem com si no n tinguéssim sinó cinc, tothom rimava e amb e , 


Digitized by VnOOQle 



— 209 — 


f amb 0 , una corporació literaria, no sentia l’utilitat dels dos accents i proscrivia 1 
grave, la llengua literaria no regoneixia sinó cinc vocals, i els llurs matissos eren cosa 
supèrflua. Fem que la diferencia entre obertes i tancades entri pels ulls al mateix 
temps que per les orelles, que tothom en tingui clara consciència. Si fins ara poetes emi¬ 
nents han fet rimar les obertes am les tancades, això no vol dir que 1 català literari, en 
el seu camí ascendent envés un estat més perfet i refinat, no hagi de rçbutjar aquelles 
rimes. Donem a cada una de les set vocals el seu simbol! 

Però si, tot adoptant un sistema d’accentuació a la castellana, marquem ademés am 
faccent a o b totes les ee i totes les oo obertes o tancades, el nombre d’accents que ns 
cal emplear esdevé extraordineri. no veiem precisament per tot arreu procurar-se usar 
el menor nombre d’accents grafies? Per tot se manifesta, en efecte, una repugnància a 
carregar d’accents rescripitura. El sistema italià i el portuguès (l’usual) en son una 
prova. Cp. l’inglès, que no n’emplea cap. N’es també una prova la complicació del sis¬ 
tema antic castellà establint una diferencia, sota 1 punt de vista de l’accentuació grafica, 
entre les ss i les nn finals segons fossin dessinencies o no ( despues, desden, comes, 
comen). «Es indudable —diu En Vicente Salvà— que deberà preferirse aqtiel sistema 
que haga emplear menor número de acentos.» En Gonçàlvez Viana procura també 
que 1 seu sistefna exigeixi ls menys accents possibles, i ocupant-se de la reforma d’En 
Figueiredo, diu; «Marcar com o circunflexo todos os ee e oo fechados, como se fèz no 
Novo Diccionario da língua portuguesa suposto seja un principio racional, sobrecarre¬ 
garia demasiadamente de acentos a escrita, sem maior necesidade.» El desig d’evitar 
accents contribueix al manteniment de la h intervocalica catalana. Quan jo vaig propo¬ 
sar la separació del verb i del pronom ( fes-ho en lloc de fesho ), En Apeles Mestres se 
entusiasmà am la reforma sobre tot perquè permetia suprimir una munió d’accents 
(mirala, anèuvosen, per exemple, esdevenien mira-la, aneu-vos-en). 

Els accents grafies son un entrebanc per a l’escriptura manuscrita rapida: entreteniu- 
vos, en efecte, a anar posant ralletes inclinades sobre les vocals; si son poques, es tole¬ 
rable; però si comensen a esser masses! En castellà (aon relativament els accents no 
són gaire nombrosos), am quina freqüència no ls veièm ometre en els proparoxitons i 
paroxitons! Si aquesta omissió es deguda molts cops a oblit o a ignorància de les 
regles, molts altres es, com diu En Salvà «porque no deja de ser engorroso el expre* 
sarlos.» Però es clar que per aquest motiu sol, la lle?igua impresa no ha pas de renun¬ 
ciar a un sistema jutjat bo per raons altrament importants. ;I renunciaríem nosaltres, 
per un tal motiu, a un sistema que, aplicat al llibre, a la revista, al diari, coneguéssim 
que ha de contribuir a la major coneixensa i perfeccionament de nostra llengua? Sembla 
mil vegades preferible tolerar tota classe d’omissions en l’escriptura manuscrita, que 
renunciar en 1’imprès a un bon sistema d'accentuació pel fet d’exigir molts accents. 

L'altre inconvenient dels accents es d’ordre estetic: els accents grafies, aquestes 
coses afegides, aquestes ralletes caient obliquament sobre les paraules, donen, quan 
són massa freqüents, un aspecte desagradable a l’escriptura; considerats com una cosa 
més-a-més, de treure-i-posar, voldríem veure-n alleugerides elr major nombre possible de 
paraules. Uns altres diacritics menys aparents haurien séns dubte estat preferibles als 
accents agut i grave; uns diacritics que apenes canviessin l’aspecte de la paraula i que 
no vinguessin com de fòra a posar-se de gairell sobre la lletra afectada, no presentarien 
1 inconvenient capital dels accents usuals (i tals podrien esser que no dificultessin com 
aquestes l’escriptura manuscrita). 




Digitized by VnOOQle 



2(0 


Si mai s’adoptessin uns accents així, llavors, en el camí de marcàr rigorosament 
l'accent expiratori i de diferenciar completament les obertes i les tancades, podriem 
anar més enllà que En Nonell i accentuar totes les vocals tòniques. <iUs imagineu lo que 
això significa? Tota regla artificiosa (*) banida; tota confusió entre paronims, esdevin¬ 
guda materialment impossible; tota pronuncia errònia, eficasment combatuda; l’accent 
expiratori —aquest accident tant important de la paraula,— indicat explícitament .sem¬ 
pre; cada vocal, llogicament, posseint el seu simbol. 

Se tractaria, doncs, d’adoptar un sistema d’accentuació segons el qual: tot desti¬ 
nant-se les cinc lletres a , e, i, o , u, no modificades exclusivament a la representació de 
les vocals atones, les vocals tòniques fossin representades per les mateixes cinc lletres 
afectades de petits diacritics, dos al menys, pera poder diferenciar les vocals obertes i 
les tancades, (dialecte central). 

La primera objecció a un tal sistema es que les impremtes manquen de les corres¬ 
ponents vocals modificades. Es una grossa dificultat pràctica, però en eap manera insu¬ 
perable. Abans quasi cap impremta catalana tenia 1 signe ç, poques tenien èè i òò; avui 
moltes impremtes tenen aquests signes. Cal, per altra part, que pensem una cosa: la 
majoria de les llengües que han adoptat l’alfabet romà, l’han augmentat am lletres 
modificades; el nombre d’aquestes avui empleat es enorme; basta citar les aa modifi¬ 
cades; à, à, à, a y a, a à, q; el castellà té la seva h, el portuguès les seves à i 5, èl 
romanès les seves í, è y ), 1, /, (g, el suec à y el danès ce, &, el polonès ç y c, ?, r, s , s f 

cada llengua té, doncs, la seva caixa tipogràfica; nosaltres bé podem tenir la nostra. 
No hem pas de subordinar la nostra ortografia als recursos tipografies del castellà o del 
francès. 

Una altra objecció que s’ha fet es que l’empleu de signes nous dificultaria enorme¬ 
ment la lectura. Recordem que no s tracta de la e i de la co d’En Trissino, sinó de 
simples diacritics; la silueta de la paraula apenes canvia, les aa, les ee, etc. continuen 
essent aa i ee, d’identica forma, de la mateixa grandaria. El diacritic afegit, no pot, en 
cap manera, dificultar-ne la lectura. (Altre era 1 cas de la ç: allí no s tractava d’úna 
petita addició sinó d’un canvi de lletra, —ç per jr o ss ,— (el qual podia donar lloc a 
que s pronunciés k per s). 

Examinem ara una objecció que he sentit a fer a tots els sistemes d’accentuació 
que distingeixen més o menys completament les vocals obertes i les tancades. Es la 
següent: havent-hi un nombre considerable de paraules que presenten vocals obertes en 
unes varietats i tancades en les altres, indicar gràficament el timbre de les vocals tòni¬ 
ques conduiria a dues grafies distintes per a cada una d’aquelles paraules. Tindríem, per 
exemple, bèstia i bèstia , bò, i bó. Doncs una ortografia nacional ha de deixar sense pre¬ 
cisar el valor de les ee i efe les oo : les grafies bèstia, bo, sense accent, convenen igual¬ 
ment a les varietats que pronuncien bastia, bç i a les varietats que pronuncien btstia, 
bo; en canvi, bèstia, bèstia, bò, bò, son grafies dialectals. 

Limitada la qüestió al dialecte oriental, i suposant que s’admetessin com literàries 
les dues pronuncies, tindríem, en efecte, una categoria de paraules que apareixerien 


v 

(1) En castellà les omissions d’accents son sovint degudes a la dificultat de recordar les regles: sl la paraula ts 
llana, i acaba en consonant que no sigui n o s; si una vocal debil no forma diptong amb una vocal forta contigua .. Tot 
això (que Is gramatics sen convencin) es una cosa bastant complicada pera la genera’itat de les persones. 


Digitized by 


Google 



w 


— 211 — 

escrites ara amb è, ò, ara amb è, ó. Això fóra un gros inconvenient? En primer lloc, 
se tracta d’un nombre relativament petit de paraules; i, després d’una diferencia grafica 
insignificant. De la mateixa manera que un barceloní entén a un gironí quan li sent a 
dir bèstia en compte de bastia, l’entendrà quan li vegi escriure bèstia , en compte de 
bèstia. I si en les paraules en qüestió la llengua literaria donés (com crec que en molts 
casos convindria fer-ho) la preferencia a la vocal oberta o a la tancada (i això, certes, no ’ 
precisament sempre d'acord amb el dialecte de Barcelona, sinó tenint en compte 1 des¬ 
enrotllament de les vocals llatines en català), llavors l’utilitat dels accents o diacritics 
esdevé grandissima.com a medis de propagació de la pronuncia jutjada nórmal. 

Però ;i el balear? c *i les varietats occidentals? Diguem desde ara que les diferencies 
que presenten els tres dialectes oriental, occidental i balear no son tals que s’oposin en 
absolut (sempre dintre del criteri de no distanciar-los gaire en l’escriptura) a l’adopció 
de un sistema d’accentuació que precisi 1 timbre de les vocals tòniques. Bastaria intro¬ 
duir la següent modificació al sistema de diacritics indicat més amunt per a que s pogués 
aplicar a tots els dialectes tant bé com abans al sol dialecte oriental: que distingís no 
dues ee, sinó tres. 

En efecte, la llengua catalana (en sa totalitat) presenta tres ee tòniques : — e x : 
representant normal de la e oberta del llatí vulgar (= è del llatí clàssic) i del antic 
diftong ai (FACTU > faitu > fet; e % : representant de la e oberta del llatí vulgar 
quan la vocal s’ha trobat : davant de l’antiga consonant z (provinent de D, c, TI, i esde¬ 
vinguda // o emmudida : P£DE > peu\ davant de / (M{L), davant de r + dental (PERDIT, 
PERTICA > perxa), davant de rr (TERRA), davant del grupu secundari n'r (TENERü > 
tm re > tendre) ;— e % : representant de ^tancada del llatí vulgar ( = è, ), del llatí 
clàssic), ei es una e tancada (té, Déu, lleva, llebre, fèt). e % es una e oberta peu , govern, 
cobert , t'erra, tendre ). En quant a e % el dialecte oriental la confon amb e% (ple, beu, pebre, 
sèda, consell, haver, pren), les varietats occidentals la confonen amb èi (plé, bèu, pébre, 
sèda , conséll, havèr, prén) ; sols el balear conserva la distinció entre les tres ee, am la 
seva e — e 3 (ple, beu, pebre, seda, consçi, haver, pren). Tenim, doncs, les següents 
correspondències generals (mots hereditaris): é balear = é oriental = é occidental ; è 
bal. = è orient. = è occ. ; e bal. #p è orient. — è occ. Adoptats els tres signes, els 
catalans orientals hauriem d’apendre ls casos en què ns caldria emplear el signe 
corresponent a e% en lloc del signe corresponent a e 3 ... 

El present estudi no tenint altre objecte que donar a coneixer l’orientació dels 
meus treballs en el problema de raccentuació grafica, no ns extendrem aquí en nous 
detalls sobre la possibilitat de compendre ls tres dialectes dintre d’un sol sistema 
d’accentuació en què no apareguin diferentment accentuades més que un curt nombre 
de paraules. No hem acabat encara una revisió que tenim comensada, de totes les ee 
i les oo de les distintes varietats parlades, el resultat de la qual ens ha de dir si es allò 
realment possible sense introduir grans dificultats ortogràfiques. Si no ho fos, tornariem 
al sistema dels dos accents o diacritics, recordant sempre aproposit de l’existencia de 
paraules diferentment accentuades, lo que hem dit respecte bèstia i bèstia, bò i bó. Creièm 
preferible que apareguin en la llengua divergencies gràfiques (insignificants, puix ton 
d’accent), que renunciar als aventatges d’un sistema rigorós d’accentuació. 

Reemplassats els accents usuals per diacritics, vet-aquí una aplicació que s podria 
fer del accent agut: Sabut es que en el català continental les primeres persones del 
plural del present d’indicatiu, del de subjuntiu i del imperatiu son idèntiques en tots els 




Digitized by VnOOQle 



212 


verbs dits regulars; i les segones persones, igualment: pensem , penseu , partim, partiu 
son formes del indicatiu, del subjuntiu i del imperatiu. Aquesta pobresa de formes no 
produeix cap confusió en la llengua parlada; l’entonació indica ben be si s tracta d’una 
simple enunciació o d’un ordre (o desig). Pérò en l’escrit poden resultar frases de dos 
sentits tals com Anem a casa , en què no s’indica gràficament l’entonació am què cal 
pronunciar la frase (com fem, per exemple, quan se tracta d’expressar l’entonació inter¬ 
rogativa o l’admirativa). Ara bé, l’accent agut podria emplear-se com un indicador del 
imperatiu: tot imperatiu d’igual forma que l’indicatiu corresponent s’accentuaria: anem 
a casa seria una enunciació; anèm a casa , un ordre. 

Es clar que l’accent resulta superflu en dos casos: quan l’imperatiu té una forma 
diferent del indicatiu (< diem , diguem ) i quan se li afixen pronoms (anem-hi). 

L’empleu que alguns donen actualment al accent circumftexe posant-lo sobre la 
vocal anterior a una r suprimida, es absurd; puix la supressió d’aquesta r en res modi¬ 
fica 1 timbre o la duració de la vocal precedent. (En francès, quan la j davant de conso¬ 
nant va caure, la vocal anterior va sofrir un allargament, i quan l’escriptura va supri¬ 
mir el signe s , el circumflexe amb el qual marcà aquesta vocal era indicador del allar¬ 
gament esmentat). L’accent circumflexe podria servir més aviat pera indicar la u llarga 
de duu (= dïï), diferent de la u de dur , i la i llarga de énviy mallorquí (= envè) : du, 
envi. 


V.—La Lletra ç. 


Antigament les tres llengües hispàniques posseíen dues ss , sorda i sonora, i dues 
altres sibilants, la ç i la z. La llur s sorda provenia de s o de ss llatines; la llur s sonora, 
de s llatina intervocalica (per això, entre dues vocals la j sorda era representada per ss, 
i la s senzilla representava la ^ sonora: passa; casa). Les altres sibilants provenien de c 
llatina davant de e i de i, dels grupus del llatí vulgar ic, //, i de les consonants ara- 
bes "—'W i > (quan el sò provinent d’aquests fonemes era sord, venia representat per la 
lletra ç; quan era sonor, per la lletra z: cento , ciento, cent; onze; braço , braç; açuear , çucre.) 

Tenim, doncs, en les tres llengües, (corresponent-se generalment) les quatre sibi¬ 
lants: s sorda (s o ss), s sonora, f (ço c), z. Sols que en català, el nombre de zz es extraor¬ 
dinàriament reduit pel fet que, en una gran part dels mots hereditaris, la z primitiva 
esdevé muda (entre vocals) o s vocalisa en u (en fi de paraula); així, a les formes portu¬ 
gueses i castellanes vezinho, vecino, razào , razon , noz, ?iuez , dcz, diez, el català oposa 
formes sense z: veí , raó, ?iou , deu. Subsisteixen, no obstant, en català, un nombre consi¬ 
derable de zz: en mots hereditaris, sempre que, per supressió d’una vocal, la z ha vin¬ 
gut a posar-se en contacte d’una consonant (onze, dotze , alzina); en mots de procedèn¬ 
cia araba (atzembla); en mots emmanllevats al grec (zel, horitzó.) 

Posteriorment, s’opera en les tres llengües una simplificació: els quatre fonemes se 
redueixen a dos. En castellà les dues sonores esdevenen sordes: la s sonora ve a con- 
fondre-s am la s sorda; la z, am la ç. En portuguès i en català, la simplificació s’opera 
altrament: la s sonora s confon am la z; la sorda, am la ç. El castellà posseeix avui 
una sola s (reversa sorda), que correspon a les seves dues j.v antigues sorda i sonora, i 


Digitized by ÇjOOQie 



J 


— 213 — 

una fricativa dental sorda (/< ç), que correspon a les seves ç i z antigues; en canvi, el 
portuguès i el català posseeixen dues ss , l’una sonora que correspon a la llur s sonora 
i a la llur z antigues; l’altra sorda, quç correspon a les llurs dues sibilants sordes anti¬ 
gues, s=ss i r, (s es sols diferent de s en el grupu tz: dotze, pron. dod-dze; però també 
iots ells, pron. tod-dzds.) 

La simplificació esmentada dóna naturalment naixensa a un problema ortogràfic: el 
de la representació dels dos fonemes subsistents (s i P en castellà; j sonora i s sorda en 
català i en portuguès) Continuaran empleant-se ls signes antics am tot el rigor etimolò¬ 
gic, sense tenir en compte, la simplificació *que ha tingut lloc en la llengüa parlada? O 
bé s modificarà l’empleu dels signes tradicionals d’acord am la nova pronunciació, fu¬ 
gint tota regla de caracter purament etimològic? 

El castellà ha adoptat una solució podríem dir fonètica. Havent confós s i ss inter- 
vocaliques, suprimeix el signe ss: la seva unica s es, així, representada sempre per s. 
Havent confós ç i z, suprimeix el signe ç, que reemplassa per z (cabeza, brazo, en subs¬ 
titució de cabeça, braço;) però, en canvi, davant de e i de i, reemplassa la z per la c 
(vecino, veces, en substitució de vezino , vezes,) conservant així la c etimològica (llatina) 
en paraules tals com cielo, ciento , ces ta, cerca, etc. El castellà emplea, doncs, tres 
lletres, l’ortografia de les quals no ofereix cap dificultat, puix ve indicada per la sola 
pronunciació (s es representada sempre per s) o per aquesta i la situació del sò en la 
paraula (el sò P se representa per c davant de e i de i 9 per z en els altres casos.) 

En el portuguès trobem adoptada la solució etimològica; aquesta llengüa conserva 
tots els signes antics; la seva s sonora es representada, ara per s (casa), ara per z (ve - 
zinho), i la seva s sorda, ara per s,—ss entre vocals— (sal, passa), ara per ç,—c davant 
de e i de i — (cabeça , ceuto). Sols que modernament s’han operat molts canvis entre s i 
z i entre s (ss) i ç (c). Exemples de z per s són portuguez , cortez, mez , (abans escrits 
portuguès, cortès , mes;) de s per z, Lopes, Gonçalves , fabans escrits López , Gonçalvez;) 
socegar ofereix una c per una ss antiga; assucar, en cambi, una ss per una ç. 

La solució adoptada pel català modern es un terme més entre aquestes dues solu¬ 
cions oposades, fonètica i etimològica. Tot conservant-se s i ss (de s i de ss llatines), se 
reemplassa ç per s o ss (temensa; bras, cassa , com defensa , nas, passa,) però s conserva 
c davant de e i de i (cel, cinc, adoració, secció, al costat de serra, sis , passió, flexió); se 
reemplassa z intervocalica per j ( civilisar, com precisar), però s conserva darrera de 
consonant (onze, al costat de transigir). Aquest sistema es molt més senzill que 1 rigo¬ 
rosament etimològic; però presenta encare dues dificultats: l’ortografia de les dues lle¬ 
tres c i s davant de e i de i; la de les dues lletres z i s darrera de consonant. Aquesta 
ultima dificultat es, no obstant, ben petita, puix solament s’emplea s en el prefixe trans, 
i en unes poques paraules com enfonsar, endinsar, derivats de fons, dins; i encara molts 
la suprimeixen del tot escrivint enfonsar , endinzar, tranzigir, tranzacció, tranzitar. 

La solució anterior no es admesa per tothom; al costat seu, tenim també la solució 
etimològica, els partidaris de la qual son cada dia més nombrosos. Vetaquí, doncs, una 
qüestió a resoldre en la tasca d‘uniformar l’ortografia catalana: a quina de les dues 
solucions hem de donar la preferencia? 

La solució etimològica, dins del modern català literari, ve a esser una veritable 
innovació; es sabut que, en un moment donat, la ç ha pogut esser considerada com una 
lletra morta; En Bofarull i En Blanch no dubten en declarar-la «del todo suprimida.» 
Però la simplificació adoptada pel català modern, ademés d’esser incompleta (incohe- 




Digitized by VnOOQle 



214 


rent, puix tot igualant la ç. a la s, conserva la c davant de e i de i), tenia l’inconvenient 
d’esser històricament falsa, i d’això va neixer el desitg de readaptar la lletra ç résta- 
blint-se així les grafies* clàssiques i conformant-se l'escriptura de les sibilants a la llur 
etimologia. L’Aguiló sempre va defensar la solució tradicional, L'Avenç va adoptar-la en 
la seva «campanya lingüística» i actualment es la preferida de tots els gramatics. 

Diferents causes s’han oposat a la generalisació de la ç; una d’elles la dificultat tipo¬ 
gràfica; una altra, la por de molts que la seva adopció vindria a dificultar la lectura. Els 
partidaris decidits de la ç no han concedit mai una gran importància a aquest inconve¬ 
nient: la gent s’aniria fàcilment acostumant a la nova lletra, i així està, en efecte, pas¬ 
sant. Però lo que es innegablement un inconvenient i no petit es que la readopció de 
la ç tradicional dificulta enormement l’escriptura. Se dirà que això no es cert, puix el 
castellà ns indica en l’immensa majoria dels casos quan cal emplear ç o s, s o z; però 
^es que eternament l’estudi del castellà ha de precedir l’estudi del català? 

Partidari del restabliment de la ç, confesso que sovint me preocupava l’objecció que 
un dia ns féu En Almirall, llavors de la «campanya lingüistica» de L'Avenç. «Per què 
ressucitar una complicació ortogràfica? Per què rebutjar una simplificació ja feta ?» No 
tenia raó En Almirall quan aconsellava la més gran moderació en la readopció de les 
solucions històriques? L’ortografia catalana, que ofereix ja prous dificultats ineludibles 
<mo hem d’anar molt en compte a complicar-]a? Cal pensar que l’ortografia no ha d’esser 
una cosa d’uns quants —erudits, literats—ha d’esser per a tothom. Com diu molt bé En 
Gonçàlvez Viana: «A língua escrita com correcçao nao é jà, nem pode ser, com foi, ins¬ 
trumento privativo de literatos, pois deve tornar-se em património de todos os indiví- 
duos que saibam ler e escrever... A língua... tem de ser escrita por todos e para todos; 
erros ortogràficos nao e lícito a ninguém, que aprendesse a ler e escrever, fazélos.» 

No obstant. En Gonçàlvez Viana, en la qüestió que ara ns ocupa, dóna la preferen- 
cia a la solució etimològica. Recordem, perxò, en primer lloc, que en portuguès aquesta 
solució es la usual, de manera que En Gonçàlvez Viana no proposa en el fons cap inno¬ 
vació ortogràfica. El portuguès ha usat de tot temps ç i z al costat de s, ss; l’eminent 
filòleg sols va contra l’ús general en tant que ell no accepta ls canvis entre aquestes 
lletres operats en l’ortografia portuguesa moderna. Al sistema. actual, que no es més 
que l’historic desfigurat sense solta, En Gonçàlvez Viana oposa la solució rigorosament 
històrica. La ç en portuguès no es cap innovació; en català, ties una. 

Però, això a part, hi ha en portuguès una raó molt forta a favor de la solució tradi¬ 
cional, i es que ls dialectes septentrionals d’aquesta llengua conserven la distinció entre 
s sorda i ç i entre j sonora i z. Doncs, una ortografia que pretengui esser nacional no 
pot acceptar la simplificació operada en el portuguès central i meridional. Suprimir la ç 
en portuguès fóra com suprimir la v en català; una ortografia catalana que empleés una 
sola b no podria esser acceptada ni per tarragonins ni per mallorquins; no podria pre¬ 
tendre al nom de nacional. Però, en català, que jo ho sapiga, cap varietat conserva les 
quatre sibilants; sembla que la ç s’ha confós am la s sorda, i la z am la s sonora, en tot 
el domini català i que, per consegüent la solució intermitja del català modern no es 
incompatible am la pronuncia de cap dialecte. 

Altrament, suprimir la ç <ino seria consagrar en l’escriptura un fet fonètic pel qual el 
català se separa pregonament del castellà? Tenim, en efecte, pas de ç a ? en aquesta llen¬ 
gua, transformació de ç en s en la nostra. La supressió de la lletra ç posaria de manifest 
aquesta diferencia real , aquest allunyament del català de les altres llengües hispàniques. 


Digitized by 


Google 



215 


Però suprimir la ç en regoneixement del cambi ç > s , vol dir també escriure se, si en 
compte de ce, ci. Si canvien ça en sa, ço en so, çu en su, es llogic que canviem çe (o 
ce) en se, çi (o ci) en si, i llavors escriure sel, sim, admirassió, acsió. En la nostra Con¬ 
tribució a la Gramatica de la llengua catalana, diem: «Conservant-se c davant de e i de 
i, es inadmissible 1 canvi de ç en s o en ss; no hi ha cap raó pera conservar la distinció 
entre ç i s en uns casos (set, cel ) i en altres no (grossa, plassa).» Partidari de la ç, jo 
veia en el restabliment de la lletra ç el remei a aquesta incoherència de l’ortografia 
usual; però es clar que podriem cercar-lo del costat de la simplificació adoptant un sis¬ 
tema fonètic que proscrivís igualment la ç i la c devant de e i de i. 

L’incoherencia del sistema actual té una dobla explicació: i . er Davant de a, o , ü, i 
en fi de paraula, la readopció de les grafies històriques exigeix una lletra nova, la c 
trencada; davant de e i de i, val la c natural; 2 . OD el canvi de ce, ci en se si desfigura 
una infinitat de paraules que han estat, de tot temps, escrites am c, moltes de les quals 
estem acostumats a veure escrites am ç en totes les llengües romàniques i presenten c 
en llatí. La repugnància a escriure aquestos mots altrament que am c ha estat causa 
que 1 castellà, que ha adoptat z com signe representatiu de la seva fricativa dental P , 
escrigui c i no z davant de e i de i. Ella explica que l’ortografia moderna catalana, que 
no ha tingut inconvenient en reemplassar ç per s, hagi reculat davant del cambi de ce, 
ci en se, si. 

Podria cercar-se de donar a aquesta incoherència una apariencia de fonament etimo¬ 
lògic; saltant per sobre les formes catalanes antigues i comparant les formes actuals 
directament am les llatines, podria dir-se: la c de la nostra ortografia es el representant 
d’una c llatina (CENTU > cent), i també d’una t davant de i -f- vocal (ACTIONE > acció); 
en canvi als grupus del llatí vulgar ci, //correspon s o ss (FORTIÀ > forsa, CANTIO- 
NE > cansà % BRACHIU > bras). Però tot seguit se presenta una dificultat: l’existencia de 
paraules en les quals una j provinent de c se troba esser final (DULCE > dols.) Dintre 
del criteri etimològic adoptat, caldria equiparar aquestes paraules a cent, cel, etc.; però, 
com la consonant se troba esser final, caldria marcaria am el diacritic ( 0 ) i llavors ja 
s’accepta la c trencada. 

Es aquí ocasió de notar que hi ha alguns que tot essent partidaris de la ç en les 
paraules d’origen llatí, rebutgen aquesta lletra quan ve de fonemes no llatins, sobretot 
en principi de paraula (çucre). Ja no son tradicionalistes tampoc, sinó etimologistes; no 
respecten un estat interior de la llengua, sinó que van a cercar l’etimologia llunyana de 
la paraula. Uns tals partidaris de la ç no poden blasmar l’ihcoherencia del sistema ac¬ 
tual; puix si, prescindint-se del estat anterior de la llengua, se canvien, per un motiu 
qualsevol, una infinitat de çç antigues en ss, ja no hi.cab motiu seriós pera respectar 
altres çç; llavors cab escriure bras, cassa, dols, al costat de cel, cim (solució usual), o 
bras, cassa, al costat de cel, cim, dolç. 

Com se veu, els partidaris de la ç no estan ben bé d’acord sobre l’empleu d’aquesta 
lletra; en rigor, doncs, no hi ha solament un sistema tradicional i un que proscriu la ç: 
entre ls que escriuen segons l’un i segons l’altre, hi ha ls que, tot acceptant un nombre 
més o menys gran de çç (dolç o força) ne canvien d’altres en s (sucre). Després hi ha 
encara ls que n’abusen (a7niçtat, lleçt , traçtejarl) 

Als partidaris decidits de la solució etimològica cal advertir que fóra en ells una 
inconseqüència incomprensible que no mantinguessin amb igual rigor la distinció entre 
z i s. No obstant, tinc observat el fet curiosissim que molts partidaris de la.f, els quals 


Digitized by 




consideren com una monstruositat ortogràfica forsa per força, no tenen cap inconve¬ 
nient a escriuré enfonzar, tranzigir am z, que es com si escrivissin sis, set , passa am c: 
cis, cet, paça! Per altra part, tothom escriu ^desembre, riquesa , orgamsar , etc., que etimo¬ 
lògicament haurien d’esser escrits am z (DECEMBER, — 1TIA, —i ÇARE.) 

Aquí pot, no obstant, allegar-se que ls antics, quan no empleen deembre, riquea, 
escriuen generalment desembre , riquesa . Això prova que ls antics no dubten a escriure 
s quan en la pronunciació apareix la s en lloc de la z etimològica. El mateix procedi¬ 
ment, aplicat a les sordes corresponents, portaria a la substitució de ç, c, per s, ss. 

D’un costat la dificultat d’introduir una lletra nova o la por de crear una complica¬ 
ció ortogràfica; de l’altre, la repugnància a desfigurar el gran nombre de paraules que 
posseeixen ce , ci; han estat causa de l’incoherencia del sistema actual. Els tradicionalis¬ 
tes remeien aquesta incoherència reintroduint la ç i restablint les grafies històriques 
(tot escrivint, perxò, tranzitar, organisar!)... Cabria intentar la solució oposada; tenir 
valor de reemplassar ce, ci, per se, si! 


VI — Varia 

<* 

Suposem que estem ensenyant l'ortografia catalana i, al tractar del empleu correcte 
de les lletres b i v, donem la següent regla: Servirà de guia pera no confondre la £ i la 
v l’etimologia llatina (Bofarull). Els nostres alumnes no saben el llatí (no es suposar una 
cosa impossible: l’immensa majoria de la gent no ’l saben): han d’anar a raure a un 
diccionari llatí. Més pràctic, més facil, més segur, fóra que consultessin un diccionari... 
català. A aquell que no sab llatí, es perfectament inútil donar-li regles etimològiques. 
Aquestes, doncs, han de proscriure-s en absolut de tota ortografia didactica. 

Sabem llatí; allavors ja es una altra cosa: ban ve de BALNEUM, bire ve de vinea; 
doncs escriurem bany, vinya. Y no sols escrivim correctament les dues paraules, sinó 
que sabem per que escrivim bany, am b i vinya am v: l’etimologia! 

Com bany de BALNEUM: batre (batuere), bé (bene), bell (BELLÚS), bo (BONUS), beu¬ 
re (bibere), boix (buxus), boca (BÜCCA), herba (iierba)... Com vinya de vinea: ve (ve- 
NIT), vell (vetulus), veurd (VIDERE), vent (ventus), veí (VECINUS)... Y scbèé scbè ve de 
SAPERE. Cal fer aquí una petita addició a la nostra regla etimològica: quan el llatí té p, 
el català escriu b; doncs, saber i, analogament sabó (sapo), ceba (cepa), riba (RIPA), obac 
(OPACUS)... Perfectament; i cstébe , dcbezçé Vetaquí que ’ns cal fer una nova adició: quan 
el llatí té f o ph, el català escriu v: qstcbe ve de STEPHANUS, dçbèze, de DEFENSA (sa¬ 
bem llatí i som admès etimolegs!); doncs: Esteve , dez f esa. 

Provistos d’aquesta regla corretgida i augmentada, ens ensopeguem haver d’escriure 
k(bal. Kcbàl ve de caballus: escriurem caball. Comprovem en el Labernia: en efecte, 
cabcrll. Y cbè? cbè no ve de habere? Escriurem, doncs, haber. Comprovem-lo. Obrim el 
Labernia i, en efecte, trobem... haver! 

En Bofarull ens explicarà aquesta anomalia: «Servirà de guia para no confundir la 
b con la v, la etimologia latina, siempre que no la contradiga un uso constante.» L’ús 
constant? Quin era en el seu temps l’ús constant? Ell escriu haver; En Estorch, haber. 


Digitized by UiOOQLe 



217 


;Y per què l’ús constant no ha sigut am tot vigor la savia, la senzilla, la coneguda regla 
etimològica? 

Es que, ja en llatí vulgar, la b intervocalica s’havia tornat fricativa i confós am la v; 
de manera que, així com a p intervocalica llatina correspon en català antic b, a b inter- 
vo-calica correspon v: els representants catalans dels mots llatins PROBARE, GUBERNU, 
faba, DEBENDO, BIBENDO, etc., tenen v i no b: provar , govern , fava , devent, bevent . 
Tots aquets mots tenen v i no b en els dialectes que no han confós les dues labials 
sonores b i v (Mallorca, Camp.) Si ’ls que confonem els dos fonemes en una b bilabial, 
persistim en emplear les dues lletres b i v, es clar que hefm d’escriure am v totes aques¬ 
tes paraules, que ofereixen v en català antic i en els dialectes esmentats. (Precisament 
per raó d’aquestos dialectes es que convé sobretot conservar les dues lletres). Doncs 
haver està bé, i també cavall malgrat En Labemia. 

Però ’ls nostres etimologistes, prescindint de la llengua antiga, prescindint dels dia¬ 
lectes en els quals se manté viva la distinció de les dues bb 9 sen van a l’etimologia 
remota de la paraula pera fixar-ne l’ortografia, i la fal-lera etimològica ’ls porta a grafies 
errònies com probar , faba, gobern , caball. Alguns cops no gosen desfigurar la paraula; 
llavors invoquen l’ús constant: així tenen la sort d’escapar de la llur mania etimologista 
haver , devent, bevent , anava . En Estorch, no obstant, es més rigoros: ell no admet ex¬ 
cepcions; ell escriu haber, debent, bebent , anaba . 

Gràcies, doncs, als nostres etimologistes, una infinitat de grafies errònies s’introduei¬ 
xen i s’escampen en el català modern. Y que no ha costat pas poc d’anar-les escom¬ 
brant! 

Però, permor de haver , cavall, etc., no hem de privar pas als que saben llatí dels 
aventatges d’una regla etimològica. Basta que en la regla d’En Bofarull reemplassem 
allò de «siempre que no la contradiga un uso constante» per això: entre vocals, s’es¬ 
criurà v en representació d’una b llatina. Provistos, per exemple, d’aquesta regla perfec¬ 
cionada, se ’ns presenta haver d’escriure cgzibí, i com ogzibí ve de EXHIBERE, i la b 
llatina es intervocalica, escriurem exkivir! Les excel-lencies de les regles etimològiques! 
;Es que hem de tornar a afegir a la nostra regla allò de «siempre que no la contradiga 
un uso constante»? 

No; es que ’ns hem de fixar en una cosa: que haver es un mot hereditari, i exhibir , 
un mot emmanllevat (!). Es solament en els primers que una b passa a v (HABERE > ha¬ 
ver), com una p passa am b (SAPONE > sabó); en els segons,/ i b llatines se mantenen... 
generalment (!). No basta, doncs, saber llatí pera emplear bé una regla etimològica: ens 
cal saber que, al costat dels mots catalans que han sortit dels llatins evolutivament, per 
cambis graduals, inconscients (entre ’ls quals els de / en b i de b en v), n’hi ha d’altres 
que son emmanllevats al llatí literari, com tenim mots emmanllevats al francès, al in- 
anglès; i aquestes dues classes de mots, les hem de saber distingir; i, en el cas que ’ns 
ocupa, hem de saber encara si la catalanisació més o menys forta que han sofert els 
mots emmanllèvats ateny la llur b (ex.: comprovació, sota l’influencia de provar) o la 
deixa intacta (ex.: exhibir, malgrat haver). Realment, doncs, les regles etimològiques, 
en la practica, no serveixen ni als que ignoren el llatí, ni als que l saben. 

Si se ’ns acut el pensament que, en cambi, l’etimologia serveix pera fixar l’ortogra¬ 
fia de la b i de la v, pensem en els errors d’En Bofarull, d’En Estorch. La llengua anti¬ 
ga i els dialectes que no confonen la b i la v, ens ensenyen que no ’ns hem pas de refiar 
de l’etimologia pera escriure correctament aquestes dues lletres; i adhuc després que la 

15 


Digitized by 


Google 



comparació dels mots llatins i dels mots catalans corresponents ens ha fet venir en 
coneixement de certes lleis fonètiques, adhuc allavors no ’ns podem fiar de l’etimolo¬ 
gia, puix pot ben esser que aquelles lleis hagin sofert alguna pertorbació. 

La paraula catalana búit ve de *vocitu. (Fixem-nos, de passada, que no sempre es 
cosa facil saber l’etimologia d’un mot: un altre aventatge de les regles etimològiques. 
Però aquí no parlem ja de les regles etimològiques, que sabem inservibles; aquí parlem 
de Timportancia i de l’utilitat de l’etimologia en la fixació de la nostra ortografia.) búit 
ve de *V0CITU, com vide francès; alguns diuen de VlDüUS, altres de VACUUS (!); tant es; 
tots aquets mots tenen v inicial, la v inicial se conserva en català; l’etimologia ’ns diu que 
hem d’escriure vuit , vuyt , una altra grafia errònia del català modern que hem de posar en 
el compte de les malifetes de l’etimologia! Si en lloc d’anar a cercar l’etimologia de la 
paraula, haguéssim tractat de saber com apareix escrita en català antic, o, cosa ben 
facil, com se pronuncia a Mallorca, hauriem vist que calia escriure buit . No ve buit de 
vocitui Certament; però la v s’hi ha cambiat en b sota l’influencia del diptong següent. 
(Davant de ui, v es un fonema additiu: OCTO > uit > v+uit, (h) ODIE > ui > v+ui\ però 
VOCITU > Buit > buit). 

Encara té un altre perill l’etimologia: que sigui equivocada. Basta que recordem les 
raons hagudes entre En Aguiló i els etimologistes, sobre la paraula traíàl. Deien aquets 
que venia de TRABACULUS i que calia escriure traball; En Aguiló ’ls oposava que en la 
llengua antiga s’escriu constantment trebayl i que calia, per consegüent escriure treball. 
(la discusió, com se veu, era sobre la vocal atona, puix els etimologistes ignoraven alla¬ 
vors que b intervocalica esdevé regularment, v; en aquest cas, haurien proposat travall, 
al qual En Aguiló hauria oposat la forma mallorquina trcbài). Es clar que tenia raó En 
Aguiló. Després ve En P. Meyer i demostra que trebalh provensal, es dir, trebayl ca¬ 
talà, prové de TRIPALIU. 

Seria un error creure que l’etimologia, que no ’ns serveix pera fixar l’ortografia de 
la b i de la v , ens pot servir, per exemple, de guia pera l’empleu correcte de les vocals 
en sillaba atona. Aquí ’ls cambis són més; les pertorbacions, més freqüents: les termi¬ 
nacions llatines AS, —ANT han esdevingut en català es, — en; si augustu dóna agost , 
AUSCULTAT dóna escolta , i, en cambi, tenim aram de BRAMEN, balama de *BILANCIA, 
salvatge de SILVATICU. 

Guardem-nos també d'establir parellelismes entre ’l català i les altres llengües novi- 
llatines. La gent veuen, per exemple, que una infinitat de paraules que s’escrivien co- 
muntment am b , les quals tenen b en llatí i presenten b en castellà, s’han d’escriure am v 
com en francès i com en italià (cast. cabal lo, gobierno , probar , haba, haber, debiendo; 
cat. cavall , govern , provar , fava , haver , devent; franc, cheval, gouvernement , prouyer, 
fève, auoir, devant; i tal. c aval lo, governo, provaré, fava, avere, dovendo ); llavors, per 
analogia, escriuen arrivar , trovar , trevall o travall, etc. (franc, arriver , trouver , tra- 
vail; ital. arrivare , trovare , travaglio). No: en català cal escriure arribar , trobar , treball. 
(En aquesta llengua, P > b, B > v\ en francès B > v, P > b >v\ en italià moltes pp passen 
igualment a v). L’ortografia de les paraules catalanes, no ’ns l'han de donar les altres 
llengües romàniques, menys encara que ’l llatí. 

Fugim dels etimologistes, però fugim molt més dels foneticistes\ aquells han intro- 
duit forses grafies errònies; aquets desfigurarien la meitat de les paraules de la llengua. 
Sense sortir-nos de la qüestió de la b i de la v , un foneticista barceloní o oriental de¬ 
cretaria apoiant-se en la pronunciació del seu dialecte, que s’ha d’escriure sempre b\ 


Digitized by ^.ooQle 



doncs: binya, bent; beritatboler. Ell creurà que escriu el català «tal com se pronuncia» 
quan l’escriu tal com ell el pronuncia. La seva ortografia esclou al tarragoní, que no 
pot pas acceptar una manera d’escriure que confon dos seus fonemes ben distints i se¬ 
gons la qual paraules com ball i vall, veure i beure, vell i bell, vull i bull, distintes en 
la pronuncia, passen a tenir idèntica forma grafica. «Escriure tal com se pronuncia»: 
vet-aquí tantes ortografies com pronunciacions dialectals i adhuc individuals! La norma 
pera fugir d’aquestos extrems es l’historia de la llengua. 

Per altra part, prepguem la pronunciació per guia, i els defectes de pronunciació se 
tradueixen en faltes d’ortografia. Quasi tothom pronuncia erròniament amb s sorda les 
paraules adhesió, explosió, entusiasme, centesim , etc. doncs vinga escriure-les am dues 
ss: adhessiò, explossió , entussiasme, centessim (!). 

L’ortografia en mans dels foneticistes estaria ben arreglada. Hem observat una cosa: 
els foneticistes que ’ns surten de tant.... no coneixen la pronuncia catalana! Un d’ells pro¬ 
posava recentment admirapble , quan de fet pronunciem admirabble o admirapple. Un 
altre (rebutjant exemple) escriu ecsemple en lloc de egzemple. Els foneticistes, ademés, no 
solen esser gaire amics de les convencions tradicionals; aquest rebutja que , qui , l’altre 
ig o tj .L’ortografia en mans llurs perillaria esdevenir un geroglific. 

Aquestes convencions tradicionals, l’ortografia moderna ha d’anar en compte a mo- 
dificar-les; tj ', tg, tx , ig, x son simbols caracteristics de l’ortografia catalana, que fóra 
temerari voler reemplassar per altres. Ja no parlem dels foneticistes; diem això perque 
no es rar veure de tant en tant aquest o aquell escriptor fent substitucions com per 
exemple, la de ig final per tx. ^La grafia tradicional ig quin inconvenient presenta? 
c *Constitueix una dificultat ortogràfica? No, puix el sò ttx final es representat sempre 
per ig (g darrera de i): vaig , veig; roig, mig ^Podem tenir por que algú la llegeixi ma¬ 
lament? aquí estàn el cognoms freqüentissims Roig , Puig , Reig , que tothom pronuncia 
com cal; per altra part, l’ortografia usual escriu també vaig, veig, etc. i tothom pronun¬ 
cia bé aquestas formes, jg es una convenció tant desenraonada? ^Per què hem d’anar, 
doncs, a desfigurar vaig, veig, etc. escrivint vatx, vetxi ^Quines aventatges ofereixen 
aquestes grafies? tx hi es etimològicament fals, dóna a les paraules un aspecte tot dife¬ 
rent del dels seus derivats. 

No diem ja les convencions gràfiques tradicionals, les mateixes habituds ortogràfi¬ 
ques del català modern hem d’anar am compte a contradir-les. En l’obra de fixació 
d’una ortografia nacional, hi ha a fer prou reformes indispensables, pera que ens entretin¬ 
guem a fer-ne d’insignificants. La tasca grossa a fer es nacionalisar la nostra ortografia, 
fer-la ben adequada a la nostra llengua, i simplificar-la tot lo possible, una reforma que 
no hi contribueixi debó debó es cosa secundaria; adhuc no essent precisament dolenta, 
tant se val, ara com ara, arreconar-la. 

Una habitud del català modern es posar una i entre a, e , o , u, i la x representativa 
de la fncativa palatal sorda; baix , baixa , baixar. Els antics solien escriure x en l’interior 
de la paraula i ix en fi de paraula (escrivint així la i que apareix en la pronunciació 
quan ve a afegir-se una s al mot: mateix , pron. matèx, mateixs , pron. matèis). Els mo¬ 
derns no han adoptat, doncs, cap convenció nova; han generalisat l’empleu de la i davant 
totes les xx palatals. Aquesta habitud moderna (que està d’acord am la pronunciació 
en tant que ’ls dialectes que deixen sentir una i devant d x final, la fan sentir igualment 
davant de x t interior) té l’aventatge d’establir una distinció grafica entre la x palatal i 
la x doble dels mots emmanllevats tals com axioma , flexible exemple. Doncs a alguns 


Digitized by ^.ooQle 



220 


no ’ls sembla bé l’addició de la i i escriuen ix final, x interior (baix, baxa). Altres van 
més enllà i proposen sempre x, (bax, baxa). ^Tant mateix fa tanta nosa i tant mal efecte 
la i davant de la xi Podriem igualment suprimir-la en puig , veig, etc. i escriure pug , 
veg (grafies antigues). Reformes totes defensables, però realment insignificants, perfec¬ 
tament inútils. Un corollari de la reforma es la substitució de la x llatina dels mots em- 
manllevats per les combinacions cs, cz (?): acsioma , jïecsible , eczemple. (Observem, de 
passada, que les grafies eczemple , eczotic , etc. no son ni etimològiques, ni tradicionals, 
ni.... fonètiques!). Alguns tot escrivint acsioma, etc., escriuen exterior , exhibir; mal fet: 
haurien d’escriure ecsterior, eczhibir. (Vet-aqui un digne parió de tranzhumant ). 

Més profitós que estar-se entretenint a cambiar ig en tx, ix en x, x en cs o cz , fóra 
^ense dubte mirar de desempellegar la nostra ortografia de certes convencions comple¬ 
tament inútils, algunes adhuc forsa perjudicials: volem dir la h etimològica el ch final, 
la y . La primera constitueix una grossa dificultat ortogràfica sens reportar el més petit 
benefici; ch i y son dues antigualles inservibles. L'Avenç va proposar i adoptar ja fa 
temps les tres reformes: supressió de la h etimològica, substitució de ch per c , substitució 
de y per i; però aquestes convencions estàn arrapades a la nostra ortografia; la gent hi 
està afectada, i tal escriptor que no té cap escrúpol en reemplassar ig per tx o en accep¬ 
tar la reducció de / doble a / o escriure ss en lloc de s, creuria cometre un crim deixant 
d’escriure la h darrera de la c final o reemplassant el simbol y per i. El respecte exage¬ 
rat per petites foteses tradicionals: vet-aquí un altre entrebanc en el treball de simplifi¬ 
cació i perfeccionament de la nostra ortografia. 

La llengua antiga l’hem de tenir sempre molt en compte: ella ’ns dóna fetes les 
convencions pera representar els sòns catalans no llatins (tj, tx, ig, ny , x), ens ensenya 
com hem de catalanisar les paraules emmanllevades al llatí (conservació^ de /-/, de tnp 
davant t, s), ella, am la llengua parlada (i no pas l’etimologia llatina) son la guia suprema 
pera l’empleu correcte de les lletres d’ortografia dubtosa (b, i v, a i e etc.). Però això no 
vol dir que ’1 respecte que li devem, s’hagi de dur fins a copiar les imperfeccions de la 
seva escriptura, les incoherencies, les lletres purament etimològiques, llavors explicables, 
avui absurdes. Així com tampoc podem conformar-nos am les habituds modernes en 
tant que abandonen indegudament grafies tradicionals o adopten a la babalà grafies i 
procediments estrangers. L'Avenç va fer be introduint èn Tortografia catalana la munió 
de reformes que sabem. D’altres se n’han de fer encara! 

Les reformes més utils de LAvenç, les més convenients, les més racionals, han tro¬ 
bat sempre una forta oposició. La llur propaganda ha estat, es costosa. Si algunes no 
estàn lluny d'atenyer el llur triomf definitiu, d’altres han avansat ben poc; algunes 
adhuc han hagut d’esser abandonades. El rutinarisme: aquest es un dels pitjors enemics 
de la nostra ortografia! Ell pren tota mena de formes: ara invoca ’l respecte que de¬ 
vem a la llengua antiga ( i es lamenta davant de la pèrdua d’una h, tot dient davant 
d’un castellanisme vergonyós com la ll: ”Déu nos guard d’un ja-està-fet„); ara ’s reves¬ 
teix d’armes tretes d'una ciència estantissa (com que la i subjuctiva [dels diftongs es. 

una consonant); ara sab trobar en les grafies habituals, una utilitat que mai han tingut 
(com que la y es indispensable pera indicar la pronunciació monosillabica de les combi¬ 
nacions ai, ei, oi, ui); ara, per fi, se manifesta en una resistència passiva formidable, 
barreja d’incultura filològica, de falta d’atenció, de barroeria, de tossuderia.... ^Com ex¬ 
plicar altrament l’insistencia en certes faltes d’ortografia, veritables faltas d’ortografia, 
fòra de tota discussió? (jCom explicar altrament que no s’obrin camí reformes tant utils 


Digitized by 


Google 




7 


— 221 — 

tant fàcils d’implantar com la de separar el verb i el pronom afïxat, intercalant entre ’ls 
dos un guió? 

Sols el castellà i l’italià continuen escrivint el verb i el pronom units. Aquesta cos¬ 
tura no té cap inconvenient en castellà; en italià té adhuc l’aventatje de permetre indi¬ 
car en l’escriptura la reduplicació que experimenta sovint la consonant inicial del pronom 
(da + mi > danimi, farollo, dirovvi, pentirassi); però en portuguès i en català, dada la 
forma de llurs pronoms, presenta forses inconvenients; així, el portuguès ja més d’un 
segle que l’ha abandonada, i el català faria molt bé d’imitar-lo. El guió permet diferen¬ 
ciar en portuguès douto (docte) de dou-to (te ’l dono) etc.; la costum actual confon en 
català porti-n i portin , porti-s i portis, porti-rihi i portin-hi , etc. Però hi ha més: l’escriure 
units pronom i verb donaria en portuguès i dóna en català, idèntica forma graíica a 
combinacions que tenen, no ja diferent significació, sinó pronunciació distinta. Exemple 
portuguès: còrnia (menjava), pronunciat amb i curta; comi-a (la vaig menjar), pronunciat 
amb i llarga. Exemple català: mirinsho , pronunciat mírinsu quan es mirin-sho , mírinzu, 
quan es min-ns-ho. L’empleu del guió evita, ademés, certes complicacions ortogràfiques, 
com, per exemple, la supressió de la t del gerundiu devant de t. donante per donant-te 
(donanthi no se sab si és do?iant-ki o donant-fhi). La gent continuarà, perxò llarg temps 
escrivint unit pronom i verb i alguns trobant un bizantinisme l’empleu del guió. 

Hem vist les regles etimològiques esser causa de l’introducció d'un gran nombre de 
grafies errònies; senyalem ara '1 perill de les regles podriem dir gramaticals , tals com 
aquesta: els derivats i les formes verbals dèbils s’escriuran amb o o amb u segons 
que’ls primitius o les tormes fortes tinguin o ou. Ex.: grogor de gròc> foscor de fósc, cruor 
de crú, plorar, donar , durar, ind. pres. plora, dòna y dura. El català oriental, tot conser¬ 
vant en les sillabes accentuades la distinció entre o i u , les confon en u en les sillàbes 
atones; doncs l’ortografia d’aquesta u ens la donaràn els primitius i les formes fortes. 
Aquesta regla, aplicada en absolut, ha donat les grafies errònies: vulgues , surtir , exclo- 
sió, etc. 

Els que han introduit surtir , cusir, etc. no han tingut en compte que no sempre, 
abans de la confusió de o i de u atones, a una // tònica correspon una u atona (com 
no sempre a una i tònica correspon una i atona: ix, eixir); en un verb com sortir existia 
una alternancia vocalica semblant a la que existeix en el verb eixir i tot dient-se 
surt se deia sortir. En el verb voler , tenim antigament voler , volgués, volgut amb o atona, 
vuyl, vuyla amb u tònica; posteriorment la gutural del preterit infecciona ’l present de 
subjuntiu, i d’aquesta infecció neixen les formes imlga, vullga; tenim doncs, tmlga am 
la u de vulla, volgués am la o normal de voler, vols, etc. Els que escriuen exclosió no 
pensen que exclusió es un mot savi: el català va transformar u llatina en o (bucca> boca, 
*mcariu> noguer; com ï en e (ïngua> llengua, niïnutu > menut) però quan emmanlleva 
mots al llatí literari conserva les seves ii: bucal , lingual); doncs EXCLUSIÓ es en català 
exclusió (com ADMISSIÓ, admissió); si a exclusus correspon exclòs es perquè *1 verb em- 
manllevat excludere ha estat assimilat al verb simple, hereditari (cloure , clos, excloure, 
exclòs. Cp. admès, al costat de admisió). 




Digitized by UiOOQLe 



222 — 


De Mossèn Antoni Navarro > Rector de Montclar. 


El català a-n el Ribagorça» 

Senyors congresistes: 

Desde les abruptes serralades del Pirinèu central fins a les resseques planures de la 
Litera , y limitada pels extrems de les conques que donen ses aigües als rius Noguera- 
Ribargoçana, Essera y Cinca, es a dir, entre abdós confins de Catalunya y Aragó, hi hà 
una extensió de terra qu’antigament formava rhistòrich comtat de Ripacurtia , avui 
Ribagorça, la llengua del qual fou per tots sos indrets nostra llengua catalana, y que, 
conservantse encara avui en la casi plenitut de sa puresa y esplendor fins als meteixos 
llindars geogràfichs de la terra aragonesa, s’es anada bastardejant terres endins, mes 
guardant encara gran abundor d’elements morfològichs y fonètichs de sa antiga natura- 
ralesa, que son per el filòlech testimoni de son esplendorós passat, de sa robustesa se¬ 
cular y del inestroncable poder de la sava d’aquella soca gegantina que no han pogut 
aixugar d’aquelles terres ni les influencies històriques y polítiques dels estranys, ni les 
mutilacions, desprecis y odis dels qu’algun dia foren de casa nostra. Mes si els fills 
d’allà foren ingrats ab la llengua de sa mare Patria, aquesta, com bona mare, encara fa 
ressortir, qualque brot de l’antiga roca y aquestos brots encara verdejen entre’ls mots 
de son llenguatge present a faiçó d’una eura immensa que s’abrassa ab les runes de tot 
un poble, de tot un reyalme... 

Y, al enunciar que la llengua catalana s’es anada bastardejant en els pobles del 
comtat de Ribagorça, posats en terres d’Aragó qu’antiguament la parlaven, hem de 
partir del fet històrich de la unió dels regnes d’Aragó y Castella en les persones d’Isa- 
bel y Ferrand y, per lo tant, cercar la font de sa decadència, que comensa a fins del 
segle XV y comens del XVI, en la influencia de la parla castellana en terres d’Aragó 
qu’anaren cedint poch a poch y castellanisant sa llengua primitiva fins al extrqm de que 
no gaire temps després, es a dir, a mitjans del segle XVI, corria la frase, hiperbòlica 
si plau, de que ’ls germans Argensola, fills de la ciutat de Barbastro que’s trova en lo 
mateix llindar de Ribagorça, ja podien anar a ensenyar el castellà als mateixos fills de 
Castella. 

Y això feu que la llengua catalana anés reculant fins a encastellarse en lo recinte 
d’aquelles valls curtes del antich comtat que d’elles prengué nom, y, per això, a Riba¬ 
gorça encara’s parla ’l català; mes jay! que de son antich esplendor y vida no’n resta 
més que la essencia íntima que no ha pogut morir, surant com un foch follet per sobre 
d'aquella barreja que ja es lo dialecte ribagorçà. 

El savi escriptor d'aquella terra, fill de la vila de Graus qu’es avui la capital de Ri¬ 
bagorça, En Joaquim Costa publicà en la Revista de Aragón un article titolat: Dialectos 
aragoneses en el qual pretén explicar la formació de la actual forma ribagorçana partint 
de la coexistència primitiva dels dos idiomes, castellà y català, que en el curs del temps 
han anat fusionantse fins a formar l’actual dialecte; d’aquesta opinió’s forma també 


Digitized by 


Google 



223 


ressó en l’estudi qu’en la mateixa revista feya l’eminent filòlech Saroïandy sobre 
aquella forma dialectal, y contra abdues opinions s’alsa la de Morel-Fatio, qui diu ser 
impossible que del creuament híbrid de dos llengües germanes puga devenirne una 
forma nova. 

Mes, respectant totes aquestes opinions en lo que valen, en el moment actual podem 
afirmar que la primitiva llengua neo-llatina de la Ribagorça aragonesa fou la catalana, 
mercè feta a investigacions practicades en els arxius de Roda ja ha molt temps portats 
a Lleyda y sobre tot en el parroquial de la susdita vila de Graus hont hi hà un manus¬ 
crit titolat: Llibre d'estatuts de la confraria de Sant Nicolau, que comensa en el 1516 y 
els primers capítols del qual apareixen escrits en perfecta llengua catalana, prova positiva 
y contundent de que en aquell temps encara’s parlava a Graus el català clàssich; mes a 
mesura que’s van afegint nous capítols, van apareixent ja paraules y formes castellanes, 
veriflcantse tant depressa la barreja ab el castellà, que ja en 1527, es a dir, onze anys 
després, el text del llibre mencionat ja esdevé ribagorçà. 

Altre testimoni tenim també de que la primitiva forma neo-llatina a Ribagorça fou 
la catalana en un llibre de comptes del santuari de Riupedrós en l’alta Ribagorça arago¬ 
nesa, el qual llibre’s trova actualment en l’arxiu parroquial de Vilaller ab notes y comptes 
y partides escrites en bon català, comprenent tot el segle XVI y part del XVII. 

Al encarregar-nos del modest trevall que dona lloch a la present comunicació, for¬ 
màrem el propòsit d’estudiar la naturalesa de la actual forma dialectal del Ribagorça, 
fixantnos be en sos elements materials y fonètichs, y apuntar per la obra del diccio¬ 
nari tot el material típich de noms y formes trovats en aquella terra. 


I. MORFOLOGIA DEL RIBAGORÇÀ. 

Avans de parlar d’aquest element importantíssim, cal fer una subdivisió de les di- 
terentes comarques que componen la Ribagorça. Primerament la partirem en Ribagorça 
alta y baixa Ribagorça. La primera s’extén, a travers de les serralades del Pirinèu cen¬ 
tral, desde la vall de Bolú a Catalunya y frontera del comtat de Pallars, passa a la vall de 
Barrabés, de la qual el riu Noguera es el llindar geogràfich de Catalunya y Aragó; venen 
després les valls de Noals y les Pauls fins a la rica y hermosa vall o ribera de Benasch. 
En tota aquesta extensió trsísversal de terres de Ribagorça, encara que’ls elements ma¬ 
terials del llenguatge siguin fonamentalment els mateixos, no obstant, segons els dife¬ 
rents indrets ahont s’usen, prenen diverses formes que ’ls fan interessantíssims al filòlech 
y rublerts de riqueses típiques. La construcció gramatical es per tot feta en oracions 
curtes y forma ben clàssica, sense trasposicions ni interposicions, sinó fàcil y planera. 
P. e.: D'hont vens 0 vins? j Qui s ha mort que toquen les campanes r Enguany cull irem 
moltes trunifes qu ha plogut. A la fira de Vilaller lo bacúrn anave molt barat. 

En la expressió del article predomina la forma el sobre lo: el pa, el cel, los bous, 
aplicant la forma lo sobre la paraula genèrica solament; p. e.: lo besuar, lo món, aproxi- 
mantse a la forma llatina que aplicava Xillud a les paraules genèriques, bonum, malum, 
o a les neutres, templum, fatum, altare , etc. 

En el plural la forma femenina les se conserva fins a la mateixa linia divisòria d’A- 
ragó, ahon ja dihuen: las vacas, las terras. 


Digitized by ^.ooQle 



224 


El nom es construit en la forma general, observantse formes aumentatives y dimi¬ 
nutives ben gracioses y típiques: homenàs, casalot, barranquill y xiquerrí. Alguns so¬ 
freixen al ser pronunciats una variant estranya. Aixis tots els acavats en dre y dra , lo 
meteix que ’ls verbs que tenen igual terminació, porten suprimida la d; p. e. en lloch 
de pronunciar pendre, tondre, sendra, mandra, dihuen: penre, tonre, senra, manra , y 
aquesta variant, que abrassa tota la Ribagorça, s’extén també fins a casi tot el Pallars, 
arribant fins a Tremp. ^Serà qu’allà han sabuda conservar millor la forma llatina dels 
noms acabats en r, com ciner y dels verbs que terminan en re precedida de u , com pònc - 
re y altres? 

Un altra variant, y aquesta segurament de procedència castellana, es la supressió 
en el llenguatge de la j y g , que van substituides per la y, p. e. en lloch de jo diuen yo. 
En les paraules polissílabes la transformen en ch com Chesus, Chaume, menchà , chanre, 
y en els finals en y com fay, roy. Un altra variant y potser la més tpica es la que s’ob¬ 
serva en la pronunciació de la / líquida qu’en tota la Ribagonça apareix transformada 
en ll com pllat, bllanch, pllassa; aquest fenomen, donant al llenguatge cert cayent italià 
(piatto, bianco, piazza) acusa certa debilitat y feblesa, semblant com si els qui així pro¬ 
nuncien tinguessen balba la llengua. 

En la construcció del verb generalment observen les regles clàssiques de construc¬ 
ció y flexions. En quan al verb esser, en sa calitat de substantiu, sona de la mateixa 
manera que en tots els indrets de Catalunya: so, som , erem, serem, fórem, sigues, mes 
quan el fan servir d’auxiliar d’actius y passius ja s’observen certes variants que cridep 
l’atenció. 

Així, per exemple, quan sona com auxiliar del pretèrit pròxim, dihuen indistinta¬ 
ment so y hay , com so vingut, hay tornat, y ham en els plurals, p. e.: ham segat , que 
no es altra forma que Xhabeo llatí juntat al participi. 

En el pretèrit remot o plusquamperfet suprimeixen la forma había de habeo y hi 
adopten el era , per exemple: jQuè fere dit ton pare? jD'ahont eren vinguts els soldats 
qu anit eren a la pllassa? 

Els altres verbs actius, passius y impersonals sonen en tots els temps a la manera 
del restant de Catalunya, exceptuant el pretèrit imperfecte del singular qu’en la flexió 
conserva la b del increment llatí suprimint la y grega y la i llatina que fan generalment 
dita flexió; així dihuen feba, veniba, diba, de faciebam, veniebam, dicebam y en el 
plural, febom, venibom , dibom qu’es la forma en contracció d faciebamus, veniebamus t 
dicebamuSy y aquesta forma sembla més pura que la comuntment usada. 

Allà en els darrers llindars de la terra de Ribagorça, en els pobles de la vall de 
Benasch, s’observa una interessantíssima variant en les segones persones del imperatiu 
plural que fan acabar en ats, ets y its , forma primitiva del antich català que dona a dites 
paraules certa semblansa ab l’actual aranès y vell llemosí. Així dihuen: Venits que so¬ 
par èts. Portàts la bota que vos hic posarem vin. Passa rets per dechús de casa y travar ets 
el hort. 

Els prenoms subfixes al verb: te y me son allà transformats en ti y mi> per ex.: Festi 
pratdlà. Donami una poma. Fesmi unes sabates; forma que també s’assembla més a la 
llatina en sos datius mihi , tibi. 

El participi cambía en alguns paratges Xut final en et. Així a les Pauls hem sentit 
a dir a una dòna: Les cordes tot deixanles s hem han perdet. Mes aquesta forma es sol- 
sament usada en algun verb y pochs indrets. 



Digitized by 


Google 



225 


Una importantíssima forma adverbial s’observa en tota la Ribagorça, riquíssima, 
precisa y hermosa, que únicament allà persisteix y que m’atrevesch a recomanar a la 
obra de la Gramàtica y Diccionari catalans y a tots els escriptors y poetes de nostra 
terra. Se refereix a la manera d’expressar per adverbi la triple gradació pera senyalar 
el punt ahont es o ’s verifica una cosa. Allà marquen el present dihent: aqui o assi , que 
correspòn a la forma llatina hic; per senyalar una cosa no present però pròxima dihuen, 
astí del llatí is tic; y per designarlo llunyà dihuen: allí o allà qu’es Xillic dels llatins. 

La forma adverbial asti , que en cap comarca de Catalunya es usada més que a Ri¬ 
bagorça, es de molta utilitat per precisar el lloch ahont es o ’s verifica una cosa y, per 
lo tant, contribueix poderosament a la claretat del concepte. 

La preposició de companyia am o ab allí es mudada en em o en , p. e. En qui vas a 
firar em los nostres parents. 

La de moviment cap a y vers també es allí cambiada per la paraula enta, així 
dihuen: ^ Enta hont vas? enta 7 pra; y aquesta mateixa paraula substitueix a la partí¬ 
cula per a que precedeix al verb, p. e.: Enta anar a Aragó s'ha de passar el riu . Y final¬ 
ment substitueixen la particula negativa pas per la paraula cap, p. e.: No vindré cap 
abuy. 

En la baixa Ribagorça que comensa a Pont de Montanya na a Catalunya y, trave¬ 
ssant el Noguera, s’extén cap a Benabarre y Graus y tota la part dreta del Cinca fins a 
la Litera, el llenguatge va prenent en algunes paraules certa desinencia castellana, en¬ 
cara que conservant en la major part d’elles la radical y construcció catalanes, p. e. per 
dir astí o allí dalt , dihuen, astí dalto o astí baixo. La oració de verb actiu que fa refe- 
rencia a un tercer y segueix acusatiu de cosa y datiu de persona, s’expressa allà de la 
següent manera: la cosa per l’article lo y la persona per la paraula o prenom hic , per 
exemple, dado-ye , do-na-li, que es contracció de la forma llatina, dona illud-illi; forma 
observada y publicada per En Saroïhandy. 

A Graus y ribera del Cinca els plurals de verb en segona persona acaven ordinària¬ 
ment en s, p. e.: /què fezr /ahon anazé /d'ahoti venizl y a Estada, Estadilla y Fonz la 
mateixa z y la/se prodiguen fins al extrem de donar al llenguatge certa semblansa al 
que’s trova en les antigues càntigues y rimes castellanes de la primera literatura 
mitg-çval. 

Copiem una poesia anònima recullida a Estadilla, que donarà més llum que tot lo 
que poguessem dir sobre ’l mistificat llenguatge d’aquells indrets. Diu aixís: 

jAh qui tornà poguesse 
a corre per las eras 
y farrinyals los dias 
qu’estudio no fíabeba! 
y a puya las calzadas 
detràs de las mocetas 
y chuntos delas manos 
a baxà los espuendas! 

No quería brenva-me 
de tantas horas buenas 
curtas como los gozos 
dolzas como la bresca. 




Digitized by VnOOQle 



*.7 


— 226 — 

Per ellas yo eba artista 
y les feba comedias 
y les vestiba moftas 
y les pintaba llesias. 

Per ellas en los huertos 
pels foraz me meteba 
y les colliba rosas 
y les furtaba peras. 

Per ellas m’escapaba 
a los peus de la sierra 
y les buscaba espígol 
mosteréz y violetas; 
otras veces mon ibam 
a alguna fontaneta 
y ellas aigua en mis manos 
bebevan, yo en las d’ellas 


Y si tó lo charrasse 
quedaria pa pena 
la boca pllena d’aigua 
y el alma de tristeza. 
jAh qui tomà puguesse 
a chugà pe las eras 
y fe de tanto en tanto 
alguna foïneta ( 1 ). 

Y heus-aquí ara un’altra poesia inèdita composta en sa parla per un bon literat 
d’aquella comarca: 


Va pillà Dios un dia dos redoldez del cielo, 
una madixa d’oro qu’un anchelé filaba, 
dos rosas y un esqueje qu’entonces acababa 
d’obrirse, al bufà tibio del bochomé d’abril. 
Con tò va fe una cara, maja com obra suya 
li va posà en los ollos miradas falagueras 
li va posà en los llabios risetas cimbeleras 
y en tó toz los encantos de que dispone Dios. 
Ixa è la tuya cara ; moceta, y yo per ixo, 
me pongo flaco y ton to qui sigo tu poeta 
y tò mirante ’1 cuerpo te veigo l’animeta, 
y a dintro t’endevino que no la quiès pa yo. 


0 ) 


Foineta, equival a lo que nosaltres diem «fer campana *. 


Digitized by ^.ooQle 




— 227 — 


Aixís parlen allà y ;quí no veu la procedència catalana, de les paraules: va pillà * 
redoldez, (estels) fnadixa qu un anchelèfilaba, esqueje (esqueix, tany) bufà y de casi totes 
les altres? iY quí no veu en la construcció de les oracions y en l’hipèrbaton en general 
que aquesta llengua avui desfesomiada y enlletjida ab desinencies y qualque mot cas¬ 
tellà, fou un dia la hermosíssima llengua catalana que’s parlava en tot el comptat de 
Ribagorça, eclesiàstica y políticament dependent casi sempre dels Bisbes de Lleyda y 
Roda y de fills de les cases dels comtats d’Eril-Pallars y Ager, qui sempre parlaren 
català? 


II. FONÈTICA DEL RIBAGORÇÀ 

La fonètica de les terres de Ribagorça ofereix diversitat de matissos interessantí- 
ssims segons les diferentes comarques. En la part baixa desde Tamarit fins a Bemaba- 
rre pronuncien molt oberta la e de principi y mitx de dicció, arribant fins a donar 
aquesta entonació a les àtones . A la ribera del Cinca y comarca de Graus donen al 
llenguatge certa entonació general rimada que fa son parlar altament viu y pintoresch, 
obrint també la e com ho fan al cantó mencionat. A la població d’Arén y alguna altre 
del encontom en la paraula ral cambian la a en e y dihuen: rel . A la Ribagorça alta y 
en terres d’Aragó fan a de la e final en les paraules planes com las sebas, las vacas. 
Mes en la part del territori català la fonètica apareix pura y neta, sense ’ls viciaments 
y violències que pateix en altres indrets de Catalunya. Allà les vocals àtones per natu¬ 
ralesa de dicció, ho son sempre en la forma que jo les uso al llegir aquestes ratlles, y les 
tòniques ni son desmesuradament obertes ni desmesuradament tancades. Per exemple, 
aixís com la a a Urgell es transformada en e y dihuen, Marie, terre y a la vall d’Ager 
es exageradament oberta aixís com a certs indrets de la Segarra, hont dihuen Marià, 
terra, casà, allà no ho fan, sinó que li donen son cayent natural y planer lo que dona al 
llenguatge un tò clàssich y elegant. Tampoch vicien la e, fentne i, com a la Conca de 
Barberà, hont dihuen: sopis, Jaumi, ni la tornen a , com a Barcelona y altres bandes de 
Llevant, que dihuen sopas, Jauma sinó que també la pronuncien en son tò natural, 
. com sopes, Jaunte. 

Mes al parlar de la fonètica jo crech qu’ella'es quelcom més, moltíssim més de lo 
que generalment se creu. Jo crech que la fonètica es a la paraula del home lo que la 
llum al color; la fonètica es Telemerit que més expressió dona al pensament, la que 
millor agermana ’l verbum oris ab el verbum mentis; jo entench que la fonètica es la 
entonació rítmica no sols de la paraula, mes també de la oració y ’l període, comensant 
per la primera sílaba y terminant en la derrera inflexió, y en aquest alt sentit joh quin 
plaher causa escoltar aquella gent de la alta Ribagorça en la expressió de sos concep¬ 
tes! jQuina riquesa de matisos, inflexions y ritmes! Per això nostre eminent mestre En 
Maragall trovava tant eloqüentes aquelles paraules del pastor quan deya: ;Per aquella 
canal! y tant dolces y sugestives les de aquella nena qui, pera expressarse en la seva 
llengua, digué ab divina entonació: Li estel-li. Es que la paraula vibrava en els llavis de 
la nena y del pastor ab tota la plenitut de vida que ’ls hi comunicava l’ànima. 

Perquè ’l gran mestre y regulador de la fonètica es la naturalesa en totes ses mani¬ 
festacions. Així en les planures del Antich Orient la fonètica degué ser plàsticament 
concisa y grave fins a expressar la protonda simplicitat de ses idees inefables; per aixó 


Digitized by 


Google 



228 


la fonètica dels grechs era una melodia continua apresa de les palpitacions rítmiques de 
son cel sense tempestes y de son mar en modulació continua, per això la fonètica dels 
romans, mare de la nostra, era aspra y ferrenya, perque fou engendrada a les cabanes 
dels pastors y nodrida del brugit de les batalles y ’l dringar de sos ferros, per això els 
selvatges, al parlar, udolen y ’ls lapons llensen apagats sòns intermitents, perquè aquells 
han apresos de les feres sos udols y aquestos son llenguatge balb y fredolich del acla- 
parament de la terra qui ’ls volta, y per això allà en lo més amagat del Pirineu, a Senet, 
Aneto y Castanesa, al peu de la Maladetta, ahont eternament hi ronquen les torberes y 
s'estimben los llaveys, y ressonen les cascates, y son estretes les valls y migrats els 
horitzons, la naturalesa els hi hà ensenyat a modular la veú per entendres a travers 
del grinyolar dels vents y entre ’ls grans sorolls d’aquella terra que sempre canta; y per 
això tenen en sa fonètica el plany de la fera, el bleix del vent y la inflexió dels grans 
ressons y, sobre tot, aquella harmonia imitativa, aquella alta onomatopeya, que, desen¬ 
rotllen una forsa de dicció riquíssima, semblant a la gran vis fonètica d'aquell hermosí- 
ssim càntich-elegía dels montanyols del Anege y la Gascunya y la lletra del qual tant 
hermosament té glosada el ja nomenat poeta En Joan Maragall: 

Aquesos montanyos 
que tan autos soun 
ni empachon de vieso 
mus amurs hon soun. etc. 

Això y molt més que tot això es la fonètica, y així entench qu’hem d’educar la 
nostra en la conversa, en el cant, en la tribuna, en el teatre y en la trona si volem que 
nostres paraules siguen vera y justament l’expressió de nostres idees. 

He dit 


Per via d’apendix, y seguint l’ordre alfabetich, s’acompanya una llista de noms y 
modismes típichs de Ribagorça. 

A 

Abatallar: Colpejar els arbres fruiters pera fer caure la fruita. 

Aillar: Respirar fort ab moviment d’illades. 

Antosta: Envà. 

Arrullar: Fer córrer una cosa costa avall. 

Arregussar: Arremangar, (arrebussar en alguna part). 

Atorellar: Reunir la llenya tallada al bosch y posaria a punt de carregador. 

Astí: Adv. de lloch, corresponent al llatí: is tic. 

B 

Balcya: Escombra de ramatge per l’era. 

Bergada: Aparell per pescar, (bertrol). 

Biraga: Herba dolenta, (cogula). 


Digitized by 


Google 



229 



Bockar-se: Moure’s, cambiar de lloch. (Del francès, bouger, segons Saroïandy). 
Borrusques: Fraccions petites d’una cosa. 

Brenca: Negació, equivalent a gens. 

C 

Canada: Especie de canti de fusta per aigua. 

Canaula: Cèrcol de fusta per alligar els bous a la menjadora. 

Cascull: La clafolla o crosta superior de les anous, ametlles, etc. 

Comal: D’extrem de la taula, la punta del mocador, del llatí cornu. 

Collada: Bastó de fusta que’s posa al coll pera portar les ferrades. 

Canistrell: Cistella qu’usen els pescadors per posarhi el peix. 

Carrada: Enfilall, reguitzell. 

Codolat: Empedrat de còdols, pedres rieres. 

Cantal: Un tros de pedra que’s tira ab la mà. 

Cipelles: Calsat primitiu consistent en unes soles de fusta lligades al peu ab conetjes. 
Croca: Una osca feta a un bastó ab gavinet. 

Cuera: El sarró de cuiro que usen els pastors. 

Cafnínar a peu ranquet: Caminar ab un peu sol. 

D 

Dinca assí 3 dinca allà: Modisme de l’alta Ribagorça aragonesa, igual a: fins aquí , 
Uns allà. 

Decküs y dichós: Prep. de lloch del mateix país, procedent del francès dejüs: Devall, 
sota. 

E 

Engelebrit y gelebrit: Enrampat de fret, valb. 

Emburnyegat: Una cosa que no’s desenrotlla per defecte de naturalesa. 

Exartell: Aixada petita per arrencar herba. 

Exemonit: Llest, viu, espavilat. 

Escamort: Les brases a mitg apagar que cauen del tronch encès; un tros de sutge 
encès que cau de la xameneya. 

F 

Fall: Esquerda, o esgletxa, del llatí: fàllere. 

Fahueny: Ventet calent que fon la neu. 

Farrada: Especie de galleda de fusta. 

Ficòs: Un tros de fusta clavat a la paret. 

Foraviarse: verb compost de fora-via usat per Verdaguer y recullit allà: extraviarse. 
Forrolls: Aquells ferros verticals plantats en les cuines de pagès: les llars, en català, 
y morillos en castellà. 

Faringoles: Les cireretes del pastor. 

Forrolla: La pala per atreure cendra del foch. 

G 

Gargotar: Els galls que fa una olla al bullir. 

Garbarse: Abrahonarse, lluitar cos a cos. 





230 




Grifio: Pèl erisat pel fret; se diu de les besties que tenen el pèl grifio. 

Grivia: Aparador de fusta colocat sobre la menjadora y que conté l’herba que’s 
dona a les besties. 


I 

ïsto, ista, istos, istas: Prenoms llatins equivalents a aquest, aquesta, etc. 


j 

Aquesta lletra es substituida en tota la Ribagorça, menys a Arén, per la Ch.) 
Jordons: (ab ch.): Gerds, fruita del bosch. 

L y LL 

Llau: L’àngul o canal en forma d’arista còncava que fan les montanyes. 

Llastra: Pedra de piçarra. 

Lleute; Llevat. 

Llavey: Lo que en alguna part s’anomena allàu: massa de neu despresa de les altes 
montanyes; alud en castellà. 

Llinat: Teulada. 

M 

Mascard , da: Se diu del bou o vaca de dos colors. 

Mantornar: Segona llaurada que ’s fa al camp avans de la sembra. 

5 Martolls: Maduixes. 

Menestrar: Escudellar la sopa. 

Milloch: Blat de moro, panís. 


N y Ny 

Narich: Mocós, que parla ab el nas. 

Nyapir: El ganyolar dels gossos boterins. 

O 

Olva: El detritus que queda de l’herba al fons del paller. 

Orch: Cosa lletja, escandalosa, lloch o bauma o abim ferosos, del llatí orcus. 
Ortera: Plata gran de terra cuita. 


P 

Palmar: Lloch del menjador ahont se coloca la vaixella; prestatje, empostada (^Vin¬ 
drà del llatí palami) 

Parres: Els caps de bestiar dolent que’s queden a la montanya por no poguer seguir 
el remat. 

Penart: Tallant per a triturar la carn. 

Pitxeiï. Mesura pel vi equivalent a dos porrons. 

Piàls: Peúchs. 

Pino y pina: Diminutiu que usen els petits pera dir: padrí y padrina. 

Podrex: El fanch que’s fa pels carrers quan plou després de nevar. 

Per conte: Modisme que vol sigificar qu’una cosa 's fa o ’s diu en broma. 



Digitized by 


Google 



Ray: Tramada, almadia en castellà. 

Rautnar: Remugar. 

Recosirar: Registrar, escorcollar. 

Reboll; Lluch; rebrot del arbre. 

Rebordench; Plansó migrat que creix a la soca del arbre. 
Reléu: Les sobres del menjar, del llatí relictum . 

Rull: El tronch o cos del arbre tallat. 


S 

Sestelli: El sutje de la xamaneya, estalsi. 
Sumicar: Plorar poch a poch, sospirar. 
Sirga: Una soga molt llarga. 


T 

Tama: El tros de roba o pedàs que ’s cus a una pessa per a adobaria. 
Terreny; Un tros de terra seca voltat de neu. 

Trèmol: Arbre blanch, albera. 

Trivana: La barrina 
Tribol: Sostre, trespol. 

Torroll: El pinyol de la fruita. 


V 

Varga: Munt d’herba en forma de piràmide que’s deixa apilotada en el prat, 
blant als pallers d’Urgell. 

Vèrtick: Hert, gelat, tert. 


Digitized by ^.ooQle 



Del Dr. D. Angel Sallent y Gotés. 


ETIMOLOGÍES CATALANES (*) 

Introducció. — Després dels trevalls importantíssims d’En Littré ab son porten¬ 
tós Diccionari etimològich, continuats brillantment per los Srs. Adolf Hatzfeld y Arseni 
Darmesteter, junt ab Antoni Thomas, col·laborant ben profitosament en la gran obra 
del Dictionaire gènèral de la Langue françaisse , després dels inapreciables del filòlech 
darrerament anomenat Sr. Thomas, ja en la Romania, ab companys eminentíssims en 
aquesta ciència novíssima, ja en sos Essais de Philol . franç . publicats a París en 1897 
y 1904; y per ultim després de lo molt que va fer y casi sempre acertat, lo may prou 
alabat, eruditíssim Dr. Balari y Jovany ab ses Etimologies catalanes (1885) y’ls seus 
Orígenes históricos de Cataluha (1899) ja semblaria que quedava poch per dir respecte 
a aqueixa part important de la Etimologia o origen de les paraules catalanes. 

Lo camp es vastíssim, lo cultiu ha estat llarch y continuat y per molts que signen 
los conreuadors, la feyna no s’ha de acabar per ara ni per molt temps tampoch. 

Nous mètodes, noves orientacions en la investigació, los novíssims estudis de la 
Semàntica tant clarament manifestats y desenrotllats per M. Bréal, de París, y posats 
a contribució, com se diu, per nostre malanguanyat mestre lo Dr. Balari, de bona y 
perdurable memòria, fan necessaris esforsos cada dia més grans si volem assolir no ja 
als autors que ab més acert y felís criteri nos porten aventatges, sinó aquell punt que 
cal a la nostra llengua, en lo aprofitament de tots aquests avensos, y en lo estudi propi 
de la llengua, en sos textes històrichs y en la viva parla ricament variada del nostre 
poble. 

Hitoria y ERUDICIÓ. — Per rahó del temps y herencia, vists y coneguts los altís¬ 
sims y nobilíssims origens de la nostra llengua, que no cedeix devant de cap altra de 
les seues germanes, si no es que les hi porti grans aventatges, lo camp per recórrer ja ’s 
veu que es molt gran y hi cab tothom; per la erudició d’aqueixa mateixa parla y, lo 
que ve a esser igual, per la diversitat de materies que ella comprèn, tractades y estu¬ 
diades per eminents autors, se aixampla encara molt més aquest prodigiós y fertilíssim 
camp, proclamant ben alt la necessitat d’un cultiu ferm, constant, intensiu com se diu 
ara, y diversificat en mil y mil fases y varietats que venen a ser les especialitats o punts 
particulars del idioma. 

Necessitat de bones edidicions. — Per poder especialisar tots aquests estu¬ 
dis y treure’n un profit positiu, s’ha de comensar per haver bones edicions; edicions 
escrupuloses, exactes y crítiques, de les obres capdals de la nostra preuada literatura. 

Serveixin de exemple y model, ben digne de ser imitat, les de J. M. Guardia per la 
que feu de lo Sompni den Bernat Metge, a París, 1889, y la del Dr. Rubió y Lluch qui 
feu la benemèrita y molt apreciada de Curialy Güelfa (1901). Aquests autors dels 


(•) Memòria presentada al Congrés acompanyant uns quants centenars de papeletes etimològiques. 


Digitized by u.ooQle 



233 


segles XIV y XV respectivament, podran ser aquí perfectament estudiats. Aixís mateix 
lo Bt. Ramon Lull, editat ab tanta conciencia per un mallorquí; debentse aixís mateix a 
un altre benemèrit fill de la Illa daurada, una de les coleccions millors del alt pensar y 
dels alts fets dels homens de la nostra terra : lo Mestre En Mariàn Aguiló. 

Etimología. - Orígens histórichs. —Per anar acertats en la intrincada via dels 
orígens de la nostra parla cal pèndreho desde la llatina mare de les anomenadjes novo- 
llatines, en ses fases popular o vulgar y de baixa llatinitat: aquí està indubtablement 
lo principal tronc y la més llegítima herencia. Això no es dir que no haguem de aprofi- 
tarnos, y molt, d’altres llengües ben apartades de la nostra y de la nostra mateixa'mare, 
la llatina. Sempre restarà una gran veritat que ’ls nostres orígens s’han de buscar en la 
llengua del Laci, font o corrent principal, y com afluents altres fonts, celtes, germàni¬ 
ques, gregues, aràbigues. 

Obres recomanables y capdals. — Deixant les obres clàssiques en la matèria 
filològica romana, com les de Diez, y sos continuadors teliçíssims, velem fixarnos espe¬ 
cialment en la del cèlebre mallorquí J. M. Guardia, qui publicà ab la col·laboració de 
Wierzeyski, a París, l’any 1876/ una gramàtica de la llengua llatina —històrica— de 
la major importància. Nos hem pres ab molt gust la molèstia de transcriure’n les prin¬ 
cipals lleys establertes, perfectament aplicables a la nostra llengua, segons los casos : 
y que cal tenir en compte sempre al sentar o establir una nova etimologia, o verificar, 
confirmar y assegurar y fins criticarne d’altres ja proposades. 

Altra obra capdal, indispensable, si be no tant accessible, es la del incomparable 
Sr. Hugo Schuchardt, ab los dos toms publicats a Leipzig (1866), de sa obra titulada 
Der Vokalismus des Vulgdrlateins, ahont, per exemple, s’hi pot estudiar a ple, entre 
altres moltes paraules y fonaments llingüístichs; agulla, 194, abriaga (fr. ivraie) 322, 
cleda (fr. claie) 192, espill, 382, glavi 189 N., regalar (reguel) 390, blat, 380, escarola 
388, floronc 249, melcorella 159, ruixada 126, ab lo Exàurs über die Vertauschung 
von tund c inder r'òmischen Volksprache (t = c) cf. d == g (pogut, segut; defengan &) 
pàg. 158. 

Si hi afegim la obra de Ch. Joret, Du C dans les langues romanes , París, 1874 (tipo 
de monografies filològiques y proba palesa del punt prim y afinat a que poden arribar 
aquèts estudis, portats per una mà mestra y discretíssima), y la incomparable que està 
publicantse del Sr. Ruf Joseph Cuervo, també a París, Diccionario de construcciòn y 
régimen de la Lengua Castellana , per desgracia immensa interrompuda, tindrem en 
bona part catalogades les obres necessàries per empendre un trevall d’aquesta 
naturalesa. 

Resum BIBLIOGRAFICII. — Frédéric Mistral, ab son Diccionari en dos toms Lou 
Tresor dòu Felibrige ou Dictionn. Provençal-Français; Meyer-Lübke; J. Boubée; 
Menéndez y Pelayo en ses preuadíssimes obres, sobre tot, en la seva edició de les 
obres d’En Milà y Fontanals (Barcelona, 6 toms); Gròber (Grundriss), y los autors qui 
col·laboren en la Romania (París) y en la Revista de Bibliografia Catalana (Barcelona), 
sens oblidar a Egidio Gorra (Milano 1898) Lingua e Letteratura spagnuola delle origini , 
ni voluntàriament volguent fer cas omís de molts y molts d’altres que sens dubte 
se ’ns oblidaràn; direm que a tots resum en gran part lo meritíssim llibre de 
Gust. Kòrting - Lateinisch - Romanisches lI orterbue/i , la segona edició del qual 
publicada a Paderborn porta la data de l’any 1901. Son moltes ja les paraules catala¬ 
nes que s’hi estudien, y cada dia, no ho dubtem pas, aumentaràn. 

16 




Digitized by ^.ooQle 



234 


El Diccionari general de la Llengua francesa , par MM. Adolphe. Hatylfed et Arscne 
Darmesteter , avec le conco ufs de M. Antoine Thotnas , es excel·lent per a moltes etimo¬ 
logies catalanes històriques. Y aquí fem punt d’aquesta principalíssima part, indispen¬ 
sable en lo prosseguir ferm y segur pel camí difícil de les investigacions etimològiques. 

Nostre HUMIL TREVALL. — Forçosament ha d’esser limitat avuy, planyentmos 
fortment de que ni puga ser més copiós, ni, sobre tot, de que no estigui a la altura dels 
trevalls importantíssims que ’s presentaran y tractaràn. Afortunadament lo Congrés de 
la Llengua, ab tota la real importància que té y va despertant per moments, no acaba 
ab los dies de sa celebració la tasca empresa; si no que per lo contrari, no fa més que 
comensarla, orientaria be y fixant novament ses fites, donant un nou encoratjament, tal 
volta may vist, y ab seguretat may tant marcat y espontani com el que actualment 
tots sentim. 

Tinch l’honor de presentar algunes mostres d’aquèts preliminars etimològichs, que 
he tret de les obres de que he pogut disposar fins ara, (moltes de les que van citades), 
y com a trevall ben propi alguna etimologia que no figura ni ’s veu encara en cap obra 
de les especialment dedicades a aquesta classe d’investigació : no hi hà que dir que 
poso a disposició de la respectable Junta del Congrés, per lo que valguen, totes les 
apuntacions, notes y estudis que tinga preparats relatius al cultiu de la nostra estimada 
llengua, que no son de bon tros tants ni tant importants com ma bona voluntat desitja 
y ’l no llarch temps de mes ocupacions me deixa lliure per desenrotllarho y posarho a 
cap y terme. 

Sembla ben confirmada la etimologia de les paraules genuinament catalanes, qu’ofe- 
rim com a mostra del nostre trevall: 

1. quera : venint de la llatina car. 

k'órting 1938 * ciric {caries) 

emparentada ab lo portuguès y ab lo castellà. 

Es molt notable y pot donar bona llum lo fenomen atractiu (de atracció, semblant 
al que observem en lo castellà queso y que l’alemany significa ab la à modificada). 

Proposem igualment la de la paraula, també ben catalana: 

2. eyna y si ve com pensem, de la forma 

*ingenia y pl. neutre, pres com tals altres, per singular 
fem., de ingenium; y la semàntica del qual no ofereix cap dificultat tenint en compte la 
accepció francesa anticuada de engin (cat. e?iginy). 



Digitized by 


Google 



f 


235 


Del Dr. D. Antoni Rubió y Lluch. 


La llengua catalana a Grècia 


La dominació catalana en la Grècia continental durà uns vuytanta anys. S’inaugurà 
brillantment ab la triomfal batalla del Cefís en 1311 y acabà a les derreries del xiv èn 
sigle, si be no per un igual en totes les encontrades gregues. Aixís Tebes era ja per¬ 
duda pels Catalans en 1379, després de la invasió navarresa. L’Acròpolis atenesa cay 
gué en poder de Nerio Acciajuoli, y les bandes de albanesos, turchs, grechs y altre 
gent per ell soldada, el 2 de Maig de 1388, després d’una desesperada resistència de més de 
setze mesos. Encara en 1390 s’aguantava a Neopatria el valent capità Andreu Çavall, y 
el fort castell de Salona, que ocupava ’l lloch de l’antiga Amphisa, resistí fins a 1394. La 
dominació catalana fou més curta que la francesa que ’s va mantenir més d’un sigle 
(1204-131 x )í y m ^ s Itarga que ta italiana que durà uns setanta anys (1388 - 1458). 

No ’m proposo en aquesta comunicació repetir el recort tantes vegades refrescat de 
les hassanyes llegendàries d’aquell invencible exèrcit que prengué ’l nom de Cotnpanyia 
catalana , o d Host dels franchs qui regnen en Romania. Guiat pel geni de la destrucció 
y de la venjança després d’haver detingut la invasió turca, y fet trontollar l’iniperi de 
Bisanci, per una serie de fets y causes, de que no he de parlar ací, acabà per fundar 
desde l’istme de Corent fins als confins de la Tesalia, y desde ’l Negrepont fins més 
enllà de la Dòrida, una mena de República militar, ab un barnís municipal y feudal, 
baix la sobirania nominal, primer, dels Reys de Sicilià, després, dels Reys d’Aragó. No 
obstant y estar composta l’anomenada Companyia d’elements heterogenis, predominà 
en elta pel nombre y per el seu esperit, el català, y en sa constitució política y social, 
al fixar son estatje en terra grega, reflectà profondament el segell y el caràcter de la 
nacionalitat de la qual duya ’l seu origen. Aquell campament de soldats, deslliurat de 
la dependencia política de la mare patria, sembla que va posar més esment que ’ls 
franchs de Villehardouin, o els navarresos del bort de Sant Cebrià, en conservar la 
seva fesomia ètnica. Lo cert es que al endinzar ses arrels en terra estranya y llunyana 
va considerar com els més ferms puntals de sa existència, la conservació de la llengua y 
de les lleys de Catalunya, fent de les Costums de Barcelona la base del dret públich y 
privat del nou Estat, y d’aquella la marca externa de sa personalitat nacional. Mercès a 
n’aquest fet la parla enèrgica en qu’En Muntaner escribia per aquells dies sa hermosa 
Crònica militar y imperialista, anava a ennoblirse ab un nou títol de glòria, fentse 
dominadora de la inmortal .llengua del cantor de la Iliada. Això esdevingué en l’època 
del apogeu de la civilisació catalana; quan aquesta s’estenia per les tres penínsules del 
Mediterrani, y quan aquell cronista podia esclamar ab certa raó en una d’aquelles arre- 
bolades de patriòtich entusiasme, que ell tenia tant sovint: Que de un llenguatje sol , 
de negunes gents son tantes com catalans (l) . 


(1) Crònica de Ramon Muntaner, ed. de Bofarull, cap. XXIX. 




Digitized by VnOOQle 



236 


Era una tradició històrica admesa y no discutida, la de que la llengua catalana s’era 
mantinguda en Grècia com llengua canciileresca (tractant d’aquells temps no ’s pot 
emplear sense incórrer en un anacronisme el mot oficial ); emperò mancaven per com¬ 
plet les proves testimonials d’un fet a la vegada tant gloriós y tant interessant. Encara 
tal volta no del tot apagat el seu ressó en aquelles regions llunyanes, s’alçava en les 
Corts catajanes en 1454, la veu eloqüent del Bisbe d’Eina, Joan Margarit, recordant ab 
orgull en la seva contestació a la proposició de D. Joan de Navarra : «Aquella (Cata¬ 
lunya) qui aquelles vetustíssima Athenes, dont es exida tota la elegancia, eloqüència e 
doctrina dels Grechs, e aquella Neopatria havia convertides en sa llenga cathalana 
Fins era entre 'ls doctes opinió vulgar la de que s’havia conservat més o menys altera¬ 
da durant sigles en recons isolats de la Grècia continental. En 1756 deya un docte 
escriptor: «En Grècia permaneció (la llengua catalana) muchos aflos, de que aun se 
conservan resquicios en las asperezas del país, como en las ciudades vestigios de 
nuestras fortalezas < a) .» Ja veurem quant errada es aquesta opinió, que sols pot man¬ 
tenir la més profonda ignorància de la historia y del concepte de la existència de les 
llengües. 

En el present estudi ’m proposo arreplegar un per un tots els testimohis històrichs 
fins ara trobats de la persistència del nostre llenguatje, en la Grècia continental^, qual 
troballa ha sigut pera mí una de les més grans recompenses de les meves afanyoses recer¬ 
ques en els Arxius de Palerm y de Barcelona. D’elles resulta, avuy per avuy, ben clara¬ 
ment demostrat, que s’han salvat més documents de la època catalana, redactats a 
Atenes y Tebes, que de la francesa y italiana, y que de més a més son aquestos docu¬ 
ments molt més importants, aixís per sa extensió, com per son valor històrich y filològich. 
De la ciutat de Salona, els únichs documents mitj-evals que s’han conservat, son en català, 
y de la de Livadia en tenim, al menys, una referencia. En aquestos tres sigles els testi¬ 
monis diplomàtichs no abunden, y els pochs que en llengua grega y en llengua vulgar 
(francesa, catalana y italiana) han arribat fins a nosaltres, son verdaderes perles històri¬ 
ques que deurien estotjarse en els arxius ab religiosa veneració, y es una glòria per 
nosaltres que d’aquestes poques perles en tinguem més y de més valua que ’ls altres 
pobles. 

En aquest curt estudi ’m proposo indicar cronològicament lo mateix les referencies, 
que ’ls textos autèntichs o copiats, que proven la existència canciileresca del català en 
els anomenats Ducats d’Atenes y Neopatria. 

i. cr Consta per documents posteriors que ’ls primers capítols formulats per la Com¬ 
panyia al pendre possessió del ducat franch d’Atenes, com base de la seva constitució 
civil y política, foren redactats en català, y que aquest era ’l preferentment empleat 


(1) Coroleu y Pella Las Cortes Catalanas. Barcelona, 1876- p. 407. 

(2) Me mor las de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona. — Observaciones sobre los principios elemen- 
tales de la Historia. — Apéndice del lenguaje romano vulgar (por el marqués de Liió). Tom I. - Any 1756. 

(3) Després d’haver redactat aquest treball hem tingut ocasió en nostre darrer vlatje a Italia, en l’estiu de 1907, 
de trobar un altre testimoni de la llengua catalana en l’Orient bisantí. Tot examinant un codix de la Crònica den 
Muntaner, en la Biblioteca universitària de Catanla (Ms. núm. 92), al foli 200 ens saltà Inesperadament, un document de 
la Oran Companyia catalana, l’únich que fins ara es coneix de l’época de l’expedició. Pel seu contingut, y per la data 
de 31 d’Agost de 1307, ha d'haver sigut extès al cap de Cassandria, ahon la Companyia hi feu aquell any llarga estada, 
y es una especie d’obligació que contrau, junt ab l’Emperador titular de Constantínoble, Carles de Valois, d’indemnlsar 
a n’en Muntaner les despeses y danys per ell fets y rebuts en llur servey. Ab aquest document son cinch els catalans 
que fins a^a tenim de Grècia: un de Cassandria, un de Tebes, un d’Atenes y dos de Salona. 


V 


Digitized by CnOOQie 



237 


F 


com idioma cancilleresch (l >. En català s’escrigueren ademés no sols els primers Esta¬ 
tuts fonamentals de la Companyia, sinó probablement els especials que se donaren a 
algunes ciutats, ahon era més nombrosa la població nostrada, per el règim intern de la 
seva vida municipal y autònoma. Al menys aixís consta clarament d’Atenes y 
altre tant feren Tebes, la ciutat de més nombrosa colonisació catalana, y vertader 
cap y mestra del Ducat, y Livadia, la capital militar y la primera a la que ’s con¬ 
cedí l’ús de les Costums de Barcelona , per la seva adhesió als dominadors. Aquèts 
importants documents falten, per desgracia, en l’Arxiu de Palerm, que a conseqüència 
dels estragos del temps y del incendi, sols conté restes incomplets de les actes que ’s 
refereixen al Ducat d’Atenes en la derrera desena del domini dels senyors sicilians de 
nissaga aragonesa. 

II. El segon testimoni del empleu del idioma català en Grècia es una carta escrita 
a Tebes per Alfons Frederich, el quart Vicari general de la Companyia (1317 - 1330), 
demanant al Rey Alfons III d’Aragó que interposi la seva poderosa mediació pera 
que ’l seu pare li fassi mercè del castell de Neopatria, que semblava no volia conce- 
dirli. El guerrejador vicari que havia unit ab les seves afortunades conquestes el Ducat 
d’aquell nom al d’Atenes, se queixava ab raó, que després d’haverli feta donació de sis 
castells *3) no fes lo mateix ab el de Neopatria o la Patria «qui es cap del pahis e es 
cap del ducam de la Blaquia M *. 

Aquest document té un valor considerable per esser l’únich dels redactats en català 
en Grècia durant la nostra dominació, que s’ha salvat de la incúria dels homes y de la 
destrucció del temps. Se guarda en el nostre antich Arxiu Reyal, y mereixeria esserho 
d’una manera escepcional y visible, perquè peces com aquestes no abunden en els 
demés d’Europa. Per considerarho aixís n’he feta ofrena de sa reproducció fotogràfica 
al primer Congrés internacional de la llengua catalana, com un títol gloriós de la seva 
historia. Se publica com apèndix d’aquesta comunicació, y ell es el comentari que la fa 
més interessant. 

Els documents de Tebes del sigle XIV, fins ara coneguts, son quatre : a) de 26 de 
Març, 1314 que ’s conserva en la Biblioteca nacional de París : b) el d’Alfons Frede¬ 
rich de que acabo de parlar, datat el 15 d’Abril, sense any, però que s’ha de posar 
precisament entre ’ls de 1328, que fou el de la proclamació d’Alfons III d’Aragó, y el 


U.) En el privilegi concedit al notari grech Dlmitri Rendi se fa observar que dita concessió se fa « no obstants... 
negun capítols de la companya» això es, de la Companyia catalana. Més endevant en el document a que ’m refereixo 
(inclòs en els famosos capítols d’Atenes) se cita textualment un d’aquells primers estatuts, del qual se demana la 
derogació. «Ítem que nenguna persona qualque qual sia no puga lexar per sa anima ni per nengun enginy ne manera 
neguns bens a lasgleia». Vid. ma monografia Los Navarros en Qrecia y el Ducado cataldn de Atenas en la època de su 
tmesión publicada en el t. IV de las Memorias de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona, 1887, p. 466 y 67. 

12) En 13801a Universitat d'Atenes demanava la anulació de lo capítol qui fo fet en la dita ciutat de Cetines que 
diu. «ítem si alcun lexara alguns vilans ne possessions en lasglela que dexen tornar en lo castell de Cetines» o sigui 
a rAcròpolis. (Ibldem, p. 467). 

(3) Eren aquéts castells del Ducat de Neopatria o de la Blaquia , Lidorikion, Siderocastron, Zeitún, Gardiki, Domo- 
kos y Farsalia. 

(4) Arx. Cor. Arag. Cartes reyals d'AIfons III, n.° 3280 (provisional). 

(5) La Companyia catalana concedeix el Regne de Tesalonica a Guy Dauphln, baró de Montalvà. Datum Thebis 
per jacobum de Sarriano predictiexerdius cancel·larium,{ M. $. S. Plb, Nac. de París, n.° 5456). Mas Latrje, Metanpes 
històriques , París 1880. III, 26, 




Digitized by CnOOQle 



238 


de 1330, època de la destitució d’aquell vicari general de la Companyia : c) çie 5 Abril 
de 1331 (x) : d) de 2 de Janer 1367 < 2 >. 

D’aquèts documents tres estàn redactats en llatí: en català tant sals el que ’s guarda 
en nostre Arxiu. El llenguatge presenta algun provençalisme (nuyla) y també algun 
aragonesisme (donacion = rahon)* y la construcció no es facil ni elegant; mes el léxich 
es del tot català, llevat d’aquèts pochs mots, com també mostra serho la lletra, ben 
semblant a la usada per la nostra cancilleria en el XIV sigle. 

De la èpòca franca en el XIII sigle sols conech dos documents en que clarament 
s'assenyali la seva procedència de Tebes < 3 >. En Buchon ne publica dos sense lloch, 
que probablement ho son també mes tant aquells com aquets fóren redactats 
en llatí. 

III. — Nomenament de Jutge d’apelacions en l’any 1368 en tavor de Bartomeu de 
Valerio, en el qual es declara terminantment que ’s fa conforme als capítols promulgats 
pels Duchs anteriors, redactats en vulgar idioma català ( s\ 

IV —Privilegi d’exenció y franquícia otorgat en 1372 a Nicolau Embay (sic), 
batlle d’Atenes, per Novella, muller de Jaume Sànchez de Lleyda, a la qual, en el con¬ 
cepte d’administrador dels seus bens, estava obligat a prestar algunes servituts. S'ex¬ 
pressa en ell que fou escrit en català, segons l’ús y les costums de la ciutat d’Atenes (6 >. 

V. — Legalisació de dos documents feta a Salona el 22 d’Abril. Aquesta es, en 
rigor, encara que fragmentaria la segona prova testimonial y directa del empleu del 
català en Grècia y ’s troba copiada en un registre del Arxiu de la Corona d’Aragó (?». 

De la capital del comtat mitj-eval de Salona, que ’ls Catalans anomenaven la Sola , 
ens queden de la època de nostra dominació dos recorts lingüístichs, mentres no s’en 
conserva cap de les èpoques franca y italiana, ni adhuch de la mateixa raça grega. Son, 
donchs, fins ara com he dit abans, els dos únichs documents mitj-evals de l’antiga 
Amphissa. El objecte del primer de que aquí ens cal parlar, es la legalisació y cer¬ 
tificació de dugués copies escrites en papirus d’altres tants documents que contenen 
la donació del Comtat de Malta per Guillem Frederich, Duch d’Atenes, a favor dels 
Comtes de Salona y la confirmació de dita donació, fetes el 18 y 22 Novembre de 1330, 
qual donació confirmà a son torn a Lluís Frederich, el Rey Pere ’l Cerimoniós, el 22 
Abril 1380. Encara que ’l document té bastanta importància històrica, lo que ’l fa més 
interessant per nosaltres es que, ab tot y estar redactada la donació en llatí, la legali- 


(1) Treuga de dos anys acordada entre Nicolau Llança, en nom de Guillem, Duch d’Atenes, y els sindichs de la 
Companyia d’una part y el batlle del Negrepont del altra... Actum et datum in civitate tebana, etc. Venecià. Archlvlo di 
Stato Pergamenisciolti, n.° 89. 

(2) Respostes de Frederich III de Sicilià a alguns capítols presentats per les Universitats dels Ducats, sUb sigiUo 
seu bulla beati Qeorgii datum Thebis per Valentinum ferrandum societatis francorum in dictis ducatibus existentis cancella- 
rium. — Palerm. Arch. di Stato Reg. Canc. R. IX. f. 107. 

(3) Un es el privilegi de Gui de la Roche als Genovesos Datum Tebis 23 die Dec 1240. Vid Liber jariam República 
Genuensis. Turín, 1834 - Doc. n. 757.—El segón es un tractat de pau ab Venecià datat el 16 de Maig 1262 Actum Thebis in 
domo et presentia ven. patris Eri, archiep. Thebar. Tafel y Thomas, III, 348 y 349. 

(4) Buchon. Recherches històriques sur la Principante française de Morce. — Paris, 1846, t. II. p. 385 y 86. 

(5) «prout in quodam capitulo per dictos precessores nostros in vulgari Cafalano ydiomate constituto hec inter alia 
continentur.» 6 Abril 1368. Archivio di Stato de Palermo. Reg. Canc., R. XI, f. 110. v. 

(6) «quia per tenorem dicti puplici instrumenti scripti manu Johannl seraio notari actorum civitatis eiusdem et 
aliorum testium subscripcionibu* roboratl in carta videlicet de pappiro et vulgari catalanonum eloquium secundum usum 
et mores civitatis eiusdem ... Porta la data 7 Janer, 1372- lbidem. Reg. Canc. XIH. f. 210. 

(7) R. 1366-f. 68. 


Digitized by 


Google 



\ 


— 239 — 

sació ho fou en català, per dos notaris de Salona, un català, Periulli de Ripoll, y l’altre 
grech, Constantinus de Mauro-Nichola < 0 . 

Aquest darrer fét mostra lo molt extès que degué esser l’empleu del català en els 
documents cancillereschs dels Ducats, quan observem, que no tant sols els notaris cata¬ 
lans, sinó fins els meteixos grechs, se servien del nostre idioma per legalisar escriptu¬ 
res. Dita observació té major importància al considerar que ’1 càrrech de notari molt 
poques vegades el desempenyàren els catalans, y casi sempre ’ls grechs o els extran- 
gers establerts en els Ducats. Fins a nosaltres han arribat els noms d’alguns de dits 
notaris grechs que més figuraren durant el govern dels catalans : Cosme de Duraz- 
zo, Bari, Nicolau y Constantí Mauro-Nichola, Demetrius Rendi y Nicolau Macri. Els 
quatre darrers fóren especialment distingits per aquells y sobre tot Demetriu Rendi 
desempenyà un paper important en les èpoques catalana y florentina. Si les terribles 
calamitats que caygueren com allaus devastadors demunt l’Atenes mitj-eval, fins al 
punt de no deixar casi d’ella més que les gegantines ruínes de l’antigüetat, no s’ho 
haguessin emportat tot, els protocols notarials del Rendi y dels Macri ens hagueren 
donat més d’una sorpresa testimonial de la nostra llengua. 

VI. — Capítols d’Atenes de 20 de Maig de 138Ò. Aquest es el document català de 
més importància de quants s’han salvat de la època de nostra dominació en Grècia, y 
el únich que ’ns ofereix la ciutat de Pericles. Ell sol, emperò, val més que tots els 
altres, y que tots els demés de les dominacions franca y italiana. Ni per la extensió, 
ni per la riquesa de noticies, ni en parles neo-lktines ens ofereix cap altre la Grècia 
continèntal en la Edat Mitjana, que pugui ab ell compararse. Per totes aqueixes raons 
els anomenats capítols d’Atenes son com ja tinguerem ocasió de manifestar en altra 
banda d’un valor històrich y filològich extraordinari, y han cridat ab justícia l’aten¬ 
ció de tots els historiadors del Orient llatí Aquèts capítols més que com interessa¬ 
des y mesquines demandes de gràcies y priyilegis, han de oonsiderarse, y aixís se 
consideraràn sempre, com una prova admirable de la vitalitat que arribà a atènyer 
a Grècia la parla d’aquells valerosos almogàvers y de la fidelitat y puresa ab que 
la conservaren, a pesar del temps y de la distancia que ’ls tenia separats de la mare 
patria, y com una manifestació palesa del amor a n’aqueixa terra, expressat ab una 
mena de sentiment anyoradís y solemnial, que dona al final d’aquèts capítols un 
cayent de magestat que corprèn y aixeca a la vegada. No es possible resistirse a 
transcriure aqui les patriòtiques frases ab que conclouen, que ressonen en les nostres 
orelles ab una força extraordinària, quan un hom pensa que ’ls que aixís parlaven de¬ 
sitjosos de gaudir per sempre dels usatjes de Barcelona y de viure sota la sacrosanta 


(1) Comeselsegón text català de Grècia que s’ha conservat, el transcriurem Íntegrament. <E yo periulli de 
Ripoll notari publlc en les parts de Romania habitador de la Sola quel dit privilegi feelment fiu transladar si com 
damunt appar bullat robor sigilli pendenti. E de mot en mot be e diligentment examinat no res effegit ni minvat a 
rsquisicio del magnifich senyor don lois frederich senyor de la Sola e del ledorixs fas fe e del senyal meu de notaria 
subsig + navi. E yo Constantinus de mauro Nicola per autoritat del senyor bari en los Ducats de Athenes e de la 
patria notari publlc qui de predictis omnibus una cum predicto notario... die XXII mensis aprilis anno domini MCCC 
octuagessimo...», etc. Ibid R. 1366-fol. 68. 

(2) Los Navarros en Qrecia, etc. Memorias de la Real Acadèmia , clt. IV, 322. 

(3) Després d’haver sigut publicades en la meva obra anteriorment citada (any 1887) han reconegut la seva 
importància entre altres l'eminent historiador tedesch Ferd. Gregorovius, en la seva Geschichte der Sladt Athen tm 
Mittelalter.. . Stuttgart. 1889. vol.il, p. 185 y els no menys coneguts grechs, Constantinidis, Kalligas, Neroutsos y 
Sp. Latnbros. 


/ 


Digitized by VnOOQle 



I ' — 


r~ 

— 240 — 

Corona d Aragó, eren en sa majoria catalans nascuts en terra grega, y que confegien 
tal volta la llengua de Homer, tant fàcilment com la de Lull y Muntaner. 

«ítem placia a la dita sacra Reyal e ducal majestat que la dita universitat de Ceti- 
nes (Atenes) els habitants daquella puguen e dejen usar e perseuerar e estar e gaudir 
segons los estatuts constitucions e usatges e costums de barchinona. Plau al senyor 
Rey. ítem placia a la dita sacra Reyal majestat que li placia de no abandonar nos ni 
derelinquir del seu titol ni dels seus descendents. E encara que la dita Reyal e ducal 
majestat nons puga donar ne cambiar ne lexar sots altra senyoria neguna per nengun 
modo titol ne rao sino sota a la sacra sancta corona darago e dels seus descendents. 
Plau al senyor Rey. Romeu de bellarbre per los manaments Reyals e ducals Castella e 
Capita de la uniuersitat de Cetines sindichs prohomens e consell de ladita uniuersitat 
que tots genolls ficats en terra humilment nos comanam en gracia de la Reyal e Ducal 
majestat vostra. Dades en la ciutat de Cetines XX° die mensis madii. Anno domini 
MCCCLXXX.» <«> 

Sols coneixem cinch documents històrichs de l’Atenes del XlV èn sigle; tres del temps 
dels catalans (a ), y dos del dels florentins 13); d’aquèts cinch documents n’hi hà tres de 
llatins, un de català, y un de grech. El català es el més extens de tots y el únich vul¬ 
gar. Els dos documents que porta en Buchon de la època franca del any 1260 
redactats en llatí, com ja hem dit abans, es més probable que siguin de Tebes que 
d’Atenes, puig aquella era la capital del Ducat, y la residència habitual del Duch 
o megaskyr. 

VII. — Capítols de Salona. L’últim document català que s’ha conservat procedent 
de Grècia, es el que, a semblança del anterior, podríem denominar Capítols de Salona. 
En el castell franch d’aquella petita vila mitj-eval, quals ruínes ombrejen encara els 
cims del Pamàs y del Kiona, se reuniren el 22 y 31 de Maig y i. er de Juny, els procu¬ 
radors de les ciutats de Tebes y de Livadia, junt ab els de la mateixa Salona, pera 
redactar unes peticions a Pere III, en la forma y en el fons molt semblants a les d’Ate¬ 
nes (s). Per la omissió que en elles es fa de les pretencions de les tres ciutats congrega¬ 
des, es de presumir, que sols contenen una part dels capítols, això es,' la referent al 
Comte Lluis Frederich d’Aragó. A Salona li ha tocat la sort de tenir una representació 
tant important en les proves històriques de la existència del català a Grècia, com a 
Tebes y Atenes plegades, puig dels quatre documents conservats corresponen un a 
cada una d’aquestes ciutats, y dos a l’antiga Amphyssa. Els dos documents de Salona 
de que hem parlat, mostren que en aquesta vila hi havia en l’època catalana, arxiu 


(1) Los Navarros en Orecia, etc. Memorias, clt. IV, 469. 

(2) Els documents de la època catalana son els següents: a) Atenes 18 Juny 1318. Alfons Frederich d’Aragó dona 
satisfacció al batlle del Negrepont de la presó d’alguns del seus súbdits. Arch di Stato Venecià. Comm. fot. 32. Pre- 
delll. Reg. 1,106 —b) 20 Maig 1380. Capítols d*Atenes ja indicats. — c) Atenes 4 Nov. 1386. Poders a Guerau de Rodonella 
enviat a Catalunya per Pere de Pau, governador dels Ducats... ut constat per instrumentum publicam actum in cMtate 
de Cetines... et clausum per nichota macri notharium publicum in dictis ducatibus Athenarum, etc... Arx. Cor. Aragó 
1923- fol. 79, v. 

(3) Els dos documents de la època florentina son, un grech y un llatí: Del grech, que porta la-data de 15 Janer 
1387, ja ’n parlarem més endevant. El llatí es datat aixís mateix a Atenes, el 29 Dec. 1391. Conveni entre Neri Acciajuoli 
y els procuradors d Amadeu de Saboya. Datum in ctvitate athenarum in capella palatii ipsius civitatís presentibus testi - 
bus... dimitrio rendi nicolao macriabobus notariis... Athenarum. Arx. Turin n. 1892. Buchon. Recherches històriques, etc. 
11, p. 420. 

(4) Buchon. Recherches històriques , II, 385. 

(5) Arx. Cor. Arag. R. 1366 - f. 79, v. 


V 


Digitized by VnOOQle 



/ 


— 241 — 


comtal y cancilleria organisada, y que ’ls notaris grechs, al igual que ’ls catalans, 
empleaven indistintament les llengües llatina y vulgar dels conqueridors, mes no la 
grega. 

Els set documents procedents d’Atenes, de Tebes y de Salona, que acabem d’enu¬ 
merar y que s’estenen desde ’ls anys de 1317 a 1380, mostren la persistència del català 
en aquelles llunyanes terres. Tres generacions de criollos catalans, com ne diriem ara, 
sense cap vincle de dependencia de la mare patria, y rodejades, segons es de suposar, 
d una més nombrosa població grega y d’una altre forastera, sobre tot siciliana, mantin¬ 
gueren ferma a pesar de tot, la seva parla d’origen. Y pura y sense barreja ’s conservà, 
no tant sols poch després del establiment de la Companyia , fet que seria una cosa natu¬ 
ral, sinó durant l’època siciliana, y de la mateixa manera arribà fins als dies de l’anexió 
dels Ducats al reyalme d’Aragó. Ne tenim probes, com s’ha vist, de l’època dels pri¬ 
mers governadors independents, (1311-1317) de la del govern d*Alfons Frederich 
d’Aragó (1317 - 1330); del temps dels vicaris sicilians (anys 1368 y 1372), y finalment 
del vicariat del Comte Lluís Frederich de Salona (1380). 

Res sabem dels destins de la llengua catalana en el Ducat de Neopatria. Es de 
presumir que hi posaria menys fondes arrels que en el d’Atenes, perque la seva con¬ 
questa fou més tardana Tingué lloch aquesta desde 1319 a 1325 mercès al valor d’Al¬ 
fons Frederich d’Aragó, qual llarch govern fou el de major apogeu de la Companyia 
catalana. De les set ciutats y fortaleses principals que ’l constituien, Neopatria, Lidori- 
kion, Siderocastron, Zeitun, Gardiki, Domokos y Farsalia, sols les quatre primeres se 
conservaven en poder dels catalans de Grècia en 1380, al temps de l’anexió del antich 
territori de la Blaquia a la corona catalano-aragonesa. En 1337 gran part de la Tesalia 
calgué en poder dels Serbis que ocupaven al temps d’aqueixa anexió algunes de les 
ciutats esmentades (3) . La capital, Neopatria, regida llavors per el valent capità An¬ 
dreu Çavall, que mantingué en ella la sobirania dels nostres reys, fins dos anys des¬ 
prés de la cayguda d’Atenes, estava representada per una universitat o consell de 
grechs y catalans y gaudia, sens dupte, de certa autonomia municipal. Lidorikion o 
el Ledorix , com li deyen els nostres, Siderocastron y Zeitún (o el Cito), Seu d’un bisbat, 
passaren a esser feus de Lluís Frederich d’Aragó. La població catalana probable¬ 
ment fou allí poch nombrosa, y la nostra dominació tingué més aviat un caràcter d’ocu¬ 
pació militar que de verdadera colonisació, al revés de lo que succehí en el Ducat 
d’Atenes scbre ’l qual caygué de cop tot l’allau de la invasió de la Companyia, repartintse 
el seu territori a la manera com ho feren els catalans y aragonesos després de les con¬ 
questes de Mallorca y de València. Ademés ja desde 1325 els albanesos invadiren la 
part plana de la regió, quedantse els catalans casi reduits a la ocupació de les fortale¬ 
ses y vivint sempre en contínua lluyta contra grechs y albanesos, a pesar de lo qual 
els poblats d’aquesta darrera nació en el Comtat de Demetriades, en la meteixa Tesalia, 
reconegueren la sobirania y protectorat de Pere III d’Aragó (3). En els registres única¬ 
ment figuren com universitats les de Neopatria y Siderocastron, y son relativament pochs 


(1) Matino Sanudo. Bongarstas. Qesta Deiper Frartcos. Vol. II. Líber secretorum Fidetium Crucis, etc. Hannover, 
1611. Epist. 111. Aquesta carta, en que parla de les conquestes dels catalans en la Blaquia, es del any 1325. 

(2) Hopf. Chroniques gr eco-romanes, p. 530. 

(3) Los Navarros en Òrecla, Memorias , cit. IV, 440 y 482. 




Digitized by ^.ooQle 



242 


els noms d’habitadors catalans que en ells apareixen ó). Tot això ens explica que aquelles 
ciutats no presentessin capítols al Rey Pere, quan Fanexió, com ho feren les de Atenes, 
Salona, Tebes y Livadia, y que no ’ns hagi arribat d’elles un sol document en el nostre 
idioma. 

Els tres textos catalans complets del Xiv èn sigle d’Atenes, Tebes y Salona, podrien 
figurar dignament en una Crestomatia geogràfica catalana de la Edat-Mitja, al costat 
d’altres del meteix genre escrits en Barcelona, en Mallorca o en València, es a dir, en 
les ciutats més cultes y d’esperit més catalanesch de la nostra antiga confederació; tant 
pur, tant correcte, tant nostrat es el seu llenguatge. Son també una prova palesa més de 
la unitat que en la forma escrita y literaria arribà aquell a atènyer en tots els seus domi¬ 
nis y que fa molt difícil determinar Forigçn d’un text o d’un document, per la part 
purament lèxica y externa. 

Després d'haver parlat d’aquestes mostres del empleu cancilleresch del nostre 
idioma en la Grècia continental, es just senyalar.el mateix fet per part de la can- 
cilleria catalana-aragonesa en les seves relacions diplomàtiques ab els pobles con- 
quistats, y ab els distints senyors que llavors governaven les vehines encontrades dels 
Ducats d’Atenes y Neopatr/a. Es cert que aquest fet se repeteix sovint en dita cancille- 
ria respecte de les relacions internacionals en general: mes a pesar de tot, no deixen 
d’esser curiosos els documents a que ’ns referim. El nou Duch Pere III el Cerimoniós 
se dirigí més. d’una vegada en català, aixís a les cinch Universitats o municipis d’Atenes, 
Tebes, Livadia, Neopatria y Siderocastron, com als meteixos grechs y franchs y als al¬ 
banesos auxiliars o súbdits d’aquells dominis. En català concedia privilegis de ciutadania 
franca al notari Dimitri Rendi, donava les gràcies als castellans grechs de Salona, Dimitri 
y Mitro, felicitava al astut florentí, Neri Acciajuoli, per haver servada là pau ab el Ves¬ 
comte de Rocaberti, prometia la seva protecció als franchs y grechs de Livadia refugiats 
en el Negrepont y escribia als senyors d’Argos, Patras y Lepant (2 ). Més interessants si 
cab son encara les relacions de Pere III y Joan I ab els comtes de Salona fins a la mort 
cíe Lluís Frederich en 1382, y després ab sa viuda, la princesa grega Elena Cantacuze- 
no. Més de mitja dotzena de lletres adressades pels nostres reys a n’aquesta ilustre dama 
se conserven en els nostres registres, de condol unes, d’encoratjament altres o de pro¬ 
jectes matrimonials de sa filla Maria ab fadrins de les ilustres cases de Rocaberti o de 
Moncada <3) y es de doldre que no s’hagin conservat cap de les adressades per la Com- 
tesa a les dels dits reys, perquè de segur que ’ns donarien una prova més de la per¬ 
sistència del català en la casa senyorial de Salona, fins entre princeses devallades 
de sanch imperial bizantina. Hem escorcollat debades totes les lletres reyals d'aquest 
període, sense ’l goig d’atènyer una trovalla de tant excepcional importància. 

Apesar d’aquèts curiosos testimoniatjes, als que, com he dit anteriorment, no poden 
oposarse fins ara d’altres semblants en quant a les llengües francesa .y italiana que 
portaren a la Grècia continental els nobles senyors de la Roche y de Brienne y els 
florentins Acciajuoli, no cal pas que ningú ’s pensi que la llengua catalana hagués arri- 


(1) Sols recordo les famílies d’Escrivà (Nicolau, Bernat y Pere), de Çavall (Bernat y Andreu), de Faysa y de Be¬ 
renguer de Villosa. A Siderocastron figura Francesch Castell, però sobre tot la família famosa dels Novelles, que 
estengué llurs dominis a Zeitún y Stylis. 

(2) Arx. Cor. Arag. R. 1281, f. 13: R. 1366, f. 60: R. 987, f. 177 : R. 1263, f. 131: R. 1287, f. 87 : R. 987, f. 176: R. 1372* 
f. 163. 

(3) Vid. Catalunya a Grècia , Bib. pop. de L’Avenç. (B ircelona: 1906) pàgs. 63 y 65. 


Digitized by CnOOQle 



243 


bat a arrelarse entre ’ls grechs. Aquèts no han après may l’idioma de llurs dominadors, 
tant si han estat els romans de Sila y de Metellus, com els fra?nchs de Villehardouin y de 
la Roche, els catalans d’Alfons Frederich, els turchs de Bayacet o els venecians. Tant 
es aixís que ab tot y el llarch domini d’aquèts últims, que en alguns punts arribà fins 
a les darreries del xvm e sigle, ni al Negrepont, ni a Corfú, ni a Creta, ni a les co¬ 
lònies del Peloponès, s’ha format un dialecte mixte grech-italià. Lo meteix pot dirse 
del francès. En un pais en que ’l llatí no va triomfar, era impossible que ho logressin 
el francès, l’italià, ni menys ’l català. Hi ha, no obstant, un passatje de la Crònica de 
Muntaner, citat moltes voltes, que sembla contradirho respecte del francès. Diu aixís 
nostre cronista: «Perque d’aquets senyors son avallats els princeps de la Morea, e 
tostemps depuys han haudes mullers dels millors casals de França, e axí mateix los 
altres richs homens o cavallers no prenien mullers si donchs de cavallers de França no 
avayllaven: perquè hom deya que la pus gentil cavalleria del mon era de la Morea, c 
parlaven axi bell francès com en París. Al comentar un historiador francès aquest cu¬ 
riós passatje, diu ab molta de raó que ’l seu contingut sols mostra pel contrari l’esplen- 
dit aislament de la raça vençuda en que vivien els cavallers francesos, b) 

No es més que a Xipre, on la dominació dels Lusignans durà tres sigles, que la 
invasió llatina marcà la civilisació y la llengua indígenes d’un èncuny un poch fort. 
El cronista xipriota Macheras del començament del xv èn sigle, va fins a pretendre, ab 
evident exageració, que fou la conquista franca la que amenà la desorganisació del 
grech indígena. Les recerques modernes sobre ’l xipriota mitj-eval rebaten perfectament 
aquesta opinió, <*> y proven la part important que en la desnaturalisació d’aquell dialec¬ 
te ha tingut l’italià, que ha estat sempre la llengua del comerç dels paisos orientals y 
que d’altra part s’introduí també en aquella illa per la ocupació dels venecians en 1489. 

El català estigué en Grècia en condicions menys ventatjoses que ’l francès y el ita¬ 
lià per arrelarse y deixar rastre d’ell, tant per la menor durada de la nostra domina¬ 
ció, que no arribà a un sigle, temps insuficient per imposarse un idioma, cpm per les 
escasses relacions mercantils y polítiques ab el casal d’Aragó, que sols per espay de 
uns deu anys fou la metròpoli dels Ducats. Es de suposar que temporalment, com 
succeí ab més persistència ab les altres dugués llengües llatines, s’introduiria algun 
que altre mot català en l’ús cotidià de la llengua grega, y que fins l’arrivarien a apen- 
dre ’ls vençuts, y d’aixó en tenim una prova en el document legalisat a Salona pel no¬ 
tari grech Mauro-Nicola; però lo mateix y ab més raó, pot dirse dels catalans b\ Es més 
probable encara que ’ls Llatins, per mor del seu menor nombre, se vegessin obligats a 
familiarisarse ab la llengua helènica, sobre tot els francesos y més encara els italians, 
qual població no tingué may la densitat de la catalana. Els nostres registres y els del 
arxiu de Palerm conserven els noms de multitut de famílies catalanes de cognoms ben 
coneguts y encara ben vivents y usats, establertes a Atenes, Livadia, Salona, Neopatria, 


d) El duch de Borgonya, el seu germà, el Comte de la Marca, y els seus barons. Muntaner Cróruca , ed. de La Re¬ 
noi xensa Barcelona 1886, p. 505. 

(2> Ibidem. p. 505. 

(3) Hlstoire de la Langue et de la Literature françalse des origines a 1900. Vol. II. p. 517 

(4) Vid. Gustave Meyer: Rómanische Wórter ins Kyprischen MUtelgriechisch en el Jahrbuch fiir romanische und 
engiisehe Sprachean Litteratur. III. et Baudouin Le dialecte chypriote — París 1883. p. 19. 

(5) En tenim una prova en alguns mots grechs Introduits en els nostres documents, com eparchia (província), des- 
pma (senyora», ca’ 0 ge rius (monjo), hiperpires o perpres (moneda blsantina), etc. 


jT 


Digitized by v^ooQle 



244 




y sobre tot a Tebes, mentres que de les èpoques franca y italiana apenes coneixem 
testimoni d’aquest genre, y no ’ns es facil reconstruir alguna part de la seva població 
colonisadora, com ab la catalana podem y pensem ferho algún día. < x) 

De tot això se dedueix que grechs y franchs, en quant al idioma, visqueren en un 
estat bilingüe, conseqüència natural de tota dominació forastera. Dintre d’aquest estat 
podem senyalar un curiós fet, y es que la catalana sembla que no feu may ús públich 
del idioma helènich. Es coincidència digna de notarse que un dels darrers actes de la 
dominació franca fou un tribut pagat al grech, y que un dels primers del florentí Ac- 
ciajuoli, tot just conquistada Atenes (Janer de 1387) mes no encara l’Acròpolis, fou l’em* 
pleu cancilleresch de aquell llenguatje. Entre aquestes dugués dates, la de 1311, en 
que ’ls catalans se possessionaren del Ducat y en que ’l baró franch Antoine le Flamand, 
va edificar a Carditza, una iglesia a Sant Jordi, posanthi l’any de la edificació en una 
inscripció grega, si be ab indicis d’ortografia franca, < Q > y la de 15 Janer 1387, de qual 
dia es el privilegi en grech concedit per Neri Acciajuoli, s’estén el període de la domi- 
minació catalana del Atica, y en cambi en tot ell no se ’ns ha presentat fins ara el cas, 
y això que es el més rich en testimonis d’aquest genre, d’un sol document escrit en la 
llengua dels vençuts. De la època franca, ademés de la citada inscripció grega de Car¬ 
ditza de 1311, en la Beocia, tenim un altre diploma grech de Nauplià del Pelopoonés 
dictat el 10 Abril de 1357, a favor de Pere Mèdicis d’Atenes; y de la italiana, el do¬ 
cument ja està citat de Nerio Acciajuoli de 1387, ( 3) y dos més encara datats en la me- 
teixa ciutat, el primer en Agost de 1423, essent duch Antoni Acciajuoli ( «> y el segón 
de 6 Agost 1437, baix el govern de son nebot, Nerio II Acciajuoli. B) 

No podem fixar tant com voldríem, y com es facil ferho respecte del XV en sigle ab 
els florentins, la influencia que ’l helenisme degué d’exercir en els conquistadors catalans. 
Es un punt aquest que ’s presta a un estudi molt detingut, y que sols ens es llegut 
tractar aqui per les seves relacions ab la llengua. A pesar de la prohibició de matrimo¬ 
nis entre els vencedors y els vençuts, els Frederichs d’Aragó s’enllaçaren ab la branca 
imperial dels Cantacuzenos y els Novelles ab la ilustre familia bizantina dels Melisenos, 
de la mateixa manera que ’ls duchs franchs de la Roche ho feren ab la casa dels Ange- 
lo-Comnenos y els Acciajuoli ab la dels Paleólechs. Mes com hem vist, les relacions 
de Pere y Joan I ab la Comtesa Helena Cantacuzeno y fins la duració de la nostra do- 


(1) vid. Xvpj 3 oXai eiç rrçv toropíav rcov KaraXcovícov èv "EXXà&i vnb A. Rubió y Lluch, en ei 
AeXríov tqç ícroptxqç xai gGvoXoyoixqç èratpíaq r f\c "EXXàòoç, II. (Maig I887),p. 458, oslgui: 
Notes a Vhistoria dels Catalans a Greda , per A. Rubió y Lluch, publicades en el Batlleti de la Societat’ històrica y etnolò - 
gica de Greda , 11, Maig 1887. p. 458. 

(2) Buchon. La .ce Continentale p. 217 et Libre de la Conqueste (1845). La reproducció de la inscrlpclfrgrega de 
Carditza (París, 1843) que dona en Buchon, està plena d’errades, y omiteix la Indlcció. Pròximament publicarà aquest cu¬ 
riós text l’erudit Investigador anglès de la historia del Orient llatí, nostre distingit amlch. Mr. W. MUler. Vid. ses Notes 
on Athens under the Franks en la Quaterly Review.- Jul. 1907. 

(3) Buchon: Recherches històriques, etc. II. 420. Privilegi concedit al atenès Pere Mèdicis, per Nerio Acciajuoli 
senyor de Corent y del Ducat d’Atenes. A! final: ypa(pèv ’AGfjvaiÇ (Lit\ví ’lavoudpiOU 15, ívòlXTlÓ- 
VOÇ 10 ( 6895 ) Escrit a Atenes en el mes de Janer 15, ind. 10, any 1387 de J. C. 

(4) Buchon: Nouvelles Recherches: II 444. Privilegi concedit per Antoni Acciajuoli, duch d'Atenes al comú de Flo¬ 
rència. Es aquest un cas d’helenisació notable, ja que en ell veyem que un descendent de una afamada casa florentina ’s 
dirigeix en grech a la seva antiga patria. 

(5) Ibid. II 447. Privilegi de ciutadania franca concedit per Nerio II Aççiajuoli a Gregori Camachls. 


t 


Digitized by LnOOQle 



245 


minació a Salona, mostren que la nostra preponderància allí ’s deixava sentir encara 
deu anys després de la mort del comte català de la linia borda dels Frederichs d’Ar agó 
y adhuc quan estava governat el país per una princesa grega. 

Enllassat ab la historia del nostre llenguatje a Grècia se trova ’l problema de quin 
era el estat del grech del Àtica y la Beocia en el Xiv in sigle, en temps dels catalans. 
Curiós seria 1 poderho determinar ab textos vius, com ho hem fet ab el nostre idioma y 
no d’una manera aproximada. Atenes no ha sigut tan afortunada com la Morea en aquest 
punt. La seva historia mitj-eval no s’ha conservat en cap llibre, mentres coneixem la de 
les hassanyes dels conquistadors franchs per la Crònica de la Morea que ’ns ha arribat 
per un text grech y per tres versions o rifarcimenti en llengües francesa, italiana y ara¬ 
gonesa. El text grech, que té tot el caracter d’un poema heroich popular y que sols se 
distingeix de la prosa pel metre, es una curiosa mostra de la llengua vulgar parlada en 
la Morea en el xrv èo sigle, que deuria esser, aproximadament, la mateixa dels grechs dels 
ducats catalans d’Atenes y Neopatria. Per desgracia, no estem en situació de poder 
comparar la llengua d’aquest text ab la vulgar d’altres semblants de la mateixa època 
en aquelles encontrades. 

Els citats documents grechs de la cancilleria dels Acciajuoli, un dels quals se pot 
considerar erlcara de ia època catalana, mostren que ’ls notaris ducals empleaven prefe¬ 
rentment la llengua grega literaria, y que '1 divorci entre aquesta y la vulgar se trovava 
aproximadament en temps dels catalans, en el mateix estat que en el present. Mes 
si hem de pendre al peu de lletra les queixes del sabi y darrer bisbe grech d’Atenes, 
Miquel Acominatas, que àrribà als dies de la conquesta francesa, repetides quatre sigles 
després per Simeon Kabasilas, la llengua dels atenesos era un dels més corromputs 
dialectes de la Grècia, tant que li semblava al primer un dialecte persa o scitah). Emperò 
aquelles queixes tenien molt de retòrich; eren les d’un erudit y esperit cultíssim educat 
a Constantinoble, que mirava la ciutat y la llengua dels descendents de Perícies ab els 
meteixos ulls d’un contemporani de Plató, y son en el fons iguals a les que avuy pro¬ 
fereixen contra la llengua vulgar els partidaris del idioma literari. L’Atenes del Xll èn 
sigle li semblava al ilustre escriptor una ciutat inculta , pobre de cos, pobre d'esperit, 

àpoixtoq, Tirtúxn tòv voOv , tttcoxh rò owpa 

En els llarchs sigles transcorreguts desde l’historiador atenès Dexippo, darrer hèroe 
de la ciutat de Palas en la invasió dels Hèruls, (any 268) fins al historiador Chalco 
conclylas, (fill també de la mateixa ciutat, que escrigué en el XV èo sigle, baix el govern 
dels ilustrats Acciajuoli), o sigui en casi tota la duració dels sigles mitjans, no eixí a llum 
cap obra d’un sol fill de l’antiga terra del saber, fos teolech, o filosof, poeta o gramà- 
tich. En aquest sentit raó tenia el sabi Acominatas al dir que si continuava residint per 
gayre temps a Atenes, acabaria per tornarse barbre (a) y al queixarse de l’ignorancia en 
que havia caygut la ciutat, que havia estat la mare de la sabiduria < 3 >. 


0) a I<Jrojiía rfjç xóXecoq ’AGqvíov xarà touç péoooç àúovac. ònò <ï> 8 pò\ Tpeyo- 

pojJíov./leracppaóGeióa.urrò Znvp. II. Aàpnpou. — Ev *A 0 qvaiç. —K. Mrrex. 

1904-1906, !,p. 290. 

( 2 ) Bs^appàpcúpai xpóvioç cov èv ’AGqvatç. ibíd. 1,297. 

(3) Ibid. 1,290. 


Digitized by ^.ooQle 






246 


Mes no per això s’ha de creure que en la època franca manqués per complet a la capi¬ 
tal del Atica, el conreu de les lletres y de les ciencies. El mateix Àcominatàs se *n dugué 
a la seva Seu episcopal una col·lecció de manuscrits d’Hcmer, d’Aristotil, de Galè, d*Eu- 
clides, de Tucicides y altres escriptors, y trovà ademés conservada en el Partenon con¬ 
vertit en Catedral cristiana, sota la invocació de la Verge, una petita biblioteca metro¬ 
politana y es probable que alguns d’aqueixos tresors, arrivarién intactes a la època 
catalana. D’un d’ells en parla ab admiració el viatjer italià Nicolo da Martoni, que va 
visitar Atenes, en 1395, set anys després de la expulsió dels catalans, y diu que ’s guar¬ 
dava entre les relíquies que li mostraren en el Partenon. Lo cert es que s’han conser¬ 
vat escasses, però precioses noticies, de còdices copiats durant la dominació nostra en 
Atenes que han anat a parar a les Biblioteques de Ferrara y de París, y fins s’han sal¬ 
vat ab ells els noms dels qui 'ls copiaren o possehiren. Aixis sabem que pels vols del 
any 1339 l’atenès Demetrios Peroulis, copiava les obres de Teócrit, y que en el meteix 
1339, el sacerdot Cosmas Kamelos, exarca de la iglesia metropolitana cismàtica d’Atenes, 
reduida, sens dupte, a la més trista situació, copiava, per ús del metje grech Demetrios 
de Chlomos, les obres de medicina d’Oribasi y de Myrepsios, tot lo qual indica que en¬ 
cara cremava alguna que altre pobre guspira de foch, en les ruines del antich y gloriós 
altar de les Muses y de les Gràcies. ^ 

Es també probable que fins algun català helenisat dels que allí romangueren, se 
dediqués a n’aquesta tasca, puig en temps no molt posteriors, en els començaments 
del XV èn sigle, trobem ocupat en ella a Atenes, un jove sacerdot llatí, qual nom d’Alfons, 
fa suposar que fos de raça catalana. 

Els documents del nostre Arxiu ens parlen, així mateix, del bisbe català de Megara, 
Joan Boyl, com possehidor d’úna caixa de llibres que, per vint ducats d’or, fou posada 
en penyora en poder dels grechs Moscho y Cahuni, sotsmesos del Comte de Salona 
per raó de lloguer de dos cavalls pera ell y l’Arcabisbe de Neopatria. Es de presumir 
que aquets llibres no serien tots llatins, ni en vulgar , quan dos grechs els hi donaven 
aquell valor ( «>. 

Be ’s pot assegurar ab tot que ’ls llibres no abundarien tant en la pobre y poch po¬ 
blada Atenes del sigle xiv, y en la més rica y industrial Tebes, com en altres ciu¬ 
tats bizantines. Les continuades devastacions y invasions que l’Atica y la Beocia 
patiren en las edats antiga y mitjana, y les repetides invasions de pirates, que 
tant contribuiren a despoblar la primera de dites encontrades, no permeteren may que 
la cultura arrelés en Atenes com en Constantinoble, Thessalonica y altres grans capitals 
çlel imperi, molt més segures. Per això en la època del Renaixement ni Tebes, ni Atenes 


(1) Liber omnium Evangeliorum scriptus per manus sancte Elene in cartis membranis deauratis ad linguam greeam 
que liber ibipro magno Ihesauro reputatur. Vid. Athen im jahre 1395 nach der Beschreibung des Niccola da Martoni en les 
Mittheilungen des Kaiserlich deutschen archücologischen Instituts Athen 1897. B. xxu 423. Aquesta descripció del viatjer 
Italià recorda la d’un llibre semblant que el nostre Muntaner trovà en la ciutat de Focea, després d’ haverla ajudat a 
recobrar a Ticino Zaccaria «E la tercera relíquia era un llibre que ’s apetia pocalipsi, que era escrit ab lletres d’aur per la 
am pròpia del benaventurat monsenyor sacnt Joan : e en les cubertes habia així mateix una gran riquesa de pedres precio¬ 
ses*. Crònica Víd. Ed. de La Renaixensa, p. 453. 

(2) spyr, p. Lambros: ’ABqvatoi (3i|3\oypà(poi xai xrqropeq xcoòíxcov xarà touç juéoouq 
àícovaq xai èm roupxoxparíac , en la Revista grega llapVaddÓq. 1902, p. 170 y 172. 

(3) Lambros. Xup:rAqp(í)fiaTa dç touç ’AGrjvaíorç Bt|3\ioYpàcpouç. ibid. (1S04), p.55. 

(4) Los Navarros en Qrecia, etc. Memorias clt. IV, 475. 


Digitized by LnOOQle 



247 


foren may considerades com un rich mercat de manuscrits grechs. Molts dels famosos 
còdices que encengueren l’amor de l'antiguitat clàssica, no varen esser portats a Eufopa 
del Atica o de la Beocia, sinó d’altres indrets de Grècia, oom el Peloponès, (v. gr. de 
Nauplia, Monembasia, etc.) y sobre tot del Mont Athos y de Constantinoble, principals 
fogarsdela cultura bizantina en la Edat Mitjana. Ademés, la opressió en que ’ls con¬ 
quistadors franchs y catalans tingueren a la Iglesia grega en la Hèlada continental apar¬ 
tava del conreu de les lletres y de la ciència la clerecia, que era la qui ab més afany y 
zel s’hi dedicava, la qual cercava, com es natural, la cultura clàssica y les ciencies histò¬ 
riques y teològiques, lluny d’una terra en que els dominadors no toleraven al costat de 
la llur, la gerarquia cismàtica dels vençuts. < x) 

Si com ja varem tenir ocasió de manifestar en altre treball, (2) no ha sigut del tot 
estèril en la historia de la nostra cultura la participació que la nissaga catalana tingué 
en els destins de la Grècia mitj-eval en el XI v èn sigle, be podem afirmar que en el terrer 
llingüistich la nostra influencia no *s deixà sentir ni de molt en el poble grech, com 
respecte de les llengües francesa y italiana. 

Altre tant podem dir respecte la influencia de la cultura del poble vençut en els 
catalans. Mes si nostres virreys militars no citaven frases de Herodot, com se diu de 
Gui II de la Roche, ni protegien l’helenisme com els Acciajuoli, que semblaven volien 
provar que Florència, l’Atenes de la Edat Mitja, era més digna que cap ciutat de donar 
dominadors a la patria dels Hèroes y de les Muses: si les Costums de Barcelona no ’s 
vegeren traduides al grech, com elsAssisses; en cambi teniem reys com Pere III que 
elogiaven ab escalf artístich les belleses de la Acròpolis atenesa, y com Joan I que sen¬ 
tien el prestigi de la ciutat de Pericles y prometien als seus prohoms anar a visitaria, o 
demanaven ab ansia llibres d’aquelles regions a un modest traductor, que anomenaven 
ab el pompós y tradicional dictat de filosof grech. 

De les portentoses hassanyes realisades per aquella Companyia catalana, que mitj 
sigle després d’haver acampat a les vores del Sperchius y del Cefís se donava encara ’l 
titol guerrer de Felís exercit dels franchs que regnen en Romania , sols li ha quedat a 
la nostra llengua la. glòria d’haver sigut portada més lluny en la Edat Mitja que cap 
altre neo-llatina, y de haver ressonat en els llochs més cèlebres y en els monuments més 
venerats de la historia del món. 


(1) Neroutzos: Xpionavtxaï ’AGqvat, 11, 134. vid ei AeXtíov rqç ícropixqç xai ÈGvoXoytxnç 
ETClipíaÇ Tqq "EXXàboÇ. (Atenes 1892, fase. XIII). 

(2) Catalunya a Greda, 1906. p. 9,10 y 11. 


k — . 


Digitized by VnOOQle 



APÈNDIX A LA COMUNICACIÓ «LA LLENGUA CATALANA 

A GRÈCIA ï 

, Tebes, 15 Abril (1328-1330) 

Alfons Frcderich a y Aragó, capità general de la Companiya catalana, demana al rey 
Alfons IIIque li faci mercè del castell de Neopatria . 

4 

Al m .lt alt e molt poderos senyor n Amfos, per la gracia de Deu rey d Arago, de 
València, de Corssega, de Serdenya e comte de Barchelona, Amfos Frederic, fill del 
molt excelent senyor rey de Sicilià, ab besament de peus e de mans, me coman, senyor, 
en vostra gracia. A la altea vostra, senyor, fas saber que 1 damunt dit senyor rey, pare 
meu, merce sua si ha provehit a mi en les parts de Romania de . VI. castells dels quals 
benignament m a feyta donacion. Entre los dits . VI. castells en mig d aquels si ha . I. 
castell lo qual ha nom Patria, qui es cap del pahis e es cap del ducam de la Blaquia. 
Si com jo per moltes vegades he trameses missatges e letres al dit senyor a ço que 
pogués haver titol, li plagues fos merce sua del dit castell de la Patri^ me degues fer 
gracia, la qual nuyla vegada no m a volguda otorgar, per que jo confiant en la vostra 
benignitat e sia esperança mia que la dita gracia per la vostra senyoria vinga a com¬ 
pliment, la vostra clara magnificència humilment suplic, vos placia per la vostra bondat 
trametre per certs misatges vostres al devant dit senyor rey per amor vostra la dita 
gracia me deia consentir e otorgar, com sia cosa que molts de milors locs que aquels 
m aja donats, mes per la honor e per lo titol me mou als dits afers, entenem, senyor, 
que si la dita gracia vendrà acabament, sia per Deu e per vos. Ja altra vegada, senyor, 
vos escric d aquesta rahon per letres mies, si la vostra senyoria les ague no n som cert, 
quar nenguna resposta de la vostra altea he auda. Recomanme, senyor, en vostra 
gracia e amor. Dada en la ciutat d Estives, . XV. mensis aprilis, etc. 

Arx. Cor. Aragó; Cartes rcyals d'AlfonsIII, núm. 3280 (provisional). Com hem dit en el text, aquest es el únich 
document autògraf català de Grècia, que per ara, ha'arribat al nostre coneixement. 


Digitized by LiOOQle 



REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA DEL PRECEDENT AUTÒGRAF CATALÀ 

DE TEBES (■> 




ïC-X Àr J-T" »«“■***“ ^,_^pïï- W 5-* « C—» . 

*. te&u. SU^ ,^*~flu ^ * q * ^ ,rr5 — 

*^íEF yrííu. ^^a6í *s=n*.r y*** ~' re -£ MX f 7 "*“*^' *"** 

^3uT%c.^v ~ y fu»« N^4, ^< U.H·T' ^ 1 <£ "^ 

C* ,-f $4 «.««1. f^-Virul 


a. Uirra# AÍ\>«r »* 
^*aT p-«U »«« ^Cl 


■ 4 y u «m ç«wy yT* m»» » 


ç. ítl «_i5p n«f Í^U?5f4é2r«^rTfKr «jf» **C- y*»'* ^ ** 

.»>y» . %* *y y«t . Y>u- · , y tt*’'*^**^ «JvÍm^'V»^ 4T^ ,?“**' 

. CaTST 0Kter.f*ví»* ^ 




1^4 jf rc* ^•rsjr‘t'vi- 5 ^ '', - ~*~r r* ^ v * ~· r * 1 * l "* * 

«uy %«tu4 «m« 4 j C» Ç*««^ v ç y Ci %.»^r *»* «■•** J4 Vtr« *^4 *·*‘** n « rc»’T-' 1 




| ^ Ta w •*■ J P »*4Í « ÍUa x« t«^ j*wv.tt “*í *^*1* y 

^ y **« y «4 v·^p·jW· Wf 4 - **«x aT («4 «<m G< 4*.^4 • 


«•«A 3 « 


f.» «iv4 - 


rtwry '-5£. ^v* 4 


L. Tjfcil: 


«£*«* y»a* < 


MfMf - ; WÍJ \ 1 


J 


(1) Devem aquesta reproducció a la bondat del nostre amich y distingit historiador, D. Joaquim Miret y Sans. 


Digitized by ^.ooQle 



Digitized by 



Del P. Lluis Fullana , franciscà. 


Ullada general sobre la Morfologia Catalana 

INTRODUCCIÓ 

Baix dos aspectes poden considerarse les paraules del discurs, dites també de la 
oració, o siga, en lo sentit purament material y en lo sentit ideològich. Si examinem les 
paraules, estudiant rònegament l’història de llurs transformacions y senyalant cascú 
dels fenòmens que tingueren lloch en llurs evolucions dende que se separaren de la llengua 
mare, fins trobarse perfectament formades, este anàlisis serà purament tnorfològich; 
quant, al contrari, volem estudiaries atenentse solament a la significació d’elles, l’anà¬ 
lisis es dirà llavors sematològich; y si tratem d’estudiar, a la una, en les dites paraules, 
lo sentit material o morfològich y també lo sentit ideològich, l’anàlisis deurà dirse orto- 
lexich o simplement lèxick. 

Nostra comunicació ’s llimita a estudiar les paraules morfològicament considerades, 
o siga, en quant a llur sentit purament material. 

Com no es possible tratar de la Morfologia de la nostra llengua, sens ocuparse de 
l’Etimologia al meteix temps, es valdrem molt a sovintet d’ella, pera que més clars 
apareguen tots els fenòmens que intentem descubrir, per mig d’alguaes lleys fòniques 
existents y sempre permanents en l’historia morfològica d’esta llengua. 


QUATRE LLEYS FÒNIQUES 

Com la te.idència natural y constant de la llengua catalana fan, dende son naiximent, 
simplificar, en tot lo possible, les paraules llatines, en virtut de les lleys fòniques d'es - 
cursament, cTestalvi de forces, d'eufonia y*de distinció , ab tal manera anaren despullant- 
se del roparje llatí, que moltes d’eixes paraules no pareix que hajen conservat cap de 
vestigi ni senyal que acrediti llur procedència, y cal estar hu ben enterat de tots els fenò¬ 
mens morfològichs que han tengut lloch en la evolució de totes les paraules, durant llur 
trànsit del llatí al català, per conèixer que la quasi totalitat d’elles vénen realment del 
llatí. . 

Y en efecte; ^no pareixerà del tot estrany y dur de creure pera molts, si ’ls dihem 
que poll prové del mot llatí pediculum? De nou lletres que conté la paraula llatina, sols 
una ne resta en peu: la p. Y de quatre sílabes, no més una en ha conservat el català, y 
tant modificada està que ni pareix la meteixa. Mes analisem un poch la paraula y apli- 
quemli les quatre lleys fòniques y vorem com eixa transformació morfològica no pot ser 
més natural y llògica. Fent ús primerament de la lley d'escut sament vorem desaparèi¬ 
xer, tot d’una, tant la dessinencia característica (m) com la lletra temàtica (u), o siga, 
tota la terminació um y y de pediculum , tindrem pedícul. Després per la liey d'estalvi de 

0 

17 


Digitized by VnOOQle 



250 


forces vorem caure y desaparèixer també, no solament la vocalpóst-tònica (u) sinó 
que així meteix la sílaba tònica (di); fenòmens abdós molt freqüents en la evolució mor¬ 
fològica de la llengua catalana, com vorem més en avant; restant donchs de pedícul , pecL 
Mes com la pronunciació es presentà aixina del tot difícil, s’aplicà la lley d'eufonia, y 
palatisantse la combinació cl\ resultà pell , altre fenomen morfològich també molt fre¬ 
qüent en la nostra llengua. Però ara ve que eixe mot devia confondres en la pell , en cas¬ 
tellà piel , fentse precissa, per lo tant la quarta lley fònica que es la de distinció; y tras- 
formantse llavors la e en o resultà lo mot poll\ podent d’esta manera, afirmar que poll 
es trasformació directa y llògica de pedículum. 

D’ací podem també deduir que, pera l’estudi formal de la Morfologia catalana, cal 
tindré com basa ferma estes quatre lleys fòniques; per mig de les quals vorem desen- 
rollarse, com per escalons ben enllaçats, tots els fenòmens que han tengut lloch en la 
evolució morfològica de totes les paraules en la dolça llengua catalana. 

Dividirem este estudi en dues parts. En la primera, farem l’aplicació d’estes quatre 
lleys fòniques a la flexió nominal , comprenent els noms, tant substantius com adjectius, 
l’article y el pronom. Y advertim que no tratarem cada una d’estes parts de la oració, 
per separat, sinó que, considerantles a totes iguals, baix el punt de vista morfològich, o 
en quant elements purament materials del discurs, nos ocuparem d’elles indistintament 
y quant vinguen a tret en cada una de les aplicacions que deurem fer en les sobredites 
lleys. 

En la segona part, tenint, així meteix com fonament l’aplicació d’eixes quatre lleys 
fòniques, tratarem de la flexió verbal , analisant per damunt les transformacions morfo¬ 
lògiques en tota classe de verbs en llur pas del llatí al català, y fent conèixer, al meteix 
temps, totes les formes verbals més comunes en aquesta fermosa parla. 


PRIMERA PART 

Aplicacions de les quatre lleys fòniques a la flexió nominal 


I. Evolució morfològica en la flexió nominal segons la «lley d’escursament» 

La primera lley fònica que funcionà en la evolució morfològica dels noms llatins, 
degué ser, sense dubte, la d'escursament; y son primer pas fou rebujar la m, dessinència 
característica del singular en els noms llatins. Donat este pas, pera res aprofitava ja la 
e eufonica llatina, pel qual motiu la tirà de revés en quasi tots els casos en que en fa ús 
el llatí. Y no parà encara ací son acció descapsadora. Trobà que la meteixa lletra temà¬ 
tica llatina donava nosa en les paraules catalanes ja escursades y la desllopissà d’elles 
ab la meteixa facilitat que ho feu en la dessinència característica y en la e eufònica. 
Després d’estos tres passos que donà esta lley; pareix que havia ja complit sa missió; 
mes no fou aixina. Romanien encara algunes vocals y algunes consonants pretemàtíques 
que devien també desaparèixer, perque estaven corri òssos fora de lloch y com pedres 
somogudes a causa de la desaparició de les lletres temàtiques , de la e eufònica y de la 
dessinència característica . Caygueren donchs també estes lletres, y d’esta manera, conse- 


Digitized by UiOOQLe 



*5« 


guí la lley d’escursament desferse de quasi totes les sílabes y lletres post-tòniques de les 
paraules llatines. 

i. er Desaparició de la dessinbicia característica . 

Convé, ans de tot, fer present ací, que tenim com molt certa la derivació de les 
paraules declinables, en esta llengua, directament del acusatiu dels noms llatins. Les 
rahons que possehim a favor d’esta opinió no fa ’l cas retràureles ací. 

Com hem dit donchs en ans, lo primer pas que donà la lley d’escursament, fou escap- 
sar la m y dessinència característica del acusatiu llatí en lo número singular. Per este 
mig (oren ja formats: a > Els noms del tema en a y o siga, els pertanyents a la primera 
declinaeió en la gramàtica tradicional. Exemples: Rosa-w = rosa; porta-w = porta; 
oliva-w = oliva; avena-w = avena, etc. b) Alguns del tema en e y com en: Serie-*# = 
serie; effigie-/* = efigie; specie-w = especie. c ) Quant precedix vocal tònica a la o temà¬ 
tica cambiada en u en l’acusatiu: Nicolau-w = Nicolau; Deu-w = Deu; meu -m = meu. 
d) En algunes del tema en u: Impetu-w = ímpetu; tribu-w — tribu. e > Y en la majoria 
dels pertanyents als temes consonàntichs. Exemples: Arab -e-m = arab; sal -e-m = sal; 
aspid-e-w = aspi; carn-e-w = carn; amor-e-w = amor; font-e-w = font. 

Com vestigi d’eixa dessinència característica es la n del adjectiu possessiu tnon y ton , 
son , del llatí, meu-m y tuu-m y suu-tn , cambiada la tn en n. 

2. 00 Lo segón pas que donà la lley d’escursament fou, com hem dit, rebujar la c 
eufònica del llatí en la major part dels temes consonòntichs, per no fer ja ’l paper que 
feya en les paraules llatines: sol-i-m = sol; part-é’-m = part; facil-^-m = facil; flor-^-m = 
flor; virtut-^-m = virtut. 

3. cr Desaparició de la lletra temàtica. 

Lo tercer pas que donà esta lley fou també fer desaparèixer la lletra temàtica. 

a) En quasi tots els noms pertanyents al tema en o y cambiada per la u en Tacusatiu, 
o siga que pertanyen a la segona declinaeió segons la Gramàtica tradicional: glorios- 
#-m = gloriós; testament-«-m = testament; verb-a-m = verb; mur-a-m = mur; tot- 
K-m = tot; mult-«-m = molt. b > Quasi tots els del tema en i: fam-/-m = fam; sit-/-m —- 
set; tuss-/-m = tos. c > La majoria dels pertanyents al tema en u: Port-#-m = port; 
caut-«-m = caut; part-w-m = part, y d > Els pertanyents als temes en n precedida de 
vocal: passio-#-em = passió; carbo-^-em = carbó; sermo-w-em = sermó; pa-#-em = 
pà; k-em = fi. 

Lo meteix que en singular, la conservaren solament en plural: a > tots els notns per¬ 
tanyents al tema en a; b) alguns dels temes en e, o y u y y finalment, la majoria dels 
subjectes als temes consonàntichs. 

^Però la a temàtica dels plurals femenins ha conservat sempre la meteixa forma, o 
ha segut debilitada fins convertirse en e? 

Es un fet comprovat pels documents que’s conserven referents al bressol d*esta 
llengua, y també de temps posteriors, que en aquell temps s’usaven indistintament les 
terminacions as y es , de la meteixa manera que’s conservaren altres formes, com vesti¬ 
gis de la flexió nominal llatina, les quals desaparegueren tant pronte com esta llengua 
pogué passar del estat sintètich al estat analítich. ^Quina serà donchs la terminació més 
genuina y que dega adoptarse pels femenins plurals dels noms que provenen del tema 
en a , o siga, de la primera declinaeió segons la Gramàtica tradicional? Qüestió es esta 
molt debatuda pels escritors tant antichs com moderns. ^Però existeix alguna rahó 
que ens incline a favor d’una d’eixes terminacions ab preferencia de l’altra? Nosaltres 


Digitized by ^.ooQle 



— 252 — 

crehem que si, y no una sola. Crehem y, crehem ab fonament que dita a temàtica pogué 
y degué transformarse en e , durant la meteixa època y mentres s’efectuà la evolució 
morfològica de les lletres catalanes. 

En efecte: hu dels molts fenòmens que tingueren lloch en aqueixa evolució, fou la 
debilitació de la a post-tònica fins convertirse en e. Així aconteix en orgue, de orgmium; 
ànech, de anotem; orfe, de orph^num; cànter, de cantharum; cove, de coph^num, etc. 
^Per que no s’havia d’efectuar aixina lo canvi de la a en e en la terminació as sient com 
es post-tònica també eixa a dels plurals femenins? Y la rahó que’ns inclina a defensar esta 
opinió es que encara la meteixa terminació as primitiva no era pronunciada pels antichs 
com a tal, sinó que unes voltes prnounciaven as y altres es, perque així ho requeria la 
eufoniade la llengua. Ara bé: ^no es cert que tots els canvis morfològichs que s’efectua¬ 
ren en la evolució de les lletres catalanes foren deguts, com vorem després, a la lley 
d’eufonia que tingué que restablir l’equilibri, l’harmonia y la suavitat, després que les 
d’escursament y d’estalvi de forces escapsaren les paraules y, al meteix temps, les 
buidaren, llevant d'en mig d’elles les vocals, les consonants o sílabés sanceres que dona¬ 
ven nosa, segons exigencies d’eixes meteixes lleys? Si donchs de anotem = ànech, re¬ 
sultà transformada en e la a post-tònica per exigirho així la lley d’eufonia, perquè de 
rosas no havia de resultar roses , quant també ací ho requerix la meteixa lley? 

Ademés: les altres llengües germanes de la nostra, com son la italiana y la francesa 
han seguit invariablement la meteixa pràctica. Del llatí rosas, per eixemple l’italià ha 
fet rose (perdent com perdé la s dessinencial del plural) y el francès roses exactament lo 
meteix que ’l català. Sols el castellà diu rosas , conservant intacta la a temàtica. Y no hi 
hà que estranyarse d’açò; la rahó es més clara que la llum del dia. El castellà se regix 
per lleys morfològiques completament distintes de les demés llengües neo-llatines y es¬ 
pecialment del català; per més que algú s’empenye en demostrar lo contrari. ^Perquè 
donchs, siguent més conforme al geni de la nostra llengua escriure roses que rosas , no 
s’ham de subjectar a ses pròpies lleys, y ham d’anar a captar o a demanar una llimosna 
al castellà? No fem com els xiquets que, tenint bon pà de forment en llur casa, troben 
millor el pà de paniç en la del vehí y van a hi demaname un troçet. 

Finalment: ^no es esta la pràctica generalment admesa pels nostres antichs escrip¬ 
tors? Rahó es donchs que respetem la costum y parer d’aquells, tenint en comte, ademés, 
les rahons que existixen a favor de la trasformació de la a temàtica en e , segons nos¬ 
tres lleys morfològiques. 

Y no volem que crega algú que estem cegos per la passió al regne a qui tenim la 
dicha de pertenèixer, puix esta es precissament també la opinió dels primers filòlechs 
de Catalunya. En prova de lo que anem dihent, citarem, encara que no siga més que 
un paràgraf del incomparable P. Nonell: 

«El efecte de trobarse, dia es te savi jesuita (Morfologia catalana, pl. 20), general¬ 
ment en nostres antichs escriptors ab la terminació es los plurals femenins, proce¬ 
dents de singulars de la primera declinació terminats en a; el d’haverse adoptat la 
vocal e per signe distintiu del plural italià; y l’haverse conservat en francès la e del 
singular; indiquen bastant clar, que realment aquesta forma es més apropiada al 
gèni de les llengües novo-llatines, per més que en castellà s’haja retinguda la a del 
singular.» 

4. 1 Desaparició de certes vocals y consonants pretemàtiques. — Vejam quines són 
estes: 


Digitized by ^.ooQle 



253 


Entre les vocals desaparegué la e en els noms neutres del tema llatí en n: Legu-- 
m-<r*n = llegum; gram-z’-n = gram; lum-z’-n = llum; crim-z’-n = crim; nom-z·-n = nom. 

La z, a > precedida d’una de les dentals c , s y t. Eric-z-um = eriç; bas-z-um = bes; 
Assis-z-um = Assis; Dionís-z-um = Donis; Ambros-z-um, Ambròs. b > En els proparoxi- 
tons en arium , sempre cjue la a se convertixca en e , obedint a la lley d’eufonia: Mor- 
tar-z-um = morter; ferrar-z-um = ferrer; carbonar-z-um = carboner; denar-z-um = diner, 
y c ) Precedida de la d convertida en t Beatitud-z-nem = beatitutr rectitud-z-nem = recti- 
tut; plenitud-z-nem = plenitut; Solicitud-z-nem = solicitut. 

Y la u precedida de q si esta es convertix en ch o en c : Antig-zz-um = antich; 
eq-zz-am == aca; = obliq-zz-m = oblich. 

Entre les consonants, la b precedida de m: colum-^-um == colom; lum-£-um = llom; # 
plum-í-um = plom. 

La d, a > precedida de n: mun-rf-um = món; secun-z/-um =segón. b ) Precedida de u y 
seguida d’altre vocal: cru-z/-um = cru; lau-z/-em = llau; nu-rf-um = nu. 

La n\ gra-7z-um = gra; vi-zz-um = vi; ple-zz-um = ple; so-«-um — sò; taba-zz-um == 
tave. 

Una de les dues ll quan esta consonant doble no té lo sò palatal moll: costa-//-um = 
costal; meta-//-um = metal; crysta-//-um = cristal. 

Una de les dues cc\ flac-zr-um = flach; sac-zr-um = sach; suc-zr-um = such. 

Y una de les dues ss o tt\ nas-j-um = nas; congres-5-um = congrés; gut-/-um = gòt; 
raut-/-um = mòt. 


IL Evolució morfològica en la flexió nominal segons la «lley d’estalvi de forces» 

La lley d’estalvi de forces, que també ’s nomena del menor esforç , ve a completar 
la mampresa de la d’escursament; puix si esta té l’encàrrech de descapsar les paraules 
llatines, fent desaparèixer llur terminació, aquella pren la comissió de fer caure, per una 
part, certes vocals, certes consonants y certes sílabes en mig de dicció, y per altra, usar 
ab molta freqüencía de la sinèresis , a fi de simplificar del tot les paraules, donant, al 
meteix temps, d’esta manera, energia, dolçor y suavitat a la nostra llengua. 

Alguns filòlechs estrangers, eminències per cert en la ciència filològica, comprenen 
estes dues lleys baix la sola denominació de Principi d'economia. Entre ells podrem 
citar al inglès Sweet (History of English sounds) y al francès Paul Passy (Changements 
phonétiques) però nosaltres, per més claretat, y a fí de fer més fàcil este estudi, conti¬ 
nuarem en el mètodo que hem proposat. 

i . CT Desaparició de vocals tòniques. — Si bé es veritat que la llengua catalana con¬ 
servà per regla general, l’accent tònich en la meteixa sílaba del llatí; y d’ací la necessi¬ 
tat de permanèixer y conservarse les vocals enclavades dins la sílaba tònica, o al menys, 
trasformarse en altres, com vorem més en avant; emperò la lley d’estalvi de forces 
exigix que quant la vocal tònica vaja seguida d’altra vocal, es faça desplaçament o 
aplaçament en català y cayguen llavors dites vocals tòniques. Eixemples: 


mram = ma 

mz>os = mos 

mzas — mes 

parzetem 

= paret 

tzzam = tà 

, tzzos = tos 

tzzas = tes 

mallz’olum 

= mallol 

szzam = sa 

szzos — sos 

szzas — ses 

platzam 

= plaça 




Digitized by ^.ooQle 



254 


2. 00 Desaparició de vocals atòniques. — Les vocals atòniques que provenen de 
vocals breus llatines , desapareixen generalment al evolucionar la paraula en lo trànsit 
del llatí al català. Mes esta desaparició es feu de la manera siguient: 

Vocals pretòniques, siguent les paraules paroxítones y proparoxitones. 

a > Desaparició de la a: Comp-a-xatox-em = comprador; Mich-#-el-*7/z = Miquel; 
A-p\ax-ium — Biar; p-a-vox-em = por; a-poteca-m = bodega. 

b ) Desaparició de la e: Int-^-ranca -m = entranya; ver-^-cundia-wz = vergonya; 
/T-merita-a» = Mérida. 

c ) Desaparició dc la v. Civ-i-tat-em = ciutat; ac-i-ax-ium = acer; i-Mox-um = llur; 
d-z-rect-zzz« = dret = bon-z-tat-^w = bondat; sol-z-dat-zzz# = soldat. 

d > Desaparició de la o: Lab-o-xatox-em = llaurador; axb-o-xeta-m = arbreda; desa- 
b-o-xit-um = desabrit; o-xo\ogï-um = relonge. 

Y *> Desaparició de la u: Top-uAet-um = Poblet; man-zz-missor^zzz = marmessor; 
comp-zz-tator-É 7 /z = comptador; misc-#-lantia = mesclança. 

Vocals post-tòniques, siguent les paraules solament proparoxítones. 

a ) Desaparició de la a: Co\-a-ph-um -- còlp; mon-a-c-um = monje. 

b ) Desaparició de la e: Sol-^-a -m = sòla; paW-a-w — palla; v'm-e-a-m = vinya; 
naus-é’-a -m = nosa; taW-a-w = talla; hed-^-ra-w = hedra. 

c > Desaparició de la i: Senw-ta-jw — senda; canon-/-c -um — canonge; vir-z-d -um = 
vert; Major-z-ca-w = Mallorca; fem-z-ta-w = femta. 

d) Desaparició de la o: Vaxab-oAa-m = paraula; lep-0-re-zzz — llebre; arb-0-re-//z = 
arbre; ó\ab-o-\-um = diable; episc-0-p-zzz« = bisbe. 

Y f ) Desaparició de la u: Mex-u-la-m — merla; ung-u-la-m = ungla; pop-u-Vum = 
poble; vet-u-\-um = vell; ap\c-u \a-m = abella; vinc-zz-lu-wz = vincle. 

3. er Desaparició de consonants. — A conseqüència de l’escursament y de la pèr¬ 
dua de vocals, en els casos que ham vist, tingueren que desaparèixer també algunes 
consonants. Guardant l’ordre d’estes, segons els òrgues fonadors a que perteneixen, ens 
fixarem solament en les que ab més freqüència desapareixen. 

Entre les llabials desaparegué la b precedida de m: Cobixn-b-a-m = coloma; palum- 
b-a-m = paloma; um-í-ilic-zzw = melich. 

Y de les dobles en ha desapareixcut una, com: ab-£*at-?*# = abat; ap-/-robatio- 
nem = aprobació; aí-f-ect-um = afecte; oïf-ici-um m ofici., 

Entre les dentals desaparegué la d, precedida de n: Can-d-e\a-m = canela; fun- 
d-a-m — fona; \m-d-a-m = ona; fun-^-ament-zzw = fonament. Com també després d’haver 
influit en la palatalisació progressiva de la c : Ju-d-ice-m = juge; me-d-ic-um = mege; y 
de la / com aconteix en rail, de xa-d-u\-um. 

Pel meteix motiu desaparegué la t, com es pot vore per estos eixemples: Via-/-ic- 
um — viage; ro-/-ul-zzw = roll; per-/-ica-z/z = percha. Y en general sempre que estigueren 
dobles en desapareixqué una: Ad-d-ict-um = adicte; ad-d-icion-em = adició; gut-/-a-w = 
gota; vit-t-a-m = veta. 

Entre les linguals caygué la n seguida de s: Spo-n-sa-m = esposa; pe-n-s-um = pes; 
me-zz-sura-w = mesura; page-n-s-em = pagès; to-zz-soria-zzz = tisora. La/y la r , en alguna 
que altra paraula solta: ba-l-ne-um = bany; su-/-fur = sofre; co-r-pus = còs; etc. Y com en 
les anteriors, quan són dobles, ne cau una: Col-/-egi-zzz# = colegi; an-n-nunti-um = anunci. 

Finalment, entre les guturals, cau la c seguida de /, quan la paraula no porta e eufò- 
nica. Fa-c-t-um = fet; le-c-t-um = llit; profe-c-t-zz*/z = profit. Y la g entre dues vocals» 



Digitized by 


Google 



255 


xa-ga-m — rua; te-^-ula-/// = teula; le-g-al-em — lleal; ju-^-um = jou. Y quan estàn do¬ 
blades ne cau generalment una: Ac-zr-usativ-///// = acusatiu; ag-g-ressio-nem — agressió; 
ag-^-lutinatio-^w = aglutinació. 

4.* Desaparició de sílabes sanceres. — Quan la paraula tenia tres sílabes pre-tòni- 
ques ne caygueren dues: íxïgidi-tat-em =* fredat; do-w/-n-/-cell-#/« — doncell. 

Y en caygué una quan la paraula ne tenia dues ma-tu-ú-num = matí; di-gy-tal-ift* = 
didal; sim-///-cell-//w = sencill; \\o$-pi-X.a\-em = hostal; ú-ti-o-nem = tió. 

La sílaba tònica caygué: a > en los pronoms personals: //-li = li; il-la-m = la; //-lo = 
lo; //-los = los; //-las = les, y b > quan es una de les sílabes di o gi: pz-di-cul-um = poll; 
)adi-c\-um — juí. 

També cau una sílaba post-tònica quan la paraula ne té dues: úi-gi-t-um = dit; so-//- 
d-uin = sòu; cau di-ca-m == coca; ïx\gi-d-um =- fred; un-de-ci-m = once. 

Y finalment, en el llenguatge familiar cau una sílaba per afèresis, tratantse de noms 
propis: C/tris-phor-um = Tòfol; An-toni-um = Toni; iW-colau-/// = Colau. 

5* 1 sinèresis. — Altre dels efectes de la lley d’estalvi de forces es la sinèresis tant 
freqüent en la nostra llengua. Esta figura té son aplicació en l’article y en els pronoms 
personals, sobre tot. 

S’usa en l’article quan va precedit de preposició o conjunció. Assi dihem: del, al, 
pel, pal, dels , als, pels, pals, sils; en lloch de, de el , a el, per el, pera el, de èls , a els, per 
els, pera els, si el y si els. 

S’usa entre els pronoms meteixos quant són complementaris, dient d’esta manera: 
w el, tel, sel, mels, tels, sels; meu, teu, seu; lil, lils, liu, meu, teu , seu y lin; en lloch de 
me el, te el, se el, me els, te els se els; me ho, te Jio, se ho; li el, li els, li ho; me en, te en, 
se en y li en. 

També s’usa entre ’l verb y el pronom quan aquell acaba en a, e, i: Eixemples: 
àmam, còmpral, ómplit, creures, pbrtals , obriu, vèndren; en lloch de ama me, compra el 
o lo, ompli te, creure es o se, porta els, obri ho, vendre en; la qual pronunciació seria com¬ 
pletament contraria al geni de la nostra llengua ademés d’oposarse a la tendència tan 
natural del estalvi de forces. 


UI. Evolució morfològic^ en la flexió nominal segons la "lley d’eufonia" 

Si bé es veritat que, per mig de les lleys d’escursament y d’estalvi de forces, es con- 
seguí reduir els elements formatius de les paraules catalanes y simplificar d’esta mane¬ 
ra la llengua, no era prou, emperò tot açò pera que les paraules quedaren completa y 
perfectament formades sense l’ausili y ajuda d’alguna de les altres lleys fòniques; puix 
era d’absoluta necessitat que’s trasformaren entre sí, tant les vocals com les consonants, 
que estes es convertiren en aquelles y aquelles en estes per mig dels fenòmens morfolò- 
gichs nomenats vocalisació y consonantisaciò; que s’afegiren, d’en quant en quant, algu¬ 
nes lletres, que reaparegueren certes consonants caygudes per l’efecte del escursament 
que canviaren altres de llòch per la metàtesis, y que s’entroduiren altres modificacions 
a fi de restablir l’equilibri de forces, perdut per efecte de les dues lleys anteriors, y 
obtinguera, de esta manera, la nostra llengua eixa suavitat y eixa harmonia que tant la 
caracterisa. Era indispensable en fí, la intervenció de la lley,d’eufonia per continuar y 
poder completar la mampresa de les d’escursament y d’estalvi de forces. Vejam donchs 


Digitized by ^.ooQle 



ara com s’efectuaren cada hú d’eixos fenòmens eufònichs, en la evolució de les paraules 
catalanes. 

Transformació de les vocals. — Les vocals catalanes, en llur evolució morfològica 
unes vegades es trasformaren directament , altres inversament y y, en no poques vegades, 
d’una manera indirecta , a conseqüència de l’influència de les consonants y d’altres 
vocals que van darrera d’elles. 

Quan la a es transforma en e y la e en /, la i en o y y la o en u la evolució es diu 
directa o progressiva. Quan la u es convertí en o , la o en /, la / en e y la e en a y la evo¬ 
lució es im>e?sa o regressiva; y quan llur transformació es deguda a l’influència d’altres 
lletres, es dirà indirecta o casual. 

La evolució progressiva de les vocals catalanes té lloch en sílaba tònica, si la 
paraula llatina es proparoxítona : Yl-a-cït-um = pleit; sp-^-cul -um = espill: fen-/-cul- 
um = fenoll: o-cul-lum — ull. 

La regressiva s’observa també en sílaba tònica, mes sols en paraula paroxítona : 
f-^rca-m = forca : n-o-ct-em = nit: p-i-\-um — pèl: e-qua-m = aca. 

La tercera, o siga, la indirecta o casual aconteix tant en sílaba tònica com atònica 
y ja siga la paraula paroxítona o bé proparoxítona; y es motivada : primer, per Tin¬ 
fluència de les consonants seguients; segon, per rahó de conservar l'equilibri en la 
meteixa paraula; tercer, per efecte de la vocalisació ; quart, per la reaparició d’alguna 
consonant; quint, y per la posició de les meteixes vocals, açò es, si son pre-tòniques o 
post-tòniques. 

Evolució indirecta en sílaba tònica . — La a es trasforma en e per a) influència 
d’una palatal: Mad-tf-xa-w = madeixa : f-a-sc-em = feix : t -a-x-um- = teix : b > per 
efecte de la vocalisació : gr-^-v-em = greu, y C) per la desaparició d’una c: tx-a-ct-um 
= tret: f-a-ct-um = fet. També’s converteix en o per l’influència llabial: r-a-vea-w 
= còva: 

La e a > en a per l’influència dental: S-r-tabi-w = Xàtiva, b > per la desaparició de la 
c : conf-e-ct-um — confit: y c) en o per l’influència dental: t-e-sc-um = tosch. 

La z es transforma en e y a ) per l’influència lingual: l-/-nte-«w = llenç; v-i-rid-um 
— vert y b) per l’influència palatal: ov-z-cula;// = ovella : corn-z-cula-/# = comella : 
aur-z-cula-z/z = orella. 

La o a > en e , per efecte de la vocalisació : v-o-c-em = veu, y b > en u per l'influència 
llabial y palatal: oct-0-bre-w = octubre; c-o-xa-m = cuxa. 

Y la u en e y a ) per efecte de la vocalisació : cr-#-c-em = creu; y b > seguida d’altra 
u : t-u-um-teu; s-u-u-m = seu. Y en o per l’influència palatal: cusc-a-lia = coscolla. 

Evolució indirecta en sílaba atònica. — La a a > en e : m-tf-tallea-;// - = medalla : 
axi-a\-em — ànech : or g-cL-num — orgue: coph -a-num cove : Steph-a-num — Esteve; — 
b > en i,: 1 -a-be\l-um = llibrell; — c > en o\ a-pzxi-um = obert: paxnp-a·num = pàmpol, 
y d) en u : s-a-cchax-arium — sucrer : s-a-xcit-um = surgit. 

La e , a > en a : t-^-lonar dum — taloner : t-e-xxos-um — tarròs : v-e-rxuca-m = barru- 
ga; b > en/: d-r-nar-z#//z = diner : f-é·-nestra -m finestra: oxd-e-utn = ordi: ol -e-um; 
oli y c ) en o : e-focat-um = ofegat. 

La /, a > en a; Silvatic-um = salvage : b-i-xxet-um = barret; = b > en e; man-/-ca-m 
mànega; l-i-go-nem = llegó : tx-i-fol-ium = trèbol: oxd-i-nem = orde : marg -i-nem ~ 
marge; y c > en o: fen*/-cular -ium = fenoller : nub-z-1-///// — núvol: /-mplet-irw = 
omplit. 


'\ 


Digitized by ^.ooQle 




La o, a > en a : n-o-vacula-m — navaixa : co-fíe-um — cafè : p-0-st-coll -um = bas- 
coll; b > en e : r-<?-scid-/*/« — reixiu : catal-<?-g-/*/# = catàlech : prol-0-g-/*/# = pròlech : 
p\ú\o\-o-g-um = filòlech; — c > en i : t-tf-nsoria-/# = tisora, y d > en u : c-0-chlear-^ = cu¬ 
llera : co-gnat-um = cunyat. 

Y la tí y a > en i : j-#-niper-i*/// — ginebre : 't-#-press-um = ciprer; y b) en o : j-u- 
ventut -cm — joventut: ill-/*-d = lo. 

Els diptongs y vocals compostes es trasformen generalment en llurs intermiges : 
lai-c um — Uech : aux-um = or : d-iu-xr\-um = jorn. 

Efecte de Tequilibri de forces. — Per rahó de l’equilibri de forces, quan la tònica ha 
segut trasformada, la atònica sòl gendre la mateixa forma : S-r-tab-z-/# =*= Xativa; c-^-r-r- 
um = ciri: t-u-xt-u-xe-m = tòrtola. Lo mateix passa quan la pre-tònica s’ha trasformat; 
a-spaxx-a-g-um = espàrrech. 

Trasfarmació de les consonants . = De dues maneres es trasformaven les conso¬ 
nants catalanes, en llur evolució morfològica per exigències de la lley d’eufonia. 
Primera: entre germanes y afines, o siga, entre les que perteneixen a un mateix orgue 
fonador. Segona : entre estranyes o causa de l’influència d’altres consonants, vehines. 

Trasfarmació entre germanes y afines. — La b a ) en m: Jaco-b-um = Jaume : cau- 
na-b-em -- cànem; b > en/: gíb-b-am = gepa; c) en gle-^-a-w = gleva : ta-b-a-num 
= tave. — La f en b : txifolium — trèbol. — La m en b ; m-exenda-m = berena. — La 
p en b : o-/-era-/// — obra : p-ic-um — bec, y en v : ca-/-all -um = caball. — La r en b : 
v-\it\\-um = bedell, y en/: cor -v-um — corp. 

Dentals. — La d en t : solicitu -d-inem fes solicitut: plenitu dinem — plenitut; y la 
/ en d : pe-/-ra-w = pedra : ca-t-exi-am — cadena. També la /, unes vegades en c: pru- 
den-/-ia-w prudència : Valen-/-ia-/# = València, y altres en ç: pla-/-ea-7//= plaça: ma- 
/-ea-/# — maça. Y la c en ç : fel Vc-em — feliç : \an-c-ea-m = llança. 

Linguals. — La / en n : 1 -ibeWum — nivell, y en r : li-/-i-#7# = lliri, y la r en /: 
a-r-atr-um = aladre. — La n en /: pampa-#-/*/// == pàmpol. 

Guturals. — Laceng: a-r-ut-um = agut: se-c-un-dum = segón; y la g en c : cata- 
lo-^-um = catàlec o catàlech. — La ch en q : paxo-ch-\a-m = parròquia : Mi-ír//-ael-*7# — 
Miquel. — Y la q en c y g: quaxe ^ car : aquúatn — àguila. 

Trasformació entre estranyes. Llabials. — La /; en les palatals g y j\ per l’influència 
de la e : ru-^-um — roig : 'ru-^-a-/# — roja ; y en la gutural ch : super -b um — soberch. 

‘ —La m en la lingual n : se-/#-ita-/// = senda : meu -m = mon ; tuu-/// — ton : suu-/# ~ 

son. — La / en la lingual l : male-a-/-t-//w — malalt. — Y la v en la palatal j, per l’in¬ 
fluència de la i: plu-zv-a-/// — pluja. 

Dentals. — La d , a > en la lingual /: cica-Y-a-m = cigala : cau-Y-a-w — cola : o-d-or- 
em-- olor; b > en les palatals g o j\ per l’influència de la i: me-di-um == mig: me- 
di -am mija; y c) en la gutural ch : nu-rf-um — nuch. — La t en la gutural ch : anat- 
t em = ànech : gemi -t-um = gemech. — La s en x , a > per sí meteixa : S-etabiw — Xà¬ 
tiva : Syxupum = xarop, b > per l’influència d’altra s : ba ss-um — baix; c > per l’influèn¬ 
cia de la dental /: que-j/a (plural de questum) = queixa; d > per l’influència de la den¬ 
tal c : pi sc-em = peix : fa sc-em -- feix y e > per l’influència de la llabial p : i ps-e ~ eixe : 
ips-a — eixa : hac — i-ps-o = això : ca-ps-a-m = caixa, etc. — Y finalment es trasforma 
en ch explosiva : singult-///// = chinglot: j-ibilant-<?/// --- chiulant. 

Linguals. — La / en la palatal//, a) casu-/-a-/# = casulla : ba-/-oena-/# = ballena; 
b> per l’influència d’una llabial: tri/-u-/-um — trill: mani p-udum = manoll; c > per l’in- 


Digitized by ^.ooQle 



258 


fluència dental: x^-d-w-lum = rail: xo-t-u-l-um = roll: ve-/-u-/-«;« = vell; d ) per l’in- 
fluència lingual: femi-«-u-/-a-w = femella; e > per l’influència d’una gutural: perwr-u- 
/-um = perill; coz-g-ud-um — cuall: te-^-u-Z-a-w = tella : co-rA/-esre = cuilera, y 0 per 
l’influència d’una de les dues vocals palatals e , i : pa-Z-^-a-m — palla : ta-Z**-a -m = talla : 
fi-Z/-a-w = filla : mu-li-zx-em = muller : me-li-ox-em — millor. — La « en ZZ palatal per sí 
meteixa : stuvm-n-utn estornell; sogall, del gaèlich suga-#. En ny, a > per sí meteixa : 
scruti-#-a-tor-em = escodrinyador; b >per l’influència de les vocals**, i, vi-ne-a-m = 
vinya : se-ni-ox-em = senyor : pi-^-a-w — pinya : ju -ni-um — juny;- c ) per l’influència 
de la llabial m \ d&-mn-utn = dany; d > per l’influència d’altra n : ann-um = any : ca- 
nn-am — canya y e > per l’influència de la gutural g, ja siga la palatilasació progressiva , 
com en : si-^-a = senya, o regressiva com en : fx-ng-ïïÀVeam (de fingere = íènyer) = 
fenyible. 

Guturals. — La c es trasforma en la lingual n : pi-*:-tura-w = pintura. En la palatal 
explosiva ck, per ella meteixa: plan-r-tf-w = plancha; b > per l’influència de la/, ja 
siga la palatilasació progressiva, com en, per-/-i-£-a-/# = percha; o bé regressiva, com en 
pun-*:/-a = puncha : c > per l’influència de la i : fa-<f/-a-/# = facha . 

També es converteix en la palatal per l’influència de la /: nova-£-u-/-a-w = na- 
vaixa; y en la palatal^, a) per ella mateixa: canoni-r-#w = canonge; W per l’in¬ 
fluència de les dentals dyt: me*í/-k-um = mege : }u-d-i-c-em — juge : impa -ct-um — 
empaig : forma -tic-um — formage. — La g en la palatal j, a > per ella meteixa : pla-^-a- 
m = plaja, y b > per l’influència de les vocals **, /,: spon-^’-a-m esponja : corri-^7-a-;« 
=correja : Ge-oxg\-um — Jordi. —La ch en les dentals c y ç : chi-xwxgx^-tn — cirujia : 
bra -ch-i-utn — braç. Finalment: la q en c y en la ç : ^uin-^ue = cinch : la -q-ueum = 
llaç. 

Efecte de la vocalisació. — Moltes consonants, al evolucionar la paraula en son pas- 
sage del llatí al català, s’han trasformat en les vocals i o y y també en la u r per ser pre- 
cissament les més vehines a les consonants. 

Es trasformaren en i o y les guturals c y g: íxuc-c-t-um — fruit: co-c-t-um = cuit : 
o-c-t-o = huit: xe-g-em — rey : le-^-em = lley. Y les dentals d y t en la y : rem e-d-ium 
^remey; spa-t-ium = espay. 

Es trasformaren cn u , a) les llabials b, p y v: se-b-um = seu : para-^-ola-w — parau¬ 
la : cz-p-tuv-um = cautiu : ca-/-itell-/*»z = caudill: xiz-v-em = nau : ú-v-um = riu; b > les den¬ 
tals dyt: gxa-d’Um — grau: pe-d-em = peu : p\i-t-eum =~ pou : pala -t-ium = palau : 
pr e-t-ium = preu y c * les guturals c y g: pz-c-em = pau : vo -c-em = veu: d e-c-em = dèu : 
ju-g-um = jou. 

Efecte de la consonantisaciò. — En la meteixa evolució morfològica, les vocals /, u 
es trasformaren en g o j y v respectivament: H-i-exoxxx-mum = Geroni: i-as-px-dem — 
jaspe: lev-/-ar -iutn — lleuger : xxim-u-zn-tem = minvant. 

Afegitura de vocals. — La a s’afegí de dues maneres : prostètica yparagògica. 

Prostètica, solament en lo llenguage vulgar. Així diem : Aixaló, Aixàtiva, aixo- 
neta, aixarop, aixàbega; en lloch de Xàtiva, Xaló, xoneta, xarop, xàbega. 

Paragògica, a) quan, fet l’escursament, la paraula femenina termina en diptong 
consonàntich : febr -im = febr-a : socx-um = sògr-a : ciner-*v// = cendr-a; b) quan, fet 
el meteix escursament, acaba en st la paraula femenina : fust -em — fust-tf : pest-^w «=• 
pesta : vest-em = vest-#, y c > quan termina en dues consonants de difícil pronunciació : 
pantic-**;// = pancha : mant -um = mant-*7. 


Digitized by 


Google 



259 


La e eufònica s’afig de tres maneres : Prostètica, epentetica y paragògiça. 

Prostètica, sempre que la paraula llatina comence per una s líquida, o siga, seguida 
d’altra consonant: — escala : spina-z// = espina : spica-w = espiga. 

Epentètica, en t-^-ua, t-^-ues, s-^-ua, s-^*ues, del llatí tuam, tuas, suam, suas. 

Paragògiga, a) quan, fet l’escursament, termina !a paraula uel tema en u per o ), 
en diptong consonàntich : templ -utn = temple : nigr -um = negr-^ : candelabr-#w = 
candelabr e : zsXx-uni = astr-^; b > quan, perduda la terminació, per l’escursament y des¬ 
apareguda la vocal post-tònica per l’estalvi de forces, termine també la paraula en dip¬ 
tong consonàntich: diab-0-/-zm = diabl-<?: soc-^-r -tim — sogr-^ : tabernac-«-l-#z« = taber¬ 
nacle : vinc-u-l-am = vincle; c) quan termina la paraula en st : ist rum — este : Christ- 
um = Criste; d > quan acaba la paraula en chiulant suau : viaticu -um = viage : ficat- 
um = feg-é': silvatic-ww = salvage, y en general sempre que la paraula escursada 
acabe en una o dues vocals de difícil pronunciació : asi -num — ase : opt -um = apte : 
act -vm = acte : sign -um = signe : pleonasm-/*w = pleonasme : hymn -um — himne. 

També ’s conservà la e eufònica llatina en los casos siguients. a ) quan en noms 
pertanyents als temes consonàntichs, o siga, a la tercera declinació, segons la Gramà¬ 
tica tradicional, desapareix la vocal post-tònica després de fet l’escursament: arbe-re-/// 
= arbre : nobe-le-/// = noble; b ) en els noms grec-llatins en que desapareix la t del 
diptong tr : ma-Z-r e-m = mare : pa-/-re-;// = pare; c > quan la radical dels noms pòrte la 
sílaba fic \ artifice-m = artifice : pontifice-z// = pontífice, y d > quan, fet l’escursament 
termine la paraula en una o dues consonants de difícil pronunciació : turr -em = torre ; 
turp-rw = torp-* : urb em = orbe. 

S’afig la i eufònica, a ) devant de la x palatal, encara que no es esta la costum en 
totes les regions ahon es parla esta llengua : e-x-emp\-um = e/xemple : ipsa= eixa : 
pïs-cem = pe/x, y b) davant de la g palatal, quan està a la fi de dicció: studi -um = 
estu*/-g : gaudi-K/// = go/-g. 

L’afegí la o eufònica quan, fet l’escursament, acabava una paraula masculina en una 
deies chiulants c, ç , s, g,j, o x y s’havia de formar el plural, a fi de sonar també la s 
dessinencial d’este número : cetac e-Utn — cedaç, plural, cedaç^s : pass -utn = pas = 
plural, passes : ips um — eixe, plural, eixos : fase -em = feix, plural, feixes. 

Esta o pot considerarse com etimològica en els noms del tema en o : ta x-um = teix, 
plural, ta x-os = teix-o-s ; però no quan la chiulant siga temàtica, o pretemàtica en el 
tema en u : pis -cem = peix, plural, pisc-*\y ■= peix-o-s : flexum = fleix, plural, flex-#-s = 
fleix-o-s. 

També s’afig, tant en singular com en plural, quan, fet l’escursament, termina la 
paraula en els diptongs consonàntichs dr, tr o en dues consonants de difícil pronuncia¬ 
ció : quadr -um cuadro : metr-///// — metr o : ferr-um — ferr-o : manc -um = manc-o. 

Quan, en los noms femenins, la c pretemàtica es canvia en g> com la a temàtica del 
plural es trastorma sempre en e, pera que la g conserve lo mateix sò del singular, l’eu- 
fonia reclama llavors l’admissió d’una u entre la g y la e : manica-w = màne-^-a, plu¬ 
ral, màn e-gues : amica-/// = ami^-a, plural, ami -gues. Lo meteix aconteix quan la c es 
trasforma en q : musca-w = mosca, plural, mos-^z^-s: bucca-w = bo-r-a, plural, bo -ques. 

Finalment, s’afig una u eufònica en me-^-a, de mea-w y me-zz-es, de meas. 

Afegitura de consonants. — Per exigències d’esta mateixa lley s'han introduit certes 
consonants a fi de fer més suau y harmoniosa la paraula. Per no estendres tant notarem 
solament l’ús de la b de la d y de la n. 




Digitized by VnOOQle 




2 Ó0 


S’afig la b després de sa vehina la m : camera-;;/ = camb-r-a : ram^-la, del àrab 
ramla. — La d després de la dental n , y davant de la r : tener um = ten-//-re : gener- 
ion = gen-rf-re : ciner -cm = cen-//ra. — S’usa la n , *> davant d’una dental: missatic-#/// 
= me-»-sage : ccemeteri-///# = ceme-;/-teri: pass*#/# =«■ pa-//-sa, y b ) davant d’una gutu¬ 
ral: nec-un-z//// = ni-/z gu : locust atn~=* lla-zz-gosta. 

Y en fi, s’afig una n eufònica entre la preposició // y l’article el , el pronom personal 
ell y hu dels demostratius aqueste , aqueixe y aquell , com en estos eixemples : A-7/-el 
final de dicció. £ Perquè parles a-//-ell?No li pegues a-/z-aqueste pobre ancià, ni'a-»-aque- 
lla pobra vella. 

Reaparició de certes consonants . — També demana la lley d’eúfonia que reapareix- 
quen les siguients consonants, perdudes per exigències del escursament: la n pretemà- 
tica en els plurals : gra -n um = gra, plural, gra-w*s : ma -n-um — mà, plural, ma-w-s : bo- 
n-utn = bo, plural, bo-w-s; en els diminitíus, aumentatius y demés derivats : pl e n-um 
— ple, ple-/z-et, ple*//-ot, ple-w-or: plan um = pla, pla-w-et, pla-w-ura, etc. y quan la n es 
temàtica : pa -n-em = pa, plural, pa-«-s : sermo -n-em = sermó, plural, sermo-//-s : virgi- 
= verge, plural, verge-/z-s : homi-^-^ = home, home-»-s. — La v pretemàtica en 
els derivats : vi -i>-um =. viu, vi-r-et, vi-/;-ot, vi-v-or. — Una s desapareixcuda en singular 
torna a aparèixer en el plural y en els derivats : pas -sum — pas, pas-j-os, pas-^-et, pas-i*- 
ot, pas-j-era. — La d , en els derivats també: cru -dum = cru, cru-//-et, cru-//-ot, cru-*/-or, 
cru-//-ea : gran-dem = gran, gran-//-et, gran-//-ot, gran-í/or, etc. 

Per donar fi a les aplicacions d’esta lley morfològica, sols farem notar, ademés, lesr 
dues particularitats siguients : 

A fi d’evitar l’encontre de la a y de la u y suavisar la pronunciació, s’usa l’article 
femení la en lloch del masculí lo davant de un, en esta y altres frases paregudes : tos 
fills han estat en ma casa y la un a l'altre s’en han dit de bones. També sol dirse : l % hu 
a Valtre. 

L’altra particularitat que volem fer present consistix en l’ús de les formes masculi¬ 
nes, en lloch de les femenines, en els adjectius possessius, quan el nom femení comença 
per a o per //, a fi d’evitar la cacofomia : mon ànima : ton amistat : son harmonia . Y 
quan no ’s vol usar d’estes formes s’acudix a les pronominals : meua , teua, seua, 
dihent: la meua ànima , la teua amistat , la seua harmonia. 


IV. Evolució morfològica es la flexió nominal, segons la «lley de distinció» 

Despullades d’eixa manera les paraules per mig de les lleys fòniques, d’escursa- 
ment y d’estalvi de forces, y modificades, al meteix temps, per efecte de la d’eufonia, 
moltes d’elles, que en llur orige tingueren distinta íorma, vingueren a confondres entre 
elles, com aconteix en mod -um y mutt mm que, aplicades les dites lleys, romania mot 
pera les dues. Este inconvenient desaparegué fent l’aplicació de la quarta lley fònica 
nomenada de distinció . En virtut d’esta lley fou conservada la dessinència característica 
del plural, s’entroduí l’article, tant lo definit, com lo indefinit; foren admeses. algunes 
vocals y consonants, s’adoptà distinta vocal per distingir lo gènero; es canvià la vocal 
eh alguns casos y s’acudí a moltes altres modificacions, a fi d’evitar tota confusió en les 
paraules, després d’haver passat per tota evolució morfològica. 


Digitized by VnOOQle 



2ÓI 


I. CT Conservació de la dessinència característica del plural. —Tant els noms mas¬ 
culins com femenins conservaren invariablement la dessinència característica dels plu¬ 
rals llatins : rosa .y = rose-^ : angel-0-5 = angel-j : amore-.y = amow : cantu-j = cant-j : 
seri e-j= sèries. 

Alguns mots que, desde ’l bresol de la llengua prengueren ja la dessinència del 
nominatiu o genitiu del singular, romangueren invariables en plural; perquè com era 
una meteixa la dessinència d’aquells casos y la del acusatiu del plural en los noms lla¬ 
tins, cap de distinció se seguia conservant també la de este número : Eixemples : pul- 
vi-í=la pol-j, plural, les pokr : tempu -s= el temp -s, plural, els temp-.y. A esta classe 
perteneixen també els femenins grechs 41 atins paroxitons acabats en is : thesi-^ = 
tèsi -s aphaeresi-j = afèresi-j. . 

Els neutres llatins, com deixaren de serho en llur passage a la nostra Uengua, pren¬ 
gueren la dessinència característica dels plurals, comuna als masculins y femenins, o 
siga, la s, que afigiren simplement al singular escursat: templ-#w = temple, plural, 
temples: mar-^=mar, plural, mar-j : cap-#/= cap, plural, cap%y. D’esta classe deuen 
exceptuarse els neutres en ma , perque estos, a imitació dels femenins del tema en a , 
canvien esta vocal en la, e, després d’haver afegit la s dessinencial: dilema, dilenw\y: 
sistema, sistenw\y; problema, problema. Lo meteix succeeix en els femenins formats 
de plurals neutres: signa = senya — senyes: folia—fulla — fulles: cilia == cella — 
celles : ligna =— llenya — llenyes. 

2. 00 Admissió de íarticle. — Així com retenint la s , dessinència característica del 
acusatiu plural llatí, distinguiren els nostres antichs lo número singular del plural; de 
la meteixa manera, valentse de certes partículespronominals, que s’han nomenat arti¬ 
cles , pogueren diferenciar cascú dels casos entre sí, d’eixos meteixos números. Eixes 
partícules o formes pronominals foren tretes d’esta manera : escursant la forma mascu¬ 
lina del llatí ill -unt, romangué il, trasformada en el, segons la lley d’eufonia : la qual 
forma fou aplicada als nous masculins singulars. Escursant de la meteixa manera la 
fornia illa-w, romangué illa trasformada en la per afèresis segons la lley d’estalvi de 
fòrces: la qual forma fou aplicada als noms femenins singulars. Mancava altra forma pera 
el gènero neutre, y llavors tiraren mà de la forma llatina neutra illud . Per mig de la 
lley d’escursament desaparegué la d ; per la d’estalvi de forces la sílaba inicial il, y per 
la d’eufonia es trasformà la u en o , romanent de illud , lo : la qual forma fou aplicada als 
noms neutres y també en no poques vegades als masculins singulars. 

Pera formar els articles plurals seguien lo mateix procediment que en les demés 
paraules declinables; açò es, afegint la s pera les formes masculines y canviant la a en 
*, ademés, en la femenina, romanent els y los pels masculins y les pels femenins. Tam¬ 
bé usaren els antichs les formes ell, ells y li, en lloch de el, els y los com nota el 
P. Nonell. 

Y per determinar els objectes d’una manera indefinida, es valgueren de les formes 
llatines : u -num, una-;//, unos, unas, les quals escursades donaren ú o Au, una, uns y 
unes. 

Finalment: també usa nostra llengua altres formes, encara que no són tant univer¬ 
salment empleades, y són : es, ets ; so , s\ sos ; sa, ses y les pronominals en y na. (Alco¬ 
ver, Qüestions de llengua, etc., pl. 448.) 

3- er Admissió de vocals distintives. — La a. Repugnant als nostres antichs tindré 
que donar una meteixa terminació al masculí y femení en certs adjectius provinents 


Digitized by ^.ooQle 



2Ó2 


dels llatins que’n tenen una sola, feren la distinció, àdmitint una # pels femenins, com 
passa en : Valent-^/// = valent, valent-# : dolent-^//* = dolent, dolent-# : paren t-em = 
parent, parent-#. 

La e. — Per la mateixa rahó, en los noms llatins en istam que en .llatí pertanyen als 
dos gèneros, romangué la # pels femenins y se va admetre una e distintiva pels mascu¬ 
lins : Baptista-w = Batist# y Batista : calvinista-w = calvinist# y calvinista. 

La i. — També ’s tirà mà d’una i per diferenciar unes paraules d’altres. Escursant, 
per eixemple, a v-um y a v-em romania av y per mig de la lley d’eufonia au ; per lo tant 
la confusió no podia ser més manifesta. Per evitar puig este inconvenient afegiren una 
/ al a v-um escursat y romangué avi, establintse d’esta manera, perfecta distinció entre 
les dues paraules propostes. 

La o. —> Al principi del escursament de les paraules catalanes, els noms singulars 
acabats en s o c, no ’s diferenciaven en res del plural, al menys fonèticament parlant: 
pel qual motiu s’afigí una e entre la s o ç final del singular y la s dessinencial del plu¬ 
ral. Esta e> al meteix temps que era eufònica, servia per distingir perfectament el plural 
del singular. «Aquella indistinció — escriu Mossèn Antoni Alcover. (Qüestions de 
llengua, etc. pl. 426.) que ocorria lo mateix amb els temes acabats en ç, duya molts de 
petjuys, y l’instint de la llengua per forsa hi havia de proveir. 

«Aquest instint per la lley de distinció, introduí devers el sitgle XIII l’hàbit de distin- 
guir el plural del singular de tals noms afegint una e eufònica....» Mes hi havia un altre 
inconvenient que era la confusió del masculí y femení en els adjectius, com en: expres¬ 
ses , mijes y dolces , grosses, etc. Este inconvenient, emperò, desaparegué ab l’admissió 
d'una o distintiva que substituí a dita e , fent els meteixos adjectius, expresses, mij^s, dol- 
ços y grossos pels masculins plurals. »Pero 'n romania una altra indistinció, proseguix 
Moss. Alcover, entre la terminació femenina y la masculiua dels adjetius de tema aca¬ 
bat en s y qualcun en j. (Els franceses, les franceses, els pageses, les pageses, etc.) això 
era també un inconvenient per la llengua que ’s toca am les mans dins els nostres mo¬ 
numents d’aquells sitgles (xm, xiv y xv). L’instint de la llengua hi havia de proveir, y 
així se va fer. Aquest instint aplicà a n’això la lley de distinció y va introduir l’hàbit de 
distinguir els plurals masculins dels femenins, reservant per aquets la e eufònica 
adoptada anteriorment per diferenciar els plurals dels singulars y convertint tal e 
amb<? pels plurals masculins. D’ont resultà: els francesos, les franceses, els pagesos, les 
pageses, etc.». 

En los adjectius donchs que, fet l’escursament acabaven en consonant chiulant, ja 
fora dental o palatal, s’afegí una 0 distintiva pels masculins; romanent els femenins abla 
e eufònica, que era al mateix temps distintiva: fals um = fals, plural, fals#s y falses; dulc- 
em — dolç, plural, dolços y dolces; ílu x-utn = fluix, plural, fluix#s y fluixes; rub-* 7 /w 
= roig, plural, roj#s y rojes. 

4. 1 Afegitura de distinta vocal pér diferenciar lo genero. — Quan escursades dues 
paraules distintes en gènero romangueren en la meteixa forma, s’afegí e pels masculins 
y # pels femenins a fí de diferenciarlos; socer -um (socr) = sogr^: socx-um (socr)=sogr#. 

Canvi de vocals per fer la distinció. —A voltes, fet també l’escursament en dues pa¬ 
raules, y després d'haver funcionat en elles les lleys d’estalvi de forces y d’eufonia ro- 
romanien idèntiques, en quant a llur estructura material y es féu la distinció, canviant 
una vocal per altra, en una d’elles: grad-//w = grau; grav-^w = greu; pell-^w = pell: 
pedicul-#;# = poll. 


Digitized by ^.ooQle 



2 Ó 3 


Us de varies formes pera una paraula llatina. —D’una meteixa paraula llatina, lo 
català ne sabé traure varies, distinguintles entre elles per etecte de la lley de distinció y 
l’ajuda de les altres tres. Assí de tegulaw, tragué teula, tecla y tella: de regula;//, re¬ 
gla y rella, etc. 

Possitius catalans formats de diminutius Uatins. —Al tindres que escursar certes 
paraules com ap -em (au); ov-etn (ou): aur -em (or), resultaren confondides ab a v-em (au); 
o \-um (ou) aur -um (or), que escursades donaven la meteixa forma; per lo qual es ve- 
gueren precisats a valdres de diminutius llatins: apicula-/// = abella; ovicula-w = ovella 
y auriada-w = orella, establintse d’esta manera perfecta distinció entre unes y altres 
paraules. 

Distinció entre adjectius y pronoms possessius. — El català distinguí entre els adjec¬ 
tius y pronoms possessius trahent dues formes molt distintes de la meteixa forma lla¬ 
tina, comuna a uns y a altres. Per mig del simple escursament'de la dessinència carac¬ 
terística y modificant un poch la rel, formà el pronom possessiu, ab el dos gèneros y 
números d’esta manera: de meu-w, mea-w = meu, meua' y meva: de tuu-w, tua-w — 
teu, teua: y de suu-///, sua -m = seu, seua y seva pera les tres persones singulars respec¬ 
tivament; los qual fan un plural meus, meues, meves; teus, teues; seus, seues, seves. 

També ’s formà l’adjectiu possessiu conservant la dessinència característica, encara 
que un poch modificada, puix es va canviar la m en n per lo gènero masculí; trasfor- 
mant, al meteix temps, la rel, d’esta manera: de les meteixes formes llatines dites ro- 
mangué mon , ma pera la primera persona; ton, ta pera la segona y son, sa pera la ter¬ 
cera; fent en plural respectivament mons y mos; tons , y tos; sons y sos, advertint que 
es més usada la segona forma que la primera. 

Y per distinguir en la tercera persona lo número de possehedors, s’usen també les 
formes; llury llurs , comunes als dos gèneros, referintse a molts possehedors: de la 
meteixa manera que l’italià y el francès dihuen: loro y leur, formes tretes, lo meteix 
que les nostres del llatí: illorum . 

Moltes altres aplicacions fariem d’esta lley de distinció, si no tinguerem por d’eixir- 
sendels llímits, tan reduits quals son els del desenroll d’un Tema per un Congrés que 
no deu ser altra cosa qu’el començament d’una sèrie que s’en deuràn fer per portar a 
ca P 1 ° gran pensament del Illustre Mossèn Alcover. Y ab açò donarem fi a la primera 
part d’este treballet, passant de seguida a la segona, que no es menys important que 
aquella, en lo gran y espaciós camp de la Morfologia Catalana. 


SEGONA PART 

Evolució morfològica en la flexió verbal catalana 

Les meteixes lleys fòniques que intervingueren en la evolució morfològica de la 
flexió nominal, prengueren part també en la verbal, succehintse exactament los metei- 
xos fenòmens que en aquella. No es lo nostre intent analisar, hu per hu, cascú d’eixos 
fenòmens, ab los detalls y menudències que ho ham fet en la primera part; serà prou 


Digitized by LiOOQle 



2Ó4 


que fem algunes observacions, en comprovació de lo que anem dihent, y dirigir ense- 
guida nostra vista al objecte principal d’esta segona part, que serà estudiar les trasmu- 
dances morfològiques en tota classe de verbs en llur passage del llatí al català y donar 
a conèixer, al meteix temps, les formes verbals més usades en aquesta llengua. 

Lley descursament. —Per mig d’esta lley, desaparegué de tots els verbs llatins, al 
passar al català, la dessinència personal de la primera y tercera persona singular de 
tots los temps; amaba-/« == amava: amaba-/ = amava; la simplificà en les tres perso¬ 
nes del plural: ama-^j = ama -m o ame-w: ama -tis = amà-# o amè-#; ama -nt — am e-n: 
va perdre la característica temporal en algunes persones de certs temps: ama-w-/ = amà; 
y va fer desapareixer la lletra temàtica en no pochs verbs, fentlos irregulars: de sent/-re, 
ell sent. 

Lley d estalvi de forces. — Per efecte d’esta lley varen desaparèixer algunes vocals 
en mig de dicció: cómp-a-rare = comprar; perd-^-re = perdre; sim-/-lare = semblar; 
lab-0-rare = llaurar; rad-#-lare = rallar. També desaparegueren algunes consonants a 
causa d'esta meteixa lley: ac-*r-usare — acusar; ap-/-robare — aprobar; ro-/-ulare = ro- 
llar: spo-//-sare = esposar, etc. 

Lley deufonia. — Per mig d’esta lley es trasformaren unes vocals en altres, com 
hem vist que succehix en los noms: f-*/-cere — fer; nub-/-lare — nuvolar; s-z-m-z-lare — 
semejar; c-*?-agulare = cuallar. Per la meteixa rahó canviaren algunes consonants: 
o-/-erare m obrar; o-^-orare = olorar; j-ibilare = chiular; sig-^-are — senyar; via-/-ica- 
re = viajar. També es vocilisaren cèrtes consonants: di-r-is ~ dius; cre-*/-is == creus; 
pre-/-iare m= preuar, y es consonantisaren algunes vocals, com de min-#-ere = mimvar. 
Y, finalment, s’afegiren algunes vocals com sperar de j-perare; vai-^ de vad-*? y algu¬ 
nes consonants, com en seminare — sem-^-rar; venire = vin-rf-re; curro = corre-*://. 

Lley de distinció. — En virtut d’esta lley es va conservar la desinència personal en 
la segona persona singular: a-///-a-jr = a -m-e-s, per distinguirda primera persona: ame: 
es convertiren unes vocals en altres, com de feci y fecit que escursades romania feu , es 
varen distinguir trasformant la e en i pera la primera persona; y unes’consonants en al¬ 
tres, com de fac do, fac-//, que escursades tenien fac o faç , es patalisà la *: de la primera 
persona, fent fa ig, y es va establir completa distinció entre les dues persones. 

Fetes aquestes breus aplicacions de les quatre lleys fòniques en los verbs, entrarem 
ja de ple en la flexió verbal, segons lo plà que s’ham proposat dende ’l començament. 

N 

I. Elements que entren en la flexió verbal 

Estos elements són de dues classes: essencials y accidentals. Els essencials que so¬ 
len entrar en la flexió verbal son quatre, a saber: la rel> la lletra temàtica , la caracte¬ 
rística temporal y la dessinència personal, com es pot vore en los dos termes llatí y ca¬ 
talà siguients : am-a ba-s — am-a ve-s; ahon tenim am per rel, a per temàtica, ba o ve 
per característica temporal y s per dessinència personal. Mes no cal que tots estos ele¬ 
ments concorreguen a la formació de totes les persones del verb. En hi han compostes 
efectivament dels quatre elements, com ham vist, però altres en hi han compostes de 
tres també, o siga, de rel, de lletra temàtica y de dessinència personal, com en am-e-s , 
o de les dues primeres y la característica temporal com passa en am-a-va: de dos ele¬ 
ments, o siga, de rel y de lletra temàtica com en am-a; o bé de la primera y de la des- 


Digitized by VnOOQle 



265 


sinència personal com (tu) compon-s; o de la primera y la característica temporal, com 
vehem que passa en cregui; y finalment pot formarse una persona de sola la rel, com 
(ell) pren. 

Els elements accidentals que entren en la flexió verbal son les vocals e, i, u, y les 
consonants c o ch y la x. La e y la i serveixen d’enllaç entre la radical y la terminació 
y llur objecte principal es suavisar la pronunciació en els verbs, lo meteix que passa 
en els noms; per lo qual es diuen vocals eufòniques, assí de cabre y vèncer, direm : 
Nosaltres cab-e-m, nosaltres venc-i-e-m. L’ofici de fa u es donar a la g lo sò palatal da¬ 
vant de e y i com en de-gui, de-gu-era. Fem ús de la gutural c o ch en la primera perso¬ 
na del present d’indicatiu en verbs dels temes en i y en consonant; la qual gutural unes 
vegades es trasforma en q y altres g com estos termens : diiridis-ch, dividisques, crech, 
cregues. La x, s’usa ab molta freqüència com vore mes avant. Esta x eufònica trau 
orige de les lletres sc dels verbs incoatius llatins en sco. El francès trasforma dites lle¬ 
tres en dues ss y es serveix d’elles pel meteix objecte que ’l català. De abolir , lo fran¬ 
cès diu : ils aboli-ss-ent y el català ells aboli-x-en. 

La rel ab la lletra temàtica constitueixen la radical; y el romanent forma la termi¬ 
nació: assí, en portaveu, porta es la radical y veu la terminació. 

Tot verb que conserve intacta la radical en tots els temps y persones es diu regular, 
e irregular el que pert qualque, o en altra manera trasforma essencialment la radical. 
A vegades hi han modificacions en la radical que són merament accidentals; com es 
per eixemple lo canvi de la temàtica en altra lletra en sols alguns temps o persones, 
El llatí canvia la a temàtica en e, pera totes les persones del present de subjuntiu, es¬ 
crivint am-e-m, am-e-s , en lloch de am-a-m, am-à-s , y ab tot abtò no *s considera més 
que com una aparenta irregularitat. 

Divisió dels verbs segons els temes a que pertanyen . — Així com en llatí la flexió 
verbal es redueix a quatres grops de temes, segons que ’ls verbs porten per lletra temà¬ 
tica la a, la e, la i, las u o una consonant , la nostra llengua la va simplificar més encara, 
puix es cert que pot reduir tots els verbs a tres grops rònegament, o siga, als que por¬ 
ten a, i o consonant. 

Temes en a. — Els verbs catalans del tema en a trahuen orige : i cr del meteix tema 
llatí en a : cant-a-re = cant-tf-r ; am-tf-re = am-tf-r ; 2 on del tema en e, com de gaud e-re 
= goj-£-r ; 3 er de tema en consonant y també en u : tre-w-ere = tre-w-blar ; min-#-ere 
= minv-a-r. 4 Rrt de participis passats provinents : a > del tema en e, com de confit e-ri, 
confessum = confess-a-r; b > del tema en i, com en sepel-/-re, sepultum =sepult-a-r >y c) 
del tema en consonant, com de exspri-w-ere, expressu w = expressar. 

Tema en i. — Els verbs pertanyents al tema en i porten orige : i er generalment del 
tema llatí també en i : obed-/-re = obed-/-r ; serv-z-re =serv-z-r. 2 on d’alguns llatins del 
tema en e : luc-^-re = llu-z-r : ard-^-re = ard-z-r. 3 " d’alguns llatins del tema en u : con- 
trib-if-ere = contribu-z-r : instr-/*-ere — instru-/-r. 4 art d’ alguns llatins del tema en con¬ 
sonant : fug-ere = fugi-r : divid-ere = dividi r. 

Tema en consonant. — Els verbs d’este tema provenen : i cr del tema llatí en conso¬ 
nant : curr-ere — córr-er : rump-ere — romp-re : bib-ere = beu-re. 2 on del tema llatí en 
c: vale-re = val-d-re: vide-re — veu re. 3 cr del tema llatí en i: audi-re = oure : veni-re: 
vin-d-re. 

Incluim en este tema els verbs catalans en u, lo meteix que ’s fa en llatí, per dues 
rahons: primera perque dita u no es més que una trasformació de les lletres b, c, d, h 

18 


Digitized by VnOOQle 




—' 266 


y v que tornen a reaparèixer en alguns temps y persones, com de scri-^-ere — escriu-re, 
escri-£-im, escri-^-iu, etc. Y segona, perque tots ells obedixen a la flexió dels que porten 
consonant. 


II Evolució morfològica dels verbs regulars 

Peguem una ullada sobre cascú dels temps, comparant les dues llengües, llatina y 
catalana, y podrem d’esta manera donarse conte millor de totes les trasmudances que 
han sufrit les formes verbals en llur evolució del llatí al català. 


PRESENT D’INDICATIU 


Tema en a 


LLATÍ 

ama-o amo 

ama-s 

ama-t 

ama-mus 

ama-tis 

ama-nt 


CATALÀ 

am, ame, amo 

ame-s 

ama 

ama-m, ame-m 
ama-u, ame-u 
ame-n. 


Es un fet confirmat pels antichs escriptors que la primera persona del present d’in¬ 
dicatiu perdé la lletra temàtica, conservant rònegament la rel; esta trasformació obedí, 
sense dubte, a la lley general d’escursament. Emperò, no fou prou l’aplicació d’esta 
lley en tots els verbs catalans, puix en no pochs casos resultà que, fet l’escursament, la 
pronunciació era del tot difícil y penosa, careixent ademés d’eixa suavitat que tant dis- 
tinguix a esta llengua de totes ses germanes; y assí es feu precís l’ús de la lley d’eu- 
fonia, afegint una e a dita rel. Després tingué tal influència esta e eufònica que fou 
adoptada per molts escriptors com terminació de tots els verbs pertanyents a este tema, 
venint a substituir a la a temàtica. Diu el P. Nonell en sa Morfologia Catalana, pl. 48: 
« La e que en un principi pogué esser reclamada per l’eufonia, va passar a constituir 
una segona forma de la primera persona del present 'd’indicatiu; forma molt usada pe’ls 
antichs escriptors principalment pe’ls valencians ». 

També fou admesa altra forma que consistix en l’afegitura de una 0. Esta o té dos 
objectes; un eufònich y altre etimològich: en quant al primer es veu que desempenya 
lo mateix paper que la e en la forma anterior; y en quant al segón, servix per conser¬ 
var la 0 de la íorma llatina, am -o. Tres són donchs les formes més generalment admeses 
en esta persona : la primera que consistix en la pèrdua de la a temàtica y es la usada 
hui en dia en Mallorca; la segona que es la que substitueix la temàtica per la e y està 
en ús, sobre tot, en lo Regne de València; y la tercera que, com acabem de vore, con¬ 
sistix en conservar la 0 llatina, s’usa principalment en la regió catalana, segons el 
P. Nonell antes citat. 

Altra forma hi hà, aplicada solament als verbs, qual lletra pretemàtica es la i oy. 
Esta forma consistix en afegir una altra i o y, dihent: envi 2 o envi-j en lloch de envh* 
o envi^. 


Digitized by UiOOQLe 



Finalment, direm de pas que es un error considerar com nova forma la usada pels 
antichs escriptors, terminada en #. Eixa u no es altra cosa que l’efecte de la vocalisació 
d’una consonant que forma part de la radical, y sol ser la meteixa lletra temàtica. 
Quan Roig diu (Vers 82-11274-11716. Edic. de Moss. Roch Chabàs), per eixemple: 
confia, no ha fet més que vocalisar la d de confi-</-o; de la meteixa manera que voca- 
lisà la d en Davi-# en lloch de DavhZ. Eixa u donchs representa un tema consonàntich y 
en ninguna manera pot ser terminació d’una forma dels verbs de tema en a. 

La segona persona perdé, en un principi., la temàtica, siguent substituida després 
per la e, lo meteix que la primera persona; y conservà intacta la s , dessinència llatina: 
araa-s = ame-s. Esta dessinència personal prové de la sànscrita si, que significa tu, la qual 
en son pas al llatí es simplificà, perdent la i ; y en esta forma fou trasmesa al català, con¬ 
servada intacta fins hui en dia. Lo canvi de la a temàtica en e no es del altre dia, sinó que 
fou generalment usat pels antichs escriptors també, y no comprenem l’empenyo que al¬ 
guns tenen en conservar la a. Y no’s vaja a creure que esta es opinió nostra. Diu el 
incomparable filòlech català P. Nonell (Morfologia Catalana, pl. 227) «Ahon podem 
creure que s’ha sentit la influència castellana es en la escriptura d’aquesta persona, la qual 
alguns gramàtichs, entre ells Ballot, han escrit ama-s ; regintse tal volta per la idèntica 
pronunciació que aquesta forma té ab la genuinament catalana ame-s, ja comuntment 
adoptada pe’ls bons escriptors de nostres diçs. Y ab molta rahó; perquè, ademés de 
ser aquesta la escriptura universalment empleada pe’ls autors antichs, lo caràcter de 
distintiva o eufònica que té la vocal intercalada entre la radical am y la distintiva s del 
fi, exigeix que sia e y no a». 

La tercera persona del singular, dende molt antich no solament perdé la a temàtica 
sinó que també la /, dessinència personal; però passant lo temps, per eufonia segura¬ 
ment, tornà a pendre la a temàtica, però en cap de manera la t com a dessinència 
personal. 

La primera persona del plural conservà la lletra temàtica fa) y la dessinència per¬ 
sonal modificada (m), Esta dessinència que en sànscrit era rnasi equivalent a yo mes tu 
(nosaltres— ma -f- si) fou reduieja a nius en llatí, y després a m en català, que es lo me¬ 
teix que haver perdut mija dessinència personal;.puix la m equival solament al ma — 
yo, com acabem de vore y de ama-mus romangué ama ni. 

La segona persona conservava antigament, no sols la lletra temàtica, sinó que també 
quasi tota la dessinència personal, puix solament perdé la i y de ama-tis , romania 
ama-ts.. Evolucionant després esta forma, perdé també la s> y la tes vocalisà en u fe¬ 
nomen morfològich molt freqüent en català, y assí de ama-tis quo. primer es digué 
ama-tSy romangué ama-u. Posteriorment ha sigut admesa altra forma, tant pera esta 
persona com pera la anterior, y ha consistit en lo canvi de la a temàtica en e , resultant 
puix ame-m y ame-u. Esta segona forma està en ús, sobre tot, en lo Regne de València. 

La tercera persona perdé la lletra temàtica que fou després subtituida per la e eu¬ 
fònica, y desapareguent també la /, dessinència personal, romangué amem de ama-nt. 


Digitized by VnOOQle 



268 


Tema en i 


LLATÍ 

CATALÀ 

servi-o 

servi-sch 

servi-s 

servi-xe-s 

servi-t 

servi-x 

servi-mus 

servi-m 

servi-tis 

servi-u 

servi-unt 

servi-xe-n 


Èls verbs d’este tema admeten generalment la forma incoativa sc convertida en sch 
en català pera la primera persona del, singular del present d’indicatiu, y trasformada 
en x pera les altres dues persones del meteix número y la última del plural'. Es conser¬ 
ven ademés les dessinències personals del tema anterior, ab les mateixes trasformacions 
Y advertim també de pas que eixes dessinències, o siga, s , m, u, n s’han conservat tam¬ 
bé en tots els temps del demés temes. Ho dihem ací perquè no siga ja necessari adver- 
tirho d’ara en avant. 

Finalment, admet este tema la e eufònica en la segona persona del singular y en 
la tercera del plural, com hem vist en lo paradigma proposat. Emperò els verbs obrir 
y omplir , ab llurs composts, admeten solament la gutural ch en la primera persona del 
singular y no admeten le e eufònica en les persones dites dient: 

òbri-ch òmpli-ch 

òbri-s òmpli-s 

òbri-n òmpli-n 


Tema en consonant. 


LLATÍ 

CATALÀ 

vinc-o 

venç, o vei 

vinc i-s 

venc-e-s 

vinc-i-t 

venç 

vinc-i-mus 

venc-e-m 

vinc-i-tis 

venc-e-u 

vinc-u-nt 

venc-e-n 


El català canvià la i llatina d’enllaç, que també es diu eufònica, en la e pera totes 
les persones d’este temps que la necessiten; lo meteix que la u de la tercera persona 
del plural. En la primera persona singular es conservà la o , dessinència personal llatina» 
menys en València que jamay la va admetre. 

Pertanyen a este tema : i cr els verbs en cer, com tòrcer. 2 on els en dre no precedint 
les linguals l o n : perdre : mor dre. 3 ei els en bre: cabre , rebre. 4 arl los en pre\ rompre : 
5 int los en mer\ témer , exprímer. 6 xt en tre\ batre, cometre. f im en rr: córrer , recórrer. 
8 au en nyer\ thnyer, fényer. g yé en x : nàixer , créixer; y no pochs en u, vocalisació de la b 
o la v: escriure , moure , etc. 


Digitized by VnOOQle 



269 — 


De totes estes classes admeten la gutural ch en la primera persona singular els en 
7T, en nyer y en x, dihent: corre-ch , feny-ch y creix-ch. Ademés, devem fer present 
que ’ls en rr admeten la e eufònica en totes les persones. Y menys els en cer y x tots 
els demés no admeten dita e eufònica en la segona persona singular : caps, perds, co - 
rromps, bats , fenys y mous. 


PRESENT DE SUBJUNTIU 
Tema en a 


LLATÍ 

CATALÀ 

ame-m 

ame 

ame-s 

ame-s 

ame-t 

ame 

ame-m us 

ame-m 

ame-tis 

ame-u 

ame-nt 

ame-n 


Com vehem, el llatí trasformà la a temàtica en e y el català, si bé en un principi la 
va rebujar en algunes persones, vingué després en admètrela pera totes les persones, 
requerida sense dupte per la lley d’eufonia, que tan gran paper desempenya en totes 
les evolucions morfològiques de la nostra llengua, com hem vist, sobre tot, en la prime¬ 
ra part. En los sigles XIII y XIV usaven alguns escriptors la u en lloch de la e eufònica 
que substituí a la a temàtica, segons acabem de vore, dihent: studi-u-s en lloch de es¬ 
tudies , y si ’l verb acabava en i afegien una altra i oy ; de la meteixa manera que en 
lo present d’indicatiu. 

Esta pràctica de usar la i en lloch de la e es hui molt comuna en Catalunya y en 
Mallorca, no solament quant lo verb termina en /, sinó que també en molts altres 
casos. De modo que, segons el P. Nonell (Morfologia Cat., pl. 233) dues són les formes 
d’este temps; una literària, que es la que conserva la e , y altra popular, y es la que ad¬ 
met la /. 


Tema en i 


LLATÍ 

CATALÀ 

servi-a-m 

servi-sc-a 

servi-a-s 

servi-squ-e-s 

servi-a-t 

servi-sc-a 

servi-a-mus 

servi-sc-a-m 0 squ-em 

servi-a-tis 

servi-sc-a-m 0 squ-eu 

servi-a-nt 

servi-squ-e-n 


El català pren la forma incoativa del llatí (sc) que coloca entre la vocal temàtica (i) 
y la característica temporal (a o e) y es trasforma en sq quan la a es canvia en e ad¬ 
metin t al propi temps en estos casos la u eufònica. 


/ 


Digitized by ^.ooQle 



270 


Tema cn consonant. 


LLATÍ 

vinc*a-m 

vinc-a-s 

vinc-a-t 

vinca-mus 

vinc-a-tis 

vinc-a-nt 


CATALÀ 

venç-a 

venc-e-s 

vença 

venc-e-m 

venc-e-u 

venc-e-n 


Com vehem no hi hà altra diferència entre les dues llengües que lo canvi de la a , 
característica temporal, en e pera la segona persona del singular y totes les del plural, 
tenint en conte també lo que hem dit al parlar del present d’indicatiu sobre les dessi- 
nèncias personals. Prenen la gutural trasformació de la ch del present d’indicatiu ab 
la e eufònica, els verbs en r : córr^-ga, corr^-gu-^-s; y sense la e eufònica els en ny per- 
ta-tfy-ga, perta-«y-gues. Finalment, los en x tomen a pendre la forma primitiva del llatí 
sc davant de la a y ’s trasformen en q davant de la e\ cresca, cresques. 


Tema en a 
ama 

ama-u o ame-u 


IMPERATIU 

Tema en i 

servi-x 

servi-u 


Tema en COTlSOnant 

venç 

venc-e-u 


Eixes dues formes respectives estàn preses del present d’indicatiu; tenint en conte 
que pera la segona persona del singular no s'ha pres la corresponent a este temps, sinó 
la tercera del meteix. 


PRETÈRIT IMPERFECTE D’INDICATIU 
Tema en a 


LLATÍ 

ama-ba-m 

ama-ba-s 

ama-ba-t 

ama-ba-mus 

ama-ba-tis 

ama-ba-nt 


CATALÀ 

ama-va 

ama-ve-s 

ama-va 

amà-ve-m 

amà-ve-u 

ama-ve-n 


Com es veu, la característica temporal està modificada accidentalment per lo canvi 
de la a en e en la segona persona singular y en totes les del plural. La transformació 
de la b en v es compendrà fàcilment si es té en conte que, segons Bopp , Corsen y altres, 
la característica temporal llatina porta orige del verb sanscrit bhu , que l’imperfecte 


Digitized by CnOOQíe 



. 271 


d’indicatiu fa abhavam=Mhdi·\d t -m^ y que esta característica sanscrita la conservà la 
nostra llengua. 

Res tenim qu’advertir tocant a les dessinències personals. 


Tema en i 


LLATÍ 

CATALÀ 

servi-e-ba-m 

servia 

servi-e-ba-s 

servi-e-s 

servi-e-ba-t 

servi-a 

servi-e-ba-mus 

servi-e-m 

servi-e-ba-tis 

servi-e-u 

servi-e-ba-nt 

servi e-n 


Lo primer pas que donà este temps en son evolució morfològica fou la desaparició 
de la e eufònica y de la b en la característica temporal, trasformant al meteix temps, la 
a en e en la segona persona del singular y en totes les del plural. 


Tema en COXlSOnSLIlt 


LLATÍ 

CATALÀ 

vinc-e-ba-m 

venc-i-a 

vinc-e-ba-s 

venc-i-e-s 

vinc-e-ba-t 

venc-i-a 

vinc-e-ba-mus 

venci-e-m 

vinc-e-ba-tis 

venc-i-e-u 

vinc-e-ba-nt 

venc-i-e-n 


En un principi va conservar este temps, ademés de la e eufònica, la característica 
temporal. Després desaparegué esta, convertí la e eufònica en /, y en e la temporal a 
per les meteixes persones dels altres temes. 


PRETÈRIT IMPERFECTE DE SUBJUNTIU 
Tema en a 


LLATÍ 

ama-re-m 

amare-s 

ama-re t 

ama-re-mus 

ama-re-tis 

ama-re-nt 


CATALÀ 

ama-ra 

ama-re-s 

amara 

anià-re-m 

amà-re-u 

ama-re-n 


Digitized by 


Google 



272 


Tema en i 


LLATÍ 

CATALÀ 

servi-re-m 

servi-ra 

servi-re-s 

servi-re-s 

servi-re-t 

servi-ra 

servi-re-mus 

serví-re-m 

servi-re-tis 

serví-re-u 

servi* re-nt 

servi-re-n 


Tema en consonant 


LLATÍ 


CATALÀ 

vinc-e-re-m 


venc-e-ra 

vinc-e-re-s 


venc-e-re-s 

vinc-e-re-t 


• venc-e-ra 

vinc-e-re-mus 


venc-é-re-m 

vinc-e-re-tis 


venc-é-re-u 

vinc-e-re-nt 


venc-e-re-n 

La única modificació que ’s veu digne de notarse en los tres temes d’este temps, 
comparant les dues llengües, està solament en la característica temporal, y encara esta 

es molt comuna a quasi tots els 

temps, consistent en lo canvi de la e per la a , en la 

primera y tercera persona del singular; y fins la e eufònica 

del tema-en consonant va 

conservar el català. 

PRETÈRIT DEFINIT 



Tema en a 


LLATÍ 


Català 

ama-vi 


amé, o amí 

ama-vi-sti 


ama-re-s 

ama-vi-t 

* 

amà 

ama-vi-mus 


amà-re-m 

ama-vi-stis 


amà-re-u 

ama-ve-runt 


ama-re-n 

Com tots poden vore, dos son 

los origens d’este temps català. La primera y tercera 


persona singular provenen realment d’este temps llatí, perdent la característica tempo¬ 
ral vi, y trasformant la a temàtica en e o i per la primera persona. Les altres persones 
trahuen orige del imperfecte de subjuntiu, com es vorà comparant este temps ab aquell. 

Antigament s’usaven, així meteix, altres formes en quasi totes les persones d’este 
temps. En la primera persona del singular amà, amay amey y ameu; per la segona amast, 
amest, amist; per la tercera, amat y amet; en la segona del plural, amats y en la tercera 
amar. Mes totes estes formes anaren despareguent, y hui en dia no ne romàn una sola. 


Digitized by VnOOQle 



273 


Tema en i Tema en consonant 


LLATÍ 

CATALÀ 

LLATÍ 

CATALÀ 

servi-i 

serví 

vic-i 

venc-í 

servi-i-sti 

servi-re-s 

vic-is-ti 

venc-e-re-s 

servi-i-t 

serví 

vic-i-t 

venc-é 

servi-i-mus 

serví-re-m 

vic-i-mus 

venc-é-re-m 

servi-i-stis 

serví-re-u 

vic-i-stis 

venc-é-re-u 

servi-i-erunt 

servi-re-n 

vic-e-runt 

venc-e-re-n 


En estes dues classes de temes res tenim que dir, en quant a llurs característiques 
temporals de la segona persona singular y de les tres del plural; puix son exactament 
les meteixes que les del tema en a. En la primera y tercera persona singular quedà lo 
radical rònech ab la sola modificació de canviar en e la i de la tercera persona. 

Així com los presents d’indicatiu y subjuntiu, també este temps pren la gutural g 
en los verbs, la temàtica dels quals sia rr o ny; de córrer, conegui , corregueres , etc.; de tà- 
nyer, tanyguí, tanygueres , etc.; y los en x la combinació sq : dè créixer, cresquí , cresqueres. 

Altra particularitat ofereix este temps molt digna de notarse y es l’ús de la forma 
perifràstica, expresada per mig d’un auxiliar y lo present del verb que ’s trate de conju¬ 
gar, com ho vorem en lo siguient paradigma: 

PRETÈRIT PERIFRÀSTICH 

Vaig o vay amar, servir, vèncer. 

Vas y vares 6 vahes amar, servir, vèncer. 

Va amar, servir, vèncer. 

Vam , vàrem y o vàhetn amar, servir, vèncer. 

Vau y vàreu o vhheu amar, servir, vèncer. 

Van y varen o vahen amar, servir, vèncer. 

Esta forma pot dirse que es hui la més usada, tant en Catalunya, com en Mallorca 
y València, sobre tot en lo llenguage vulgar. L’ausiliar de qui es servix esta forma, 
supòn el P. Nonell, y ab fonament y molta rahó, que prové del verb antich far o fer y 
modificat en var, canvi morfològich molt freqüent en esta llengua. 


PRETÈRIT PERFECT DE SUBJUNTIU 
Tema en a 


LLATÍ 

ama sse-m 

ama-sse-s 

ama-sse-t 

ama-sse-mus 

ama-sse-tis 

ama sse-nt 


CAT \LÀ 

amà-s o amé-s 
ama-sse-s o ame-sse-s 
amà-s o amé-s 
amà-sse-m o amé-sse-m 
amà sse-u o amé-sse-u 
ama-sse-n o ame-sse-n 


Digitized by UiOOQLe 



274 


servi-sse-m 

servi-sse-s 

servi-sse-t 

servi-sse-mus 

servi-sse-tis 

servi-sse-nt 


Tema en i 

serví-s o servé-s 
servi-sse-s o serve-sses 
serví-s o servés 
serví-sse-m o servé-sse-m 
serví-sse-u o servé-sse-u 
' servi-sse-n o serve-sse-n 


Tema en consonant 


vic-i-sse-m 

vic-i-sse-s 

vic-i-sse-t 

vic-i-sse-mus 

vic-i-sse-tis * 

vic-i-ssent 


venc-e-s 

venc-e-sse-s 

venc-é-s 

venc-é-sse-m 

venc-é-sse-u 

venc-e-sse-n 


En la evolució morfològica d’este temps devem donchs ler present: i . er que prové 
del perfecte de subjuntiu llatí; y de la forma sincopada en los verbs que la tenen, com 
més pròpia per efectuarse la lley d’estalvi de forces; 2. 0n que ja dende molt antich vénèn 
usantse dues formes per los del tema vocàlich (a-i); una que va conservar la temàtica y 
l’altra que la substituí per la e eufònica; 3. cr que en la primera y tercera persona singu¬ 
lar, ademés de desaparèixer la dessinència personal, sols ha conservat part de la carec- 
terística temporal, o siga una s; 4.* que la i eufònica llatina del tema en consonant s’ha 
convertit en e eufònica, passant al llatí; y finalment, que la segona persona del singular 
y les tres del plural han conservat intacta la característica temporal, y sols es diferencia 
del llatí per la modificació feta en la dessinència personal del número plural, y lo canvi 
de la i eufònica llatina per la e en lo tema en i. 



FUTUR SIMPLE 


Tema en B 

Tema en i 

Tema en COns 

amar-é 

serviré 

vencer-é 

amar-às 

servi r-às 

vencer-às 

amar-à 

servir-à 

vencer-à 

amar-em 

servir-em 

vencerem 

amar-eu 

servir-eu 

vencer-eu 

amar-àn 

serviran 

vencer-àn 


Alguns autors, entre altres l’eminent filòlech espanyol Ferdmand Aranjo, són de 
pareixer que ’l futur llatí, per més que ara apareix com temps simple, no fou aixu^en un 
principi ni tampoch en la edat d’or; puix lo meteix Ciceró diu: Habeo a te scribcre , o lo 


Digitized by ^.ooQle 



275 


que es igual: a te scribere kabeo = t’esciiuré. Esta construcció es feu general en lo llatí 
vulgar, del qual la prengueren totes les llengües novo-llatines. Y en efecte: ^qui no veu 
dues formes essencialment distintes en serviré , serviràs , servirà , etc.? La primera forma 
es lo present d’infinitiu de servir y la segona no es més que lo present d’indicatiu del 
auxiliar haver , suprimida la h inicial, com feyen en els primers sigles de la formació 
d’esta llengua. En este cas l’ausiliar, o sigà, £, as, a , servix de dessinència personal, la 
r de característica temporal, la i de lletra temàtica, y lo romanent es lo tema verbal 
d’esta manera: serv-i-r-é. 

Molt*bé podem donchs considerar este fenòmen morfològich com una evolució di¬ 
recta de la construcció llatina. 


CONDICIONAL SIMPLE 


Tema en a 


Tema en i 


Tema en COZlSOTiant 


amar-ia 

amar-ies 

amar-ia 

amar-iem 

amar-ieu 

amar-ien 


servir-ia 

serviries 

servir-ia 

servir-iem 

servir-ieu 

servir-ien 


vencer-ia 

vencer-ies 

vencer-ia 

vencer-iem 

vencer-ieu 

vencer-ien 


Lo meteix orige que ’l futur té lo condicional: si aquell com hem vist es forma del 
infinitiu del verb que’s conjuga y lo present d’indicatiu del ausiliar haver , este, en lloch 
de pendre eixe temps del ausiliar, pren l’imperfecte, canviant les formes havia , havies , 
kavietn , havieu , havien , en ia, ies , iem, ieu e ien. 

Verbs aparentment irregulars. — Hi han alguns verbs en los quals es veu aparèixer 
y desaparèixer en alguns temps y persones la consonant dental d. Qui no’s fixe degu¬ 
dament en la procedència d’esta lletra creurà de primeres que es la temàtica d’eixos 
verbs y s’enganyarà llastimosament. Eixa d es merament eufònica, introduida en certs 
verbs per suavisar l’encontre de les linguals, lr o nr , després d’haver desapareixcut una e. 
D'esta classe són: pon-^-re, de pon-e-re; roman-</-re, de reman-e-re; cal-*/-re, de cal-e-re; 
mol-</-re, de mol-e-re , etc. 

Participis regulars. — Per formar els participis actius regulars, s’afigen les lletres 
ní als temes vocàlichs; y estes meteixes lletres, després d’haver conservat la e eufònica 
del infinitiu del llatí, als temes consonàntichs. 


Tema en a 

De ama-r, ama nt; de entra-r, entra#/. 

Tema en i 

De dividi-r, dividint; de pati-r, pati#/. 

Tema en consonant 

Del llatí, curr-e-re = córrer, corre#/; de perd-e-re -- perdre, perde#/. 


Digitized by LiOOQle 



27Ó 


Pels participis passats hi hà que afigir als temes vocàlichs una /, o la sílaba da pels 
masculins y femenins respectivament; y ut , uda als consonàntichs per los meteixos 
gèneros. 


Temes vocàlichs 

De salva-r, salva/, salvat, y de servi-r,'servi/, servil, etc. 

Tema consonàntich 

De vènc-er, vençut , vençut; de córr-er, corregí/, corregut. 


TTT . Evolució morfològica dels verbs irregulars 

Les irregularitats dels verbs catalans poden reduirse a tres classes: Primera: a la 
desaparició de la lletra temàtica: de sentz-r = sent; de cruixz-r = cruix; de Junyz-r =-juny; 
de vend-re, ven; compen-cZ-re, comprèn. — Segona, al canvi de lletres en la radical, 
després d’haver perdut la lletra temàtica; de af-<?-g-z-r, afig; de c-<?-ll-z-r, cull; de c-o-s-z-r, 

cus _Y tercera, a la notable modificació de la meteixa radical, consonantisant lo tema 

vocàlich, y vocalisant lo consonàntich: de mo-zz-re, moch, moga, moguí; de cre»-re, 
crech, crega, creguí; de ha-v-er, vosaltres hazz, hazz-ré, hazz-ràs, etc. 

Examinarem cascuna d’eixes irregularitats seguint l’ordre de temes, pera mésclaretat. 

Irregulars del tema en a. — Sols ens ocuparem de dos, anar y estar. Anar es defec- 
tiu en algunes persones dels presents d’indicatiu, de subjuntiu y de l’imperatiu; estes 
persones son suplides per mig del verb llatí vadere, d’esta manera, en la primera perso¬ 
na singular del present d’indicatiu y en les tres del singular y última del plural del pre¬ 
sent de subjuntiu, la d temàtica ’s va palatalisar en g yj, del meteix modo que passà 
en lo verb veu-te, de vid-ere; y ^ssí resulta: vaig, vaja, vajes, o vages, vajen o vagen. 
També s’usa en la regió de la Marina, (Prov. a d’Alacant) la gutural en estes meteixes 
persones: vaich, vajga, vaiggues, vajgueu. 

En la segona y tercera del singular y la tercera també del plural del present d’indi¬ 
catiu desaparegué la temàtica llatina y de vad-zj, vad-zV, y va-d-u-nt, romangué zas, va 
y van. La segona de l’imperatiu es la meteixa de l’indicatiu, canviada la a en e: ves. 
En lo futur y condicional la temàtica, es trasformà en z, fent: an-z-ré, an-z-ria, etc. 

Lo futur y condicional previnents del llatí ire: iré, iria, etc., han caygut ja en desús 
hui en dia en casi tot el domini de la llengua catalana. Tots els demés temps y persones 
són regulars: anem, anava, aní, etc. 

Lo verb estar canvia la a temàtica en i pera la primera persona del present d’indica¬ 
tiu : estick, de la qúal foren formats lo present de subjuntiu: estiga, estigues, estiga, esti- 
gam, estigau, estiguen, lo pretèrit definit: estiguí, estigueres, estiguc, estiguérem, estigué¬ 
reu, estigueren', l’imperfecte de subjuntiu: estiguera, etc., y lo perfecte: estigués, estigue- 
ses, etc., a imitació dels verbs del tema en z que prengueren la gutural: òmplich, òtnpliga, 
ompliguí, etc. També s’usen, encara que no ab tanta freqüència, les formes estaguí. 
estagucra, etc. 

Irregulars del tema en i. — Estos verbs poden ser de dues classes: a la primera 
pertanyen aquells qui tenen per lletres pretemàtiques les palatals g o x, o les dentals s 0 
st: Afegir, teixir, cosir y vestir. 


Digitized by ^.ooQle 



277 


La segona classe comprèn als verbs que porten per lletres pretemàtiques les conso¬ 
nants //y ny o m, n, r, t. D’esta classe són: collir, junyir, dormir, venir, morir y sentir. 

Les irregularitats de la primera classe consisteixen: primer, en la pèrdua de la lletra, 
temàtica per les tres persones del singular y l’última del plural en lo present d’indicatiu 
y en totes les persones del present de subjuntiu y en les del imperatiu; segón, en la tras- 
formació de la e en i y de la o en u en sílaba pre-tònica en les meteixes persones que 
perden la temàtica. Y ademés d’admetre la e eufònica, pren la gutural ch pels verbs de 
pretemàtica palatal; advertint que la trasformaren en^- els que la porten suau y en x els 
que la porten forta. 

D 'afegir donchs direm: 

Indicatiu', afigch, afiges, afig, afigen. 

Subjuntiu', afigga, afiggues, afigga, afiggam, afiggau, afigguen. 

Imperatiu', afig, afiggau. 

De teixir. 

Indicatiu: tisch, tixes, tix y tixen. 

Subjuntiu', tisca, tisques, tisca, tiscam, tiscau, tisquen. 

Imperatiu', tix, tixcau. 

Y de vestir. 

Indicatiu', vist, vistes, vist y visten. 

Subjuntiu : vista, vistes, vista, vistam, vistau, visten. 

En quant a la segona classe d’irregulars d’este tema farem present: 

1. cr Que ’ls verbs en ll y ny es subjecten als en g de la classe anterior, manco en 
no admetre la e eufònica: 

COLLIR 

Indicat:, cullch, culls, cull, cullen. 

Subjunt: cullga, cullgues, cullgam, cullgau, cullguen. 

'Definit:, cullguí, cullgueres, cullgué, etc. 

Imperf. de subjunt: cullguera, cullgueres, etc. 

Perf. de subjunt: cullgués, cullguesses, etc. 

Imperatiu', cull. cullgau. 

2. °° Que ’ls en tir també se subjecten als en stir menys en la e eufònica qu’en 
jamay la admeten, y ademés no transformen la e en i. 

SORTIR 

Indicat: surt, surs, surt, surten. 

Subjunt: surta, surtes, surta, surtam, surtau, surten. 

En sentir guturalisen en algunes parts la / y dihuen: sench, senga, sengues etc.; mes 
aquesta forma es poch usada y menys correcta. 

3“ Que dormir té dues formes, una que no admet gutural y altra que trasforma 
la m en dita gutural per la primera persona del present d’indicatiu, per tot lo subjuntiu 
y ademés per los pretèrits, definit, imperfecte y perfecte de subjuntiu. 

Indic: dorm o dorch, dorms, dorm, dormen. 

Subjunt: dorma o dorga, dormes o dorgues, dorme o dorga, dormam o dorgam, 
dormau o dorgau y dormen o dorguen. 


Digitized by LiOOQle 



278 


Definit: dormí o dorguí, dormires o dorgueres, etc. 

Imperfecte de subj:. dormirà o dorguera. 

Perfecte de subj:. dormés o dorgués, etc. 

Y 4.* Que morir té tres formes, encara que no igualment usades. La primera es 
regular, ab l’admissió de la gutural, subjectantse llavors als verbs omplir y obrir, la se¬ 
gona consistix en la trasmudança de la r pretemàtica «n dita gutural, y la tercera en 
que fa tnuych pera la primera persona de l’indicatiu de la qual es formen totes les de 
subjuntiu. 


MORIR 

Indic: morich o morch, muych, mors, mor, moren o morin. 

Sub: mori, muyga 0 muyra, moris, muygues 0 muyres, mori, muyga o muyra; mo¬ 
rim, muyguem o muyriguem, morin, muyguen o muyrem. 

Venir y te?iir , que també tenen altra segona forma de tema consonàntich inndre y 
tindré, admeten així meteix la gutural en los meteixos temps y persones que junyir y 
collir , canviada en estos casos la e de la rel en i, y la tercera persona del singular del 
present d’indicatiu pert ademés la n temàtica. 

VENIR 

Indicatiu', vinch, vens, ve, venen. 

Sub: vinga, vingués, vinga, vingam, vingau, vinguen. 

Definit: vinguí, vingueres, etc. 

Imperf. de sub: vinguera, vingueres, etc. 

Perfecte de subjunt: vingués, vingueses, etc. 

Lo futur y condicional que també son irregulars admeten una d eufònica lo meteix 
que lo present d’infinitiu a fi de suavisar l’encontre de les dues linguals n y r. Y fa 
donchs: vindré, vindrà., etc., vindria, vindries, etc. 

Lo verb dir , com vorem més en avant, pertany millor al tema consonàntich qu'al 
de la /. 

Irregulars del tema en consonant. — A tres grops o classes poden reduirse els verbs 
irregulars d’este tema: i. er als que perden la lletra temàtica, conservant intacta la 
rel. — 2. on als de temàtica vocalisada y 3. er als variants, o sia que canvien notable¬ 
ment tota la radical. 

Al primer grop pertanyen els que porten d per lletra temàtica, com : prendre: 
entend-ve : respon d-re; esten dr-e : vendre, etc. Tots estos perden la temàtica en tots los 
temps, menys en lo present d’infinitiu y en lo futur y condicional; y admeten la gutu¬ 
ral ch o g en la primera persona del present d’indicatiu, en lo present de subjunctiu y 
en los pretèrits. 

Entendre 

Indicat . : enten -ch, entenc, enté-//, en ten em, en ten -eu, entenc». 

Subjunt. : enten-ga, enten-gues, etc. 

Imperat. : entén, enten-gau. 

Imperf. d'indic. : enten-ia; enten-ies, etc. 


Digitized by VnOOQle 



279 


Imperf. de subj. : enten-guera, enten-gueres, etc. 

Definit : enten-guí, enten gueres, etc. 

Perfecte de subj .: enten-gués, entengue-ses, etc. 

Futur. : entendré, entendràs. 

Condicional : entend-ria, entendr-ies, etc. 

Lo segón comprèn tots aquells verbs, la radical dels quals termina en », vocalisació 
d una de les consonants b y c , d y h, y v en los respectius verbs llatins. 

D’esta classe són beu- re, de bi-£-ere; creu-re, de cre-rf-ere; plau- re, de pla-^-ere : 
tra-tf-re, de tra-A-ere : viure, de viv-ere, etc. 

Tocant a estos verbs, advertirem, i. er : que tenen com temàtica eixa u representa¬ 
tiva d’una consonant vocalisada, la qual reapareix en alguns verbs, com vorém, 
2. 00 —Que perden quasi tots dita u temàtica en la primera persona singular y primera 
y segona plurals del present d'indicatiu, y en tot son pretèrit imperfecte; y s’intercala 
generalment llavors una h ortogràfica entre la rel y la terminació. Y 3. er que admeten 
la gutural ch o g en los mateixos temps y persones del grop anterior. 

Creu-re 

Índic .: cr e-ck, creu -s y creu, cre- 7 /-em cre-//-eu y cre-//-uen. 

Subj. : cre-g-a, cre-gues, cre-guem, etc. 

Imperf. dindic .: cre-h-ia, cre-h-ies, cre h-ia, cre-h-iem, cre-h-ieu, cre-h-ien. 

Imp. de subj .: cre-guera, cre-gueres, etc. 

Definit. : cre-guí, cre-gueres, etc. 

Perf. de subj .: cre-gués, cre-guesses, etc. 

Veu-re, té, ademés, de particular que palatalisa la u temàtica en g oj en la primera 
persona d’indicatiu, en tot lo subjuntiu y en l’imperatiu : veig, veja, veges o vejes, veja , 
vejam, vejau , vejen o ve gen : veges o vejes y vejau. 

En algunes parts del Regne de València, com en la Marina, s’afig ademés la gutu¬ 
ral, dient: veigch : vejga : vejgues , etc. 

En la primera persona del definit , conserva rònega la temàtica y canvia la e en i : 
v-/-u. Té este verb altra forma que es vore, la qual, dona orige a una segona forma 
també del futur y condicional: veuré , o vorè, veuria o voria , etc. 

Viure. — Este verb admet la palatal x , ab la gutural, en los temps y persones ya 
sabuts : vixch , vixca , vixques , etc. vixquí, vixqueres y etc. Conserva, ademés, la v d’orige, 
en la primera y segona persona plural de l’indicatiu y en totes les del imperfecte, fent: 
iivim y viviu , vivia , vivies, etc. 

Oure. — Lo meteix que l’anterior admet la forma incoativa llatina, en los meteixos 
temps y persones : oixch , oixca, oixques; oixquí, oixquera, oixqués , etc. Com té altre 
infinitiu que es oir , d’ell es formaren, d’una manera regular, lo futur y condicional y 
s’admet altra forma en lo Definit: <?/, oir es y etc. 

Caure. — Admet una y davant de la gutural: caych, cayga, caygues , etc. cayguí , 
caygueres , cayguera , caygués, etc. Y en l’imperfecte d’indicatiu canvia la a de la rel en 
e ' dihent: gueya o caía, gueyes o caíes, gueya o caía, guéyem o caiem , guéyeu o caieu , 
gueyen o caíen. 

Els que tenen vocalisada la b la trasformen en v en la primera y segona persona del 
present d’indicatiu y de tot son imperfecte : escriure, de scrib-ere : escrivim , escriviu : 
escritna , escrivies , escrivia , escrivíem , escrivien , escrivien. 




Digitized by 


Google 



28 ü 


Lo meteix succehix a deure de de-£-ere y altres. 

Al tercer grop pertanyen : haver, ser, fer, poder, voler y saber. 

Haver. — Les irregularitats d’este verb són efecte de canvis fonogràfïchs molt con¬ 
formes als principis de morfologia catalana. Del llatí habere , canviada la b en v y modi¬ 
ficada la dessinència personal per mig de la lley d’escursament, surtiren les dues perso¬ 
nes plurals del present d’indicatiu : havent, haveu\ com també los pretèrits imperfec¬ 
tes havia y havera . Després, vocalisada la v en u varen ser formats lo futur y condicio¬ 
nal : hau-rè, hau-ràs, hau rà , hau-rem, hau-reu, hau-ràn; hau ria, hau-ries, hau ria, 
hauríem, hauriau. haurien. De la mateixa manera degué formarse lo present d’indicatiu, 
resultant: hau, hau-s, hau , hau-em, hau-eu, hau-en . Mes com la pronunciació romania 
un poch aspra y la forma res ortogràfica, desaparegué la u per la lley d’eufonia en 
totes les persones menys en la primera que la transformà en y, fent, per consiguient, 
hay, has, ha, ham, hau, han. Posteriorment, de la combinació ay, per mig del fenòmen 
morfològich de la fusió fònica de vocals, resultà lo sò intermig, e. En lo present de 
subjuntiu, la b d’orige es palatalisà en j, lo meteix que passà en roig, o roj, de r^-eum, 
romanent,de habeam, habeas, etc.haja, hajes, haja, hajam, hajau, hajen. Elsdeméstemps 
foren formats segons lo verb creure', haguí, haguera, hagués, etc. 

Ser, o esser. — Qui conega l’orige d’este verb no s’estranyarà de les seues irregu¬ 
laritats; puix lo verb llatí esse, del qual porta orige’1 català, no potser més irre¬ 
gular. Es pot dir que té quasi una rel distinta per cada temps y alguns són formats fins 
de dues rels, com passa en lo present d’indicatiu : sum, es, etc. 

Al infinitiu llatí esse s’afegí una r per imitació als infinitius catalans, resultant la 
forma esser. Després desaparegué per afèresis la sílaba es y romangué ser. D’esta forma 
infinitiva foren formats lo futur y condicional: ser-é, ser-às, ser-à, ser-em. ser-eu, ser-àn : 
ser-ia, ser-ies, ser-ia, ser-iem, ser deu, se-rien. — Tots els demés temps son formats de 
les sis rels llatines siguients : es, er,for, fu, si y su. De la rel es varen ser formades la 
primera y segona persona singular, ab la segona del plural del present d’indicatiu, 
d’este modo : es, segona persona llatina, es va trasformar en est, ets, erets, y per fi en 
eres; est, tercera persona llatina, en es, escursada la t; y la segona persona plural 
est-is en est, ets, sots y finalment en son , obeint a la lley d’eufonia. 

De la rel er va ser format l’imperfet d’indicatiu : er-a, er-es, er a, er-em, er-eu, er-en. 

De la rel for sortí l’imperfecte de subjuntiu : for-a, for es, for-a, for-em, for-eu, 
fot-en; y per lo tant les persones del pretèrit definit que en català són les meteixes 
d’eixe temps : for-es, for-em, far-eu, for-en. 

De la rel fu varen sortir també la primera y tercera persona del definit: fui o fuy de 
fui, y fou o fonch de fuit, com així meteix lo perfecte de subjuntiu : fos, fosses, fos, 
fossem, fosseu, fossen, del llatí fuissem, fuisses, etc. 

De la rel si lo present de subjuntiu : si-a, si-es, si-a, si-am o si-em, si-au o si-eu, si-en, 
que també s’usa ab la gutural dihent: sig-a, sig-ues, etc. 

Finalment de la rel su foren sortides tres persones del present d’indicatiu : la pri¬ 
mera del singular y la primera y tercera del plural, assi de su-m, so o soch; de sutn-us, 
ab l’escursament, sum, y canviant la u en o per la lley d’eufonia, som; y de sun-t, per- les 
meteixes lleys nomangué són .. 

Fer. — També este verb es molt irregular en català, degut sense dubte a la varie¬ 
tat de formes que prengué l’infinitiu, puix segons lo Rt. Pare Nonell (Morf. pl. 2Co) 
once foren les usades en l’antigor: fazer, faser, faher faer, far, fayre, fezer, feser % 


\ 


Digitized by 


Google 



fehet,feer y fer. Mes sols les formes derivades de far y fer, com també les que prove¬ 
nen directament de les radicals llatines fec y fac , són les que han prevalescut, sihent 
hui en dia considerades com arcàiques tçtes les demés. 

De la rel far es formaren en lo futur y condicional simples : far-é, far-às, etc.; far-ia, 
far-ies, etc. 

De fer, la primera y segona persona plural del present d’indicatiu : fem, feu\ l’im- 
peratiu, fes, feu ; els pretèrits imperfectes : feya, feyes, feya, feyem, feyeu, feyen\ fera, 
feres, fera, ferem, fereu, feren, ab lo perfecte de subjuntiu, fes, fesses, fes, fessem, 
fes seu, fes se n. 

De la radical llatina fac, (de facere) provenen : tot lo singular ab la tercera persona 
del plural del present d’indicatiu, desapareixent la c en les dues terceres persones; fac, 
faç, fa, fan. En la primera persona també es diu faig o faigch. D’esta forma ve així 
meteix el present de subjuntiu faça, faces, faça, façani, (o fem),façau, (o feu), facen y 
l’altra forma que també té ab la gutural: faigga, faigques, étc. 

De la radical llatina fec, pròpia del definit sortiren les dues persones fiu y feu, voca- 
lisantse la c y canviant en i la e de la primera persona, segons exigències de la lley de 
distinció. 

Poder. — Este verb conserva la d temàtica en la primera y segona persona plurals 
del present d'indicatiu, en tot l’imperfecte y ademés en lo futur y condicional: pod-em, 
podeu, pod ia, pod-ics, etc.; podré\ podria, etc. 

Canvia la o en u en tots los temps y persones en que admet la gutural: puch, puga, 
pugui, puguera, pugues', encara qu’en los pretèrits hi hà també costum de conservar la 
o, dihent: poguí , poguera, pogués, etc. 

La primera persona del present d’indicatiu tenia antigament dues formes més, y per 
lo mateix altres tantes ne tenien lo present de subjuntiu y els pretèrits. Estes eren 
puixeh y puix y en llurs derivats, puixga, puixguí, puixguera, puixgués, etc. 

Voler. — Ademés d’admetre generalment la gutural y trasformar en u la o de la 
rel, palatalisà la / convertintla en //, en tots eixos meteixos temps y persones: vullch o 
vull; vullga o vulla, vullgues o vulles , vullga o vulla, vullgani o vullam, vullgau o vu - 
llau, vullgueu o vulleu \ vullguí y també volguí; vullguera y volguera, vullgués y vol¬ 
gués, etc. 

També hi hà que fer present que este verb, admet, ademés, una d epentélica per rahó 
d’eufonia, a fi d’evitar l’aspre encontre de les linguals / y r en lo futur y condicional: 
vol-d-ré, vol-d-ria, etc. 

Saber o sabre. — Este verb fou molt irregular en un principi, sobre tot en lo pre¬ 
sent d’indicatiu; puix sols la primera persona del singular ha tengut cinch formes, que 
son: sau, say, sce, see y darrerament sé. 

De $ab, vocalisada la b, va resultar sau, la u del qual vingué a trasformarse després 
en/, com ha passat en espay (de spatium, espau, espay), sce vingué sense dubte del llatí 
scit, trasformat en sce, y finalment, escursant esta forma romangué sé. 

Exceptuant esta persona, les demés de tots els altres temps són regulars; perquè si 
lo present de subjuntiu per la forma llatina, safia, sapies , de sapiatn, sapias, etc., es 
modificació prou accidental, donchs lo meteix aconteix en lo verb cabre que fa capia, 
capies , de capiam, capias, y ab tot assò no ’s considera tampoch com irregular. Lo fu¬ 
tur y condicional estan formats de la segona forma del infinitiu y assí diem : sabré, 
sabràs ; sabria, sabries, etc. 

19 


Digitized by ^.ooQle 



— 282 — 


Participis irregulars 

Participis de present. — Estos varen ser formats generalment perdent la lletra temà¬ 
tica y afegint la terminació ent : de entend-re, enten-*7//: de vend-re, ven-*?//; de cau-re, 
CdL-ent. 

Els de temàtica vocalisada solen admetre, en algunes regions, una h purament orto¬ 
gràfica entre la rel y la terminació ent : assí de cau-?r, ca-hent\ de creu-re, creh-ent , etc. 

Altres, també d’esta classe retenen la llabial primitiva, modificada com en dev-ent, 
de debere, o sense modificació com passa en mo v-ent, de movere. Finalment, alguns 
canvien en i la e de la terminació : viv-ere , wv-entem = viv-int. 

Participis de passat . — Per regla general es formaren de la primera persona del 
present d’indicatiu canviant la c o ch en g després d’haver afegit la terminació ut : de 
viu-re , vixch, vi x-cut; de caure, caych, caig -ut: de poder , puch, po g-ut : de vin -dre, 
vinch, vin -gut. 

També n’hi han que, perdent la temàtica y pretemàtica, afigen una s com de 
comprend-re, comprèn; o st , com de respond-re, respon/. 

Altres perden la temàtica com de vend-re, ven -ut : cend-re, cern -ut. 

Y no pochs, per fi, canvien la temàtica vocalisada en / o st , com de escriu-re, escri-/; 
de riu-re, ri -st; y de veu-re, vi -st. 


Conclusió 

Molt sentim no poder donar més extensió a lo present Tema, per tindré que. llimi- 
tarnos solament a una ullada general sobre la Morfologia Catalana. 

Gran y espaciós es lo camp de l’història, de les evolucions morfològiques de la 
nostra fermosa y rica llengua. Moltes y sorprenents són les maravelles que en ell s’in¬ 
clouen. Mes nosaltres, com hem tingut que recórrer eixe camp de peu y sense pararse 
gens, no hem pogut examinar degudament totes eixes riquehes que en ell romanen ocul¬ 
tes. Ocasió vindrà en que ’s trate ab més detalls este Tema, y llavors es descorrerà lo 
vel que encubrix los fenòmens, del tot sorprenents, que conté la Morfologia de nostra 
llengua. 


Digitized by LiOOQle 



Del Dr. Mossèn Mariàn Grandià , Pbre. 

Formació de la paraula catalana (*) 

SUFIXSOS GUTURALS 

§ 219. Els dos sufixos guturals c y g donen les formes ach, ech, ich, bch, uch pel 
masculí, y pel femení tenen forma fòrta aca, eca, ica, òca, uca y forma atenuada aga, 
ega , iga, oga , uga. Llur significació y correspondència llatina y nòullatina s’indiquen 
per cada forma en particular. 

§ 220. ach , aca, o aga. Respon al llatí acus, aca (mer-acus, cegypti-acus, portul-aca, 
pastin-aca), al grech ay o ax (oaX-àyn y càXoç, commoció, xXijj-ax-íÇw y xXipàÇco, 
tirar daltabaix, òaifxovíaxoq, demoníach), al sanscrit aca diminutiu (putr-aca, fillèt de 
putra, fill), al castellà aco, aca y ago, aga (pajarr-aco, clo-aca, zurri-ago, verdol-aga), a 
l’italià accOy acca o aco, aca (vigli-aco, pastin-aca) y al francès ac y aque (Sevign-ac, 
mam-aque). 

En català ’s troba tònich y àton, viu y fossilisat en la toponímia. 

1. c * L 'ach tònich usual diminutiva y es a voltes despectiu : espin-ach, de *spinacus, 
óespina; serr-ach o xerr-àch, sèrra petita de serra; alzin-ach, alzina petita y rebordo- 
nida, de alzina , de *ilicina, de ilicem; cas-aca, de casa; butx-aca, de *burs-aca, de bursa; 
fuller-aca y de fulla, de full , de folium , y r in fi xa; ruh-ach, de *rosacus, de rosa; bon- 
yach, de bony y de *bunus y de j 3 o\)vóç, turó. 

Ben sovint no se li sent gayre o gens la fòrça diminutiva : pinya-ach, còlp de puny, 
de pinya, de pinna; pet-ach, còlp y ’l seu sò, de pct , postverbal de petar, de pedere; 
hatzachy còlp, sotrach, de *batacus, y z infixa, de batuere; many-ach, ni any-aga, mans, 
mansa, de *maniacus, *maniaca , de mancre , quedar, cf. maner (Ibiça), casolà. 

Devegades Xach avantpòsa una i que comunica moviment y inconsistència a l’idèa: 
voli-achy ratpenat, de *voliacus, de volaré; muri-ach, ratpenat, de mur-em; xurri-aca, 
de çurra . 

2. ón L’ ach tònich està fossilisat en els mots que ja ’l duhen en llatí o grech, y en 
molts nòms de la toponímia y cognòms que ’s prènen d’èlla : ob-ach , ob-aga, de opacus , 
opaca; pas tenaga, de pastinaca; llim-ach, de li ma ce m, de Xeí|aa%; Vernach, de vern. 
de ornus; Cabal-ach, de cabal o cabdal , de capitalis; Cavan-ach de cavana , de cavus; 
Carrer-ach o Carrar-ach, de carrer, de *carrarius, de car, basch, ròca, pedra, cf. carre- 
ra, camí empedrat; Casell-achs, plur. de casellach y de casella, de casa; Casany-ach, de 
Casanya , de casa; Masiny-ack y Marsiny-achy per mansinyach, de *mansiniacus, de 
mansuSy mas; Llorach , de *lauracus , de laurus, llorer; Clari-ach , de clar , de clar us y cf. 
Clarky Claret, Clariana, Mo 7 itclar, Gisclareny; Codm-ach , de codina, de cotern; Corr- 
ach, de *corra, ròca, cf. car, basch, y illa corre (acta de la Consagració de la Sèu d’Ur- 


(*) Aquesta Memòria serà publicada entera pel seu autor. Aquí posem com a mostra y com a contribució al volum 
del Congrés l’estudi dels sufixos guturals. (N. de la R.) 


Digitized by UiOOQle 



284 


geli l’any 819), una gran mola de ròca que té demunt un Santuari; Pan-ach y Espin; 
ach , de es article, y pèna, ròca; Parer-ach, de perer, avuy pedrer, de pedra , de petra- 
Ferrer-ach , de ferrer , de ferrarius, de ferrum; Solarack, de soler, de solàrium, de so- 
lum, a tèrra, la part baixa o fonda d’una còsa; Subir-ach, de suber, alzina surera; Vil- 
ach, de vila, de villa, casa de pagès; Gall-ach, de gall, que pòt ésser de gallus, au; de 
gal (gal, hebrèu), font; o més probable de calculus , pedra: Flori-ach, y Florefachs, lo 
seu plural, de *florius , riu, cf. jlare y Jluere , fluir, Florius, riu d’Astúries, y Floridius, 
riu de Catalunya, que avuy se diu Riubregós, deixant lo primer nòm al pòble de Cas¬ 
tellfollit, per Castellflorit; Merl-ach, de *merulacus , de *merulus, de *merus o *mera, 
riu, cf. mare , 11 ., y marar , hebrèu, rajar, amarar , català, empapar d'aygua, y Merlès, 
Merder, Merdaç, Margansòl , etc., rius o aygües. 

Cal notar que segons la doctrina del § 64 sobre ’l cambi recíproch de les fòrtes fi¬ 
nals ch, t, p, Xach a vòltes provindrà de at. Així ’s diu codony-ach y codony-at, de 
codony; Fabreg-ack y Fabregat , de fabricatus; Reix-ack, cognòm, per Reix at, de reixa , 
de *retica, de re te; carr-ach, planxa de suyro, per carrat, de quadratus. 

3. cr ach, aca, àton. Es purament erudit, d’origen grèch-llatí: demoní-ach, demoní-aca, 
de demoniacus, demoníaca, de òaijjoviaxóç, òaipoviaxn, d^òaipóviov, cardí-ach, car¬ 
díaca, de cardiacus, cardíaca, de xapòiaxóç, xapbiaxq, de xapòía; sirí ach , de syria- 
cus, de cupiaxóç, de Xopía. 

En la fonètica catalana popular Xach àton seria ech , còm ho es en espàrr-ech (§25, 
i. cr ) y en xàfech y ràfech (§ 80, 3. er , ch). 

§221. aych, ayca. Es sufix grech-llatí erudit de pòch us*. faris-aych,faris-ayca, de 
pharisaicus, pharisaica , de (papíoaïxóç, cpapiaaïxrj; jud-aych, jud-ayca , de judaicus , 
judaica, de íouòaïxóç, ioubaïxq; cald-aych, cal d-ayca, de chaldaicus, chaldaica, de 
XaXòaïxóq, xaAòaïxq. 

Els monosíleps çn ach y els disíleps en aca o aga tenen Xac radical: çaga, de çahga 
ÍsLjj ar ^bich, lo derrer; daga, de degen, alemany, espasa; jach o gèch, de sagum o de 
saccus; llach, de lacus; llaga, de plaga\ maco, de rnajo, castellà, de majar; nyaco, pots- 
verbal de nyacar, variant de macar; sach , saca, de saccus. Racar, sabèr greu, de ras¬ 
car, de *rasicare, de radere, té la c sufixa. 

§ 222. èck , èca, o èga, tònich, y ech, ega, àton. Un y altre responen al llatí icus, ica, 
a l’italià ico, ica, y mès al castellà eco, eca, y ego, ega (Pach-eco, Vall-ecas, borr-ego, 
Vill-egas). 

a) ídèch, èca, o èga tònich dona: 

i. er Nòms mès o mènys diminutius derivats d’altres noms: llen èga, bolèt anome¬ 
nat també mocosa, de *lenica, de lenis, suau; alb-èca, la part blanca de la fusta, de *<*/- 
bica, de albus , blanch; muny-èca, de *munica, de muna, cf. mona, castellà, y mun, 
hebrèu, fill o filla; borr-èch, borr-èga, de *burricus, burrica, de *burrus, cf. borro, 
castellà, de burra, borra; manl·èga, de manta (provincià de Olva), greix, y cf. mat-ó, 
brossat. 

2 : 00 Un nombre interminable de nòms d’acció postverbals de vèrps en egar, que 
responen als llatins y italians en icare y als castellans en egar: gem-èck, de gemegar, 
de *gemicare, de gemere; rosèch, de rosegar, de *rosicare, de rosum, de rodere\ 
moss-éch, de moss-egar, de *morsicare, de morsurn, de mordere; llamp-èch, de llampe- 
gar, de *lampicare, de lampare; cstoss-èch, de estossegar, de *extussicare, de ex y tus- 
sire\ rcn èch, de renegar , de *ringicare, de ringi, mellor que de re y negare; mas-èga. 


Digitized by ^.ooQle 



28 5 


de masegar, de *massicare, de *mass-are, cf. jjàooeiv, tocar, masegar. Els femenins 
postverbals en ega, com se vèu, son molt pòchs. 

3. er L’adgectiu llef-ech, llef-èga, lleminer, de *livicus, *livica, de *livere, cobejar. 

b) h’eck, ega àtcm dona: 

1. er Alguns sustantius: màn-ech, de *manicus, de manus; màn ega o màn-iga, de 
*manica, de manus, cf. el castellà, mango, manga; monçòn-ega, mentida, de *mcntitio- 
nica, de *mentitionem; córr-ech , de carregar, de *caricare\ cf. kàraka , sanscrit, carga; 
prèss-ech , de persicus, de Pèrsia . 

2. ón Alguns adgecthis, que encara balancègen entre lVr^r vulgar y l’zrA llatí: zt/j/- 

o rúst-ich, rústega o rústiga , de rusticus, rústica , de (§ 80, 3* r ), de rus; 

müst-eck o mústich, múst-ega o múst-iga , de *musticus, *mustica; ferbstech, feréstega 
o ferèstich, ferèst-iga , de *feresticus, *ferestica , de feres tis, ferest, de ferus. 

Convé recordar aquí lo dit en el § 8o, 3. er sobre l’afegida de ch final. Aixís cal ana- 
lisar els mots bròfech , ràg-ech, iàrr-ech, tòrr-ech, xàfech . etc. 

Els nonosíleps en y bisíleps en zr# o tenen lVr^r radical: bech , cf. pico, cas¬ 
tellà; cega , de c ce cus, cceca; géch, còm /arA, de sagum; ttech, de laicus; mèch , de 

micidus , prim de carns; péga, de picem; rech, postverbal, de regar, de rigare; rega, 
solch, ralla, de *rega, cf. regula , de regere, traçar; sech, tall en la ròba, y de segar, 
de secare; sèch , jmz, de siccus, sicca; Xèco es de Francèsch, de Franciscus. 

5 223. ich y ica. Respcn al llatí zVïzj, zV<z, al castellà zV# (borr-ico, pell-ica, 
cív-ico, pàn-ico), a l’italià ico, ica, (arab-ico, class-ico, àton) y al francès ique ( ntagdque, 
musique). 

Es tònich y àton, prescindint del seu origen en que era sempre àton. 

4) Còm tònich dona: 

i. CT Diminutius de sustantius, adgectius, participis y advèrbis: mong-ich, mong-ica, 
de mònjo, mònja, de monachus, monacha; rour-ich, de roure, de robur; arbr-ich, de #r- 

de arbor-em; espurn-ich, de espurna, de y pruna, brasa; Joan-ich, de Joàn, de 
Joannes; — bon-ich, bon-ica, de tó, bòna, de bonus, bona; — ajupid-ich, ajupid-ica, de a 
y jup, de cubare; sot-ich , de .m/#, de subter; suar-ica, fa molt pòch, de suara, de .rzz£- 
hac-hora. 

2. 08 Molts sustantius postverbals de vèrps en zV#r o igar que sovint guarden el seu 
valor diminutiu: pess-ich, de pessigar, de *pinsicare, de pinsere; plor-ich, de plordcar, 
de *ploricare, de ploraré; envol-ich, de envoldcar, de *imwlvicare, de invobere: som 4 ch\ 
de som icar, de *gemicare, de gemere; afad-ich, de afad-igar, de *adfatigare; castich 
(Ibiça) y càstich, de castigar, de castigaré, de castus; bok-iga, o buyga (Vallcebre), de 
*fodicare, de fodere; art-iga, de *araticare, de aratum, de arare. 

3. ® Alguns sustantius que ja tenen Xic tònich en llatí: arn-ich, amdga, de amicus, 
amica, de amare; llambr-ich, de lumbricus\ mel-ich (Vallcebre), llombr-ich o llambr-ech, 
de umbil-icus. 

4. art L 'ich tònich es radical en dich sust., de dyx o digk holandès; fich y figa, de 

ficus; mica, de mica; mico, de mhnicus (?); pich, de picar;piga, cf. peca, castellà; de fec- 
care; xich, de se cus, de secare; vich, toponímich, de vicus\ tuhich, un aucellèt, onoma- 
topèych; carrich, una mèna de capa, de *carac, circuir, cf. tacric hebrèu, capa; 

xarrich, de charaq , hebrèu, fer estridor; garrich y garriga, del metèix charag. 

Però en rich, rica, Xich es sufix de £oïxóç, que raja, cf. afluent, abundant, de l’idèa 
de rajar, de fí>oi*|, raig, ona, riu; per altres es de reika, got, poderós. 


Digitized by ^.ooQle 



286 


b) L·'ich, iga , popular, o ich , ica, erudit, àtons, son de formació indoeuropea y res¬ 
ponen a zc«.y, 11., ixóç, gr. y a ika, sanscrit: mús-tich , müs-tiga , de mysticus, mystica, 
de puonxóç, (uucrnxfj, en el sentit originari de juóoo, abaixar els ulls \ fis-ich, fís-ica, de 
phys-icus , phys-ica , de cputfixóç, (poOixq, de (pótfiç, de cpóco, criar, fer. Còm se vèu dona 
adgectius. 

Sàlick , sust., es de salicem , de *.ra/, cf. ja/, Kebrèu, vimen. • * 

§ 224. och , oca. Respon al llatí «c«.y, «ca, y al castellà oque, oca ( bod-oque, 
y//-cca). 

Devegades l’<)c/z sèmbla una senzilla variant del sufix despectiu <>/ (§ 64). 

Dona: i. er Uns quants sustantius despectius: buss-òch , bony en los animals y plan¬ 
tes, dur y que rio supura, de *bursucus, de bursa; many-òck , manoll embullat, de */«#- 
nucus , de manus; patx-òca , presència ridícula, de *fatxoca (?), de fatxa , de fades; bu¬ 
ll ar-òch, bulto de còses revòltes, de *bullarucus , de bulla , bolla, còsa rodona y vuyda, y 
r infixa; bultr-òch , de *bulteròch , de bulto , de volutum; millar-òca , de *miliaruca, de 
milium; baj-òca, de *baja, cf. £oya, castellà, de bacca; matx-òch, de matx-ocar , de 
sucare , de *massare, cf. pàaoeiv, magullar. 

2. ón L’adgectiu bad-bch , bad-bea , que mira tontament y bada la boca, de badar. 

3, cr Alguns vèrps: motx-ocar o matx-ocar; esmany-ocat , desgarbat, sènça manya, 
de manya , de mania , de pavia, enginy. 

L’acA es radical en boch , de *baucus , de paoxóç', lasciu; còch y cuyner, de coçuus; 
fiòch, de floccus ; fbch, de focus ; gròch de crocus , çafrà; hbch, sí, de hoc, això; y&A, de 
jocus; joch , joquer de les gallines, de *jacus , de jacere; llòch , de locus; moch , de muccus; 
pòch , de paucus; sòch , calçat de sòla de fusta, de soccus; sòch y sbea, cabuç y tronch dels 
arbres, de * soccus calçat, la part baixa, cf. 5ccc, .scca, basch, y zoquete, castellà, còm 
ciocco, ciocca, it.; trbea, de *torqua , cf. torquis, de torquere , tòrcer. 7 ò)cA y ròca tenen 
$ufixa la c de *rupica, de rupes. 

§ 225. uch, uca , o uga. Respon al llatí «c«.y, « a, al castellà «cc, «ca o «£*a ( cad-uco , 
cas-uca, verr-uga ), a l’italià uco, ucca, uca ( cad-uca , parr-ucca, verr-uca , piluccare ), y al 
francès «<7«r, «c (ferr-uque, verr-ue , tort-ue). 

L’uch , «ca o «^a en català dona: 

1. er Sustantius diminutius, a vòltes despectius: pch-uch , de *ped-ucus , de pedem; 
pcrt-uca , de piluca , de pilus; verr-uga , de verr-uca; llet-uga , de lactuca , de ladf); tort 
uga , a les Balears trotuya , cf. wrtue, rrancès; er-uga , de ceruca, de a?.? (ceris): mar fuga o 
morf-uga , passa que mata, de *morbuca, de mor bus. 

2. ón Vèrps també diminutius: rem-ugar , de * rumucare , cf. rumor y ruminare\ es - 
por-ucar o espor-uguir, fer por, de por-uch, de por, de pavorem: pe llucar, de * pilucare, 
de pilare ; tr-ucar, picar, colpejar, de *ter-ucare , de terere; tnenj-ucar y de manducare, 
de mandere. 

3. cr Sustantius postverbals dels vèrps en «car; menjuch , menjadèta, de menj-ucari 
lladr-uch , elèp del goç, de * la trucaré, de latrare; pell-uch, acte de prèndre una petita 
quantitat d’algòm que ’s menja; truch, de trucar. 

4. arl Adgectius qualificatius que signifiquen casi be sempre defèctes: par-uch , par- 
uch o paur-uch, par-uca , por-uca o paur-uca y par-uga , por-uga o paur-uga, de *pavo- 
rucus, *pavoruca, de pavorem; astr-uch, astruga , de *astrucus, * as truca, de astrum; 
cad-uch , caduca, de caducus, caduca , de cadere; llefuch , llef-uga, desitjós, lleminer, de 
: ‘ fivucus, *livuca, de livere , envejar; feix-uch, feix-uga, de /c/>, de fascis. 


Digitized by ^.ooQle 



L'uch es radical en los monosíleps y disíleps femenins: buch , ama d’una sòca d’ar¬ 
bre buyda, de buc ca, cf. buco, it., forat; cuch, cuca , de coccus; duch , dignitat, de ducem; 
duch , au de nit, de duc us, cf. duc , hebrèu, y dikon , aràbich, gall; fuga, de fuga\lluch, 
creixent, de *lugus, de Aúyoç, vèrga; Lluch , nòm de sant, de Lucas; Muga , toponímich, 
de tnuga, basch, terme, límit; de nucem (?), per ser la nòu lo símbol de lo que balla 
sobre si metèix; such , de succus; truca , cambi, de *torqua, de torquerc , tombar. 

ase, asa, té la c sufixa de raucus, rauca, de *ravicus, de rams, ronquera. 


Digitized by ^.ooQle 



288 


Del P. Jaume Nonell, S. J. 


Necessitat de redimir la prosòdia catalana de la influència castellana 

Per correspòndre a la confiança ab què m’hay vist honrat al serme confiada la esposi- 
ció d’un tema consignat en el programa primitiu d’ aquest Congrés, demostraré breument 
que el català ha guardada ab major feeltat que’l castellà la tradició llatina i) en la dipton- 
gació; 2) en la sinalefacció; 3) en la accentuació. 

Com a corolari d’aquèsta demostració ne resultarà, qu’en la tasca emprèsa de purifi¬ 
car la llenga actual de tota influència heterogènia, se fa necessari el redimiria de la caste¬ 
llana; y a imitació dels nostres antics clàssics, amotllarla a la tradició llatina. 


I. D 1 PTONGACIÓ 

Dues diferències notabilíssimes eczistèxen entre la diptongació catalana y la caste¬ 
llana, relativament a les paraules prèses del llatí. La primera, tocant al origen dels 
diptòngos; la segona, respecte a llur nombre. 


L Origen dels diptòngos 

A) En gran moltitut de casos el castellà ha diptongada la e o la o tònica de les 
diccions llatines en ie o ue respectivament. 


LLATÍ 

CASTELLÀ 

CATALÀ 

bene 

bien 

bé 

tener 

tierno 

tèndre 

centum 

ciento 

cent 

certus 

cierto 

cèrt 

venter 

vientre 

ventre 

dent-em 

diente 

dent 

rota 

rueda 

ròda 

focus 

fuego 

fòc 

mort-em 

muerte 

mòrt 

sort-em 

suerte 

sòrt 

fortis 

fuerte 

fòrt 

porta 

puerta 

pòrta 

portus 

puerto 

pòrt 


v 


Digitized by <^.000 Le 


La metexa diptongació esperimenten les dues vocals esmentades, quan son les 
últimes sílabes de la radical del vèrb castellà, y en el decurs de la conjugació passen 
de àtones a tòniques. 


pensar 

pienso, piensas, piensa, piensan, etc. 

remendar 

remiendo, remiendas, etc. 

defender 

defiendo, defiendes, etc. 

extender 

extiendo, extiendes, etc. 

mentir 

miento, mientes, etc. 

sentir 

siento, sientes, etc. 

rogar 

ruego, ruegas, etc. 

probar 

pruebo, pruebas, etc. 

mover 

muevo, mueves, etc. 

poder 

puedo, puedes, etc. 

morir 

muero, mueres, etc. 

dormir 

duermo, duermçs, etc. 


Una gran part de les irregularitats dels vèrbs castellans prové d’aquesta diptonga¬ 
ció. Res d’axò passa en català: invariable queda la tal vocal, per més que ’s cambii la 
sua tonicitat. 

B) Una altra font de diptongació en castellà es la conversió de lés azèucsis llati¬ 
nes en diptòngo. Eczemples: 


LLATÍ 

CASTELLÀ 

CATALÀ 

pa-ti-en-ti-a 

pa-cien-cia 

pa-ci-èn-ci-a 

ex-pe-ri-en-ti-a 

ex-pe-rien-cia 

es-pe-ri-èn-ci-a 

ap-pa-ren-tia 

a-pa-rien-cia 

a-pa-ri-èn-ci-a 

sa-pi-en-ti-a 

sa-pien-cia 

sa-pi-èn-ci-a 

sci-en-ti-a 

cien-cia 

ci-èn-ci-a 

con-ti-nu-a 

con-ti-nua 

con-tí-nu-a 

per-pe-tu-a 

per-pe-tua 

per-pè-tu-a 

se-ri-es 

se-rie 

sè-ri-e 

pla-ni-ti-es 

pla-ni-cie 

pla-ní-ci-e 

pi-e-ta-te 

pie-dad 

pi-e-tat 

con-ti-nu-ita-te 

con-ti-nui-dad 

con-ti-nu-i-tat 

vi-ti-o-sa 

vi-cio-sa 

vi-ci-o-sa 

in-ju-ri-o-sa 

in-ju-rio-sa 

in-ju-ii-o-sa 


No té fi ni compte el número de paraules, que podriem copiar, en les que havem 
conservades les azèucsis llatines, y per consegüent totes les sílabes de les correspo 
nents paraules del llatí, mentres que’l castellà per la diptongació les ha reduides a un 
nombre més petit. 


(I) Azèucsis, nora grec, compost de a (sense) y zeuxis (unió). 


Digitized by ^.ooQle 



Si en la llenga catalana la diptongació no prové ni de la adició d’una vocal dèbi] 
(i, u) a una de fòrta, ni tampòc de la azèucsis trasformada en diptòngo,' pregunto: ;quin 
serà l’orígen dels diptòngos catalans? 

Per a respòndre satisfactòriament a-n aquesta pregunta, demanaré al llegidor que ficsi 
sa atenció en un fet, que cada dia ’s repetex y ’n son testimoni els nòstres oidos. Parlo 
de la vocalisació de la consonant //. 

^Qui dubta de que no tenen rès que vèure ab lo diptòngo paraules tals com all, mi¬ 
rall , vell , cabl·ll, fill, conill , xopoll, rostoll, ull, full , remull? A pesar d’axò, el pòble diptòn- 
ga aquestes diccions, dient: ay, miray, vey, cabèy, fiy , cotiiy, xopoy, rostoy, uy, fuy, 
remuy. 

Igual vocalisació esperimenta la ll inicial de sílaba, còm se pot vèure en pa-lla paya), 
ce-lla (cè-ya), rè-lla (rè-ya ),fu-lla (fu-ya), xu-lla (xu-ya) mu-llar (mu-yar), xu-llar (xu-yar), 
etcètera. 

Axis, dòncs, còm en nòstres dies ab suma facilitat vocalisam la consonant //; de la 
metexa manera en los temps antics de la llenga se vocalisaren altres consonants, de la 
qual vocalisació, va resultarne el major número, per no dir la totalitat, dels diptòngos, 
que avuy contam en la nostra llenga. Y es digne de notarse, que les vocals en les 
quals se convertiren, son la i y la u , anomenades semivocals , per haverse usades indis¬ 
tintament com a vocals y com a consonants lo meteix pels escriptors llatins, que pels 
nostres clàssics. 

Les consonants, que han esperimentada semblant transformació, son les següents: 

La /. Encara en nòstres dies tant diem alba còm auba\ albat, còm aubat; balb, 
còm baub; balma, còm bauma. Del llatí talpa, n’hèm fet taub : y de sold (solid-um), 
sòu. 

La v. De nav-is; nau; de brev- is, breu ; de nov -us y M^-em, nou ; de viv- us, viu ; 
reaparexent la v primitiva a-n els derivats nav egar, abrev- iar, viv-e nt, renov-ax , etc. 

La c. De fact- um, l’antic feyt ; de duet- um, duyt ; de oct- o, vuyt ; de coct-o cuyt ; de 
fruct-n fruyt ; de luct- a, lluyta . De benedict- us, beneit, benèit, y ’l nom pròpi Benet, 
com de Felits (per Felix ), Feliu. 

T y D. Noms: de palat-uim , palau; de hered-e m, hereu; de ped-e m, peu; de 
nid- um, niu; de put-e um, pou; de nud- um, nuu. 

La vocalisació de les dentals dy t, y de la gutural forta c y q , es frequentíssima a-n 
els vèrbs. El diptòngo au, que precedèx a la sílaba re en la segona conjugació, y ade- 
més el que ’s tròba en totes les segones persones del plural de tots els temps, no rego- 
nèx altre origen. 

De cad-e re n’hem fet cau- re; de plac-exe; plau-re; de cred-e re, creu- re, de sed-e re, seu- re; 
de rid-e re, riu-/r; de sid-e re, siu- re; de claud-e re, clou- re; de coqu-e re, còu-xe; de duc-e re, 
dur (per duu-re). 

Alguns quants han semivocalisat la v; com viu- re, de viv-e re; escriu- re, de strtv-e re 
(per scribere); mou-xe de mov-exe. 

Les segones persones del plural de tots y cada un dels temps en tots els verbs 
terminaven antigament en ats, ets , o its : terminació que va cambiarse en au , eu, iu : 
com en am -au, amav-eu; am -eu, dorm -iu. 


Digitized by ^.ooQle 



201 


II. Nombre dels diptcmgos 

Un dels fets més generals de l’ortologia castellana es l’havèr diptongat totes les 
azèucsis àtones de la llatina, y ademés una grandíssima part de les tòniques. La Real 
Acadèmia de la llenga, adoptant la doctrina ortològica del il·lustre gramàtich americà 
Bello, va establir com a lley general, per cèrt ben contrària al gèni de la llenga caste¬ 
llana, que no podien formar diptòngo les combinacions de vocals fortes ( a , e, o). L’error 
de Bello, y de la Acadèmia que va adoptarlo, l’ha vingut a demostrar en nòstres dies 
un eminent y infatigable gramàtic Mossèn Felip Robles Dégano, prevere, en la sua 
Ortología clàsica de la lengua castellana. 

El fruyt del seu estudi y de la atenta lectura de casi tots els poètes castellans, lo 
sintetisa el citat autor en el següent corolari: Por consiguiente , diu en la plana 236, los 
diptongos no son 17, como quería Salvà; ni 14, como ensena Bello; ni 2, corno decía 
Cascales; ni 12, como escribió Nebrija. Los diptongos àtonos son 25, à saber, etc. 
Yhiafegex desseguida: Los diptongos tónicos pueden ser 18. De manera ; que sumant 
aquestes 18 combinacions, que poden ser diptòngo, ab les 25, que ho son sempre, 
segons Mossèn Robles, y ho demostra ab arguments irrefutables, resulten ser 43 les 
combinacions de vocals, qu’en castellà formen o poden fusionarse en diptòngo. 

^Succeèx lo metex en català? Cabalment passa tot lo contrari. En primer lloc, may 
hi formen diptòngo les combinacions de vocals fòrtes, ( a , e , o.) Ademés, tampòch ne 
forma l’unió, d’una dèbil, [e, /, u ), ab una de fòrta. Queden, dòncs, sòlament, dues com¬ 
binacions capaces de diptongarse, que son, la d’una fòrta ab una dèbil, y la de dues 
dèbils. Els diptòngos catalans per consegüent, son aquèsts vuyt: 

ay , ey, oy : au , eu, ou: iu, uy 

Un altre, compòst de dues uu , sembla trobarse en l’adjectiu nuu; y en duus , duu, 
de dur; y en lluus , lluu , de lluir. 

La inmnèsa desproporció entre les 43 combinacions de vocals capaces de constituir 
diptòngo en castellà, y les vuyt o nou no més que tenim en català, manifesta a priori 
la grandíssima diferència d’abdues llengües en lo que pertòca a la diptongació. Y còm 
la llenga llatina casi be desconèx el diptongo, seguèxse d’aquí, que la nòstra llenga 
s es conservada més feèl a la llatina, que no pas la castellana. 

La demostració a posteriori resultarà de lo que després dirèm. 


II. SINALEFACIÓ 

Fins ara hem tractat de la fusió de dues vocals senzilles en una de compòsta, quan 
abdues se tròben dins una metexa paraula: aquesta fusió es la anomenada diptongo. 
La tendència y facilitat de la pronúncia castellana a fer semblant fusió estense fins al 
cas, en que la una d’elles se tròba al fi de la dicció, y l’altra al principi de la immediata 
següent. Aquesta nòva forma de diptòngo o triptòngo rèb el nom de Sinalèfa , de la 
qual anèm a tractar. 

I 


Digitized by ^.ooQle 



292 


Mossèn Felip Robles en la esmentada òbra parla de dues mènes de sinalèfa: de la 
morfològica y de la ortològica o rítmica. De la primera ne diu en la plana 40, que 
suprime la última i>oçal de una palabra, cuando la siguiente comienza con vocal, y hacc 
de las dos palabras una , v. g. estotro, esotro, del, antojo [por anteojo), antiyer (por 
anteayer). 

Anc que’en català no falten sinalèfes tals com acabam de definir, v. g. al (per a el ), 
del (per de el), pel (en lloc de per el), can (per ca en, o casa en;) no obstant la manera 
ordinària de fer en l’actualitat la sinalèfa es suprimintse una de les dues vocals; em¬ 
però dexant separades les dues diccions* v. g. rhome, ràvia, viur ab pau. L’apòstrof 
indica que la vocal s’es suprimida. 

La sinalèfa ortològica o rítmica, la definèx (pl. 85). La fusión de dos ò màs vocales 
inmediatas, pertenecientes à distintos vocablos, en una sola sílaba. Amonesta tot seguit, 
que todas deben sonar clara y disüntamente . De lo qual resulta, que per lo que tòca a 
la pronunciació, no se distingèx gens ni mica del diptòngo ò triptòngo. 

Axis, dòncs, còm la llengua castellana es abundantíssima en diptòngos, y la cata¬ 
lana no tant de bon tròç; axis també aquella ho es en sinalèfes, y moltíssim més qu’en 
diptòngos, y la catalana se pot dir que les rebutja casi bé del tot. Y també en aquèsta 
part la nòstra s’es mostrada més feèl que la castellana a la tradició llatina, ja que ’en 
llatí apenes son usades les sinalèfes, sien morfològiques, o be ortològiques. 

Còm a demostració a posteriori de lo que acabam de dir del diptòngo y de la sina¬ 
lèfa, eczaminarèm dues dècimes, una de castellana, y l’altra catalana, les primeres, 
que’m son vingudes a la memòria. La castellana es den Calderó, y diu axis : 


DIPTONQOS SINALÈFES 

Cz^n-tan d[e u\ n sa-bz'0 qu[<r u] n dia 2 2 

Tan pobr[^^] míser[í? ^Jstaba, 2 

Que solo se sustentaba 

D[^ zzjnas yerbas que cogía. 1 

^Habrfi o]tr[o, e]ntre sí decía, 2 

Màs pobr[^ y] triste que yof 1 

Y cuan-d[<? e)\ rostro vol-v/í>, i i 

Halló la res-pz^s-ta, vz>n-do 2 

Qu[^ <?]tro sa-b[/<? z]ba co-gz>n-do 2 2 

Las hojas qu[e r]l arrojó. 1 

, Total... diptòngos 7, sinalèfes 12 


La catalana, d’autor per mi desconegut, però del gènero del popular Rector de 
Vallfogona, es la següent: 


Volent ícaro mirar 
De lo sol, la gentil forma, 

Véntali Júpiter morma, 

Y me ’1 fum de cap al mar. 

Còm no sabia nedar, 

S’ofegà tot renegant. 

1 


Digitized by ^.ooQle 



293 


Júpiter, del cèl mirant 
Los peixos que rosegaven, 

. Preguntàls si dejunaven: 

Respongueren : «Menjant carn». 

Ni una sola sinalèfa ortològica, ni un sol diptòngo se tròba en dèu vèrsos, y no més 
que dues sinalèfes morfològiques; essent axis que en igual nombre de versos castellans 
han ocorregut sèt diptòngos y dotze sinalèfes rítmiques o ortològiques. La diferència 
entre les dues llengües en aquèst particular no pòt ser més notable. 


III. ACCENTUACIÓ 

Dos punts sobre accentuació tractaré ab tota brevetat. Primer, de la utilitat o neces¬ 
sitat d’admètre l’accentuació fònica. Segòn, de la eczistència en català d’un accent 
tònic secundari. 

■ i. Axis com en la paraula fabrica , per eczemple, ab l’empleo del accent 
tònic, y sòlament per mèdi d’ell, distingim els seus très significats de fàbrica, fabrica y 
fabricà : axis també ab l’accent fònic, y no més per mèdi d’ell, podèm distingir les 
diverses significacions dels monossílabs següents: te, os , el primer dels quals pòt 
espressar la planta d’aquell nom (té), pertànyer al vèrb tenir (té), y ser sufics pronomi- 
nal (te); y ’l segòn un animal (òs), l’òs del cos animal (ós), y ’l sufics de segona per¬ 
sona del plural (os, que per ser àtona, pronunciam us). 

El català convé ab lo castellà en tenir paraules esdrújules, planes y agudes: y hèm 
fet molt be en adoptar el seu sistema d’accentuació tònica, a fi y efecte de conèxer 
quan hem de pronunciar, per eczemple, fàbrica, fabrica, o fabricà. Còm en castellà 
cada vocal tè un sò constant e invariable, li basten aquells très accents. 

No succeex lo metex ab les vocals catalanes. La a pot sonar de dues maneres 
diferents; la e y la o tenen cada una très pronunciacions divèrses. En aquèst punt 
convé el català ab lo francès; el qual té necessitat d’accentuació fònica y no de la 
tònica. Si, dòncs, hem admès la segona ab gran avantatje per la claretat de nòstres 
escrits; ab no menor raó y profit ens convé adoptar l’accentuació, com els francesos. 

Els escriptors clàssics no emplearen cap d’aquèstos dos sistemes: y d’aquí la difi¬ 
cultat de conèxer la gengina pronunciació de cèrtes paraules usades per ells. Ab fre¬ 
qüència he topat ab lo substantiu AVOL : confesso que no hay pogut arribar a saber 
si s’ha de pronunciar àvol, avòl, o avòl. Va costarme lo que Deu sab l’entendre un vèrs 
de YAtlàntida, en què hi entra la paraula BENS, que jo llegia béns en llòc de bens. 
Sols l’accentuació fònica pot lliurarnos d’èst inconvenient. 

Passèm a dir quatre paraules de l’accent tònic secondari. La lley morfològica del 
escursament ha convertides en monossílabes la major part de les diccions dissílabes 
preses del llatí. La aglomeració de monossílabs tònics fa sumament dura la llur pro¬ 
nunciació. L’Acadèmia de la llenga castellana ha admès un accent tònic de mènos 
energia que l’ordinari, pe’l cas de concóirer dues sílabes tòniques, a fi d’evitar la 
duresa de la pronunciació. 


Digitized by ^.ooQle 



294 


En català, per obtenir el metex resultat, hèm fet completament àtona una de les 
diccions monossilàbiques, per sa naturalesa tòniques; emprò li hem conservada sa 
qualitat fònica. Per eczemple, referintnos a Ja vocal e , podèm dir 

Très sòns té, tòts èlls ben clàrs. 

La pronunciació d’aquèstos sèt monossílabs tònics conservantlos a tots la pròpia 
tonicitat, seria sumament dura. ^Qu’hem fet pera suavisarla? Hem combinat les parau¬ 
les de tal manera, qu’en resultàs consecutivament una de tònica, y una altra d’àtona: y 
llegim el vèrs axis: 


Très-sons té,-tots èlls-ben clàrs, 

conservant a la o de sons sa qualitat de fosca o tancada; a la de tots , la de fosca o 
obérta; y a 1 $ e de ben , la de e tancada que li correspon, quan es tònica. 

A-n el vers, que acabam d’eczaminar, les sèt sílabes son totes tòniques: an-el 
següent: 


Les aglomeracions 

no n’hi hà de tònica més que una, la darrera: les sis primeres totes son àtones. 
Els castellans qualsevol número de sílabes àtones lo pronuncien ab suma facilitat: los 
catalans, al contrari, ens còsta pronunciarne més de d’una o dues de seguides. ^Què 
fèm en tal cas? Aixís com en l’anterior trèyem accents; en el segòn n’hi posam. El 
vèrs en qüestió lo llegim axis: 

Lés-a-glome-ràcións 

però ab una diferència, y es, que al igual del cas anterior, els nous accents no 
modifiquen gens ni mica la qualitat de les vocals àtones accentuades: de manera que’l 
vèrs anterior accentuat, lo llegirèm aixís: 

Laes-ae-glúmae-rae-ci-òns 

Si al principi del vèrs hi anyadim una monossílaba, y de la azèucsis final ne fem 
diptòngo, hauràn d’accentuarse les sílabes qu’han quedat sense accent, y lo perderàn 
les dues que allí l’han rebut. Dirèm, dòncs: 

Dae-laes aglu-maerae-cions 

Resulta d’aquí, que les quatre sílabes àtones de la paraula aglomeracions en el vèrs 
poden portar accent sense modificar llur qualitat de vocals àtones. 

Si es veritat lo que insinua un filòlec modern, en aquèsta nòva mèna d’accentuació 
tindriem un argument més de la feeltat del nostre llenguatje a la tradició llatina. Escriu 
Campini, que alguns gramàtics admeten un accent anomenat medi o secondàri\ el 


(1> Princioi di Fonologia , Etimolog' e Morfologia latina. 


Digitized by VnOOQle 



295 


qual recauria sobre la sílaba tònica de la primera part de les paraules compòstes, v. g. 
misericòrdia , o sobre la sílaba radical de les diccions polissílabes, v. g. lòngitüdo (ï >. 

Tal es, si no m’enganyo, l’origen del nòu accent, que tenim en català: el qual, anc 
que conserva tota l’energia del primari, no obstant té la propietat de no introduir cap 
cambi en la qualitat de la vocal, a la qual afecta; sinó que la dexa ab la sua pròpia de 
àtona, quan se l’accentua; y de tònica, quan se la priva del accent que li pertocaria. 


El diptòago 7 la siualèfa en la llengua catalana 

De la esposició, que acabam de fer, se ’n deduexen dues regles generals relativa¬ 
ment a la diptongació y sinalefació de la llengua catalana: una respecte al diptòngo; 
altra, en lo que ’s referèx a la sinalèfa. 

Regla primera. — Fora dels vuyt diptòngos, resultants de la fusió d’una vocal fòrta 
ab una de dèbil, y de les dues dèbils entre sí, el català fa azèucsis en tota altra combi¬ 
nació de vocals. 

Axis ho practicaren els nostres poetes clàssics. Citarem al inmortal Ausias March, 
per havèrse feta la edició de les sues obres < 2) . Ab molta diligència revistes y ordena¬ 
des segons les més corrèctes edicions antigues (3 >. Vèjense los eczemples següents: 

Azèucsis tòniques: ü-an-ça y fa-ml·li-ars y pa-ci-ents y pas-si-ó. 

* 

No ’m vulles dar enganyosa fi-an-ça. (Cants d’Amor, II.) 

Siccol (axí còm el) malalt de viure té fermança 
per alguns mals, que fami-li-ars té. (Ibid.) 

Tal pas-si-ó ningú la pot forçar. (Ibid. I.) 

Aquèll unguent, que sòl medicinar 
los pa-ci-ents, que per tu mal passam. (II). 

Azèucsis àtones: pas-si-o-nat y pi-e-tat , spe-ci-e. 

E lo qui es de mals pas-si-o-nat. (I) 

Ta pi-e-tat mans juntes la requir. (II) 

Puix diferent Taspè-ci-e no ’s vèja. (VIII) 

Aquesta es la regla general. Les escepcions no destruexen la regla, sinó que, cóm 
se sòl dir, ans be la confirmen. El metex poèta escriu: 

Si fos Amor substància rahonable (Estramps, I). 

Als naturals no par que fer sa pusquen 
Molts dels secrets, que la dei-tat s’estòja. 

El primer vèrs no consta, si no es llegint subs-tàn-cia , o be ra-ho-nable. 


(1) Part I, cap. III, n. 28. 

<2) Barcelona, estampa de F. Giró, Gran-vla, 212, bis, 1888. 
(3) Axis se diu en ta portada del llibre. 


Digitized by ^.ooQle 



296 


Regla segona. — En català no té llòc la sinalèfa rítmica o ortològica ab pronuncia¬ 
ció clara y distinta de les vocals sinalefades. En el concurs d’una sílaba directa en final 
de dicció ab una d’inversa en la paraula següent, si abdues vocals s’escriuen, fan azèuc- 
sis, y permanexen íntegres les dues sílabes. Si ’s vol qu’en ^formen no més que una; 
es precís que desaparexca una de les dues vocals. Eczemples d’azèucsis: 

En la gran cort fa la vida-hermita. (Cants d’Amor, VII.) 

No sia sòl yo-en tal disfavor. (II.) 

Qui no-es trist, de mos dictats no cur. (I) 

E lo qui-es de mals passionat. (I.) 

Alguna part e molta-es trobada 
de molt delit en la pensa del trist. (Ibid.) 

Eczemples d’apòstrof: 

Esser me cuyt per moltes gents reprès; 
puix que tant lòu viur’ en la vida trista; 
mas yò, qui-he sa glòri' al ull ja vista, 
desig mos mals, puix delit l’es permès. (Ibid.) 

D’est viure ’strany algú no’ s vulla dòlre. (Ibid.) 

Y ’l vòstr’ es mènys que ’l tèrç de un punt de dau. (VI) 

Axí escriu: Son cè tr’ enveja. Ma pens ha consentit. Entr (èntra) en gran despit. 
La ’spècie. Sa pòc edat. 

Convé observar aquí, que’l cas més freqüent de sinalèfes en els clàssics ocorre en 
la contigüitat de dos monossílabs, que units poden formar diptòngo en català; per 
eczemple: no-hi acull; no-hi es; no-hi hà; què-hi pèrd; no-ho veig; no-ho fou; quí-ho 
sab. Aquestes sinalèfes son al mòdo de llegir y escriure qu’ells fèyen d’aquèlles dues 
diccions, juntantles en una sola, axis: noy , nou , siu, quèy, quiu. 


Influència de la prosòdia o ortologia castellana en la catalana 

^Ha influit la ortologia castellana en la catalana, particularment en lo que pertoca a 
la diptongació, y també a la sinalefació, la qual essencialment en rès se diferencia 
d’aquèlla? 

La respòsta es afirmativa. Apènes podia dexar de succeir que no hi influís en gran 
manera. Els nòstres savis han après en castellà. Els nostres poètes s’han format en les 
obres, verdaderament riques y de bon gust, dels clàssics de Castella. L’oido dels nos¬ 
tres poètes era fi, y còm a tal sabia apresonar en el número pròpi de cada metre 
castellà el nombre de sílabes que en ell hi trobava escrites. En aquèsts dos vèrsos, per 
eczemple: 

No es la ciència: es la impaciència, 
que a Eva hundió en hondo abismo. 

llegintlos a la catalana hi haguera trobat 14 o 13 sílabes en cada un. 


Digitized by ^.ooQle 



297 


No-es-la-ci-en-ci-a: es- la-im-pa-ci-en-cia, 

que-hun-di-ó à E-va en hon-do a-bis-mo. 

Els metexos vèrsos, llegits ab ortologia castellana, no ’n tenen més de vuyt: 

No es- la- cien- cia: es la im- pa-cien- cia 

que à- E -va hun-dió en- hon-do a-bis-mo. 

Per a reduirlos a octossílabs, es precís recórrer al diptòngó y a la sinalèfa. Còm tant 
l'un com l’altre son en castellà frequentíssims, molt aviat qualsevulla oido delicat y fi 
s’avesarà a fer diptòngos y sinalèfes a cada moment y sense adonàrsen. Que ’s posi a 
compòndre en català: ;serà possible sostraures a la influència d’un hàbit arrelat en el 
oido? 

Lo que fa sospitar la raó, venen a confirmarho els fets. Obrim els llibres de Mossèn 
Jacinto Verdaguer y de D. Mariàn Aguiló. Cito aquèstos dòs per haver estat els astres 
més lluminosos de la renaixent literatura catalana. Ningú ’ls negarà coneixement de la 
llenga, ni inspiració poètica, ni facilitat y elegància en la versificació; però trist es 
haverho de confessar: en la part prosòdica o ortològica fan una mescla de català y cas 
tellà, que ningú ho diria. Vinguen les pròves. Comencèm per Mossèn Jacinto. 

Obrim l’Atlàntida. El primer vèrs de la Introducció, diu axis: 

Vora la mar de Lusitan[ia u]n dia. 

El diptòngó (castellà) nia forma sinalèfa ab la u de u?i. Per a ser vèrs genuinament 
català, deuria dir: 

Vora del mar del lusità un dia. 

Aquí no hi hà cap sinalèfa ni senzilla ni compòsta de diptòngó. 

Iguals anomalies ocorren en los vèrsos següents de la metexa Introducció: 

Lo lleó de Venecfia a]b sos cadells. (Estròfa I.) 

Y entre ays y cridorfia y] alarit selvatje. (IV.) 

Per morir un[a o a]ltra a revolcons. (II.) 

Llant[ia u]n dia del mar, al cel sospesa. (XII.) 

Y a sa claror verda planic[ie ha] vista. (XVIII.) 

Y joh santa Providenc[ia! o]brintli ’ls brassos. (XX.) 

Los gui[a a u]n bosch d’alzines y oliveres. (Ibid.) 

Y son sèt les sinalèfes compòstes de très vocals, es a dir, sèt vegades de très síla- 
bes catalanes ne fa una, a imitació dels castellans. Les sinalèfes de dues vocals s’hi 
troben en molt major número. Hi ha vèrsos que’n tenen très; per eczemple: 

Sobre jonsfa a]pelfad[a e]ncar[a hujmida. (XXIII.) 

Lo crid[a a] seure sot[a u]n rour[e a]ltívol. (XXIV.) 

20 


Digitized by ^.ooQle 



298 


Llegesca el lector la citada Introducció, y tant en ella com en tota la obra, ’s conven¬ 
cerà de qu’en punt a sinalèfes Mossèn Jacinto no deixa atràs els poètes castellans. 

En quant a diptongar azèucsis, es més moderat. No n’hi manquen alguns, tals com: 
vene-cia-na, celis-tia, reli-giós, al-ció. 

En punt a diptòngos el mestre Aguiló s’acosta als castellans molt més que Mossèn 
Verdaguer. En sola una composició de deu quartetes octossílabes hi tròbo els 
següents t*>: 

Les prega-r/>s de ta mare 
han alcançat tal mercè. 

Pronosticava la cien-cia 
medical trists desenganys; 
y ha volgut la Providen-c/a 
burlar sos trists desenganys. 

Contemplant la gra-c/# obtesa, 
plor y rich, y vaig y vinch. 

Jo ’t pogués dar l’expe-r/Vn-c/tf 
del mitg segle qu’he viscut. 

Tinch ademés apuntats els següents: tri-gu/#, esti-gu/V* (pl. 111) v/-tftge (i 13), xehi- 
nat, (114), p^-r-sia (224), en-wVr-ba, (89), renun-c/tf-ren. (Ibid.) Fins arriba el cas de que un 
vèrs octossílab, pronunciat ab ortologia catalana, passa a ser endecassílab. Diu axis: 

Li enviaba ell la mellor fruyta; 

vèrs qu’un català de vères llegirà d’èst mòdo: 

Li-en-vi-a-ba-ell-la-me-llor fruy-ta; 

al qual per a ser endecassílab, no li falta cap sílaba ni cap accent. 

No fou més escàs en el ús de les sinalèfes. No n’hi falten de formades ab très vocals 
que cada una de per sí fan una verdadera sílaba. 

De la vanaglor[ia hu]mana, 
qu[e a] tants cors ensuperbeix (89). 

Ella ’s deya Bruniselda, 

[y a e]U li deyen en Pelay. 

No crèc necessari presentar més eczemples. Si algú no queda persuadit de que els 
nostres poètes, fins els més amants de la llenga, han escrit ab prosòdia y ortologia més 
castellana que catalana, llegesca atentament ses obres, y ben aviat s’en convencerà. 


(1) Llibre de la Mort , p. 53 y 54 


Digitized by VnOOQle 



299 


CONSEQÜÈNCIES 

De tot lo dit fins aquí se veu clarament la necessitat de redimir la prosòdia catalana 
de l’influència castellana, especialment en lo que pertoca a la diftongació y a la sinale- 
fació, ja que s’ha emprèsa la tasca de purificar de tòta ingerència estranya la nostra 
llenga. Sòlament ab aquèsta òbra ben feta serèm feèls a la tradició dels nòstres clàssics, 
que seguiren sempre la tradició llatina, com acabam de vèure. 

Aquest feliç resultat lo conseguirèm, si procuram conservar les azèucsis naturals de 
les diccions llatines transportades al català, sense diptongarles, còm dèu ferse en caste¬ 
llà, conforme al gèni de la llenga. 

Respecte al ús de la sinalèfa dèu advertirse be que la llenga catalana no sufrex la 
pronunciació clara y distinta de les vocals sinalefades, sinó que de les dues (de très no 
n’admèt cap), no se n’ha de pronunciar més que una, sia la primera, sia la segona, 
segons convinga a la claredat de la frase. 

A-n els escrits en pròsa, dèuen la una y l’altra escriures jatsía que no hajen de so¬ 
nar. Convé estalviarhi els apòstrofs lo més que possible sia. 

En el vers tota vocal suprimida deu esser substituida per l’apòstrof. En general el 
número de vocals ha de ser el metex que’l de les sílabes corresponents al metre, que 
s’haja adoptat. Els diptòngos catalans son la única escepció d’aquèsta regla. 

Es d’advertir, que com Tarmonia del vèrs queda completa després de l’últim accent 
de cada un d'ells; els que terminen en paraula aguda, pòden tenir una sílaba de mènos; 
si acaben en dicció esdrújula, ne tenen una de més. 

Per a suavisar la duresa resultant de l’aglomeració de monosílabs tònics y per enfre- 
nar la lleugeresa provinent de la multitut de sílabes àtones seguides; servèx l’accent 
secondari: el qual posseèx la metexa energia ortològica que’l primari, y no més se 
diferencia d’aquex en que no afecta a la qualitat de les vocals de sò variable. 

Aquest es mon parèr, salvo rneliori. 




L 


Digitized by QnOOQle 



3oo 


De D. Gabriel Nogués y Garcia , Doctor en Filosofia y Lletres 


Crítica d’ algunes formes errònies del llenguatge escrit 

Avans de comensar lo treball que es objecte d'aquesta comunicació , crech necessari 
explicar perquè li he donat lo títol que l’encapsala. 

Entre les vàries manifestacions del actual renaixement de Catalunya, hi ressurt 
d’una manera ben remarcable l’amor a la nostra llengua, amor que ha omplert d’entu¬ 
siasme als nostres escriptors. Però del entusiasme sol no n’hi hà prou pera guiar la 
ploma dels que escriuen en llengua catalana, sinò que es necessària ademés la reflexió. 
No tenint això en compte, fins ara s’ha deixat de banda l’estudi científich del idioma y 
d’aquesta manera s’han presentat algunes formes errònies en lo llenguatge escrit, 
y dich en lo llenguatge escrit, perquè únicament en aquest se solen veure, y s’hi hà qui 
també les emplea en l’oral ho fa sempre per influències d’aquell. 

De les observacions que exposo respecte d’aquelles formes errònies, ne dich critica 
perquè d’elles ne faig, ab les meves poques forces, un exàmen rahonat. 

Declaro que no tinch la més mínima pretensió d’imposar lo meu criteri; tant sols 
desitjo que ’ls que poden estudiar la llengua catalana ab bons fonaments, fixin la seva 
atenció en los errors que critico y en altres molts de que està plè lo llenguatge escrit. 


FinaU de certes paraules que han entrat en forma castellana 

Actualment s’usen moltes paraules d’ordre científich, que ja s’han fet d’ús comú, 
puix les emplea tota classe de persones, les quals paraules han vingut a nostre poble 
en forma castellana. Les paraules a que ’m refereixo son telègrafo , fonógrafo, cinema - 
tògrafo y també altres de distintes ordres, com baritono, unísono, triunfo, etc. Es evi¬ 
dent que tals expressions son castellanes del tot, y en tal forma no ’s poden acceptar 
en català. Ara be; hi hà qui les ha volgudes traduhir del castellà, y pera traduhirles 
no ha fet més que llevar la darrera vocal, y d’aquesta manera de telègrafo ha format 
telègraf \ de fonógrafo , fonògraf\ de cinematògrafo, cinematògraf. Això no es català. 
En primer lloch les consonants dèbils no acaben paraula, sinó en lo cas de que la vocal 
immediata sigui reforsada ab l’accent, com v. gr. Calaf \ Margalèf. En segón lloch, 
si’s prova de fer los plurals de tals paraules ^què ’n resulta? Ne resulta telègrafs, fonò- 
grafs, cinematògrafs, de pronunciació molt difícil y quasi be impossible en lo tirat 
d’una conversa. 

^Quina forma han de pendre, donchs, les paraules en qüestió? Vaig a respondre a 
n’això. Precisament hi hà un mot que, si be erudit, ha esdevingut al meteix temps 
popular, pel gran ús que n’ha fet lo poble: es lo mot filosoph , ab lo sò de p final. No 
hi hà dupte de que, si seguíssim la teoria d’aquells que no fan més que suprimir la 
vocal final del mot castellà hauria de ser filòsof, y en plural filòsofs. Però lo poble, ab 
aquest sentit pràctich que Deu li ha donat y aquesta intuició del llenguatge, no ha dit 
filòsof , sinó filosòpk, es a dir, ha fet forta la consonant final, y ja sabem que la p es la 



Digitized by 


Google 



forta corresponent a la f 9 y ha carregat l’accent a la darrera sílaba. D’aquesta manera 
es de més bon pronunciar, no tant sols en singular, sinó també en plural. Per lo tant, 
no es filòsof y filòsofs sinó filòsoph y filosophs, ab lo sò de p, lletra forta. Ademés 
crech que es convenient conservar en la escriptura lo signe de la h final per rahó de 
sa etimologia. Un cas semblant passa en lo nom patronímich Josef d’origen semítich, 
que en boca del poble s’ha convertit en Joseph . 

Ara anem a fer aplicacions. Si aquestes paraules filòsof, Josèf han pres racional¬ 
ment les formes de filosoph y Joseph , } perquè no ha de ferse lo meteix ab les altres 
que he anunciat, dihent: telegràph, fonograph, cinematogràph y els seus plurals tele- 
gràphs, fonogrhphs, cinematographs ? 

Tal volta hi haurà qui digui que no hi estem acostumats, jJa’ns hi avesarem! tot 
es comensar. Si aquells que escriuen periòdichs en català volen, ho poden escampar, 
y 'ls lectors que no tenen altra norma pera escriure en nostre idioma que la que ’ls hi 
senyala ’1 periòdich, seguiràn induptablement lo que aquest digui. 

Lo que he dit podria ferse extensiu a la paraula triomf \ la qual, ademés d’acabar 
en consonant dèbil té l’agrupament de la mf que repugna a las lleys de la assimilació. 
Per lo tant, s’hauria d’escriure triomph, pronunciantse ab lo sò de mp final. 

Respecte del mot barítono , no pot ser baríton , sino bari-tó es a dir, tò baix o pesat, 
de las radicals jïapu [adj. papó-q, eia, ú], y tovo [sust. rovo-ç tò, vèu]. En bari-tó 
tenim que ’l segón element, ademés d’estar conforme ab sa etimologia, té, no sols fiso¬ 
nomia ben catalana, sinó també l’accent agut que li es propi. Lo meteix puch dir de 
unísono, que per semblants rahons no ha de ser unissòn sinó unissó. 

La finalitat de lo que dich no es presentar d’una manera especial aquelles paraules, 
sinó senyalar ab los citats exemples una norma que ’s pugui seguir en casos consem- 
blants, fugint sobre tot de formar paraules catalanes pel sistema de suprimir una lletra 
a les castellanes, que si be en moltes ocasions es llògich, no sempre es així. 


Breu estudi de les radicals y consegüent formació dels derivats y compostos 

Pera la formació de paraules s’ha de tindré en compte la radical y l’arrel. La radi¬ 
cal es la part essencial d’una paraula determinada, així com l’arrel es la part essencial 
d’una familia de paraules. Tant l’una com l’altra son meres abstraccions, no tenen 
valor concret y determinat, si no se ’ls hi junten les desinències y demés elements que 
integren la paraula. 

La radical indica, donchs, l’idea abstracta d’un mot, y sol ser igual en distintes 
llengües d’una meteixa familia, encara que en los mots més simples, de vegades se 
modifica. Així tenim p. ex. la radical termin - que, si be en la formació d’un sustantiu 
s’ha modificat en terme, no obstant en altre ha restat igual, com en termiruació y en lo 
verb terminar. Això vol dir que les paraules derivades no ’s deriven de les seves 
corresponents primitives, sinó de les radicals d’aquestes, es a dir, d’aquella forma 
abstracta de que he parlat. Per lo tant entench que no son correctes los mots termenar, 
esperitual, francescà y altres per l’estil que solen usar alguns, creyent de bona fè que 
d’aquesta manera son més catalans. S’ha d’escriure terminar, espiritual y franciscà 
perquè procedeixen de les radicals termin -, spirit- y Francis -. 

Un altre defecte hi hà respecte ’l particular, y es lo que vaig a exposar. En les 
’lengues novo-llatines, en les quals, per sa manera especial de ser, no hi hà paraules 


k 


Digitized by ^.ooQle 



302 


pròpiament compostes, hi hà, no obstant, una mena de compostos per jüxta-posició de 
radicals dels que puch posar com exemples los que ’s troben en les frases* següents: 

Guerra russo-japonesa, 

Lluyta greco-romana, 

Tractat hispano-francès, 

Institut científico-mercantil, 

y tants altres de la meteixa índole. 

En aquesta classe de compostos, lo primer element se sol presentar en la forma de 
la seva radical y ab la vocal conexiva o, sens tindré los accidents dè gènero y número. 
En lo primer de dits exemples, molt usat en aquestos darrers temps, s’ha pogut veure 
l’error d’una manera ben palpable; així vèyem en los periòdichs escrits en català usar 
la frase Guerra rus-japortesa, sens tindré en compte que rus es ja una paraula consti* 
tuida en forma masculina, y no una radical, com ha de ser. Això no era més que una 
falsa traducció del castellà, en la qual llengua coincideixen la radical y la forma masculi¬ 
na. Comparis aquest exemple ab lo francès en que ’s diu Guerre russo-japonaise. Iguals 
observacions poden ferse en los demés exemples que poso. 

La finalitat d’aquestes observacions es contribuir a fixar en català la teoria de la 
ormació de paraules. 


Teoria dels duples de ía llengua catalana 

Respecte del origen de les llengües novo-llatines s’han dividit los filòlechs en dues 
tendències, en dues escoles. Uns volen que procedeixin del llatí clàssich, altres de lllatí 
vulgar. Sigui com sigui, s’hi pot veure en això que a Roma existien dos matissos d’una 
meteixa llengua. La llengua llatina presentava caràcters distints segons que fós parlada 
per aquells que havien rebut una instrucció esmerada, o be pel poble, per la classe 
baixa de la societat. Aquest fenòmen no es esclusiu del llatí; ha passat a les llengües 
romàniques, entre elles al català. No es igual la manera de parlar d’un home de lletres 
que passa la vida dedicat al estudi, a la d’un rústich pagès que no ha rebut cap ins¬ 
trucció. 

La existència d’aquestes dues manifestacions que podem anomenar erudita y po~ 
pídar es un element que s’ha de tindré en compte al estudiar la formació de les llen¬ 
gües romàniques, y aquest fet es lo que ha donat origen als duples. Los duplcs son aque¬ 
lles paraules que presenten dues formes; en altres térmens, son paraules que tenint un 
origen comú ab altres, no obstant, al passar del llatí al català, se presenten en dues 
formes paraleles: erudita y popular. Un exemple bastarà pera que ’s comprengui això 
d’una manera clara: lo llatí canonicus ha donat origen en català a canònich y canonge. 

Aquestos parells de paraules d’origen comú poden dividirse en dos agrupaments: 
un d’ells lo constitueixen les paraules en que la forma erudita y la popular tenen exac¬ 
tament la meteixa significació, y en l’altre s’hi inclouen aquelles en que les dues for¬ 
mes tenen significació distinta. 

A fí y efecte de que tot això ’s vegi d’una manera sinòptica, aquí van dues llistes 
de duples pertanyents als dos agrupaments esmentats: 


Digitized by ^.ooQle 


— 303 — 


FORMES PARALELES DE SIGNIFICACIÓ IGUAL 


LLATÍ 

CATALÀ ERUDIT 

CATALÀ POPULAR 

Beneficium 

Benefici 

Benifet 

Strictus 

Estricte 

Estret 

Ingenium 

Ingeni 

Enginy 

Felix (n. pr.) 

Fèlix 

Feliu 

Operari (verb) 

Operar 

Obrar 

Proximus 

Pròxim 

Prohisme 

Quadratum 

Quadrat 

Cayrat 

Refectorium 

Refectori 

Refetó 


FORMES 

PARALELES DE SIGNIFICACIÓ 

DISTINTA 

Canonicus 

Canònich 

Canonge 

Examen 

Exàmen 

Eixam 

Hereticus 

Herètich 

Heretge 

Laicus 

Laych 

Llech 

Cathedra 

Càtedra 

Cadira 

Medicina 

Medicina 

Metzina 

Somnus 

Somni 

Sòn 

Vicarius 

Vicari 

Veguer 

Communicare 

Comunicar 

Combregar 

Purgatorium 

Purgatori 

Purgador 

Circulus 

Círcol 

Cèrcol 

Viaticus 

Viàtich 

Viatje 


La finalitat d’aquest treball es desfer la opinió errada d’alguns que prenen com a 
no catalanes les formes erudites; opinió més generalisada de lo que sembla entre ’ls 
elements que a si meteixos se podrien anomenar puristes. La llengua no es esclusiva 
del poble; es també de la gent instruida, y aquest fenòmene dels duples, comú a altres 
llengües novo-llatines, constitueix una riquesa que aumenta lo caudal de paraules del 
idioma. 


Assimilació de les consonants 

Es molt comú no saber com escriure les paraules dissapte, dupte y altres en que hi 
entra una consonant labial devant d’una t. Uns escriuen dissabte , dubte ab l’agrupa¬ 
ment de las consonants bt , y altres ho escriuen ab pt. Això m’ha fet pensar en parlar 
de la assimilació de les consonants. 

Les consonants, quan se troben unes ab altres, estan generalment subjectes a certes 
modificacions; una consonant de la radical d’una paraula se pot modificar segons la 
consonant que li segueixi. Així ’s pot observar lo següent fenòmene: la arrel doc * ex¬ 
pressa Tidea de ensenyar, instruir. Si a n’aqueixa arrel hi posem lo sufixe tor, que de¬ 
signa la persona agent, la persona que obra, formarem doc-tor , que vol dir aquell que 


Digitized by CiOOQLe 



304 


ensenya; però si a dita arrel hi posem lo sufixe mat , suprimida la / de mat per rahons 
que ara no son del cas exposar, tindrem dog-ma y no doc-ma , que vol dir lo resultat de 
‘ la acció d’ensenyar, es a dir, ensenyansa, sentència, doctrina, opinió. perquè aques¬ 
ta diferència? ^Perquè una vegada l’arrel es doc- y l’altra dog-i Donchs es per la lley de la 
assimilació en grau, per la qual, quan dues consonants se troben juntes en una meteixa 
paraula, la segona converteix a la primera a son grau; si la segona es forta, la primera ha 
de ser forta; si la segona es dèbil, la primera ha de ser dèbil. Comparis aquest exemple 
ab frag-ment y frac-tura, de l’arrel frag-, idea de trencar. 

Així, donchs, la paraula dupte , encara que derivi de l’arrel dub -, de la qual né ve lo 
verb llatí dut^it-are, al trobarse la b devant de la / que es una consonant forta, també 
s’ha d’enfortir convertintse en p. De manera que Tagrupament bt no està conforme ab 
les lleys de la assimilació; únicament se permet en compostos el primer element dels 
quals sigui una preposició, com p. ex. ob-tindre . 

Fent aplicació pràctica de tot això, direm que s’escriuràn ab-//, les paraules dupte , 
dissapte , captar y altres que ’s trobin en igual cas. 

Per lo tant, en lo que fa referencia a la assimilació en grau, se permeten los següents 
agrupaments de consonants: 


pt 

ex. 

dupte 

bd 

» 

cobdícia 

ct 


doctor 

gm 

» 

dogma. 


Lo que he dit no es esclusiu del català; es una lley comuna a moltes llengües, per- 
que naix de la mateixa emissió fisiològica dels sòns. La assimilació se nota més quan 
es orgànica. Es una regla d’ortografia molt coneguda aquella que prescriu que devant 
b o /, si hi hà d’ànar una nassal, aquesta ha de ser m y no n. P. ex. de la preposició 
llatina in y l’adjectiu possible , se forma impossible , es a dir, la n de in se converteix en 
m . Y això ^perquè? Per lo següent: La p es consonant labial y converteix en labial a 
la que li va al devant; així al pronunciar la sílaba im acabem tancant la boca, y al pro¬ 
nunciar la sílaba po comensem tancant la boca; es a dir, coincideixen de tal manera, 
que al acabar la primera sílaba, ja tenim ipso facto , comensada la segona. Pel contrari, 
si a la meteixa sílaba in li fem seguir una f com en la paraula inferior , queda intacta 
la n\ ja no hi hà assimilació orgànica. 

La finalitat d’aquestes petites observacions es fer notar que la assimilacció es un 
element que s’ha de tindré en compte pera fixar la forma ortogràfica de moltes parau¬ 
les, y que aquesta assimilació té per causa fonamental la meteixa emissió fisiològica 
dels sòns. 


Us de la v y la b entre vocals 

Veusaquí dues consonants que se solen confondre ab íacilitat; son moltes les co¬ 
marques en que’s pot notar aquesta confusió. Segons sembla, los antichs llatins clàssichs 
feyen perfecta distinció entre aquestos dos sòns; però desde ’l comensament del sigle IV, 
època de la decadència de la llengua llatina, comensaren a usarse indistintament. La 
confusió dels dos sòns passà naturalment del ordre fonètich al gràfich, de manera que 


Digitized by ^.ooQle 



305 


en inscripcions y cartes dels sigles VI, vil y vm hi hà molts exemples d’aquesta-pro- 
miscuació; lo que donà motiu a que un gramàtich d’aquells temps, Adamant Martiri, 
fés una disertació especial sobre l’empleu de la v y de la b . 

Lo defecte de confondre aquestos dos sòns ha passat fins a cert punt al català, y 
dich fins a cert punt perquè algunes comarques se’n salvaren, y entre elles s’hi compta ’l 
Camp de Tarragona. Allí es ahont se pronuncien la v y la b ab més distinció l’una de 
l’altra, y d’una manera especial se nota aquesta diferència a Valls. 

Això ha fet que la gent poch observadora s’hagin cregut que en los pobles del 
Camp fan un abús tant gran de la v que arriben a posaria fins allí ahont no ha de ser, y 
que suposant tal cosa ridiculisin aquesta manera de parlar. Qui cregui això es que no 
sab veure la realitat de les coses o que té un esperit d’observació molt rudimentari. Y 
com que aquest error està molt generalisat, per això he volgut tocar aquest punt. 

Quan la v o la b han de ser inicials de paraula, en la seva ortografia no hi sol haver 
confusió; però quan se troben en mitg de paraula, alashores si que n’hi hà. 

Per aquest motiu me sembla que seràn oportunes les regles següents: 

i. a La b llatina entre vocals, al passar al català, també entre vocals, se sol conver¬ 
tir en v 9 p. ex. 


labium 

caballus 

amabam 

tabema 

faba 

probare 

scribens 


llavi 

cavall 

amava 

taverna 

fava 

provar 

escrivent 


2 . a La / llatina entre vocals, al passar al català, també entre vocals, se sol con¬ 
vertir en b; p. ex. 

capillus 
sapo(n) 
luparia 
apicula 
sapientia 
nepos 
ripa 
cepa 

Aquestes dues senzilles regles, no s poden pendre, per això, d’una manera absolu¬ 
ta, però son nombrosíssims los casos en que’s poden aplicar, sobre tot en les paraules 
que han passat enterament al poble. 

En aquelles que no s’han fet populars, com succeheix en lliberal , d’ús relativament 
modern, y en la meteixa paraula popular , que’l poble no la usa, no regeixen aquestes 
regles. 

En aquesta qüestió he pogut observar que alguns escriptors prenen'per model la 
ortografia francesa; així la paraula que en llatí es sapo [radical sapon -] segons la regla 


cabell 

sabó 

llobera 

abella 

sabiesa 

nebot 

riba 

ceba 


Digitized by ^.ooQle 



que he indicat, en català ha de ser sabó, y no savó prenentlo del francès savon, y’l verb 
arribar derivat del sust. llatí ripa , no ha de ser tampoch arrivar, del francès arriver . 

La finalitat d’aquestes observacions es manifestar que les regles pera l’ús de la b y 
de la v entre vocals, no hi hà necessitat d’anarles a cercar a Fransa, sinó que dintre de 
Catalunya meteix, en molts pobles del Camp de Tarragona, se poden veure usades 
d’una manera pràctica. 


Importància de la Etimologia pera l’estudi científich de .les llengües 

La Etimologia es, segons la seva definició, l’origen de les paraules, la rahó de la 
seva existència, del seu significat y de la seva forma; en grech èropo-Xoy-ía, de les 
radicals eropo-[adj. etppòç, q, ov, ver, veritable] y Xoy-[sust. Xoy-o-ç, verb, paraula]. 
Vol dir, donchs, veritable paraula , veri-loquium, com traduia Ciceró. 

Les paraules tenen un origen, com tot lo demés del mòn; no son formades per la 
casualitat. Si’ls primers mots del home provenen de la onomatopeya, no ho negaré 
pas, però les llengües han anat evolucionant, fent via poch a poch pel gran camí de la 
història; les primitives paraules induptablement donaven vida a mots nous, aquestos 
arribaren a separarse formant llengües diverses, y propagantse y extenentse per tots 
los àmbits de la Terra, s’han transformat en la successió dels temps fins arribar al es¬ 
tat actual dels idiomes moderns. 

jQuina odissea tan gran han hagut de passar pera assolir la forma actual los pri¬ 
mers mots d’aquell llenguatge, forsosament rudimentari! 

Quan cerquem la etimologia d’alguna paraula de la nostra llengua catalana, podem 
trobaria, p. ex. en lo llatí, si es que’ns ha vingut per aquest conducte; però si aquest 
no’ns dona la rahó de la seva existència, si en la llengua de Roma no hi trobem los 
elements integrants d’aquell mot, aleshores donem un pas y anem a cercarlos al idio¬ 
ma grech; si en la parla dels helens tampoch hi trobem lo que buscàvem, donem un 
pas més enllà y’ns arribem fins a la índia, pera veure si allí, en la llengua sagrada dels 
brahmans, en lo sànscrit, hi hà l’origen, lo perquè d’aquella paraula. 

Això vol dir que l’origen de les paraules no s’ha d’anar a buscar solzament en les 
arrels pròximes, més immediates a la llengua actual, sinó en les arrels remotes, en 
aquelles que han donat lo ser a mots de distints idiomes, a una familia d’ells. En les 
arrels remotes hi hà més seguritat en l’acert, perquè son més pures, no han tingut tan¬ 
ta ocasió de modificarse. 

La etimologia no consisteix en la arbitrarietat de la semblansa de sòns, semblansa 
que moltes voltes no té altre fonament que la casualitat. La ciència etimològica va 
nàixer lo dia en que’s van descubrir les lleys fonètiques del llenguatge, les quals expli¬ 
quen les modificacions de vocals y consonants, lleys que permeten comparar los fets del 
llenguatge entre sí, y que deixen veure entre ells certs principis de constància y d’uni¬ 
formitat. La similitut de forma, que era l’únich criteri dels antichs gramàtichs, avuy 
dia no es més que un punt d’orientació que molt sovint surt fallat al profundisar en la 
especulació etimològica; y sols després de molts estudis pot decidir lo lingüista si la 
semblansa exterior de dues paraules suposa un parentiu real, o si’s dèu tan sols a una 


Digitized by VnOOQle 



307 


simple coincidència. En cambi, la semblansa de significat entre paraules diverses en 
ses formes externes o d’ordre fonètich distint, pot ser indici pera sospitar lo llur pa- 
rentiu d’origen. 

Uns exemples poden aclarir lo que dich. Sia uri d’ells la paraula catalana sometent, 
la etimologia de la qual alguns han volgut trobaria, basantse sols en la semblansa fonètica, 
en la frase som atents, es a dir, estem atents a la lluyta com a resposta al crit de guerra 
; Via fora! Aquesta etimologia, si be’s considera, se veu que no té fonament científich. 
En un document antich he tingut ocasió de veure aquell mot descompost en los dos 
elements que’l constitueixen, que son sò metent. Si reintegrem al llatí, d’ahont prove¬ 
nen, los elements sò metent, tindrem sonum mittendo , que volen dir produhint un sò, 
fent soroll , que es lo que’s fa per medi de la campana pera avisar als vehins, a fi de 
que’s preparin a la lluyta. Ara podem comparar aquesta paraula ab altres en que hi 
entra lo meteix verb mitto, y tindrem pro-mittendo, prometent, com-mittendo, cometent, 
en les quals la i de mittendo al passar al català’s converteix en e. Y de passada’s veu 
lo perquè s’ha d’escriure sometent ab e, y no somatent ab a. 

Altre exemple. L’arrel gregà Xu-[ly-] dona idea de deslligar. D’aquí’n ve’l verb Xú-co 
[ly-o], en infinitiu Xo-eiv [ly-ein] que vol dir deslligar, separar, dividir, y’l sustantiu 
Xú-m ç [ly-si-s] solució, disolució, separació, d’ahont provenen les paraules àvct-Xu-Gi-ç 
y òià-Xo-ai-ç [anàdy-si-s y diàdy-sis) que han passat al tecnicisme científich de les 
llengües modernes. Estudiant son significat se pot notar que també ve de la meteixa 
arrel una paraula que de moment sembla impossible pugui tenir tal origen; es la pa¬ 
raula litre , la mesura d’una cabuda aproximada al nostre porró. En efecte, en lo mot 
grech Xv-tpo-v [ly-tro-n] hi entra l’arrel Xü- idea de deslligar, lo sufixe tpo [tro] que 
indica instrument. Vol dir, per lo tant, instrument pera deslligar, deslliurar, rescatar 
los esclaus, preu del rescat, cantitat que’s pagava pera rascatarlos, y per extensió me¬ 
sura. La v [n] es tan sols l’exponent de cas. jQuines evolucions ha hagut de fer la pa¬ 
raula, pera arribar a sa significació actual! 

Un altre exemple. La paraula grega xsv-Tpo-v [> ken-tro-n , llatí cen-tru-m ], vol dir 
punxó, agulló de les abelles, punxa, fibló, instrument pera punxar. Los grechs dona¬ 
ren per extensió lo nom de xévrpov a cada una de les punxes del compàs. Si volem 
trassar una circunferencia, agaíarem una d’aquestes punxes y la fixarem, y’l punt ahont 
l’haurem fixada serà la part del mitj de la circunferència, equidistant de qualsevol lloch 
d’ella. Veusaquí com lo que antigament significava agulló de les abelles ha vingut a 
convertirse en lo nostre centre, paraula que del tecnicisme geomètrich ha passat al 
llenguatge comú venint a significar un punt o lloch de reunió social, perquè a ell irra¬ 
dien, convergeixen o fan cap los membres d’una corporació. 

Pera alcansar l’origen d’una paraula, lo primer que s’ha de fer es analisarla, es a 
dir, descompòndrela en los distints elements que la integren. Podrem trobar en ella 
prefixes, sufixes, lletres que s’han modificat per rahó de sa assimilació ab altres, des- 
sinències nominals o verbals, lletres conexives y per últim l’arrel, que en alguns casos 
pot ser modificada. 

D’aquestes consideracions podem deduirne la grandíssima importància que té la 
Etimologia pera l’estudi científich de les llengües. Per medi d’aquesta part de la ciència 
filològica podem profondisar ert la interioritat dels mots; veurem que la Etimologia es 
una anàlisis detinguda dels elements que integren la paraula, es la que’ns posa en evi¬ 
dencia sa constitució íntima, la seva essència, la seva ànima. 


Digitized by ^.ooQle 



3o8 


Pera fer un bon estudi etimològich s’han de comparar paraules ab paraules, veure 
en quines hi entren elements comuns, y aquesta comparació s’ha d’extendre, no tant 
sols als mots d’una meteixa llengua, sinó als de llengües diverses, puix d’aquesta ma¬ 
nera podem descubrir que hi hà lleys que son comunes a vàries d’elles, per regla ge¬ 
neral d’una meteixa familia, y altres que tan sols regeixen sobre’ls mots d’un idioma 
determinat. 

La majoria dels que han cultivat la llengua catalana, fins los que han tractat matè¬ 
ries gramaticals, no han donat l’importància que’s mereix a n’aquest ram de l’especu¬ 
lació filològica. Poquíssimes escepcions hi hà, no obstant 4 entre les quals ressurt en 
primer terme lo meu malaguanyat mestre, lo sabi y eruditíssim etimòlech Doctor Jo- 
seph Balari y Jovany, que en tots sos estudis donà proves de la seva ciència en aytals 
matèries, especialment en ses obres Influencia de la dominació romana a Catalunya 
comprovada per la orografia , Etimologies catalanes , Poesia fòsil , y sobre tot en lo 
colossal monument que aixecà a la història de nostra terra y que’s titula Orígens his - 
tòrichs de Catalunya . 

Jo crech que’l Diccionari d’una llengua, pera que arribi a un grau de relativa per¬ 
fecció, ha de ser etimològich, ha d’estudiar l’origen de les paraules que exposa, donant, 
no lo meteix mot en llatí o en altra llengua d’ahont procedeixin, sinó la seva gènesis, 
la seva història. Si'l Diccionari Català que està en preparació fós etimològich cons¬ 
tituiria una nova manifestació de la riquesa de la llengua catalana, descubriria nous 
horitzons a nostre idioma, y ademés, sent, com es, la etimologia una de les bases, 
un dels fonaments de la ortografia, donaria llum pera fixar la forma gràfica de moltes 
paraules que ara estàn vacilants entre varis sistemas ortogràfichs. Reconech, no obstant, 
que aquesta tasca es difícil, però en gran part poden ajudarnos los diccionaris etimolò- 
gichs que s’han publicat en altres llengües, puix n’hi hà de relativament bons. 

Per últim diré lo que deya’l Dr. Balari: que entre’ls plahers intélectuals, es un dels 
més intensos lo de descubrir la etimologia, o sia l’ànima, d’una paraula. 


Digitized by ^.ooQle 



De D. Emili Vallès. 


Perquè '1 Congrés se ficsa tant en la defensa de la Sintacsi? 

Tots els qui de bon principi forem part a recullir la idea llensada als quatre vents 
de celebrar un Congrés de Gramàtica Catalana, podriem donar la raó d’eczistència 
d’aquest tema a tractar, inclòs entre ’ls primers que s’oferiren a la gent de bona volun¬ 
tat i aimadors de la nostra parla. No mancarà entre ’ls membres d’aquest Congrés 
qui recordi que les primeres iniciatives despertades en nosaltres referents als actes 
qu’estam celebrant, les devem a la idea llensada un dia desde la càtedra del «Ateneo 
Barcelonès» per l’eczimi propulsor d’aquest moviment llingüistich revindicatori, el Molt 
litre. Dr. Alcover, qui per sort nostra i de la llengua catalana, ha presidit tots nostres 
treballs d’organisacfó. Doncs be, en aquelles reunions que, enardits per la idea 
senyalada, tinguerem uns quants entusiastes de tot lo nostre, joves quasi tots, y ampa- 
rats per la respectable figura de qui tants mèrits té contrets ab sos treballs llingüi'stichs, 
seczaltà el pensament de celebrar un Primer Congrés de Gramàtica Catalana, dedicat 
esclusivament a la Sintacsi. Ben prompte al voltant d’aquexa idea venturosa s’hi 
aplegaren un bon nombre d’entusiastes de la llengua i devots de la Ciència, i tant 
com s’anava axamplant el rotllo de les nostres reunions, s’axamplava també el pensa¬ 
ment generador primitiu. Ja no era un Congrés únich lo que anava a celebrar-se, sinó 
una sèrie de Congressos dels quals havia d’esser el primer aquell a les sessions del qual 
tenim l’alta honra d’esser-hi presents. Més tart el meteix iniciador i’is metexos capde- 
vanters de la idea, per evolució natural del pensament, i a causa del món ideal que 
sent nàxer dins d’ell meteix tot aquell qui s’ocupa en un treball d’intel-ligència,s’engrandí 
encara més el cercle de les coses que allavors ens duien a molts atrafegats d’esperit, i 
ja no’s pensà en que aquest Primer Congrés de la Llengua Catalana, tingués d’esser 
destinat esclusivament a la Sintacsi, sinó que consagrant-se a n’aquexa part de la 
Gramàtica, —a causa de sa importància,— la majoria dels temes a tractar, se cregué 
millor i més adequat que aquesta Assamblea tingués un caràcter general que afavorís 
pel present i encara més per l’esdevenidor, la inclinació als estudis llingüístichs entre 
la gent de la nostra terra. Per lograr axò no fora estat prou que ’l Congrés se fos man¬ 
tingut dins d’un caràcter purament regional; axis es com se pensà en convidar eminents 
personalitats científiques de tot el món, que vinguessin a nosaltres per donar-nos eezem- 
ple i llum alhora. Car res millor per esperonar nostre afany que veure’ns voltats de 
tants homes de Ciència qui venen a esposar-nos el fruyt de llurs treballs, i de tants cors 
oberts i generosos per la causa de la cultura, qui desde llunyanes regions se son dig- 
nats ocupar-se en esbrinar els secrets d’aquest llenguatge nostre que un jorn fou parlat 
en terres de tot el mitjdia d’Europa. Heusaquí com aquell primitiu Congrés de Sintacsi, 
ja no’s redueix a estudiar una part de nostra Gramàtica, ni tota ella sisquera, ni a una 
reunió de catalans conreadors del nosce te ipsurn; aquell modest nucle d’entusiastes es 
crescut d’una manera prodigiosa, esdevenint pomposament el Primer Congrés Interna¬ 
cional de la Llengua Catalana. 


Digitized by ^.ooQle 



3 io 


En lo aquí esposat hi trobareu, mestres i companys benvolguts d’aquesta Assam 
blea la raó circunstancial qui respòn al títol interrogatiu de la present Comunicació. 
Les raons fonamentals de l’eczistència d’aquest assumpte a tractar escolteu-les totse- 
guit aital com les ha dictades mon humil criteri. Aquexes raons fonamentals s'enclouen 
en dues: la importància escepcional d’aquesta part de la Gramàtica, i l’oblit també 
escepcional en que es tinguda entre nosaltres. 

Donem una ullada general històrich-filològica; passem revista ràpida y lleugera, que 
sols axis ens es permès el fer-ho, pels diferents agrupaments de llengües que han fets 
els filòlechs, atenent a llurs principis essencials comuns; per esser més breus ens referim 
no més als tres agrupaments generals qui inclouen totes les llengües. Tots conexem la 
formació de les antigues llengües monosil-làbiques, no poques de les quals viuen encara; 
tots sabem com elles se composen de síl-labes-arrels o paraules ab complerta indepen¬ 
dència morfològica, representant una idea quiscuna d’elles. Entre aquexes paraules d’una 
sola sílaba no hi hà més lligam qu’una justaposició elemental, a la manera com se 
justaposen les idees sirhples en el petit cervell d’un infant. Per axò el període o frase en 
aitals idiomes ha sigut espressat, per molts filòlechs en un esquema gràfich per una 
sèrie de lletres, representatives de les arrels-paraules, enllaçades pel signe matemàtich 
de la suma, enllàs de primer ordre, a la faisó d’una cantitat algebràica polinòmica. En 
aquexos idiomes, ont el lècsich o matèria amorfa del llenguatge tenia un caràcter tant 
marcat d’elementalitat o primitivisme, ^*quí sostenia la diferència que naturalment havia 
d’eczistir entre la ciència eczacta, aclaparadora per la forsa d’una llògica fatal, i la cosa 
viva com es la parla d’un poble, no subjecta a altres lleis que aquelles que’l meteix 
poble li volgués donar? Era tant sols la Sintacsi l’element ordenador del caos informe 
d’aquell agregat de síl·labes soltes; aquella successió o encadenament de paraules-arrels 
no podia esser regida per la llei conmutativa qui presidex la justaposició dels sumants, 
a causa de la diferència que hem senyalada ara meteix entre la ciència matemàtica i la 
ciència viva del llenguatge; aquí, doncs, veiem aparèxer la Sintacsi, encara que en 
forma rudimentària, desde ’l principi de les llengües, quan no son en cap sentit necessà¬ 
ries ni la Prosòdia ni la Ortografia, ni cap dels elements que integren la complicada 
Morfologia de les llengües modernes. Axis veiem nàxer una parla, formar-se un idioma 
ab sols un fons de matèria amorfa primitiva, i una Sintacsi qui orienta aquèts elements, 
qui armonisa rudimentariament el caos ab la vida. 

Del llenguatge monosil-làbich se passa per evolució natural al llenguatge aglutinant. 
Ja no tot son arrels primitives; la Morfologia presenta un primer grau de desenrotlla¬ 
ment ab la introducció de les arrels secundàries qui modifiquen el sentit de les primàries; 
l’esquema gràfich d’un mot en una llengua aglutinant, segons els filòlechs aficionats a 
n’aquexa mena de representacions, es ja un producte entre l’arrel priméra y una sego¬ 
na arrel qui modifica el sentit originari. Ja tenim, doncs, el segón grau de la evolució 
aritmètica. També aquí lo que dona força i calificació a l’idioma es la Sintacsi, dins de 
l’estat embrionari o nul dels altres elements de la Gramàtica. 

Y per no allargassar aquestes consideracions, ficsem-nos en els idiomes moderns. 
^Quí sinó la Sintacsi es la qui regula aquexa Jlecsió , qui dona nom a aitals llengües, 
aquexa flecsiò , fase novíssima del desenrotllo iniciat en l’agrupament anterior, aquexa 
que seguint el símil matemàtich, ne podriem dir, veritable i ordenada concertació de 
sumes, productes i potències? Ella es la qui sosté l’ordre llògich y viu ensemps entre ’l 
cúmul d’elements morfològichs exits evolutivament del caos informe de les arrels mo- 


Digitized by VnOOQle 


nosil-làbiques; ella es qui mitjansant un ordre prestablert en nostre esperit, traspassa ’ls 
termes i les parts del període gramatical, donant-li gràcia i flecsibilitat, i lo que es més 
important encara, empremptant a cada llengua el segell de sa pròpia individualitat. Car 
es la Sintacsi la forma substancial de l’idioma, aquella forma qui ha d’enmotllar les altres 
parts de la Gramàtica, constitutives de la matèria amorfa del llenguatge, fons comú que 
ha de servir de terrer ont la individualitat de l’idioma sia fecundada. Doncs axis com 
un troç de matèria mineral no constitueix una individualitat mineralògica natural men- 
tres no presenta una forma perfectament definible per sos angles, cares, escaires i re¬ 
lacions paramètriques, axis lo llenguatge no es més qu’un conglomerat de signes i 
formes empíriques que res representen per elles soles, fins que la Sintacsi orienta en 
determinats sentits les molècules idiomàtiques per constituir dins d’un ordre de varietat 
específica l’individu determinat per les relacions entre les parts qui ’l componen. 

Si l’idioma es el verb del poble, a l’ensemps qu’una de les manifestacions més típi¬ 
ques de la nacionalitat i de la rassa, i la Sintacsi es axis meteix la veritable forma subs¬ 
tancial de l’idioma, res més llògich que l’endreçar esforços importants a la reconstitució 
de la Sintacsi Catalana, ja que ella ha d’esser qui proclami ben alt l’autonomia d’aquest 
signe típich de la nostra personalitat dins el conjunt dels pobles. Heusaquí una raó 
poderosíssima que podria molt be haver presidida la idea d’incloure ’l tema de la pre¬ 
sent comunicació entre ’ls que ’l Congrés havia de tractar, car dexant de banda per un 
moment, i comptant ab el vostre permís, senyors Congressistes, l’alt interès científich 
que té induptablement l’estudi de la llengua catalana, hem de dexar ben % afirmat que si 
Catalunya es un poble qui reclama la seva Autonomia, a n’aquest poble li cal comensar 
per reconquerir l’Autonomia de la seva llengua, i per lograr axò cal col-làborar decidi¬ 
dament a la tasca de reintegrar-nos la nostra Sintacsi, avui arxivada en els vells textes 
dels temps venturosos de nostre idioma i un xich també en l’ingenu i rústech parlar 
de les gents catalanes separades per les altes montanyes dels nostres centres de cultu¬ 
ra. Mes jquina cultura, senyors, la que contribueix tant notablement a desnaturalisar 
nostre llenguatge, a estrafer nostra parla! No es aquexa cultura com la que vol enaltir 
el present Congrés; la que nosaltres volem no es la que desfà sinó la que relliga; no la 
qui desnaturalisa sinó la qui reintegra. Per axò en nostra afició a l’estudi proposem 
que’s comensi per estudiar lo de casa; quan nostre poble se sia sanfòs y estiga pletòrich 
de saber, seguirem la tradició secular de la nostra gent a l’Edat Mitjana, qui escampava 
la llur cultura per l’Orient d’Europa, i imitarem la conducta dels savis filòlechs i literats 
forasters; qui havent cumplert ab la llur terra, per un veritable esperit de cultura i de 
ben entesa germanor universal, venen a la nostra per estudiar les nostres coses i difundir 
pel món l’amor al treball i ’l conreu de la intel·ligència. 

Direm quelcom demunt l’oblit en que es tingut entre nosaltres l’estudi de la Gramà¬ 
tica, i principalment d’aquexa part d’ella que anomenem Sintacsi. Dos mots solament 
sien-nos permesos, car es axò cosa més evident encara, —si es que hi hà graus dins la 
evidència,— que la primera part que dexem esposada. ^Qui no reconeix la importància 
de lo molt que resta per esbrinar dins el camp de nostra Sintacsi, considerant no més 
la munió de temes d’aital genre que s’han presentats a que ’l present Congrés hi donga 
la seva opinió? Y dexant axò a una banda ;no es ben cert que algú ha dit que ’l català 
no tenia Sintacsi pròpia? jY que no li mancava pas del tot la raó a qui havia dexada 
anar una afirmació tan categòrica, si per català entenem aquexa degeneració de la llen¬ 
gua noble d’En Lull, d’En Ausies March y d’En Muntaner, aquest baix català que par- 


Digitized by ^.ooQle 



3 ** 


lem a ciutat, y que parlen encara malhauradament en moltes localitats catalanes, i lo 
que es pitjor, que estampa diàriament molta part de la prempsa catalana! }Y ab què’s 
reconeix niés que ab altra cosa aquexa malanada penetració d’altres parles dins la nostra? 
Ab la Sintacsi. a què’s deu aquexa aparent i eccessiva semblança del català ab la 
llengua castellana? A res més que a la corrupció de la nostra Sintacsi, i a la poca im¬ 
portància que se li ha concedida en els estudis llingúístichs a Catalunya. Quan vinga 
un foraster, nescient de lés nostres coses, i vulga fer argument contra la individualitat 
de la llengua catalana, de la facilitat ab que un castellà entén y tradueix molt fàcilment 
nostre idioma sense prèvia preparació, no sabrem què contestar-li si no estem ben 
possehits dc les diferències més essencials entre la nostra Sintacsi i la castellana. Que ’l 
català no té Sintacsi pròpia es molt bo de dir quan no s’ha estudiada demunt de textes 
clàssichs i demunt la -paraula típica del llenguatge viu; fóra molta veritat si aquexos 
vells textes i aqueix llenguatge viu no mostressin res més que un seguit de mots 
d’iguals arrels que les d’altres llengües neo-llatines, a causa de llur comú orige, si no’ns 
mostressin més que una matèria sense forma, que un cos sense ànima, car sí hem de 
considerar, segons el parer d’alguns filòlechs moderns, la llengua com una cosa viva, 
com un ésser de la Història natural, podem dir que la Sintacsi ve a esser l’esperit que 
informa ’l cos, ve a esser el nirvi, la forsa de constitució, el temperament d’aquest indi¬ 
vidu que anomenaríem llengua. 

No fa mol* temps un periòdich català retreia ab senyals de satisfacció, la facilitat 
ab que qualsevol castellà un poch voluntariós entenia la parla catalana, i per palesar 
aquexa facilitat, feia argument de la manera com els obrers caxistes d’una imprempta 
traduien totseguit lo que llegien d’un idioma a l’altre. <iEs axò cosa que faci honor a 
nostra llengua? Creiem que gens absolutament. Nosaltres ja volem que tothom ens 
entengui, mes que aquells qui’ns entenen y’ns traduexen, ho facin com fruyt de l’estudi 
de la nostra parla, com nosaltres no’ns atreviríem a traduir d’un idioma foraster sense 
conèxer regularment la seva Morfologia, la seva Fonètica, mes sobretot la seva Sintacsi 
i fins tal volta la seva Ortografia. jQuants paragrafs llegim cada dia que no son més 
que una traducció literal dels períodes catalans que té in mente l’escriptor. 

No soc jo qui us puga demostrar clarament que ’l català té Sintacsi pròpia. Encara 
que com estem fent notar, s’ha oblidat molt a Catalunya l’estudi de la Sintacsi, en el 
nostre embrionari reviscolament filològich tenim una obra d’empenta que es la porta 
qui obra ’1 camí als estudis d’aquest genre que sens dupte alguns empendràn i altres 
intensificaràn ab la repicada de campanes que ha feta el present Congrés. Aquesta obra 
se titula: Qüestions de llengua y literatura catalana , l’ilustre autor de la qual presideix 
per dret propi aquesta brillant Assamblea, i té d’alsar aquí sa veu autorisada per de¬ 
fensar la individualitat de la nostra Sintacsi. Devant d’aital autoritat acalo la testa, i 
res dic d’aquest punt tan relacionat ab l’assumpte que estem tractant. Res dich 
tampoc dels molts casos gramaticals que podria esmentar en comprobació de lo que 
dexo esbossat, car una bona mostra dels més notables ne tenim ab el desenrotllo dels 
temes i comunicacions aquí presentats, responent a la idea primordial de lk celebració 
del Congrés, idea que us he esposada cumplint ab un d/sver tant gustós com d’honra 
tant inmerescuda. Mes pobres paraules no son altra cosa que un feble ressò de l’esperit 
que’ns anima a tots quants hem presa part en aquestes festes apoteòssiques de la 
nostra llengua; jo resumexo aquí l’esperit d’una part del Congrés, d’aquesta part impor- 
tantíssima endreçada a fomentar l’estudi seriós de la nostra Sintacsi; el detall tècnic, 


Digitized by VnOOQle 



3*3 


la qüestió precisa y complecsa, els eczemples dels molts assumptes a estudiar, que’s 
quedin pels mestres i pels dexebles més aprofitats. Mes ara aqueix esperit que aquí 
voldria saber resumir, us diu per l’intermedi de la meva veu trèmola y humil: Gents 
catalanes qui aimeu vostra parla, redimiu-la de son esclavatge; per lograr axò, estudieu, 
escorcolleu, no romangueu en una contínua adoració platònica i estèril, mes en vostres 
estudis i escorcolls recordeu-vcs de la Sintacsi, car fins que la forma enmotlli la matè¬ 
ria, fins que l’ànima se junti al cos, no serà arribada l’hora de fer axecar el nou Llàtzer 
de la tomba de l’oblit i la corrupció. 


21 


9 


Digitized by 


Google 



314 


De JD. Joan Bardina, Llicenciat en Filosofia y Lletres. 

Guia pedagògica pera escriure les vocals àtones duptoses ce y ou 

Senyors congressistes: 

Vaig a fer una observació, que tinch rumiada desde que, en virtut de ma professió 
y per mes aficions, vinch dedicat a estudis filològichs. Es un punt nou, que, si resultés 
cert, ompliria un buit. Y aquesta doble qualitat de novetat científica y de omplir un 
buit es prou argument pera que vingui a precisar la observació, preguntar la opinió 
dels companys entesos, y demanar als apòstols del Diccionari a fer un favor. 

Es sabut que, generalment parlant, la i fònica jamay ofereix en la escriptura cap 
dupte. Tampoch l’ofereixen les demés vocals quan son tòniques. Tampoch hi hà difi¬ 
cultat en la escriptura de les àtones, quan se pot recórrer a un primitiu o derivat, com 
tocar , de toco; de sAbEr y sAb'Erut, etc. 

Aquestes tres lleis de la nostra escriptura de vocals són regla segura per la major 
part d’elles. Si s’hi afegís una quarta regla sobre prefixs y sufixs, sempre invariables, el 
nombre de vocals dubtoses minvaria encara més. 

Però sempre resulta un nombre més o menys gros de vocals que per cap de les 
regles dades faciliten llur ortografia, com la e primera de peresós. 

Còm guiar a la gent pera la escriptura de semblantes vocals? 

Desde ’l moment son inadmisibles els procediments marcats pels nostres gramàtichs. 

Diuen uns que devem recórrer al Vocabulari . Es procediment segur, però pesat y 
que fa perdre temps. Ademés, no tenim sempre a mà aquèts Diccionaris. Y, per ara, ni 
sempre ni mai, perquè no n’hi hà cap de fet pera aquest fi de les lletres duptoses. 

Volen altres que s’aprenguin aquestes vocals per la pràctica. Això, sobre no ser 
segur y exigir molt de temps, va contra els moderns avenços filològichs, que fa de les 
llengües un organisme llògich y ben ordenat, si be espontani y complexe. Tot en elles 
té sa causa, sa rahó, el perquè. Y dar per l’ajuda de la pràctica y de la memòria la es¬ 
criptura de les vocals duptoses, es la quinta essencia dels vells procediments gramati¬ 
cals, massa seguits aquí encara, per desgracia. 

Alguns gramàtichs, proposen la referencia al llatí, buscant la vocal que portava la 
paraula originaria. Això, devant del procediment pedagògich, queda refutat ab sols 
enunciarho. Saben llatí un nombre molt reduit de persones, y encara mal llatí molts 
d’elles. Y les regles de bona ortografia deuen ser pera la generalitat. 

Finalment, proposen alguns gramàtichs, la correspondència castellana. Sobre no ser 
exacta aquesta correspondència, hi hà una observació que fa la regla aquesta del tot 
absurda. Una observació tant clara pels que, ademés de filologistes, son mestres, es 
que els qui ’s guiin per aquesta regla —la generalitat, el vulgus— escriuràn més mala¬ 
ment que ans de saberla. 

La causa es, que, ignorants els nois y noies de la fonètica castellana, y, ademés 
d’ignorants, refractaris a n’ella, exageren les pronuncies d’una manera ridícola. Y sentint 
ben oberta quan diuen la casA y la mesA y l’hi fan també al dir la c/assA , \í callA\ y 


Digitized by 


Google 





— 3 1 S — 

estan segurfssims de dirho bé, y escriuràn la e de classe ab a , per creure ells que '1 cas¬ 
tellà aixís ho fa. No he de multiplicar els exemples, perquè ’ls qui ensenyem sabem que 
hi son a cada instant. 

Jo, buscant una regla per això, y una regla corolari de principis fixos, no una de 
nemotècnica, m’ha semblat vèurela en la observació que vaig a fçr, recullida durant els 
meus estudis sobre Fonètica de les llengües. 

Me sembla que hi hà una proporció tal entre les vocals que concreten les consonants 
ab aquestes, que l’orgue de l’una, en la generalitat dels casos, pot damos l’orgue de 
l’altra. Vull dir que, al trobar una vocal duptosa, fora bo mirar la consonant anterior y 
posterior seva, y l’orgue y la intensitat d’aquestes, podria darnos l’orgue de la vocal* 
es a dir, la a gutural o la e llabi-palatal, la u llabial o la o gutur-llabial. 

La regla sembla estranya. No pot menys de semblarho, sobre tot sabent que ara’s 
ormula per primera vegada, y encara com a hipòtesis y pregunta. 

Desde ’l moment hi hà antecedents a les Fonètiques estrangeres y a la nostra. A 
l’hebreu, quan hi hà a fi de paraula una gutural en certes condicions, acompanyada 
d’una e o i, pren la gutural una a, vocal de son orgue, anomenat phtaj furtiu . A l’àrabe, 
tractantse, per exemple de consonants quiescentes, hi hà una lley fixa entre l’orgue de 
cada una d’elles y el de la vocal que té devant. Al llatí, consultant el lèxich, se veu una 
proporció remarcable entre l’orgue de les consonants inicials y la vocal que les actua. 

Al català, pera no multiplicar exemples, d’altres llengües, hi han una pila de sinto¬ 
nies no despreciables, seguits també pel castellà arcaich dels Poemes del Cid y XArxi¬ 
prest d'Hita. Aixís, pera tapar la cacofonia de la pronuncia idea, diu ideya , intercalant 
una^ palatal, pera acomodarse a la e palatal que té devant. Al dir cada hu, diem cada - 
Gú, posanthi la gutural g, perque té devant una vocal gutural, la a. Y aixís de mil 
exemples. 

Es ja vulgar en les gramàtiques noves aquella doble llei de que, tractantse de con¬ 
sonants, una de forta’n vol una de forta al costat, es a dir la atracció dinàmica; y de 
que una llabial, per exemple, exigieix altra llabial, es a dir, la atracció orgànica , com 
va explicar aquí ahir meteix el Dr. Codina. Exemples de la i . a llei són soVte, dissavte, 
atmerlla, actuar, etc. Exemples de la 2. a llei son commoure, mportant, etc. 

Jo pregunto; podria afegirshi un’altra llei fònica, que les teories de Fonètica com¬ 
posada sembla que abonen y la pràctica en varis casos la confirma, sobre la atracció 
y assimilació orgànica entre vocals y consonants que’s toquen, y d’aquí trauren una 
regla d’escriptura? 

A pesar de ser una mera pregunta, jo poso aquesta regla de llògica fonètica en la 
Gramàtica Pedagògica que tinch a punt d’estampar. Y estich segur de que ’ls lectors en 
treuràn algun profit. 

Es una pregunta, no una afirmació. Jo meteix no puch fer aquesta afirmació lo cate- 
gòrich que voldria, perquè’m falta, ademés del temps, la base obgectiva pera argumen¬ 
tar, que es un Diccionari vulgar fònich . Y respecte d’ ixò, m: permeto fer una deman¬ 
da als apòstols del Diccionari, y sobre tot al apòstol per antonomassia, Mossèn Alcover. 

Que ’l Diccionari no sigui mort, sinó viu, ben viu. Que no’s descuidi, això no, la 
part etimològica ni la part d’autoritats; però que hi consti sobre tot la part viva de la 
llengua, notada ab signes especials. 

Al tractarse d’una paraula, per exemple, mare, que hi consti la pronuncia de totes 
les comarques, que es el llenguatge viu. La a , la r, les metcixes consonants, no tenen 


Digitized by VnOOQle 



dos, tres sons, com se sol dir, sinó, a voltes, set, vuyt y més. Pera notarho, podrien 
usarse senyes convencionals, com s’ha fet ja al estranger. 

Y convindria també —convé com el pa que menjem, baix el punt de vista cientí- 
fich— que’s fes doble ’l Diccionari, l’un ab tots els mots, l’altre ab sols els vulgars, el 
fons comú, la veritable llengua, la base ciènttfica pera aquesta qüestió que jo he plante¬ 
jat, y pera altres trascendentals qüestions de la Fonètica. 

Aixís, el nostre Diccionari estarà, no a l’altura dels de fòra, sinó sobre d’ells, por¬ 
tant la llengua catalana la devantera de la ciència filològica mondial. 




Digitized by ^.ooQle 



3*7 


Del Germà Ramón Orlandisy Despuig , S. J. 


Necessitat del estudi del llatí per fonamentar la filologia catalana 

Invitacions repetides que m’eren massa honroses perquè les pugués eludir, nascudes 
pot ser més de l’amistat que de qualsevol altre motiu, me fan avui ocupar per breus 
instants vostra atenció y ^qui sab si abusar de vostra benevolencia? Perquè tothom qui 
estiga mitjanament iniciat en els estudis de Filologia romànica, tendrà com a cosa clara 
y fora de dupte lo que jo tench de tractar, axò es, que pel verdader progrés dels estudis 
de la llengua catalana son de imprescindible necessitat l’estudi y el conexement de sa 
mare, la llengua llatina. 

Y ;qui no ho veu qu’es abusar de la benevolencia del auditori, volerli esplicar coses 
clares? Ab tot y axò, ja qu’estich compromès a parlarvos de tal matèria, m’aconsola el 
pensament de que tal vegada no vos serà de tot desagradable, el recordar una volta 
més quina es estada la causa a que hi hà qu’atribuir l’innegable retràs de nostra filo¬ 
logia. 

Perquè *ja ho crech que ho es causa de retràs aquest deprestigi tant gran dels estu¬ 
dis que dihuen clàssichs, dins tota Espanya! el qual per forsa havia de arribar fins a 
les regions que parlen la nostra llengua, y qu’es conseqüència natural del desgavell en 
que tenen l’ensenyansa els qui la volen dirigir tota desde un sol punt; y com els es 
massa fexuga aquesta feina, ho fan de tal manera que no dexen conrar els enteniments 
de la joventut, com ho farien tants de bons conradors que hi hà dins los nostres centres 
d’ensenyansa. 

Posades aquestes previes esplicacions, crech que ja serà temps de comensar a trac¬ 
tar de la qüestió. 

Y per proposaria ab més claretat y precisió, considerarem la filologia o sia la cièn¬ 
cia del lleguatge català (que de noms no he de discutir) segons dos diferents aspectes: 
lo primer com a ciència teòrica y especulativa, y lo segon com a directiva de la gramà¬ 
tica elemental y de tot correcte parlar. 

I 

No hi hà que ponderar davant vosaltres l’importancia que tenen els estudis jatsia 
especulatius de la llengua materna: els estrangers no creuen fer de bades un viatge 
sols per estudiar una llengua que’ls es estranya, y no més per feme estudis especulatius 
y ^nosaltres en farem tanf poch cas de la nostra que no més la voldrem usar com a medi 
utilitari? ^Axí tractarem la llengua que du congriats en lo sò y significació de ses parau¬ 
les tot l’enteniment, tot lo cor, tota la forsa creadora y activitat de nostres avis? 

Donchs aquets estudis especulatius de la nostra llengua se pot dir que son impossi¬ 
bles en gran part a qui desconeix la llatina. 

No hi hà més que veure y considerar quina es la tasca, que té assenyalada tota la 
filologia romànica; ab notable acert y claretat l’esposa En Gustau Gròber, distingit filò- 




Digitized by ^.ooQle 



lech romanista, dins la notable col-lecció d'obres qu’ell dirigeix y anomena fonaments 
d’aquesta ciència. 

Qui vulga conèxer científicament les nostres llengües, rames esppneroses d’una sola 
soca materna, del idioma que parlaren els romans, segons el dit filòlech, deu estudiar, 
dins tals llengües, la existència que teneii actualment en boca dels qui la parlen, les 
modificacions què la corrent dels segles dins elles ha introduides y lo darrer sa gène¬ 
sis y naxement o sia les causes de que ’s deriva y es sortida. O per dirho-ab poques 
paraules y usar les qu’usa el romanista, el filòlech fa dins les llengües investigacions 
empíriques històriques y genètiques. Segons axò lo primer de tot es anar cercant 
fets y fenòmens llingüístichs per los pobles qui parlen nostre llenguatge y dins los 
llibres que conserven la sagrada tradició dels nostres pares ; descubrirlos, sorprendre- 
los y llavors consignarlos en bones monografies; però després ha de venir el donar- 
ne una esplicació racional, malavejar, descubrir les causes que ’ls motiven y arribar 
generalisant, si es que podem, fins a formular les lleis que regexen la formació y evo¬ 
lució de nostre llenguatge. 

^Què seria sense axò la filologia, més qu’un estudi purament positivista, ahont mai 
trobaria repòs l’enteniment? 

Molta'n brolla de riquesa filològica dels llavis tant del ciutadà, com del pagès; 
axí del vellet que perfuma ses paraules ab lo benehit aroma del avior, com del jove 
que’ls imprimeix lo sagell de la moda. 

Y encara en dorm més de riquesa dins els llibres que ’ns dexaren com a sagrat depò- 
sit nostres majors. Hi hà que entrarhi dins aquexes mines y escavame tots els tresors. 

Però ^què en tendrem ab tot axò, si no caminam un poch mésf Una balquena de 
noticies que carregaran la memòria y dexaràn l’enteniment a les fosques. D’aquexes 
dates n’hem de treure los principis generals, les lleis més o menys invariables de V apa¬ 
rició y desaparició de vocables, de la variació de les formes. 

Y axò es ben cert que no ’s farà mai ni’s pot fer sense conexements pregons de 
l’idioma llatí, qu’es la font més abundosa de nostra llengua. Aquí no hi ha terme mitx; 
o dexem de fer congressos y convidarhi als estrangers, dexem d’estudiar científicament 
nostra llengua, contentantnos que sia citada qualque volta dins los escrits estrangers, 
o si no volem axò, que no’s sentin més a dir aquelles fades necetats que diuen uns po¬ 
bres homes, que’l llatí es pels capellans, qu’es cosa passada de moda. Ja es ben ver 
qu’es cosa dels capellans o per dirho millor de l’Iglesia, nostra mare, haver salvat d’un 
naufragi inevitable la ciència y llengües antigues. 

^Però son capellans un Künher, un Draeger, un Rietman y tants y tants autors 
qu’en nostre temps han fets estudis tan acabats de la llengua llatina, com may s’en eren 
escrits? 

De tals ignomínies no hi hà més que riuresen; però tomant a lo nostre, dich que les 
investigacions empíriques del estat present de nostra llengua, encara les podrà fer qui 
no conega el llatí; les investigacions històriques ja li costaràn un poch més y ho’n treu- 
rà tant de fruyt; però les investigacions genètiques li son de tot impossibles. Perquè 
si s’han de fer tals investigacions estudiant el llenguatge en ses causes, ^com podrà fer 
res de profit dins un estudi semblant, qui vulga estudiar el català com qualsevol llen¬ 
gua romànica, desconeguent la llatina? 

De dos principis s’originen les llengües que parla l’home: l’un es actiu y eficient, 
l’altre passiu y receptiu; lo primer, com en tota obra de creatura, estampa son sagell 


Digitized by ^.ooQle 


3»9 


en lo altre, el modifica y transforma, acomodantlo y ordenantlo a ses pròpies necessitats 
y tendencies. Quan se tracta d’una llengua, aquest principi eficient es el mateix home 
ab sa naturalesa y caràcter, ab ses condicions y calitats, tant anímiques com fisiològi¬ 
ques; ab conciencia de lo que fa, o be rtioguentse impulsat per un instint inconscient; 
axí muda y converteix els sòns materials y morts en signe y espressió vivent de tot 
quant ell sent y pensa. 

L’element material y passiu, al menys ja fa molts de segles, son les llengües pre¬ 
existents, que trasmudantse poch a poch per l'influencia de l’home en lo sò y significa¬ 
ció de les paraules, amben a perdre tant son caràcter y propietats y adquirirne de tant 
nous que ja es poden dir altres llengües. Aquesta es la relació que tenen les nostres 
llengües, que s’anomenen romanes, ab lo llatí de qui principalment sortiren. 

Aquest no es lloch de provarho, si no de treure les conseqüencies d’axò. 

Els mes eminents romanistes ho donen per suposat. A qui no llegui llegirlos, avi¬ 
nents té los treballs de nostre Mossèn Alcover ahont trobarà reunides y compendiades 
ses doctrines. L'article de Gastò París per que comensa la publicació dje Romania fa 
bona llum a n'aquest punt. 

Donchs discurrim ab breus paraules: el fi de les investigacions genètiques d’una 
llengua es conèxerla en sos principis y causes; un dels principals principis y causes de 
la nostra llengua, com de les altres romàniques, es el llatí; es dedueix donchs llegitima- 
ment que sense estudiar el llatí no podem fer estudis complerts de nostra llengua. Y tal 
volta nostra llengua en fretura més encara que no ses altres germanes. 

El que fou casi iniciador dels estudis científichs del romà, el francès Raynonard, 
identificant nostra llengua ab la provensal qu’anomenava romana, la posava com inter¬ 
mediària entre el llatí y les altres llengües modernes que s’en diuen filles. Axò es; 
deia que del llatí ja envellit nasqué una filla pubilla y aquest? fou nostra llengua, lla¬ 
vors d’ella brotaren les altres llengües romanes. Be es veritat que axò ja ningú ho ad¬ 
met, però mostra si ho es ben filla la nostra de la llatina. 

En mans de tots poden estar, ja qu’estàn traduides al francès les riquíssimes gra¬ 
màtiques d’En Diez y En Meyer-Lübke. Allà trobam nostra llengua mentada entre ses 
germanes, (massa arreconada tal volta y d’axò en tenim nosaltres la culpa). 

Anaula a cercar dins tals obres, y sempre la trobareu il·lustrada per llum presa a sa 
mare la llatina. La fonètica, la morfologia, la sintaxis, tot està plè de llatí, axí clàssich 
com vulgar; qui no conega tal llengua, no podrà llegir tals obres. 

«Entre les filologies auxiliars de la romànica, diu En Gustau Gròber, la més impor¬ 
tant es la clàssica, perquè una de ses parts es l’estudi del llatí clàssich que es la llengua 
que tè parentesch més pròxim ab el llatí vulgar». 


II 

Resta parlar del altre punt que he apuntat al comensament, axò es, de la necessi¬ 
tat del llatí com a fonament ben principal de nostra filologia pràctica, del estudi cien- 
tífich y especulatiu de nostra llengua, per quant se dirigeix a la pràctica, y fa llum a la 
gramàtica elemental, l’unifica, l’ordena, l’encamina aptament a n’el fi que li pertany, 
qu’es a ensenyar la parla clara, correcta y neta de foresterades, a los enteniments y llavis 
encara verges dels infants. La filologia moderna ’s cuida poch de triar y forgar la llen- 


Digitized by ^.ooQle 



320 


gua y mira la introducció de mots estranys y el camvi de la sintaxis, com a resultats 
naturals de lleis filològiques que obren necessàriament sobre la llengua. 

Mes be confessen els filòlechs qu’un dels factors principals de l’organisació d’una 
llengua es la voluntat humana qu’introdueix en la llengua transformacions y mudances 
y resisteix a les que volen entrar. Donch si mirau com un mal la corrupció de nostra 
llengua, si desitjau ab ardor sa regeneració més complerta (y qu’es aquest lo desitx de 
tots ben clar ho diu la reunió d’aquest Congrés) es ja ben hora de lluitar contra tot 
principi de corrupció y decadència, axí de part de fora, com de part de dins. De fora 
ve l’influencia corruptora de las llengües estranyes que ’ns rodejen, de dins la disgre¬ 
gació de la nostra. Cap d’aquestes malalties se cura com creuen alguns, ressucitant 
termes que ningú entén, ni cercant entre les formes la que més s’allunya del castellà, o 
aferrantse cadascú a la que millor li pareix. Perquè tots aquets sistemes no son fundats 
en rahò, cosa que no necessita probansa; y ahont la rahó no impera tot ha de quedar 
per forsa en mans del arbitri privat, que es la causa més natural de confusió y diver¬ 
gències. 

No hi hà donchs altre camí per conservar l’unitat de llengua que malavejar per tenir- 
ne un conexement perfect, y difundirlo més y més per tota la nostra terra. 

Sols qui estudia com convé el llenguatge de nostres pares, concep un íntim conven¬ 
ciment de que no es mes qu’un y el meteix a pesar de ses variants per hont se vulla se 
parli y pren per norma de selecció, no la passió regional ni el parer particular, sinó el 
geni de la llengua y les lleis de son organisme. Y aquest es un profit ben pràctich del 
conexement teòrich del llenguatge. Donchs, si com deia abans, sense conèxer el 
llatí es cosa ben impossible l’estudi plè y lluminós de qualsevol llengua romànica, es 
cosa també prou clara que sense l’ajuda del llatí, serà feina ben dura y poch profitosa 
la conservació de nostra llengua. 

Ho veurem més clarament, si devallam a un parell de consideracions pràctiques y 
concretes. 

Lo primer que demana la cultura llingüistica de nostre poble es, sense dupte, que 
sapia tothom llegir y escriure correctament en català. Donchs axò no dexa d’incloure 
dificultats notables, perquè les nostres vocals no son definides com en castellà, y axí 
no tenen representació gràfica exacta. N’hi hà de gramàtichs que per obviar aquest 
inconvenient, apliquen signes o accents ab que cuiden de representar lo més exacta¬ 
ment que puguen los diversos sòns intermitjos. Jo crech que, si tothom dins la terra 
que parla la nostra llengua, pronunciés de la matexa manera, seria aquest un sistema 
molt rahonable. Mes l’unitat en quant a la pronunciació s'es prou trencada. Hi hà gra¬ 
màtica catalana y ben sabiament escrita que dóna per regla que la e accentuada may 
es muda y els mallorquins la hi pronuncien ben sovint; lo que diuen els gramàtichs 
que la o àtona pren la pronunciació de #, a moltes regions no’s fa. O que s’esborren de 
les gramàtiques aquestes normes esclusives de fonètica o que’s rebuji de la literatura 
catalana a l’esplèndida escola valenciana, que no’s tinga com a de sa familia els succes¬ 
sors d’En Ramon Lull, que’s prengui com a forastera la terra ahont s’escrigueren les 
admirables Costums de Tortosa. 

^Perquè no’s resol el problema permetent la llibertat fonètica y procurant l’unitat 
ortogràfica? ^Perquè no avesam a tots a escriure de la matexa manera, d’una manera 
la més acomodada que’s puga a totes les varietats de la llengua y després dexam la pro¬ 
nunciació a l’ús de cada país? Y si axí ho haguessem de fer aquesta forma comuna y 


Digitized by 


Google 



321 


acomodada d’escriure ^ahont la podríem trobar, si no es dins rhistoria de la llengua, 
dins les lleis de sa fonètica, y en los casos de dupte, que per forsa han d’esser molts, 
perquè no’ns havíem d’aprofitar de l’etimologia dels mots? Y d’aquí ja’s veu ben clar 
queho seria de profitós el 41atí. Y qu’axò deu ferse axí, està en la conciencia de molts; 
no sé l’etimologia d’aquest mot, contestava Mossèn Alcover, a qui li reprenia la manera 
qu usava de representarlo per escrit. 

Y ;la Morfologia catalana no necessita per a ferse, l’estudi atent del llatí? La con¬ 
jugació catalana n’es filla de la llatina y d’ella n’es nada y exida segons lleis determi¬ 
nades y rahonables. Qui llegesca els autors antichs, la trobarà ja formada, un poch 
menys eufònica que la moderna, emperò també molt més una dins totes les regions que 
conversen la nostra llengua. La tendencia popular es a desferla més y més; per conve¬ 
niències analògiques se barrejen les varies conjugacions, s’axampla sempre més y més 
la guturalisació dels verbs: no més l’estudi històrich de la llengua allumenat pels co- 
nexements de les fonts d’ahont es sortida pot tornaria a l’unitat. 

Xo més he pogut apuntar com heu vist unes quantes nocions sobre lo qu’havía de 
tractar. No permetien res més les estructures del temps que tenim assenyalat. 

Y n’estich content axí meteix perque axí vos he molestat no tant de temps, expla- 
nantvos conceptes que no volen discusió. 

Fassia Deu que convensuts tots de la necessitat del conexement del llatí, axí per 
l’estudi especulatiu, com per l’avens y conservació de nostra llengua, emprenguem 
quant a n’aquest punt y quant a d’altres la reinvindicació de nostra llibertat d’ensen- 
yansa, perquè desfermats de trava que aturi el vol de nostre progrés, poguem pujar fins 
a les cimes més altes de tota verdadera cultura. 





Digitized by 


Google 



322 


De D. Ramón Miquel y Planas. 


Els relatius que y qui 

L’ús vulgar del català ha vingut a confondre, per influencia castellana, aquests dos 
relatius. El que s’ha empleat esclusivament y en detriment del qui\ de la manera que 
les quatre oracions qui segueixen plenament demostren: 

L’home que camina (en la qual el que es subjecte animat) 

L’home que jo dich (hont el que es complement) 

La cosa que convé (hont el que es subgecte inanimat) 

La cosa que jo faig (hont el que es complement, ab subjecte inanimat) 

Això no obstant, alguns gramàtichs moderns, com es ara els senyors Bulbena < l 2 3 > y 

Grandía, distingeixen el cas en que’l subgecte es animat d’aquells en que no es. El 

relatiu agent devé qui en el primer cas y resta que (agent o pacient) pera ’ls altres. El 
primer exemple seria: 

L’home qui camina 

En cambi el senyor Fabra (3 > estableix la distinció entre ’l relatiu subgecte y ’l rela¬ 
tiu complement, fent qui el primer, y deixant que l’altre: Així el tercer exemple donat 
més amunt, devindría: 

La cosa qui convé 

No obstant el senyor Fabra (com també el senyor Grandía) reconeix que l’ús actual 
en català se limita al que , com hem fet constar nosaltres de bell principi. 

L’obgecte de la present comunicació no es altra que l’advocar per la restauració, 
dins el llenguatge literari quan menys, del qui subgecte, tal com se troba empleat en les 
obres dels nostres autors clàssichs, y tal qual s’usa encara en la llengua francesa. 

Els clàssics catalans feien, en efecte ús del qui ab una constància ben significativa; 
y si en alguns cassos trobem el que com a subgecte (ben pochs relativament) devem més 
aviat atribuhirho a descuyt o a mala transcripció dels copistes y editors. Podríem 
retreure copiosos exemples de l’ús del qui com a subgecte, tant si ’s tracta d’un agent 
animat com d’un inanimat; emperò ’ns limitarem al següent, enmallevat a Ramon Lull, 
y el qual sembla fet aposta pera establir la invariabilitat del relatiu qui com a subgecte: 

«En aquest libre son entencions, ço es a saber primera entenció e segona, primera 
»entencio es la fi e 1 compliment dc la causa, així com arbre qui es per la segona inten- 


(1) Lliçons familiars de G. C. per Antoni Taliander; pl. 25 de la ed. 1898. 

(2) Gramàtica Etimològica Catalana; pl. 199, ed. 1901. 

(3) Contribució a la G. de la Ll. C.; plana 110, edició 1898. 




323 


>ció e lo fruit per la primera. E habitar qui es per primera intenció e casa per la sego- 
>na, e ulls qui son per la segona intenció, e veer per la primera, e enteniment qui es 
>per la segona intenció e entendre per kt primera. E Deus qui es per la primera inten¬ 
ció e les creatures per la segona, e en axi de les altres coses b>...» 

Aquesta es, sens dubte, la regla llògica, que cal, al nostre entendre tornar a l’ús del 
català; cosa certament gens difícil si ’ls escriptors de cap d’ala del nostre renaixement 
ne donen l’exemple, y tenint en compte de més a més (si no estem mal informats) que ’l 
qui com a relatiu es encara vivent en el parlar de qualque encontrada mallorquina, y 
que s’es perpetuat per tradició fins a nosaltres en frases fetes: L'any qui vé. 

Partidari d’aquesta restauració, se manifestava ja En J. M. Guardia, primer editor 
del Bernat Metge, quan escrivia: 

«C'est peut-ètre de l’abus de cke en italien, et de que en castillan, qu’est venu ce 
>singulier usage, contraire a la syntaxe. Quoi qu’en dise Horace, et ne fraudrait pas 
»que l’usage bravàt la raison, en autorisant des solécismes. II appartient aux grammai- 
>riens de faire la police de la langue» (a >. 

Y, en efeçte, la sintaxi com a rahó o element cientffich de tot idioma, s’ha de plàn¬ 
yer principalment de la postergació del qui per l’ús abusiu del que , en el català. Car la 
sintaxi es la millor defensa dels furs del llenguatge, donchs si ’s fa poch cas d’aquest 
aspecte ppramènt especulatiu, y els qui parlen son gent poch curosa de la propietat en 
el parlar, preocupantse únicament de ferse entendre (a l’estil d’aquells qui, incapassos 
d’apendre ab correcció una parla estrangera, semblen voleme desdenyar l’estudi, 
refiantse de una incompleta educació auditiva, qui es el major ridícol en que pot tro- 
barse un home entre gent educada) se cau molt prompte en altre defecte, el d’ambi- 
güetat y imprecisió, càrrech el més gros que pot ferse a una llengua. 

Y això es lo qui passa en català respecte del qui relatiu agent, com anem a demos- 
trarho tot seguit. Si dihem 

El tigre que vencé el lleó 

no ’s desprèn pas de la frase aquesta, correctament construida segons l’ús general, si el 
tigre es el vencedor o ho es el lleó: pot esser l’una cosa o l’altra. Cal fer notar qu’en 
català l’ús de la preposició a pera l’acusatiu es un altre atentat a la sintaxi encara que 
per influencia del castellà s’hagi vingut fent així contínuament, ab manifesta impro- 
pietat. 

Donchs, si volem que '1 tigre sia ’l vencedor, fixemnos en la manera com ho podria 
espresar un castellà: 

El tigre que al león venció 

això es, mitjansant la preposició a de l’acusatiu. En cambi un francès diria: 

Le tigre qui vainquit le lion 
precisant sa intenció ab el relatiu qui . 


(1) Lull. Ubre de Santa Maria , Ed. dels bibliòfils, pl. 1, ratlles 4 y següents. 

(2) Introducció al Songe de Bernat Metge; pl. XCV11, edició de 1889. 


Digitized by ^.ooQie 



Tindrien significació contraria les següents frases: 

El tigre que el león yenció 
Le tigre que vainquit le lion 

Cal donchs en català fer ús del relatiu qui o que segons el cas, posat que no ’ns 
es permesa la utilisació de la preposició acusativa. 

Algú, potser, ens obgectarà que moltes vegades, quasi sempre, el sentit de la frase 
ressurt clarament per la força de la llògica, y que per lo tant el qui s’es fet del tot 
innecessari. Aixó es una rahó, (fins a cert punt no més) car si dihem: 

El peix que ha pescat un home 

lo natural es entendre que l’home es el pescador y no ’l peix, donchs la realitat es 
sempre aquesta. Emperò nosaltres ens hem proposat aquesta vegada dir lo contra¬ 
ri, car hem volgut referirnos al redolí aquell de l’auca del mon al revés en el qual els 
peixos devenen pescadors d’homens. Pera fernos entendre haurem de dir:’ 

El peix qui ha pescat un home 

Y cal que poguem dirho gramaticalment això en català, puix pera que un llen¬ 
guatge pugui esser tingut per cosa perfecta, ha de possehir la facultat d’espressar ab 
tota precisió qualsevulga idea per impensada y estravagant que sembli, a la qual un 
cervell humà pugui donar forma. 

Moguts d’aquest desitg, y perquè ’s tracta d’una cosa que ’ls clàssichs catalans 
ens ensenyen, y perquè ’l francès ens ne dona continuament norma y exemple dignes 
de seguir, es que proposem que ’l relatiu qui sia tornat a usar hont li pertoca. 


Digitized by ^.ooQle 



325 


De Mossèn .Esteve Casaponce f Rector d’Arles del Tech. 


Diferencies més notables que hi ha entre ’1 català parlat a Barcelona y ’l 
català parlat en el Russílló y especialment en el Vallespir 


Les diferencies qu’hi ha entre ’l català de Barcelona y ’l nostre, y que fan l’objecte 
de la comunicació que tinch l’honor de submetre an al Cungrés, petites les unes, més 
grosses les altres, sun multes y miren les tres parts de la gramàtica, això es, la fonolo¬ 
gia, la lexicologia y la sintacsis. 

A mida que ’lse rencontraré, senyalaré les petites, sense m’hi aturar, y analisaré les 
grosses perquè sun elles les que donen una fisionomia tan especial an a la nostra llenga 
russillonesa-vallespirenca. 

I. Per la part lonològica, deixant an el eruditíssim y peritíssim doctor Schàdel el 
cuydado de comptar y fixar, per graus infinitesimals# les variacions que pateix, de co¬ 
marca a comarca, y finse de poble a poble, la fonètica russillonesa —com le de pertot 
arreu— notarem: 

1. ° El só llabi-dental de la v nos es pràcticament inconegut. Per nosaltres aqueixa 
lletra sona exactament com la b; y pensi qu’això serà degut a l’influencia castellana. 

2 . ° La equits (x) considerada com un só compost, la pronunciem sempra forta com 
si hi havia una c y una s; y crech qu’això nos ve del francès que desconeix la suavisa- 
ció de la x forta. 

3. 0 La vocal o ten per nosaltres dos sons, y no tres com else ten aquí pels barce¬ 
lonins. Es sonora com en les paraules: roch, gros; o es fusca com en les paraules florit, 
obert que pronunciem com si eren escrites amb una u. 

Y si, comparada ambe la barcelonina, la pronunciació rusillonesa apar fluixa y sense 
relleu, es clar qu’això vé d’aqueix cambi tan freqüent de la o sonora ambe la o fusca. 

Més diré encara: La verdadera característica de la fonètica rusillonesa la constitueix 
aqueixa diferencia de sonoritat de la vocal 0 . Mirem de ne donar una ideia, mitjansant 
alguns exemples presos en paraules que porten aquí la 0 sonora, (o mitg sonora), y que 
la deixen allí per penre la o fusca: 

A sobre '1 pónt róig hi fa un sól horrorós que fónria ferro. 

El gós rós de la torre del Canigó, quan tót es fósch, jaupa com un llóp. 

Si no sóch sort serà pas falta de soroll. 

Hi ha dolórs y penes tan amargues que cap consolació no ’lse pória tómar dólses. 

Si la sequera continua les fònts s’estroncaràn. 

Crech qu’es aixís que parlen els barcelonins, a poch o menus; y mireus assí ara 
com les meteixes paraules else diuen els val·lespirenchs: 



Digitized by 


Google 



3*6 


Sus del punt ruig hi fa un sul hurrurus que funrïa ferro. 

El gus rus de la turre del Canigú, quan tot es fusch, jaupe com un llup. 

Si nu sum surt serà pas falta de surúll. 

Hi ha dulurs y penes tan amargues que cap cunsulaciú nu ’lse puria turnar dulses. 

Si la sequera continua les funts s’estruncaràn. 

Ara be. Mes an a quina influencia cal atribuir aqueixa desviació de sonoritat, aqueixa 
inclinació de la o russillonesa cap a la u , aqueix cambi del só merament gutural de la o 
en sò gutural llabial? Serà influencia castellana? Serà influencia francesa? 

En aquest cas particular podem dir qu’hi ha multa barrejadissa. Tot soviny el cas¬ 
tellà diu u quan el barceloní y ’l francès diuen o> com se veu en aquestes paraules: la 
muerte, el puerto, el mundo, el buen sueüo, que '1 barceloní pronunciarà: la mòrt, cl 
pòrt, el mim , el bòn sòn; y ’l francès seguirà '1 barceloní, diguent: la mort, le port, le 
monde, le bon sommeil. 

De totes maneres sembla que serà més aviat influencia francesa, perquè el francès, 
pertot arreu de la o sonora ne fa u, escrivint aquet só amb una o y una u , com se veu 
en multes paraules: pouvoir de poder, vouloir de voler, toujours de tot jorn; y fins algu¬ 
na vegada, per fuge més de la o sonora se’n va fins aquell só que li es tan especial, so 
merament llabial que ’ls espanyols difícilment aguanten parlant y que tan fàcilment fan 
xiulant, vull dir la u. Y d’això ne tenim un exemple en la paraula poder ambe la qual el 
francès fa pouvoir y puissance. Notin que ’l russillonès desconeia la u xiulanta francesa. 

Per altra part la llei del minvant esfors fa passar la o sonora seguida de la n> del 
só gutural-paladal barceloní on an al só gutural-nasal francès on , sò dejà mitg enfusquehit 
qui esdevé poch a poch el só gutural-llabial russillonès u , com hom ho pot comprovar 
en les següents paraules: pónt, fónt, món, de les quals el francès ne fa pont, fonts, mònde , 
y nosaltres russillonesos*. punt, funt, mun. 

Devegades el francès cambia també la o sonora o mitg sonora en el diptongo eu qui 
sona, el més soviny, com una e muda y qui, sempre per la llei del minvant esfors, 
acaba per esse una u russillonesa, v. g.: de color , dolor y flor se’n ha fet les franceses: 
couleur , douleur y fleur , y finalment les russilloneses: dulur , culur y flur. 

Vaji com vaji, y quina que sigui la causa, aqueixa diferencia de sonoritat de la o 
russillonesa relativament an a la o barcelonina, es un fet imprescindible; y tant ho es 
que, si un vallespirench, parlant català, s’atreveix a pronunciar la o barcelonina, li 
diuen que parla espanyol y finse se li'n burlen. De tal manera que ’l russillonès qui, 
volguent fer reviure en el seu pays la llenga dels avis, pronunciaria la o barcelonina 
faria una feina contraproduhent. 

Encarem nos hi donchs amb aqueix fet, y demanem nos com convé d’ortografiar 
aqueix só per ne facilitar l’ortologia, y si’l representarem sempre amb una u cada vega¬ 
da que la fonètica ho sembla exigir. 

Assí, el camí furqueja y nos se presenten dues vies: 

En la primera l’etimologia marxa abrassada ambe la fonètica, demanant totes dues 
la u. 

En la seguna, les dues filles de la fonologia se giren l’esquena, tirant l’una cap a la 
o y l’altra cap a la u. 

En el primer cas, crech que tenim d’escriure amb una u , així meteix com else pro 
nunciem totes les paraules qui desde ’l llatí porten la u. Entre tantes que n’hi ha, aquí 


Digitized by ^.ooQle 



3*7 


ne teniu algunes: sum mult duls; ells sun surts; el mun es fusch; l’umbra del' Canigú 
s’estén sus del Russilló; al cim de la turre hi ha una pulla penjada en una furca; una 
guta d’aquella ampulla del recú refrescaria la buca. 

En el segun cas, per tant que la fonètica y l’etimologia se renyin y se barallin en el 
Russilló, m’apar qu'encara cal donar raho an a la més vella qu’es l’etimologia. Y aixís 
es que bo y pronunciant rahü , acciu , rujür , escriurem no obstant: rahó , acció, rujor, 
perquè es aixís que ’ls llatins ho escrivien ambe la o , sonora o fusca: ratio, accio, rubor , 
y que, per altra banda, les desenou parts de Catalunya escriuen y pronuncien la o. Y 
com major pars trahit ad se minorem , tenim conclusió. 

Si ho fem com ho dich, y s’accepten aqueixes dues regles d’oftografia, compartim 
la diferencia y també les dificultats. Gràcies an a les comunicacions qui se faràn de més 
en més freqüents entre les varies comarques de Catalunya, gironins, barcelonins, llei¬ 
datans, mallorquins y valencians afluixaran la tonicitat de la o que l’etimologia volria 
cambiada amb una u , y ’ls russillonesos, vallespirenchs, cerdans y conflentans puja¬ 
rem poquet a poquet, de la o fusca que fem en masses paraules fins an a la mitja sono¬ 
ritat de la o, qui an aqueixes meteixes paraules tenia de corresponre. Per alcansar aviat 
aqueix duble resultat, el tot seria que ’ls catalans d’una y altra banda del Pirineu olvi- 
dessen un xich certes coses, ja llunyançs, y fessen més verdadera la germanor que la 
naturalesa mana an als fills d’una meteixa mare. 

Enfï y per n’acabar amb aqueixa qüestió de l’ortografia, an a los qui baix el pre¬ 
texto de la fer més aguantable volriem simplificar de més en més l’ortografia catalana, 
en aquèts me ’lshi cal dir un conte del qual vaig esse l’innocentet hèroe. 

Un cop era un ninet de sept o vuyt mesos. An a la seua mare sempre carregada 
d’infants li faltava temps per se mudar soviny de vestidura y sobretot per se cofar amb 
la lligassa de puntes que dona an a les dones del Russilló aquella fisionomia tan especial. 
Y donchs un die de festa anyal, la bressayrola del ninet, rencontrant per un carrer la 
mare ben mudada li va acostar al fill, qui tan plà, tenia ganes de brenar. Y mireusassí 
que l’infantó, se niirant aquella dona tan ben cofada, se va subtadament desfer en crits 
de plorar y se va jitar en derrera dins dels brassos de la bressayrola, renegant aixís a 
la seua manera de be qu’ell havia pas regoneguda per la seua mare. 

Y es per això que vos dich: mudem la mare si voleu, mes mudemla de xich en xich, 
nos recordant qu’altrament no procedeix la naturalesa. 

4. 0 Si dihem com a Barcelona: una imatge, un prestatge, un selvatge, alguna vega¬ 
da, també deixem de fer sentir la t devant de la g y aixís dihem: corregir , qu’això en¬ 
cara es influencia francesa. 


II. L’ARTICLE 

Per la part lexicologica abunden les diferencies. 

1. ° Del article feminí propi na no’n tenim altre rastre que la « que ’l poble ajusta 
an al nom de Anna, v. g.: Diguis an a la Nanna que ni esperi. Mira Nanna que 7 temps 
se fa curt y vol ploure. 

2. ° L’article comú [definit lo, plural los , no es usat sinó al Russilló y a Cer¬ 
danya. 

Els vallespirenchs y ’ls conflentans usen exclusivament: el\ els, la, les, v. g.: el pa, el 
vi, el pare; els pans, els vins, els pares . Els articles lo, los sun motiu de burla per la gent 


Digitized by ^.ooQle 



328 


de Vallespir quan tracten amb cerdans y russillonesos qui diuen: lo pa, lo vi, lo pare; 
los pans, los vins, los pares . L’article el, els se pronuncien tf/, 

3. 0 L’article neutre lo també nos es inconegut al Vallespir. Aixís es que sempre 
direm, sense cap excepció: el més mal es qu aixís com ho diu sé'n desdiu; el milió seria 
que vinguesses tu, que d'ell no'n farem res. 

EL NOM 

En la plana del Russilló y particularment a Perpinyà, se sol suprimir la n en els 
plurals dels noms que no la porten en el singular, y aixís es que de pa, ne fan pas; de 
ma, mas; de canto, cantos; d’ hortula, hortulas, y se burlen dels vallespirenchs qui 
diuhen: tres pans , les dues mans, pels cantons, els hortulans. 

Y tant estimem aqueixa n els Vallespirenchs que fins la posem allà hont no tinria 
d’esse. D’un altar ne fem dos altans, d’un pilar, dos pilans, mentres los de la plana ne 
fan dos altas y dos pilàs. 

PRONOM 

i.° Els pronoms lo, los, que pronunciem lu, lus, feminí lè, les, sun per nosaltres 
russillonesos, no solament afixos dels pronoms ell, ells, mes encara verdaders pronoms 
demostratius que nos serveixen en el sentit del demustratiu llatí illtid. v. g.: lo que con¬ 
vé an als pobres es salut y feina. Lè que més estimi es la més petita. 

2. 0 An al plural de la 3. a persona de ell, nosaltre, dihem ells y ellos. v. g.: Ells 
arrail ja poden! An ellos si que tans als hi fa que plogui com que nevi. 

3. 0 En l’alt Vallespir, les formes mcrn, ton, son, ma, ta, sa y' ls llurs plurals, si be 
no hi sun inconegudes, hi sun in usades. Soles hi sun empleades les formes: el meu, la 
meua, el teu, la teua, el seu, la seua, el nostre, el vostre, el llur. 

4. 0 La forma lè del pronom demostratiu també l’usem com a pronom personal de 
la 3- a persona del feminí. Aixís es que del pronom la ne fem lè quan segueix inmedia- 
tament l’imperatiu o que ’l segueix precedit d’un altre pronom personal de i. a o de 2. a 
persona, v. g.: Vol que li porti? porta lè o porta me lè. Vol que me la menjir menja te 
lè. Seguit del datiu li, se contracta amb aquet, o, millor dit, desapareix, v. g.: porta h 
y no porta lè li. El plural d’aquesta forma lè es elsé. v. g.: menja tè'lsè, menjem elsé. 
Seguit del datiu fora: e/si. v. g.: menjem no ’ Isi . 

VERBE ESSE, SER 

Dihem: sum y sun en 1 . a persona del singular de l’indicatiu. 

També dihem: sem per som, seu per sou y sun per son. 

El preterit perfet el formem nosaltres amb el auxiliar vulgar vaig, vas, etc. y l’infi- 
tiu, v. g.: vaig esse o vaig ser. Aqueixa regla no pateix excepció y se refereix an a tots 
els verbs quins que siguin. 

La forma fora, fores, etc., del preterit imperfet de subjuntiu nos es inconeguda. 

En el preterit perfet compost de l’indicatiu dels verbs actius li donem l’auxiliar esse, 
an a la i. a y 2. a persona, sigui singular, sigui plural, y l’auxiliar haver an a la 3. a perso¬ 
na y aixís dihem: sum menjat , ets menjat, ha menjat, etc. 


Digitized by ^.ooQle 



32 ^ 


VERBS QUINS OUE SIGUIN 

En tots els verbs regulars o irregulars acabem : 

i. er En eu la 2. a persona del plural del present de l’indicatiu y de l’imperatiu, v. g.: 
canteu , ameu , etc. 

2 > En u la 2. a persona del plural de l’imperfet de l’indicatiu y del preterit imperfet 
de Subjunctiu, v. g.: cantavü, cantariú, cantessú, surriii, curririú, currissú. 

3- er Amb una 7/ la i. a persona del plural dels temps subre dit en el n.° precedent 
v. g.: cantauen, cantarien, cantessen , en lloch de cantaríem, cantarem, cantessem. La i. a 
persona del singular del present de l’indicatiu s’acaba amb una z en els verbs de la i. a 
conjugació, v. g.: jo canti. Poch a pocli aqueixa /, sigui sola, sigui ambe la forma aug¬ 
mentada eixi, se fica per tot arreu. v. g.y<? cant avi, que jo canti, que jo cantessi; jo 
llueixi y rellueixi, jo viuki, jauhi, caulii, riiilii, mou Ai, creuhi, beuhi, escriuhi, ?Vív/, 

jauhii, cauhii, riuii, mouhii, crcuii, beuii, escriuii. També dihem, indiferentment: 
fonch, princh, entenck o responi, premi, enteni, a la i. a persona del singular de l’indi¬ 
catiu. 

De manera qu’hi hà pochs verbs qui no s’acabin amb i en la i. a persona del singu¬ 
lar del present y del perfet de l’indicatiu, y del present y del perfet del subjuntiu. 

Tots els verbs en re precedida de Ui o nd perden, en el Vallespir, la d en quins 
temps que sigui. Aixís dihem, an a l’infinitiu: responre , entenre , motre, penre, valguer, 
reselre; an al futur: responre, entenre, mol re, etc.: tenir fa tinrè; an al preterit imperfet 
del subjuntiu: responria, entenria, molria , penria y tinria. Poguer fa porc y poria; vol- 
guer fa volrè y volria. Ixc al lloch de eixir, porta pertot la i inicial. Fugir també es 

a l’infinitiu. Alguns verbs, entr’altres cabre y témer acaben per esse del tot inusats. 
es reemplassat per estar, y témer pel verb francès catalanisat crénye. 

Aquestes diferencies y altres que poriem treure dels participis de present y de pre¬ 
terit, sols else senyali, finse y sens ordre, per cridar Tatenció dels senyors cungressistes 
qui, si venen a lligir alguna obra escrita en russillonès o en vallespirench se poràn fer 
càrrech que lo qu’elsi semblaria incorrecció de l’autor o de tipografia es sensiblement 
propi an al nostre dialecte. 


SINTAXIS 

Y ara ve una de les diferencies més notables qu’hi hà entre ’l russillonès y ’Lbarce¬ 
loní. La constitueix la posició dels pronoms personals quan acompanyen el verb y que 
se divideixen, seguns la llur posició en proclítichs y enclítichs, o sigui en prefixos y 
sufixos. 

Quin que sigui el paper que fan en l’oració els pronoms de i. a , 2. a y 3. a persona, 
sempre posem devant la persona més digna. 

Y es aixís que direm: me se 'lse rolia menjar, y no se me les volia menjar , me s a- 
ma ga, y no, se m amaga; me tc se vas oferir , y no, te m vas oferir; me te Y menji y te 
lne 7 menji; me te 'ls-i menjaràs tots o me te se 'Is-i menjaràs tots , y no, te me ’ Is-i menja- 
cas tots. Notem de pas, qu’encara hi podem posar algun altre pronom, v. g.: jo me te 
st is-ïn menjaré la meytat, de tal manera que pot esse que cap altra llenga tingui la 
iacilitat de reunir aixís cinch o sis formes pronominals. 

També nos cal fer notar que l’inversió tant usada en el barceloní y que ’l fa tant 
semblant an al castellà nos es inconeguda, fora del imperatiu. Direm porta lo, porta lé, 
22 


i 


Digitized by 


Google 





33 ° 


porta ' lse, mes may direm, per portar lo, per portaria , per portarlos. La corrent qui ha 
fet desaparèixer aquesta inversió dels pronoms es per nosaltres incontrarestable. 

El pare Nonell diu que la diferenta colocació dels prefixos y enclítichs pronominals 
es un dels caràcters que més distingeix l’actual mallorquí y valencià del català modern. 
L’eruditissim pare Nonell me perdonarà de li dir qu’ha prescindit del russillonès qui 
tant s’aparta dels altres dialectes de la llenga catalana relativament a la colocació de 
dits prefixos y enclítichs. 

Senyors: Amb aquesta comunicació, sum pas cregut ni volgut fer obra de saberut 
perque no’n sum en cap sentit, sum volgut solament vos dir: repareu aquestes diferen¬ 
cies y digueu lo que vos en sembla; si ’lse cal guardar, o si ’lse cal poch a poch fer des¬ 
aparèixer per formar una llenga més homogenea. 


Digitized by ^.ooQle 



33i 


De Mr. J. Saroïhandy, Professor auxiliar del Liceu de Versailles. 


El català del Piríneu, a la ralla d 9 Aragó 


Senyors Congressistes: 

Un dels amichs més corals que tinch a-n aquesta terra, casi be per força m’ha 
obligat a que vos dirigesca la paraula en català. Ell tindrà la culpa, si no m’ente- 
nèu y si la meva pronunciació tan defectuosa, vos ha de fer passar una estona gens 
agradable. 

La poca pràctica que tinch del català, Y he adquirida al Pirinèu de Lleyda. Allí he 
fet tres o quatre viatges y aquets dos mesos últims, he corregut l’Alt Urgell, el Pallars, 
la Vall de Capdella y la Conca de Tremp. He seguit el Segre fins a Mequinença d’Ebro, 
he pujat a les montanyes de Castelló de Sos, tornant a baixar després a la Llitera. Es 
molt probable que parlant, mesclaré ’l català de tot arreu, y sens dubte, me quedarà 
també algun deixe de la Lorena francesa d’ahont sich fill. Però, així y tot, no cal tindré 
por. Anem cap a devant! 

Entrant ara en la nostra matèria, primer apuntaré les diferencies, però solzament les 
més característiques que hi hà, en la Fonètica, entre ’l català dels llibres y la llengua 
que’s parla més ençà y més enllà de la frontera d’Aragó. 

A les montanyes de Lleyda (y no diré si en altra part), en lloch de moldre, cendra, 
divendres, se diu: molre, cenra, divenres. Es de notar que algunes paraules molt paregu¬ 
des a-n aquestes, y que tenien en llatí una d , l’han deixada caure: véndere venre, FÚN- 
DERE fonre, TÚNDERE tonre. 

Una segona diferencia es que en lloch de ximple, xiulà, ganxo, perxa, sempre’s diu: 
tximple, txiulà o txulà, gantxo, pertxa. 

Encara més interessant es la varia pronunciació que’s dona a la/ o a la g de fregí, 
llegí, dijous. Entre dos vocals, al Pallars, es el meteix sò qu’a Barcelona o qu’en francès. 
Però a principi de dicció, y en el interior, després de consonant, en lloch de germà, 
j<ne, penjà, se diu: djermà, djove, pendjà. A les orilles de la Noguera Ribagorçana, ixa 
dj se cambia en tx\ txermà, txove, pentxà, y també: ditxous, fretxí, lletxí , lo que prova 
que, aquí, se dava primitivament el sò de dj a la/ intervocàlica, y en efecte, ditxous y 


r 


Digitized by GiOOQle 



332 


llet.xí no poden sinó representar formes més antigues que sonaven *didjous y *lledjí amb 
una dj sonora. Es a principi de dicció qu’aquet só de tx crida molt l’atenció: Txaume, 
Txuati, txou, txinoll , txinè, txuny, txuriol, txurà. txugà , txelà, txirà y així’s diu en tot 
l’Alt Aragó, fins als Paísos de llengua vascongada. 

Hem de parlar d’una altra alteració del sò de ^*. A paraules com maig, roig , zr/£\ 
corresponen aquestes: z'^j/ y, en lloch de roja , pujà, passejà , corretja, 

se diu: puyà, passeyh , correya y piyó. Es prou difícil delimitar exactament la co¬ 

marca ahontse fa’l tal cambi. A la Seu d’Urgell, se diu en la conjugació, de 
y fay de fer; però, al mateix temps, se diu roig y passeig. A Castellbò qu’es a tres 
horetes a l’Oest de La Seu, se diu roy però roja , passey però passejà y no es sinó des¬ 
prés de atravessades les montanyes de Castellbò —ahont nos vam encontrar, Mossèn 
Alcover, el Doctor Schàdel y un servidor— que per fi’s diu roya, passeyà , puyà y 
aquestes son també les formes d’Aragó, fins a la frontera de Navarra. 

Ho veycu, es cosa molt rara que la frontera d’un fet llingüístich coincidesca ab la 
frontera política. A dures penes succeheix això pera la pronunciació de la ^ intervocà- 
lica, sonora a Catalunya y sorda a Aragó. Al Pont de Suert, per exemple, se diu casa 
cosa , posà, cusi y a Vallabriga cas sa, cossa , possà, cussi. Comparèu encara onze , catorze, 
quinze y onse, catorsc, quinse. 

Es clar que aquestes últimes paraules se pronuncien amb s y no am çeta castellana. 
S’ha d’entrar ya ben lluny en Aragó per trovar aquell sò de ç que existia antigament a 
Catalunya y qu’ara s’hi ha perdut. Mentres qu’a Venasch, Bçnabarre, Alcampell y Ta- 
marit, encara ’s diu sera , niossa , on sa, tothom, a Roda, Lescuarre, Peralta de la Sal y 
Santisteve de Llitera pronuncia ya çera, moça, onça. No crech, en aquet cas, que’s 
puga parlar d’influencia castellana. No van ser castellans aquells qui van fundar Fonç y 
Calassanç y posar una ç en el nom de les dues poblacions; açí, açò, pidça no son parau¬ 
les castellanes y çerp o peçeta no tenen ç en castellà. Els plurals com tots, dits, gats , 
corts , que en castellà tenen una forma molt diferent sonen aquí: toç, diç, gaç, corç. Son 
exemples de la mateixa classe les segones persones de plural com diç,* feç, cantareç, 
cantaç que representen dits, fets, cantaréts y cantats. Aquestes formes en ts que no son 
rares en els escrits catalans de la Edat Mitjana, se conserven avui a Castelló de Sos y a 
Venasch. 

També’s podria sostindré, però ja la cosa no sembla tan certa, que no eà pas degu¬ 
da a influencia castellana la ?i final de ragon , caixon , profession, Pedron, Manolon, que 
no’s trova a Benabarre ni a Peralta de la Sal ni a Açanuy, però que s’usa a Calassanç, 
Jusseu, Torres del Obispo, Laguarres, Roda, Castelló de Sos y Venasch. Paraules com 
deman (cast. tnanana), ca?i (cast. peno), y mah (cast. mano) no tenen cap model cas¬ 
tellà, es veritat; però la gent d’aquesta comarca, veyent que pera parlar be la llengua 
dels senyors, s’havia de dir pan en lloch de pà, també han pogut creure, qu’en lloch de 
cà y de mà, s’havia de dir can y man. 

Siga com vullga, si no tenim aquí influencia castellana, hem de reconèixer que, des¬ 
graciadament, se fa prou sentir ella a la part d’Aragó ahont se parlen dialectes catalans. 
Els qui coneguen la regió de que parlem, asseguraràn que ’1 català arrivava antes fins 
a l’Essera y ’1 Curs inferior del Cinca. Encara no farà tres sigles que Campo, Graus, 
Monçó, Albalat de Cinca, eren de llengua catalana, com ho son encara Çaidí y 
Fraga. 

A Monçó y Albalat de Cinca, ja no’s parla català. A Campo, Graus, Fonç, de deu 


Digitized by VnOOQle 



33 3 


parts podran quedar tres o quatre catalanes, y per fi, hi ha poblacions com Venasch, 
Roda, Calassanç y Açanuy que no s sab si’s deuen classificar catalanes .o espanyoles. 
He dedicat el mes de Setembre y part d'Octubre a determinar la frontera entre les dues 
llengües. Encara’s parla prou be '1 català a Santisteve y Tamarit de Llitera, Peralta de 
la Sal, Benabarre, Lescuarre, Espés, Les Paúls de Castanesa y Castanesa, pobles qui 
tots son en territori aragonès. Però aquella frontera sempre anirà retrocedint. Allí la 
gent s’a vergonya de parlar el seu dialecte. Es molt lleig, mok ficro , com diuen ells, y 
tots se van al castellà que declaren ser la millor de les llengües. 

La particularitat castellana qu’adopten, la primera es la o final com en gato, rico , 
en lloch de gat y rich. També diuen mol to y maitino. Però conserven moltes paraules 
que no tenen ixa o final, les quals proven qu’antes ninguna la tenia. A Venasch, per 
exemple, casi s’ha fet regla la tendencia a posar la o final. Així y tot, encara’s diu 
cavall llop, fum, fort y no cavallo , llobo, fumo, forno. 

També’s mesclen molt, paraules que presenten la diptongació de la e (tierra) y de 
la o (puerta) amb altres que no han alterat aquestes vocals. Prenent el mateix exemple 
de Venasch, s’hi diu vicrnes y bncno , formes qu’han vingut de fora, perquè al costat seu 
trovem foch y pedra. 

Ara, si observem qu’a Venasch y en altres llochs, se diu tlengo y biespra , nos salta 
a la vista qu’aquestes paraules no han pogut sortir del castellà tcngo y avispa. Compa¬ 
reu encara casticllo que s’ha substituit al català castell Antigament també’s va dir cas - 
ticllo a Castilla, però ixò va ser en una època molt remota, quan no hi havia cap con¬ 
tacte establert entre ’l castellà v les llengües del Pirinèu aragonès. Aixís que, forçosa¬ 
ment, hem d'admetre que tlengo , biespra, casticllo, fiemo y amb elles moltes altres 
paraules, van vindré, no del castellà, sinó de la varietat d’espanyol que’s parlava a 
Aragó. Aquesta conclusió, que podria semblar de poca importància, proyecta, al con¬ 
trari, un raig de llum intensa sobre l’historia prou oscura de les llengües de Ri¬ 
bagorça. 

L’hora me va apremiant, però no pucli deixar de senyalar una particularitat fonètica 
molt curiosa, que f s trova a Aragó lo mateix qu’a Catalunya. Vui parlar de la transfor¬ 
mació en ll de la /, quan es segón clement d'una combinació de consonants: pllora , 
bllanca , cllau, fllama, iinflla , burlla en lloch de plora , blanca , clau , jlama , unflh, burla. 
En la combinació gl: glera , glari nia, cingla , cau la g des pres del cambi de / en //: llera, 
Uarima , cinlla. També’s diu llesia o es lles ia per glessia (esglessia). 

Fins aquí no he parlat sinó de la Fonètica, y lo demés? lo demés ho deixarem! Per 
acabar, y no surtint de Ribagorça, entre molts fets, solzament n’esculliré dos, entr’aquells 
que contribueixen a donar a la llengua una fisonomia pla caracterisada. 

Casi per tot arrèu, a Tamarit y Peralta, a Benabarre, Roda, Vallibrigay Venasch, 
en lloch de hu farem, fes Au! diuen ghe farem, fes hu-c! Es aquest un resforçament de 
que tenim un altre exemple en yv staba, ves hi-c en lloch de hi ’ staba vcs-hi / 

A Lescuarre, Vallabriga y Les Paúls de Castanesa, diuen al participi: ha venit , ha 
morit , ha plloet, ha set difícil, ha venet lo cavall Comparèu encara: ha perdet. A Bena- 
barre, Tamarit y Peralta, diuen com a Barcelona: ha perdut , a Santisteve, ha tenit y ha 
perdit, a Calassanç y a la Vall de Venasch, teniu y perdeu y per tot l’Alt Aragó: teniu, 
perdiu. 

Quina varietat de formes! S’hauria de fer un mapa, pintant d'un mateix color el do¬ 
mini ahont campa una mateixa forma. Mapes d’aquesta classe, los va posar en voga el 


Digitized by VnOOQie 



334 


senyor Gilliéron, de la Escola pràctica d’Estudis Superiors de París. El sabi catedràtich 
publica ara un Atlas llingüístich de França que constarà de més de mil set centes fulles, 
y ja ’s pot veure que la Geografia llingüística, creada per ell, està destinada, a causa 
dels problemes nous que planteja, a regenerar la Sciencia dialectològica (l \ 


(1) Per donar una Ideya aproximada d’aquet genre de trevall, vaig presentar dos mapes qu'havla fets un poch apres- 
suradament am l’ajuda del hàbil dibuixant En Joaquim Figuerola. Els dos mapes no eren d'una exactltut rigurosa y 
com per altra part, son d’una dlficll impressió, no’s publiquen aquí. Comprenien la regió situada entre’l Riu Segre yl 
Cinca. El primer mostrava quina comarca ocupen les varies formes de la segona persona de plural: cantau, cantats » 
cantaç y cantàis. El^egón era'l mapa del territori de fllama, cllau, pllorà. Es un territori molt extès. En formen part, 
al Plrlnèu d’Aragó, les conques enteres dels dos rius que se junten a Graus: l'Éssera (Venasch, Campo) y l’fssàbena 
(Vallabriga, Roda). A Catalunya, hi entra tot el Curs Superlor^de la Noguera Ribagorçana fins al Monsech.,També que* 
den alguns vestigis de la pronunciació cllaa, bllau, fllama a la ribera de Sarroca y a la de Capdella. 

Baixant de les montanyes, y seguint el Curs inferior de la Noguera Ribargoçana, desde Trago de Noguera, no’s 
trova sino clau, blau, flama. Igual passa en la punta de la Provincià de Lleyda compresa entre'l Segre y la fron- 
tera d’Aragó (Almacelles, Lleyda, Massalcoreig). 

A Aragó, encara’s diu fllama y cllau a Estadilla, Fonç, Açanuy, Santisteve y Tamarit de Llitera. Però, en la plana 
de Monçó, ahont passen la carretera y la Via Fèrrea que van de Çaragoça a Lleyda, desapareixen fllama y cllau per 
deixar el camp llibre a llama y a llave, que s’usen a Monçó, L’Almunya, Binèfar y Albalat de Cinca. No aixi més al Sur» 
a Çaidí y Fraga, a Velllla y Torrent de Cinca, ahont fllama, cllau y bllat son paraules encara avui plenes de vida. 


Digitized by CnOOQle 



335 


Del Dr. Fritz Holle , de Berlin. 

La frontera de la lengua catalana en la Francia meridional 


Sabido es que el Sr. abbé Hovelacque seftaló en su articulo Limite du Catalan et du 
Languedocien la frontera que existe en el antiguo condado de Rosellón entre el idioma 
catalan y el así llamado gabatx. Con propósito de averiguar hasta qué grado las indica- 
ciones de H. eran justas, hice en el mes pasado de Agosto una excursión à pie desde 
Perpiftàn, para visitar uno tras otro los pueblos situados cerca de la frontera, empezando 
por Salces. Por desgracia no me quedaba el tiempo bastante para llevar à cabo mis 
indagaciones, y tuve que contentarme con visitar St. Hippolyte. Opoul, Vingrau, Tau- 
taull, Paziols, Tuchan, Estagell, la Tour de France, Montner, Millàs y Molitg. En 
Prades, donde el Sr. Abbé Martin Jampy, vicario de dicha población, me asistió en mi 
tarea de manera muy amable, tuve la dicha de encontrar un muletero de Mosset y una 
mujer de Nohèdes, los cuales me dieron también preciosas informaciones. Para obtener 
detalles de los demàs pueblos que me interesaban escribí desde Berlín à los sefíores 
curas de Belesta, Montalbà, Trevillach, Tarerach, Arbussols, Cumes, Catllar, Leucate 
y Fitou una carta que voy à copiar à continuación. Hasta la fecha, cuatro de estos 
seftores, M. M. E. Sol, curé de Trévillach, A. Sabarther, correspondant du Ministre de 
l lnstruction Publique à Leucate, Pabbé Marceron, curé de Catllar, y l’abbé Martin 
Vidalet, curé de Eus y Comes, me han contestado llenando para mí con muchísimo 
esmero una lista de voces que les envié de aquí. Fué esta lista una selección de otra 
mucho mas extensa que compilo para mí, según el «Atlas lingüístic deia France» de 
Gilliéron, mi amigo el Dr. Schàdel, y de la cual me serví durante mi viaje en el Rose¬ 
llón, preguntando à individuos naturales de los pueblos de que se trataba, y tratando 
de fijar la pronunciación exacta de las palabras contenidas en la lista, valiéndome para 
ello del alfabeto fonético de Bòhmer. La carta, à que espero recibir mas contestaciones, 
es esta: 


«Monsieur, 

M. E. Caseponce, curé d’Arles-sur-Tech, m’a conseillé de m’adresser à vous pour 
vous demander une faveur. Voici ce dont il s’agit. La frontière qui existe entre le cata¬ 
lan et le languedocien n’a été établie jusqu’ici que très inexactement. Pour me rendre 
compte de la véritable étendue des deuxl angues dans la France méridionale il faut pren¬ 
dre des renseignements détaillés dans tous les villages situés près de la frontière de 
l ancien comté de Roussillon. Dans mes vacances d’été je n’ai malheureusement pas eu 
le temps de visiter tous les villages qui m’intéressent. Je n’en ai visité qu’une douzaine. 
Pour me renseigner sur ceux qui restent (et il en reste assez) j’ose déranger messieurs 
les curés, qui ont tous mis leur riche savoir à ma disposition, dans tous les cas ou je 
me suis adressé à eux. Je vous prie donc, monsieur le curé, de vouloir bien me faire 
répondre les qüestions que je me permets de vous poser ci-jointes, par une personne 
qui soit née à... et qui sache bien parler sa langue maternelle. Inutile de vous faire 


Digitized by LnOOQle 



336 


remarquer qu’il ne s’agit pas de savoir l’orthographe officielle (s’il en existe), mais de 
fixer aussi exactement qu’il sera possible à l’aide des lettres de l’alphabète français, la 
prononciation des habitants de votre village. Auriez-vous la bonté de mettre à còté du 
mot français la forme correspondante que la personne interrogée vous donnera dans 
son langage, et de me renvoyer la liste par la poste? Soyez sür de ma sincère reconnais- 
sance et acceptez l’expression de ma plus haute estime». 

Por las pesquisas, incompletas desdichadamente hasta ahora, resulta que la frontera 
que indica el St*. Hovelacque, es exacta en general. Se puede decir que el catalàn no va 
mas allà de la línea en que estan los pueblos de Salces, Opoul, Vingrau, Tautaull, 
Estagell, Montner, Millas, Nefiac, Ille, Tarerach, Arbussols, Cumes, Catllar, Molitg, 
Mosset, llegando con este al Coll de Madres y à Capcir. En Tarerach y Vingrau, los 
cuales, según Hovelacque, son catalanes, se habla gabatx al mismo tiempo que catalàn. 
Montalbà también es medio catalàn, medio gabatx. Feuillà, que él da como provenzal, 
también me senalaron como catalàn. Falta en su línea fronteriza el pueblo de Arbussols, 
situado entre Tarerach y Molitg, con 202 habitantes que hablan catalàn aunque con 
ligera influencia del gabatx. 

Un amigo mío en Perpinàn, M. Jules Delpont, posee un «Mapa del Principado de 
Cataluna y Condado del Rosellón, por D. Francisco Xavier de Garma y Duran, secre- 
tario de S. M v Regidor Perpetuo de la Ciudad de Barcelona, y archivero def Real y 
bra (?), Archivero de la Corona de Aragón.» M. Delpont, ademàs, sabe de otro, cuyo 
titulo es: « Nouvelle dcscription du Comte de Koussi/ló ensemble clune partie des Mons 
Pirences ou confin et (sic) la France et /’ Espagne, 1639. A París chez Jan Boisseav, 
Enlumineur du Roy». Según mi amigo es el mismo mapa que el castellano con la sola 
diferencia, que los nombres de los pueblos estàn atrancesados por ejemplo: Perpinian, 
Stagel, etc. Valiéndose del mapa castellano, que también es del siglo XVII, hizo una 
copia exacta de la frontera rosellonesa septentrional y tuvo la bondad de enviàrmela. 
Por ella se ve que la frontera política de hace doscientos sesenta anos, coincide poco 
màs ó menos con la lingüística de hoy día. Vingrau, està al sur de la frontera, Arbussols 
y Tarerach igualmente. Esto quiere decir una pequefia pérdida de terreno que sufrió el 
catalàn en los últimos dos siglos, porque tuvimos que constatar la influencia màs ó 
menos acentuada del gabatx en estos tres pueblos. Pero en cambio Montalbàn, Trevi- 
llach y la Tour, que como hemos visto ó veremos, estàn influidos en no pocos puntos 
por el catalàn, se hallaban va en el siglo XVII, al otro lado de la frontera. 

El que dos idiomas, que desde hace siglos han coexistido en contacto permanente 
se hayan influido mutuamente, nada tiene de extrano. Verdad es que la influencia 
de la lengua oficial fué mucho màs importante para el catalàn rosellonés que I3. del 
provenzal y del gabatx. Pero quien dice, como Mr. Leguiel (en el Bollctí del Dicciona¬ 
ri de la Llengua Catalana , Juriol de 1906, p. 102) «que ’l català rossellonès s’es tras- 
mudat fondament ab el contacte del francès, y que ’s trasmuda contínuament més y 
més, fins que arribarà ’l dia, no massa lluny, de que ’l francès lhaurà suplantat completa¬ 
ment», desconoce enteramente el estado de las cosas. Hay que convenir en que por 
influencia de las escuelas el conocimiento del francès es màs extendido ahora que 
antes, y que en la mayoría de los pueblos se predica en la lengua oficial, por no liaber 
entre los aldeanos casi ninguno que la ignore. No deja de ser característico el que hasta 
hace veinte anos hubo sermoncs catalanes en Tautaull y Vingrau y que en Montner y 


i 


Digitized by VnOOQle 



337 


en Millas sólo la misa primera en la manana se dice en catalàn, porque à ella no va 
sino la gente vieja C). Como en gabatx, también en catalàn ciertas expresiones genui- 
nas empiezan à substituirse, especialmente entre los jóvenes, por sus equivalentes fran- 
cesas màs ó menos catalanizadas. Pero ni por eso hay que temer que la lengua oficial 
logre jamàs suplantar los idiomas indígenas. El rosellonés no sólo no se trasmudó pro- 
fundamente, no sólo conservo su caràcter puro esencialmente catalàn, sino ejerció y 
sigue ejerciendo sobre el languedociano una influencia mucho màs sensible que la del 
provenzal y aun la del fr. sobre el rosellonés, probando en eso una vez màs su vita- 
lidad. 

La influencia de la lengua oficial se limita à unos pocos fenómenos en la fonètica. 
Ante todo se debe citar el cambio de ó tònica en u : ainp//lle, asr/mibre, ll//p, cu lú 
(color), pu mes, d//ble, bu (bueno), s//n, etc. y la tendencia que tienen ciertas consonan- 
tes finales, à desaparecer si van agrupadas con otras: can al lado de cant , lyar junto à 
lyart. talen ( a) por fam {Prades, Mosset), carn y camp. La r se suprime en llaugè (lleu¬ 
ger), saba/V', carnLé y en los significativos de los verbos en — ar, —/>: sir/f, te;//. Por 
otra parte se conserva la n en bru;/ (en gabatx brün, brcen) y se anade una 3* en fems, 
k?is , c. f. en antiguo fiancés fens y en provenzal fems , de fïmüs. En otros casos no es 
necesario suponer influencia directa de los idiomas circunvecinos sobre el rosellonés. 
Así la desaparición de la ;/ en los plurales ma tís, ca mís, C2x\süs, büs, (buenos), màs 
(manos) y la supresión de la vocal àtona interior en mitjora (media hora) pueden expli- 
carse muy bien por’razones fonéticas. Lo inismo puede decirse de dus dones (Catll., 
Mos., Mon., Prad.) por dues d. f. dus en la Tour y Trev. y en prov. — lyimauk (Tau., 
Est., Moll., Xoh., Moss., Prad: Trev. Mol.) y lyiman ( op. St. Hypp. Vin.) por llimach ; 
[lymau) en Iang. — fe;/s(Est.) por fe;;/s (cf. fe//s en Tuch.) Pçro sí habrà que admitir tal 
influencia para la reducción de —;;/ à — n de la desinencia de Nos del imperfecto: 
nusaltres crèye;/, creuívv;/ (Op. Mon.) ó creúy en (Est.) Tiene desinencia provenzal can- 
iaite (por cantor que oí en Estagell. Tampoco es catalana la de rate-pe;/;//V/r (Cumes) 
ratapa;/£W (Mos.), ó con metàtesis rapata nere (Op., St., Tau., Est.) y ratapla/z^/v (Mon., 
Mill.), conservàndose también la forma indígena ratep enade (Mol.) ratp enat (Xoh., 
Cumes), rampa nat (Catllar), rempe///? (Prad.) Pero todos esos son casos aislados. Mucha 
raayor importància tiene el que se empiece à emplear habcr por tener: así en Montner 
y en Mosset au rem fam y an fam al lado de ten ran y tenen f. En Tau. por sun rebut se 
dice también, aunque màs raramente, sun recipigut, forma que se debe à la influencia 
del gabatx rcsapuvt que se usa en Tuclian, v cumpnv/^' (Mol.) al lado de cump*7//r. 

Considerable es el número de voces catalanas substituidas por las correspondientes 
francesas ó provenzales. Así se dice : por ejemplo, se cutxà (ir à la cama) en todo Rose- 
llón (3» y atalà (atteler) en Est., Mon., Mill., Mos., Xoh., Mol., Prades, junto à aculà 
(— acollar). Por buyna se dice buze en St. Hypp. y M011., («) y buc (de bake) en Est. Es 
general decir sirà }>or encerar, llinge por roba blanca, llepin per conill (s ’, fcrro-blanc 
por llauna, kzvibre junto à aram, notàndose que en Tau. es la gente vieja que dice 


(1) En Nohèdes en cambio se predica siempre en catalàn con la excepción de los días de fiesta. 

(2) En cambio sc sefialó una t en muclios casos, donde nunca la hubo: dur/, de mar/; entrades: amur/, senyur/, cor/ 
( -coro.) Puede ser de origen latín la / en cor/ (corazón.) 

(3) Sólo en Prades oí se llungú al lado de él. 

(4) Como en Mon. no hay vacas, no es de cxtrafiar el que se use la voz extrangera. 

(5) Pérdida ésta tanto-màs sorprendente que existe counil-s en provenzal. 




Digitized by CnOOQle 



-'33« 


aram , que en Millas aram quiere decir «une sorte de ferblanc» y que en Prades junto a 
aram usan la voz castellana cobre. Menos entendidos con sire (St. Hip.) junto a cere 
(de las abejas); ccmne (en prov. caunó) por coba (Op., Tau.); uberge (Mos.), oberge (Mon.) 
ouberge (Op.), auberge (St. Hyp., Est., Prades) al lado de ustal\ curdunye (Mon.) junto à 
sabatè\ al but de (St. Hip., Mon., Millas, Moss., Mol.) al lado de al cap , a la fi de; 
fotcely (Op., Vin., Tau., Est., Mon.) y futuly (St. Hip. Mos.) al lado de sofà , que se usa 
mas en Cerdafta. Dudoso me parece, si rus que se dice en Catllar al lado de murenu , es 
el francès rouge. 

Como se ve, escasà y casi nula es la influencia del fr. y del gabatx sobre el catalàn 
rosellonés por lo que hace à la fonètica y à la morfologia, y bastante màs sensible en 
el vocabulario. Vamos ahora à sefialar algunos de los fenómenos debidos à la influencia 
del catalan de Rosellón sobre el languedociano. A la influencia catalana deben atribuirse 
la x en cre^ ó crei xe, naLr^, cunexc, ó curieixe por cr èisse, nai.^, cun eisse, provenza- 
les; la confusión de la b con la v inicial é intervocal: bun anats, ^iando, baco, bí, bení, 
cabo, da^alyà, etc.; la vacilación entre la e y la o finales en la Tour, donde se ^dice ma 
dreta, malb<?, etc. al lado de campana, caxe, lletra, bark*', cadena, crèb^n (mientras es 
crèb/m en Paz y Tuch.) pronunciàndose la misma e sorda como en cat.;) la ll inicial en 
//up, //ebat, //auzyé, /legit, //ebro (Vin., en prov. /èbre), //í, //igà, lletra, (Paz.) por /etro 
(Tuch) (*) la intervocal en be//o, di//üs, di//oes (= lunes en cast.) y la final en pu//; la 
ausencia de vocales nasales en todos los pueblòs cerca de la frontera, pronunciàndose 
vocal oral como en catalan : camp, #nsejà, derruí, sènt, desembre, crèb/m, s#n, ded/ns; 
acaso también la reducción de ei à e en estr^to (Paz, Tuch.) astrd:e (Tour). En vista de 
voces como caus, malaut, caussà , etc. donde el grupo al se cambió en au, màlbo 
parece voz tardía tomada del catalan; (en Vingrau se dice maubó). 

En la conjugación damos no pocas veces con la forma catalana : Se dice sun en 
Paz., Tuch., Vingrau, la Tour y Trev. por suy (Leucate); sèn (Leuc., Vin., Paz., Tuch.) 
à causa de sem, seu (formas rosellonesas por som , sou), siendo las genuinas en gabatx 
syòn (en Carcasonne sièn, prov. sian ) ó en (Quill., Tour., Trev.; lo mismo sets en Trev., 
Leuc., Vin., Paz., Tuch ^ contra èts (Quill., la Tour). La desinencia de Nos del pre- 
sente es — èn, por ejemplo, pur ten, (Trev.) en vez de purtàn, (cat. purtèm). Se dice «vol 
que bage » (en Paz., Trev., la Tour) y bangue con n epentética (en St. Paul y Quillan) 
por ane (Leuc., Paz., Tuch.) cre^üt, cre^oet por cre^üt (en catalàn cra^ut), antès por 
entendut (Tour, Trev.), Crit (Tour, Quill., Trev. (♦>) por fait (Paz. Tuch.),/<? (Quill., Tour, 
Trev.) por fa (Vin.) y faire (Paz. Tuch. Leuc.); bebíe (Tour, Trev.) por b ebiò (Paz., 
Tuch., Leucate); cuze (Tour, Trev.) por kurderà , (Paz, Tuch.) y curdürh (Leuc. y prov.), 
cubrí, (Tuch., Tour, Quill., Leuc.) por curbí (Paz y prov.) y crubi (Trev.); aigo benito 


(1) En Trev., donde esta e ocurre sin excepción alguna en vez de la o prov. (pumes duces, cinkante, crabe, crambe, 
bloee, etc. hasta no se desconoce del todo la a final, diciéndose agulla, queixa (= cuixa cal.), cadiera, ascrusna, (= escu¬ 
ma) angraniera, ampulla, gleisa, etc. Otros casos alslados de la e son causes, #abye (Vin.), carème, cuzine (Tuch.) Si 
esta e debiese atribuirse à la influencia francesa, también ocurriría en provenzal, donde no la conozco. Seré por con- 
siguiente de origen catalàn. 

(2) En Tuch, se vacila entre ll y t inicial, diciéndose /etro, /art al lado de /(/)oeno, /(/>eglt, //asiu, //eit. También en 
Quillan he oido /egit, mientras en Lucate ya se desconoce enteramente la ll: /enc, /iino, /ard, /eyt, /asslu; di/ces; pu/. 

(3) Aquí se modifica ante consonante: se ritxe, se pulido. 

(4) En Leuc. se escribe fayt, pero se pronuncia *avec le son plus tot ei — ey». 


Digitized by 


Google 



339 




Paz., Tuch., Quill.), aige benite (Tour) <*), aygue beneita (Trev.), siendo la ferma prov. y 
Iang. benido ; y en fin, y mas importante quizà que todo lo otro, sun agcet (Trev. Paz., 
Tour,) al lado de ei agoet (Tuch.) (•) pmeban la influencia catalana. 

Para conduir vamos à enumerar algunos casos de voces del gabatx trocadas por 
otras catalanas. Así, por ejemplo, oco (Vingr.) por auco (cat. oque); asqume (Tour) y 
asquèna (Trev.) en vez de esqu/no (Leuc., Vin., Paz., Tuch.); dit (dedo) en la Tour, 
Trev., por det\ deu (diez) en Vin. por dets; cuire (cuero) en Trev., siendo las formas 
verdaderas en gabatx quier en Leuc. y quer en los pueblos fronterizos; cera (Trev.) 
por siro\ carezmo (Quill.) por caremo ; abey (Tour, Trev.) por bey (prov. huei , cat. avuy)\ 
duru (Paz., Tour, Tuch.) ( 3»; rapanat (Quill) por ratopanado (Paz.) <4) abiat, (Leuc.) por 
lai y lyeu\ darrè (Tour, Quill.) por dariè\ fer rè blancq (Leuc.) por ferblanc\ aig^rdèn y 
aig^rdèn (Tour) por eau-de-vie\ al cap de por al but de (Paz.); lyebat y general en los 
pueblos de la frontera, por lyevame , levans (pfov.); despullà (Tour), despellà (Paz., 
Tuch.), aunque comienza à olvidarse, diciéndose mas desabillà hoy día; aculyà (Trev., 
Quill.), por àtàlà\ dabalyà (Quill., Trev., Vin., Tour) por deshidre . Rudal (Paz., Tuch.) 
por endret creo que es voz castellana. Es usadísimo en Rosellón, y en el mismo sentido 
en Múrcia. 

Claro es que estas cortas indicaciones no pueden dar un cuadro completo de las 
condiciones del rosellonés actual. Para escribir la fonètica del lenguaje fronterizo habría 
que visitar los demàs pueblos que quedan, leer los documentos antiguos y estudiar la 
historia local de cada pueblo. Pero lo poco que queda dicho bastara a mi ver para pro- 
bar que no hay motivo de temer que el catalàn desaparezea jamàs del Rosellón. No 
tiene otro objeto es te articulo. 


Eo 


(1) En la Tour los viejos dlcen benezide. 

i2) Tenen talèn diccn al lado de an t. en Quill., Trev. y la Tour. 

(3) En Tuch., úsase también esccet. 

(4) La voz ocurre también con desinencia francesa, como en el Rosellón: ratepagnèra (Trev.) y ratapanière 
Vingrau se dlce runduto , cuyo origen Ignoro, y en Tuchan maergèto, que en su primera parte es idéntico ú 


(Tour). 

marcié- 


Digitized by LnOOQle 



340 


Del JDr. D. Ramón Menéndez Pidal , Catedràtich de Filologia a la Univer¬ 
sitat de Madrid. 


Sobre los limites del valencíano 


A propósito de /. Hadwiger : Sprachgrcnzcn und Grcnzmumiarten des 
ValencianiscJien, en la Zeitschrift für rom. Philol. XXIX, 712-731. 

J. Hadwiger tiene el mérito de haber seilalado pqr primera vez la frontera 
total del valenciano en un estudio hecho en vista del terreno. Pero en este trabajo 
sc echa de menos algo de atención a la bibliografia y à la historia del asunto. 

La conclusión que frecuentemente liace Hadwiger resaltar en el curso de su 
estudio es: que los limites del valenciano y el espanol no coinciden con la fronte¬ 
ra administrativa de las tres provincias de Castellón, València v Alicante. Esta 
afirmación (que si bien puede pasar por novedad para muchos romanistas, ya estaba 
hecha hace tiempo ÍT >) se impone a priori por la historia de los limites provincia- 
les. Los términos de Villena y Sax, con estas dos poblaciones, no fueron agrega- 
dos à la provincià de Alicante sino por la división territorial decretada en 30 No- 
viembre 1833, v por Real Orden de Set. de 1836; Villena pertenecía antes al par- 
tido de Almansa (Albacete) y Sax al de Yecla (Múrcia) (2) ; en cuanto a todo el 
territorio de Requena y Utiel, fué agregado à la provincià de València todavia 
después, pero antes de 1860 (?) ; y sin embargo todos estos términos figuran dentro 
del dominio del valenciano en el mapa del Grundriss de Gròber. 

Otra de las conclusiones que repite Hadwiger en su trabajo se funda en la 
creencia de que los pueblos fronterizos, que no hablan valenciano, hablan caste- 
llano en el sentido propio de la palabra; en consecuencia, este castellano es fruto 
de una penetración que depende únicamente de la configuración topogràfica: das 
montanas forman val las naturales contra la invasión externa, la cual por los valies 
de los ríos avanza como por puertas abiertas.* (Zeit. p. 715). Respecto de la provincià de 
Castellón supone que la penetración del castellano ó espanol llegó hasta Segorbe y 
Villahermosa favorecida por los valies del Palancia y del Mijares, pero que luego se vió 
detenida por las àsperas montanas del Maestrazgo y el alto pico de Pena Golosa. Pues 
bien, esta manera de ver es contradicha por la historia. La lengua que se habla en ese 


{D El habla no valenciana de Aspe y Mo* forte, junto al Vinalapó, íué seftalada por M. MILÀ, Obras, VI, 534; y la 
frontera del valenciano en Castellón, estúdiala JOSÉ Nebot en la Revista de Castellón , 1 Febr. 1883, aflo III, n.° 51, con 
oportunas consideraciones que luego aprovecharé. Por otra parte, como la diferencia de los dos lenguajes colindantes 
es radical é ingraduada, la línea de división de ambos es sablda por todos los conoccdores del país, aun por los mós 
ineducados; informes de varios estereros de Crevillente me seflalaron hace aftos la frontera en Alicante con los mlsmos 
pormenores que da Hadwiger, é igual resultado obtuve respecto de València, sirviéndome de personas ilustradas. Salvo 
que aqui, mls informes varían en suponer à Montroy hablando castellano, y eso que sólo està separado de Real (valen¬ 
ciano) por un corto camino con un puente, y en que Nebot da à Marinas como valenciano, frente à Alcublas castellano. 
Supongo màs exactos los Informes de Hadwiger. 

(2) P. MADOZ, Dicc. Geogriifico, tom. I, pàg. (307-8 y 608-9; tomo XI, pàg. 732 a. 

(3) El Atlas de J. de la Puerta Vizcaíno, que es de 1860, pone à Requena en la provincià de Cuenca, en el mapa de 
esta provincià, pero en la pàg. 44 de la descripción, ya lo incluye entre los partidos judiciales de València. 


v 


Digitized by CnOOQle 



34i 


tercio de la provincià de Castellón que no habla valenciano, en Segorbe, Jérica, Villa- 
hermosa, etc., no es un castellano penetrado allí en el transcurso de los siglos; es un 
aragonès implantado, ya desde los primeros tiempos de la reconquista, desde hacia 
1240. Esto se prueba por los documentos medioevales de esa región, que no estan escritos 
encatalàn, sino en aragonès, pudiendo citarse ejemplos de Segorbe en 1319, 1383, etc. 
y de Jérica en 1345, 1367 y otros b>. Hoy los rasgos aragoneses se hallan en 
toda la región, hasta en los pueblos mas limítrofes que pudieran creerse de conquista 
reciente cje la lengua oficial y literaria, como Fanzara, con su llegau , dijíu , sabàu 
sàbado, asustadiquio , mezclados à muchos valencianismos como ahora mateix , bramit 
y no bram iu , etc. 

Esta implantación del aragonès depende de que esa tierra fué mirada sin duda como 
reconquista perteneciente à Aragón. Los limites del Concejo de Teruel comprendían 
gran parte de las tierras de Castellón y algo de las de València que luego de recon- 
quistadas hablaron aragonès, llegando hasta Pena Golosa, Arenoso, Jérica, Bexis y 
Alpuente à raiz de la reconquista, en tiempos de Jairne I, era el seftor de Arenoso 
el aragonès Ximén Pérez de Tarazona (3) , y de Jérica lo era el hijo del rey • y de la 
dama aragonesa dofia Teresa Gil de Vidaura, criado por el caballero turolense José 
Jiménez («>; de ciertas relaciones de esta comarca con el centro de Espana, puede ser 
un hecho significativo la admiración literaria que por don Juan Manuel sentia don 
Jairne de Jérica <5 >. 

Xótese emperò que ni el hecho de la reconquista ni el sefiorío antiguo nos explican 
por sí solos el idioma hablado en el reino de València. Así, los peones de Teruel recon- 
quistaron à Ares, y el aragonès don Blasco de Alagón tomó a Morella en 1232, pue¬ 
blos que hoy hablan valenciano (verdad es que don Blasco cedió luego al rey su con¬ 
quista), y Burriana, que también habla valenciano, después de conquistada en 1233 fué 
encomendada por el rey à don Pedro Cornel, mayordomo del reino de Aragón (6 >. Mas 
notable aun es el caso del sefiorío de Alcalatén; el aragonès don Ximeno de Urrea 
reconquistó en tiempo de Jairne I la fortaleza de Alcalatén, que poseyó en lo sucesivo 
la casa de Urrea (i) , y sin embargo, el sefiorío comprende un territorio que habla todo 
él valenciano: Lucena, Useras, Costur, Figueroles, Alcora y Chodos, donde en la Edad 
Media se usó emperò el lenguaje aragonès como oficial, al menos alguna vez, según se 
ve en la carta puebla de Alcora, dada en 1333 «à fuero de Aragón* < 8 ). El fuero tam- 


(1) Véase C. TORRES FORNES, Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe, València 1903, pàgs. 48 y 242-249. En los 
archivos de Segorbe hay algunos documentos de los siglos xvi y XVII escritos en valenciano, como lengua del vlrrelna- 
to, pero ya no se hallan después de la abolición del fuero valenciano, después del primer tercio del siglo XVIII. Hay tam¬ 
bién documentos bilingües, por ejemplo, expedientes con la declaración de testlgos en aragonès, ó un testamento otor- 
gado en la villa de Almendíjar en 1680, con la cabeza y el pie en valenciano, y la institución de heredero y los legados 
«en romance espafiol», según Torres Fornes. 

(2) Véase Forum Turolii, publicado por Francísco Aznar, 1905, pàg. 3. Aun si se identifica Segorbe con Segobriga 
‘ identificació n discutida porj. Cornide, Mem. Acad. Hist. III, 1799; E. Florez, Espafia Sagrada VIII, 97; E. Hübner, Corpus 
tascr. lat. 11,528) el entrante del aragonès en el dominio del valenciano podia corresponder al entrante que la Celtiberia 
tendria, en ese caso, en la Edetanla. 

(3) ZURITA. Anales, libro III, caps. 16 y 25. (Tomo 1,1610, fol. 141 b y 147 0 y b). 

(4) Sobre otros seflores aragoneses en la comarca de Segorbe v. à TORRES FORNES, p. 84 y slguientes. 

(5) Véase Biblioteca de Autores Espaftoles, tomo Li, pàgs. 426 a, 431 a. 

(6j Zurita. Anales de Aragón , libro III, capítulos 15 y 16. 

(7) O. Zurita. Anales de Aragón, libro III, cap. 17, fin. 

(8) Una muestra del fuero de Alcora puede verse en TORRES FORNES, pàg. 244. Sobre los limites del sefiorío de 
Alcalatén (que iinda por el Oeste con la región que habla aragonès: Fanzara, Ludiente, Villahermosa) véase el Dicciona - 
nogeogr. de MADOZ, s. v. 


Digitized by CnOOQle 




342 


poco determina el lenguaje: la ya citada Morella fué poblada en 1233 por don Blasco 
à fuero castellano, à fuero de Sepúlveda; Vistabella, Adzaneta, Villanueva de Alcolea, 
Culla, Albocàcer, Ares, Benicarló, Vinaroz y Burriana se poblaron todas à fuero de Za- 
ragoza (*>, y todas hablan valenciano. 

Por coincidència inexplicable, es la jurisdicción eclesiàstica la que en esta región 
conviene con los limites lingüísticos. El primer obispo de Segorbe, venido de Aragón, 
de Albarracín, colocó su diòcesis no bajo la autoridad del metropolitano catalàn de 
Tarragona, como hizo el obispo de València, sino bajo la del*castellano de Toledo, con 
gran disgusto del obispo y clero valencianos que llegaron à atacar armadamente à 
Segorbe en 1248; solo después de creado el arzobispado de Zaragoza en 1318, se hizo 
el de Segorbe uno de sus sufragàneos. Esta enemiga eclesiàstica de València y Segorbe 
parece que se refleja en la coincidència curiosa de que mientras aquella parte de la 
provincià de Castellón que habla valenciano, depende eclesiàsticamente del obispado 
de Tortosa, la que habla aragonès se reparte entre los dos obispados antes enemigos 
de Segorbe y València (*). Es decir, que cuando ninguna división civil, ni antigna ni 
moderna, coincide con la lingüística (hoy el partido de Segorbe comprende mezclados 
pueblos que hablan aragonès y valenciano) la división eclesiàstica responde aquí perfec- 
tamente à la procedència de los pobladores de la reconquista. 

En la provincià de València, Hadwiger considera el habla de Énguera como una 
brecha abierta por el castellano en el recinto valenciano (Zeit. p. 720), como una 
conquista reciente y aun no del todo realizada (Zeit. p. 718). Siguiendo la manera 
de ver de Hadwiger, podríamos suponer, respecto de la comarca de Segorbe, que 
los inmigrantes que habían implantado el lenguaje no valenciano en la región eran 
todos aragoneses, lo cual explicaria el lenguaje vulgar de allí; pero respecto de Éngue¬ 
ra sólo cabria suponer que eran Castellanos, del limítrofe reino de Múrcia, lo cual està en 
contradicción con el habla de la región que es aragonesa [plorar, con tú , almorsau , 
enredrau, fuen o fuent, dàmetuie dame de eso) mezclada con muchos valencianismos y 
castellanismos; mezcla que no ha de ser moderna, pues la influencia castellana debe 
ser muy anterior à la unión política de los antiguos estados; ya en los primeros momen- 
tos de la reconquista, en 1244, Jaime I dió à perpetuidad la villa de Énguera al maes- 
tre de la orden castellana de Santiago, don Pelay Pérez Correa (3), y luego fué disputada 
por Alfonso el Sabio de Castilla à su suegro don Jaime, viniéndose à un acuerdo sobre 
limites en 1249 (4) • 

En consecuencia de lo dicho, considerando por último el Sur de la frontera, no 
asentiremos à la opinión de Hadwiger que vé en el Vinalapó un campo fàcil de inva- 
sión donde se mezclaron valencianos y murcianos, sino que creemos exacta la opinión 
de Milà y Fontanals que explica el habla de Aspe y Monforte como «efecto del ori¬ 
gen de sus primitivos pobladores, se entiende, después de la reconquista ^ 5 '». Y en fin, 
respecto de la frontera valenciana, en general daremos por totalmente ihexacta la afir- 


(1) R. Chabàs, Gènesis del derecho foral de València, València 1902, pàg. 41* y siguientes. 

(2) Los limites de los dos obispados de Segorbe y València en Castellón coinciden exactamente con los del terri- 
torio que hablan aragonès; única excepción es Fanzara, que habla aragonès también y pertenece al obispado de Tor¬ 
tosa. No pertenecen à éste ni Bechí ni Olocau, y eso que hablan valenciano, pero tampoco partenecen al obispado de 
Segorbe ni de València, sino à los de Teruel y Zaragoza!! 

(3) Memorias del santo rey D. Fernando 111, por don MIQUEL DE Manuel RODRÍGUEZ, Madrid, 1800, p. 475. 

(4) Zurita, Anales de Aragón, libro III, cap. 44. 

(5) Milà Y Fontanals, Obras completas, tomo VI, pàg. 534. 


Digitized by 


Google 



343 


mación de Cristóbal Despuig, quien en 1557 decía: «en Aragó tant como afronta [lo] 
regne ab Cathalufia y València no parlen aragonès, sino cathalà, tots los de la fron¬ 
tera dos ó tres llegües [dins] lo regne; que dins de Cathalufia y València, en aquella 
frontera, no hi a memòria de la llengua aragonesa (l >». Esta afirmación favorecería 
el criterio de Hadwiger, pero la desmiente lo que hemos dicho, especialmente respecto 
de la provincià de Castellón. 

Queda aun por considerar el extremo Norte de la frontera valenciana. Aquí la afir¬ 
mación de Hadwiger de que la frontera con lo que él llama espaftol ó castellano es una 
línea, un filo, mientras la frontera con el catalàn es una zona (Zeit. p. 731), resulta ya 
inexacta; porque conforme ascendemos al Norte no es la reconquista el único determi- 
nante del dialectalismo, sino los núcleos mas antiguos de población y comunicación. El 
problema es igual al occidente que al oriente de Espafia: desde el Norte hasta aproxí- 
madamente el Duero y el Ebro, el límite del leonés y el gallego-portugués, lo mismo 
que el del aragonès y el catalàn, no es una línea sola, como en València, sino varias que 
corresponden à los lindes de diversos fenómenos fonéticos y morfológicos, y esas líneas, 
lejos de seguir poco mas ó menos una misma dirección, toman muy diversos rumbos 
y se entrecruzan de caprichosas maneras. Así, en vez de una línea fronteriza, hallamos 
una zona de muy difumados bordes; y como hay un gallego de transición, hay también 
un catalàn de transición, por màs que su existència haya sido desconocida por Milà y 
Fontanals, quien no creia en general en la transición graduada de los idiomas colin- 
dantes* 2 ), y negada por Tourtoulon afirmando que «en los confines de Catalufia y 
Aragón, el catalàn deja bruscamente el campo al aragonès ( 3 >». Hay también un leonés 
y un aragonès de transición . 

Existiendo pues este paso gradual, este entrecruzamiento de los limites de fenóme¬ 
nos fonéticos y morfológicos, es preciso escoger uno de estos, de los màs característi- 
cos, como base del deslinde entre los dos idiomas. Tratando del dialecto leonés, pro- 
pongo < 5 ) como rasgo esencialmente caracterizador del gallego-portugués la ausencia 
de diptongación de la 0 y c latinas, y lo mismo se debe aplicar al catalàn, pues siendo 
h diptongación común à la generalidad de los idiomas romances francès, italiano, cas¬ 
tellano, aragonès, etc., se presentan como excepciones lo mismo el portuguès que el 
catalàn. En un mapa especial de los dialectos fronterizos, si algún día se hace, deberàn 
fijarse los limites lineales de cada fenómeno observado; pero en un mapa general de la 
frontera y en la nomenclatura clasificadora, la distinción del aragonès y el catalàn debe 
sefialarse por el límite de la 0 y e latinas según se diptonguen ó no, como rasgo màs 
comprensivo de todas las variedades del aragonès y de todas las del catalàn, y como 
única base fija que nos puede servir en toda la extensión de la frontera. Esto evitarà 
las vacilaciones de clasificación y confusiones en la nomenclatura que se presentan 


(1) Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, per CRISTÒFOL DESPUIG, Barcelona 1877; col-Ioqui l.er, p. 20. 

(2) Milà y Fontanals, Obras completas, tomo VI, pàg. 534-535. 

(3) TOURTOULON, Limite geographique, pàg. 6; cltado en el Orundriss de Gròber I», pàg. 538. 

(4) El estudio de dos grados del catalàn fronterizo ó de transicción, en Tamarite y Sàn Esteban de Lltera, fué el 
primer tema que escogi para presentar à este Congreso; pero renunclé à él al ver que varios me babian precedido en es¬ 
coger tema semejante, pues en el programa del Congreso se anunciaban trabajos de J. Saroïhandy sobre el catalàn de la 
frontera de Aragón, de A. M. a Navarro sobre la lengua catalana en el Pallars y Ribagorça, y de V. Oliva, titulado: «Apun- 
tadones sobre el catalàn de Aragón». Ellos haràn algo mejor que lo que yo pudlera hacer. 

(5) R. MenÉndez PidaL, El Dialecto leonés . (De la Revista de Archivos 1906) §§ 1, y 2*. 


Digitized by CnOOQle 




344 


necesariamente en toda la frontera de los territorios reconquistados antes del siglo xill. 
Por ejejnplo, en el extremo Norte, J. Saroïhandy. después de dudar algo respecto de 
Benasque, clasifica su dialecto como catalàn (l >; pero adoptando el criterio general que 
propongo, debe ese dialecto llamarse aragonès, porque dice nueit nocte y güeit oc to. 
Al Sur, Hadwiger da à Aguaviva como pueblo de Teruel que habla valenciano (Zeit. 
p. 719), pero apunta de su lenguaje las formas tierra,fi£rro, siat siete , según las cuales 
debe comprenderse este pueblo dentro de los limites del aragonès, caso que este fenó- 
meno de diptongación sea allí regular. 


(1) «A Benasque on se croirait presque en pays catalan», Annuaire de l’Ècoie pratique des hautes études, 1901, 116’ 
(dontle da también las formas nueit y güeit). «Benasque, qui est encore en Aragón, mais qui, au point de vue linguis i' 
que peut étre considéré comrae la première vallée catalane», Bulletin hispanique, tomo VIII, 1906, p. 302 nota. 

(2) Los diptongos ia, y ua ( bian , buana, puarta) se hallan à veces en el aragonès anliguo y moderno. 


Digitized by L^OOQle 



345 


De D. Angel Ruiz Pablo , de Ciutadella (Isla de Menorca). 


Rastre que varen deixar en el llenguatge menorquí les dominacions ingleses» 


Respectables Senyors: 

Per primera vegada ’s veu representada Menorca en les solemnitats y festes de la 
Renaixensa catalana, y honra tant alta m’ha tocat a mí, no per los meus mereixements, 
sino per la bona voluntat del qui es l’ànima v d’aquesta memorable Assamblea. A les 
montanyes menorquines no hi nia l’àliga, com a les de Catalunya y Mallorca, la Cer- 
denya y Rosselló, y vosaltres, benemèrits organisadors d’aquest Congrés, no podent 
cridar d’allà una àliga, us haveu contentat en que vingués una gavina. Y no estranyeu 
la comparansa, perque ella es la qui més be escau al qui ve d’una roca tant parescuda 
a un vaixell navegant cap ahont naix el dia, gelós de rebre, abans que totes, la primera 
besada que envia cl sol a les terres espanyoles. 

Quan me van encarregar una comunicació per aquesta Assamblea, mestost era tart 
perque pogués jo preparar un treball, si no prou digne de l’auditori y de l’ocasió, de més 
volada que la comunicació que veng a llegirvos. En qüestions filològiques som llech, en 
les gramaticals un negat, y per si això no fos prou, per fer vessar la mesura de les 
meves ignoràncies y de la meva inutilitat en aquest Congrés, ma llevor literaria, tant 
per sa importància com per sa magnitut, més be ha sigut castellana. 

Deuria sentirme, per lo tant, empagahit, de presentarme devant de tants y tant 
benemèrits çonradors de la gloriosa llengua catalana, jo, qui a mon insignificant bagatge 
literari tant poca cosa hi tench escrita en català. Solament puch presentar, com a títol 
de ma presencia en aquest Congrés, l'amor, mon ver amor, a la llengua de ma mare. 

Y en tal concepte sí que som digne representant de la meva terra. Allà tots esti- 
mam la llengua pròpia; no’n parlam altra, mentres no ho privi la deguda cortesia ab 
els forasters; però estimantla tant, essent cosa tant pròpia nostra y tan aficada al cor, 
no ham fet per ella lo que devíem, no hi ha près allà encara el foch de la Renaixensa; 
som, diguemho ab un mot que compendreu tots el qui llegiu nostre Bolletí, dels que 
tenen molta son. 

Menorca es estada sempre, per sa posició en mitg del Mediterrani, en el camí que 
fan y han fet els navegants de tots los sigles qui són anats y vinguts de l’Orient a l’Oc¬ 
cident y per son famosíssim port de Mahó, terra de passada, punt d’aturada, com els 
hostals, y terra de conquista. Varem esser de tots los pobles navegants y colonisadors de 
la antiquitat y varem caure en mans dels muslims quan hi va caure tanta part d’Europa. 
Un Rey d’Aragó, Alfons III, nét del gran Jaume, la va segellà ab les quatre glorioses 
barres, quan ja hi havia molts d’anys que catalanes eren Mallorca y València. Y per 
sigles y sigles Menorca fou catalana y espanyola. Institucions, lleys, franquicies, llengua 
y costums, tot va seguir allà, poch més poch manco, la sort y els alt-y-baixos que seguí 
a Mallorca, fins que l’Inglaterra hi va posar demunt ses urpes formidables. 

Tres vegades nos possehí l’Inglaterra y una vegada la Fransa, (aquesta per molt curt 
temps) y aquestes dominacions estrangeres van deixar solch a Menorca; però molt més 
23 


Digitized by ^.ooQle 



346 


n’ha deixada l’administració Central perque essent Menórca un baluart que es precís 
defensar, com dama que molts festetgen, la gent d’armes hi ha estat sempre allà en una 
proporció molt més important que a cap altre regió espanyola. Mallorca ab més de 
doscents cinquanta mil habitants, no ha tingut may més guarnició, y de vegades n’ha 
tingut manco, que Menorca, qui solament conta ab quaranta mil ànimes. 

Y maldament això, adhuc tantes y tant formidables influencies, Menorca conserva 
viva y no gaire més feta malbé que a Mallorca y Catalunya, la llengua pròpia. Tenim 
en el nostre llenguatge, a sa sintàxi y a sa prosodia, influencies estranyes. ^Quina 
regió no les té? Però la influencia del castellà es estada ( més sensible, com per totes 
parts, entre els ciutadans. La gent del camp la conserva ben sencera. 

L’ensenyansa oficial es la qui ha fet més mig en la nostra parla, y fòra de la con¬ 
versa no s’usa més que’ 1 castellà; però encara hi queden, —y l’ús y costum fan que 
les lleys ho respectin,— escrits en menorquí, els contractes d’amitges entre propietaris 
y pagesos, y encara tal vegada hi trobaríem allà colque senyor qui s’escriu ab sos amit- 
gers en la llengua de la terra. 

Han seguit, per tant, a Menorca, el meteix procés que a tota terra catalana, la de¬ 
cadència y desnaturalisació de la llengua dels nostres avis, y per això meteix me con- 
sider excusat de parlarvos sobre aquest tema, que tots sabeu be de cor. Mes us ne 
vull parlar d’un altre, ben propi de aquella roqueta, ben peculiar y de cap altre regió 
catalanesca conegut. Vull parlar del rastre que dins nostre llenguatge va deixar la 
dominació britànica, y no us vull parlar de la influencia que deixà en les costums y el 
caràcter menorquí, per no passar dels quinze minuts que m’han donat de tasca. 

Molts arribaren a esser els mots inglesos que s’introduiren en la parla menorquina; 
paraules y frases senceres y fins y tot modismes y .refranys prengueren y arrelaren 
dins nostra parla. A beteefrihi havia altre temps, y jo, essent petit, n’he usat y ’n som 
sentit molts que de cada dia ’s perden. Els vells del meu temps (al cel sien) no anome¬ 
naven may els quartels que íio diguessin els bèrechs ít) y encara avuy dia en el terme de 
Ciutadella, hi hà, devora la mar, en els penyals de Santa Galdama, les ruínes d’un 
edifici militar que ab el nom dels bèrecks es conegut per tothom. Quan els bracers 
llaurant, renyen els bous y els esperonen, tenen un crit especial per aquest cas y men- 
tres a les mules y altre bestiar lis criden arri, a n’els bous lis criden OxW Encara ara, 
d’una persona poch sensible al dolor físich diuen que té carn de bifi;^ a un home 
desmanyat en lo seu ofici (sobre tot si es fuster, ferrer o mestre de cases) li diuen, 
despectivament, shuml·quer ;(«> a una persona molt alta y grossa li diuen bigal ;fc) a un 
guardia marina un mitjamèn ( 6 ) poch men o molt tnen < 7 > es l’homo poch o molt apte per 
una cosa; diuen jans < 8 > als mariners dels barcos de guerra inglesos y de una dona 
molt rossa ’n diuen que es vermella «com una jana «Sembla una milèdi (*> » diràn 


(1) De Barrack, quartel, barracó. 

(2) De ox, bou. 

(3) De beef, bou, carn de bou. 

(4) De shoemacker, sabater. 

(5) De big, gros, gran. 

(6) De Mip-ship-man, guardia marina. 

(7) De mart, homo. 

(8 y 8) D çjohn, y Jane, Joan y Joana. 
(9) De lady, senyora, milady. 


Digitized by ^.ooQle 




d’una senyora primeta y blancoya y més si es un poch rareta. Diuen lèsy <*) a un ves- 
sut y òeguer <*) a un pillastre. Se diu que s’es quitat to) un deute quan s’es saldat. Fer 
xcbòf <*) es anarsen d'un puesto y particularment quan això ’s fa per forsa. 

Al estrenyerse les mans li diuen molts encara fer xequèns; to) bèridus (6) es una 
reunió de persones ont parla y crida tothom sense entendrese... jQuantes d’altres pa¬ 
raules hi havia que’s són perdudes o poques vegades se pronuncien! jQuantes d’altres 
n’hi hà que no moriràn may, perque són tant nostres que més no ho són les de més 
bona soca catalana! Allà deim bòtil to) a la botella, Xeri al Jerez, gin to) a la ginebra, 
stic/i( l °) a n’el tròs de llenya que usen el sabaters per brunyir la solaj^/fortoO es un pis 
de llenya o entarimat; bèrguin to®) diuen a l’acte de transportar passatgers en una barca 
y berguiners són los qui d’això ne fan ofici; boinder^3 ) al balcó sortint y tancat ab vi¬ 
drieres, stocafix^ü a n’el peix-palo, quèp^ 5 > al cambuix dels ninets, peni to 6 ) a una mo¬ 
neda de coure, Frènch {l ^ es diminutiu de Francesch, anomenen els fusters al 

blanch-cru, ntòguinH 1 a la caoba, jach to°> a una casta de plana, pènel to 1 ) a un entre 1 
pany, serií to 3 ) a un tomillo y tomescrú (a 3) a lo qui serveix per posarlo. Tenir un ull 
blèc/i <*«> es havershi fet un cop qui Tennegresqui, blèckboU* 5) diu tothom al betum de les 
botes; buly <- 6 > es un curro; donar un fàitimS* 7 > es donar una palissa y haverhi un ftoch to®) 
de punyades se diu al barayarse a cops de puny. 

Per no allargar aquesta comunicació deixaré per una nota, al acabament, algunes 
paraules que podria posar aquí, totes elies curioses; mes, me sembla més del cas notar 
aquí que, en proporció, en lo que més rastre varen deixar els inglesos va esser en los 
i jochs de noys. 

Al de saltar a la corda li diuen juli <*«> el crit d’avís del joch de cunillet (escondüe) 
j es quichf 3 °) hi hà un joch que no conech en català que se diu quis. to 1 ) Però sobre tot 

J _ 

(I) Lazy, vessut, peresós. 

| (2) Begger, miserable. 

(3) De Qalt, libre, absolt, estar en paus. 

(4) De Shape-off, pendre rumbo cap a fora. 

(5) De shake, menetjar, espolsar y hands, nians. 

(6) De barrack , quart el y house, casa. 

(7) Bottle, botella. 

(8) Xery, Jerez. 

(9) Qin, aigordent de ginebra. 

(10) Stick, pal, garrot. 

(II) Floor, entarimat, pis. 

(12) Bargain, contracte. 

(13) De boa y windou, finestra sortida, tancada ab vidrieres. 

(14) Stock-jlsh , peix-palo. 

(15) Cap, cambuix, gorro. 

(16) De penny, moneda de coure. 

(17) Franck. 

(18) White, blanch. 

(19) Mahogany , caoba. 

(20) Dcjack-plane, especle de planeta. 

(21) Panel, entrepany. 

(22) De screw, tornlllo. 

(23) De turnscrew. 

(24) De black , negre. 

(25) De black, negre y ball, bolla. 

(26) Buly , valent, curro. 

(27) Dtflght, combat, barallar. 

(28) Flock, reunió, grapat. 

(29) D cjuly, prest, viu. Diu july el qui salta, quan entra a la corda, com anlmantse y animant ais qui la voltetjen. 

(30) De quick, vio, prompte, llest. 

(31) Del joch que els inglesos dihuen quirt. 


I 


Digitized by ^.ooQle 



348 


hi hà un joch de bolles, en el qual tot es inglès: el nom del joch, el de les bolles y de 
totes les paraules que s’usen en el meteix. La bolla es mervel b) tirar a pink es ti¬ 
rar a veure a qui toca primer, out es ferir la bolla del contrari. Quan un dels jugadors 
vol allisar el sòl, per llevar obstacles, diu plis. ^ Quan els jugadors volen moure del 
puesto ont queda un mèrvel diuen skiks: en cas contrari diuen stops. < 6 ) El qui ara 
us parla ha vist jugar mariners inglesos ab noys d’allà, qui no sabien brot d’inglès, 
al joch de mèrvels y s’entenien perfectament, ab gran admiració y gatzara d’aquells 
homes qui no s’esplicaven el miracle. Y s’en va perdent un, també de mèrvels, que s’a¬ 
nomena int, <*> perque el joch consisteix en fer anar les bolles dins uns clotets fets 
aposta. 

Tench d’acabar, senyors, mes abans he de fer una observació, respecte de mon 
tema, que haveu de tenir en compte. Ahont s’han arrelat més aquestes paraules ingleses 
es a la part de Mahó y sobre tot a Villacarlos, l’antiga Georges-town, mon poble na¬ 
diu. A l’altre part de Menorca, a n’el cap de mestral, o sia a Ciutadella, y en els pobles 
de terra endins, alguns de tals mots hi són desconeguts; y es que haventne fet de Mahó 
els inglesos capital de l’illa, quan abans ho era Ciutadella, sa influencia a Mahó y son 
terme fou més fonda y de més durada. 

Y vegin mos doctes oyents lo que es l’amor a les coses nostres, a lo que de petits 
ham estimat, a lo que es esperit de nostre esperit, com altres coses més materials són 
carn de nostra carn: jo qui som vengut per contribuir ab mon dèbil esfors al poderós 
esfors de tots vosaltres per donar a nostra llengua unitat, per desembarassaria de foras- 
terismes, per purificaria de tot lo que puga deslluiria, jo tendría un sentiment molt 
gran si aqueixes paraules que som retret desapareguessen de Menorca, si al veure ju¬ 
gar a mos fills y a los néts que Déu m’enviy no oigués jo de sos llavis les meteixes 
paraules que usava jo quan petit. 

Vosaltres me comprenèu; mes si algú oigués fòra d’aquí mos conceptes, tench d’es- 
plicarme, perque s’ha dit moltes vegades que nosaltres, els menorquins, som encara 
inglesos, som mals espanyols. Y no es ver: si jo estim aquestes paraules, no es en 
quant a ingleses, sino en quant a menorquines; no es en quant a estrangeres, sinó en 
quant me porten recordanses de la infantesa, flaires del goig sense núvols dels primers 
anys de la vida. 

He dit 


(1) Marble, bolleta de jugar noys. 

(2) De pinck , lo mellor. 

(3) Out, fora. 

(4) Contracció de // you please. 

(5) De skip, omissió, botar, saltar. 

(6) De stop, parada, Impediment, aturar, deixar. 

(7) De in o into t entrar, dintre. 


Digitized by ^.ooQle 



NOTA 


Moltes més paraules hi queden encara, com per exemple: rul, de Rüle, regla, cartabó, si be el nom de ru/sols se 
dooaa Menorca a la mida plegadissa de peus y pulsades. Mog, de MUG, gerro, cadaf. Heto , de HELLOO; s'usa com a 
interjecció de burla. Xoch, de chalck, guix, tlssa. Quetes, de gaiters, polaines, guarda-cames. Quitil, de kettle, cal- 
deret, escalfador. Saidebord, de S1DEBOARD, armari aparador. PlLCHARDy casta de sardina. Xènch, òsde baix de la cama : 
en inglès SHANK. SET HAMMER, martell que usan els platers. Sclochs o scloquls de CLOG, calsat de llenya. Galip, pipa dé 
terra o guix, de oallipot, vas de terra. Se diu també bidoix o pidoix a un punyat de fanch o de pasta, del inglès 
BEDASH, enfangar, esquitxar. 

A les criatures, quan se les alsa d’en terra, se ’ls diu fuppa / segurament del UPON, inglès. Un altre joch hl hà, el nom 
del qual no conech en català, que a Menorca’s diu tèpel: me sembla queha d’esser del inglès TAP, cop, picament de 
mans, cosa cònica, acabada en punt, puis tot això ho reuneix l’Instrument que s’usa en aquest joch y l'ús que d’ell 
s'en fa. 

Tenim a Menorca una espressió per ponderar la semblansa de una persona ab un altre, veriflgi. Alguns han dit que 
ve del llati vera efígies; mes nos inclinam a creure que nosaltres l'havem pres del inglès very, vertader y feature, sem¬ 
blansa, entre altres rahons perque deiem Vera-Crea y no very crea. 

Ademés del nom de Frènch, (FRANCK), nosaltres hem conegut Piters (PETTER), Jins (JAMES), Fèny (Fanny), Elèisa 
(Euza) y d’altres. 

A Mahò y VUlacarlos son poques les persones que no coneguin y moltes voltes les usen les paraules y espresslons 
sigüents: 

Good, mornlng, right, very-well, good-bye, money, yes, doctor, black, varnish, bond-boat, soldier, wlne, giri, bread, 
boy, all-rlght, mister, plenty, etc. 

Y els noys de per allà saben demanar, casi en correcte Inglès, als jans y als soldiers, one penny fort boy, one piece 
bisqait o tobacco y saben dir come on y yoa fíght with me y fins y tot cantar: 

My father 
my mother 
my sister 
my giri. 

You give me 
five dollars 
for bottles 
of uxine. 

Per últim: hl hà a Menorca una casta de pomes conegudes per el nom de pomes d’En Kèn, del general inglès Kane, 
governador de l’llla. Ademès hi hà unes prunes que’s diuen de neversó. Conta Murray en sa «Gulde to the Mediterra- 
oeau»que havent una dòna presentat al metelx general Kane prunes d’aquelles II demanà ella com se deyen a Inglate- 
rra. El general, que no devia distingir de pomes y prunes, li va contestar / never saa , y desde aquell instant quedaren 
batetjades ab lo nom de prunes de never-so. 

Tench de declarar que per devers una dotzena de paraules ingleses de les que he donat en lo que queda escrit les 
dech ala amabilitat de mon bon amich el Vice-Cònsul inglès a Mahò, D. Bartomeu Escudero, y son los sigilents: Mug, 
Haloo, Sideboard, Pilchard, Shank, Jack, Set-haunner, Quirt, Screw, Turnscreu, Barrack-House, Panel, aixi com la cita 
de Murray. 


Digitized by ^.ooQie 



350 


De Mossèn Antoni M.* Alcover 9 de Palma de Mallorca. 


La llengua catalana té sintacsis pròpia 


Semblaria estrany fer aquexa afirmació si no hi hagués molts d’escriptors catalanistes 
que donen peu ab llurs obres a coletgir que la sintacsis catalana es la metexa del cas¬ 
tellà y que no’s diferencien les dues llengües més que per les desinències dels mots y 
per alguns centenars de paraules que son a una llengua y no son a l’altra. Semblaria 
estrany venir aquí a sostenir que tenim sintacsis nostra, si no hi hagués axò dels escrip¬ 
tors aludits y lo que digué fa anys En Pérez Galdós, fundantse segurament en les obres 
aludides, que segurament son les úniques qu’ell conexerà de la nostra llengua, quan va 
escriure aquexes greus paraules demunt La Prensa de Buenos Ayres l’any 1886: El 
catalàn no tiene construcción pròpia. La sintaxis es la castellana y solo varían las voces. 

Vejemho si’n tenim o si no’n tenim de sititacsis pròpia, y si la que tenim, es la 
castellana. 

Anem recorrent les parts de l'oració, veyam si la construcció y estructura de les 
proposicions son les metexes o diferents qu’en castellà. 

Lo primer de tot, hem de fer avinent que, si bé en moltes coses coincidexen la sin¬ 
tacsis catalana y la castellana, no es perque ’l català sia anat a beure a n-el castellà, sinó 
perque ’l català y el castellà surten de la metexa font, del llatí, si bé cadascú am feso¬ 
mia y demble propi. Que’s tinga present axò per donar el just valor a tals coincidències 
y no calificarles de bot y boley de castellanismes, en no constar notòriament que son 
veres importacions castellanes, sobrevingudes de que patim tan ominosa influència. 


§ I. ARTICLES 

Son ben considerables les divergències del català amb el castellà respecte de l’us 
dels articles dins la frase. Ventassí unes quantes: 


A. Articles personals 

El castellà no’n té que sien esclusius de les persones. El català té EN p’els homes y 
NA per les dones, provinents sens dupte de mon-sENyor y ma-doNA (l) Quan els noms 
d'home comensen en vocal, EN s'invertex; y així, en lloch de dir EN Andreu, EN Alex , 
EN Ignaci, etc., diuen: N’ Andreu, N* Alex, N'Ignaci. 


0) De MEUS SÈNIOR se formà mon-sènyer > mo-sènyer > mo-sen > sen > en. — Sen o el sen es a Mallorca el tracta¬ 
ment dels jornalers del camp y guardians. Antigament era mes honorifich. 

De mea domina se formà > ma-donna ma-dona > ma-dò > na .—A Mallorca madona es el tractament de les dones de 
la classe mitja, y madò el de les jornaleres y pobres. 


Digitized by ^.ooQle 



35 » 


A tot el Rey ne de València y a casi tota la provincià de Tarragona y Lleyda s’es 
perdut tal article y el suplexen per lo, el y la. 

Tota la regid oriental (provi»cies de Barcelona, Girona y Rosselló) conserva YEn 
p’els noms d’home que comensen en consonant; p’els que comensen en vocal y p'els 
noms de dòna solen posar casi sempre l’article e, la (l’ Andreu, LA Maria.) 


B. Multiplicitat d'articles determinat fus que s'usen a diferents regions segons el sentit 
de la frase o situació que hi té l'article 

Vetassí un altre punt de discrepància del català amb el castellà. 

Té ’l català cinch formes d’article determinatiu p’els masculins en singular (lo, EL, 
ES, s\ so) y sis en plural (LOS, LES, ELS, ES, EDZ, SOS), y dues p’els femenins (la, sa-les, 
ses). 

Les formes la, - LES, son generals a tot el territori de la llengua. Les formes so, 
SOS, EDZ ^on esclusives de les Balears. — ES (singular) S’; SA, SES estàn avuy reduides 
a les Balears y a n-el litoral llevantí, desde ’l Moll de Canet de Mar fins a Cadequés y 
bona part de la Selva y Bax-Ampurdà. Antigament eren generals a tot el territori de 
la llengua com ho demostren moltíssims noms de lloch y de casa de tot Catalunya y 
Reyne de València que duen dits articles. — ES (plural) se troba, no sols a les Balears, 
sinó dins la regió alicantina de Sta. Pola (ES caxons, ES àngels , ES cavalls) y dins la 
contracció dE S carrers , dE S cavalls , etc., que fan a n-el Rosselló. — LES, forma 
plural masculina (LES cavalls , LES arbres ) es pròpia de les muntanyes del Pallars. — A 
les Balears ademés de ES, S’, EDZ, so, SOS, SA, SES, s’usen EL, ELS, LA, LES, per espre- 
ssar l’importància y principalidat del nom o per donarli valor d’antonomàsia; y, axí 
diuen: EL Papa, EL Bisbe , LA Mare de Deu, L’ Esperit Sant , L 'Angel de la Guarda , EL 
cel , infern, EL purgatori , diada */ELS Reys, L’amo , LA terra (tota, no un tros), LA 
Seu , etc. SO y SOS no més s’usen regits de la preposició amb (va AMB SO capell posat y 
amb SOS calsons nous). EDZ sols s’usa amb noms que comensen en vocal (EDZ homes, 
EDZ aucells , EDZ uys). El y els s’usen a Catalunya oriental y central y a casi tot el 
reyne de València y a les Balears en els casos indicats. A n-el Rosselló, província de 
Lleyda y casi tota la de Tarragona, en lloch de el, els usen lo, los. 


C. Contraccions d'articles am preposicions 

El català contreu l’article masculí, singular y plural am les preposicions A (AL, ALS, 
A’s, a’dz), de (del, dels, des, d’edz) y per (p’el, p’els, p’es, p’edz). El castellà sols 
fa la contracció amb les preposicions a y de y sols en singular. 

El català no té cap necessitat, com la té ’l castellà, de fer la contracció AL en to- 
parse a y EL, sino que pot resultar la D llatina desapareguda (ad) com ho fan certes 
regions de València y moltes de monuments antichs, o sustituir la D per una N, y fer: 
AD-EL, AD-ELS o A N-EL, A N-ELS (dirho AD-EL Rey; pegar A N-ELS animals). 


Digitized by LnOOQle 



35 * 


D. Ua'altra divergència 

El castellà devant noms femenins comensats per vocal, no posa l’article femení (la), 
sino ’l masculí (el): EL alma , EL ave , EL asta , EL ama % etc. El català am noms feme¬ 
nins, comensin o no en vocal, posa sempre l’article femení LA o SA: L 'ànima, Vau, 
L’ àguila, etc. 


§ 11 . PRONOMS 

A, Pronoms personals 

i. El català contreu ME, TE, SE, am les partícules pronominals HO, Hl: M’HO digué- 
ren; T’íIO mostraren; S’HO menjaren; M’HI trobaren; T’HI dugueren; S’HI veuen. Res 
d’axò té ’l castellà. 2. A moltes regions de València y Ivissa fan la contracció de 
dits pronoms am la partícula ho , sense elidir la e d’aquells y convertint lo HO en Hü; 
y axí diuen: MEIIU digueren; TEHU mostraren; SEHU menjaren. El castellà tampoch té 
res d’axò/— 3. Quan la partícula pronominal hi va derrera el pronom lo , le , la , devant 
o derrera ’l verb, també’s fa la contracció LOHI, LEHI, LAHI (dirl.EUl, LAHI duen) sense 
elidir la vocal, y aquestes regions, com Catalunya oriental y central, elidint dita vocal 
y fent l'hi (dirL'lll, l’hi duen). Es un’altra discrepància amb el castellà. — 4. El català, 
en caure bé, invertex ò dexa d' invertir me, te, se (ME digueren o EM digueren; TE dona - 
ràn axò, no'T donaràn; SE veren, no's veren). El castellà no invertex may. — 5. El cata¬ 
là ha perduda fa sitgles la forma TI, que ’l castellà conserva, y va a mà de perdre la 
correlativa Ml, com se nota a diferents regions, especialment a n-el Rosselló, aont es 
molt frecuent sentir a les persones més fines dir: a JO no m agrada tal cosa; m'ho diu a 
jo; parla per JO. A casi tot el territori de la llengua, dirà qualsevol, v. g.: ho faran 
sense jo; a JO me parex... tal cosa. Per tal motiu les preposicions retgexen TU y no TI 
(a tu7 volem; axò es per TU. — 6. Conserva encara ’l català, sobre tot a Mallorca y a 
Ivissa, el pronom de 3. a persona ELL, ELLA com a tractament, en lloch de vostè o 
vossa mercè: — Vench a parlar amb ELL (am vostè); = Si ELL (vostè) volia, aviat m'ho 
haurien donat. — No conexem dins el castellà res d’axò. — 7. En castellà le y la ser- 
vexen indistintament p’els masculins y femenins en datiu (le dieron esto; LA hicieron 
un regalo). En català no s’usen may tals formes, sino una altra que fa molts de sitgles 
que ’l castellà la va perdre (devers el sitgle xiv), y es LI (li digueren que si; LI donaren 
axò). — 8 . La forma los en castellà no s’usa may p’el datiu, sino per l’acusatiu. Veyau 
A. Bello-R. J. Cuervo, Gram. Cast., not. 121, p. no: segons En Cuervo es «usansa» 
«de castellans» «poch estesa» el dir «los pegó fuego». En català, essent proclítica 
(devant el verb), servex indistintament p’els masculins y femenins (LES digueren a ells 
tot allò y desprès LOS ho negaren; però a elles no LES ho mogueren ni LOS ne parlaren); 
y essent enclítica (derrera el verb), s’usa esclusivament LOS a n-ei datiu per masculins y 
femenins: — A elles donaUòS axò; — a ells miraLOS la cara. — 9. El català té una 
altra forma, que no té ’l castellà, y que en singular servex p’els masculins, y en plural 
tant p’els masculins com p’els femenins, — y es EL, ELS, eufonisada aquesta amb una e 


Digitized by LnOOQle 



353 


final ELS-E (ell EL va veure; ELS-E trobà tots dos plegats; ELS 'Ito digué; mire ’LS-E totes 
quatre; tire ’LS-//<? a la cara; — EL veuen que s'en va; mire ’L que ja arriba. — io. Aquesta 
forma EL servex també de neutre , lo metex que LO, cosa que tampoch té ’l castellà: 
v. g.: Tu faràs EL que' t convengà; mira... ^EL (de lo) que son causa Us armes ( Roman - 
cerillo-Catalàn d’En Milà, núm. 113); — EL que us suplich..., que no hi fasseu gayre 
estada...* (ib. num. 124, var. B.) — L’us d’EL com a pronom neutre es antiquíssim dins 
el català, y usat sovint a diferents comarques catalanes. A Mallorca’s conserven les es- 
pressions DEL seu (de LO seu) se pagarà; ho posà DEL (de LO) seu; e-hi va DEL (de lo) 
meu. — 11. En bon català no s’usa, com en castellà, el reflecsiu si en plural y retgit de 
preposició, sino qu’en lloch de sí se posa ells o elles segons demàn la concordansa. En 
castellà se diu: se lo repartieron ENTRE SÍ; se combatian à SI mismas , etc. En català 
solen dir: S'ho repartiren ENTR’ ELLS o ELLS AMB ELLS; se combatien ELLES metexes o 
ELLES amb ELLES (Vd. Diez, Gramm. T. III, Prop. simpl. c. II, p. 55). — 12. En català, 
quan se topa la preposició A am los pronoms ell y mi, s’hi interposa, dins algunes 
regions de Catalunya, una N eufònica a n-el primer cas (a n-ELL no le hi digues), y una 
n y una e a n-el segón (a n-E Ml nom vengueu amb aquestes). Res d’axò passa dins el 
castellà. 


B. Demostratius 

1. En toparse la preposició a amb els demostratius, s’hi interposa la n eufònica (no 
li digues res A N-AQUEST ni A N-AQUELL; no hi fasses res A N-AXO ni A n-allo). — 
2. Quant els demostratius van devant els noms de llur referència y s’hi encoblen per 
via del verb esser, dins el francès y la llengua d’oc no concorda el demostratiu amb el 
nom, com concorda en castellà, portuguès e italià, sino que pren la forma neutre y inva¬ 
riable (Diez, ib. Propos simpl. c. IV, n. 2, p. 84). Per axò deym en català: «AXO es 
aquell homo que cantava; AXO es mon pare; AXO son els meus germans; AXO son les 
meucs cases; AXO son les dones que vay veure; AXO èts tu; AXO som jo*. 


C. Possessius 

1. Els possessius castellans mi, tu, su, son invariables p’els masculins y femenins 
(Ml padre , MI rnadre; TU hermano, TU hermana; su marido, SU mujer). En català hi ha 
unes formes p’els masculins (MON, TON, SON) y unes altres p’els femenins g(MA, TA, sa), 
y axí's diu: MON pare, MA mare; TON germà , TA germana , SON espòs, SA esposa. — 
2. Els possessius castellans, fa molts de sitgles, que van sense article; els catalans meu, 
teu, seu ; meua, teua, seua] mia, tua , sua, am llurs plurals, duen sempre article (EL MEU 
amich, LA TEUA dona, LA SEUA casa)] y les formes nostre, vostre, am llurs plurals tant 
en duen com no (EL NOSTRE rey, NOSTRE rey; LES NOSTRES vides, NOSTRES vides). — 
3 -Les formes castellanes mío, tuyo, suyo, mia, tuya, suya am llurs plurals no poren anar 
devant els sustantius corresponents; y en català tan poren anar devant com derrera (els 
MEUS pares — los pares MEUS, LA MIA casa — la casa mia, etc.). — 4. Hi ha en català, y 
no’s conex dins el castellà, l’endoblement dels pronoms possessius per donar més forsa a 
la frase (MON paret MEU; MA mareta meua). Schuchardt, ap. Grober, Grundriss, T. I, 


Digitized by UiOOQLe 



354 


p. 310, diu qu’axò vé del celta. — 4. El castellà no té ’l possessiu que denota la pluralidat 
de posseidors, y ’l català sí que ’l té. Aquest possessiu es llur (de illorutn llatí); y el té 
el català amb una estensió major que ’l francès y casi am tanta com l’italià, y es una 
forma, general un temps a tots els territoris catalans, y vuy viva no més a n-el Rosselló 
y dins la veina regió pirenenca espanyola fins a la Plana de Vich. Aquest possessiu, en 
fer d’adjectiu, tant du article com no, si va devant el sustantiu; ara si va derrera, no’n 
du may. Vetaquí algunes de les notes que tenim replegades sobre aquest punt: «... plus 
valia la nostra raó que la LUR...» (En Jaume I d’Aragó, Crònica , c. 367);—«... los 
millors homes d'armes — LOS LLURS capsy han dexat* ( Cobles d’Alguer, del sitgle XVI, 
ap. Milà, Obras , T. III, p. 550). — «... los dits magnífichs jurats per LLUR descarrech 
proposen ...» (Acort del Gr. y Gen. Concell de la Ciutat de Mallorca, de 28 de janer 
de 1875, Arxiu Hist. de Mall.). — «... Misser Joan Berard t Savi en dret , Advocat LLUR 
(dels Jurats de la ciutat de Mallorca) e de la dita Universitat ... (Crida de Pelay Uniz, 
de 1413, ap. Ordinacions y Sumari dels Privilegis , Consuetuts y bons usos del Regne de 
Mallorca , donats a la estampa per Antoni Moll. Mallorca, 1663; p. 2). — A la Plana de 
Vich viure a casa LLUR vol dir a casa pròpia (dels qui hi viuen); y la gent dels Pirineus 
orientals, per senyalar la terra d’un o altre, diuen: — Tot allò es terra LLUR. — El cas¬ 
tellà primitiu tenia aquexa forma, pero devers el sitgle XIV ja l’havia perduda. Com 
dona una gran claredat a la frase, cal restabliria a tota ultransa. Axò pertoca a n-els qui 
s’avanen d’amadors de la nostra llengua fins a l’enfront de tot. 


D, Relatius 

A. El Qui català y el Quicn castellà 

El QUIEN castellà es sempre sustantiu y may adjectiu; sempre inclou en sí l’antece¬ 
dent (Bello, Gramàtica de la lengua castellana , París, 1902, n. 328-332). No pot esser sub¬ 
jecte d’una proposició especificativa, y axí no’s pot dir: elhombre quien vino y (id. ib.) y 
concorda amb l’antecedent en nombre (QUIEN diga esto es un loco; QUIENES lo consientan % 
unos insensatos\ pero no en genre (él fuè QUIEN me lo dijo y ella QUIEN me lo repitiò). 
Ademés aquest relatiu avuy es esclusiu de les persones y personificacions. El QUI cata¬ 
là se separa de tot axò: a > es no sols sustantiu (QUI feriren , va esser ell); b > sino adjectiu 
(l'home QUI venia , m'ho digué); c) en esser sustantiu , pot esser subjecte y terme d'acció 
(QUI hu passa , serà valent; veurem QUI hi envien); ara en esser adjectiu , no més pot 
esser subjecte y no terme d'acció. No ’s sol dir el Rey QUI mataren , sino QUE mataren); 
e ) tant s’aplica a persones com a qualsevol altra cosa, y axí lo metex se diu: (l'home QUI 
es bo , que l'animal QUI llaura); f > essent subjecte , tant se pot usar QUI com QUE (Vani¬ 
mal QUI pasturava o QUE pasturava; el rey QUI reynava o QUE reynaiia); 6) essent ad¬ 
jectiu, no concorda ordinàriament en nombre ni en genre amb 1 ’ antecedent (el BOU qui 
llaurava; els vadells QUI pasturaven; les mules QUI batien); si bé hi hà comarques, com 
la Plana de Vich, aont concorda en genre y en nombre [la dona QUINA íti era; les mules 
QUINES llauraven; els homes QUINS sortiren). 


Digitized by UiOOQLe 



355 


B. Relatius Interrogatius y esclamatius 

En català hi ha QUIN, QUINS pels masculins (^Quin rey va fer axò? j Quins fets més 
gloriosos!) y QUINA, QUINES p’els femenins (jQ uina nació la catalana! ^Quines coses 
demanes?). El QUE també servex d'esclamatiu, però d’una manera diferent que en 
castellà. En català deym: jQuE m'agrada axò! |Que m'agrada DE poch! jQUE es DE 
gran el món! ^Qui s’atreviria a traduir axò, paraula per paraula, en castellà? Es que el 
QUE castellà se’n va per un altre carreranch; es invariable p’el masculí y p’el femení, 
p’el singular y p’el plural (jQuÉ rey Felipe II! ^ QuÉ liombres son aquellos? ^QuÉ pala- 
bra se me exige? jQuÉ glorias las de Espana!). Qui no veu la discordància de les 
dues llengües sobre aquest punt? 


C. Equivalent català del casteUà cuyo, cuya 

El genitiu del relatiu ^#/=quien, té en castellà y portuguès, com en llatí, una 
forma pròpia, formada demunt la llatina cujus, y es cuyo, cuya, que vé a esser un ver pos¬ 
sessiu y que’s pluralisa, no segons el demble llatí, sino afegintse una s, y concorda, no 
am lo sustantiu posseidor sino am lo posseit (el autor CUYAS OBRAS leo, està enfermo). 
Les altres llengües romàniques formen aquest genitiu am los altres relatius, y també 
hi té el valor de possessiu (Diez, Gramm. T. III, Prop. comp., c. IV, p. 340). El català 
el forma amb el qual, la qual, en genitiu, concordant amb lo sustantiu posseidor y der- 
rera’l sustantiu posseit que’l retgex: v. gr.: L'autor LES OBRES DEL QUAL llegesch, està 
malalt; aquestes cases EL SENYOR DE LES QUALS se tnorí, m'agraden molt . Aquesta 
forma, encara que més pobre que la castellana, que es esclusiva del genitiu, es més 
rigurosament gramatical, concordant com en llatí en genre y nombre am lo sustantiu 
posseidor, y no am lo sustantiu posseit, com se fa en castellà. 

Aquesta forma es la catalana autèntica y genuina, la única que’s troba dins els nos¬ 
tres monuments y escriptors anteriors a n-el sitgle XIX. Les altres dues formes, intro- 
duides no fa gayre (QUAL, QUALS, QUIN, QUINA) son dos barbarismes que no poren anar 
ni en rodes. El qual, sense la preposició de, pert el valor de genitiu, y axí ja no servex 
per espressar la possessió que li cal, y, anteposat a n-el sustantiu posseit y concordant 
amb ell en genre y nombre, romàn completament deslligat del sustantiu posseidor, 
es a dir, resulta una forma que no servex de res per lo que l’usen ni espressa res de lo 
que li pertoca espressar; y aquí està, el barbarisme. Però encara es més absurda y 
bàrbara l’altra forma : QUIN, quina, y per desgràcia la més usada dins la prensa cata¬ 
lanista. ^Qui no sab que quin, quina, am llurs plurals, son els nostres relatius interro¬ 
gatius y ponderatius, tant dins els monuments escrits de tots els sitgles com dins la 
llengua viva a tots els nostres territoris? Ja hem advertit més amunt que hi hà punts 
de Catalunya aont quin y quina tenen el valor de simples relatius, sense res d’ interro¬ 
gació ni ponderació . Lo que no hi havia hagut may ni per la etimologia ni per l’us de 
cap escriptor ni de cap de les nostres comarques, que quin ni quina tenguessen ni les 
donàs ningú valor de genitiu ni caràcter possessiu. Donarlosne y postposarlos a n-el 
sustantiu posseit fentloshi concondar en genre y nombre, es ún’altra atrocidat, un altre 
atentat contra la gramàtica y contra la llengua, perque sense la preposició de no poren 
tenir valor de genitius, y per axò meteix ja no poren espressar possessió, y concordant 


Digitized by UiOOQLe 



356 


de tot am lo sustantiu posseit, queden relatius d’aquest y no del posseidor , del qual 
romanen del tot deslligats; y per lo tant no servexen de res per lo que los usen ni 
espressen res de lo que les pertoca espressar; es el dir, son un barbarisme com unes 
cases. Y defiam qualsevol a que’ns presenti un sol cas d’un escriptor anterior a n-el 
sitgle XIX que comete tals barbarismes; y dubtam rpolt que se’n trob cap d’anterior a 
l’actual Renaxement. Y també defiam qualsevol a que’ns trega un sol poble del terri¬ 
tori de la nostra llengua aont la gent, no’ls escriptors que hi puga haver, úsiguen tals 
formes bàrbares. Y que no’ns diguen que tampoch nosaltres en citarem cap de poble 
aont s’usi la forma que defensam. Es ver que no’n sabem cap que l’empri, y se comprèn 
perque es una forma més literària que popular, y axí com en castellà sols els bons 
literats saben usar correctament el cuyo cuya , axí no es gens estrany que, despullada la 
nostra llengua de cultura literària durant casi tres sitgles, se perdés l’us de tal forma. 
Però, si no porem presentar cap poble que l’empri, presentam tots els nostres monuments 
y escriptors antichs. Vetaquí algunes de les notes que tenim replegades demunt axò 
per la Gramàtica que preparam: —Del SITGLE XIII: «....aquelv ERB L’INFINITIUS DEL 

QUALS fenis en AR.» (Huch Faidit, Donatsproensals, edic. de Guessard, p. 12;) — 

«....la qual cosa es DEU sens L’ESSER DEL QUAL no's ponen tan be couenir con fan (Bt. 
R. Lull. Del Gentil, edic. d’En Rosselló, Palma, 1901. LI. I, Del quart arbre p'. 44.) — 
«....haúent les VIRTUTS demunt dites , sens L’ESSER DE LES QUALS hom se convenria ab 
major nobilitat....» (Id. ib. p. 52). — «....Encara a altres HOMENS laics LI PLUSUR DELS no 
saben gramàtica ....» (Jofre de Foixà, ap. Milà, Obras T. III, Antiguos tratados de Gaya 
Ciència, p. 283).— SlTGLE XIV: «.. . DEUS en LA MA DEL QUAL nostro cor es....» (Procés 
qu’En Pere IV d’Aragó formà a n-En Jaume III de Mallorca, Col·lecció Diplomàtica 
d’En Bofarull, T. XXX, p. 292). —«....Hauen rebuda la vostra LLETRA LA TENOR DE 
LA QUAL esaytal....* (En Pere IV d’Aragó a n-En Jaume III de Mallorca, ib. p. 271) — 
«....Sent Tl·lOMÀS Daquí.... LA DOCTRINA DEL QUAL es molt comuna,...» (Fr. Ginebreda, 
Consolació de Philosofia de Boeci, p. 3).— «....partida LA NAU CASTELLANA DE LA 
QUAL es patró En Berenguer Pascual .... » (Manual de NovellÈ Ardits. Dietari del Antick 
Consell Barceloní, Barcelona, 1892, T. I, p. 4, any 1390).— «....NOTARI de Mallorques , 
en la SCRIVANIA DEL QUAL lo capbreu se farà....» (Document de 1387, ap. Boletin de 
la Arqueologia Luliana de Palma, T. VIII, p. 432).—«.... Epassat lo dk>RlU.... en la 
riba DEL QUAL ha voltors, muçols...» (Bernat Metge, Sonipni, edic. de Barcelona, 1891, 
II. I, p. 114). — «...gran multitut de DONES, LA ,HIRA E IIOY DE LES QUALS encorre- 
guí...» (Id. ib. p. 109). — SITGLE XV: «En nom de Deu nostre senyor e de la gloriosa 
verge madona sanct(bWl\R\k e del glorios confessor Monsenyor sent Francesch e de 

tota la Cort celestial a HONOR E reverencia DELS QUALS la confraria e les confrares . 

fan festa...» (Llibre de la Confraria de St. Francesch de Falset, prov. de Tarragona, de 
l’any 1449, que’s conserva dins l’arxiu de la parròquia arxiprestal de dita ciutat). — 
«...Conjurte de part de CARITAT, per AMOR DE LA QUAL jo mengi ir carn...» (Recull de 
Eximplis e Miracles , Gestes e Faules... del comensa 7 nent del sigle XV, Bibliot. Ca tal. d’En 
M. Aguiló, p. 12). — Sitgle xvi: «... los dits stils, l’observança dels quals haya 
de començar...» (Crida real de 1576, Ordinacions del Regne de Mallorca , p. 180) \...per 
PRIVILEGI concedit... LA DATA DEL qual fonch a VII del mes de decembre... (capbreu 

de 1598, Mn. Segura, p. 144). — SlTGLE XVII: «. Per COSES que comensen . LA 

QUALITAT DE LES QUALS obliga haverles tractar...» (Document de 1614, ap. Boletin de 
la Arqueològica Luliana. T. VIII, p. 281). — SlTGLE XIX: «...Est Vescomte segura - 


Digitized by UiOOQLe 






357 


ment lo meteix a HONOR DEL QUAL escrigué Castellnou ...» (Milà Obras, T. III, Antichs 
poetes catalans, p. 158).—«... aqUell HOME LA VISTA DEL QUAL triera rcpugnanta....» 
(Carta d’Alguer, publicada dalt La Renaixensa de Barcelona dia 18 d’agost de 1902).— 
Ens sembla que romàn prou demostrada la nostra tesis contra’ls barbarismes de qual , 
quin y quina am valor de genitiu y possessiu , que p’el bon nom de la nostra llengua y 
de la nostra literatura haurien de quedar soterrats per a sempre, perque no diuen gens 
a favor de la nostra cultura gramatical. 


E. Pronoms indefinits 

N’hi ha diferents, y alguns s’usen també com adjectius. 

1. ALTRE. Es pronom (/Es aquest? — No , un ALTRE) y adjectiu (#«ALTRA per¬ 
sona no hu hauria dit). 

Sempre qu’espressa alguna indeterminació, axò es, en no precisar la cosa a n-e 
que’s referex (aquest ALTRE, aquell ALTRE; ?ii un ni ALTRE; aquest no , /’ALTRE), va 
precedit infaliblement d'un, una (ja hu farà UN ALTRE; UN 1 ALTRA vegada; en vetx 
UN ALTRE, etc.) El castellà en tots aqueys casos y els similars no posa may l’article 
un, una. 

2. ALTRI. Es sempre pronom, y se sol usar només en cas retgit: v. gr. anar sota 
d ALTRI; fer feyna per ALTRI; a casa d ALTRI els contes son bons de fer; fer amitjes 
amb altri. També s’usa devegades com a subjecte però en oracions de subjuntiu; v. gr. 
no hi puch consentir qu ALTRI nhaja de comandar. 

No conexem dins el castellà res consemblant, axò es, cap derivat de l’ALTER llatí, 
esclusivament pronom. 

3. Tothom: es tot una frase, abrassa totes les persones, homes y dones. 

No té’l castellà cap espressió equivalent. 

4. Tant PER HOM: equivalent de tant per cada un , tractantse de persones. 

No té tampcch el castellà cap espressió axí. 

5. Una vegada PER HOM, un poch PER HOM, equivalents de una vegada cada un, 
un poch per cada un. 

No coneixem dins el castellà equivalència a n-aquestes formes pronominals. 


F. Partícules pronominals en-ne, hi. 

Tenia’l castellà antigament aquexes partícules, però devers el sigle xv ja les havia 
perdudes. El català les conserva com el primer dia que va nèxer. En y NE: la 2. a es 
una inversió de la i. a ; venen de l’adverbi llatí inde , y hi de l’altre adverbi llatí hic. 
Sustituexen, no sols noms , sino pronoms , verbs , adverbis, preposicions; y ademés serve- 
xen d’ intensius. 

Diferents usatges de Hi: — jEstàs malalt? — No HI estick; — { estàs content? — 
Sí que HI estich; — ^LI digueres allò i — Le III vay dir;j Vas A N-EL Bisbe? / Vesm; 
vas prim DE PANXA? — no HI vatx; jnos veure?n ALLÀ? — Nos HI veurem; j venies A 
POCH POCH? — Sí que HI venia\ — janaves d’axo? — No HI anava ; ^menjaves AMB 


Digitized by UiOOQLe 



358 


ELL? — Si que HI menjava] jsabies res DEMUNT AXO? — No m sabia res ; —/Sabs que 
HI feya de bo aquella llumanaria! / 0 que HI pegava de fort la mar a n-aquell endretl 
Usatges de En-ne: — jSabies CANTAR? — N<?’N sabia] / Te recordes DE MI? — No 
í/z’ EN re cort]—jhas fetes CADIRES? — N'he fetes y EN faré] jvens D’ALLÀ? — En 
vench] jhas sentides CAMPANES? — he sentides] /coneys METGES a Barcelona? — No 
N 'hi con£ch\ — /Sabs que N 'hi havia de gentl — jSabs que N 'hi donaren de molts! 

Quan hi y en fan l’ofici d’intensius, si s’espressa ’l nom a n-e que’s referex la par¬ 
tícula, va retgit de la preposició de: — N'he fetes DE passes per venir] n he rebudes DE 
coses per ell] no n conech DE metges , no'n recorda ell DE paraules axí, etc.— Sabs que 
m'hi venia DE malament] \que s'hi trobava D'estret! /que s'hi aeu DE perjudicat! 
i que t'hi feyes DE curt! \rihi havia DE ben alts! 

Hi hà dins el català un’altra partícula pronominal: HO, provinentdel llatí HOC, y ta’l 
metex servey que’l pronom neutre castellà LO. (}sabs fer AXO? — provemHO. — Axò 
jm'no vols dir? No t' HO diré). — Quan aquesta partícula va derrera urna paraula aca¬ 
bada en vocal, toma hu (Sabs axò? NO HU sé, — Proves allòi Proveliv). 

De manera que'l català no té el LO neutre complementari (decirlo, ver lo, tocar lo ) , y 
el castellà no té l’HO. 


§ III. NOMS ADJECTIUS 

a. — Ordinals: el castellà no té la perífrasis de que’s servex el català, axò es, que, 
en lloch de dir el tercer , quart, quint etc., deym: el qui fa tres , el qui fa quatre, el qui 
fa cinch , etc. (Vid. Tomàs Forteza, Gramàtica , Morf. c. II, n. 241, p. 194). 

b. — Multiplicatius: tampoch no .s’usa en castellà aquexa altra perífrasis catalana: 
tres tants més , quatre tants més , cinch tants més. (Id. ib. n. 242), per espressar: el triple, 
el quàdruple , el quintuple , etc. 

c. — PartiHus: Tampoch conexem dins el castellà Yú s d’aquexa perífrasis catalana: 
de tres parts una (una tercera part); de quatre parts una (una 4. a ), de sis parts una (una 
6. a ) etc. (Id. ib. n. 244, p. 195). 

d. — Quantitatius: molt\ tant quant duen la preposició de entre ells y els sustantius 
amb-e qui van. Res d’axò ’s conex dins el castellà: v. gr. MOLT DE vi — mucho vino; 
MOLTS DE cavalls — muchos caballos : — QUANTES DE vegades vendràs — cuantas veces 
vendràs] ^QUANTS DE Deus hi hà? — ^cuantos Dioses hay?] no val TANTS DE diners — 
no vale tanto diner0] / tenia TANTES D 'esperanses ell! — / tenia él ta?itas esperansas! 

Vetassí alguns documents d’aquesta cosa: «... que Deu nos en faes TANTA DE GRA¬ 
CIA...» (Rey En Jaume I, Crònica, c. 68, edic. Aguiló); «...esi lidix TANTES DE PARAU¬ 
LES que Carados gira... (Versió catalana del Lancelot, fragment trobat a Campos (Ma¬ 
llorca), p’el caràcter de lletra, se considera del sitgle XV; veyau Revista de Bibliografia 
Catalana, 1903, p. 23); «... no sabeu quantes DE ventatjes...» (carta del Dr. Sardà y 
Salvany de 21 de decembre de 1906); «... tindria MOLT DE GUST en complaure...» (carta 
del Dr. Benlloch, Bisbe de Solsona, de 22 de janer, 1907). 

e. — indeterminats: El metex règim duen CAP, QUALCÚN, cosa que no tenen en 
castellà els correlatius: ninguno alguno (No n'hi havia CAP DE negre — no habia nin 


Digitized by UnOOQle 



359 


guno negro; n'hi havia QUALCÚN DE blanch — había alguno blanco\ j Tens CAP llibre ? 
En tench un DE bo. 


% IV. VERB 

Essent el verb la part caporal de Xoració y de Xidioma, aont s’ha de veure princi¬ 
palment si tenim sitacsis diversa de la castellana, ha d’esser dins el verb. 


A. La veu passiva 

i. Un dels distintius del català, que l'allunyen ferm del castellà, es lo poch afectat 
qu es de la veu passiva. Tant dins els nostres clàssichs y monuments antichs com entre 
la gent catalana no influida del castellà, no s’usa gayre la forma passiva, y la suplexen 
per la forma impersonal plural. En castellà diuen: « fuè decapitado , fuè azotado, fuè 
preso, un libro escritopor el*. Ara en català diràn: « li TALLAREN elcap\ /'ASSOTAREN; 
el PRENGUEREN ; un llibre qu'ell VA ESCRIURE o bé ESCRIT d’ell. Aquesta forma de- 
rrera, el participi passiu am Xagent regit de la preposició de, se troba axí metex dins la 
conversa familiar y més dins els monuments escrits, aont se troba també devegades 
Xagent regit de la preposició per, com en castellà. Vetassí alguns casos d’axò: «...A? 
monfo PER DEUS BASTIT e home com fo PER ELL CREAT...» (Lleg. de St. Honorat, ap. 
Bruce-White, Hist. des Langu. Rom., T. II, pag. 414); «... resposta feta PER EN NUNO.» 

(Marsili, L. II, c. 29); « totes franquees OTORGADES PER LO SENYOR molt alt pare 

meu ...» (Privil. del rey Sanxo de Mallorca, de l’any 1299 Bolletí Arqueol. Lul. T. XI, 
p. 37); *...e la letra...Dressada a mi...e ACCEPTADA PER MI...» (Doc. de l’any 1364, ib. 
p. 29); €..fo PRES PELS COMPANYONS DAQUELL...» (Recull (T Eximplis e Miracles, del 
sigle XV, edic. M. Aguiló, p. 3); «... poiras veser ton senhor desemparat PER tots sos 
amics..* (Contemplació de la passió de nostre senhor Dieu Jhesu Xrist, ms. del s. XV 
de TUniversitat de Pavia, publicat de Salvioni demunt Studj difilologia romanza, T. VII. 
p. 132-168). 


B. Us de Paussiliar esser en els temps composts de la veu activa 

Encara qu’axò sia objecte d’un dels temes del Congres, com l’autor que’l sostén, el 
tracta d’un punt de vista diferent, y no repetim res de lo qu’ell diu, encara que arribam 
a la metexa conclusió, tocam aquest punt per conte nostre perque ho reclama l’idea 
primordial d’aquexa comunicació. 

El castellà per la veu activa no té més que un aussiliar: haber. El català en té dos, 
com el francès y l’italià: haver y esser, y llavò en té un altre: vatx, que no’l té cap de 
les altres neollatines. 

Respecte dels aussiliars en los temps composts de la veu activa les neollatines se di- 
videxen en dos boldrons. La llengua d'oc, el francès y l’italià usen l’aussiliar essei ' 


Digitized by LiOOQle 





36 c 


p’els verbs rejlecsiusy certs verbs intransitius ; mentres el castellà no’s servex més que 
d’un: haber , per tots els verbs, perque si un temps devegades se^ervia d' esser, dexà 
de ferho devers el sigle XIV. (Vid. Diez, Gramm. T. III, Prop. Simpl. c. IV, p. 263*67). 

L’aussiliar esser, usat en los temps composts de la veu activa , fa ’ls verbs que s’hi 
conjuguen, de la condició dels deponents llatins (natus sum — SOM NAT; nata erarn — 
era nada; natifuisscmus — FOSSEM NATS; natce fuissent — FOSSEN nades). De ma¬ 
nera que’l participi concorda com en llatí am lo subjecte en gcnre y nombre , y axò en 
totes les llengües que usen tal aussiliar. 

Vegem ara quines son les retgles de Tus d’aquex aussiliar dins la nostra llengua. 

Retola i : Duen aquest aussiliar el temps cojnposts de tots els rejlecsius (Diez, ib.) 
pròpiament dits: v. gr. S’ES mort el Papa ; s ES ROMPUDA la corda\ ells dos se SON BA¬ 
RALLATS; ells ja s EREN vists; si ells se FOSSEN ENTESOS, estarien bé. 

Son reflecsius impropis aquells que, maldement dugueri el pronom SE, tenen un 
terme d'acció que no es el subjecte metex: v. gr. menjarse un plat d'arròs, beure-se un tas¬ 
só de ví, cercarse disgusts. Per axò no han de dir: Me SOM menjat , sino: m'UE menjat un 
plat d'arrós\ m HE begut , y no: me SOM begut un tassó de ví\ mllE cercats, y no: me 
SOM cercats disgusts. 

Retola II. Duen també l’aussiliar ESSER. 

*) Alguns intransitius que denoten certa inmanència, y son: esser , nèxer , morir , 
romandre , quedar. 

h ) Certs intransitius de moviment local: anar, venir, entrar , sortir , exir, partir , 
arribar , tornar , pujar , muntar , devaliar, debaxar , caure , passar , fugir. 

Hi ha que tenir en conte que, si aquests verbs dexen el seu sentit material y en pre¬ 
nen un de figurat o si s’usen com a transitius, no prenen per aussiliar ESSER sino HAVER; 
y per lo metex toca dir: v. gr. el preu del blat ha pujat o be HA devallat; HEM QUEDAT 
(convengut) que no hi aniriem\ HE PASSADA mala nit ; ell HA PUJAT un gerricó d’aygua , 
HAS DEVALLAT el llibre. 

RETGLA III. Tots els altres verbs duen l’aussiliar HAVER. 

Aquestes son les Retgles que hi ha sobre aussiliars en català desde 4 a constitució 
de la llengua, si bé se nota qualque escepció, ben rara, es ver, y se comprèn per la falta 
de disciplina gramatical que per forsa havia de reynar durant els primers sitgles; retgles 
que se veuen feelment observades dins els nostres monuments y escriptors clàssichs, 
fins que sobrevengué a n-el sigle xvi l’invasió castellana, que conseguí a n-el XVII y 
sobre tot a n-el XVIII la mort de la nostra literatura. Perduda la tradició literària de la 
llengua, y figurantse els escriptors de Catalunya, Balears y València, fins-y-tot aquells 
pochs qu’escrivien en català, que lo gramatical y correcte era prendre per norma la 
gramàtica castellana, abandonaren aquelles retgles, y l’aussiliar esser anà desaparexent 
de dins els escrits. Els pobles el conservarien més, però a poch a poch s'hi abolia també 
més o manco, segons era l’intensitat de l’influència ultraiberina que patien. 

Vetaquí com se troba ara l’us de l’aussiliar esser dins els territoris de la nostra llen¬ 
gua, segons les clarícies que hi replegàrem amb les escursions filològiques que hi férem 
durant el juliol y agost de 1900, abril y matx de 1901, abril, matx, juny y mitx juliol 
de 1902, agost y part del setembre d’enguany, recorrent totes les comarques de Cata¬ 
lunya espanyola y francesa, reyne de València y les Balears. 

Dins el reyne de València se pot considerar com abolit de tot l’us de l’aussiliar esser 
entre ’l poble y especialment entre ’ls escriptors, enque siguen del Rat Penat. 


Digitized by UiOOQLe 



A Catalunya també s’es perdut en gran part, notantse vàries' coses ben curioses: 
i. a Se conserva sovint, sobre tot per les pagesies y entre alguns escriptors, en la i. a 
persona singular del pretèrit perfet (so vingut, SO arribat, me ’n SO anat), l’us del aus- 
siliar esser. — 2. a Y no sols l’usen a moltes de regions, en dita i. a pers. sing. del temps 
indicat, amb els verbs de les Retgles I y II, sinó amb qualsevol classe de verbs; y axí 
diuen: jo SO vist axò; SO llegit tal diari ; SO fet tal cosa, etc. De manera que per 
aquesta persona de tal temps no usen casi may l’aussiliar HAVER. També usen devega- 
des l’aussiliar esser en la 2. a pers. sing. del metex temps. Tenim d’axò algunes notes 
preses: «... tot lo mal quKYS fel fins ara...» [En Vacayna , Romancerillo catalàn d’En 
Milà, núm. 126; «... Magdalefia qu J ETS dit ara? Magdalenaya ETS pecat, ETS pecat altra 
vegada [Magdalena, ib. num. 12). — 3* a Devegades la gent, y fins els escriptors, en 
verbs que demanen l’aussiliar esser , empren haver , però llavò lan concordar el participi 
am lo subjecte, lo qual es contrari a lo que demana l’aussiliar haver. S’esplica molt bé 
tal anomalia: l’instint de la llengua los du a observar la retgla de l’aussiliar esser am 
la concordansa del participi, pròpia de tal aussiliar. L’influència castellana los fa posar 
haver en lloch d’ esser; però tampoch no es tant poderosa que desarreli de tot la propie¬ 
tat catalana, y en queda com a rellíquia la concordansa del participi am lo subjecte. 
Vetaquí alguns casos d’aqueys: «...la obra se vi haurà ressentida ...» (Moss. J. Verdaguer, 
Sia. Eularia, prefaci);— *...hagués vinguda a parlar...» id. ib; — ni he quedadà a 
l’ombra...» (Id. Nazaret, p. 53); — «... sefi han publicades set (fulles)...» (E. Moliné y 
Brasés, Calendari Català de i 8 çç> p. 44); — <...la fonètica y l’ortografia s han subjecta - 
des ...» (P. Jaume Nonell, Anàl. fonol. Ort. p. 5). —«... t'has encesa de rubor...» (M. Agui¬ 
ló, Recorts de jovenesa, p. 47); — «...aquí vi ha passada una...» [Los Reys de Orient , 
ib. num. 10, variant D); — «hi han anades les monjes». [Linfanta seduida , ib., nu¬ 
mero 258). 

Dins Catalunya francesa se conserva priu l’ús de l’aussiliar esser, però d’una mane¬ 
ra antigramatical, y se comprèn. Aquella ?egió a mitjàn sitgle XVII sortí de l’influència 
castellana, la qual axí no li pogué fer tant de mal com a Catalunya espanyola y a n-el 
reyne de València; y l’influència francesa que li sobrevengué, no l’ha ferida per aquest 
vent perque ’l francès té l’us de l’aussiliar esser com el català. Pero el català romangué 
allà encara més arreconat y desjectat que dins Espanya, faltantli la cultura literària per 
espay de tants de sitgles; y, tractat com una llengua de que se ’n empegueexen la major 
part dels qui la parlen, no es d’estranyar que s’hi sia perdut l’us correcte dels dos aussi- 
liars. Axí es que el pretèrit imperfet d’indicatiu compost de tots els verbs se pot dir 
que ’s forma just amb l’aussiliar esser; y axí diuen: Sun (som) vingut; sun *parlat: SUN 
vist mun germà; SUN llegit lu teu llibre; sun escrit una lletra. 

A les Balears, y sobre tot a Mallorca, es allà ont s’es conservat més l’us de l'aussi- 
liar esser , especialment dins les pagesies, com a més escàpoles que son y a recer de 
l’influència castellana. Dins la pagesia de Mallorca ens atrevim a dir que s’hi conserva 
aquest us casi com se trobaria per tots els territoris catalans la primeria del sitgle XVI. 
Sí, dins la nostra pagesia o s’hi observa la regla íntegra o al manco el tros qu’hein vist 
que ’n queda dins certs endrets de Catalunya, axò es, la concordansa del participi am 
lo subjecte. No, no hi ha cap dona mallorquina ni cap mallorquí parlant en plural (en no 
esser que siga un cas fulminant de castellanisació , que aquí son ben clars, gràcies a 
Deu) que diga: — «Jo (una dona) he vingut, havia arribat , hauré tornat . — Noltros 
(homes) hem sortit; haviem anat; haurem arribat ». No diuen això les dones ni els 

* 

24 


Digitized by UiOOQLe 



362 


*. 


homes de Mallorca, ni fins y tot els de la Ciutat, que estàn prou acastellanats . Una 
dona dirà aquí: — «Jo som venguda; era arribada; serè tornada.» Y, si no diu això, dirà 
lo manco: — «Jo he venguda; havia arribada; hauré tornada* .*Y els homes, parlant en 
plural, diràn: — «Noltros som sortits; crem anats; serem arribats». Y, si no diuen axò, 
diràn lo manco: — *Hem sortits; haviem anats; haurem arribats .* La falta d’estudis 
gramaticals del mallorquí y Tinfluència castellana farà posar haver en lloch d'ésser; 
pero ni una cosa ni altra ni totes dues plegades no basten per esborrar del tot la pro- 
piedat de la llengua: # sempre s’en salva una part, la concordansa del participi am lo 
subjecte, tant característica en l’aussiliar esser. Reflecsen aquest estat de coses els 
nostres escriptors, que entre tots els del Renaxement català son els qui observen més 
axò de l’aussiliar esser y altres coses que direm ben prest. Y hu observen més els qui se 
son dedicats especialment a n-el genre popular o a n-els estudis gramaticals. 

Res té de particular que ’1 poble sense instrucció gramatical no observi arreu y leel- 
ment l’us correcte de l’aussiliar esser. Sense aquella instrucció no hi ha cap llengua 
que ’s parli bé. Mr. Julien dins sa Grammaire (I e Part. p. 138, ap. Littré, Hist. de la 
Lang. Franç . T. II, cap. IX, §. 3, p. 315 et ss.) y Mr. Littré (ib.) confessen que a France 
«tots els infants y les persones que no han rebuda educació, fan la falta de dir: —Je 
mai amusé (jo m'he devertit); je mai mordu (m he mossegat)». Donchs, a Mallorca 
serem més gramàtichs que ’ls francesos. Aquí son més els nins y gent sense lletres 
que diràn: — «Me som devertit; me som mossegat», que no «m 'he devertit, m 7 /r 
mossegat.» 

Ademés de tot axò, mallorquí es estat D. Tomàs Fòrteza, el primer gramàtich 
català que ha afinada dins els nostres clàssichs y dins la conversa del nostre poble 
aquexa lley de l’aussiliar esser , y la seua Gramàtica es la primera que l’ha formulada 
y establerta. (Morf. Verbo f n. 280, p. 254-59). 

Vetaquí alguns casos d’escriptors nostres que posen haver per esser , però observen 
la concordansa del participi am lo subjecte. 9 

«Ella havia sortida més dejorn...» (G. Maura, Aygoforts , p. 26);—«...al barranch 
sen ha tornada... qu ha cayguda en lo barranch...», (B. Ferrà, Comcdiesy Poesies , p. 20); 
— «... m he copetjada..*», (id. ib. p. 21.) — havia estada vençuda...» (La Roqueta, 2. a 
època, num. 288); — «...no mos hem vists ...» (Ximbomba, ib. num. 276); — «amb motiu 
d’haverse dec/arada sa pesta...» (ib. num. 280); «...per haverse suspesa la lley...> 

(M. Gayà, Mallorca (revista), T. I, p. 471); — < ...la dona s ha vista rodetjada...» 
(Alterum, Roqueta , id. num. 291). 

Aquest resum qu’acabam de fer de l’us que queda de l’aussiliar esser dins els terri¬ 
toris catalans, demostra que tal us no es mort ni molt manco. Fora del reyne de Valèn¬ 
cia, allà ont no es viu y ben viu com a les Balears, en queden tants de rastres y de 
rellíquies, com a Catalunya espanyola y Catalunya francesa, que fan veure que en los 
sitgles passats hi era y hi reynava am tot lo seu vigor. Si ara hi es poch y no hi reyna, 
se deu principalment a Xinfluencia castellana. Pertoca a n-els qui ’s proclamen tant ini- 
michs d’aquesta, am les obres demostrar que hu son, traentse de dintre y de sobre 
aquex castellanisme , atentatori a la dignitat y autonomia de la llengua pàtria. 

Ara anam a presentar una mostra de la prova que tenim preparada de com mentres 
l’us del aussiliar esser, axí com l’hem formulat, se troba dins els monuments de la 
nostra llengua desde son origen. Per més orde y claredat la presentam escalonada per 
sitgles y compartida per regiofis. Les notes referents a Gascunya, Llemosí, Provenza y 


Digitized by ^.ooQle 


363 


Montpeller, les posam totes plegades bax de la denominació: altres regions llengado- 
cianes. 


SlTGLE XI. 

«...de l'ora que fui naz (nats-nat)..,» (Confessió , ap. Bartsch, Chrestomatie 
col. 19); — «...cum sefo asis (assegut)...» {Sermó de la Cena , ib. col. 9); — «...e cum 
en fo aissiz (exit)...» (id. ib. col. 10); — «car sancta Fe li es venguda \ en semblança 
d’una Pieuzella...» (Llegenda en dialecte tolosà, ap. Milà, Obras , T. vi, p. 44). 

SlTGLE XII. 

Catalunya: «S'es mos cors ab joy mesclats; | mas no sai si s'es fondatz » (N’An¬ 
fós II d’Aragó, Troba , ap. Bruce-Wyte, Hist. des L. R ., T. II, p. 400). — «...eu sui de 
noit vengutz...» (Huch de Mataplana, ap. Raynouard, Choix , T. V. p. 220). — «...ieu 
fos a Monfer«rans | vengutz ... suy vengutz de Riom...» (P. Vidal, ap. Milà, Trovad. 
p. 343); — «...E suy poiatz (pujat) en la cella...» «...doas vetz... | m'es devengut ...» 
(Gu. de Bergadà, ap. eund. ib. p. 303); — «...quel gaugs que en haver solia | or m'es 
tomatz en dolor e en ira» (<(lamentacions de la Verge Maria , manuscrit de l’esglèsia de 
Ager, ap. Milà, T. vi, p. 57). 

Altr. REG. LLENGADOCIANES: «...que trop (massa) ses de mi alonhatz ...» (Marca- 
brú, A la fontana del vergier, ap. Bartsch, Crest. col. 56). — «...no ’m sui ges (gens) 
tardatz del venir» (Marcabrú, cansà a N'Anfós VII de Castella , ap. Milà, Trovad . 
P. II, a. 3, p. 79), — «. :.cazutz (caygut) sui (som) en mala mercè...» (Bernart de Venta- 
dom, ap. Bartsch, Chrest. col. 54), — «...quel dol m'es al cor inb'atz ...» (Marcabrú, 
ap. eund. ib. col. 56). 

SlTGLE XIII. 

Catalunya: «...ell no senfos enriquit ne millorat...» {Costums de Tortosa , II, XV, 
III);—«...los altres veyns, qui hic son venguts...» {Costums de Tortosa , ap. Nonell, 
Estudis Gramaticals, Manresa, 1898, p. 40); — «...los ditz peixes seran ixitz de la 
raar...» (Document de 1298, ap. Revue des Langu. Rom., T. V., p. 98); — «...pus che 
seran intratz dins la ciutat...» (Doc. de 1298, ap. eand. ib. p. 99); — «...E vos sots 
venguts entre nos...» {Crònica del rey En Jaume I, c. XLVll); — «...los consols... son 
venguts aqui...» (id. ib. CCXCVl); — «...per les coses qui eren passades ...» (id. ib. c. 
XLYi);—«...Vetlan(t) el lit sui ’n un penser cazut (caygut)...» (Pere III d’Aragó, ap. 
Milà, Obras , T. III, p. 156). 

MALLORCA: «...se es encarnat...» (Bt. R. Lull, Del Gentil\ llib. III, a. VIII, de per - 
fec. p. 186 ); — «ecant se serien concordats e akenguts en una fe...» (id. ib. 11. IV, De 
la fi del llibre, p. 304 ); — «...eyles meteixes se eren tancades...» (id. ib. 11. IV, a. VIII, 
p. 260 ).— «...Nos som ja estats en dues captivitats...» (id. ib. 11. II, a, IV, p. 94 ); 
— «...Despuys que sia entrat...» (id. ib. 11. IV, a. VIII, p. 265 ): — «...la humana natura 
es pujada al cel...» (id. ib. 11. III, a. xm, p. 218 ); — «...sil fil de Deu es nat en lo nom...» 
(id. ib. a. IX, pag. 194 ); — ...«1 anima de Christ fos dezmylada...» (id. ib. a. XI, p. 212 ). 

ALTR. REG. LLENG.: «...rosa cant es ades nada...» {Rom. de Jaufre e Flamenca , 
ap. Bruce VVhyte, Hist. des Ll. À\, T. II, p. 334) — «...E quant ell fo vengut ...» ( Lle¬ 
genda de St. Hofiorat , ap. eund. ib. p. 408); — «...com lo diable fos entrat...» (id. ib. 


Digitized by UiOOQLe 




3*4 


p. 406); — «...e per so era vengutz ...» (Biògraf. d’En B. de Born, ap. Milà, Trovad . P. 
II, a. 4, not. 12) 

SlTGLE XIV. 

Catalunya: «...aquells... anats sen eren...» (Ramon Muntaner, Crònica , edic. de 
Barcelona, c. LXi). — «Axí s es haguda... vers tu... Un home quis sia lexat morir per 
dones... Per que ’s son tant be arreades...» (Bernat Matge, Sompni , llibr. IV, p. 171); 
—«... la qual s era nodrida en sobirana pobresa...» (id. Valter y Griselda, edic. d’En 
M. Aguiló, fol. 4); — «...e el rey qui s era partit derrer de Salou... » (Marsili, Crònica , 
edic. d’En Quadrado, Palma, 1850, 11 . II, c. 16); — «... encara no eren vengudes ...» (id. 
ib. c. xv);— «...som romasos sols...» (id. ib. c. III);:—«...lo sol es mon fat sobre la 
terra... (id. ib.); — «...com lo comtat ereperveyigut a mans de l’infant... > (id. ib. c. XIII); 

— «...les gents qui ab ell eren anats... e com la festa fo passada... de tot ço que... li 
era esdevengut...» (R. Muntaner, ib. c. Xiv); — ...«cavalcant en I cavall, # era d’aquell 
caygut, de la qual cahuda lo dit Rey era mort...» [Manual de Novells Ardits, T. I, p. 5» 
any 1393); — «...son estats ab nos los concellers...» (Carta d’En Juan I d’Aragó a la 
reyna, ap. Verdaguer, Sta. Eularia , p. 63); — «los infants qui nats no seran ...» (La 
senyal del Judici, ap. Toda, La Poesia Catalana a Sardenya , p. 21; — «...alguns capí¬ 
tols que eren venguts de Agramunt...» (Doc. de 1378 ap. Mn. Segura, Historia de Santa 
Coloma de Queralt , p. 87); «... com a oyda del molt Noble senyor En Delmau de Que¬ 
ralt siapervingut que Nabram...» (Doc. de 1378, ib. p. 82); «...los quals com fossen 
venguts...» (Marsili, 11 . II, c. 28). 

València: «Lo fill de Deu... s'es demostrat...» (Arnau March, de la Nativ. Jxhpst , 
ap. Milà, Obras , T. III, Poet. cat. del s. Xiv, p. 335); — «...Salvador s'es fet a tots visi¬ 
ble... L’infant qu Vi* nat...» (id. ib.); — «...Si recordau que’w seray tant llunyats...» 
(Moss. Jordi de St. Jordi, Comiat , p. 16); — que en tal punt vengut sia...» (id. Presoner , 
p. 22);—«de vostra faç | mes romasa l’emprenta...» (id. Estramps); — «...fos cu un 
bover estat...» (Moss. Pere March, ap. Milà, ib. p. 320). 

Mallorca: «...l’iniant era exit del castell... e era fuyt...» (Carta dels Jurats de 
Mallorca a n-els Concellers de Barcelona, de 6 maig, 1342, Arx. Gent. Hist. de Mall., 
Exped. O. n. 1. ap. Quadrado, Js/as Balear es, Barcelona, 1888, App. n. 3. p. 616); 

— «...dit infant no serà stat pres...» (id. ib. p. 617); — «...vers qual part sen serà anat...» 
(id. ib.); — «...los quals... sien cayguts en pena...» (Crida contra la blasfèmia, del gover¬ 
nador Aymerich, de 10 Novembre, 1493, publicada dalt Boletín de la Arqueològica 
Luliana (Palma), T. III, p. 36). 

SlTGLE xv. 

Catalunya: «...nos som açi venguda...» (Parlament de la reyna Maria d’Aragó, 
de l’any 1452, publicat dalt Boletín de la Arqueològica Luliana (Palma), T. IX, p. 279; 

— « ...venguda es la fi de esser impresa la visió delectable...» (Alfonço de la Torra, ap. 
Villanueva, Viage Literario, T. XX, p. 129); — «...e quant foren entrats... e quant 
Tays fo entrada en la casa...» (Recull d'Eximplis, Bibl. Catal., p. 6); — «...le vostra 
escudella no es estada avuy germana de la mia...» (ib. p. 8); — «...eren venguts en Joan 
Vola e en Mateu Riera...» (Arx. Munic, de Barcelona, Dcliberacio?is, anys 1450-52, 
fol. 34);— «...es exida tota l’elegancia...» (Pau Margarit, any 1454, ap. A. Rubió y 
Lluch, Almanack Català de 1899, p. 77); — «...e la GueHa... a la sua cambra fonc h tor- 




Digitized by 


Google 



3^5 


nada ...» (Curial e Guclfa , 11 . I, c. viu; — «...encara no era entrat Curial (ib.) «...la 
victorià que s era seguida ...» (id. ib.); «...aprés que fos arribat lo Rey de Sicilià...» 
(Carta del rey En Martí d’Aragó a Moss. Torrells, ap. Verdaguer, Sta. Eulalia , p. 
65);— «...eren estades fetes...'» (id. ib.); — «...eren ve?iguts de les parts de Castella...» 
(Llibre d'algunes coses assenyalades , ap. eund. ib. p. 85); — «...sen son trobades d’al¬ 
tres...» (Boades, Feyts d'armes de Catalunya , c. II1). 

València: «del qual me so callat ....no in so clar mostrat ...» (Ausies March, 
Cants damor , XII); — «...jo ’m so retut per seu...» (id. ib, IV); — «...e tots sos senys si 
son volguts mesclar...» (id. ib.); — «...si del tot se ries axida fora...» (Moss. Febrer, 
Infern , XVI. v. 69); — «..fuy a sa merce vengut ...» (Ausies, ib. IX); — «...los mals que 
son passats... (id. ib. XIII); — «...Si fossem na.ts vos e jo entre ’ls antichs...» (id. ib. 
XXVI); — «...alguna error que en mi se fos causada...» (Joanot Martorell, Tirant lo 
Blanch , T. III, c. 195); — «...sien estats benaventurats.. » (id. ib. c. 199); — «...con 
foren pujats ...» (id. ib. c. 196); — «...vosaltres sou vinguts ...» (Sermons de St. Vi cents, 
recullits de la boca del Sant per un de sos dexebles: còdich de l’arx. de la Seu de 
València, T. III* p. 208); — «...nosaltres que som estats humils...» (id. ib. fol. 130). 

Mallorca «...se son encontrats ab part de dits traydors...» (Carta del Governador 
de Mallorca als Concellers de Barcelona. Arx. Munic, de Barc. Cart. 8 com.\ orig . 5 1451); 

— * ...se es seguit que dels dits pagesos traydors ne son romases morts ...» (id. ib.); 

— ç...del (de lo) que fins a la jornada se era seguit ...» (id. ib.); — «...qui era vengut...» 
(id. ib,); — «...eren se meses en la mar...» (Document de la Cort Reyal de Pollensa, 
ap. Boletin de la Arqueològica Luliana (Palma), T. VIII, p. 392). 

SlTGLE XVI. 

Catalunya: «...com lo dit rey sen fos tornat ...» (Tomich, Crònica d*Aragó , c. 25); 

— «...los quals... no se eren cremats ...» (id. ib.); c. 22; — després que... se foren 
partits del castell..'.» (id. ib.) — «...IX barons qui eren entrats ...» (id. ib. c. 23); 

— Si era caygut en tants vicis... Lo motiu e la causa era estada hauer here¬ 
tat...» (Fr. Salvador Pons, Exposició del Miserere , Barcelona, 1592, fol. 54);—«E 
apres esser tomat lo Archabisbe...» (Tomich, ib c. 22); — «...es tomat en la sua... 
patria». (Martí delvarra, de 1534, Epistoies, Histories y Conquestes). 

València: «...puix so arribat açi de ventura...» (Moss, Jaume Gaçull, La brama 
dels llauradors , edic. de D. Roch Chabàs, València, 1901, p, 4); — «-..e tal ses armat... 
que par embotit...» (id. ib. p. 9); — «...ni jam so ' scapat...» (id. ip. p. 11); — «hil dart... 
ses tret a mallol...» (id. ib. p. 12)— «Quant tots se ’n son anats...» (Consueta de la 
Seu de València , Arx. Capitular, fol. lv). 

Mallorca: «..*may les monges... se son escandalitzades...» (Procés de la treta de 
les monges del Puig de Pollensa; Capítols en defensa del Bisbe , n. 45. ap. Moss. Mateu 
Rotger, Historia de Pollensa , T. II, App. XXI, p. cxxxi); — «...dit M. e Mas se esretgit 
molt bé...» (ib.); — «...fins y tant que lo consell se fos tingut...» (Acort del Gran y Gene¬ 
ral Concellde Mallorca. Arx. Hist. Balear, 28 de janer de 1575); — «...se son avinguts 
e concordats...» (Doc. de 1561, de Valldemosa, publicat dalt Boletin de la Arqueològica 
(Palma), T. VIII, p. 184); «...es estada sempre persona molt casta...» (Procés de les 

monges del Puig de Pollensa, ib.); «cesa eser ver que... sia anat a parlar...» (ib. p. CXXX). 

Alguer: «...del que essentse avists les sentinelles... Votaren la festa... essent estada 
en son die... ont seren retirats...» (Relació de la victòria dels algueresos contra ’ls fran- 


Digitized by UiOOQLe 



366 


cesos l’any 1412, ap. Milà, Obras, T. III, p. 550); — «...gran fora estada la mengua...» 
[Cobles sobre la metexa victòria, ap. eund. ib. p. 551); — «...de bona nVs escapat. 
'(ib.); — «Vostres amichs... son vinguts a visitar...» (ib.). 

SlTGLE XVII. 

Catalunya: «...universitats que son estadas comdemnades...» [Pactes y condicions 
ab que los braços generals del Principat de Catalunya... se posaren a f obediència del Rey 
de Françe , n. 5. ap. Gebhart, Hist. de Esp. T. 5, App. XX, p. 754); — «...de la manera 
qüe ses acostumat ...» (id. ib.); — «...son estades opreses... dels exercits enemichs...» (id. 
ib. p. 756); — «...los.quals seran estats recusats...» (id. ib. p. 758); — «...de antiquitat 
molt gran se es observat...» [Acort del Concell de Sta. Coloma de Queralt, de 17 de 
desembre de 1624, a P* Moss. J. Segura, Hist. de la villa de Sta. Coloma de Queralt , 
Barcelona, 1873, c. XLIX, p. 216);— «...no ses vist may...» (ib. nota del llibre d'Actes 
del Concell\ ap. eund. p. 217;) — «...se son fetes totes les devocions...» (ib. any 1628, 
ap. eund. p. 217); — «...per ço es estat determinat.» (id. ib.) 

Mallorca: «...may es axida de aquesta orde...» (Dr. Gabriel Mesquida, Vida de 
Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament , que ’s publica dalt Boletin de la Arqueolò¬ 
gica Luliana (Palma), c. vm, n. 48, T. IX* p. 230); — «...eren estats calcigats...» (id. ib. 
n. 52); — «...ja ses posat en execució...» (Determinació del Gran e General Concell de 
Mallorca, de 27 mars, 1618, publicada dalt dit Boletin , T. III, p. 226); — «...som estats 
socorreguts...» (id. ib.); — «...estos dies son arribats ...» (id. ib.); — «...es estat prohibit 
Tofici de sastres...» [Crida del Llochtinent, de 4 maig de 1671, publicada dalt dit 
Boletin , T. III, p. 182); — «...som estats imformats per part del Procurador...» [Decret 
del Bisbe Manjarrés de Heredia, de 34 juliol de 1663, publicat dalt dit Boletin , ib. p. 
166); — «...nos es estat representat...» [Decret del metex Bisbe, de 18 d'agost de 1666, 
ib. p. 167); — «...per qui es estada dexada...» (Docum. de 1609, dins Hist. de Poll , 

T. 11, p. 71 \ 

Montpeller: «...Aquel ques passat ara...» [Opera de Montpeller, de 1679, publi¬ 
cada dalt Revue des Lang. Rom. T. III, p. 237). 

SlTGLE XVIII. 

Catalunya: «...es estat proposat...» [Actes dels Jurats de Sta. Coloma de Queralt, 
9 setembre, 1705, ap. Segura Hist. de Sta. C. de Q.çc. LXVII, p. 284); «...los es estada 
llegida...» (id. ib.); — «...qui era anat de una part, qui era anat d’altra...» (Registre de 
desposoris en la parròquia de Pals (Ampurdà), donant conte d’un fet succeit dia 17 
maig, 1706, ap. Pella y Forgas, Historia del Ampurdan % Barcelona, 1883, cap. XXXIV, 
p. 738); — «...Des l’instant que som nat...» (Ribes, Prior de St. Miquel de Cuixa de 
Conflent, Traducció d'Athalie, manuscrit de Mr. Justi Pepratx, p. 34.) 

Mallorca: «...judico esserse perdut [un segell d’un Breu) per incúria ...» (Procés de 
la Cúria Egles. de Mall., de 1710, sobre privilegis dels sucessors de N’Arnau de San- 
tacilia. — «No sent el que sies morta , | sinó que ets morta intestada». (G. Roca, n. l’any 
1742, m. l’any 1813 Piramo y Tisbe , ap. Bover, Biblioteca de escritares Balear es , 
Palma, 1868. T. II, p. 277); — «...es estada alguna espia...» (id. ib. p. 278); — «perque 
sola hi som anada ...» (id. ib.); — «...per ser exits de pena | feren un mès d’alimares» 
(id. ib.); — «fer feynes de que s'era descuydada » (id. ib. p. 277); — «Y com jo serè 
vengut ...» (J. Togores, n. l’any 1767, m. l’any 1831, poesia, ap. Bover, Bibliotecaf\b % 


Digitized by UiOOQLe 



367 


p. 442); — «lo mon s'es restret» (id. ib); — «Jo m era de terminat...* (S. Gelabert, alies 
Tia de sa Real, Entremès de Mosson Pitja)] —«...matareu los moltons que s'es mester...» 
(id. ib.); — «...ni ses dit demunt sa trona...» (id. ib.) 

SlTGLES XIX Y XX. 

Catalunya: «...no ses accentuada ...» (P. Nonell, Anal. Fon. Ort., p. 47); 

— «...s'es reservada la y...» (id. ib. p. 46); — «...s'es aplicada la lley...» (id. ib. Estu¬ 
dis Gramaticals sobre la llenga Catalana, Manresa, 1898, p. 15); —«...la fera del 
desert ses amansida... (Verdaguer, Nazaret, p. 46);—«Lo Verb s'es encarnat ...» 
(id. ib. p. 7); — «...cap viatger s'hi es atrevit ...» (id. ib. p. 44); —- «...Quant s'es desvet¬ 
llat ...» (id. ib. p. 56); — «...ses obert lo cel...» (id. Bethlem, p. 73 );—«Se n'es 
anat ...» (Del Bosch, Lo Segadoi, p. 48); — «...lo mestre... s'es adormit ...» (E. Sunyol, 
Calendari Català de i 8 çç , p. 60); — «sempre s'es vist ...» (J. Clapés, Englantines, 
p. 25 );—«...se n es anada per la via...» (Vict. Penya, Almanach Català de i 88 ç, 

р. 39); — «Que en guerra s es alsada | ja Balaguer.» (A. de Quintana, Jaume lo des- 
ditxat '); — «... s'es estesa pel mon...» (Dr. Torres y Bages, Pastoral d’Entrada a la 
Diòcesi de Vich, p. 87); — «Ma fi nies arribada ...» (id. ib.); — «també es vingut EU...» 
(Verdaguer, Nazaret , p. 35); — «...les aygues... ahont es nascuda ...» (id. Sta. Eularia, 
prefac.); — «...es baxadeta a posarse en ton front...» (id. Bethlem , p. 41); — «Monta- 
nyes regalades | «...per mi bé ho son estades », (id. Canigó , c. XII, p. 231); — «...Si es 
estat o no un reducte...» (ib. ib. c. VIII, nota 1); — «pau eterna s'es jurada ...» (id. 1 b. 

с. vil); — «La nit derrera es arribada ...» (id. ib. c. IX); — «...en lo fons de l’abisme 
ahont som cayguts ...» (Veu de Catalunya de 1898, num. 29); — «Me 'n so viugut a 
Monserrat...» (Moss. Collell, Pròlech a les Poesies d’En Camps y F*abrés); — «l’alegria 
en los cors ja es arribada ...» (J. Clapés, Englan tines, p. 24): — «...Ara meteix se ’n es 
anada ...» (E. Vilanova, Plorant y rient\ p. 121); — «En so nat sense fortuna | be’n 
so estat desgraciat.» (Canso catalana moderna, ap. Milà, t. vi, p. 150); — «Vagi a des¬ 
penjà n’l meu fill | que ja 'es tornat a vida. » (Lo Romeu, ap. Milà, 6, p. 95). 

ALGUER: [Sardenya)', «...sera constituïda...» (Antoni Ciuffo, carta sobre ’l Diccio¬ 
nari , sortida dalt Bolleti del Diccionari n. 4); — «...alguns joves... se son reunits ...» (id. 
ib);— «La pobre criatura s'era feta blanca...» (Carta d’Alguer, dalt la Renaixensa, 18 
agost, 1902); — «S'es gitada als peus d’aquell home...» (id. ib.); — «Me so acostat... 
a la carosa...» (id. ib.); — «...que vostès sigui entusiasmat ...» (Carta d’Alguer, dalt 
La Veu de Catalunya, 19 Mars, 1902); — «Mos sem (som) units a ell...» (id. ib.); 

— «...Quant s'es sabut... qu’el monarca espanyol s'es divertit...» (Carta d’Alguer, dalt 
La Renaixensa, 16 juliol, 1902); — «L’índole del pòpul s'es gastada...] el sentiment 
s'es cambiat...» (id. ib.); — «...lo somni dels amants fores siguda...» (Poesia d’Alguer, 
de 1869, ap. Milà, Obras, T. III, p. 554); — «...seria anada am’ell...» (Carta d’Alguer, 
dalt La Renaixensa, 18 d’Agost, 1902); — La carrossa es partida...» (id. ib.); — «Si 
pèssima es estada... la dominació... » (Carta d’Alguer dalt el metex diari, 16 juliol, 
1902;— «...son estats reunits sota ’ls ulls de Carlos... El portal era estat construit... 
aquest pont es estat despullat... (id. ib.); — «...ahont... es devallat Carlos V...» (Carta 
d’Alguer, dalt La Veu de Catalunya, 19 mars, 1902); — «so estat...» (id. ib.) 

Mallorca: «...l’ànima s'es j'eta viuda...»—(G. Rosselló, Tenebres)] — « c ’Ahont 
ets? Perdut me so ...» (id. ib.); — «...es bon tractà ja s'es mort...» (P. A. Penya, Sermó 
de Corema)] — «si s’escultó... estat un lleó ...» (M. Obrador, Faules if Isop, L'ígno- 


Digitized by CiOOQLe 



368 


rancia, num. 36); — «un cas que s es seguit ...» (T. Forteza, Poesies , Palma, 1902, p. 7); 

— «lo ninet es tornat home...» (id. ib. p. 12)...» «...aont pompós era nat lo claveller...» 
(id. ib. p. 10); — «un angel bell ques caygut...» (id. ib. p. 39); — «la barca s'era allu¬ 
nyada ...» (M. Costa, Tradicionsy Fantasies , Barcelona, 1903, p. 132); — « s'era alsada 
la morta del seu llit,..» (id. ib. p. 88); — «be s era oberta la ferida closa...» (id. ib.) 
p 87); — «...eren saltats a terra...» (id. ib. p. 173); — quant l’estrella del matí fou arri¬ 
bada ....» (id. ib. p. 140); — un àngel es passat vuy dematí...» (id. ib. p. 29); — «una era 
això es estat ...» (id. ib. p. 68); — «avuy la llum es morta d’Israel... (J. Guiraud, Poesies f 
Palma, 1888, p. 15); — «...ses extingit rhimne...» (G. Alomar, Roqueta, 2. a època, 
num. 291); — «la burgesia es tornada de fora...» id. ib.); — «...son fuyts ja del tot de 
la memòria...» (Biel de la tnel, ib. num. 286); — «son anats cayguent...» (id. ib.); 

— «Me som despertada... y me som assustada... y m'hi som tirada a n-es coll...» 
[Llorens mal casadïs , ib. num. 288); — «...m'era passetjat qualque pich...» [El Sen 
Tomeu , J. Ramis), ib. num. 286); — «...les provisions... s'eren acabades ...» [Pere 
Mateu , ib. num. 276); — «...jo som estat per Mèrica...» [Clavell de Moro , ib.); — «...qui 
era arribat ...» (id. ib.); — «...per tu... es devallada | l’esplèndida ideal cavalleria» 
(M. dels S. Oliver, ib. num. 286); — «...es moneyots falsos eren sortits a sanayades...» 
(id. ib. num. 282); —, «...ses seves fies... scren desmayades ...» [La Roqueta 2. a època, 
num. 280); — «...el rey... s'es embarcat ...» (id. num. 291); — «...ses belles arts s'en son 
temudes ...» id. num. 280 .)—«...eren quedats enrera...» (id. num. 299); — «...un mile- 
nar que n’hi son caygudes...» (id. num. 281); — «...no ses apagada s’espira d’amor... 
(B. Barceló y Ramis, Sermó de Lluch de 1899, p. 14); — «...els qui no son sortits ...» 
(F. Escales, La Roqueta, 2. a èp. num. 297 );—«...son vengudes per escoltarvos...» 
(id. ib.); — « S'es estesa pel mon sa dolentia...» (E. Sureda y Bimet, Dijous sant); 
—«...perque ’s son allunyats de son camí...» (ead. ib.); «...es sortit a llum... [Gaseta de 
Mallorca, num. 17); — «...s hi son fundades moltes sociedats...» (id. ib.); — «...no son 
arribats encara...» (id. ib.); — «...es ministeri qu’ara es caygut... (id. ib). 

Poesia popular catalana, d'època incerta : — «Ara ja /en es anada ...» (Roman- 
ccnllo Catalàn d’En Milà, num. 219. La Pelegrina, variant H.); — «y ara que 'm son 
fet grandet...» (ib. num. 119. Pres y llibert ); — «quant de volant s'es vestida ...» (ib. 
num. 225. La dama implacable , var. C); — «Ni t en ets confessada ...» (ib. num. 17. 
Lànima condemnada );—«per monja 'm scri posada...» (ib. num. 202. Tornada del 
marit); — lo foch se n'es apagat ...» (ib. num. 30. Lo Romeu); — «prop de la mar s'es 
diada... s'es vestida de pagesa...» (ib. num. 83. La jove guerrera); — «al sermó s’e n es 
anada ...» (ib. num. 12. Magdalena, var. F.) — «ses tancat dintre una cambra...» (ib. 
num. 22. Sta. Agn'es , var. B); — «perqàe fets deixada penre...» (ib. num. 79. La 
presa de Nissa); — se son cridades les guerres...* (ib. num. 8. Los segadors, var. H.); 

— «No hi ha molt que s'es dictada ...» (ib. num. 124. La Fugitiva , var. A); — «cosa 
mav s'era vista | de xichs ni grans...» (ib. num. 126. Vacayna , var. B.); — «N’hi son 
anats tres frares...» (ib. num. 114. La criada del hostal , var. E); — «gent del port 
entrats hi son ...» (ib. num. 79. Presa de Nissa); — «que ja n'es tornat a vila...» (ib. 
num. 31 .Lo Romeu); — «del rey quV.s· nat ara...» (ib. num. 8. Los Reys d Orient); 

— « vehines, que n'es estat...* (ib. num. 10 Herodes ): — «Son vinguts de l’Inglaterra... * 
(ib. num. 41. La Tortoreta );— a fe que n ets quedada ...» (ib. num. 100. Sortida 
d'Agremunt); — «no hi ha gayre quVi“ passada ...» (ib. num. 124. La Fugitiva , var. A.); 

— «Ni ets anat a missa...» (ib. num. 17. L'ànima condemnada); — «que nades no 


Digitized by CiOOQLe 



369 


seran...n (ib. num. 18 , Lo Chstich , var. Dll); — «jcom lo segaria | si encara no es nat ...» 
(ib. num. 10. Herodes. var. B); — «de l’hora ensà que so nada ... Ay si poria tornar | 
del mon que jo so mnguda... som estada benvolguda...» (ib. num. ^3- I^a Mort); — «Es 
estada cosa llarga...» (ib. nuqn. 98. Les quintes ). 

POESIA popular MALLORQUINA, dèpoca incerta : bocins de cansons que ’s canten a 
Manacor: «Enamorada cruel | per mi sempre hu ets estada ...» (cans. pop.); — «Comen- 
dacions pel vent | moltes t’en hauré enviades; | si no te son arribades ...» — «Sa teua 
amor m 'es entrada | fins a sa rel des cabeys...» — «que no t’hauria deixada | fins y- 
tant fosses estada | per l’Esglèsia publicada...» — «no te series colgada | que amb mi 
no haguesses rallat...» — «abans d 'esservosne anada | la anyoransa ja ’m castiga...»; 
— «Venies a cercarme, | y jo no m'era perduda ...»; — «Corre vint anys que som nat 
| y no us’via presumida; | jo ’m pens que vos sou nodrida ...» — «ja es arribat l’últim 
dia..» — «M 'es vengut a n-es sentit...» (id.); — «y un altre s'en es servit ...» — « Fosses 
vengut com tenia | devuyt anys fins en denou...» — com a mi ’m voràn mudar | s’amor 
ja 's serà perduda ...» — pero més m’estimaria | qui l’ha enviat, fos vengut ...» — «com 
vies venguda la fi | no 7nos som casats plegats...» — com ve que 's son barayats | y tor¬ 
nen rallar plegats | llavò se volen més bé...» — «Si dius que som vengut vespre | l’amo 
n’es qui ’m fa mentir.» 

Ens sembla que ja n’hi haurà prou de cites d’autors y monuments de la nostra 
llengua per provar que dins la nostra sintacsis hi ha l’us de l’aussiliar esser per los 
verbs reflecsius y els intransitius que més amunt hem anomenats. 

Dues advertències hem de fer abans de dexar aquest cap de fil: 1 . a Que entre tots 
els monuments de la nostra llengua del sitgle XVI ensà, els de la poesia popular son els 
qui infringexen manco la retgla de l’aussiliar esser, justament per que son els qui no ’s 
troben tant dins l’influència castellana. 2. a Axí com els monuments del sitgle XVI enllà 
son ben clares les vegades que no observen la regla de que tractam, els monuments 
d aquex sitgle ensà hi falten sovint: lo qual s’esplica perfectament per lo qu'hem dit, 
per l’influència castellana, que s’inicià llavò y anà sempre crexent y crexent y esmor- 
tint dins els nostres escriptor^ y de recatxada dins el poble l’instint de la nostra llen¬ 
gua y la seua propiedat gramatical, fins arribar a l’estrem d’observaria només com no 
s’en temien, sense ferho aposta. Per axò els monuments del sitgle XVI ensà, infringint, 
com més va més, la retgla dels aussiliars, pero observantla amb més o manco frecuèn- 
cia segons la fortor o la fluxedat de la castellanisació que patien, son una prova patent, 
incontrastable de que la retgla eezistia y eezistex, y de que ’l nostre instint idiomàtich 
l’ha mantenguda sempre y no hi ha hagut medi ni íorses per esveirla del català. De 
manera que la diferència que se observa entre ’ls monuments d’allà dessà ’l sitgle XVI, 
que observen casi sempre la retgla de Taussiliar esser , y els d’aquell sitgle ensà que 
comensen a infringiria sovint y acaben per no observaria casi may, se deu principalment 
a l’influència castellana. 

Y si qualcú mos surt dient qu’axò no ’s deu a tal influència, sinó a una evolució 
natural de la llengua, com la que sufrí respecte de lo metex la castellana a-n el sitgles 
XIII y XIV, y que per lo tant sense tal influència castellana hauria succeit lo metex, axò 
es, se seria perdut l’us de l’aussiliar esser en virtut d’una tendència que ’s manifesta 
dins totes les llengües romàniques a prendre com únich aussiliar haver , — nosaltres 
contestarem lo següent: 


Digitized by 


Google 



370 


I. Consideram que, si no mos fos entrada a n-el sitgle XVI l’influència castellana, la 
nostra llengua hauria seguit son curs natural com durant els sitgles anteriors, conser¬ 
vant com fins llavò l’us de l’aussiliar ESSER, am més o menys infraccions de part del 
poble y dels escriptors, pero mantenintse la retgla generaL 

II. Lo que porem dir, es lo qu’ha succeit, axò es, que fins qüe sobrevé dins el 
domini català l’influència castellana, aparex am ben clares escepcions dins els monu¬ 
ments escrits de totes les regions de la llengua l’us de l’aussiliar ESSER; y que, axí com 
se fà sentir y va crexent y dominant aquella influència, se va perdent dit aussiliar, sus- 
tituintlo HAVER. De manera que per tot arreu a major influència castellana, correspon 
indefectiblement menor us de l’aussiliar esser , y a menor influència castellana, major us 
de tal aussiliar. Axò es un fet, que un apassionat porà desconèxer y fins negar, pero no 
per axò dexarà d’esser un fet ben real y ben efectiu, y de una forsa incontrastable. 

III. Per més qu’admetem que fins a-n el sitgle xvi la gent catalana, tot conversant 
s’erraria sovint en l’us dels aussiliars posant IIAVER en lloch d’ESSER, els monuments 
escrits d’aquells sitgles demostren que, quan escrivien, s’hi miraven y ordinàriament 
observaven la retgla. Lo que va fer precisament l’influència castellana, fonch fer obli¬ 
dar tal retgla a-n els qui escrivien, y va dur els escriptors a adoptar la retgla caste¬ 
llana, esveidora de l’aussiliar ESSER. Dins la llengua parlada sens dubte, ja avans del 
sitgle XVI, hi havia les infraccions dc la retgla , pero no hi eren casi may dins la llengua 
escrita. L’influència castellana va fer que hi fossen, va passar les infraccions a la cate¬ 
goria de retgla, 1 feu oblidar la retgla tradicional. Per axò condamnam y maleim tal in¬ 
fluència. 

IV. No negarem que dins les llengües romàniques se manifesti una tendència entre ’l 
poble a usar l’aussiliar esser , y se comprèn perque l’us correcte dels dos aussiliars 
demana cert esment en el parlar, que la generalitat de la gent no sol tenir sempre. 
Amb una paraula, que ’l bon us reclama l’estudi gramatical, y el poble per tot arreu 
y en tot temps se ’n desentén sovint de la Gramàtica. Lo que hi ha, que am tot 
y haverhi dins llengües romàniques entre ’l poble aquella tendència, per tot allà ont 
no ha passat d’una tendència de la gent il·literata y que sol parlar a grapades, els 
escriptors han mantengut sempre y mantenen l’us dels dos aussiliars, com ha suc¬ 
ceit dins la literatura francesa y l’italiana. 

No han permès els escriptors d’aquestes dues literatures, a pesar de les infraccions 
del poble, que perdés llur llengua respectiva un tret tant característich de llur feso¬ 
mia, y per axò le hi han mantegut y le hi mantenen a tota ultransa (*). Si ’ls escrip¬ 
tors castellans abandonaren l’aussiliar ESSER, sens dupte se degué a que fou la 
llengua metexa que l'abandonà, axò es, la generalitat de la gent, y, dexant d’esser 


(1) Vetassf lo que diu respecte del francès Mr. Ferdinant Brunot dins la seua Qrammaire Historique de la Lançue 
française, 1 .* Ed. pp. 442 et 443: 

« En theorie, et c’est la règle de la vieille langue, les verbes intransitifs se construlsent avec étre, les verbes transitifs 
avec avoir. Mals la distinction méme sur laquelle cette règle est établie n’est pas absolue. On salt et nous verrons qu’un 
verbe transltif devient facllement intransitif et récíproquement. 

oC’est une raison de plus avec les autres qui fait que les verbes changent souvent dauxillaires. On en^pourrait 
citer une foule qui aujourd’hui construïts avec étre, ont pris autrefols avoir , et les exemples inverses ne sont pas moins 
nombreux. 11 n’y a pas en réaüté de classlfication rigoureuse. On trouve: 

«II A ALÈ par le cbemin» (Froissart, IV, 38, s.). 

•Ses pleds SONT quasi OLISSEX» (Calvin, III, 9, 6\ 

«Et 11 ne faut pas voir la des licences propres à l’anclenne langue. De nos jours encore l’usage est très capricieux, 


Digitized by CnOOQle 



37i 


una cosa viva, lo llògich era que desaparegués absolutament. Que dins el català es 
una cosa viva encara y ben viva tal aussiliar, creym haverho demostrat plenament 
am l’enfilay de monuments aduits més amunt, fins y tot dels temps actuals, y no 
sols de les Balears, sinó de moltes d’altres regions de la llengua. 

Ara bé, ^per que hem de seguir la pràctica castellana, no trobantmos en la metexa 
situació qii’els castellans respecte del cas present? c *Per que no hem de seguir la pràc¬ 
tica dels escriptors francesos y italians, estant com estam evidentment, a n-el metex 
cas d’ells?}Per que ’ns hem de desprendre d’una cosa que’ns dona fesomia pròpia y 
mos distingex tan enèrgicament dels castellans?}Per qu’hem de despullar la nostra 
llengua d’una cosa tan característica seua y que la fa tan diferent de la castellana? jEs 
una manera molt... original de restaurar la llengua, anarla despullant de lo que li dona 
fesomia pròpia, de lo que la fa diferent de les altres de la Península, de lo que la carac- 
terisa y fa que no’s puga Y:onfondre am les altres! ^Que hi ha regions que ja no senten 
aquexes propiedats , aquexes característiques ? jProu que n’hi ha desgraciadament! jCom 
n’hi havia moltes, ben moltes, què ja no sentien l’amor a la llengua! y n’hi ha encara. 
;Y va aturar axò en res ni per res els iniciadors heròychs de l’actual renaxement? Ba¬ 
tallant a tota ultransa contra la falta de tal sentiment , ^no lograren tal volta que rebro- 
tinàs y brollàs de bell nou tal sentiment ? Prou que hu lograren! Donchs lo metex suc¬ 
ceiria amb aquexes propiedats y característiques de la nostra sintacsis, ànima y vida de 
la nostra llengua, el dia que’ls escriptors se revestissen de coratge, y fessen lo qu’han 
fet sempre y fan actualment els escriptors francesos y italians, a pesar de totes les ten¬ 


ies règles fort difficiles à donner beaucoup trop lògiques pour étre justes, et elles ont l’inconvénient grave de n’étre 
pas observées pour les meilleurs écrivains. 

<l’USÀTGE EST FIXE POUR UN CERTAIN NOMBRE DE VERBES, mais beaucoup d’entre eux hésltent. 

«La Bruyère disalt: 

Us ONT entrè en societé 

«Victor Hugo dit avec tout le monde aujourd’hui: 

4 Au moment oú la cardinal ÉTAIT ENTRÉ* 

«Montaigne dit quelque part: 

»J'aJ resté pluM’un an en Italle» 

*Et ailleurs: 

*La philosophle SERAIT restèe dins le fond d'un collège» 

«Alphonse Karr: 

»Non, la plult A TOMBÉ vers deux heures» 

«Et ailleurs: 

•Puis les nuages ont crevé et la pluie EST tombée par torrents» 

“Les contradictlons abondent ainsi non seulement d'un slècle a l’autre, d’un auteur à un autre auteur, mais d’une 
page à une autre page dans un méme livre. 

«II est vrai qu'on a voulu établir des dlstinctlons de sens eutre ces doubles formes. On a prétendu que: la pluie A 
tombi ne signifíait pas la méme chose que la pluie EST tombée. Ce sont là des subtilités démenties par l’usage. 

«On peut tou te fols constater dans la langue parlée deux tendances assez nettes. Le peuple ramène d’une façon 
générale: l.° les intransitifs, 2.° les réfléchis, à l’aussilianre avolr. II dit* J’AI VENU.j’Al TOMBÉ; etc., je m'Al TROMPÈ, je 
n’Ai COUPÉ. 

La premier de ces deux falts est d’autant plus remarquable qu’il est en opposition absolueavec la règlede l'anclen- 
ne langue». 

Respecte de l’italià, vetassf que mos diu, contestant a una consulta que II férem, l'eminent filòlech Dr. Quarnerlo: 

Milano, 30-X11-06 

Stimato amico, ecco quanto posso dirle intorno al quesito fatíomi: ESSERE come aussiliario, oltre che nel composti 
àelbt voce atttve e nel riflesstvi, e proprio dei verbi che esprimono una modificazione di stato , come PARERE, divenire, nas- 
cere, CRESCERE, DIMINUIRE, ecc., dei verbi che esprimono un cambiamento nello spazio, come andare, venire/restau 
CESSARE, CORRERE, OIACERE, ecc. Pero in alcunl di questi si può sostituire AVERE, come HO CAMINATO, HO CORSO, HO DI- 
MORATO, HO VISUTO, e parimente HO AB1TATO, HO SUDATO, e simili. C’è dunque la tendenza a sostituire AVERE ad 
SSSEREma SE SI BADA BENE É SOLO NEI VERBI CHE FACILMENTE POSSONO TRASFORMARSE IN FORMA 
TRANSITIVA O ALMENO ASSUMERE IL SENSO TRANSITI VO, come HO SUDATO (una camisia), HO CORSO {la strada). 
HO 1MPALLID1TO (il volto), ecc. Se altro le occorre, comandi. Buon anno! — Suo, Pie E. Guarnerio. 


Digitized by CnOOQle 



372 


dències contràries de la gent sense lletres, que n’esguerra tantes en matèria sintàctica. 
^No mos deym restauradors de la llengua catalana? jDonchs restauremli una cosa tan 
característica y tan caporal com es l’us de l’aussiliar ESSER! j Siguem consecuents amb 
el nom que duym, que sols dels consecuents es el triumf definitiu! jSols ells en son 
dignes! 


C. Concordansa del participi amb el terme d'acció 

Es un altre punt de discrepància completa entre la sintacsis catalana y castellana. 

Com ax& constituex el tema que sostenim dins el Congrés , respecte dels fonaments 
de dret y les conclusions mos remetem a lo que deym allà, y assí mos concretam a 
donarne les proves, que son un enfilall de cites de monuments de tots els sitgles y de 
totes les regions de la llengua, y les posam aboldronades per sitgles y per regions, 
donant primer els casos aont el participi va darrera m \ terme dacció, y llavò els casos 
aont va devant , concordant tant si va devant com si va derrera. 

SlTGLE X. 

Participi derrera: «...si penedenza ’n pren, | dis que Y a presa...» (Poema dc 
Boeci, v. 13, 14, ap. Bartsch, Chrest. col. 1). 

SlTGLE XI: 

PARTICIPI derrera: «... ai oreezas faytas ...» ( Confessió, ap, Bartsch, ib. col. 19); 
— «... pecaz | qu 'ai faiz e dis e cosiratz...» (id. ib.); — «... e la paraula qu’avet awi- 
da ...» (Sermó de la Cena, ib. col. 11); — «... Mas no 1 ha ges (gens) regoneguda ...» (Lle¬ 
genda tolosana, ap. Milà, 7. VI, p. 44). 

Participi devant: «...Andreas frater meus aura recobrada ipsa abatia...» (Docum. 
de 1050, del Comtat de Besalú, ap. Revue des Langues Romanes, T. III, p. 275); — 
< ...E cum ac presa la toala ...» (Sermó de la Çena, ap. Bartsch, C/tres. col. 8); — «...vos 
ai lavaz los pes (peus)...» (id. ib.); — «... cum ac receubuda la bucçlla, eissit s’en sem¬ 
pre...» (id. ib. col. 10). 


SlTGLE XII. 

Participi derrera: «...ja’l jorn que Yaja viza ...» {Bernat de Ventadom,ap. 
Bartsch, Chrest . col. 51); —«... s’al prim queus aic enqueza ...» (Guillem de Cabestany, 
ap. eund. col. 72);—«...eu /’ai ben coneguda ...» (Guiraut de Bomeil, ib. col. 97); — 
< Chanson ai comensada | que serà loing chantada» (Guillerfi de Bergadà, ap. Milà, T. 

VII, p. 59). 

Participi devant: «... an jurada lor vida ...» (Docum. de 1112, de l’arxiu del 
Vescomtat de Foix, ap. Hist. Gèn. de La?iguedoc , T. V., col. 837);—«Amaldz Bemard 
et Raymond sos filius an jurada al Vezcomte... lor vida ...» (Docum. de 1112, de Carca- 
sona, ap. Milà, Obras , T. FV, p. 114); — < ...e n 'aiperdutz mains dons ...» (Guillem de 
Cabestany, ap. Bartsch, ib. col. 71). 



Digitized by 


Google 



-.'W - 


— 373 ~ 


SlTGLE XIII. 

Catalunya: — Participi derrera: « Deus... la vostra amor... ha tant ajustada...» 
(Rey En Jaume I, Crònica , c. 146); — « ...los feyts Despanya los he vists... » (id. ib.); 

— «...les cledes que feytes hàuien...» (id. ib. c. 174); — «...nos les hauem bé deffendu- 
dcs... » (id. ib. c. 172.);—«...la paraula axí com la hauiem pensada...» (id. ib. c. 170.); 

— «...Un’ autra n ’a noirida | tan gen...» (Amadeu des-Escàs, ap. Milà, Trovad. p. 448); 
—«... las qu’ ie-ai mentengudes ...» (id. ib. p. 449); — «sai que Vauretz servida... » 
(id. ib. p. 442); — «en les quals aura sal mesa ...» (Docum. de 1298, del Rosselló, 
ap. Rev. des Lang. Rom. T. V., p. 101);— «...la part que presa hauran...* (id. ib. p. 98.); 

— «Te membra la pobresa \ que suferta hauràs... » (Serverí de Girona, ap. Milà, 
Trovad. p. 387). 

Participi devant: «...deu ben aver ezgardada et reconeguda la parladura de 
Lemosin...» (Ramon Vidal Besalú, Razós de trobar , edic. Guessard, p. 85;) — «...non 
puesc ges aver auzidas totas las paraulas del mon...» (id. ib. p. 86); — «...hauia dats 
c. milia sous... » (Rey En Jaume I, Cròn. c. 165); — «haurien passada aquesta vida... » 
(id. ib. pref.); — «aquel dia que preses hauria aquels diners...» (Docum. de 1296, del 
Rosselló, ap. Rev. des Lang. Rom. T. V, p. 92). 

Participi seguit d’un infinitiu: «...nengun homo... aja ... feytzs pausar peixés 
per vendre...» (Docum. de 1298, del Rosselló, ib. p. 101). 

Mallorca: — Participi derrera: «...la honor que Deu li ha dada...» (Bt. Ramón 
Lull, Livre de Cavayleria , edic. d’En M. Aguiló, fol. Vi); — «...la grada e la mercè 
que Deus m’ha feta (id. ib.); — «la vostra companya qui m’ha deshonrada , car m'han 
jaquida sola... E per qual raysó m’han donchs exoblidada...» (id. Obras Rimadas , edic. 
d’En G. Rosselló, p. 136); — «...tant fort mi has traballada per la pauca amor...» 
(id. ib.). 

Participi devant: — «...e qui m’ha donada tanta de pressura...» (id. ib.); — 
*...et ac entesa la regla... » (id. Libre del Orde de Cav. fol. VI); — «...Con hom ac aius- 
tada la pus nobla bistia...» (id. ib. fol. vil); — «...un gran rey... hac manades corts... » 
(id. ib. pròlech); — «Cant... hac dites aquestes paraules...» (id. Del Gentil\ pròlech); 

— «Cant lo sabi hac provades e significades al gentil les rahons...» (id. ib. 11 . I, arbr. 3 S , 
p. 42); — «...Deu... {h)a donada a home memòria... » (id. ib. 11 . III, a. xiv, p. 229); — 

1 ...l’home qui haurà feyta injuria o tort...» (id. ib. 11 . IV, a IX, p. 267); — «...en Vidal 
demargeno na feta demanda...» (Docum. de I300, de l’arxiu munic. de Pollensa, ap. 
M. Rotger, Historia de Pollensa , T. I, p. 13); — «...Blanquerna hac pausada la consera 
(coixí) de jus lo matalàs...» (Bt. Ramón Lull, Blanquerna , ap. Pere Vidal, Histoire de 
Perpignan, p. 235). 

Altres regions de la nostra llengua: — Participi derrera: — «...vostra 
venguda | nos (h)a nostra joia creguda... vos est cella qu’ai encobida...» (Romcms de 
Jauffre , ap. Bruce Whyte, Hist. des Lang. Rom. T. II, p. 343); — «...mon romanz ni 
mos ditz car non los hay escritz...» (R. Ferrant, provensal, ap. Milà, Obras, T. IV, p. 120). 

Participi d'Èvant: — «...el rei d’Aragon l’avia faita si laida felo?iia...» (Biografia 
d’En Bertràn de Born, ap. Milà, Trovad. P. II. a. 4, nota 13); — «E quant hagueren 
vista la visió e sabuda Yesplanació...» (R. Ferrand, Legenda de St. Honorat , ap. Bruce 
Whyte, ib. p. 508); — «...com ells haguessen sercada la selva...» (id. ib. p. 411); — 


Digitized by UiOOQLe 



374 


«... hagués pervertida tota la terra...» (id. ib. p. 406); — «...avia dichas grans lauzors ...* 
(Matfre Armengau, ap. Bartsch. Cfwest. col. 315); — «...ai faita la falhensa...» (Comte 
de Foix contra en Pere III, ap. Milà, t. VI, p. 65). 

Participi seguit inmediatament d’un infinitiu: «...la il agués faita far ...» 
(Biografia d’En Bertràn de Born, ap. Milà, ib.). 

Sitgle XIV. 

Catalunya: — Participi derrera: — «...les dites Francheses , llibertats e bons 
usos havem jurades...» (Docum. del rey En Pere IV, any 1368, ap. A. Moll, Ordina- 
cions del regnç de Mallorca , p. 147); — «...el ?nonge e lermità que *1 prior... havia 
trameses a Tolosa...» (Letra del rey En Joan I a la reyna, ap. Verdaguer* Sta. Eularia, 
p. 64); — < ...les hi havia fetes tan belles e tan bones...» (Fr. Francesch Eximenis, Lo 
Crestià, 11 . I, ap. Dr. Torres y Bages, La Tradició Catalana, p. 467); — «...les dons 
naturals que hauien de Deu reebuts...» (id. ib.). 

Participi devant: — «...et havets destruits la ciutat et els lochs de nostre feu...? 
(En Pere IV a n-En Jaume III de Mallorca, Col·lecció Diplomàtica d’En Bofarull, 
T. XXX, p. 276):— «...Havem comeses plenament nostres veus...» (Docum. de 1384, 
dat a Montsó, ap. M. Rotger, Historia de Pollensa , T. ï, Apend. p. xxvm); — «...lo 
molt alt... en Pere (iv) haja tramesa una letra ...» (id. ib.); — «...ha hauda prou febra...- 
(Letra d’En Joan I a la reyna, ap. Verdaguer, Sta. Eulalia , p. 64); — «...havem ubcrtes 
les letres...» (id. ib.): — «...nos hauem fets alguns dubtes ...» (id. ib.);—«...qui havia 
dites alcunes deshonestes e leges paraules...', per çò com havia robada una torra ...> 
(Manual de Novells Ardits , any 1390, T. I, p. 8); — «...han fetes obres virtuoses...- 
(Fr. Eximenis, ap. Dr. Torres y Bages, Tradició Catalana , p. 479); — «... Deu ha 
ordenada la nostra llengua...» (id. ib. p. 490). 1 

Participi seguit inmediatament d’un infinitiu: — «...hauran fets enjoncar... 
els carrers...» (Lletra del rey En Joan I a la reyna, ap. Verdaguer, ib. p. 63); — «...havem* 
li feta donar cambra...» (id. ib. p. 64); — «...Tots los cinch senys ha Deus vòlguts crear... ? 
(Troba d’un manuscrit català, del s. XIV, de la Bibliotheque Royale , num. 7699, 
ap. Bruce Whyte, Hist. des Lang. Rom. T. II, p. 445); — «...com aquel labor e despe¬ 
ses havien durant XV dies, que’ls sarrahins no’ls havien poguts embargar...» (Marsili, 
CrÒ 7 iica , L. II, p. 27); 

València. — Participi derrera: — «...per alcunes visions que jueus,., havien 
haudes...» (Carta dels Jurats de València de 1391, ap. Villanueva, Viaje Literario , 
T. I, p. 183); — «... la qual (crismera) ans de dinai haventla lexada buida... Com lay 
avien mesa en aquell instant...» (id. ib. p. 182); — «...tots mos secrets | hagué'ls 
retrets...» (J. Roig, Libre de les dones , edic. de Barcelona, 1865, 11 . I, p. 37); — «.. el 
qui los ha tals adobats... que ’ls haveu així trets de compàs...» (Moss. Jordi de St. Jordi, 
Debat etitre 'ls ulls etc., p. 5). 

Participi devant; «...qu’han mudades | forges al or...» (J. Roig ib. p. 8); — 
«hachse jugades | les joyes sues» (id. ib. p. 17); — « desconeguda haguí la casa » (id. ib., 
p. 14); — «...auia dexada del tot vuida la crismera nova...» (Carta dels 7 urats de Va¬ 
lència de 1391, ap. Villanueva, ib. p. 181); — «...auien apartades estorades crismercs 
velles de estany...» (id. ib.). 


Digitized by 


Google 



375 


Mallorca: Participi derrera: «...aquelles provisions que ns han aparegudes. ..» 
(Carta de 1362 dels Jurats de Mallorca, ap. Quadrado, Islas Baleares, p. 617); — 
...lo qual nos hauia aquella (ballesta) prestada ...» (Docum. de 1359, de l’antiga uni¬ 
versitat (municipi) de Mallorca, ap. Boletin de la Arqueològica Luliana (Palma) T. VII, 

89); — «...males albergínies e en mal punt les havien menjades ...» (Docum. de 1328, 
de l’arxhi de l’Audiencia de Mallorca, dalt el mateix Boletin , T. IV, p. 34); — «...que 
los dits jueus los (deutes) han alongats ...» (Doc. de 1346, de la Cúria de la Govern del 
Regne <je Mall. ib. T, VII. p. 39), — «...les coses que comprades han...» (Doc. de 1392, 
ib. T. VII, p. 394). 

\ Participi DEVANT: «...han comprades altres coses ...» (Doc. de 1392, de la Cúria 
| de la Gov. del Regne de Menorca, ap. Bol. de la Arq. Lul. T. VII, p. 394); — «...tot¬ 
hom... qui hage tretes alcunes robes ...» (Doc. de 1385, ib. T. IX. p. 121); — «...hagen 
allegades rahons ...» (Doc. de 1392, ib. T. VII. p. 394; — «...lo senyor Rey haic a nos 
| tramesa letre sua...» (Doc. de 1346, de la Cur. de la Gov. del R. de Mall. ib. T. VIII, 
l p. 39); — «...nos ha ffeta fe de la compra...» (Doc. de 1347, ib. p. 40); — «...ha com- 
[ prades tres cases... (Doc. de 1392, de la Cúria de la Gov. del R. de Mall. ib. T. VII. 

| P- 394 ). 

[ Participi seguit immediatament d'un infinitiu: «...perçò no laja poguda levar 
| (la sisa) en lo dit any...» (id. ib.); — «...navem feta liurar carta pública...» (Carta d’En 
Jaume III de Mallorca a n'En Pere IV d’Aragó, ap. Bofarull, Col·lecció Diplomàtica , 
[ T.XXX, p. 293). 

Altres regions de la nostra llengua: — Participi devant:— «...home 
mut fonch escobat, quar avie rauvats verrols ...» (Inventari de l’arxiu de la comuna 
clausura de Montpeller, any 1377, ap. Revue des Lang. Rom., T. III, p. 154); — «...quar 
avia traspassada la dicha palissada...» (id. ib. p. 166); — «...nos... havem reseuputs 
(rebuts) X- s. (sous)...» (Docum. de 1374, d’Alais, ap. Rev. des Lang. Rotn. T. IV 
P- 403 ); — 

Participi derrera: — «..Jos quals (sous) nos aviam legats en son dernier testa¬ 
ment...* (id. ib.). 

SlTGLE XV. 

Catalunya: — Participi derrera: — «...aquella glòria que ell havia perduda ...» 
(Moss. G. Serra, Genesi d'Escriptura, p. 5);— «...les objeccions que m’has fetes ...» 
(B. Metge, Lo Sompni , Uibr. IV);— «...les paraules que dites ha...» (Marsili, Crònica, 11 . II, 
c. viii); — « ...les quals los antichs havien apellades Balears...» (id. ib. c. I); — «...aytal 
yla... la qual Deus... ha establida e ordmada...» (id. ib. c. II): — «...per gracia de Deu 
. les havia vensuts...» (Manual de Novells Ardits, T. I, p. 162, 7 juliol de 1409); — 
d -una galea que Moss. Torrelles... havia armada...» (id. ib.). 

Participi DEVANT: «...haja dictats libres... Li hagué celebrades sollempnes exe- 
quies...» (Bernat Metge. Sompni, llibr. IV); — «...si hauia morts alcuns homes...» ( Recull 
■ d'Eximplis , p. 4); — «...si havia cremada alcuna sgleya...» (id. ib.); — «...Vos haja do¬ 
nada la yla de Mallorca...» (Marsili, Crònica, llibr. II, c. vi); — «...li havien comanada 
paraula de respondre...» (id. ib.) — «...per haver après subjugada l'Àfrica...» (Moss. B. 
Boades, Fcyts d'armes de Catalunya, c. II);— ...e havia haguts de grans feyts...» 
(id. ib. c. III);—«...havia destruida la lur ciutat..., > (id. ib. p. 9); — «Pus cremades 


Digitized by UiOOQLe 




376 


maveu (m’haveu) brumes...y> (Cansó de Perpinyà de la i. a mitat del XV, ap P. Vidal, 
Hist. de la tnlle de Perp. p. 36c); — «...lo senyor Rey na demanats los embaxadors ... 
(Docum. de 1452, del Sindich de Barcelona, ap. Bol. de la Arqu. Lul. T. IX, p. 279); 

— «...Deu li havia donada corporal bellesa ...» (Curial e Guelfa , 11 , I, C. I); — «si hauràn 
rebudes tantes quantitats ...» (Man. de Nov. Ardits , T. III, p. 160, any 1499. 

Participi seguit inmediatament d’un infinitiu: — «...haguesen feyta rebellar 
gran partida de la terra...» (Moss. Boades, ib. c. II)— «...nois hagueren poscuts ben 
senyorejar ...» (id. ib. p. 6). 

València: — Participi derrera: — «...lagent que lay l’han scarnida ...» (Moss. 
Febrer, ap. Milà, Obras , T. III, Poetes Lyriques catalans, p. 470); — «...Aquell queame 
nom ha morta ...» ( Tirant lo blanch , T. III, cap. CXCVlll); — «...la bellea que fortuna 
ma (m’ha) comanada...» (id. ib. cap. cxciv); — «...fins part haja elegida ...» (Ausies 
March, Cant. II); — fins un vent /’ha jequida ...» (id. ib.); — «...per fer singulars dones \ 
fetes n’ha assats molts sabies...» (id. Cants d’amor, XI); — «als que no us hauràn 
vista | res no hi valdrà...» (id. ib.). 

Participi devant: — «...natura (h) a mesa | gentils faisós (gentil faisó)...» (Moss. 
Febrer, Si’n la mon fos , ap. Milà, Obras , T. III, Poet. lyr. cat. p. 467); — «...Satanàs 
fals hauia bastida \ cella caysó (ocasió)...'» (id. ib. p. 470); — «...aprés que hagué posats 
los gats , anassen de la cambra...» ( Tiran , T. III, cap. ccv); — «...puix la donzella me 
ha rompuda la fe...'» (id. C. 194); — «...^qui ha posats allí aquells mals de gats:... 
(id. C. 205); — «pensà... no li hagués feta alguna letra ...» (id. ib. cap. CCXXVll); —Mos 
ulls d'açò han feta la bugada ...» (Ausias March, Cants , IV). 

Participi seguit inmediament d’un infinitiu: — «...la clau qiiem he feta do¬ 
nar...» (id. ib.). 

Mallorca: — Participi derrera: — «...e aquells, estatuts e ordinacions... hajen 
presentades... E aquelles ha regonegudes, e examinades e vistes ...» (Docum. de 1413, ap. 
Moll, Ordinacions del regne de Mallorques , p. 2); — «e si alcunes proves haurà dades... 
(Docum. de 1439, ib. p. 53); — «...los dits quatre moros qu’han amenats ...» (Docum. 
de 1417, de la Cort Reyal de Pollensa, ap. Bol. de la Arq. Lul. T. VII, p. 392-93; — 
«...altres... armes havien preses ho furtades...* (id. ib.). 

Participi devant:—«... hajan fets certs -estatuts...» (Docum. de 1413, ap. Moll, 
Ordin. del R. de Mall. p. 2); — «...han feta instancia e requesta...» (Docum. de 1433• 
ib. p. 123); — «...hajan ordonats entre ells los capítols ...» (Libr. Extraord. de 1404-1405 
de la Cur. de la Gov. del R. de Mall. ap. Bol. de la Arqu. Lul. T. VII, p. 408);—«...ha¬ 
vien... furtada una barca. ..»(Docum. de 1417 de la Cort Reyal de Pollensa, ib. p, 392K 

— «...havien... trencada la tencadura ...» (id. ib.); — «...han fetes... cascú moltes ofertes e 
prometenses ...» (Determ. del Gran y Gen. Concell de l’Univ. de Mall., 8 abril de 1478, 
ib. p. 423); — «...haviam ofertes... XXVI botes de vi...» (Arxiu Gen. Hist. de Mall. Lletres 
missives de 481-82, p. 416. 

SlTGLE XVI. 

Catalunya: — Participi derrera: — «...totes les coses que ell havifc creades...? 
(Tomich, Crònica C. I); — «...com los hi hac mesos ...» (id. ib.); — «...los havien ajustats 
en dita sala...» (Actes dels Jurats de Sta. Coloma de Queralt, de 1571, ap. Moss. Segu¬ 
ra, Hist. de Sta. Coloma de Quer. C. XXXV, p. 145); — «...y ves quina elecció havie feta ...» 


Digitized by UiOOQLe 



377 


(id. ib.); — «...la divina magestat... victorià havia donada...» [Man. de Nov. Ard. t. V, 
p. 138, any 1573); — «...don Joan... /’ha tomada a son rey...» (id. ib.); — «...lo rey... 
/’havia presa (la ciutat de Tunis)...» (id. ib). 

Participi devant : — «...havent ja aparellats... los obrers... los llochs condecents...» 
[Manual de Nov. Ard . t. V, p. 137, any 1572); — «...havent fetes altres disolucions ...» 
(id. ib. p. 141» any 1573); — «...los fossers,.. hagen tenguda una barbara pratiga ...» 
(id. ib. p. 142); — «...don Joan... havia presa la ciutat ...» (id. ib. p. 145); — «...e com lo 
Emperador hagué hoyda la Rey na...» (Tomic, Crònica, c. XXII); — «...hauer acabades 
les coses ...» (id. ib. C. I); — «...hagués rebudes les letres ...» (id. ib. C. xxv); — «...e ha- 
guessen cremats los hermitatges e morts los VII hermitans ...» (id. ib. e. xxil); — «...ha 
doses... les corts de Monçó...» (Martí de Iuarra, de 1534, Epis. Histories e conquestes ); 

— «...hauem posades algunes vigílies ...» (id. ib. p. vi). 

Participi seguit d’un infinitiu: — .«...hagué acabada de conquistar la terra...» 
(Tomic ib. C. XXV); — «...la dita roba no haguessen poguda presentar ...» ( Libre de con¬ 
solat dels fets marítims , C. 252); — «...lay havien viste metre ...» (id. C. 257). 

València: — Participi derrera: — «...lo'coronista queus d nfellonits...» (Moss. 
Gaçull, Brama dels llauradors , p. 5). 

Alguer de Sardenya: — Participi derrera: — «...la qual victorià haventla 
conscguda de mans de... Deu...» (Relació de l’atach dels francesos a Alguer l’any 1412, 
ap. Milà, Obras, t. III, p. 549); — «...per haverla lliurada en tal dia...» (id. ib.); — «...la 
bandera haveu deixada...» (Cobles sobre’l metex atack, ib.); — «... França , França 
hauen cridada...» (id. ib.). 

Participi/DEVANT: — «...los enimichs havien entrada la terra...» (Relació de l’atach 
dels francesos contra Alguer ut supra ib.); — «...haventli fetes gràcies...» (id. ib.); — 
-Escalada la aueu sens falla» ( Cobles sobre ’l metex atach dels francesos, ib.); — «de¬ 
fensada nos han la terra...» (id. ib.); — «y tolta li han la testa...» (id. ib.). 

Mallorca: — Participi derrera: — «...los quals (orgues) ha donats al spital...» 
(Docum. de 1518, ap. Bol. de la Arqu. Lul. t. VII, p. 423); — «Al qui milloria haura 
obtinguda...» (A. Massot, Cartell de 1592, ap. Bover, Bibliot. de Escr. Bal. t. I, p. 475); 

— «...gran mercè m’han feta...» (id. ib. p. 476); — "...qui millor obre haurà compilada...» 
(id. ib.); — «...per no hauer les proposades llegítimes...» ( Noves Ordin. de /’ Audiència de 
Mall. de 1576, a P- Moll. Ordin. del R. de Mall., p. 199); — «... negligència... no he 
ustída...» (Docum. de 1572, ap. M. Rotger, Hist. de Poll. t. II, append. p. CXLi); — 
-...quants privilegis han concedits los reys...» (Determ. de l’Univers, de Mallorca, 1573, 
ap Bol. de la Arq. Lul. t. VII, p. 311.) 

Participi devant: — ...la part... haurà obtinguda sentencia... » [Nov. Ord. de l'Aud. 
de Mall. ib. p. 186); — «...haveu fets molts llibres...» (A. Massot, ib. p. 477); — ...he 
aportada la lite e causa...» (Docum. de 1572, del plet de les monges del Puig de Pollen- 
sa, ap. M. Rotger, Hist. de Poll. t. II, apend. p. cl...); — «...la congregació... havia 
pyavades les monges...» (id. ib. p. CXLli); — ...hauia dada altra sentencia...» (id. ib.); — 
...lo cardinal... se auia tirada la causa...» (id. ib. p. CXLIII); — «...Antoni Company... 
'to. seguida la Germania... » [Informacions sobre la Germania a Mallorca, núm. 791); — 
8 —ell... li havia ficada la visarma per lo cors...» (ib. num. 744). — «...y quant hagueren 
ofegats los set demandats...» (ib. num. 747.). 


15 


L 


Digitized by 


Google 



378 


SlTGLE XVII. 

Catalunya: —Participi derrera: «...resolució que... dit consçll... havia presa...> 
[Llibre de Consells de Sta. Coloma de Queralt, 1653, ap. Segura, Hist. de Sta. Coloma 
de Quer. C. XXV, p. 108); — «...poca cortesia que los frares... havien tinguda ...» [Ma¬ 
nual de Nov. Ard. t. IX, anys 1609-1619, p. 2);—«...per la gran correspondència que ab 
ell havien tinguda ...» (id. ib. p. 22); — «...la mercè que sa Sria. Illma. los havia oferta ...5 
(id. ib. p. 32). 

Participi DEVANT: «...lo comanador... havia feta quexa...» [Llibre de Consells de 
Sta. Coloma de Queralt, 13 agost, 1653, ap. Segura, ib., p. 107); — «...los frares han 
cantada un* missa. .» (id. ib. p. 108); — «...hauien vista y llegida dita informació...^ 
[Man. de Nov. Ard. t. IX, p. 26, any 1610); — «...los Concellers... havent rebuda... una 
carta ...» (id. ib. p. 20); — «...en haver tocada dita hora ...» (ib. id. p. 22); — «...aprés de 
haver fetes... les... prosessons...» (Docum. de 1624, ap. Segura, ib. p. 216). 

Participi SEGUIT DTNFiNiTlU: % «...la qual tapia dits consellers... havia feta derro¬ 
car ...» [Manual de Nov. Ard. t. IX, p. 6, any 1609). 

Mallorca: — Participi derrera: «...los grans treballs que li havian ocasionats...^ 
(Dr. G. Mesquida, Vida de Sor Anna Maria delSS. Sagr. anys 1690-92, c. XI, n. 76); 

— «...les havia guahades y posades en el camí...» (id. ib. n. 81); — ...la havian observa¬ 
da molts...» (id. ib. n. 86); — «...la qual jo he composta...» (codicil del Dr. Binimelis, 
historiador de Mallorca, 22 juny, 1612, ap. Bol. de la Arqu. Lul. t. VII. p. 115). 

Participi devant: «...en que ha tinguda sempre particular devoció...» (Dr. G. Mes¬ 
quida, ib. n. 83); — «los Jurats... confessen haver rebuts aquells (llibres)...» [Libr. hx- 
traord. dels Jurats , anys 1648-50, ap. Bol. de la Arqu. Lul. t. VII, p. 118); — «...aprés 
de haver donada pau...» (Docum. de 1609, ap. M. Rotger, Hist. de Poll. t. II, p. 77); 

— ...y havent rebuda... diligent informació...» (id. ib.); — «...ha portada una letra...* 
(Arxiu Munic, de Sta. Margalida, Libr. d'adjunt, de 1637-1654, ap. M. Rotger, Nues- 
tra Sehora de la Saluddelpueblo de Maria , p. 22); — «...les presentsproveides havem...* 
(Docum. de 1612, ap. eund. Hist. de Poll. t. II, p. 78); — «...perque no se ha tenguda 
plena noticia...» (Docum. de 1609, ib. p. 77). 

SlTGLE XVI) I. 

Catalunya:—Participi derrera: «...mon Fill me ha elegida...» [Exercici del 
christia per lo Rt. Joseph Ullastre, estampat a ca’n Joan Dorca de Vich, p. 237, Goigs 
de Nostra Senyora del Roser)\ — «...més que tots la he sentida...» (id. ib.); — «...ells la 
han fundada ...» (id. ib. p. 236); — «...me han adolorida...» (id. ib. p. 238). 

Participi devant: «...havent (els Jurats) rebuda una carta...» (Actes del consell de 
Sta. Coloma de Queralt, 9 setembre de 1705, ap. Segura, Hist. de Sta. Col. de Quer. 
Lxvn, p. 284). 

Mallorca: Participi derrera: «...de les ofenses que haveu comeses...» [Rituale 
Mayoricense, edic. de 1725, p. 90); — «... las demés cosas las ha criadas...» (id. edic. de 
1747, Declar. del Credo , p. 17); — «...es menester haver la presa...» (id. Declar. dels 
Man. de la Igl. p. 27); — «...per no haver los coneguts...» (id. Declar. dels set Sagr. p. 
30); — «...las misses qu’hauràn pagades...» [Chdinacions del Bisbe de Mallorca, Fr. 
Ant. de la Portilla, per l’esglèsia de Sóller, 3 octubre de 1704, ap. J. Ruílàn, Historia 


Digitized by CiOOQLe 



379 


de Sóller , Palma, 1875-76, t. II, apend. 17, p. 888); — «... las obras pias hauran de xa - 
des [Edicte del Bisbe de Mallorca, de 1754, ib. apend. 21 p. 921); — «...carta m’heu 
feta ...» (J. Togores, poesia, ap. Bover, /?/#/. i?<z/, t. II, p. 442); — «...qualque 

punxa heus ha aficada ...» (G. Roca, Píramo y Tisbe , ap. eund. ib. p. 278); — «...los 
cuyners per aguiar los bastants no he trobats; tots los convents he cercats ...» (S. Gelabert, 
a. Tià de sa Real , de Manacor, Mosson Pitja ap. Contarelles dEn Jordi des Recó , 
Palma, 1885, Ses Matanses, p. 43). 

Participi devant: «...ha criadas totes les coscs...» ( Rit. Mayor. edic. de 1747, 
Declar. del Credo , p. 17); — «...el qui ha llevada la fama a son pròxim»... (id. Declar. 
delsVeu Man. p. 23); — «...y han obteza la llicencia ...» [Edicte del Bisbe de Mall. de 
1754, n. 39. ap. Rullàn, ib. t. II, p. 928); — «hajen (algunes persones) guardats alguns 
dissaptes ...» (Edicte del Trib. de l’Inquisició, de 1735, ap. Rullàn, ib. p. 964); — «...o 
que hagen degollats animals ...» (id. ib.); — que hagen menjada carn ...» (id. ib.); — hajen 
fets alguns ritus ...» (id. ib. p. 966); — «...si haguessen guardats los divenres ...» (id. ib.); 

— «...havem presa informació ...» [Actes del Consell de Sóller, de Mallorca, 8 de setem¬ 
bre de 1723, ap. Rullàn. ib. t. I, c. XV § 7, p. 668); — «...fins hajen tomada dita canti- 
dat » [Actes del Consell de Sóller, 3 gener de 1717, ap. Rullàn, ib. t. II, Secc. Relig. 
c. I, § IV, p. 241); — «...qui us ha llevada la vostra estimada vida ...» (G. Roca, Píramo 
v Tisbe , ap. Bover, Bibl. de Escr. Bal. t. II, p. 278). 

SlTGLES XIX Y XX. 

Catalunya—Participi derrera: «...després que’l sol les ha besades ...»(J. Rubió 
y Ors, Lo Gayter del Llobregat, edic. poligl. Barcelona, 1888-1902, t. II, Trova , p. 38); 

— «...tal dit xa \ me la has robada ...» (id. ib. La Rival de les flors, p. 152); — «...La 
corona... | no me la han do?iada pas» (Víctor Balaguer, Les cinch diades damor); — 
«...lluytant me /'he guanyada...» (id. ib.); — «La Patria... | que... haveu salvada...» 

(Moss. Collell, Lo Somatent); — «. la llengua qu’ hem salvada .» (id. Discurs 

dels Jochs Florals de Lleyda, 1899); — «...nostra Indústria.... | l’han ferida ...» (Fran- 
cesch Mateu, Pobre Patria );— «.... ningú les ha arrencades....» (id. La Patria); — ens 

/’ha donada Deu...» id. ib.); — «. les ha preses en sos brassos.» (Moss. Verdaguer, 

Dietari d un pelegrí, p. 94); — «. fortalesa | que.... lo sarrahí no ha presa .» (id. 

Canigó, p. 60); — «...be massa /’has desclosa | ta ànima...» (id. ib. p. 52); — «...tes 
cordes he trencades ...» (id. Caritat, p. 16); — «...la nit (Jesús) ha passada ...» (id. Naza- 
reth , p. 55); — «...la corona... que vos han texida ...» (id. Sta Eularia , Preí.); «...una rosa 
que’ls meus (llabis) han desclosa ...» (id. Bethlem, p. 39); — «...la carrera... haverla 
exercida ...» (R. N. Comes, Almanach català, de 1900, p. 19); — «...y /’ha encisada un 
monarca...» (Camps y Fabrés, Los tres suspirs de Carpa); — «...al mitj del cor /’ha flet- 
jada...» (id. ib.)— «...la llengua li han arrancada ...» (id. ib.); — «...la resposta que li han 
feta...» (Verdaguer y Callis, Veu de Catalunya, any VIII, p. 374); — «...el que /’ha vista 
de dia...» (J. Massó y Torrents, Croquis Pirene?ics , p. 8); — «...alguna lley ortogràfica... 
íheadoptada...» (P. J. Nonell, Anàl. MorfoL p. vil); — «...les haurien escrites...» (id. Estu¬ 
dis Gramaticals , p. 18); — «...dels escrits, que’ns han tramesos...» id. [Anàl. Pon. Ort. y p. 
44 );— «...tota la nit l’he cridada...» (J. Maragall, Catalonia , 2. a èpoc., num. 1); — « ..les 
monjes...» /'havien soterrada...» (id. ib.); — «...la hi he contada...» (Del Bosch, Lo Sega¬ 
dor , p. 67); — «havent/tf-y ja donada...» (A. Bulbena, Raconet, p. 14); — «Madastra ’ns 


/■ 


Digitized by CiOOQle 









38o 


han donada ...» (A. de Quintana, Jaume lo desditxat ); — «...poesies que havia tretes ...» 
(J. Delpont, Le Journal, fascicle 33, Perpinyà 1899); — «...\es faules qu’havia triades...* 
(id. ib.); — «lo cor ab que Fha estimada ...» (C. Viada y Lluch, Calendari Català de 
1898, p. 167); — «...ne ha vistes tantes...» (Moss. G. Soler, Missatger del S. C. de J. 
any VII, p. 203); — «...la gracia als qui l’han perduda ...» (Moss. Rigualt, Lo devot català, 
p. 33)í — «...errades que ’ns hem partides ab els caixistes...» (Moss. Grandia, Gram . 
Etim. Pròlech); — «...fins ara no les havem vistes ...» (Milà, Obras, t. III, Anttchs Poetes 
Cat. p. 163); — «...los documents... los havem presos de Torres Amat» (id. ib. p. 155 in 
nota). 

Participi devant: «...En Jaume... ha trobada la llibertat ...» (A. de Quintana, 
Jaume lo desditxat );— «...lo Pastoret qu’ha perduda rovella...» (Moss. Verdaguer, Beth- 
lem , p. 48); — «...L’Infant ha desclosos | sos ulls ...» (id. ib. p. 81); — «...li ha presa la 

mida .» (id. ib. p. 54); — «.Deu vos ha dada madona Sta. Eularia .* (id. Sta. 

Eularia, Pref.); —■ « n’havia escrites les darreres estrofes ...» (id. ib.);— «^No he feta 

am vos contra Almanzor la guerra .» (id. Canigó, cant I); — «.los hagués con¬ 
cedida la inmortalitat .» (id. Dietari d'un pelegrí, p. 98); — «D’algun aligot de 

mar | rebuda haurà falconada ...» (id. Monserrat, p. 25); — «...ha apresa | del serafí... 
la sabiesa ...» (id. Calendari Català de 1899, p. 48); — «...he llegides y seguidament sa¬ 
bor ejades. .. les Contarelles ...» (J. Pepratx, carta de 30 de mars de 1886); — «Si t’han 
presa la corona ...» (Fr. Mateu, Poesies, p. 229); — «la ha distribuida en diferents mem¬ 
bres...» (Dr. Torres y Bages, Pastoral dEntrada a la diòcesi de Vich, p. 73); — «...hem 
adoptada la segona manera...» (P. J. Nonell, Estudis Gramaticals, p. 18); — «...sols ha 
servades y reproduides... ab fidelitat les impressions ...» (Mariàn Vayreda, Re corts de la 
derrera carlinada, dalt La Veu de Catalunya, any VIII, p. 376); — «...heu descubertes 
y pregonades les riqueses ...» (Joan Poblet, A VOrfeó Català ); — «...he feta Tesposició...^ 
(Moss. Grandia, Gram. Etim. Pròlech); — «...he cercades rakons ineludibles ...» (id. ib.); 
— «...he pref ertes les doctrines a tot...» (id. ib.). 

Participi SEGUIT d’un infinitiu: «...Donchs jo l’he vista nàixer...» (Moss. Ver¬ 
daguer, Canigó, cant VI.). 

València— Participi derrera: Posam aquí frases que recullírem dins les di¬ 
ferents regions del reyne de València durant les escursions filològiques que hi férem: 
«...la casa l’han venua (venuda)...» (Elx); — «.../’ha vista ell...» (Santa Pola); — «... Els 
ha fetes...* (Novelda); — «.../’han robà (robada)...» (Monòvar); — «...no /’han duta (duy- 
ta)...> (Biar); — «...Jo /’ he cumplida...* (Xixona);— «...me s’ha olvidade...* (Alacant); — 
«.../’han posà (posada) y /’han pagà (pagada)...» (Verger); — «L’ha deixà (deixada) en 
terra...» (Oliva); — «...no /’ha vista ...» (Alcoy); — «Jo no /’ha sentida...* (Xàtiva); — «Se 
r ha presa per Patrona...» (Cocentanya); — «No les han vistes...* (Benifallim); — «...una 
baca /'ha treta...* (València); — «La mare? L ha vista...* (Simat de Valldigna); — «h’es 
plicació que li hay feta...* (Vilarreal); — *...les han usaes (usades)...» (Castelló de la Pla¬ 
na); — «.../’ha llegida...* (Alcalà de Xisbert); — «...ma germana ^l’has vista?...* (More¬ 
lla); — «...no /’havien rellevada...* (Calaceyt). 

Mallorca.—Participi derrera: «...Quant temps fa que no fhe vista...* (M. 
Aguiló, Recorts de jovenesa y p. 43); — «Si am los ulls /’haguessen vista, | tots l’hau¬ 
rien adorada ...» (id. ib. p. n); — «...quines mans... /’han ferida?...* (G. Forteza, A la 
Verge, ap. Flors de Mall. p. 242); — «...gallarda eus he vista...» (V. Penya, Any or ans 
ib. p. 252); — «...qui /’hagués vista...* (T. Aguiló, Eld'Octubre, ib. p. 282); — «...tres 


Digitized by 


Google 










lansades he rebudes ...» (id. ib. p. 290); — *...enterbolides les han...* (P. d’A. Penya, Lo 
palau encantat , ib. p. 374); — «... com si /'hagués duyta ja...» (id. Una fulla seca, ap. 
Bover, Bibl. de Escr. Bal. t. II, p. 92); — «la vida n’han recobrada ...» (R. Picó, Cana- 
muntsy Canavalls, ap. Flors de Mallorca , p. 398); — «...alguns la vista han alsada...» 
(id. ib. p. 402); — «la mortalla te n’han feta ...» (id. Suspirs, ib. p. 444); — «...y /’he cri¬ 
dada ab mes llàgrimes...* (G. Rosselló, La Torre del misteri , ib. p. 50); — «los qui 
s'hertnosura ha vista...* (id. Lo castell de V armonia, ib. p. 10); — «...la sort que/’ha 
tocada* (M. Obrador, La mal casada , ib. p. 578); — «t’haguessen tancada monja» (id.) 
ib.);— «/’he vista llavors...» (Jaume Sanxo, Anyoransa , ib. p. 640); — «...aquell que... 
/'haurà escoltada...* (M. V. Amer, Calendari Català de 1899, p. 72); — «May /'havia 
trobada tan alegre...» (G. Maura, Aygoforts , p. 33); — «... tempestats.., qu’havia lletgi- 
des... a ses novelles...» (id. ib.); — «...per molta que n’hagués tenguda ...» (id. ib.);— 
«...la Seu qu’hem contrafeta ...» (T. Forteza, Poesies , p. 44); — «.../’he estimada en esta 
vida...» (B. Ferrà, Comedies y Poesies , p. 42); — «...a mi us han encaminades..,* (id. ib. 
p. 24); — «...les comedies... les he escrites ...» (id. ib. Pròl.); — t...ja w’heu sentida ...» 
(Moss. Costa y Llobera, Tradicions y Fantasies , p. 45); — t...la maravella qu’han 
vista ...» (id. ib. p. 39); — «...les ales t’han fermades*... (Moss. J. Guiraud, Poesies , p. 23); 

— «...sa calma qu’havia perduda...* (M. dels S. Oliver, La Roqueta , 2. a època, n. 282); 

— «...mil pintures... qu’han vistes...* (G. Alomar, ib. n. 291); — «.../’havia sentida...* El 
sen Tomeu , ib. n. 286); — «s’enamorat l’ha enganada*... ( Fel de la terra, ib.); — «el 
gimnasta /’ha seguida...* (Calabruix, ib. n. 290); — «...després d’haver /^pensats y re- 
pensats...* {Tinoca, ib.); — «...el sol l’ha pansida ...» (foan de Passatemps, ib. n. 289); 

— «...les paraules qu’he preses per tema...» (Bonav. Barceló, sermó de Lluch de 1899, 
p. 7); — «...de totes ses ilusions... cap n’hi ha haguda...* (Ramón Obrador, Almanach 
del Pagès Mallorquí de 1900, p. 87); — «...disminució també n’havia esperimentada 
Artà...» (Mossèn M. Gayà, Mallorca , t. I, p. 472); — «el sol ja les ha copades...* (M. a 
A. a Salvà, L y Estiu)] — «Lo deu Vulcà de l’ànima fent presa | l’havia transportada a son 
desterro...» (J. Ll. Estelrich, Carta a n-En M. Costa); — «...tu que la bella | natura ab 
art de místich has entesa* (id. ib.). 

PARTICIPI DEVANT: «y li ha feta feredat...* (T. Aguiló, L'ombra, ap. Flors de Ma¬ 
llorca ,, p. 316); — «...ha perduda Maylòrques...* (P. de A. Penya, Lo palau encantat , ib. 
p. 374); — «Jo t’he traçada la via* (R. Picó, Suspirs, ib. p. 454); — «...he vista la floí ...» 
(Jaume Sanxo, Anyoransa , ib. p. 640); — «...no aturà que... ja hagués vista sa sogra ...» 
(G. Maura, Aygoforts , p. 35); — «...los arbres ja han treta fulla...* (M. a A. a Salvà, Bones 
festes); — «...ab son espòs ha perduda la vida...* (T. Forteza, Poesies , p. 51); — «les 
flors... han espargida | per tot sacra llavor...* (id. ib. p. 75); — «prest hagué feta- desas¬ 
trosa via...* (Moss. Costa y Llobera, Tradic. y Fant. p. 86); — «la verge... qu’ha des¬ 
closa la voluntat divina...» (id. ib. p. 177); — «...ma pensa ha -vista ...la. conquista...» 
(Moss. J. Guiraud, Poesies , p. 3); — «...he sentida sa primera tremolor...* (G. Alomar, 
La Roqueta, 2. a època, n. 291); — «...heu vista saygo que cau...» (F. Escales, ib. n. 297); 

— «...no han tastada sa poesia...* (id. ib.); — «. .no han beguda sa claror del sol...» (id. 
ib.); —«...no tenia temps d’haver encalentida sa cadira...* {Ximbomba, ib. n. 276); — 
«...vos heu feta, sa fortuna...* ( Tinoca , ib. n. 282); — «...N’Andreva hagués tenguda sa 
criatura...* {Fel de la terra , ib. n. 286); — «sa canturia... havia morta sa cançó...* {Rafel, 
ib).; —«...ja has trasformada | la terra en paradís» (Jaume Pomar, ib.);— «...m’havia 
feta grada...* {El sen Tomeu, ib.); — «...després d’haver ensaborits es torrons...* {La 


Digitized by ^.ooQle 



V 


- 382 - 

Roqueta, 2. a èp. n. 301); — «...s’hi havia cremades ses ceyes ...»(id. n. 299); — «...ha sen¬ 
tida sa besada de Judes...» (id. ib.); — «...havien suspeses ses funcions ...» (id. n. 288); 

— «...hem necessitats quatre doblés ...» (Mallorca Dominical , n. 31, any III); — «sense 
haver tenguda resposta ...» (Moss. M. Gayà, Mallorca , T. I, p. 472); — c^qui no ha vistes 
ses sàtires ridícules...» (La Gazeta de Mallorca , n. 18); — S'Ajuntament... ha enviades 
ses quatre mil pessetes ...» (id. ib.); — fels hortolans han apresa manera de feries nexe...* 
(id. ib.); — «...de presumit qu’es estat | parex qu’ha duyta bufanda .» (L'amo Antoni 
Vicens Santandreu de so'n Garbeta (Manacor) Mort, Judici , Infern y Glòria .) 

Participi seguit d'un infinitiu: «...penyora | que... Xina feta obrar...* (Moss. J. 
Guiraud, Poesies, p. 9); — «...carta... que ja m’havia donada a llegir ...» (Carta d’un co- 
laborador del diccionari, de Menorca). 

Poesia popular, d’epoca incerta: 

Çatalunya: Participi derrera: «...que jo ja /’hi perdonada...* (Romancerillo Ca - 
talàn, n. 20. La intercessió de Maria); — «...a la glòria Yha pujada ...» (ib. var. B.); — 
«may que les 'guessin deixades ...» (ib. n. 101. Sortida de Montblanch); — «...que]oper¬ 
duts els havia...» (ib. n. 36, Lo Pastoret, var. H.); — «...com /’hauràn guanyada ...» (ib. 
n. 78 .Lo Comte Arnau); — «solament no /’he tocada ...» (id. ib.); — «...males paraules 
qu’he dites* (id. ib.); — «De tantes que ni ’vem fetes ...» (ib. n. 30 Lo Romeu); — «les 
obres que Deu t’ha dades » (ib. n. 20. Intercess. de Maria); — «quina se l’en ha perna¬ 
da... (ib. n, 125 Lo Marxant); — «/’ha feta una romereta...» (ib. n. 219 La Pelegrina). 

PARTICIPI DEVANT: «...si havien vistos parrots ...» (Romancerillo catalàn, n. 127 
Vacayna); — «Que s'han donada Xamor...* (ib. n. 218. La Dama d'Aragó, var. A | ); 
«...Capellà que’n diu la missa | n’ha perduda la llissó...» (id. ib.); — «Que so guanyada 
honra y fama ...» (ib. n. 124. La Fugitiva , var. A | ); — «y s’han venuda Xhisenda... 
(ib. n. 115. Francisco , var. E); — «...n’han cremada una iglesia » (ib. n. 81 Los Segadors); 

— «Ja n’han morta la primera ...» (id. ib.); — «N’ha aixecada galant guerra ...» (id. ib. 
var. E); — «...ya n(i) ha escrita una carta...* (ib. n. 258. VInfanta seduida); — «Y ha 
parada campanya...* (ib. n. 95. Resposta de Girona); —«n’han parada gran botiga* 
(ib. n. 36. Lo Pastoret , var. B). 

Mallorca: — Participi derrera: — «Ja diràs a mos parents | que mos pares 
///’han casada» (cansó popular); — «Sa panada es que importa | qu’heu feta p’es canta- 
dors» (id.); — «que, si no /'heu beneida | noltros menam s’escolà» (id.); — «sino que 
sentiràs dir: — tal jova n’han soterrada» (id.); — «si dius que no m'has volguda , | jo diré 
que no dius ver...» (id.); — «corre vint anys que som nat, | y no us’via presomida | ...pron- 
te us hauria cuida...» (id.); — «y jo am la meteixa roba | n 'he refuats de millors...» (id.); 

— «Jo no /'haguera deixada...* (id.); — «com la vaig voler cullir | la 'm varen haver ro¬ 
bada...* (id.); — «comandassions p’es vent | moltes te n’hauré enviades...* (id.); — «Ja 
vos hi han arribada; | tot arriba a tenir fi» (id.); — «Tant m'es possible mudar | Yamor 
qu’amb ella he posada ...» (id.); — «Tanta alegria m’has dada , | Juan com ets arribat...» 
(id.); — «S’estimat vos ha deixada , | joveneta, y no duys dol? | Solament tench el con¬ 
sol | qu’altra no s’en ha mirada* (id.); — «Vida mia, jo no sé | qui us ha mal aconseya- 
da...* (id.). 

Participi devant: « Perduda , l'haurem perduda | la carta del navegar» (Cansó po¬ 
pular); — «si no n'heu fetespanades | coques ni flavons ni pa...» (id.); — «...per amor ha 
acabada | sa vida, per a morir» (id.); — «Enamorat som estat, | pero n’he girada fuya* 



Digitized by 


Google 



3«3 


(id.); _ «Ja n'he afinada veleta | de llaut de pescador...» (id.); — «El Rey n’ha fetes fer 
crides | que crides n’ha fetes fer» (id.); — «no hi ha cap persona aguda | qu’haja feta 
nosa may> (id.); — «Euveya, ^qu’esperonetges? | t’han tocada sa pell?...» (id.); — «No 
m’has insta sa cabrida, | estelada, morro blanch?...» (id.); — «...lo primer que li demàn: 

| c *has tenguda sa pi gota?» (id. Cansons populars mallorquines recullides per Antoni M* 
Pena , Palma, 1896); — «...tu m’has robada s'amor , | y la dus dins sa butxaca» (id. ib.); 
— «Bartomeu, Bartomeuet, | jque m’has causada de pena ...» (id. ib.); — «Diuen qu’han 
d’haver menjada | una cortera de sal | per sebre-se’s natural...» (id. ib.); — «...perque ha 
molt que no ha vista | la vila de Lluchmajor» (id. ib.); — «...si fosses vengut dejom, | no 
hauries trobada fosca » (id. ib.); — He tenguda mala sort | enguany am so festetjar...» 
(id. ib.). 


D. En català l’acusatiu, terme directe d'acció, no va retgit de la preposició A 

Encara qu’axò es obgecte d’un dels temes del Congrés que defensa una persona tan 
entesa com Mn, Costa y Llobera, com li prenim el demble d’una manera diferent y el 
punt entre tant de ple dins l’objecte de la present comunicació, per axò en parlam aquí. 

El terme directe d’acció sense la preposició A es un’altra divergència entre’l català 
y el castellà. El llatí fa aqueys acusatius sense preposició, tant si’s tracta de persones 
com de coses: v. gr. video Antonium; video CANEM; video PETRAM. La llengua d’oc, 
el francès y l’italià han seguida la metexa retgla: — Veig Antoni, veig EL CA, veig 
la pedra; je vois Antoine , je vois le ciiien,/^ vois la pierre; io vedo Antonio, vedo 
IL CANE, vedo LA PIETRA. El castellà s'es separat de la tradició llatina, arribant a esta¬ 
blir que si l’acusatiu es una persona, personificació o nom propi, va retgit de la prepo¬ 
sició a, y si no es res d’axò, va sense, y axí diu: Veo À Antonio , visito À Càdiz, quiero 
ver k Roma, el nombre rige Al. verbo; veo EL perro , veo LA piedra. (Vid. Gram. de la 
R. Acad. Sint. c. III, p. 225). Donchs bé, el català s’es mantengut prou feel a la tradi¬ 
ció llatina com el francès y l’italià respecte d’aquest punt. El nostre gramàtich del 
sitgle XIII, Huch Faidit, dins son Donatz Proensals (edic. de Guessard, p. 4), ja feu 
constar l’eczistència d’aquexa retgla: «Lo nominatius se conois per LO, si cum: LO reis 
es vengutz. Genitius per I)E, si cum: aquestz destriers es DEL rei. Datius per A, si cum: 
mena lo destrier AL rei . Acusatius per LO, si cum: eu vei LO rei armat. E no se pot co- 
noisser ni triar l’acusatius del nominatius si non per so quel nominatius singulars, quan 
es masculis, vol s en la fi, e li antre cas noi volen; el nominatius plural noi vol, e tuit li 
altre cas lo volen el plural.» 

Aquesta retgla té una escepció: quant els pronoms me , te, el\ lo, la, nos, vos , els, los, 
les , precedexen el verb, — si, per donar més forsa a la frase, s’hi posen els correlatius 
mi, tu, ell, ella, nosaltres , vosaltres, ells, elles, aquests han de dur la preposició A, per 
defogir de la confusió que resultaria si no hi posàvem tal preposició (Ml m’ ofengueren; 
TU’T tespectaren; ELLES no ’LS ho donis); y per lo metex cal dir, v. gr.: A MI M'ofen¬ 
gueren; A TU’T respectaren; A ELLES no ’LS ho donis, etc. 

Els nostres monuments primitius y els clàssichs son prou feels a n-aquexa lley de 
posar sense la preposició A l’acusatiu, terme directe d’acció. Axò no vol dir que no hi 
faltin qualque volta, sens dubte per defogir la confusió de l’acusatiu amb lo nominatiu, 
resultat de la pèrdua que sufrírem devers el sitgle XIII de la nostra primitiva declinació. 

El castellà patex la metexa confusió respecte dels noms que no son de persones, 
propis o de personificacions, que tampoch no’s distingexen del nominatiu en esser 


Digitized by LnOOQle 



• T" J 1 

- 384 - 

termes d'acció; y posant la preposició A a n-aquells, en resulta sovint una confusió del 
datiu am l’acusatiu; com ho confessa la metexa Acadèmia Espanyola (ib.) 

Am Tinfluència castellana que comensà a entramos a n-el sitgle XVI, especialment 
dins els escrits, varen anar crexent les trasgressions de la retgla per motiu de que ’ls 
escriptors arribaren a creure que lo correcte era acomodarse tot lo possible a la gramà¬ 
tica castellana; y com aquesta mana posar a a n-els acusatius segons hem vist, n’hi po¬ 
saven, y bona nit. 

Vetaquí com se troben les diferents regions catalanes respecte d’aquex punt: 

Catalunya: Els escriptors, quant no’s recorden de la gramàtica castellana, quant 
se dexen dur de l’instint de la llengua, no hi posen a a l’acusatiu. Fora d’aqueys casos 
n’hi solen posar. El poble a voltes n’hi posa y a voltes no. 

ROSSELLÓ: No n’hi solen posar escriptors ni poble perque allà es la francesa l’in¬ 
fluència que senten, y el francès no n’hi posa. 

València: Com la castellanisació hi es més fonda, son ben clares les voltes qu’es- 
criptors ni poble observen la retgla de no posar la preposició a a Pacusatiu. 

Balears: Es allà ont s’observa millor, sobre tot a Mallorca, aquexa retgla. A 
Mallorca parlant familiarment no hi faltam may, ni ’ls més acastellanats. Una cosa hi 
ha que notar: Mallorca establí fa temps la norma de posar la preposició a , tant si es 
nom de persona com de cosa inanimada, sempre y tan sols quant, per donar més forsa 
a l’espressió, després de posar el pronom personal, espressam el metex nom. Posarem 
un parell d’eczemples: — Ja avisaràs En Juan que no fassa AXO: — Ja L’ avisaràs a 
n- En Juan que no HU fassa A n-axo; — Creu TON pare, creu TA MARE, y aniràs bé; — 
CreuLO a TON PARE, creui. A A TA MARE, y aniràs bé; — Mena te'n la criada: — Mena- 
LAte'n A LA CRIADA. 

Ara posarem aquí algunes cites de diferents monuments de la nostra llengua que 
proven tot lo qu’acabam de dir: 

Sitgle x.. 

«...Teiric... No credet (cregué) deu (Deu) lo nostre creator...» ( Poema de Boeci , 
v. 46); — «Boeci reclama deu de cel lo rei lo grant...» (id. v. 74); — «Molt fort blasma- 
va Boecis sos amigs...» (id. v. 138). 

Sitgle xi. 

«...cum agués amat los sós (seus) qui éren el mun (mon)...» [Sermó de la Cena , ap. 
Bartsch, Chrest , col. 7); — «chi recep cui (qui) eu trametrai, me recep, e chi me recep, 
re cep cellui chi me tramès...» (id. ib. col. 9); — «Eva creet (cregué) serpent*... [Oració a 
Maria , ib. col. 17); — « preja (prega) per nos | to (ton )fil lo gloriós... (id. ib.); — «Adam 
no creet Deu ...» (id. ib. col. 19). 

Sitgle xii. 

«...Eu conosc cel (aquell) qui bem di...» (En Guillem IX de Poitiers, Ben voill que 
sapchon lipluzor , ap. Bartsch, ib. col. 27); — «...e conosc celui quem ri...» (id. ib.); — s’eu 
(si jo) ma bona dompna (dona) am ...» (id. ib. Faray chanzoneta nova, col. 28); — «Ros- 
sinhol... m’iràs ma domna vezer...» (En Pere d’Alvernya, ib. col. 23); — «ans preguei 
deu lofilh santa Maria...» (Guiraut de Borneil, ib. col. 98); — «a cels (aquells) qu’iran ab 
lo marques | outra la mar per deu servir...» (Pere Vidal, ib. col. 105; — «...si-m vols 


Digitized by UiOOQLe 



3»S 


servir | lo conte-m vai saludar ...» (Rambau de Vaqueiras, ap. Milà, Trovad. p. II, a. 4, 

р. 88). 

* 

SlTGLE XIII. 

Catalunya: — «...e trobam Aragó e Catalunya torbats...» (En Jaume I, Crònica , 

с. 43); — «...volets perseguir los enemichs de la fe...» (id. ib. c. 53; — «... enviam nostres 
porters a cada... dels richs homens...» (id. ib. c. 61); — «...uolen destruir aquels qui rene¬ 
guen...» (id. ib. c. 62);—«...G. de Muntcada... reebè son creador...» (id. ib. c. 63); — «...ne- 
gú hom... no gaus (gos )-metre altre per el en loc del...» (Ordinacions de Perpinyà, de 
1292, ap. Rei/ue des Lang. Rom. t. IV, p. 513); — «Sobre tot ameràs Dieu-t vostres 
pruymessi | com vos metex...» (Guillem de Cervera, ap. Milà, Trovad. P. III, a. 10, p. 
370); — «Ja no ams ton parent...* (id. ib.); — «Puys Deus asira (odia) cel (aquell)-qui 
sengana...» (id. ib.) 

Mallorca: «...un savi cauayler... heretà sos infants ...» (Bt. R. Lull, Libre de 
rOrdre de Cavayleria, edic. d’En M. Aguiló, Pròl.); — «...lo cauayler hauia en cos- 
tuma... de venir... a adorar... e pregar Deus...* (id. ib); — «...ffou vengut a la font com - 
templar Deu...* (id. ib.); — «...lescuder deuaylà... saludant agradablement lo cauayler...* 
(id. ib.). 

Altres regions de la llengua: «...estigueren... pregant Deus ...» (R. Feraut, 
Llegenda de St. Honorat, ap. Bruce Wyte, t. II, p. 411); — «...e tots aquells qui aquell 
encantador colen e honren, son lebrosos...» (id. ib. p. 410); — «...que hagués enduit lo 
marit en error...» (id. ib. p. 408); — «...E com ell conegués Na Clemroch sa muller...* 
(id. ib. p. 407); — «...Com si vesien nostre Seignor , tant li servon e fon d’onor...» (Ro¬ 
mans de Jauffre, ib. p. 375). 

SlTGLE XIV. 

Catalunya: *...lausan( t) tos temps Deu e Santa Maria...* (Ms. català de la Bi¬ 
bliòfil. Royale, n. 7699, ap. Bruce Wyte, Hist. des. Lang. Rom., t. II, p. 416; — «...no 
amen als (aliud) sino si metexes...* (B. Metge, Sompni, 1 . IV); — «...elles esser obliga¬ 
des a amar aquells qui les han en hoy capital...» (id. ib.) — «lo dit senyor rey mes 
(meté) en una cambra lo dit senyor infant...» (R. Muntaner, Crònica, c. XIV); — «...e 
manà ’ls... de seguir aquells frares ...» (id. ib. cap. CXXII); — «,..lo compte... e lo senes- 
cal... seguiren los frares...* (id. ib.); — «...E lo senyor infant... apellà lo compte de Pa¬ 
llars...» (id. ib. cap. CXXIII.) 

València: «E que be’s guard de tot avinentesa, | e tema Dieu el marit...» (Moss. 
Pere March, ap. Milà, Obras, t. III. Poetes Lyriques Catalans, p. 462); — «...la greu 
mort... | tant leu pren lo neci co ’l sensat...» (id. ib. Antichs poetes catalans, p. 159); 
— «Deu sab perque lexa mal hom regir...» (id. ib.); — «...car no creguist \ lo sanct... 

| apòstol Pau...* (J. Roig, Libre de les dones , 1 . III, p. 80); — «...no temptes Deu, | pren 
concell meu...» (id. ib. p. 86); — «les concertades... | ...compren arreu, | ans lleven Deu, 

| cada matí | del sou, florí | fan revenent...» (id. ib. p. 92). 

Mallorca: *...han trobat mort en Nicolau Rovira... qui aquell (l’Infant gordava...» 
(Carta dels Jurats de Mallorca, de 1342, ap. Quadrado, Islas Baleares, p. 616); — ...nos 
havem pagat lo portador de dites letres...» (id. ib., p. 617); — «...eren exits de Marseyla 


Digitized by UiOOQLe 



3«6 



per datnpnificar los sotmeses del senyor rey...» (id. ib.); — «...son en gran e major avi¬ 
nentesa de dapnajar aquell ...»( Libr. Supplïcat. 1385-87, arxiu de la R. Audiència, ap. 
Bol. de la Arqu. Lul. t. III, p. 285); — «...e hajats elegit... lo dit Fra?icesch des Va- 
lers...» (Letres comunes de la Lloctinencia, de 1342-43, ib. t. VI, p. 286); — «...puschats 
(pogueu) destituir e remoure lo dit Francesch de Valers... (id. ib.); — ...Jo... havia tra¬ 
més e.n \zs Altes parts de Xipra lo dit Domingo Pontils...» (Carta del Llochtinent de 
Mallorca a-n el rey En Martí I, de 1398, ib. p. 313); — «...lo dit frare Jacme promatria 
gordar de dan lo dit procurador rey al...» (id. ib. p. 314). 

SlTGLE XV. 

Catalunya: «...per que fas tant gran abstinència? Per tal, dix lo monge, que tenga 
e haja Deux per amich...» (Recull ctEximplis e Miracles , p. 5); — «...lo ladre dema¬ 
na e prega l'abat del monestir...» (ib. p. 6); — «...no podem retenir los dits creadors 
que no usen de lurs contractes...» (Carta dels Jurats de Barcelona a-n els de Ma¬ 
llorca, de 1452, ap. Éol. de la Arqu. Lu. t. IX, p. 281); — «Nos hauem fet... tot 
quant hem pogut e sabut per portar los dits forans a concordia...» (Docum. de 
1452, Parlament de la Reyna a les Corts de Catalunya , ib. p. 279); — «...continuen 
no obehynt Governador ni altre oficial ...» (Carta dels Jur. de Barcel. als de Mall. 
Letres Closes , anys 1459-51, fol. 154, Arx. Munic, de Barc..); — «...que supliquen 
humilment la dita senyora que... vulla proveir...» (id. ib.); — «E amant lo seu marit 
sens mesura, ella dell sapoderà...» (Curial e Guelfa , o. II); — «Curial servint lo 
Marquès ...» (id. c. III); — «...la Güelfa amava molt aquest Melchior ...» (id. c. V). 

VALÈNCIA: «com vens a visitar los qui not desigen...» (Joanot Martorell, Tirant lo 
Blanch , t. III, c. 275); — «...l’Emperador stant en la gran sala esperant les dames ...» 
(id. ib. c. 273); — «Entrà lo... Capità... e veu la Princesa ...» (id. ib.)— «...la qual prech 
Deu sobrepuje als meus dies...» (id. ib.); — «...e Tirant... veu la Emperatriu ...» (id. ib.); 

— «...lo fruyt d’amor es amar Deu e lo proisme ...» (id. c. 206); — «...Que mentre ’i vey 
(veig) mas que Deu lo contemple...» (Moss. Jordi de St. Jordi, Estramps, p. 7); — «...Per- 
que bendich mon Dieu e ma ventura...» (id. L'aymia, p. 10); — «...Prech Deu m’asir | ab 
tots los sants...» (id. Dança e scondit, p. 14); — «...Lay trobaréts Vauta valent compte¬ 
sa...» (Moss. Andreu Febrer, ap. Milà, Obras, t. III, Poetes Lyriques catalans, p. 467); 

— «Na Beatris d’Anglessola s’avansa | . .los stranys acuthir...» (id. ib. p. 468); — ...e’n 
coué morts abatre | tots los Infcls ...» (id. ib.); — «...Deus... | lo seu car fill en tu envia | 
per traure lo mon d’error...» [Cansàpopular d’autor desconegut, ap. Milà, Obras, t. VI, 
Romanç, cat. Prelim., p. 186). 

Mallorca: «...lo dit Bisbe... sens citar lo Sindich,... ha feta rebre informació...» 
(Lib. de Letres missiues, 1478-80, fols. 69 y 70, ap. Bol. de la Arqu. Lul., t. VI, p. 290); 

— «...han deliberat... perseguir per justícia aquell que serà atrobat...» (id. ib.) —«...vostra 
sacra Magestat, la qual la sancta Trinidat vulla longament consenwr e prosperar...» 
(id. ib.); — «...pertany... ab orde degut fer los dits corredors metra ...» [Capítols sobre ’Is 
corredors, de 1455, ap. Bol. de la Arqu. Lul., ib. p. 213); — «...los dits jurats... alagir 
dos apellants rectors...'» (id. ib.); — «...D’un saber nou | ...qu ’entengués Deu, de beatitut 
centre...» (Jaume Oleza, Triunphes de nostra dona, ap. Bover, Bibl. de Escr. Bal., t. II, 
p. 13); — «...Verge restàs | parint lo senyor nostre, | y vos tantost adoras lo fill vos¬ 
tre...» (id. ib.). 


Digitized by ^.ooQle 


3«7 


SlTGLE XVI. 

Catalunya: «...e en Urgell (el rey )feu comte un fill de Arnau...» (P. Tomic, Crò¬ 
nica c. XXIV); — «...devallar lo cors de la dita santa... per suplicar la divina Magestat 
per pluja...» [Manual de Novells Ardits t. IV, p. 162, any 1545); — «...anaren a visi¬ 
tar lo Reverendíssim Sr. Cardenal ...» (ib. pag. 170, any 1545); — «...dits consellers per 
acompanyar lo dit Sr. loctinent, anaren a la yglesia...» (ib.); — «... aquell reb lo dit pro¬ 
curador en iutge...» [Libre de Consolat dels fets marítims, c. 2, fol. 1); — «...poden re¬ 
moure lo dit scrivfr de la dita scrivania...» (id. c. 4);— «...lo iutge... condemna en sa 
sentencia lo apellant ...» (ib. c. 20); — «...lo iutge... ne aytampoch hi comdamna lo ape¬ 
l·lat...* (ib.); — «...lo senyor Rey... guia y assegura tots e sengles mercaders ... qui ab 
naus... navegaràn...» [Guiatge a n-els mercaders, ap. Libre de Consolat , etc., fol. III v.°); 

— «Jo Pere Planes desafiu tots los de la ciutat de Manresa...» [Cartell de reptament, 
de 1514, conservat dins Tarxiu municipal de Manresa). 

Mallorca: «...Vossa Paternidat... passa per assí per visitar dits religiosos y sa pa - 
tria...* [Carta dels Jurats de Mallorca a n-el P. Geroni Nadal, S. J., de 24 mars, 1561, 
Arx. Gen. Hist. de Mall. Lib. de Letres miss. 1542-63, ap. BoL deia Arqu. Lul., 
t. VI, p. 207); — «...lo dia que mataren En Juan Andreu...* [Informacions sobre ’Is ager¬ 
manats, núm. 352); — «...e lo Roca... anà a veure lo dit sanxo...* (id. ib.); — «...lo rey 
no bastava... a conquistar Mallorca*..» (id. núm. 360); — «...y afrontava los mascarats 
qui passaven...» (id. núm. 371); — «...los quals corredors... sens tenir salari algú de les 
crides que fan... per avisar los doscents per la custodia del present Regne...» [Funcions 
dels corredors de coll, Arx. Gen. Hist. de Mall., ap. Bol. de la Arqu. Lul. t. VI, p. 356); 

— «...no que entessa (Vicent Tremolet )... forsar los ditsparayres...* (Docum. de 1539, 
Arx. Gen. Hist. de Mall., ib. p. 221). 

València: «...De fet me pesí a servir | una molt gentil donzella...» (Valero Fuster, 
Cobles noves, de 1553, ap. Milà, Obras, t. VI, Romancerillo Catalàn, Preliminares, 
p. 187). 

SlTGLE XVII. 

Catalunya: «...anaven a visitar lo Rtn. Sr. Bisbe...» [Manual de Nov. Ardits. 
t. IX, p. 359, any 1617); — «...foren a visitar lo senyor Conceller...* (id. ib.); — «...los 
...concellers... havent primer enviat Pau Amell, verguer, a prendre hora...» (id. ib.); — 
'-...los maghs. concellers enviaren los maghs. Francesch de Gualbes... y Joan Francesch 
Codina...» (id. ib. p. 360); — «...envià a cercar los Jurats de la present vila...» [Libre de 
Cancells de Sta. Coloma de Queralt, 13 agost, 1653. ap. Segura, Hist. de Sta. Coloma de 
Quer. c. XXV, p. 107); — «...sen donà certa cantitat per anar a cercar lo Sr. Compte ...» 
(id., 27 de gener de 1689, ib. c. LXVI, p. 281); — «...algun Sr. Batlle ses fet anar a cer¬ 
car a sa casa ^fent esperar lo concell y Jurats...* (id. ib. p. 281). 

Mallorca: «...pregà que tingues en sa casa dos bandolers...* (Dr. G. Mesquida, 
Vida de Sor M. Anna del SSm. Sagr., ap. Bol. de la Arqu. Lul., t. IX, p. 358); — 
«...aquells qui... affavorien semblants persones...* (id. ib., p. 359); — «...mare y filla 
sendren aquestos dos malalts...* (id. ib); — «...prengueren la dona,... y feu la justícia 
grans diligències per castigar també los delinqüents...* (id. ib.)— «...desitjosos los de 


Digitized by UiOOQLe 



388 



aquell lloch de tenir... lo que convé... elegiren los suplicants ...»(Docum. de 23 maig 1659, 
causa sobre la Vicaria de Castell Llubí, ap. Bol. de la Arqu. Lul ., t. VII, p. 99); — 
«...ls habitadors... se puguen ajuntar... y elegir un 0 molt síndicks ...» (id. ib.) — «...fan 
amenasses de posar los dits habitadors en los carcers...» (Lib. Exiraor. dels Jurats , 
1676-80, Arx. Gen. Hist. de Mall., ap. Bol . de la Arqu. Lul. t. VII, p. 370); — «...serà 
molt propi de la Clemencia de .Se. Magt. afauvorir es Regne ab esta gracia...» (Lib. 
Determ. Univ. Majoric. Arx. Gen. Hist. de Mall., ap. Bol. de la Arqu. Lul. ib. p, 455). 

* 

SlTGLE XVIII. 

Catalunya: «...sento...: la aflicció que patireu, quant oferint vostre fill en lo Tem¬ 
ple, oireu...» (Moss. J. Ullastre, Exercici del christià, p. 200); — «...Qui’s deixarà d’en¬ 
tristir | veyent la Mare patir...» (id. ib. p. 203); — «Per los pecats de las gents | veu 
Jesús entre torments, | tiranament açotat...» (id. ib.); — *...Mira (Maria) son Fill esti¬ 
mat | gravement desconsolat...» (id. p. 204); — «...Fins a la millor hora | son Rey van a 
matar...* (Rei>olució de France, Romancerillo CataJàn d’En Milà, n. 86); — «A Rosas 
vàrem anà | a veure V Tinent de guerra...» (ib. n. 88. Presa de Roses); — «...has fet 
penjar un cavaller ...» (ib. n. 82. Bach de Roda); — «...que vingui (el Domé de les Deva- 
llades) confessà en Bach ...» (id. id.). . 

Mallorca: «...si algunes persones, no essent constituides en orde sacerdotal,//#«... 
confessat... alguna o algunes persones...* (Edicte del Trib. de l’Inquisició, de 1732, ap. 
Rullan, Hist. de Sóller, T. II, app. p. 669); — «si algunes persones... hajen favorit 
alguns Heretjes ...» (id. ib. p. 971); — «... elegim en examinadors... el reverent Joan Bta. 
Castanyer y el Sr. Fr. Pere Amer...» (Ordinacions de 1704, del Bisbe Portilla, ib. p. 
885); — «...tindrà obligació d’assistir a los malalts, aconsolant aquells ab bones parau¬ 
les...» (id. ib. p. 888); —«Ve... es capellà... | Y mirant de coa d’uy | nostron xerrim de¬ 
linqüent (D. Juan Blasco), | descarregà un pesat golpe | demunt el seu cap jaujer...» 
(G. Roca, Estava D . Juan Blasco, etc. ap. Bover, Bibl. de Escr . Balear, t. II ; p. 272); 

— «...No despreciis ningú per desditxat que sia...» (id. L'àguila y lescaravat , ib. p. 
275); — «...sense embrutà papé, ni engraxà escrivans...* (id. ib.); — «...vuy comensà a 
convidà | tots quants en veuré...» (Sebastià Gelabert, de Sa Real , de Manacor, Mosson 
Pitja, ap. Contarelles d'en Jordi des Reco, p. 45). 

Sitgles xix y xx. 

Catalunya: «...Lo parlament de Caspe ] sagt'à'n Ferràn...* (A. de Quintana, Jau¬ 
me lo Desditxat); — «...Guifré... veyent l'àngel ...» (Moss. Verdaguer, Canigó, cant. XI); 

— «...un dia (Oliva) crida los monjos...* (id. ib.); — «...los mostra (Oliva a n-els monjos) 
aquí Sant Pere, allí Sant Pau...* (id. ib.); — «...nou delit los dona (l’aygua) per treure de 
l’altura | Tinimich de sa patria y de son Deu...» (id. ib. cant. X.); — «...aquells forts que 
acataren los reys...* (C. Aribau, A la Patria); — «Y el net esmenta Tavi...* (Moss. 
Collell, Lo sometent); — «los hèroes... de la terra... | pel mitg de les gentades sos fills 
han de cercar ...» (Angel Guimerà, Lo cap d'en J. Moragas); — «...Van a l’escola a es¬ 
piar, | vigilen la gent d'Alsacia...* (A. Masriera, La Escola); — «...Vull que vejan Cata¬ 
lunya ...» (J. Riera y Bertràn, Gent de la terra); — «...Fa dos anys que va perdre el pare, 
i ara no queda home a la casa...» (J. Massó y Torrents, Croquis Pirinencs, La Guila, 


Digitized by ^.ooQle 



389 


p. 41); — «...Y de n-on venes? — De veure els minaires de Sagorra...» (id. ib. p. 42); — 

Tenim a Tolosa En Raymond Ballud...» (J. Aladem, La Renaixensa de 19 de de¬ 
sembre de 1902); — «...no sé si coneixen En Selles ...» La Veu de Catalunya de 26 de 
juny de 1901). 

Mallorca: «...paraula que bast | pera guanyar las donzelles... (G. Rosselló, Lo 
castell de VArmonia); — «...Y en tu de trobar havia | lo fosser qu’obrís mon vas...» (id. 
La torre del misteri); — «...Així deix ma fantasia | que se cans de loquetjar...» (M 
Aguiló, A l'Arxiu Gen. de la Cor. d'Aragó); — *...ses fillesy ses mares | veurà, quiscún 
de l’host...* (J. Pons y Gallarza, La mort dels Moncades); — *...los angelets que té al 
mon | al que té al cel encomana ...» (Vic. Penya d’Amçr, Amor de mare); — «...la dama 
exhala un crit | perqué’s veu devant un frare...* (T. Aguiló, El 25 d'Octubre); — «...quant 
la justícia eterna | portava l'home a la mort...» (M. Victorià Amer, Redempció); — «Maria, 
amor de Deu... | infantaràs Jesús, lo Salvador...» (id. ib.); — «...vatx plorar... | ma esti¬ 
mada esposa , | mon pare, ma mare, \ mos infants ...» (P. d’A. Penya, Un que's mor; — 
-...per axò sola | n’haveu trobat vostra mare ...» (R. Picó, Canamuntsy Canavalls); — 
«...Ma filleta...—per la forsa la’m robaren ...» (id. ib.); — «L’humanitat... de cent en cent 
jornades \ gegants inmòvils troba ...» (G. Maura, Avant); — «Exa cruel malaltia | sòls 
deixava noltros dos ...» (T. Forteza, Lo Comte d'Ampuries); — Yo us comàn molt la con¬ 
tesa , | jo us comàn lo meu fill car...’ (id. ib); — «...Lo mercader... veu ben clara al mirall 
la donzella ...» (B. Ferrà, La Rondalla dels tres hostes); — «jAy del poble que s'escolta 
; los apòstols de l’error...» (Id. Ignorància); — «No vulgues que la’t mal casen | ...com 
varen casar sa mare ...» (M. Obrador, La mal casada); — *Los jornalers... | envia a fora 
terme la pobre Santanyí...« (id. La Roqueta); — «...se’n anà a la guerra | pera vençre los 
alarbs...» (Guill. Forteza, Lo Patge); — «Ay, Deu meu, donaume vida | per surar mos 
infantons...* (Marg. Caymari, Amor de mare): — «Si respectes lo teu pare... (id. ib.); — 
«...sap encare | aquest illa honrar sa mare...» (Moss. J. Guiraud, Poesies, p. 8); — «com 
anyells contemplant sa Pastora ...» (id. ib. p. 35); — «...gran be faria | per convertir qui 
creu y qui descreu...» (Moss. M. Costa, La mata escrita); — «Vola, vola, rossinyol | y 
si trobes qui be’m vol...» (id. L'anyoransa de la cativa); — «...un cavaller... | va veure... 
una morta de vesta blanquinosa...» (id. La calumnia venjada); — «La negre taca... | prest 
hagué feta... via | cobrint la joi'e ab deshonor mortal...» (id. ib.); — «... retreu... ma lira 
la donzella | que reverbera... com una estrella...» (Ll. Riber y Campins, La Bta. Cata- 
lina). 

POESTA POPULAR, D’ÈPOCA INCERTA: 

CATALUNYA: «...Tres animats carboners | agafaren en Vacayne...» (Romancerillo 
Catalàn, n. 127. En Vacayna); — «Ja’n veu les forques plantades | per penjà lo seu ma¬ 
rit..» (ib. n. 225. La dama implacable, var. B); — «La Samaritana | qu’anant a la 
font ! Jesús encontrava...» (ib. n. 11. La Samaritana); — «Va esser una gran ditxa | ...de 
trobà a la muntanya | Maria de Queralt...» (ib. n. 74. Festa de Queralt); — «Ja crucifi¬ 
quen Cristo...» (ib. n. 18. El Càstich, var. B); — *...Espero l'amo de casa que | m’es 
cosí...» (ib. n. 120. Xemeneya); — «Ay pare, lo meu pare, | no penjen íaymador...» (ib. 
n. 209, Los presos); — «Venim a adorà | lo Rey, que’ns matava...» (ib. n. 8. Los tres reys 
d'Orient, var. B); — «Busco per aquí Jesús, | si voldria confessarme...» (ib. n. 12. La 
Magdalena, var C); — «...;Ahont teniu les filles,... ahont teniu les criades,... jQ ui teniu 


Digitized by ^.ooQle 



390 


per companyia? — Deu y la Verge Maria...* (ib. n. 78. Comte Arnau); — «Lo primé es 
veure Deu ...» (ib. n. 53, Los sentits corporals ); — «Si vos despatxau l'Isidro...* (ib. n. 27. 
St. Isidró); — «Mal de cap tinch a l'esquena, | mal d’esquena tinch al cap; | si no’m dau 
la Magdalena > | cridaré com un orat* (cansó popular, que recullírem a Pons). 

Mallorca: «Pintura, més que pintura, | los fadrins embalzamau; | no sé com * 
no vos posau | dalt un altar per figura.» (cansó popular); — «S’estimat vos ha deixada, 

| joveneta, y no duys dol? | — Solament tench un consol | qu altra no s’en ha mi¬ 
rada ...» (id.); — «... Allà a shostal de sa pols | es saig penyoravas batle ...» (id.); — 
...jo hi som per no fer estar | ets enamorats quexosos...» (id.); — «...jo som per a 
festejar | sa fia de qualsevol...» (id.); — «.. feys està eíi pecat mortal | es fadri qui 
vos festeja.» (id.); — «... no anyor negií d'aqueix mon, | no més mu mare y s atlota.* 
(id.); — «S’altre dia vaig jurar | de no mirarme negü ...» (id.); — «Los pares Missionés 
| me deixaren comanat | que en sentir un mal llengat, | Ave Maria digués.» (id.); 

— «La Mare de Deu cosia | a n-es portal de s’hortet; | tenia' /• Bon Jesuset | 
dins sa falda que dormia.» (id.); — «Es jay Tiroriro — matà sa mullà...* { id.); — 
«...’nirem a so’n Vivot; | veurèm Na Juanota, | que bolca's seu atlot ...» (id.); — «Un 
homo vé dejornal | amb una fam que l’esbuca, | troba sa seua faluca | asseguda 
a n-es portal.»(id.); — «Un homo qui fort s'empenya | a mantenir sa muller...* (id.); 

— «Jo’n conech dues o tres j que d’esser guapes pretenen; l 'emperò debades tenen 
| es vespres es llum encés.» (id.); — «...y convidaren Sant Pere y | y tot le hi feren 

pagar.» (id.) 

Frases aont s’observa la retola del terme d’acció sense la preposició a , 
que recullírem a diferents poblacions de Catalunya o de boca de naturals de les mete- 
xes y que anomenam: 

Hi vist En Pere (Badalona). — Hi trubat /’ Isidro (ib.). — Hi vist Fulano (Vendrell). 

— Haig d’anar a veuré*l Rector (Vila-rodona). — Hach de veure un home (Calella).— 
Vaig veure N' Andreu (Blanes). —Avisaràs En Pere o'n Pau (Vich).—Tu crida V teu pare 
(Gombreny). — /Has vist la noyai (ib.). — /Has vist la marei (Puigcerdà). — Hay vist 
En Pere (ib.)- — /Ha vist el Sr. Rectúi (Vilafranca de Conflent). — Sun vist En Juan 
(Perpinyà). — Ves a cridà 'n Miquel (Urtg). — He vist /’ Uliveres (Figueres). — He vist 
Èn Daixò y En Dallà (ib.). — He vist VAndreu (Agullana). — Saludi la seua germana 
(La Junquera). — Heu agafat En Dalló (ib.). — He vist En Joan (Capmany): — Hay 
vist VAndreu que venia (Ripoll). /Has vist VAntoni (Gironella). — Hay trobat la 
Maria (Cardona). — So vist V Andreu (Solsona). — So vist la Maria (Anglasola). — Hem 
anat a Roma y no hem vist lo Papa (La Llena). — So vist Joan y Pere (Castelló de 
Farfanya). — So anat a veure Mare (Vall d’Ager). — El Bisbe posarà lo quin vullga 
(Balaguer). — No so conegut dengü (Poble de Segur). — Hay vist lo Pere (Pallarols). — 
So vist un home (Castellar de Nuch). — So trobat l'Agna (ib.). — Ha de passar a veure lo 
senyor Juan (Pons). — Hay vist la Maria. Hay vist lo Pau (Andorra). — /Has avisat 
V Andreu i (Sabadell). 

Per acabatall advertirem de bell nou que, del sitgle XVII o xvm ensà, se veu sovint 
al costat de l’observansa de la retgla la transgressió de la metexa; y com més ens acos* 
tam a la època present, les transgressions se multipliquen fora mida, per lo qu’hem dit, 
per l’influència castellana, que justament allà ont se fa sentir més es dins-els monuments 
escrits. Per axò les cites que feym desde’l sitgle xvi ensà, no son per demostrar el 
reynat de la retgla dins els nostres monuments així com s’hi veu avans d’aquell sitgle, 


Digitized by 


Google 



39i 


sino que son per provar que encara ’n queda un bon tros, mal grat totes les transgres¬ 
sions, escapsadures y esvorells qui li fa patir l’influència forastera. 

c *No es ben hora ja de que ’ls entusiastes de la nostra llengua se’n adonin de l’escla- 
vatje qu’ella sufreix per aquest vent, y prenguen la resolució de deslliuraria de tal afròn- 
ta, tornantli la seua autonomia veneranda? 

Que hi pensin bé els qui se’n creuen partidaris resolts, y que demostrin que hu son 
no sols de nom, sino de fets. 

£• En suplir dos pronoms el terme directe d'acció y l'indirecte, va devant el qui està eq acusatiu. 

Vetassí un altre punt de divergència entre el català y el castellà. 

En castellà, el datiu va devant y 1 *acusatiu va derrera (TE LA daré)\ y si tots dos son 
de tercera persoTia , per llevar cacofonies y confusions, s’usa del se p’el datiu (^Has da- 
do el libro atus padres? — Se (les) LO he dado). 

En català hauríem de seguir aquest altre camí: 

Retgla I. El pronom questà en acusatiu, va devant; y el qui està en datiu, va 
derrerq: v. gr.: els llibres LOS TE donaré, la roba LA TE duré . 

Retgla II. Si els dos pronoms son EL, LO, LA, li, o llurs plurals, a-les-hores, pe 7 
evitar la cacofonia de la repetició de la meteixa forma (LO LI, LA LI, LO LOS, LA LOS, 
LOS LI, ELS LI, LES LI, LOS LOS, ELS LOS, LES LOS), les regions prenen diferets normes : 

Les Balears y la major part de la provincià de Lleyda sustituexen un dels dos pronoms 
amb les partícules hi p’el datiu y ho per l’acusatiu (la carta LA HI (li) vaig donar; — 
Mos parcs tenen la notícia per que LOS HO (la) vaig enviar). Y aquestes partícules sem¬ 
pre van derrera l’altre pronom: b ) La resta de Catalunya segueix la metexa norma am 
la diferència que, si el primer pronom està en singular, li elidexen la vocal, y, en lloch 
de dir: LA HI donaràs, LO HI diràs; — diuen: l’hi donaràs, l’hi diràs. c > Hi ha qualque 
regió catalana, com la de Castellar de Nuch, que no sol fer la sustitució del segón pro¬ 
nom, y axí diuen. — * Les cadires de mos germans i Porta ’LS-^-LES; Los llibres cf ells i 
Porta LS-ELS. d > A n-el reyne de València, molta volta no fan tampoch la substitució; y 
així diuen: — El llibre de mon germà? Vullch donarLÏL, donàrlALO , donarlAV (conver¬ 
tint la / en u, lley frecuentíssima dins la llengua nostra); — Els llibres seus vullch do- 
ràrLlLOS, donarlX LS, donar\AVS\ — La casa seua vullch compràr\XLk\ no LI LA vullch 
comprar; però les terres meues vullch donàrLlLES; LI LES vullch donar. Tot axò ho hem 
comprovat nosaltres meteys en les diferents escursions filològiques per tots els territo¬ 
ris de la nostra llengua. 

La Retgla I se troba feelment observada dins els monuments de totes les regions 
de la nostra llengua desde’ls temps més primitius fins devers el sitgle xvil, que a Valèn¬ 
cia y Catalunya anaren adoptant la retgla castellana, que posa ’l pronom en datiu de¬ 
vant y l’acusatiu derrera, conservantse a Mallorca la antiga retgla catalana, que fa anar 
l’acusatiu devant y el datiu derrera. 

Vetaquí un enfilall de cites de monuments anteriors a n-el sitgle XVI, que demostren 
que la Retgla I, avuy viva no més a Mallorca, s’observava dins tots el territoris de la 
llengua: 


Digitized by ^.ooQle 



SlTGLE X. 


«... De la justícia que grant aig a mandar [ not servic (servesch) be, no la m (la’m) 
volguist laisar...» (Poema de Boeci, v. 86-82). 

— «...illa convenientia... no la li tolra... Ipsas parabolas.'.. li mandarà et les li devede 
rà. .» (Jurament del bisbe Frotari a n-el vescomte de Lautrech, de devers l’any 985, 
ap. Milà, Obres , t. IV, Formac. de las leng. rom. p. 112). 

SlTGLE XI. 

«...Eu la vos cantarai en dons...» {Cansà de Sta. Fe de Agen , ap. Milà. Obras , 
t. II. p. 62); — «sobre Catllar St. Salvador [las me pausats en gran honor* (id. ib. 
t. VI, p. 44) — «...no 7 vos tolrei... no 7 vos vederei...» (Doc. de 1015, ap. Milà, Obras y 
t. IV ib. p. 112); — «...ne no ' Is lor tolrei, ne tolre no 'ls lor farei...» (Doc. de 1020, 
ib.); — «...et si illi (aquela forteza) là sen... comunissen...» (Doc. de 1025, ib. p. 113); 

— «Et si... no la /’emendava, incurram...» (Doc.de 1023, ap. Rev. des Lang. Rom. 
t. III, p. 273); — «...no 'ls vos tolrei ni no 'ls vos vedarei...» (Doc. de 1035, ap. Milà, 
ib.); — «...no las te tolrei... no les te tolrai...» (Doc. de 1059, fet a Carcasona, ap. Hist. 
Gén. de Languedoc, ib. col. 521); — «no les te tolré... ne no las te vedaré... (Doc. de 
1063 entre ’l Comte de Carcassona y el de Foix, ib. col. 525); — «...ipsum castrum de 
Rechesen no l te tolré, no/ te desrocharé.* (Doc. de devers 1074 entre el Comte d’Am- 
puries y el del Rosselló, ap. Rez>. des Lang. Rom. t. III, p. 278); — «...no ten tolrei 
n els te tolrei... e no/ te devedarei... sine tuo engan los te farei...» (Doc. de 1088, fet a 
Vallespir, ap. Rez>. des Lang. Rom. t. III, p. 233). 

SlTGLE XII. 

«...Ni 7 te tolrem... ni 7 te vedarem... si hom era ni femena que 7 ti tolgués...» 
(Doc. de 1111, ap. Rev. des Lang. Rom. t. V, p. 40); — «...Ni 7 ti tolrai... E si om era 
ni femena qu 'el li tolgués...* (Doc. de 1114, de Montpeller, ib. p. 64); — «...E si om ni 
femena 7 t'e tolia (el castell)...» (Doc. de 1133, de Montpeller, ib. p. 65); — «no lot (lo 
te) rendrem...» (Doc. anterior a 1144, ap. Bartsch, Chrest. col. 55); — «...Las margas... 
las me pausats am grand honor...» [Llegenda de Sta. Fe , dins l’història dels Comtes 
de Tolosa, de Catel, ap. Milà, Obras , t. VI, Observ. sobre lapoe. pop. 44.) 

SlTGLE XIII. 

«...En Bertran la li agués faita far...» [Biògraf, d'en Bertran de Born , ap. Milà, 
Troz>ad. P. II, a. 4, not. 14); — «...E pregon Deu que el rei defenda, | e que san e 
sal(v) lo lor renda...» [Rom. de Jauffre y ap. Raynouard, Lcx. Rom. t. I, p. 53); — «...e 
yo mostrar lous (lo vos) he a matar...» (En Jaume I d’Aragó, Crònica , c. 60); — «...Tro 
que Deus laus (la vos) do a goanyar...» (id. ib. c. 51); — «...met aquels LA meus (cava¬ 
llers), car tot nostre linyatge los vos hi leuarà...» (id. ib.); — «...e que no 'ls nos volia 
vendre...» (id. ib. c. 548);— ■?...los de la ost tolien lols... E meteren les se devant...» 
(id. ib. c. 156); — «...una font que li nex... e nuyl hom no la ’ ls pot tolre...» (id. ib. c. 34); 


Digitized by LiOOQle 



393 


— «...que el LOUS darà...» (id. ib. c. 36), — «...no lous farem...» (id. ib. c. 68); —'«...Deu 
la us ha dada a prendre» (id. ib. c. 95); — «...la desconsolació... no la us poria recomp- 
tar... (Bt. R. Lull, del Gentil\ edic. Rosselló p. 61); — «...qui la 7 poria affigurar ni re- 
comptar...» (id. ib. p. 284); — «...pregal que la li fes pagai...; dixli que... los li daria...» 
(Doc. de 1378, de Sta. Coloma de Queralt, ap. Mn. Segura, Hist.de Sta. Coloma , p. 86); 

— «...per que 'ls .r’atura,... e que li plahie que 'Is ^’aturàs d’aquells...» (ib. p. 84). 

SlTGLE XIV. 

«...si totes les vos deya hom, no hi bastaria scriptura...» (En R. Muntaner, Crònica , 
cap. 223); — «...e feu los se vepír... e manals que... fossen aparellats...» (id. ib. c. 122); 

— «...prech te que el me fasses conèixer...» (Fr. Genebreda, Consolació de Philosophia 
de Boeci, p. 137); — «...e paga los nos cen (Sen) Johan Sabatier...» (Doc. de 1374, 
d’Alais, ap. Rev. des Lang. Rom. t. IV, p. 405); — «Be lam (la’m) sentí...» (Jaume 
Roig, Libre de les dònes, llib. I, p. 29); — «...esta engevera vos lam (la ’m) tancau | e 
lam guardau...» (id. ib. p. 19). 

Tan aficat duyen els catalans d’aquex sitgle axò de posar el pronom acusatiu de- 
vant y el datiu derrera, que reys com En Pere IV el de les cerimònies , los hi posava y 
tot en escriure en castellà-aragonès. Axí dins la carta de 4 de setembre de 1356 a don 
Pere el cruel,, de,Castella (ap. Victor Gebhart, Hist. de Espaha, t. IV, appènd. XXIII, 
p. 695) li escaparen aquexes catalanades : «...Nos nunca us ficiemos malas obras... E si 
vos entendiessedes que los nuestros subditos las vos haviessen feytas sin razón... hauria- 
mos hi dado aquel escarmiento que (er se devia... porque no es culpa nuestra, mas de 
vos qui non las nos fiziestes saber...» 

SiTotE xv. 

«...E l’abat lo li dona (l’hàbit)...» [Reculi d'eximplis e miracles, p. 4); — «...Entraren 
.II. diables molt grans... e la .1. aporta .1. gran libre, e faeren lo m (lo ’m) legir...» (ib. p. 
25); — «...No les te haguera dites...» (ib. p. 172); — «...He deliberat de arromansar la 
dita ystoria e de tremetre leus (la vos) ..» (Bt. Metge,’ Walter e Griselda , proemi); — 
«...Lo affany de cercar la m (la me)...» (id. ib. c. 1); — «...Nos lat (la 7 ) procurarem...» 
(id. ib. fol. 4); — «...tengendrarien fàstig si les /V’dehia...» (id. Sonipni , llib. iv); —«...Esta 
ciutat famosa... jo leus (la vos) comàn...» {Cobla que en boca de Sta. Eularia digueren 
a D. a Elisabet de Castella com entrà a Barcelona dia 25 de juny de 1481, segons consta 
del Libre d'algunes coses assenyalades que Moss. Cinto retreu dins son poemet Sta. Eu¬ 
laria, p. 86); — «...e demanaren to li ...» (Sermons de St. Vicent Ferrer, còdich de l’ar¬ 
xiu del Capítol de la Seu de València, t. IV, fol. 130); — «...e ve lo lop, e porte/<7.ren 
(la se’n porte)...» (id. ib. t. III, fol. 308); — «...mancà qu el sen manàs a casa sua 
Curial...» (Curialy Guelfa, llib. I, c. 5); — «...E la Guelfa veent lo seu Curial,... lo ^acos- 
tava...» (id. ib. c. 7); — «...no puxen prendre ne retre... quantitats algunes de moneda... 
per aturar/*\s*\..» (Manual de Nov. Ardits, t. III, p. 160, any 1499);—«...manam... 
que... comprets lo dit sclau el nos tramets...» (Carta del rey En Martí, 23 mars de 1408, 
Arxiu de la Corona d’Aragó, Reg. 2252, p. 59). 

Sitgle xvi. 

*...Y ells los /entenen | y ells los se crien...» (Moss. Gaçull, Brama de Llaura¬ 
dors, p. 10). 

26 


Digitized by LiOOQle 



Han de esser de devers aquex sitgle les Rubriques dels establiments del lloch de 
Bennassal (prov. de Castelló de la Plana), obrant dins l’arxiu munic. de dita vila, aont 
se llitg: «...E aquella degolla et la s'en porta... E la senpovt viva... La se n puxe 
portar...» 

Aquesta era la retgla que reynà dins els territoris catalans respecte d’aquest parti¬ 
cular, fins devers el sitgle XVII. L’influència castellana l’ha esveida de tot fora de Ma¬ 
llorca, y creym que serà la més mala de restaurar. Ara si ’ls catalanistes s’hi encapirro- 
naven, jja hu crech que hu arribarien a conseguír! De més verdes s’en maduren. 


F. L'us del pretèrit imperfet d'indicatiu» en Uoch de l'optatiu en les proposicions condicionals 

Amb axò divergexen també les dues llengües. 

El català , com el francès, en les oracions condicionals que comensen en SI, posa so¬ 
vint el verb en pretèrit imperfet d'indicatiu, allà ont el castellà usa la j. a terminació d'el 
pretèrit imperfet de subjuntiu, o siga l'optatiu. Y axí, mentres en català deym: «Si jo 
hi ANAVA, ara metex el faria venir»; «Si jo 7 VEYA, le hi diria »; si jo 7 comandava , 
no faria axò»; <asi jo TENIA diners, pagaria », etc. —en castellà toca dir: «Si yo FUESE 
allà, le haría venir»; «SI yo le VIESE, se lo diria»; «SI yo MANDASE en èl, no haria tal»; 
«SI yo TU VIESE dinero , pagaria» , etc. 

El català se diferencia del francès y del castellà, perque no està fermat a Ximperfet 
d’ indicatiu com aquell ni a Xoptatiu com aquest, sino que tant pot usarne un com l’altre, 
si bé usa més l’imperfet d’indicatiu. 

Y es axò una usansa viva encara a totes les regions de la llengua y que’s troba dins 
tots els sitgles de la seua vida. No retreym gayres cites demunt axò per no cansar els 
lectors. 

Sitgle xiii. 

«...Envien a dir... que sils enviaua .CC. cauallers, que vençrien don Lop Diez de 
Viscaya...» (En Jaume I, Crònica, c. 159); — «...e exiren fora la tenda dien(t) plana¬ 
ment que si noy anàvem, que sen tornarien...» (id. ib. c. 154)- 

SlTGLE XIV. 

«...Ans sabem per cert que si hic venia, noi poria res restaurar...» (R. Muntaner, 
Crònica, c. 90); — «...Car si no ho ignoraves, no siries de la opinió que est...» (B. Metge, 
Sompni, llib. III, p. 136);—«... e sils homens la miraven axí com deurien, pus haguessen 
fet açò...» (id. ib.) — «...Sils hi anaua guanyar o perdre la anima e la fama, no hi porien 
pus fer...» (id. ib. p. 140); — «...t’ho donarien tantost, (si no ’ls feya fretura...» (id. ib. 
P- 143 )- 

Sitgle xv. 

«...car més honor li es que si cent voltes lo feya morir...» (J. Martorell, Tirant lo 
blanch, t. IV, c. 396); — «...ignores tots los articles... que dir te poria si volies esser 
instruida en la nostra sancta ley...» (id. ib. c. 339); — «...sit faries tu sit tornaues cres- 
tiana...» (id. ib.). 


Digitized by LiOOQle 



395 


SlTGLE XIX. 

«Cap d’elles tornà resposta, | pero pensaren al punt: | jSi ho sabíeu, padrineta! | jSi 
ho sabies joventut!» (M. Costa y Llobera, Dos sospirs); — «Ay dona d’aygua si’m daves 
| perles fines y tresors, | jo reyna d’amor seria.».» (id. Poesies, Palma, 1885, p. 5); — 
.Jesuset, jy ara que feys! | —Mare meua, si ho sa$ieu...\ | Me té Amor braços uberts» 
(J. Guiraut, Poesies, p. 5); — «...La mel que cercàveu | la guart sols per vos; | si vos la 
volieu, | dolçor li darieu...» (id. ib. p. 57). 

Poesia popular d’epoca incerta: 

«Si pensavas, pecadó, | pensavas una hora al dia | que Jesús es mort en creu, | no 
li faràs heretgia» ( Romanç. Catalàn, n. 14 La Passió)] — Prou m’en donarias | si Üende¬ 
vinava...* (ib. n. 11. La Samaritana ); — «Si’m veyes mort. ploraries) | una mica per 
coló» (Canso popular mallorquina); — «Si ara Jesús venia \ y’m deya\ ^Vols vení amb 
mí? | Jo tiraria’s coxí | y amb ell m’en aniria» (id); — «Si estaves enamorada, | com jo 
estich enamorat, | no te serias colgada | que am mi no haguesset rallat» (id.); ’— «Si 
la son venia, | jo l'adormiria...» (id.) 


G* Oracions especials 

N’hi ha una partida que son altres tants de punts de discordansa entre les dues 
llengües. 

a. — Oracions de gerundi de passat o passiu En castellà s’hi posa ’l gerundi (HA- 
BIÉNDOLE VISTO, le llame). En català es molt frecuent suprimir el gerundi ; y a-les-ho- 
res se posa primer el participi passiu, llavò el subjecte y, derrera de tot, el terme 
d’acció. De manera qu’aquexes oracions: HAVENT JO ESCRIT TAL LLIBRE, ei vatx pu¬ 
blicar, — HAVENT TU VIST AQUELL, vina a dirm ho; — HAVENT ELL PARLAT AMB EL 
Bisbe, s entomà, y les altres consemblants, prenen en català aquexa altra forma: ESCRIT 
JO tal LLIBRE, el vatx publicar; -- VIST TU aquell vina a dirni ho; — PARLAT ELL 
AMB EL BlSBE, se ’n tornà , etc. Lo qual dona una gran concisió a la frase y la fa ininte- 
ligible a un castellà. 

b. — Oracions am la preposició EN; equivalent de QUANT. 

En castellà y en francès se fan oracions de gerundi amb aquexa preposició (EN 
VIÉNDOLE, se lo diré; ces portraits ... ils sauraient rendre verídiques, EN y MULTIPLI¬ 
CANT les audaces...) En català les feym junyint la preposició EN, no sols amb el gerundi, 
sinó principalment am l’infinitiu; y axí deym: En VEUREL, le hi diré, EN tenir doblers , 
faré tal cosa; EN SEBREHU ja in ho diràs; EN aribar, dinàrem. 

^•Tenen el castellà ni ’l francès tal forma d’oracionsf 

c. — Oracions especials amb el verb ESTAR. 

1. Per espressar un qu’està casi resolt a fer una cosa, sol usarse ’l verb ESTAR en 
pretèrit imperfet d’indicatiu y el terme de acció va regit de la preposició DE; y axí 
diuen: Jo ESTAVA D 'escriureli (estich casi resolt a escriureli); JO ESTAVA D 'anarlo a 
veure (estich casi resolt a anarlo a veure); ESTAVA D'anar a dinar (estich resolt a 
anarhi; me ’ n hi vatx). — En castellà no conexem res consemblant a n-axò. 


Digitized by CnOOQle 



396 


2 . Per dir qu’un es partidari o gran admirador d’un altre, se posava també ’l verb 
ESTAR concordant am l’agent y l’objecte de Facció, va. regit de la preposició PER: 
v. gr. Tothom ESTAVA P’EL Rey; jo ESTICH PER AQUELL qui me defensa; Catalunya 
ESTÀ PER la seua autonomia. 

3 . ’ Per espressar qu’un espera un altre per fer una cosa y està aturat per amor 
d’ell, usen del verb estar concordant amb el qui espera , y la persona esperada derrera ’l 
verb y regida de la preposició PER; y axí diuen: ESTICH PER ELL (Tesper per fer tal 
cosa); — ella ESTAVA PER SA MARE per casar se (tenia suspès el casar se per amor de sa 
mare); — ESTAVA PER l’edat per ordenar se (esperava tenir l'edat canònica per orde¬ 
nar se). 

d. — Oracions impersonals. 

En castellà aquexes oracions se fan en forma reflecsiva y en tercera persona singu¬ 
lar: v. gr. SE DICE es to; en Alemania SE TRABAJABA mucho; poco SE HARA acerca de 
eso; aquí no SE VE ni SE OYE nada. 

En català, sobre tot entre gent poch ferida d’influència castellana, no s’usen gayre 
aquexes formes, sinó que se imposa l’impersonal en tercera persona del plural y sense ’l 
pronom SE: v. gr. DIUEN axò; traballen molt a Alemania; poch FARÀN envers daxò; 
aquí no hi VEUEN ni hi SENTEN; a Amèrica GUANYEN molts de diners; HAN DE FER el 
cap viu per porer viure. 

e. — Oracions aont s usa NO per reforsar el sentit afirmatiu de la frase. 

N’hi ha diferents d’oracions d’aquestes en català, discrepants de les castellanes 
correlatives. 

1. Amb el verb tenir por se posa NO devant allò de qu’un té por , que no voldria 
que succeís; y axí diuen: tenia por que la Justícia NO l’agafàS; tenien por de NO ARRI- 
BARLO viu; tench por que NO’M MATIN; tenim por de NO PERDRE tot quant tenim. 

2. També posen la negació NO devant el segón membre de les oracions compara- 
tives-afirmatives per donar més farsa afirmativa a l’.oració, y axí diuen: ell parla millor 
que NO OBRA; ella broda millor que NO CUS; tu en sabs més que NO ELL; èts més bo per 
rallar que NO PER FER FEYNA. 

f. — Oracions aont /' adverbi MITX modifica V verb , espressant que íacció del verb no 
es completa , sinó ajust comensada. Son, molt freqüents frases axí: — <Con tenim allò? 
— N'hem MITX PARLAT (hem comensat a parlarne). — Ho he MITX EMBASTAT. — En 
MITX PARLÀREM; — Ho MITX ENLLESTÍREM. 

No conexem dins el castellà res consçmblant a n-axò. 

g. — Oracions esclamatives amb el verb SEBRE. Posen devant de tot aquest verb, y la 
cosa que 's pondera y encarex, va regida de la preposició DE. — jS.ABS qu està DE rich 
ell! — jSABS qu ha comensat DE bé! — Saben que té DE forsa! — Sabeu que renya DE 
molt! — jSab vostè que /’ha fet DE felló. 

k. — Oracions que 's repetexen per donar més intensidat a /’ espressió. 

Son molt freqüents en bon català, y ben sovint un sent frases axí: Que ni agrada 
axò y que tn agrada! (ni agrada ben molt). — /Qne 'n digué y que 'n digué de coses (en 
digué ben moltes). —/Que cridà y que cridà aquell homo! (cridà be?i molt). 


Digitized by UiOOQLe 


397 


§ 5. Adverbis 

Els adverbis dins l'oració catalana sufrexen modificacions gayre bé desconegudes 
dins la castellana. Dins aquesta no prenen may la forma aumentativa, y la diminutiva 
son clars els que la prenen: cerca - CERQUITA, temprano -TEMPRANITO, lejos- LEJITOS, 
mahana- MA&ANITA). Ara en català casi tots els adverbis prenen les dues formes, lo 
qual constituex una riquesa de tintes y coloçit meravellosa per brodar, refilar y entonar 
la frase. Així de bé se fa BENET y benot; de poch , — POQUET y POCOT; de molt , — 
MOLTET y MOLTOT; de just, — JUSTET y JUSTOT; de amunt, — AMUNTET y amuntot; 
de envant, — ENVANTET y ENVANTOT; de enllà, — ENLLANET; de aprop — APROPET; 
de grandia, — GRANDIET; de enrera. — ENRERET; de endins, — ENDINZET; d'axi, — 
AXINETES; d'assuquí, — ASSUQUINETES, etc. etc. etc. 

jEs petita aquexa discrepància entre les dues sintacsis? 


§ 6. Prepoiictons 

També discrepen les dues llengües en l’escullir les preposicions per espressar les 
diverses relacions entre les paraules: — i. La presencia a un punt determinat el català 
l’espressa per la preposició A (som a Barcelona) y el castellà per la preposició EN 
[vivo EN Madrid). — 2. Moltes relacions que’l català espressa am la preposició AMB 
(amb qxò ell va venir; — AMB aquest sol que fa, no hi vatx; — AMB aqueys temps que 
correm, no convé tal empresa; — AMB axò que diuen, convé esperar; — AMB ell ho con- 
seguiré; etc. etc. etc.), el castellà les espresa per EN, CON, POR, y altres giros de frase. 

— Moltes relacions que’l castellà espressa am la preposició EN y POR, el català les 
espresa am DE ( Va esser ben aviat DE venir; — va esser ben prompte DE fogir; — pas¬ 
sava gust DE ferlo enfadar; — s'honrava D’ anar amb ell; — axò es fet D 'ell; es escrit 
Vell; es manat D* ell). — 4. Relacions que ’l castellà espressa am la preposició EN 
{salió una noticia EN los periòdicos; puso una poesia EN tal revista ), el- català les espres¬ 
sa per DEMUNT y DALT (sortí una notícia DEMUNT els periodichs; posà una notícia DALT 
tal revista). També posen la metexa preposició DEMUNT com equivalent de SOBRE y 
SEGONS (DEMUNT lo que'm dius, no't puch contestar; DEMUNT lo que'm contes, ja no hi 
ha res que fer). — 5. La preposició bax s’usa amb un sentit figurat consemblant a 
DEMUNT (BAX de lo qu he vist, ja no'n vull parlar, axò es, suposat de que jo no surt...). 

— 6. La preposició sensa, si ja s’es espressat el nom qu’ha de regir, va tota sola, y 
el nom se sobrentén: — jQue no duya capell? No, anava SENSE. — fQue no ni heu 
de donar diners? — Ves te 'n SENSE. — jQii ets vengut amb el cavall? — No, SENSE. 


Digitized by LiOOQle 


39» 


§ 7. Interjeccions y esclamacions. 

No resam de les conjuncions perque no tenen gayre importància dins la sintacsis; 
allà ont ne tenen es dins la morfologia. 

Respecte d’ interjeccions y esclamacions , n’hi ha algunes en català, de règim y dem- 
ble ben especial y en completa discrepància amb el castellà. Vetassí unes quantes: 

1. Per tractar o increpar qualsevol d’una cosa o altre, posen aquesta cosa regida 
de la preposició DE: jD 1 animal\ f/èts un animal!) jDE beneyt\ (ies un beneyt!) [DE Mi 
<quel\ (;Ah Miquel!). 

2. Per denotar qu’un aprova una cosa dolenta o desagradable qu’ha succeit a qual* 
cú, usen la esclamació: FORT. Li han pegat? jFORT! No hi fos anat. j T'han pres tot 
quant duyes? jFORT! Axis un altra vegada estaràs alerta. — L'han tancat deforar jFORT! 
Fos arribat d'hora. ' 

3. Per denotar prohibició d’una cosa, posen l’adverbi FORA devant aquella cosa: 
FORA capell! (llevauvos el capell). — jFÒRA conversar\ (no converseu). jFÒRA admetre'n 
pus'(no n'admeteu pus). 


CONCLUSIÓ 

1. Am lo qu’acabam de al·legar, creym haver provat que no es ver lo qu’assegu- 
ra En Pérez Galdós que la sintacsis del català es la castellana; creym haver demostrat 
que tenim una sintacsis pròpia, ben discrepant de la castellana, y que, si bé s’acosta 
ferm a l’italiana y a la francesa, es diferent de cada una d’aquestes; creym haver provat 
l’autonomia de la nostra sintacsis, y defiam En Pérez Galdós a que’ns desfassa les pro¬ 
ves qu’hem aduides y les rahons qu’hem al·legades a favor de dita autonomia. 

Si En Pérez Galdós hagués dit que de la lectura de certs autors catalanistes se 
desprèn que’l català no té sintacsis pròpia, sino manllevada a n-el castellk, li hauríem 
contestat: Distingo: la sintacsis catalana que surt dins les obres de tals autors es la 
castellana, concedo; la sintacsis catalana que viu encara, gràcies a Deu, dins la majoria 
dels pobles que parlen la nostra llengua, es la castellana, nego, nego, nego . 

Y si el famós novel·lista accepta el nostre defïament, ell qu’es tan afectat d’estudiar 
esperimentalment els temes de les seues obres, ja pot esser partit a recórrer Catalunya 
espanyola y francesa, les illes Balears y el regne de València, y atiparse de les col·lec¬ 
cions de folk-lore català, a veure si es home per tirarnos abax cap de les nostres tesses. 

2. Y ara una paraula a n-els amichs de la llengua catalana y especialment a n-els 
escriptors catalanistas. Tal volta a alguns vendrà una mica de nou o no admetràn lo 
que deym sobre ’ls diferents punts de sintacsis catalana qu’hem tocats. A n-aqueystals 
els-e suplicam que’s ficsin en lo que deym y qu’ells meteys estudien els monuments 
catalans escrits de tots els sitgies y els monuments vius, axò es, el parlar actual de les 
diferents comarques catalanes. Si fan axò, n’estam seguríssims de que’s convenceràn 
de la raó y del fonament sòlit de les nostres tesses. 


Digitized by VjOOQ 


J 



e 


399 


Sí, aquests punts qu’hem tocats, son els trets més vius, les notes més culminants, 
els distintius més característichs de la nostra sintacsis, que’ns separen ferm de la sin- 
tacsis castellana, que’ns donen fesomia pròpia, que constituexen verament la nostra 
autonomia sintàctica. 

t *En volem de sintacsis nostra? No’n sabem d’altra més qu'aquesta. El qui’n sàpiga, 
que hu diga y que’ns mostri aont es, per ont caplleva. 

;Que n’hi ha que no volen usar aquell aussiliar ni aquella concordansa del participi 
ni aquell acusatiu sense la preposició a, ni aquell imperfet en lloch de Xoptatiu en les 
oracions condicionals, y preferexen anar jonyits bax del jou de la sintacsis castellana y 
seguir com idiotes, indignes de personalidat pròpia, que son incapaços de sentir, llau¬ 
rant el sementer de les Lletres, no segons el sistema vigent dins la nostra llengua per 
espay de set cents anys, sino segons un sistema foraster que no pot dur altre resultat 
que fer mal bé les cullites y matar tota la llecor, tota la saba pròpia, que es la que’ns 
dona y constituex la nostra vida? Si n’hi hagués molts d’aquests, jvaja quin desengàn* 
més ferest per nosaltres, plens de fe en la virtualidat del poble català per reconstituirse 
y recobrarse de cap a peus! 

Amadors y entusiastes de la llengua catalana, pensauhi bé amb axò, ficsauvoshi bé, 
y... sigau consecuents am les vostres "coses. Esgargamellarse clamant per l’autonomia 
de Catalunya, y no comensar per fer efectiva l’autonomia de la llengua, qu’està esclusi- 
vament en la nostra mà el conseguirla, es una inconsecuència y una falta de formalidat 
que no dexa gens a bon lloch els qui la cometen. 

Amadors y entusiastes de la llengua catalana, vosaltres que la teniu per reyna del 
vostre cor y vos gloriau de servirvos d’ella per vestir els vostres pensaments y afectes 
més íntims y l’enaltiu am los vostres escrits, pensauhi bé, ficsauvoshi bé amb axò, y no 
us esposeu pus a que, lletgint les vostres obres els critichs forasters, hagen de deduir que ’1 
català no té sintacsis pròpia, que no té altra sintacsis que la castellana. Y es ben ver 
desgraciadament que n’hi ha d’escriptors catalanistes que am la seua manera d’escriure 
han donat y donen peu a que ’ls forasters inimichs ens hagen tirada y ens tirin l’injúria 
de que la llengua catalana no té sintacsis. 

Amadors y entusiastes de la nostra llengua, p’el bon nom, per la dignidat, per 
l’honor d’aquesta llengua nobilíssima, no merexedora de viure esclava en cap concepte, 
digna de reynar dins casa seua com cap altra de la terra, — se fa precís redimiria 
d’aquex esclavatge nefant y afrontós que molts li fan patir de la sintacsis castellana, 
que tant la malmet, la petxuca y la deshonra. Aquí lo nefant y afrontós no es la sintac¬ 
sis castellana, sino que’l català s’hi someta pegant cossa a la seua pròpia. 

Se fa precís empendre la creuada y batallar sens treva fins qu’hàgem conseguida la 
redenció completa de la nostra sintacsis, qu’es allà ont el castellà’ns ha invadits més; y 
que ’ls nostres inimichs no tenguen altre remey qu'acalar el cap o fogir devant el llem- 
peguetx enlluernador del reynat de la nostra Gramàtica, indestructible y perdurable, 
dins el camp de les nostres Lletres. 





Digitized by ^.ooQle 



400 


De D. Francesch d Albranca , de Sant Cristòfol de Menorca. 


Recorts de la dominació mora en la parla menorquina 


Senyors Congressistes: 

Si vostès me perdonen l’atreviment, faré una llista de les paraules arabes que, recorts 
de sa dominació mora, perduren en sa parla menorquina. 

I. Toponímia 

Addaya : (ad deiàa es poblet) portet de sa costa de tramontana, a sa mitgera de 
Mahó y Mercadal. 

Alayó : (se pronuncia Alahó, o Alhó), vila: se fundà dins sa possessió anomenada Hia - 
lor ^Ve d’Alahor, nom propi? 

Albranca : posses. St. Crist. (al óàraca, la benedicció, la felicitat?) 

Albranxella : poss. St. Crist. diminitiu d’Albranca. 

Albufera : poss. Merc.; estany d’aygo prop de la mar, Mahó. 

Alcaufa : poss. St. Lluís. 

Alcoig: poss. Alay. 

Alfavara : poss. Mah. 

Alfavaret, poss. Mah. 

Algayarens : poss. Ciutad. {al guiràn . ses coves.) 

Aljandar : poss. Ferr. Mahó. 

Aljups: poss. Ciut. 

Almudayna : poss. Ciut. 

Alputze : poss. Cuit. — (català arabisat, el putxet.) V. El Puche, Granada. 

Al caidus : poss. Alay. — (al caid , es capità.) 

Alcalafat: poss. Ferr. 

Barbaix: pos. Mercadal. 

Barbatxí: pos. Merc. 

Banyul: pos. - Mah. — (Banyouls, Rosselló; sbaniúl , espanyol.) 

Binialàs: pos. Merc. 

Biniàli: pos. Mah. Pont d'En Ali , cova de la costa de Ferr. 

Biniaixa : pos. Mah. (aixa, pelegrina.) 

Biniach : pos. Alah. (hah, aix, pelegrí.) 

Biniay : pos. Mah. ( ya/iic , Joan). 

Biniét: pos. Mah. diminut, de s’anterior. 

Biniatràm. pos. Cid. 

Biniatram : pos. Ferr. (Benat. - Harum, filles de Aaron.) 

Biniatap: pos. Mah. 

Binialmesch : poss. Ala. 


Digitized by ^.ooQle 



401 


Binialquelí: pos. Al. [el kebir es o sa gran.) 

Binianfús : pos. Al. (anfus, Alfonso?) 

Biniarroga: pos. 

Biniarròy: pos. 

Biniatzàu : terr. Alay. 

Biniatzèn : pos. S. Crist. 

Binialmaya : pos. Merc. 

Biniancolla: pos. Mahó. 

Binibeca : pos. Mah. [Beni Bèker , fills de sa vetja.) 

Binicalaf: pos. (calat, castell.) 

Benicalsitx: pos. Ferr. 

Binicreixent: pos. Mer. 

Binidalí: pos. 

Binidonís: pos. Merc. 

Binidonaire : pos. Mer. 

Binialcalà: pos. Mer. (pronun. Biniaucalà.) calà, torre. 

Biniedrís : pos. Al. ( Ben-ed-Dris ). 

Binicodrell, Binicodrellet: poss. S. Crist. 

Binifabini: pos. Al - [Beni-Fabib, València.) 

Binifaéll: pòs. Mah. 

Binifailla : pos. Merc. (femení de s’anterior.) 

Binigarba : pos. Ciut. [garb, ponent.) 

Binigordó : (antes Binigarda, dimin. B. gardó.) pos. Mer. 

Binigafull: pos. Ciut. (, gafur , indulgent.) 

Binijamó : pos. Al. 

Binigàus : pos. St. Crist. 

Binillautí: pos. 

Binillobet: pos. Merc. 

Binimarzòch, pos. AL Bu-Marzog, vall d’Alger, [ma za zoch , font d’es mercats.) 
Binimel·là : pos. Merc. (Ben‘Amel·La.) 

Binimay, pos. 

Binimaymut: pos. St. Clement. (Mahamut.) 

Binimassó : pos. Ferrer. 

Binimoti: pos. Fer. antes Binimàdeu. 

Binimonastrell: pos. antig. Ciut. 

Biniparraix: pos. Mahó. 

Biniparrell: po£ Mah. 

Binipati: pos. Cuit. 

Binisafúller : pos. S. Lluis pronun. Binisafúa. 

Binisermenya : pos. Mah. 

Biniseguí: pos. Merc. 

Binisàit: pos Ferr. 

Binisaida: pos. Villac. 

Binisarraya: pos. Merc. 

Binisuès: pos. Ferreris. 

Bentaufa : pos. [Bcnta, filles, alfa , espart) 


Digitized by 


402 


Binixebó, pos. Al. (Xebú> riu de Marroch.) 

Binixems : pos. Al. (xerns, sol.) 

Binixica: pos. 

Binisagarra : pos. Merc. 

Calafï: pos. Ferr. 

Calòritx: pos. Merc. 

Favàritx : terreno, Mah. Antes ’s deya fanarit - (enna ràritx y fanal-tenda.) 

Furí, o El Furí: pos. Ciut. 

Deyà : pos. Alb. 

Lucàitx : pos. Mer. = antes Olocaitg , arabisat de lucus, bosch. 

Y d’aquí: 

Lluch-alari: pos. Al. (aquesta sols arriba a la mar, y pot convenirli al luix, ribera 
(bada-luch.) 

Lluch ^asaldeut: pos. Al. 

Lluquelqueuba : pos. Al. (kelba, cussa). 

Llumena : pos. Al. (Lluch-al-mena?) 

Llumassanas : pos. y vilàs Mah. 

Llinaritx : pos. Merc. 

Lauzell : o Alauzell, pos. Mer. 

Matxani : pos. 

Malbúger: pos. Mah. 

Mesquida: cala. 

Mussupta : pos. S. Clem. (Mussa, Moysés.) 

Rafal: possesions que hi deriven : R. a?na&at C; R. fort , Al. R. Roig , Mer. Rafal 
Rubí , Mah. (Ruben). 

Salayró : pos. Mer. antes Xalayró. 

Tordonell: pos. Mah. 

Torelló : pos. Mah. 

Toraixa : pos. Mah. ( Tor , pujol, aixa , n. prop. Pelegrina.) 

Tormadeu : pos. Al. ( Tor-al-madeu , montanya de la mina.) 

Tornaltí: pos. S. Clem. 

Talatí: pos. Mah. 

Trepucó : pos. Mah. ( Terepucó , y d’ell): 

Trebaluje : vilàs, Villac. y pos. S. Crist. (lúix, ribera.) 

Salema : partió d’Algendà. (Zuletna, Salema, de Salem.) 

Amé : partió y cova d’Albranca: cova d’En Amé. 

Tirant: pos. Fornells (tiràn, pl. de taur, bou.) 

Sonarrosa y Sonarrosset, pos. Mah. (ar-rossa y sa novia.) 

El Fonduco : pos. cala y merendero Mah. (el fondok. posada ) 

Santa Galdana : (pos. riu y port. Fer. Ciut.) Ses terres veinades se dinen Anas, encara 
es diuen Santana (y no Sant’Anna) y per sa presencia d’es riu, es moros dirien 
Guad-ana\ es cristians hi afagiríen son o sona que, com ha passat arrèu, ha arribat 
a santa ... que no es de cap calendari. 


Digitized by 


Google 



403 


II. Patronimlcbs 


Alaquer: (el just.) 

Saguí: ...(petit, nou.) 

Melis y Binimelis : (rey.) 

Papelcudi: ( Bab-el-cu-di , porta d’es pujol). 

Allès : sona Al·lès... ^ al·laya , divinidad, al-lay, divino). 

Mascaró: 

III. Comuns 

AIjup. 

Betzef: molt. (bez-zaf). 

Qapé: munt de pedreny, paredada en cara forana: capés de gegants, talayots: 
xaXeTtq, príncep? Aludiría a considerarse maussoleo de gent principal es megalitos, 
quan els denominaren clapers...? 

Cafoll: abundancia, principalment de cosa de menjúa. 

Benaula: benèit. 

Bebal là : adv. à la bebaltà, de qualsevol manera ( ba-Al-là, sona bil-là) a la bona de 
Deu. 

Al·lot: minyó: (anlad, fill). 

Marraxa : pitxé; de marraxa , fiasco de vidre, que es moros implen d’aigo-ras pera 
obsequiar, regant-los, a n’es seus hostes. 

Garbell: (guerbal'). 

Escàtil: colmill de porch; ( kàtel , matador). 

Xàfaga : xerxa de cordella, de maya ample, per fer feixos de palla, ( xébeca, xerxa.) 
Xerxa : de xébeca o xèbca... 

Garrova : 

Talayat: de takal\ elevat. 

Goret: semanter en descans, qu’es prepara per sembrarlo de blat s’any vinent. 

Guretà: llamada feta es cinch-mesos, en es semanter de goret. De gur-ret, pastura 
ferratge. 

Cabi: punyada; dona *1 hi un cabi = cabbda , punyada. 

Maijal: tnerja , parat. 

Caramull: 

Aqueixa llista es molt incompleta. 

L’he escrita ab un arrap, ara que m’acab de desdejunar de sa existència y proximi- 
dad d’es Congrés de sa Llengua Catalana. 

Això ro val res; però de moment, es sols lo que hi puch dur. 

Queda un gros enfilay de paraules moresques, com alfabia , magatzem , oró , garrova, 
airós, arrop... que per ser comunes a d'altres regions catalanes, no tendràn importància 
menorquina. 


* 


Digitized by ^.ooQle 




De D. Joaquim Cases-Carbó, de Barcelona. 


Notes sobre l’empleu abusiu de la partícula doncs 


El català està subjecte encara a pertorbadores influencies d’altres llengües i princi¬ 
palment de la castellana. Es aquest un fet tant evident que no cal esquerrassar-se en 
demostrar-lo. Serà més o menys discutible la llegitimitat d’aquestes influencies quan 
impliquen un enriquiment dels medis d’expressió: això ha d’esser objecte d’un estudi en 
cada cas determinat. Emperò es indiscutible que 1 castellanisme, per exemple, que com¬ 
porta empobriment de la llengua ha d’esser senyalat i combatut. Molt més quan aquest 
castellanisme, no s’hi ha incorporat definitivament; quan al costat dels que l’adopten 
sense adonar-sen hi ha la gran massa de catalanofons que no hi cauen mai, els uns, encara 
que pocs, concientment, la majoria parlant naturalment la llengua tal com els l’ha tras- 
mesa la tradició oral. El cas sobre 1 qual someto algunes breus observacions al Congrés 
es el d’un empleu abusiu de la particula doncs que implica un castellanisme sintatic no 
solament innecessari sinó encara lamentablement empobridor de l’idioma. 

L’empleu abusiu del doncs es degut a la creencia errònia de que hi ha identitat 
de significació entre aquesta particula i la particula castellana pues. Els que cauen 
en aquest error posen doncs sempre que en castellà s posaria puès y sense, advertir que 1 
pues castellà ademés de l’accepció deductiva que té 1 doncs català té una accepció cau¬ 
sal o explicativa, separant-se en aquest punt d’altres llengües neo-llatines com ara 1 
francès i l’italià que mai empleen les corresponents conjuncions (donc, dunque) en aquest 
sentit causal o explicatiu característic del castellà. 


Exemples del pués causal: 

«Sufre la pena, pues cometiste la culpa.» (Acadèmia espafiola). 

«Lo habrà examinado pués que lo ha resuelto.» (A. E.). 

«Estarà enfermo pués no viene.» (Salvà). 

«Pués que tal es el estado de las cosas, tratemos de aplicar algún remedio». (Salvà). 

Aquells que parlant o escrivint en català donen també a la conjunció doncs l’accep¬ 
ció causal del puès castellà traduirien les frases anteriors així o per l’istil: 

«Sofreix la pena, doncs vas cometre la falta». 

«Ho deu haver examinat doncs ho ha resolt». 

«Deu estar malalt doncs no ve». 

«Doncs que tal es l’estat de les coses tractarem d’aplicar-hi algun remei». 

En aquestes frases fóra correcte emplear les conjuncions causals puix que o ja que 
com corresponents al puès castellà empleat en la seva accepció causal; mai el doncs. 


Digitized by ^.ooQle 



405 


Perquè s vegi que hi ha qui es capaç d’usar el doncs català en correspondència 
exactament an el puès castellà empleat en els casos anteriors en sentit causal o espli- 
catiu bastarà citar els següents exemples copiats; llevats els dos últims, dels primers 
números de periòdic que ns han vingut a les mans. 


Exemples de Tempteu Incorrecte del doncs en el sentit causal propri del pués castellà 

1 rectificació d'aquest error 

«En això va passar torsa de civils conduint al acusat. Els amotinats van apedregar 
da forsa, resultant un civil greument ferit. 

»Els civils van enjegar trets en l’aire, inútilment, doncs (,) els esvalotadors van 
* seguir apedregant y fent foch ab revòlvers. 

> Aleshores els civils van fer foch sobre la gent, resultant un mort y varis ferits » 

«Se tracta, doncs, (2 > d’un moviment de protesta general, doncs < 3 > Barcelona aquesta 
negada, com sempre, sent com afront seu, el que proven de llensar sobre qualsevol 
»comarca catalana.» 

»Es urgent adquirir terrenos pera parchs y jardins, donchs (4) cada dia aumentaràn de 
ï valor. Es d’urgencia també l’Escola de Cechs y Sorts-muts, y la creació de dos grupos 
^escolars. En quant a la Biblioteca Popular, se’n montarà una d’interna, donchs ( 5 >la defi¬ 
nitiva s’havia de‘construir en uns terrenos que ara estàn en litigi.» 

«Consti, donchs, W que pera que Barcelona consegueixi lo que es degut, se necessita 
»un alcalde que tracti de tu als ministres. 

•Això es lo que censurem, això es lo que no volem, y sentiria que’s cregui que ’l 
ïcensuro personalment, cosa a que jo may m’hi propassaré donchs Í7) tots coneixem les 
*bones condicions personals que l’adornen». 

«Féu veure la conveniència que tenen tots els catalans a formar part del Catalanis¬ 
me, doncs ^es un moviment reinvindicador de tot un poble, y, per lo tant, tenen dever 
*de cooperarhi tots els fills de Catalunya, sia la que’s vulga la seva especial manera de 
apensar en qüestions polítiques, religioses y socials. 

»Don Josep M. a Roca, expresident de l’«Unió», ab la*seva peculiar eloqüència, reco¬ 
manà l’ús del nostre idioma en les relacions particulars y públiques, doncs (ç) prou bella 
>es nostra parla pera que ’ls catalans l’usin a tots moments, puix b°) en cas contrari, 
d’anatema de Dant cauria al damunt del poble català. 

»Don Manel Folguera y Duràn, del «Centre Català», de Sabadell, féu constar que 
»nosaltres no som egoistes, doncs (ïI > al treballar per la completa Autonomia de Catalu¬ 
nya, no neguem el dret indiscutible que tenen tots els fills de les altres nacionalitats 
>que composen l’Estat espanyol a regirse per ells mateixos. 

»Y finalment s’aixecà a parlar el Dr. Martí y Julià, resumint acertadament tot lo 
»exposat. 

»Acabà manifestant que’s deixin de miseries locals y s’agermanin tots, doncs així 
*ho reclama la Patria. 


Digitized by ^.ooQle 



406 


«En resum, un acte que no dubtem donarà abundosos fruits, doncs (x3) així se’n des¬ 
aprèn dels comentaris que feien escalencs de totes les classes socials y criteris polítics». 

«Per altra part, jo no podia deixar de pendre part en aquest debat, donchs algú 
»ho podria pendre com a falta de valor de les meves conviccions per part meva, 

> donchs bs) jo vaig ser un dels que, en la sessió passada, vaig censurar al alcalde de 
»R. O. y parlaré també, perque crech que l’alcalde està mal informat respecte a la sessió 
»darrera y al alcans de lo que en ella’s va dir.» 

«Pera un pressupost de 39 milions, la propietat urbana sols paga 800.000 pessetes 
»que en sos 8/10 procedeixen de propietaris que no beneficien ab les obres, doncJis (x6 > 
»els del interior, res tenen que veure ab les millores dels pobles agregats, quals propie¬ 
taris en cambi realisen moltes ganancies ab les urbanisacions dels seus terrenos». 

Essent limitats els recursos de l’Hisenda municipal, y basantse especialment 
»en l'impost de consums, es impossible acumular al pressupost vinent el dèficit del an¬ 
terior, donchs (l7) l’acumulació de varis dèficits acabaria per impedir tota operació 
^D’aquí la necessitat d'un extraordinari.-, 

«E donchs^ aquesta es la mare de la ciència, nos guardarem bé prou de menys- 
»preuaria si no volem que la filla meresca lo dictat de borda*. 

*Donchs (x 9 ) no enrahonarien los flamants modernistes en la forma que-u fan, ni di- 
»rien lo que diuen si tinguessen una escola de bones lletres... (Prolec de les Lliçons 
* familiars de Gramàtica Catalana per Antoni Tallatider ).* Bar ha. i8çç. (L* Antoni 
Tallander o sia l’Antoni Bulbena es el preceptista de gramàtica catalana que més 
presum de coneixer i respectar les bones tradicions de l’epoca classica). 

Els doncs senyalats ab els números 1, 3, 4, 5, 7, 8, 9, n, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 
18 i 19 són decididament incorrectes en les frases dessus citades. En totes elles es 
el doncs un castellanisme sintàctic. Aquesta incorrecció hi desapareix posant en comptes 
del doncs les formules ja que (popular) puix que , pus que o car (literàries): totes elles 
conjuncions causals. 

Els doncs senyalats ab els números 2 i 6, i el puix senyalats amb el n.° 10 són cor¬ 
rectes; els dos primers essent usats en sentit deductiu; el puix citat empleat en el seu 
sentit causal. ^ 

* 

* * 

La llengua parlada actual dins totes les seves varietats tampoc usa la partícula 
doncs en cap accepció causal. 

Les diferents varietats del català parlat que conserven viva la partícula doncs més o 
menys modificada (dòns, donques, donses, dò, idò, donc) l’empleen en la seva accepció 
deductiva, mai com conjunció causal. L’idioma valencià de la capital l’ha deixada morir 
substituint-la per la castellana pues , i adoptant per contaminació també el puès en sentit 
causal com en castellà, ha anat eliminant les formules antigues causals puix que > pus 
que , car. Sobre aquest fenomen de castellanisació que s’iniciava també en la parla del 


Digitized by VnOOQle 



Principat ha reaccionat feliçment la llengua literaria. S’explica perfectament l’eliminació 
que del pués en tots els casos fan alguns per medi del doncs. S’han adonat que ells i 
raolta altra gent que senten al llur voltant diuen sempre parlant en català pués tenen 
a mà la partícula doncs i sense posar esment en que no té aquesta en bon català sentit 
causal l’adopten sempre en comptes del pués. Els escriptors valencians descastellanitzants 
no gosant emplear el doncs per què no 1 senten usar en la llengua pulida; tendeixen a 
usar el puix sempre que en castellà s’usà pues; sembla com si desconeguessin que 1 
puix no pot esser conjunció deductiva equivalent al doncs . 

Es necessari que algú faci un estudi històric complet de la conjunció doncs en la seva 
accepció deductiva i en les altres accepcions que puga tenir excloent-ne, va sense dir, 
tota accepció causal com decididament errònia. Aquest estudi deuria estendre-s també 
a les conjuncions causals catalanes, per que, ja que, tota vegada que, pus que, car i d’al¬ 
tres no citades aquí que potser fóra convenient introduir en la llengua literaria moderna. 

En les meves lectures de català dels segles XIII, XIV, XV i XVI... no he trobat mai la 
partícula don s usada en sentit causal. Això no vol dir que puga afirmar en absolut que 
no hi hagi estat usada alguna vegada. En canvi l’empleu del doncs en sentit deductiu 
apareix a centes de vegades desde l’aparició del català escrit no interrompent-sen mai 
l'ús en la successió dels segles. No aniria malament que en cas d’haver-hi avui en dia 
algun partidari conscient del doncs causal fundés la seva opinió al·legant les raons on se 
recolza i acompayant-la de cites de l’epoca classica. Sempre contribuiria a il·lustrar 
aquest punt que es un de tants que convé deixar resolt definitivament. 

Entretant com contribució a l’estudi complet a fer de les conjuncions deductives i 
causals poso a continuació les següents citacions: 

e si fa lo contrari, es per contrari, si donchs no s’esmena (Prolech). 

Ara doncs, pus també ho deyts, nos sabem que vos sots privat del senyor rey de la 
amor que ho aytal dona. Cap. III. 

Nos som aparellats, que. hi façam tot ço que vos hi consellets. Donchs, senyors, a 
honor de Deus... huy ques dissapte... comencen (*> totsquants preu eres hajà en Munt- 
peller a cantar misses... Cap. IV. 

Senyor, dix En Conal Llança, digats, donchs lo tractament aquest per que lavets mo¬ 
gut, no per que ho volets fer. Cap. XXX. 

(Crònica de Muntaner. Edició Bofarull.) 

— E que seras? — No res — Donchs no res eres abans que fosses engendrat? 

— Axího crech, digui yo. (pag. io). . 

— Donchs , dix ell, tu creus ço que no has vist? (pag. u). 

— Ara donchs , dix ell, atten diligentment en aço quet diré (pag. 16). 

— Con la anima rational donchs sapia e senta e visqué, segueixse que es semblant 
a Deu, e per consegüent immortal (pag. 29). 

Veges donchs si mereix principat entre ls seus (pag. 39). 

— Si donchs a ymatge e semblança sua lo feu, qui gosara dir que 1 falés mortal? 

(Pag- 54 )- 

— Los aucells fan niu; les feres cerquen cavernes en que habiten; els peixos roques 
en que s meten. Donchs qui pot dir que no usen de raó? (pag. 711). 

(Sompni de Bernat Metge. *Edició Guardia) 


Digitized by ^.ooQle 



— 408 


Notes per fer un estudi comparatiu dei doncs català amb la partícula corresponent en francès, 

en provençal i en italià 


FRANCÈS 

Donc. conj. i.° Sert à marquer la conclusion qu'on tire d’un raisonnement. Vous avez fait une faute, il íaut 
donc la reparer. II se plaint on l’a donc maltrailé. Je pense, donc Dieu existe, car ce qui pense en moi je ne 
le doit pas à moi méme. «La Bruyère, XVI». 

2.° Exprime en général qu’une chose est ou doit étre consequence d’une autre. Donc un nouveau labeur 
à tes armes s’appréte. «MaUier, II, 12». 

Donc votre aïeul Pompée au ciel a resisté, Quand il a combatu pour notre liberté. «Com. Cinna, II, 1». 

Donc jusqu'à l’oublier je pourrais me contraindre, ID. 

3. 0 Sert souvent de simple transition pour revenir au sujet après une digression. 

4. 0 Sert à marquer une sorte d’étonnement, la surprise que l’on éprouVe d’une chose à laquelle on ne 
s’attendait point. 

O sort, voilà donc de tes coups? Et je n’ai donc vaincu que pour dépendre d’elle? 

Je suis donc un témoin de leur peu de puissance? «Racine». 

Mais pour quoi donc ces pleurs, ces regrets, cette fuite? «Voltaire». 

Qu’est-ce donc que l’amour? a-t-il donc tant d’empire? «Voltaire». 

5. 0 Sertaussi à rendre plus pressante une demande, un injonction. 

Dites donc ce qu’il y a. Gare donc! «Litré — Dictionnaire de la langue française». 


LLENGADOClA MODERN 


Dounc, adounc (m.), dounquc (auv.), dounques (marb.), dounco, adounco ,(niç.), douncos, ( 1 .), (rom. donc, 
dunc, adones, donca, doncas, dauph. donc, donque, cat. doncs, it. dunque, lat. tunc), conj. Donç alors. 

Es dounc que, conséquemment.. 

Arribas dounco, amo danads 

«M. Trussy». 

Vivien douncos en alegresso. 

«C. Brueys». 

Douncos fan que rèn vous detèngue. 

«G. Zerbin». 


(No hi ha cap exemple en sentit causal). 
Lou Tresor dóu felibrige. «F. Mistral». 


ITALIÀ 

Dunque. fíocc. nov. 12, 13. Va dunque , desso la donna, e chiamalo. 

Dant. Purg. 1, Va, dunque , e fa che tu costui ricinge D’un quinco schietto. Petr. son. 20. Cercate dunque 
fonte piü tranquil·la. Buon. rim. 17. Se il mio mal vi contento, Mia dolce e fiera stella, Che sarà dunque colla 
morte mia? 

Red. Cons. 1.213. Cse si ha dunque presentemento ad operare per servizio di questa buona signora?— 
Senza dunque altri previi medicamenti, farei es. 

(No hi ha cap eocemple de dunque en sentit causal). 

Vocabol. delle Lingua Italiana de Giuseppe Manuzzi. 


Digitized by OiOOQLe 



409 


RegU pràctica per saber els casos en que 1 pués castellà no s pot traduir posant doncs. 

El pués castellà té un sentit causal sempre que en la frase pot esser substituit per 
por que, ya que, toda vez que, en els quals casos té’l català a la seva disposició les con¬ 
juncions ja que, tota vegada que, per que , puix que, pus que, car; emperò mai la fórmu¬ 
la doncs. 


CONCLUSIÓ 

L’us en sentit causal del doncs, deu esser definitivament desterrat de la llengua 
catalana ja que comporta evidentment un castellanisme sintàctic, no solament inneces¬ 
sari sinó encara manifestament empobridor de l’idioma. 


27 


Digitized by Cnooole 



Del Dr. Bemhard SchSdel , de TUniversitat de Halle (Alemanya). 


Übcr dic Zukunft der katalanischen Sprachstudien. 

Meine Herkn, 

Die Kommission, von der dieser erste katalanische Sprachkongress in die Wege ge- 
leitet wurde, hat die Liebenswürdigkeit besessen den Rednern katalanischer Nationalitat, 
die hier vom Standpunkt der Katalanen selbst das katalanische Volk von der Notwen- 
digkeit einer gründlichen Erforschung und wissenschaftlichen Pflege seiner Sprache über- 
zeugen, auch eine Anzahl auslàndischer Philologen beizugesellen. Ich bitte Sie zu- 
nàchst mich auch an dieser Stelle meinen lebhaften Dank aussprechen zu lassen, den 
ich als Deutscher fur diese grosse, auch meiner Person durch eine solche Einladung 
zum Kongress erwiesene Ehre empfinde. Der bescheidene Beitrag, den ich zu dem 
Werk des Kongresses zu liefem vermag, mòge Ihnen alien ein schwaches Zeichen der 
Sympathie sein, die ich fur die philologischen Bestrebungen empfinde, die den intel- 
lektuellen Teil dieser Regeneration Kataloniens begleiten. 

Es ist fürwahr ein grossartiges, einzigartiges Schauspiel für uns Auslànder, die wir 
unbeteiligt und aus der Ferne die kulturelle Entwicklung der iberischen Halbinsel beo- 
bachten, zu sehen, wie in diesem fortschrittlichsten Teile Spaniens, speziell in den 
zentralen Provinzen Kataloniens und auf den Balearen, ein besonnener und stetiger 
Kulturfortschritt sich vollzieht, dessen wertvollste Grundlage ausser der wachsenden 
materiellen Kultur Kataloniens die unvergleichliche Liebe des katalanischen Volkes zu 
seiner Muttersprache ist. Der erste Kongress der katalanischen Sprache, ein Kongress, 
der in seiner Eigenart einzig dasteht im Geistesleben der Vòlker der Gegenwart, und 
der Entusiasmus seiner Teilnehmer ist der deutlichste und greifbarste BeWeis fur diese 
bewundernswerte Liebe des katalanischen Volkes zu seiner Sprache. 

Die Frage, die dieser Kongress sich stellte und die an dieser Stelle beredte und 
sachkundige Redner in der mannigfachsten Weise in Einzelfragen auflòsen und durch 
die Behandlung ihrer speziellen Themata illustrieren, die Frage nàmlích: “ist das Stu- 
dium und die Pflege der katalanischen Sprache berechtigt und notwendig?“, sie ist 
durch das Zusammentreten des Kongresses an sich und durch die Thatsache, dass zahl- 
reiche katalanische und auslàndische Philologen hier mitwirken, bereits deutlich genug 
beantwortet. Für Sie alle, meine Herrn, ist diese Frage keine Frage mehr. Die Zeiten 
sind vorüber, in denen die Ignoranz dem Katalanischen den Charakter einer Sprache, 
eines lebens=und entwicklungsfàhigen Kulturidioms abzusprechen wagen konnte. Heute, 
auf diesem Kongress inmitten des regen intellektuellen und industriellen Lebens Bar- 
celonas, ist der Beweis dafür nicht mehr nòtig, dass innerhalb des spanischen Kulturle- 
bens der Gegenwart der “Geni català ’, der kürzlich von Joseph Falp y Plana episch 
besungen wurde, und die schone Sprache, in der dieser “geni” zum Ausdruch kommt, 
ein wahrhaftiger und wertvoller Kulturfaktor ist. Dass Katalonien ein Recht hat das 
Studium und die Kenntnis dieser seiner Sprache zu beleben und zu fordern, das kann 
heute nur noch von bòswilligen Ignoranten bezweifelt werden. 


Digitized by VnOOQle 



Heute handelt es sich um weit wichtigere und schwierigere Fragen. Wie kann diese 
Fòrderung erfolgenf Wie ist es mòglich der katalanischen Sprache, die im Mittelalter 
und in dem renaixement des 19. und 20. Jahrhunderts eine üppige literarische Kultur 
aufweisen kann, auch eine philologiscke Kultur, wie sie andere Schriftsprachen Europas 
besitzen, zu geben? Welchen Weg hat die katalanische Philologie in Zukunft zu be- 
schreiten? Wie soll sie sich verhalten, um das literarische Leben der Gegenwart 
würdig zu begleiten? Wie kann diese bewundernswerte Liebe vieler comarques zur Spra¬ 
che, die einzigartige philologische Begeisterung auch der illiterats, das reiche Wissen 
und die frische, echt katalanische Arbeitskraft der literats nutzbar gemacht werden für 
eine zielbewusste, systematische Erforschung der Sprache, fur den Aufbau des gewal- 
tigen Werkes der katalanischen Grammatik? Wie kann dieser erste Kongress auch 
für die Zukunft fruchtbar werden durch Anregung und Fòrderung der philologischen 
Studien, wie kann er dem literarischen Leben der katalanischen Sprache die notige wis- 
senschaftlíche , philologische Grundlage geben, der innerlichen Festigung und Bereichç- 
rung dieses Idioms dienen? 

Von den verschiedensten Rednern sind, wenn ich mich nicht irre, im Einzelnen 
scharfsinnige Beitràge in dieser Richtung geliefert worden. Gestatten Sie, meine Herrn, 
dass ich Ihnen einen neuen Vorschlag unterbreite, der uns meiner Ansicht nach diesem 
grossen Ziele nàher bringen kann. Das Interesse,welches nicht nur fur mich,sondern auch 
für viele andere Philologen Deutschlands und anderer Lànder jeder wirkliche Fortschritt 
in dem Studium der katalanischen Sprache als einer romanischen Sprache besitzt, ver- 
anlasst mich als Auslànder Ihnen dieses Projekt zu skizzieren. 

Die Kürze der Zeit, die mir zur Verfugung steht, gestattet mir nur das Wichtigste 
hervorzuheben. 

Das Studium der katalanischen Sprache, wie es bisher betrieben wurde, leidet mei¬ 
ner Ansicht nach an gewissen Schwàchen, denen entgegengearbeitet werden kann. 
Gewiss ist im Laufe des 19. Jahrhunderts eine starttliche Anzahl tüchtiger katalanischer 
Philologen aufgetreten, und jeder von ihnen hat sein Mòglichstes zur Fòrderung der 
katalanischen Sprachforschung beigetragen. Man hat sich bestrebt die Grammatik der 
katalanischen Schriftsprache der Gegenwart zu schreiben. Nach der praktischen und 
nach der wissenschaftlichen Seite hin ist mit Begeisterung gearbeitet worden. Speziell 
im Laufe der letzten zwei Jahrzehnte haben tüchtige Sprachforscher, deren Namen Sie 
alle kennen, mit ihrer ganzen Kraft sich an dem Werke beteiligt. Auch einige auslan- 
dische Philologen haben in den letzten Jahren einzelne Teile des Landes bereist und 
und mehr oder minder wertvolle Studien über die Sprache der Gegenwart geliefert. 

Trotzdem, das wollen wir uns nicht verhehlen, ist im Hinblick auf eine zuissen- 
schaftliche Erforschung des katalanischen noch vieles, vielfach sogar noch alies zu thun. 
Ich glaube ès ist nicht zu gewagt, wenn man behauptet, dass selbst die Summe aller 
bisherigen Leistungen der katalanischen Philologie nur einen sehr, sehr kleinen Teil des- 
sen ausmacht, was mit den heutigen Mitteln der Sprachwissenschaft geleistet werden 
kònnte. Ohne Zweifel ist eine sehr vvichtige, vielleicht die wichtigste Grunlage des re¬ 
naixement der katalanischen Sprache die gründliche Kenntis der Sprache in ihrer Ge - 
samtheit. Wenn dies aber wahr ist, dann ist diese Grundlage noch zu schaffen. 

Wir besitzen heute bereits sehr viele Ausgaben altkatalanischer Literaturwerke. 
Wir besitzen aber noch keine zugleich erschòpfende und zugleich wissenschaftliche Ar- 
beit iiber die Sprache dieser Literaturwerke. Und ebensoschlecht ist es mit der Kennt- 


Digitized by ^.ooQle 



412 


nis der katalanischen Sprache von heute bestellt. Hiervon kann sich jeder Katalane 
überzeugen, der sich die Mühe nimmt die verschiedenen comarques zu bereisen und ihre 
Sprache zu beobachten. 

Ich habe vor einigen Wochen zusammen mit Dr. Alcover in über 50 Stàdtchen und 
Dòrfern der katalanischen Pyrenàen, in Roussillon und in den Provinzen Lleida, Barce¬ 
lona und Girona Stunden und Tage mit Bauern und illiterats zusammengesessen, um 
ihre Sprache, (das heisst die Ausprache, die Flexion, den Satzbau und den Wortschatz, 
kurzum die Grammatik und das Wòrterbuch) der einzelnen comarques zu studieren. Das 
Wichtigste, was wir auf dieser Excursion gelernt haben, ist die Tatsache, dass man 
noch sehr vvenig weiss von dem, was die katalanische Sprache von heute in ihrer 
Gesamteit ist. 

Mancher, dem wir in jenen òden Tàlern begegneten, schüttelte über unsere Arbeit 
erstaunt den Kopf. Manchen schien es eine fruchtlose Beschàftigung zu sein, von dem 
Munde alter Bauemweiber oder ungebildeter Analphabeten sich sagen zu lassen, wie 
man dieses oder jenes Wort ausspricht oder wie man das Verbum mirar flektiert. Wozu 
das alies? Ein junger Mann in Montlouis belehrte uns sogar, dass man in Montlouis 
ein sehr schlechtes Katalanisch, nàmlich einen Dialekt, ein “patuès” spreche, dass das 
Katalanische eine llengua sei, die schon làngst eine Grammatik hat, und dass man diese 
Grammatik in Barcelona kaufen kònne!. 

Diese Ansichten, meine Herrn, über das Studium der kat. Sprache sind nicht er- 
staunlich, wenn sie von jemand ausgesprochen werden, der in philologischen Dingen 
nicht bewandert ist. Nicht jedermann ist fahig einzusehen, dass die Aussprache von 
Sort oder Puigcerdà, von Jàtiva oder Manacor ebensogut eine katalanische ist als die 
von Barcelona oder Girona, dass das Studium des Dialektwòrterbuchs, wie es von 
Mossèn Alcover und vielen Mitarbeitern unternommen wird, nicht zu einer Zersplitter- 
ung und Dezentralisation, sondern zu einer Bereicherung und innerlichen Festigung der 
Sprache dient. 

Leider sind aber auch viele Gebildete in Katalonien, sogar viele filòlechs noch 
nicht zur Überzeugung gekommen, dass das wissenschaftliche Studium der leben- 
den katalanischen Sprache nicht allein in dem Studium der Sprache von Barcelona 
und seiner Schriftsteller besteht. Was heute dringend nòtig ist, ist das Studium 
der Sprache aller comarques, der Dialekte! Viele, die heute philologische Bücher 
schreiben, glauben in der Sprache, die sie selbst reden, auch schon die ganze katal. 
Sprache zu kennen, halten Excursionen zum Studium der Sprache anderer comarques 
für überflüssig. Das ist ein grosser Irrtum, meine Herrn; eine Sprachform oder eine 
paraula ist deshalb nicht “dolenta" weil sie zum Beispiel nicht in Barcelona, 
sondern nur in einer entfernten comarca existiert! Alies was in der Rede irgend 
einer comarca existiert, ist katalanisch und hat darum ein Anrecht auf eine philologische 
Bearbeitung. 

Die Vernachlàssigung des Dialektstudiums, meine Herrn, kann nur erzeugt werden 
durch eine betrübende Gleichgültigkeit gegenüber der wahren, lebendigen Sprache des 
Volkes, gegenüber der reinsten und unerschòpflichsten Ouelle fur jede Sprache, die 
wirklich gross werden will. Diese Gleichgültigkeit hat bekanntlich auf dem Gebiet der 
spanisch-kastilischen Sprachwissenschaft dazu geführt, dass heute, wo zum Beispiel in 
Italien, Frankreich und Deutschlaud eine stattliche Schar von Gelehrten im Studium der 
Dialekte ihr Lebenswerk erblickt, noch kein einziger Dialekt kastilischer Provinzen 


Digitized by ^.ooQle 



413 


mit wirklich wissenschaftlicher Gründlichkeit auf Grund von Studien an Ort und Stelle 
erschòpfend bearbeitet worden ist. 

Ein grosser Schritt zur Vermehrung der Kenntnis katalanischer Dialekte ist durch 
die Gründung des gewaltigen “Diccionari de la llengua catalana” des Dr. Alcover, das 
Sie alle kennen, getan worden. Ein zweiter grosser Schritt in derselben Richtung bleibt 
noch zu tun. Es ist die Gründung eines Zentrums fur katalanische Sprachstudien über- 
haupt, insbesondere fur die philologische Erforschung der katalanischen Dialekte der 
Gegewart nach der grammatischen Seite hin. Ein solches Institut würde, wenn es auf 
die richtige wissenschaftliche Basis gestellt würde, meiner Ansicht nach allein im Stan- 
de sein unter den gegenwàrtigen Verhàltnissen der katalanischen Philologie die rich- 
tigen Wege zu zeigen, sie und damit die geistige Bewegung der Gegenwart von der 
philologischen Seite aus zu fordem. 

Zwischen den wenigen Autoren, die sich heute mit der katalanischen Grammatik bes- 
chàftigen, existiert eine nur sehr geringe, hàufig sogar gar keine Beziehung. Ein Zusa- 
mmenarbeiten fehlt; ja es wird sogar viele Energie in unnützer Polemik verschwen det. 
Katalonien besitzt, wie Sie wissen, ebensowenig wie das übrige Spanien eine ofïizielle 
Vertretung der katalanischen Philologie, es fehlt an eitiem Zentrum fur katalanische 
Sprachstudien. Viele Autoren stehen isoliert da, viele sind Autodidakten, die in Erman- 
glung der nòtigen Schulung in ihrer Isoliertheit auf Irrwege geraten. Es existiert keine 
^prachwissenschaftliche Schule, in der sie sich heranbilden kònnen. Es fehlt aber vielfach 
auch — und das ist das zweite, worunter die katalanische Philologie leidet und wordurch 
ihre Fortschritte gehemmt werden — die unentbehrliche Beziehung zu den gewaltigen 
Fortschritten, die die Sprachwissenschaft im Allgemeinen und nicht zum mindesten die 
romanische Philologie in der zweiten Hàlfte des 19. Jahrhunderts gemacht hat. 

Die Aufgabe, die grammatische BeschafTenheit der katalanischen Sprache aller Zei- 
ten, insbesondere der heute in zahlreichen, zum Teil sehr schwer zugànglichen comar- 
cas gesprochenen katalanischen Dialekte gründlich zu erforschen, ist eine Riesenafgabe. 
Für einen Einzelnen ist sie, und wenn er sein Leben Iang daran arbeiten wollte, uner- 
fúllbar. Nur eine Arbeit Mehrerer, und zwar eine planmassige Arbeit, kann zum Ziele 
fúhren. Die erste Aufgabe eines solchen wissenschaftlichen Sprach-Instituts ist es also 
eine kleine Gruppe von Mitarbeitern heranzubilden. 

Ich glaube, dass in einem Lande, dessen Entusiasmus fur die Sprache die Grün¬ 
dung des c Diccionari » des Dr. Alcover mòglich gemacht hat, auch die Sammlung der 
nòtigen Krafte für das Institut der “ gramàtica ” mòglich ist. Freilich, nicht jeder, und 
wenn sein Entusiasmus auch noch so gross wàre, darf als eine vollwertige Kraft zur 
Mitarbeit an diesem Werke betrachtet werden. Zum Studium der katalanischen Dia¬ 
lekte zum Beispiel der Provinzen València oder Lleida gehòrt nicht nur Entusiasmus, 
sondem auch eine grosse Arbeitskraft und eine jugendliche Gesundheit. Es ist nicht 
Jedermanns Sache die steilen Tàler von Andorra zu durchwandern oder wochenlang 
auf dem Maultier zu reisen. 

Es gehòrt aber auch dazu eine Sache, die sich seltener findet als Entusiasmus und 
Gesundheit: eine sehr genaue Bekanntschaft mit den Errungenschaften und der Metho- 
de der romanischen Philologie, von der die katalanische Philologie ein einzelner Zweig 
ist, und mit deren Problemen sie auf das engste vçrknüpft ist. Und es gehòrt endlich 
dazu phonetische Begabung und Schulung und praktische Erfahrung in der systema- 
tischen Aufnahme der Dialekte an Ort und Stelle. 


Digitized by VnOOQle 


è 



414 


Auch diese letzteren Dinge* meine Herrn, glaube ich, íassen sich finden. Wenn es 
gelingt, junge wissenschaftlich veranlagte Gelehrte fúr das Institut zu gewinnen, wenn 
Mànner in Katalonien existieren, die sich entschliessen sich eine systematische Ausfril- 
dung in der romanischen Philologie, die unter den gegenwàrtigen Verhàltnissen in 
Spanien unmòglich ist, durch Studienaufenthalte in anderen Làndem zu holen — 3 oder 
4 solcher Forscher im Anfang und 6 oder 8 spàterhin wàren meiner Ansicht nach die 
richtige Anzahl, um eine erspriessliche Thàtigkeit dieses Instituts in die Wegezuleiten—, 
dann wàre d\e systematische, wissenschaftliche Erforschung der katalanischen Sprache 
in ihrer Totalitat, die heute noch so sehr fehlt, gesichert. Denn in gleicher Weise kònn- 
te das Institut das Studium sowohl der lebenden Spràche, de Dialekte, als auch der 
Sprache mittelalterlicher Glanzzeiten durch die linguistiche Bearbeitung ihrèr Literatur- 
werke betreiben. 

Eines allerdings ist notig, wenn diese planmàssige Kollektivarbeit ihr Ziel ganz errei- 
chen soll: es genügt nicht, dass in einem solchen Institut fur katal. Sprache rohe, unver- 
arbeitete Bausteine zusammengetragen werden. Es müssen auch Baumeister in die- 
sem Institut wirken, die jene jugendlichçn Kràfte für ihre hohe Aufgabe erziehen, die 
neue Mitarbeiter im Dialektstudium schulen, ihre Forscherarbeit organisieren und lei- 
ten, und aus ihrem Material ein gewaltiges linguistisches Gebàude errichten: die Gram- 
matik der katalanischen Sprache in hòherem, wissenschaftlichem Sinne. 

Die Tàtigkeit des Instituts hat demgemàss eine zweifache zu sein: eine sammelnde 
und eine publizierende. Die erstere besteht in einer Reihe gründlicher Forschungsreisen 
durch sàmtliche comarques und in einem systematischen Studium der altkatalanischen 
Autoren. Die zweite in einer geordneten Niederschrift, sprach^eschichtlichen Bearbei¬ 
tung und periodischen Publikation jener linguistischen Materialen. Für diesen lezteren 
Zweck würde ich die Gründung einer streng wissenschaftlichen philologischen Zeit- 
schrift empfehlen, die das Organ dieses Institutes werden würde, alle Ergebnisse sei- 
ner Arbeit jedermann zugànglich machen und zur selben Zeit die philologische Kultur 
in Katalonien fordern würde. . 

Eine der ersten Aufgaben, die im Einzelnen das Institut in Angriffzu nehmen hàtte, 
wàre die Begründung und der Ausbau des linguistischen Atlas von Katalonien. Auch 
dies ist ein Werk, dessen Vollendung, wenn es dem heutigen Stand der Sprachwdssen- 
schaft entsprechen soll, einem Einzelnen seines Umfangs wegen nie mòglich sein wird. 
Ein linguistischer Atlas, wie ihn die Wissenschaft heutzutage fordert, ist nicht, wie 
vielfach geglaubt wird, eine einzige Karte Kataloniens, worauf das ganze Gebiet nach 
seinen sprachlichen Verschiedenheiten in verschiedene, in verschiedenen Farben ange- 
malte Teile eingeteilt wird. Nichts wàre verkehrter als die Ansicht, dass man ein 
linguistisches Gebiet kurzer Hand in Dialekte und Subdialekte einzuteilen vermag, 
wie man ein politisches Gebiet in Provinzen und Distrikte einteilt. Eine solche Eintei- 
lung würde viele starke Irrtümer begehen. 

Ein linguistischer Atlas hat diese Aufgabe nicht. Ein linguistischer Atlas nach mo- 
dernen Prinzipien besteht nicht aus einer oder einigen Karten mit Grenzlinien dar auf, 
sondern aus einer Masse von vielen Hunderten von Karten, deren jede moglichst alle 
pobles des betreffenden Gebietes verzeichnet und deren jede fur eine bestimmte Ver- 
balform oder bestimmte syntaktische Verbindung aus alien diesen pobles die an Ort 
und Stelle aufgenommene dialektische Form angiebt. Einen solchen umfangreichen 
Atlas besitzt Frankreich in dem “Atlas linguistique de la France” von Gilliéron, und 


Digitized by ^.ooQle 



4*5 


auch in der Schweiz, Deutschland und Rumànien sind àhnliche Atlanten im Entstehen 
begriffen. Sie erfordem eine mühevolle Sammlerarbeit und zur Publikation bedeutende 
Geldmittel: kein Institut wàre darum geeigneter einen solchen Atlas linguistique auch 
in Katalonien anzufertigen als das Institut fur katalanische Sprache, mit dessen Projekt 
Sie, meine Herrn, in grossen Zügen bekannt zu machen ich an dieser Stelle die fehre 
habe. 

Die Kürze der Zeit, die hier jedem Redner zugemessen ist, verbietet es mir im Em¬ 
beinen die Organisation der grammatischen Studien in Katalonien zu behandeln. Noch 
manche interessante und, wie mir scheinen will, fiir die sprachliche Zukunft Kataloniens 
wichtige Frage knüpft sich an das Projekt des Instituts, das ich hier nur skizzieren 
konnte. Ich behalte mir vor an anderer Stelle darauf zurückzukommen, wenn es 
sich zeigen sollte, dass dieses Projekt gleich anderen nationalen Werken in Katalonien 
Beifall und Unterstützung findet. 


VERSIÓ CATALANA DE MN. ALCOVER 


' Sobre ’l pervindre dels estudis Ilingüistichs catalans 


Senyors: 

La Comissió que dirigex aquest primer Congrés de la Llengua Catalana ha tenguda 
l’amabilitat d’unir un nombre de filòlechs estrangers a n-els oradors de nacionalitat 
catalana que aquí, desd’el punt de vista del català metex, tracten de convèncer la gent 
d’aquí de la necessitat d’un escorcoll fonemental y d’un manteniment científich de 
laseua llengua. Jo us demàn que ’m dexeu espressar ara metex a n-aquest lloch lo 
viu agraiment qu’esperimenta mon cor com alemany per aquexa honor tant grossa 
qu’heu feta a la meua persona convidantme a n-el Congrés. El corresponent tribut 
qu’estich en estat de rendir a l’obra del Congrés, que puga esser a tots vosaltres una 
mostra modestíssima de la simpatia qu-esperiment per l’agradós moviment de cultura 
de Catalunya y antes que tot p’els treballs filològichs qu’acompanyen la part intel·lec¬ 
tual d’aquexa regeneració de Catalunya. 

Es un espectable grandiós y únich, per nosaltres estrangers qu’observam imparcial¬ 
ment y de lluny el desplegament cultural de la península ibèrica, el veure com a n-a- 
quexa avansadíssima part d’Espanya, especialment en la regió central de Catalunya y 
en les Balears, se fa un progrés de cultura prudent y estable, la base apreciabilíssima 
del qual, ademés de la crexent cultura material de Catalunya , es l’incomparable amor 
del poble català a la seua llengua materna. El primer Congrés de la llengua catalana, 
un Congrés qu’en la seua idiosincracia sols se troba dins la vida intel·lectual dels pobles 
d’avuy, y l’entusiasme dels que hi prenen part es la proba més clara y més acorada 
d’aquexa amor admirabilíssima del poble català a la seua llengua. 




Digitized by 


Google 



416 


La qüestió qu’aquest Congrés se proposà y qu en aquest lloch oradors entesos y 
eloqüents de tantes de maneres solventen y esclarexen sostenint llurs temes respectius, 
axò es, la qüestió de si cal y de si es necessari l’estudi y manteniment de la llengua 
catalana , queda ben clarament contestada ab la reunió del Congrés y ab el fet de que hi 
treballen plegats molts de filòlechs catalans y estrangers. Per tots vosaltres, senyors, 
aquexa qüestió ja no es tal qüestió. Ja es passat aquell temps que l'ignorància poria 
arriscarse a negar a n-el català el caràcter de llengua y d’idioma culte, vitench y capaç 
de desplegament. Avuy a n-aquest Congrés dins la vida intel·lectual y industrial de 
Barcelona tant desxondida, la demostració d’axò ja no es necessària, puys dins la cul¬ 
tura espanyola d'avuy el geni català , que fa poch En Joseph Falp y Plana cantà tant 
senyorívolament, y la bella llengua en la qual aquex geni desplega ses ales, es un factor 
de cultura de debó y ple de valor. Que Catalunya té ’l dret de reviure y d’impulsar 
l’estudi y conexensa d’aquesta llengua seua, sols poren posarho en dupte ignorants de 
mala rel. 

Se tracta avuy de la qüestió més important y dificultosa. ,iCom s’ha de promoure y 
dur a cap aquest estudi, y conexensa? La llengua catalana, que presenta en l’Edat 
Mitja y dins el renaxement dels sigles XIX y XX tot una literatura eczuberant, ^com ho 
ha de fer per donarse ara una cultura filològica com la posseexen les altres llengües lite¬ 
ràries d’Eüropa? ^Quin camí ha de fer la filologia catalana en lo futur? ^Com s’ha de 
conduir per acompanyar dignament la vida literària d’avuy, el renaxement actual? 
^Com s’ha d’aprofitar aquexa amor meravellosa que senten per la llengua moltes de 
comarques, aquex entusiasme filològich tant particular, fins dels iliterats, y els sòlits 
conexements y la forsa p'el treball dels literats, tant fresca y genuinament catalana; 
— jcom s’ha d’aprofitar tot axò per l’escorcoll de la llengua, conscient y sistemàtich, 
y per l’alsament de l’obra ardida de la Gramàtica catalana? <;Com pot aquest primer 
Congrés resultar fructuós en lo futur per l’impuls y foment dels estudis filològichs? 
^Com pot ell donar a la vida literària de la llengua catalana el fonament indispen¬ 
sable, científich y filològich y servir per la consolidació interna y enriquiment d’aquex 
idioma? 

Ben diferents oradors, si mal no m’err, han rendits enginyosos tributs encaminats a 
tal objecte. Permeteume, senyors, que us presenti una nova proposició, que mos puga 
acostar a la meua manera de veure segons aquest gran ideal. L’interès que, no sofe per 
mí, sinó també per molts d’altres filòlechs d’Alemanya y d’altres terres, oferex qualse¬ 
vol progrés en l’estudi de la llengua catalana com a llengua romàhica, me posa a n-el 
cas, com estranger, de bosquetjarvos aquex projecte. 

La curtedat del temps de que dispòs, me permet tant sols apuntar lo més capdal. 

L’estudi del idioma català, com fins ara era duyt, patia, segons la meua manera de 
veure, de certes fluxedats, que ’s poden esveir prou bé. Es cert que durant el sigle XIX 
aparegué tot un estol de distingits filòlechs, y cada un d’ells contribuí, fins allà ont 
pogué, a promoure l’escorcoll llingüístich del català. N’hi hà qu’han provat d’escriure la 
gramàtica de la llengua escrita actual. P’el cayre pràctrch y p’el científich han treballat 
ab entusiasme. Especialment durant els derrers vint anys, distingits escorcolladors llin- 
güístichs, que tots conexeu prou, han presa part en la tasca ab tota llur forsa. També 
alguns filòlechs estrangers, dins aquests derrers deu anys, han recorregudes determi¬ 
nades comarques de la terra catalana y han publicats estudis, més o menys preciosos, 
de la llengua d’avuy. 


Digitized by ^.ooQle 



417 


Ab tot y axò, y no hu volem dissimular jens, per un escorcoll científich de la llen¬ 
gua catalana, no sols de l’Edat mitja, sinó també d'avuy, manca a fer molt encara, per 
no dir tot. No crech que sia arriscarse massa si un sostén fins y tot que la suma de 
tots els traballs fets fins aquí de la filologia catalana, sols una molt petita part d’ells 
donen lo que ab els medis actuals de la ciència filològica porien haver conseguit. Sens 
dupte es una base ben important, potser la més important del renaxement de la llen¬ 
gua catalana, la conexensa fonamental de la llengua en son conjunt. Si axò es ver, 
encara manca posar aquexa base. 

Posseim avuy ja ben moltes d’edicions d’obres, literàries del vell català. No posseim 
encara sobre la llengua d’aquexes obres cap estudi científich qu’agoti la matèria. Y 
també està ben enrera la conexensa de la llengua catalana d’avuy. Se ’n pot convèn¬ 
cer qualsevol català que ’s prenga la molèstia de recórrer diferents comarques y obser¬ 
var llur llenguatge. 

Fa unes quantes setmanes juntament ab Mn. Alcover, dins una cincuantena de ciu¬ 
tats y viles dels Pirineus catalans, a n-el Roselló, a les províncies de Lleyda, Barcelona 
y Girona, hem tengudes converses, hores y dies, ab pagesos y iliterats per estudiar llur 
llengua, axò es, la pronúncia, la flecsió, l’estructura de la frase, y el tresor de mots, 
ab una paraula, la gramàtica y el diccionari de cada comarca en particular. Lo més 
important qu’hem après en aquexa escursió, es el fet de que encara ’s sab molt poch de 
lo qu’es la llengua catalana d’avuy en son conjunt y totalitat. 

En trobàvem qualcún dins aquelles valls desamparades que durant la nostra feyna 
remenava ’l cap ple d’estranyesa. A qualcún altre li semblava qu’era una feynada, un 
destexinament ben en va axò de ferse dir de boca de pageses velles y d’analfabets 
incivils, sense llambroxar, com se pronuncia aquexa o aquell’altra paraula, y com se 
conjuga, per eczemple, el verb portar . ^Aont treu cap tot axò? Un pollastrell a Mont. 
Lluís nos feu a sebre que allà ’s parla un català molt dolent, es a dir, un dialecte, un 
patucs, y qu’el català es una llengua que, ja fa temps, té una gramàtica, y qu’aquexa 
gramàtica la trobaríem a Barcelona. 

Aquexes opinions, senyors, sobre l’estudi de la llengua catalana no son d’estranyar 
si les manifesta un qualsevol-que no haja corregut en coses de filologia. No es capaç 
qualsevol de comprendre que la pronúncia de Sort o de Puigcerdà, de Xàtiva o de Ma¬ 
nacor es igualment un metex idioma català com el de Barcelona o Girona; que l’estudi 
del lècsich dialectal, axí com l’ha emprès Mn. Alcover ab molts de col·laboradors, no 
servex per un esmicolament y desgavell de la llengua, sinó per enriquiria y per la seva 
consolidació interna. 

Desgraciadament hi ha a Catalunya gent il·lustrada, molts de filòlechs, qu’encara i\o 
son arribats a la convicció de que l’estudi científich de la llengua catalana vivent no 
consistex sols en l’estudi de la llengua de Barcelona y de sos escriptors. Lo qu’avuy 
preferentment s’es mester, es l’estudi de totes les comarques, dels dialectes. Molts qu’avuy 
escriuen llibres filològichs, se creuen, ab la llengua qu’ells metexos escriuen, conèxer 
ja tota la llengua catalana, y tenen com a superfluxes les escursions per l’estudi de la 
llengua de les altres comarques.'Axò es un’errada grossa, senyors. Una forma llingüís- 
tica o una paraula no es dolenta , perque ella, per eczemple, no existex a Barcelona, 
sinó sols a una comarca llunyana. Tot alló qu’eczistex dins la conversa de cap comarca, 
es català, y té per tal motiu un dret d’esser estudiat filològicament. 

La negligència de l’estudi dels dialectes, senyors, no més pot produirse per una acon- 


Digitized by ^.ooQle 



4iS 


goxadora indiferència envers de la vera y vivent llengua popular , en vers de la puríssi- 
ma y inagotabilíssima font per tota llengua que de bon de veres vol devenir gran y glo¬ 
riosa. Aquexa indiferència dins del domini llingüístich espanyol-castellà, ho sab tot¬ 
hom, es la causa de qu’avuy, per eczemple, a Itàlia, a France, a Alemanya un estol ago¬ 
sarat de sabis fan del estudi dels dialectes l’obra capdal de tota la vida, mentres cap dels 
dialectes de les províncies castellanes està estudiat de poble en poble y ab fonament 
científïch de bon de veres. 

Un gros progrés per millorar la conexensa dels dialectes catalans s’es fet ab l’orga- 
nisació de la prodigiosa obra del diccionari de la llengua catalana de Mn. Alcover, que 
tots conexeu. Un altre avens més gros en la metexa direcció queda a fer. Es la fundació 
d’un Centre p’els estudis de llengua catalana sobre tot y en particular per l’escorcoll 
dels dialectes catalans actuals, p’el cayre gramatical. Sols una institució axí, si ’s feya 
demunt una base científica com cal, estaria, a n-el meu entendre, en estat de mostrar, 
entre les actuals tendències de la filologia catalana, quin es el bon camí, y hi duria la 
gent, com també faria anar avant el moviment intel·lectual d’avuy, de la banda filolò¬ 
gica. v 

Entre ’ls pochs autors ocupats avuy en la gramàtica catalana, hi ha sols relacions 
ben fluxes, y sovint no n’hi ha de cap classe. Manca un traball mancomunat y se son 
gastades moltes d’energies en polèmiques inútils. No hi ha a Catalunya cap representa¬ 
ció de la filologia catalana, com no n’hi ha tampoch en tot Espanya. Falta un centre 
d’estudis llingüístichs catalans. Molts d’autors caplleven aillats; molts son autotidactes, 
els quals per falta de la insustituible disciplina escolàstica, dins llur aillament prenen 
per mals camins. No hi ha cap escola de ciència llingüística aont ells se puguen anos- 
trar, y manca també ben sovint, y axò es lo segón de que patex la filologia catalana y 
que captura el seu progrés, la indispensable conexensa dels grandiosos avensos que la 
ciència del llenguatge en general y especialment la filologia romànica han fets durant 
la segona mitat del sigle XIX. 

La feyna d’escorcollar de rel l’estat gramatical de la llengua catalana de tot temps 
y en particular dels dialectes catalans parlats avuy a moltes de comarques, en part 
molt difícilment accessibles, es una empresa de gigants. Per un tot sol, enque hi vulla 
ocupar tota la vida, es incumplible. Sols un treball de molts y fet bax d’un pla, pot 
donar un resultat acceptable. El segón objecte d’aquest Institut llingüístich científich, 
es de crear també un petit estol de col·laboradors. 

Jo crech que a una terra aont l’entusiasme per l’idioma ha poguda congriar tobra 
del diccionari de Mn. Alcover, també porà aplegar les forses necessàries per XInstitut 
de la Gramàtica. Francament, no qualsevol, per gros que sia son entusiasme, pot esser 
considerat com una forsa efectiva per la col·laboració a tal obra. Per l’estudi dels dia¬ 
lectes catalans, per eczemple, de la província de València o de Lleyda, no cal sols 
l’entusiasme, sinó una gran forsa de traball y una salut jovenívola. No es cosa que puga 
empendre un qualsevol axò de trescar les sobergues valls d’Andorra, axò d’anar tot 
una setmana demunt una bèstia. 

Cal també per axò una cosa que no ’s troba com l’entusiasme y la salut: un cone- 
xement molt ezcacte dels avensos y del mètode de la filologia romànica, de la qual es 
una branca especial la filologia catalana, y ab els problemes d’aquella està aquesta ben 
estretament nuada. Y son mester finalment dots fonètiques, disciplina escolàstica y 
conexensa pràctica del sistema d’aplegar els dialectes de poble en poble. 


Digitized by ^.ooQle 



419 


També aquexes derres coses, senyors, crech jo que ’s dexen trobar. Si arribà¬ 
vem a guanyar per ITnstitut jovent instruït y científicament anostrat, si hi havia a Cata¬ 
lunya homes que ’s resolguessen a procurarse, ab una temporada d’estudiar a l’estran¬ 
ger, una formació sistemàtica en la filologia romànica, que dins Espanya, axí com 
estam d’estudis actualment, es impossible, ab tres o quatre sabis axí per comensar y 
que més tart arribassen a esser sis o vuyt, a n-el meu entendre ja n’hi hauria prou per 
assegurar una profitosa activitat a n-aquex Institut. A-les-hores seria segura la investi¬ 
gació sistemàtica, científica, de la llengua catalana en la seua totalitat, qu’avuy tanta 
falta mos fa. Puys de la metexa manera poria aquest Institut dur a cap l’estudi tant de 
la llengua viva, axò es, dels dialectes, com de la llengua gloriosa de l’època mitx-eval 
per l'enquesta llingüística de les seues obres literàries. 

Una cosa es absolutament necessària; si aquest traball col·lectiu bax d’un pla ha de 
arribar a bon terme, no n’hi ha prou que dins tal Institut per la llengua catalana se 
repleguin materials de construcció rònechs, sense llavorar. S’es mester que un o alguns 
mestres de construcció traballin dins aquest Institut, els quals treguin per llur enlay- 
rada feyna aquelles forses jovenívoles que ’ls nous col·laboradors ab l’estudi dels dia¬ 
lectes qu’organisin y fassin llur feynada d’investigació, y que de llurs materials alsin 
un grandiós edifici llingüístich: la gramàtica de la llengua catalana en son sentit més 
alt y científich. 

L’activitat de l’Institut ha d’esser de dues maneres: una de replegar y l’altra de 
publicar. La primera ha de consistir en una sèrie de viatges d’investigació a fondo per 
totes les comarques y en un estudi sistemàtich dels vells autors catalans. La segona ha 
d’esser una redacció ordenada, un traball d’història llingüística y una publicació periò¬ 
dica d’aquells materials llingüístichs. Per aquest segón objecte, jo recomanaria la fun¬ 
dació d’una revista estrictament científica filològica, que seria l’orgue de l’Institut, y per 
via d’ella totes les ciències del seu traball serien accessibles a qualsevol y a n-el metex 
temps la cultura filològica rebria a Catalunya una bona empenta. 

Una de les primeres feynes que particularment hauria d’empendre l’Institut per 
conte seu, seria la fundació y eczecució d’un aties llingüístich de Catalunya. Es una 
obra massa grossa per feria un tot sol, si ha de correspondre a l’estat actual de la 
ciència del llenguatge. Un aties llingüístich, com el demana avuy en dia la ciència, no 
es, com sovint creuen, just un mapa de Catalunya aont vaja compartit tot el territori, 
segons les seues varietats llingüístiques, en diferents parts y les parts pintades de dife¬ 
rents colors. Res hi hauria tant desbaratat com creure qu’un pot distribuir un domini 
llingüístich en dialectes y subdialectes, com un dividex un domini polítich en provín¬ 
cies y subprovíncies. Una tal subdivisió duria a moltes y grosses errades. 

Un aties llingüístich no té aquest objecte. Un aties llingüístich, segons els principis 
moderns, se compòn, no d’un o d’alguns mapes ab les retxes que marquen les fronte¬ 
res, sinó d’una pila de centenars de mapes, cada un dels quals incloga tots els pobles 
possibles del domini de que ’s tracta, y que indiqui per una determinada paraula , per 
una determinada forma verbal , per una determinada frase sintàctica la forma dialectal 
recullida a tots aquests pobles d’en un en un. Un aties axí, tant comprensiu, poseex la 
France 3b YAtlas linguistique de la France de Mr. Guilliéron, y a Suissa, a Alemanya y 
Rumania estàn en camí de posseirne, y per axò sostenen una tasca de replegar molt 
fexuga, y gasten una dinerada important per la publicació aquesta. De manera que cap 
entidat seria tant apropiada per enllestir a Catalunya un aties llingüístich d’aquesta 


Digitized by ^.ooQle 



420 


naturalesa com XInstitut de la llengua catalana , l’idea del qual tinch l’honor, senyors, 
de donarvos a conèxer aquí a grans pinzellades. 

La curtedat del temps qu’estreny assí tots els oradors, me captura de tractar en 
particular de l’organisació dels estudis gramaticals a Catalunya. Moltes d’altres qües¬ 
tions interessants y, segons la meua manera de veure, trascendentals p’el pervindre 
llingüístich de Catalunya, van lligades dins el projecte de l 'Institut, qu’aquí sols poria 
indicar. Me reserv parlarne de bell nou a un altre lloch si resulta qu’aquest projecte 
com altres traballs nacionals a Catalunya troba bona acullida y qui li fassa costat. 


V 


Digitized by ^.ooole 



421 


De D. Víctor Oliva , de Vilanova y Geltrú. 


Documents sobre ’1 català parlat a SOPEIRA (Aragó) 

Ab ganes de descansar alguns dies de pesades tasques escolars y de responsabili¬ 
tats de negoci, estudiant ensemps un ambient de certa novetat literaria per una novela 
aleshores en projecte, vaig visitar en Agost de 1905 el poble de Sopeira, que ’m dexà 
una impresió inesborrable. 

A la vora del riu Noguera Ribagorsana, límit natifral d’Aragó y Catalunya, Sopeira 
ve a constituir el centre o capitalitat d’una comarca interessantíssima y molt poch 
estudiada, que s’estén cap a Catalunya fins a la Conca de Tremp y ben endintre de la 
provincià d’Osca, al Aragó, ab límits difícils de dilucidar, ja que’s tracta d'una co¬ 
marca llingüística. Quan me’n vaig fer càrrech, era massa tart per aprofitar degudament 
l’estada, qu’havía sigut poch preparada y tenia de ser rapidíssima. 

Ab tot, les paraules apuntades a corre cuyta y tot seguit de ser oídes, m’han sem¬ 
blat prou interessants y prou nombroses pera esser publicades, ab l’esperansa de que 
algú les aprofiti algún dia. Totes han sigut notades a Sopeira, y axis, no he volgut gene- 
ralisar res, poguent, qui desitji posseir quelcom més qu’axò, consultar les notes sobre 
la Gramàtica del comtat de Ribagorsa publicades en aquest metex volum per Mossèn 
Navarro y ’ls estudis de fonètica pirenenca de M. Saroïhandy, també endressats en 
forma de comunicació al Primer Congrés de la Llengua Catalana. 

Convé advertir que la forma catalana qu’ha servit de comparació per trobar escep- 
cionals, y per lo tant dignes de nota, les paraules apuntades, es la del Pla de Barcelona 
y Costa de Ponent, y ademés qu’aquest dialecte aragonès de la nostra parla no comensa 
bruscament a la ratlla fronterissa, sinó que ve preparat per transicions fonètiques y de 
vocabulari notables a Tremp, Talarn, Salàs... y que s’accentúen cap a Occident de la 
la Conca. 

No menys notable que ’l llenguatge parlat es lo que del antiquíssim primitiu ne 
conserva la toponomàstica. Algunes notes vaig pendre allà metex, y posades per alfabet, 
aquí les publico, per esmena de publicacions oficials qu’acostumen a trascriure els 
noms a la castellana, aportantles sols ab aquells indicis que puguin guiar al estudiós 
futur qu’un dia les prengui com a material de travalls interessantíssims, immensament 
superiors a les forces meves. 

En tercer lloch, y també per si servia, he transcrit uns pergamins procedents del 
arxiu conventual de Santa Maria d’Alaó, disseminat en els terrabastalls de 1835, que 
també en aquestes altures montanyenques tingueren un imbècil ressó y avui estàn en 
poder de varis particulars. Les cartes publicades tenen molt poch d’excepcional, no s’hi 
han de buscar grans fets polítichs ni noms de papes o reys; sols les indicacions de cos¬ 
tums mitg-evals, els noms y les fórmules poden interessar al curiós. 

Però a qui voldríem interessar en aquestes notes, no millorades per cap esfors de 
travall personal, es als futurs mestres catalans, al cos docent que laboriosament va 
preparantse y que tindrà d’anar an aquestos recons de món, en que les fronteres del 


Digitized by VnOOQle 



422 


català estàn amenassades y si be fins ara s’han defensat espontàniament, han de córrer 
gran perill de reculada. 

Les comarques del Ribagorsa son ignorades pel govern de Madrit: hi hà pobles que 
passen anys y anys sens que la vagant de mestre se proveexi; els habitants ho han 
de refiar tot dels cacichs; no hi hà camins ni carreteres; les incomptables riqueses natu¬ 
rals se perden; boscos, mines, conreus, remadería se troben en estat rudimentari, y com a 
pressagi de remei pera tot, el mestre català que hi anés, donantloshi nocions certeres y 
útils, arribaria a enrollarlo en les files de nostre grandiós moviment de deslliuransa y de 
progrés, y prepararia un futur camp a les activitats industrials de la gent del pla. 

Plaume, mentres axó no arriba, donar públich testimoni del meu agraiment a En 
Joseph Bemadó y a son gendre Manel Tremossa, els meus hostes de Sopeira, no 
menys qu’a Miquel Bemadó, germà del primer, ab qui vaig fer el viatje y a totes les 
demés persones de Sopeira que ’m prodigaren llurs amabilitats. 


LLISTA DE PARAULES CARACTERÍSTIQUES DEL PARLAR DE SOPEIRA 


abrutit, embrutit. (Del fr. abruti?) 
acalibar (de caliu\ escalfarse, agafar calor, 
acarrerador, eina de metall pera posar en 
ordre, es a dir, ab la deguda inclinació, 
les dents de les serres; aquesta operació es 
dita acarrerar. 

aearrerar, fer pas, indicar un caminal en 
un prat, comensar a passar per un indret 
pera que’ls demés segueixin, guiar, conduir. 
També posar en ordre les dents de la serra 
(sarre) ab X acarrerador. 
acarrutxar, transportar un gran pes sobre 
corrons. 

acllaridora, un insecte que va per sobre 
de l’aygua. 

adelamo, no tenir adelanto obert , no ser 
franch, ser difícil d’abordar, no ser amable, 
adés (com en italià adesso\ are fa poch, 
pochs moments hà. 
agarbarse, agafarse pera baralles, 
agulla bastera, la que aquí anomenem 
agulla saquera. 
aladrí, arada, rella. 
albaca, aufàbrega. 

albardó, forma especial de guarniment 
d’una cavalleria, lo que sustitueix a la 
sella. 

alguassa, v. galfó. 

almud, mida de capacitat pera grans; sis 
almuds fan un quartal, dos quartans una 
faneca, dos faneques una quartera. 


almudella, mena d’arbre, alba negra, 
allegar, alegar, aduir en justicia. 
ametllera, arbre ametller, 
amont, amunt, 
an, any. 

anell, per anyell, els corders, ovelles, de 
naixensa. 

antipassat, avant-passat, 
apatxar, agregarse, juntarse. 
apetir, desitjar, cobejar, sentir gana. Que 
li afetix? 

aprestir, amanir, preparar, arreglar, 
apret, apretat, just d’espay, atapait. 
aranyó, argilaga, planta molt punxosa de 
flor groga y també altres plantes de punxes, 
arbella, bessa (cast. arveja). 
argadell, s’ha de relacionar ab els àrguem , 
els grans àrguens , s’han de traure els ar- 
guems pera traginar els gegants deyen les 
velles. 

afmella, anella de ferre, pera les singles 
dels animals. 

arriería, l’art o estat dels arriers. 
arrestar, aturar, detenir (fr. arreter ). 
arroba, l’arroba ordinaria té 36 lliures, la 
de llana ’n té 30. 

arrullar, arriar, dexar anar, afluxar. 
asclar, rompre, fer estelles. En alguna re¬ 
gió de parla castellana diuen hacer asclas. 
así, v. astí. adv. en lloch de aqtd . 
astí y assí, alguns cops si per aquí. 


Digitized by ^.ooQle 



4*3 


atal&r, enganxar (f. atteler?). 
atanye, atenye, atenre, agafar, assolir, 
aver o eure. 

auca, òliva. Foi.k-lore: Quan canta l’auca 
al teulat, s’ha de morir algú a la casa. 
aviar, avisar, advertir, amonestar, in¬ 
dicar. 

aveyar, avesar, avesarse, acostumarse. 
aumentació, aument. 
axampar, agafar, atrapar, cassar. 
axit, axis. 
badeixo, bacallà, 
balaga, dropo, mandre. 
ban cal del Rei, estensió de terra prop 
del riu, dins del terme de Sopeira; diuen 
la gent d’allà qu'a cada terme el Rei hi 
ha de tenir una proprietat o altre, 
barca, albarca, una mena de calsat. 
baptisteri, rebombori, escàndol, gran so¬ 
roll descompost. 

barbollear, grunyir les besties,. produir 
una mena de ragoll. 

bar ral, boteta de fusta pera portar el vi al 
de fora. 

barrastas, del boig, esbojerrat, aturdit se 
diu qu’es un barrastas . 
barzeral, en cast. maleza , herbes punxoses 
que priven el pas; esbarzerar. 
batocb, un ou batoch, un ou dolent, buyt, 
sense rovell. 

becat, forca de dos puntes qu’acaba per 
una de les bandes una axada especial, de 
l’altre banda ’s diu galló y es com un cà- 
vech ordinari. 

bidiguera, herba molt comú, de flor 
blanca, enredadora. 

bimboleta, bola, esfèrula vegetal, gra de 
fruyta de forma rodona, 
boiga, v. boigons, a Catalunya existexen 
famílies de nom Buhigues y Bohigue;. 
boigó, fer boigons, cubrir boigons; lo qu’en 
diuen formiguers les comarques barcelo¬ 
nines, un fex de sarments y llenya seca, al 
que’s dona foch, cubrintlo després de terra 
y dexantlo cremar lentament, 
bordegot, bordegàs, xicot, noy dolent, 
borguilada, verdura, llegums pera menjar, 
borrech (del cast. borregoF) els corders, 
ovelles, el i. er any. 

borrons, la borrons, el putot, la dona de 
mala vida, la bagassa o barragana. 
borronada, la brotada dels ceps, de les 
plantes. 

boscat, lloch de bosch. 
bosquí, de bosch, frèstech, selvatje. (Axò 
fa pensar en que'l conill que es dit por - 
qui, potser era dit antiguament conill 
bosquí . 


bossuta, botarut (del fr. bosse, bony?) 
botxar, moure’s, (com el fr. bouger, d’eti- 
mología discutida), 
botxó, petó, besada, 
br ena - bó, per Sant Gregori la festa del po¬ 
ble, s’en van al camp, a menjar a fora, y 
axis anomenen la brenada. 
brocada, cap de brocada el cep ordinari 
(v. cep neraí). 

broma, catarata dels ulls. 
bruxó, bruxoneda, pedregada, 
bueta, capsa, (del fr. boite). 
ca, en ca de: p. ex.: nien vay a ca de Xacinto, 
vench de ca de Xoaquim, érem en ca de 
Agustí . 

calarse, tirarse a l’aigua, montar a cavall, 
enfilarse, enfonzarse en un forat, pujar dalt 
d’un cim. Conjunt d’aplicacions un xich 
boiroses d’aquest verb d'acció, 
calsar, adobar una eina de ferro, afeginthi 
el que falta, per haverse espuntat, escapsat 
o gastat. 

calser, calsat, (fr. chaussurè). 
camal, branca d’un arbre, 
cana (del 11. canna), canya, 
canalada, v. mater. 

candeler o candelero, les fulles groxu- 
des y de superfície aspra, son estretes y 
llargues, reunides espesses arràn de la soca 
en que les poques arrels s’arrapen forta¬ 
ment; del mitx ne surt la tija de la flor, 
que s’axeca a voltes io y 12 c , m y qu’ha 
fet pensar als que la batejaren en un can¬ 
deler d’iglesia. Serà una especie del genre 
saxifraga, probablement la longifolia , o 
be la catalaunica (B. y R.) que segons En 
Costa se troba en els penyals dels Pirineus, 
generalment no més amunt de 1000 metres 
y sens passar de la regió subalpina (. Intro - 
ducción d la flora de Catalana, 1876). En 
Teixidor apunta en la seva Flora farma¬ 
cèutica ibèrica aquestos sinònims catalans: 
onosma, corona de rei, corona de singla; 
herba de singla a Sopeira passa per. ser 
un abortiu poderosíssim y ràpit, y també ’s 
diu que pera evitar que s’usi ab aquest fí 
sols crex en llochs inaccessibles, 
canamera, munts de cànem després d’a¬ 
rrencat. 

canella, canyella de la mà, munyeca. 
capell, berret. 
capitom, capgirell, capbussó, 
capsal, com a capsana, rotllet de roba al 
cap, pera portar, 
carderolina, cadernera, 
cardigàs, planta de la familia de les dipsà- 
cees, probablement el dipsacus sylvestris 
(Dod.), anomenada, en altres indrets de 


Digitized by ^.ooQle 



424 


Catalunya, cardó, cardot y pinta de moro. 
No tenim noticies de que se li atribuís a 
Sopeira cap de les virtuts curatives qu’en 
altres encontrades li han donat renom, 
com les de curar la rabia, de produir su¬ 
ors abundants y de allunyar les febres, 
cardigot; les plantes punxoses, semblants 
al cart, de les famílies dipsacies y cinara 
son dites cardots, cardigots v cardigassos, 
en general y indiferentment, si bé Túltima 
denominació s’aplica més aviat a la qu'es- 
mentem més amunt. 

carrada, pedres de forma especial (?) (sen¬ 
tit imprecís). % 

carragó, un cereal, de gra semblant al arrós. 
carriar, (del fr. charrier:) arrastrar, em- 
portarse, endurse; p. e.: el riu carriava 
pedres. 

carrutxa, corriola, politxa y també cilin¬ 
dres de fusta sobre ’ls que ’s fan rodolar 
els objectes que s’han de trasportar. 
cartrís, una mena de cistell. Pera carregar 
als animals fems, terra o raims, se posen 
banda y banda uns grans cistells anome¬ 
nats cartró , que se sostenen ab uns ciste- 
llets més petits, units al guarniment del 
animal: cartrís. 

cartrissa, altre forma de cistell, 
cartró, v. cartrís . 

casorum, costum de cap-d’any, en que’ls 
joves del poble van de casa en casa, tru¬ 
quen a les portes y canten: 

Casim, casam: 
la bèstia o la faram....! 

*Que mateu porch o porca? 

Me’n dareu un tros com aqueixa porta. 
Les coques y les llangonisses pa nosatros; 
lo demés, tot pa vosatros. 

Y després van anomenant a totes les noyes 
solteres que hi hà a la casa y casantles ) 
de paraula, ab els xicots que’ls sembla bé. 
S’acostuma a donarlos alguna cosa, que 
després se menjen a la casa que servex 
de tertúlia, tots reunits, 
cassaire, cassador. 

catarrinch, catarranch, onomatopeya 
d’una caiguda. 

catxapó, conillet, llodrigó, petit de conill, 
que té noms distints y molt curiosos en 
les distintes comarques catalanes, 
caubet, aucell que té el pit blanch. 
caulet, (del 11. caulis , coll y tija de planta), 
col. 

cauque - re, locució que sustituex al fr. 

quelque chosc y a nostra alguna cosa. 
cay, ganxo de fusta que forma part de la ven- 
treradels ruchsy servex pera lligaria estreta. 


cebollera, una mena de cuch de color 
terrós. 

clica (del fr. clique?) colla, petita tropa o 
conjunt de persones avingudes, 
coleta de frare, nom d’herba, 
companyet, capdell de cordill o fil; en 
broma, també ’s diu dels testículs. 
coplle, nom d'un arbre (del 11. populusF), 
corder, ovella, els corders se diuen: 


de naxensa, 

anells; 

el i. er 

any, 

borrechs; 

el 2 . on 

any, 

primals; 

el 3« ’ 

any, 

tersats; 

el 4. RIt 

any, 

quartats; 

el 5.»< 

any, 

quintats; 

el 6.* 1 

any, 

secs fats; 


Generalment no passen de sis anys; de 
dexarlos pera ’ls quatre anys s’en diu: fer 
quartats. 

cornalypunta, estrem, panyo angle d’un drap. 
corriola, herba, corretjola. 
cossegues, pessigolles, 
coures, gelarse les fruytes, cremarse ab les 
gelades. 

craba, per cabra. 

crabidar, cabridar, parir una cabra, que 
s’anomena craba. 

crexuda, crescuda: una crexuda de riu. 
crispell, una mena de truyta de farina, 
ou y sucre, fregida en oli abundant. De 
pla qu’es sobre’l plat, la pasta s’escampa y 
contrau, formant una munió de bosses, 
croca (osca, encax, mossa), en una fusta, 
tall o incisió pera lligaria ab una corda 
o uniria a un altra. 

croca, una mena de cuch que’s fa servir 
d’esquer pera pescar, per agradar molt als 
pexos de riu. 

crocada, esquer preparat pera pescar, con¬ 
sistent en croca (el cuch qu’agrada al 
pex), ben trinxat y amanit ab vinagre y 
pebre durant cert temps pera que s'erapa- 
pi bé d’aquestes substàncies, 
cruxinar, fer soroll, copejar, 
cruxinot, soroll d’un cop. 
cucarse (el formatge), sortirhi cuchs, criar- 
shi cuchs. 

cucurullet, caputxa, cuberta de forma 
cònica. 

cugollot o cogollot, capbussó, 
culera, cul de les calses quan venen grans, 
culobre, serp verinosa (cast. culebra). • 
cumplir, omplir. 

curnyera, arbust de montanya del que 
se’n treuen les branques pera fer escom¬ 
bres, argadells, sarietes, etc., com si fos 
ajonch. 


Digitized by 


* 

Google 




425 


curra, jugar «a la curra, joch d'infants; ab 
una pelota se tracta d’encertar un forat 
que s’ha fet a terra, apuntant-hi desd'un 
cercle en que s’han d’estar tots els qu’hi 
juguen. 

cutxül, ganivet (del cast. cuchillo). 
degú, pr. ningú. 

de-part-demà, en lloch de passat-demà. 
derrotar, enrunar, tirar per terra, 
desavinent, difícil, sobre tot, difícil d’as¬ 
solir. 

desbanar, sortirse del camí, correspon a 
esgarriarse. 

descoblar, desaparellar, desfer un joch o 
un ordre, desordenar, 
desincusa, escusa, subterfugi, 
desparrigar, les gallines escarboten la 
terra ab les potes: la desparriguen. 
despús - demà, demà passat, 
desveyar, desmamar una criatura, des- 
avesarla del pit. 
detinre, detenir, 
dressa, dressera, caminet més curt 
doba, salmorra o such salabrós ab que ’s 
conserven fruytes. 

dorg, droga, medicament, ingredient, 
embooar, agafar ah la boca. 
emprar, lli prendre dexat, manllevar, 
encanteria, encantament, cosa de bruxes. 
encendrar, el fil, després de filat, se fa 
bollir y després se barreja ab cendra, d'en¬ 
cendre. A 1 aygua s’ hi tira mata-ruchs. 
enciam, tomates, pebres y cebes, amani¬ 
des ab oli y vinagre, 
enciamada, menjada d’enciam, 
endret, indret. 

engarvar, com agarvar, agafarse pera 
baralles. 

enramade*, fer enramades, untar les 
portes ab oli de ginebra que put 
molt, en venjansa d’un agravi; p. e.: els 
joves ho fan a les noyes que no volen anar 
als balls, pera castigaries del suposat me¬ 
nyspreu. 

ensorro, blancor sobre la llengua; p. ex.: 

ma llengua té un dit d’ensorro, 
ent, adverbi que unes vegades significa 
situació y altres direcció;p. ex.: serem ent 
a casa, serem a casa, ont vasr ent al camp. 
entosta, envà, paret de cartell (tabich). 
esbals&r, espatllar. 

esb&lsarse, estimbarse, caure en un abim. 
esbentut, esbravat, 
esbossinar, fer a trossos, trossejar, 
escabotada, el resultat d’escabotar quel¬ 
com. 

68cabotar, escarbotar. * 

©scarpió, escorpí, (d.l cast. escorpión) 

28 


escatabar, desarreglar, desbaratar, desor¬ 
denar. 

escondir, amagar. 

esconillarse, fugir, amagarse, desaparéxer 
soptadament. 
esconjur, excomunió. 
esconjurar, excomunicar, maleir. 
68Conriot, amagatall. 
escon8&r, amagar, 
escotinyo, baralles, disputes, 
escoplle, (del cast. escoplo\ enformador. 
escotir, escatir, disputar, discutir. 
68cursa-ull8, nom d'insecte, 
esgarrinxo, esgarrinxada. 
esmursa, esmorzar, 
espatatxinar, axafar, destrossar, 
espona, terrer de vinya, cada un dels terra- 
plens que’s va fent a la montanya pera 
rompre la pendent, de manera que s’hi per 
meti el conreu. 

esquellada (cast. eencerrada), per lo que a 
Barcelona diuen esquellots } s’acostuma a 
acabar cremant bitxos y plantes coentes 
dins d’un barrilet enquitranat, pera fer 
fum ben pudent. 

0886 , verb; formes: no sis tonto! que no seba 
un home y no una dona; s'usa en tots els 
casos com auxiliar: soch vengut, soch estat 
malalt, eren anats, etc. 
estacarse, agafarse. 

68to, pronom, equival a aquest. 

68t n fat, axafat, ofegat, aplanat, 
estreroncell, v. timonet, timó, farigola, 
una herba olorosa que s’usa com a condi¬ 
ment. 

eugassar, remat d’eugues, 
exensol, herba. 

exidor, sortida, exida; p. e.: té bon exidor. 
exir, verb; formes: m’en isco de casa a les 
io, exibam tots junts. 
exo, aquest, 
faldetes, faldilles, 
família, canalla, criatures, 
fargat, mal fargat, mal forjat. 
fa8sit, bola de farina, ou, caldo y carn. 
fata: es molt fata , té molta picardia, murrie¬ 
ria, es molt trapella, 
fay, faig (cast. haya). 
faya, fruyt com una avellana, 
fór, salvatje, pronunciat fe. 
fer, verb; formes: si no ho feba... 1 vay dirli 
que no ho Jis; feriba bé de no tomar, 
ferrada, calderò. 

ferratxa, forratge, anar a la ferratxa, con- 
reuar la ferratxa. 
ferri, ferro, 
fexina, garbera. 

flcós, estaca que’s clava a la paret. 


Digitized by ^.ooQle 



426 


Asseia, cordill prim. 

forroll, ferroll, ferrolla, pala de remenar 
el foch. 

forsella, vara pera aguantar els ceps nerals. 
frontal, puntal, 
fuire, fugir. 

fuleno, en lloch de fulano. 
fumre, inf. del verb que sustituex a fotre: 
p. ex.: yo't fum } fum-lo. 

> furugar, furgar. 

furrós, salvatge, no domesticat, 
fustear, estellar, fer a trossos una fusta, un 
fustet, herba que serveix pera rebaixar les 
sanchs. 

tronch d'arbre, 
galet, canó d’una font. 
galfó, en la frontissa rudimentària que tra- 
vallen els ferrers d’aquí, la part mascle o 
que porta la tija. 

galló, en els arpiets que poden travallar de 
dos costats, en l’un hi hà unes púes, becat , 
y en l’altre un cavech ordinari, galló . 
gargal, a gargal, a galet, beure ab un canti 
o porró axecantlo en l’ayre y rebent ab 
la boca l’aygua que surt del broch. 
garrabera, roser silvestre, englantina? 
gay, una mena d’aucell. 
gaya, finestra de golfa, 
ginebre, (cast. enebro ?), herba selvatje 
que fa unes llevors en forma de bola ne¬ 
gra; s’en fa un oli, esprementles en oli d’o¬ 
lives, qu’es molt pudent; servex pera curar 
la tinya de les cabres. 

girar llum, fer llum, fer claror, aguantar 
el llum. 

gifarse, ficarse al llit. 
gralla, cast, grajo. 

gralló, també gralla, graula, cucala (cast. 
grajo), aucell de rapinya que s’alimenta 
de les carns mortes. 

grapau, galipau, una mena de batraci, 
gros, de color groguench. 
grilló, grelló, grill, 
goleyot, golarany, remolí en la corrent 
d’un riu. 

gormàu, golafre, golut, (del fr. gourmand). 
goy, goig. 

guaret, sinònim de conreu; l’hem sentit usar 
en aquesta forma: els aladris de ferri fan 
més guaret, es a dir: fan el solch més fondo, 
dexen la terra més travallada. 
guayre, gayre. 

gut, got, sinònim de gens, res, cap; es una 
traducció del , francès goutte, que s’usa 
ab gran freqüència: no s hi veu gut; 
aygua voleves? no n hi ha gut; en el me- 
tex sentit s’usa a Sopeira molla: no n hi ha 
molla. 


haber, verb; formes: que també han de 
vindré yo? habeba tres pesses de terra, 
habitut (del fr. habitude?) costum, us, ma¬ 
nera d’obrar. 

indu8triar, imaginar, enginyarse. 
isart, cabra selvatge. V. Massó Torrents, 
«Croquis Pirenenchs». 
jaque, guapo, atrevit, bon mosso, 
jarcia, (la j pronunciada com en castellà) 
carn, especialment la dels aucells de corral 
y de cassa, coses pera menjar, 
juntameneta, mareselva. 
llantiol, llantieta de terrissa, pera oli. 
llapi, nom dels conillets petits, 
llecar, rebre cops, ser castigat o copejat, 
lleral, llerera, llereta; els rius, en les 
avingudes, ocupen grans esteses de terra, 
dexanthi després pedres rodades; aques¬ 
tos trossos no cultivats, per els que’l riu 
ha passat y pot tornar a passar, son els 
llerals. 

Uetrera, una herba, suposo anomenada 
d’aquest modo perque fa un such blanch 
que recorda la llet; lletrera , per lletera, al 
resto de Catalunya tenim la herba lletera, 
el llet só, la lletuga. 
llevat, terra de prat, d’herbey. 
llevissada, allau, devallada de neu, que 
saumenta ab roques y tronchs que troba 
per la montanya. 

lligadera, lligacama, de cordill o de 
goma, pera subjectarse les mitjes al genoll, 
llucar, brotar, brotonar, treure brots les 
plantes (lluchs). 
lluch, brot. 

llúdriga (nutria?), nom d’un amfibi; no 
l’he pogut veure may. 

llussiar, afinar una eyna, tràureli punta o 
tall quan s’ha esmossat, quan ts'es feta 
bossuda >. 

madrilla, una mena d’herba, 
maití, matí, de maití, de bon maití . 
maldiar , maldir , renyar, sermonejar, 
amonestar. 

malehit, m. malherba, f. 
mallar, per cast. trillar. 
malva marina, la malva real. 
margall, herbota que’s fa entre ’ls blats, 
marserol, forma rara de despectiu, aplica¬ 
da al mes de Mars. 

Se conserva en els versos: 

Mars marserol, 
cent corderets tinch 
més bonichs qu’un sol. 

cantats per una pobra velleta, que desafià 
ei pitjor mes del any en una rondalla po¬ 
pular. 


Digitized by 


Google 


i 



427 


masset, com companyet, capdell de fil, 
cordill o corda. 

mat&-ruch8, herba molt pudenta. 
mater, una canalada de maters ; maters, 
grans pedres isolades. 

may tant! locució vulgaríssima qu’equival 
a no exageris! no tant! etc.; p. e.: ja s’en 
van, may tant!; diuen que fulano es mort, 
may tant! 

menudencies, menuts de gallina, intestins 
de bes ties de corral, 
moll, mullat. 

molla, poch, molt poch o gens, res, no 
estich molla be , gens be; com gut. 
monsonejar, sumiquejar, plorar sense llà¬ 
grimes, tenir son. 
mosca de mula, mosca d’ase, 
moscar, els paràsits mosquen els bous, els 
esveren, els fan rabiar y córrer, 
mossa, criada, serventa. 
montes8Í, de montanya, montanyench. 
moure, verb., formes: ni tan sols’se moeva. 
mulla, ahont l’aygua del riu es fonda, 
tant si es tranquila com ràpida. Prop de 
Sopeira, al Ribagorsa, hi havia la Mulla 
Ferrera. 

mulla correnta, quan l’aygua del riu, ab 
tot y ser fonda, té corrent, s'en diu axis. 
murisech, (derivat de mus , muris , la rata) 
rat penat y apenat , rata pinyada, rata pena¬ 
da y apenada a Catalunya y València, ra- 
tapatxet, ratapeixet, ai Priorat, 
navalla, na va ja 

neral, cep neral.’ Aquesta vinya la tallen 
casi arran de terra y no la dexen més una 
branca que cad’any se va fent més llarch 
y es sostinguda per una forsella o puntal. 
Tenen aquestos ceps les fulles y ’ls raims 
molt grossos, 
netea, neteja, 
nial, covador. 

nina, xicota, noya, adolescent. 

nino, adolescent, xicot. 

oli de ginebre, v. ginebre, v. enramades. 

omfiar, inflar.. 

oró ( lauré , aurè?), lilaurer. 

08 , no se n sab un os, no n’hi ha ni un. 

080 , os, onso, el gran plantigrat. 
ou de gall. Folk-lore: De vegades els 
galls també ponen ous, però son més petits 
que’ls de gallina; si’s troven, s’han de re- 
ventar tot seguit y aleshores se veu que no 
tenen rovell; si’s coven y arriven a punt, 
ne surt una serpeta. 

pa de cerbes, mascarat de bellotes. 

Els amos s encarreguen de la minestra 
dels pastors que lloguen pera cuydar les 
remades y l’aliment acostuma a consistir 


en embutits que fan ells metexos y pa de 
cerbes , mascarat de bellotes o be: 
pa de séguel, una mena de pa. 
pallús, texit de palla en forma d’ànfora de 
gran tamany y molta* panxa, destinada a 
contenir grans. 

pallús, boll, restos de palles que queden a 
fera. 

paltuch, fardassa, dóna mal fargada. 
panadó, pastells de ble desfet de pasta de pà. 
pamimia, romansos, histories, pamemes. 
panicart, cart paniguer, o herba pàni- 
guera, una mena de cardigot. 
paniguer (cart), vegis panicart. 
paniguera (herba), v. panicart (rata), v. 
rata. 

nanxera, ventrera, gran ventre, 
papar o popar, mamar, 
padellàs, test, trost de terrissa, 
panisser, panarra, a qui li agrada molt el 
pa 

panistra, cistell, 
paquet&da, paquet, bulto. 
pantigana, insecte com la llangosta. 
parell (fr. pareil), igual, molt, semblant, 
partida, tros de terra, 
pasterot, abeurador, 
patach, cop, patacada, 
pati, fer pati, fer lloch, fer espay. 
patut, mala sombra, de peus grossos (pa - 
to so). 

pedrenyera, pedra foguera, 
pedretes, jugar a pedretes, joch d’infant, 
que consisteix en posarse al palmell de la 
ma un muntet de pedretes y tombar la ma, 
tornant totes les pedres per l’altra band»; 
el que’s dexa caure alguna té de buscar als 
companys de joch, amagats, dient fret , 
calent, fret, calen /I... etc. 
pedrilla o pedritxo, pedruscall. Les pe¬ 
dretes menudes que hi hà en grans rellas- 
ques en els costats de les montanyes. 
pedriol o bedriol, nom vulgar del sulfat 
de coure. 

pedritxo, pedruscall. 
pelló, pell d’ovella, ab tota la llana, pera 
jeure. 

perdigada, perdiu petita (perdiganya, per- 
digot). 

perayre, el qui carda la llana, 
perea, peresa. 

pexe, pasturar (dei 11 .pascere?; s’ha de re¬ 
lacionar ab el verb apexir, p. ex. anem 
ben apexit y ab el modisme: tira, pexetl). 
piar, lligar. 

picarot (cast. pico-carpintero), picot, pigot. 
pigall, pedra grossa, canto rodado. 
pila, citra, y dipòsit peraToli. 



Digitized by 


Google 




428 


pilzà, pinsà. 

pilaret, les pedres qu'indiquen divisòries 
de terme acostumen a ser columnes qua¬ 
drades, ab una capelleta a dalt, qu’abriga 
un sant; també sen coloquen en indrets 
dubtosos o perillosos com indicis pera’l 
vianant y encare com a ex-voto allà aont 
hi ha hagut una mort. Entre Areny y So- 
peira, a cosa d’un quart de sortida del 
primer poble, hi ha el Pilaret de Santfi 
Bàrbara , construit de poch ternes per un 
marxant de robes qui, anant, a peu, cap 
a Sopeira, va ser sorprès, junt ab un pale¬ 
ta company de camí, per una gran tem¬ 
pestat. Va veure la lluissor d’un gran 
llampech y ’s va reclamar de Santa Bàrba¬ 
ra. Veyent al tornar en sí al seu company, 
que portava a l’esquena les eynes metàli- 
ques de son ofici, mort pel llamp, en re- 
cort d’haver sigut lliurat, costejà el pilaret. 
pinotx, blat de moro, s’ha de relacionar 
ab panotxa. 
pisto, pistó, 
pitxell, porró, 
pitxella, gerro pel ví. 
pllanell, planurie, plana, lloch pla en una 
montanya. 

pllegar, demanar caritat, 
pllenar, omplir, 
pòlvera, pólvora, 
popa, metes, el mamar, 
poroell, porquet. 

porch - fer, porch singlar. El porch - fer, 
en anyades de gran fret, arriva a baxar 
fins al poblat en busca d’aliment, y fa 
grans danys al sembrats, 
porgader, garbell, 
porgar, garbellar. 

portarse, s’usa com en francès, en el sen¬ 
tit del estat de salut; p. ex.: com se portar 
avuy no m porto gayre be . 
primal, els corders al 2. on any. 
primetó, primerench. 
pruí, pruna. 

pudós, un arbust molt pudent (la ruda?), 
pus, adv. donchs, ja que (cast. pues), 
put-put, bubareta, aucell. 
puyal, munt, pila. 
puyar, pujar. 

quartat, el corder al quart any. 
quintat, el corder al quint any. 
raonar, enraonar, parlar, conversar, 
raspall (trad. literal de cepillor) eyna de 
fuster, ribot. 

rata paniquera, animalet rodent molt 
petit. Folk-lore: Les rates paniqueres ata¬ 
quen tots els rèptils y sauris, fins els verino¬ 
sos, y quan esfàn ferides, se treuen el verí 


fregantse contra ’l cart paniguer. Bufen els 
ulls dels bous y ’ls hi fan perdre, per axò 
s’introduexen pels forats dels estables y 
pujen a les menjadores, 
ratera, lladre. 

ratx, lligat de fustes o vigues, que formen 
en els llochs de tala de bosch y tiren al 
riu que les porta fins ont les aturen, 
recllamarse, encomenarse. Reclamar a 
Deu. 

refrescor, fiesca, frescor, 
regodir (del fr. rebondirr ), tirar, etjegar, 
fer botre. 
rella, punxa, 
rellampit, llampech. 
rellasca, en els flanchs de les montanyes 
escorriols de pedra menuda, que s’eslla¬ 
vissen al menor moviment. — Rellasca , de 
relliscar. 

reller, una mena de cardigot. 
rench, rengle, com renga. 
renga, rengla, (de ceps, d’hortalisses, etc...) 
repulirse, arreglarse, arranjarse, mudarse. 
retòrich, fosch. 

retxo (del cast. recio?\ ferm, sòlit, macís. 
revessayre, qui fa les coses al revés, 
rigot, restos d’una fruyta després de men¬ 
jada, lo que queda entorn de la llevor o 
pinyol. 

risca, punxa de vegetal, 
roll, doll, un roll de sanch. 
rourera, roureda, 
roy, roig. 

rufía, mena de calsat que portan els cassa- 
dors per anar pel gel. 

salanca, vimet, arbust semblant al jonch, 
que’s troba a la vora de l’aygua. 
salancar, de selanca. 
salsesa, mena d’arbre, 
samiquelada, temps de Sant Miquel, 
sangonitat, consanguinitat, 
sanguell, arbre de rames molt flexibles, 
san guinaria, herba, 
sapastre, poch cuydadós, brut. 
sarpeyar, agafar. 

sarieta, gorniment d’animal pera ’l trans¬ 
port; els argadells son dos recipients a ca¬ 
da costat; les sarietes son una a cada 
banda: els uns y els altres se fan de 
curnyera . 

sargueta, tronchs de salanca. 

sarra, serra, y d’aquí sarrar. 

sebre, sapiguer; formes: ves que no ho saiba . 

seostat, els corders, al 6. è any. 

séguel, sègol. 

selló, canti. 

sempreviva, herba, no la de flors grogues 
y atributs funeraris aquí anomenada axis. 


Digitized by 


Google 



429 


88quera, sequía, seca. 
sereny, vigorós, sòlit, ferm. 
serrat, serra de montanyes, cordillera. 
serverola, herba qu’es bona pera les 
sanchs. 

setxe, herba cicatrisant. 

8Í, v. astí. 

sill, roca ficsa, al revés del pigali, qu’es 
pedra rodada. 

socarrum, fortor de socarrum, la pudor 
de la cosa que ’s crema, restos de fum, so- 
carrim. 

80 , en so de Rafeló, en el tros, en les pro¬ 
pietats d’En Rafeló. 

80 , axò. t 

soga, corda. 

SOgueta, cordes d’un tamany ficso, ab un 
ham al cap de vall, pera pescar anguiles, 
soltera, viga soltera se diu de la que no 
va en ratx, o be de la que, essent lligada 
ab les demès, s’ha desfet, 
sòpit, ensopit, abrutit. 
soreta, herba. 

sort, parcela de terra, la sort de Junquer, la 
sort del comunal, 
sovent, sovint, 
soterrón, soterrani. 

suoada, llesca de pa fregida (cast. torrija). 
suera, part del ormetx d’un matxo (de 
suar?). 

sufre, sofre. 

SUteno, per sutano, com fuleno , per fulano. 
tàban, tàbech. 

tabarra, embolicador, xarrayre. 
tabella de fesol, 
tardorada, temps de tardor, 
tarraqueta, una mena de bast pera carre¬ 
gar els matxos ab botes de vi. 
tarraqueta o tarranqueta (de), lo con¬ 
trari de a tos , es a dir, com si ensellesssin 
els animals. 

tarter, la definició del metexos qui usen la 
paraula es: un puyal de roc/is trencats . 
tata, la teta, la germana gran, la noya 
qu aguanta els nens, la qui ’ls cuyda. 
tauleta, en tauleta. Altra forma de carregar 
els animàls, posantlos senzillament de càr¬ 
rega travessera a Tesquera. 
tauleta, joch d’infants; dos xicots posats 
esquena a esquena s’agafen pels brassos y 
canten, axecantse l’un a l'altre successiva¬ 
ment: 

P.—Com estàs? R.—En tauleta! 

P.—Qu’has comidor R.—Sardineta! 

P.—Qu’has bebido? R.—Aygua de mas! 

Vuélvete a girar! 
tò de rooa, una herba, 
temprat, trempat, de bon regent. 


teradanya, tela d* aranya y també l’ara¬ 
nya sola. (Comparar ab les de més denomi¬ 
nacions usades per Catalunya, com: tela- 
ranya, tedaranya, teranyana, terenyina, 
trenyina). 

tersats. els corders al 3. cr any. 
timonet, o estreroncell, farigola, timó. 
tinre, tenir; verb usat: teniba tres bous. 
titi, terme carinyós, per tio } oncle, 
tolia, sots d’aygua, toll. 
topiner, que ven topiras. 
tora, herba molt comú. Folk-lore: es ve¬ 
rinosa, mata ’ls rumiants. 
torrat, irònicament: borratxo, 
torsó, malaltia dels animals, burros y mules 
donada pel zel. 

torSonat, qu’està malalt de torsó. 
tos, el front dels animals, a tos f ab el front 
(testuz ) lligar els bous a tos. 
tosàera, pessa de fusta ab dos claus cla¬ 
vats, que ’s lliga a la tos dels bous y ser- 
vex per menarlos. 

tot quant, com en italià tutto cuanto. 
totxo, bastó, pal. 

trallar, lligar, fermar; usat molt semblant 
a prds. 

trenoar pa, llescar pa, ferne llesques o talls, 
trendo, delme, impost que ’s pagava als 
frares. 

tribana, barrina (v. el gr. trypaò , foradar, 
tfipa, forat). 

tribol, trespol. El sol de Thabitació, aont 
se trepitja, tribol de txhès , trespol de guix, 
(v. el gr. tribós, camí batut, caminal, tribó, 
passar, seguir un camí), 
trill, estesa, escampada, 
trossa, tros de terra, fex de llenya, 
truoàs, com el cast. torcaz t colom sel- 
vaíge. 

trumfa de tabella, una mena de patates, 
pròpies de la terra. 

txós, (del cas. yeso de transcripció fonè¬ 
tica exacte es axis: txès, guix. 
ulierca, una herba, 
yenema, verema, 
ventrera, barriguera. 
vere, veure. 

vimenera, planta del vímet (a Catalunya 
vimetera y vimeguera). 

▼olar, surar. 

volastrear, volar arràn de terra, 
volatam, aviram. 

▼otura, carruatge, cotxo; designat per for- 
sa ab nom francès (í voiture ) per que la no 
existència de camins rodats fa que sols els 
homes els vegin a Fransa, quan van a tre- 
vallar a les mines, 
xalumar, ensumar. 


Digitized by CnOOQle 



430 


xant, cant y també conversa, 
xarpar, agafar. 

xirella, ab la melsa dels corders fan una 
mena d’embutits, tallantne grans trossos y 
farcintlos d'arrós ab tallets de carn y 
bullintho, després de cosit, 
xitxa, carn de gallina, 
xonar, realisar la còpula, els animals. 


xònech, vedell de més d'un any. 
xordigar, ortiga. 

xorrolit (com el cast. chorlitoF), au- 
cell. 

xuar, jugar, 
xugar, suar. 
xuriy, xorisso. 
xut, suat. 


II 

NOMS TOPOGRÀFICHS Y DE ELINATGES RECULL 1 TS AL ENTORN 

DE SOPEIRA 


Alaó, Monestir de benedictins, a uns 15 
minuts de Sopeira al Aragó. Sembla fun¬ 
dat abans del any 235 y sa arquitectura 
es bizantina molt primitiva. Sols ne queda 
Tiglesia. Està dedicat a Sta. Maria de la O. 
y s’anomena en els documents. Sanete 
Marit Alaonis, Alagonis y Alalsonis y tam¬ 
bé Alalsonensis , in pago Paliarensi , valle 
Urritensi, en el vall d’Orrit, sent axis qu’ 
Orrit es a una hora riu avall, cap a Areny. 

Alcolea de Cine, Alcoleye, en el doc. B. 

Ambonuyb), (dist. de Sort) nom de poble. 

Ara, vegis Liguerri de Ara, es el nom d’un 
riu. 

Areny, nom d'un poble (A. Ll.); en cast. 
Aren*, antiguament s’escrivia Areig (v. doc. 
c.), areim, areny } areys, arenium y areng 
(ecclesia Sanctae Crucis de Areng, en es¬ 
criptura de 1109), Areig (v. doc. C.). Sem¬ 
bla que la paraula areny vol dir, sorral, 
rambla, lleral, terra que les aygues dexen 
cobertes de sorra (arena), després de les 
avingudes. 

Arestuy, poble del Pallars. 

Arro, nom de poble. Casa de Arro, agre¬ 
gat a Montanuy. 

Arués, llogaret agregat a Perarrúa. 

Aspes, Arnardus de Aspes (v. Doc. A). 

Aulàs, nom de poble (C. Ll.). Hi havia 
castells, citats en documents del any 1079. 

Aulet, nom d'un poble sobre’l Noguera 
Ribagorsana (A. Ll.) està situar sobre una 


(1) Es digoe dc nota l’abundancia de noms acabats en uy 
a totes dugués bandes del RibagorsaDa; en aquest llista se ’n 
trobaran molts. 


roca negre, la pedra negra d*Aulet (v. doc. 

C.). 

Aviçanda, cognom, (v. doc. A). 

Ayguerri, poblet de Catalunya. 

Balestuy, nom de poble, al comtat de Pa¬ 
llars. 

Balierra, nom d’un riu. 

Ballabriga, agregat al ajuntament de Be- 
ranuy. 

Balluera, Coma Balluera, nom de mon- 
tanya. 

Bardagí, nom de llinatge. Vall de Bardagi 
o de Bardagí, prop de Biesca, Aragó, 
bisbat de Barbastre. 

Benasch o Venasch, nom d’un poble. 

Benifons, agregat a Montanuy. 

Beranuy, poblet sobre l lsabena. 

Berenuy, Brenuy (dist. de Sort). Ja se’n 
fa menció a l’acta de consacració de la 
Seu d’Urgell. 

Berganuy, poblet agregat al municipi 
d’Areny. 

Bernadó, cognom molt comú. 

Besians, lloguet agregat a Perarrúa. 

Betesa (A. Ll.) nom d’un poble, en el que 
eezistí un monestir (v. doc. C.). 

Betors, nom patronímich. 

Bohes, patronímich a Areny. 

Bohí, el port de Bohí (valle Bovinó ), que 
fou dels barons d Erill y comprenia les 
viles de Bohí, (. Buin f en els documents 
antichs) Durro, Taull, Erill, Valloscera y 
Carded. Aquest nom bovino sembla deri- 
varse de fovino a fovea , forat, escavació, 
(fovea v. doc.), y s’esplica ab fer bohigons 
cubrir bohigons , com qui diu tapar forats, 
V. Bohtr . 


Digitized by ^.ooQle 



431 


Bon&st&rri, nom de poble. 

Bordes (les) agrupació de cases prop d’Au- 
let. 

Br&llans, cognom molt comú. 

Bressuy, nom de poble, al districte de 
Sort, 

Bretuy, poble del costat del Pallars. 

Bubó, forat de Bubó, la montanya sobre 
la que està enclavat Llastarri. 

Burrugat, mas ab un molí, prop del Pont 
de Suert. 

Buyra, torre de Buyra, nom de poblat. 

Camponells, nom de poblat. 

C&pllonch, nom de terme. 

C&rribes, el barranch de les Carriben, anant 
cap al Pont de Suert. 

C&sbarnes, llogaret agregat al mun de 
Montanuy. 

C&starné, Castanet de les Olles o Castarné 
de les Olles, nom d’un poble (C. Ll.) dalt 
d’una roca negra sobre 1 Ribagorsa. Cas¬ 
tanet es anomenat en el Viaje literario , 
però la gent d’allà ne diu Castarné , que 
potser se pugui relacionar ab el Castelner 
(Castellnegre) anomenat en el doc. 

Cartaner (A. U.), nom de poble. 

Castarné de Noals, 

Castig&len, nom d un poble. 

Celles, el pont de Celles sobre’l Ribagor- 
sana. 

Comanegons, nom de terme. 

Compralafrau, nom de Sopeira, entre 
aquest poble y Areny. 

Corcollà, nom d’una montanya, Lo Cor- 
collà. 

Cornellà, poble d’Aragó. 

Corroncuy, nom d’un poble (C. Ll.), se 
pot ralacionar ab Corrunco, nom de mon¬ 
tanya. 

Corrunco, nom de montanya, Corrunco de 
Durro. 

Corva, serrat de la Corva, nom de mon¬ 
tanya. 

Erverà, llogaret agregat al munt de Mon¬ 
tanuy. 

Escarné, llogaret agregat al munt de Mon¬ 
tanuy. 

Espluga-freda, poblet de Catalunya. 

Espluga-rodona, nom d'un castell. En un 
document de 1073: Espelunca rotunda . 

Estasia, sobrenom. 

Estompanyà, nom de poble (en cast. Es - 
topiftdnF) Stopanna , al doc. A. 

Fet, poblet sobre’l Noguera Ribagorsana. 

Fontgenina, nom de terme. 

Frexanet, o be Fexanet, que de totes 
maneres es dit, nom d’un terme entre 
Areny y Sopeira, banda d’Aragó, V. doc. 


Ginaste, llogaret al munt de Montanuy. 

Guart, nom d’un riu. 

Isoles, Us iscks , estació prehistòrica en una 
altura inacessible, la Paül d y IscUs , desert 
o estepa. 

Lacort, llogaret agregat al ajuntament de 
Albella. 

Lanuy, cognom, notat a Llastarr. 

Liguerri, llogaret agregat al ajuntament 
d’Alella, dit Liguerri de Ara. 

Llascuarri, nom de poble sobre la carre¬ 
tera de Graus. 

Llastari, nom de poble, (C. Ll.). 

Lleres (lés), nom de terme prop de So¬ 
peira, v. lUral. 

Llessuy, districte de Sort, nom de poble. 

Marsol, nom patronímich. 

Mencuy (Ll. C.), nom de poblet. 

Mentuy, nom de poble (C. Ll.) 

Miralles, castell y barranch de Miralles. 

Momboy, nom de poble de la baronia 
d Odena, al costat del Pallars; fa pensar 
en Caldes de Montbuy, podria ser Mont - 
bohi. 

Montanuy, nom patronímich. 

Montrebeig (C. Ll.), nom d’un poble. 

Montuy, nom patronímich. 

Muríes, un terme prop de Sopeira, dividit 
en parceles; cada una d’elles se diu: per 
e.: les muries de Xacinto , les muries d'Es- 
tasta , etc... 

Noals, nom de llogaret, agregat a Monta¬ 
nuy. 

Obach dels Masos, nom de montanya. 

Obís, nom de poblat. 

Orrit, nom de poble (C. Ll.). Havia format, 
en temps de Pere III, municipi ab 
Talarn. 

Otal, nom de poblet. 

Pallerol, nom d’un poble. 

Paúl d’Iscles, gran planura o estepa sens 
cultiu entre ’ls rius Ribagorsa y Essera. 

Pedrís, fortuny pedrís, al doc. B. 

Pesbes, nom de poble. 

Pernuy, poble del comtat del Pallars. 

Pínies, nom patronímich. 

Predas, cognom. Raymundi de Predas , al 
doc. B. 

Rabinat, cognom: Pons de Rabinat, v. doc. 
B. 

Romorol, cognom; v. doc. A.; nom de po¬ 
ble.. 

Roy, patronímich a Areny. 

Sanchines, indret del terme, cap a Fre¬ 
xanet, en qu’hi haíva antiguament una 
ermita. S’hi troba una làpida romana. 

Santoren*, nom de poble Sancti Orieey t en 
el doc. C. 


Digitized by ^.ooQle 



432 


Sapeira (C. LI.), nom de poble, a dalt d’una 
montanya. 

Sargas, nom d'un terme o tros de terra 
prop de Sopeira. 

Sendaball, agregat a Montanuy. 

‘ Sendamont, agregat a Montanuy. 

Sentolaria, dugués cases a dalt d’una 
montanya. 

Senyeys, agregat a Montanuy. 

Serradny, nom de poble. 

Sirér, nom de poble. 

Sircar, poblet agregat ai municipi de Ca- 
ladrons; nom patronímich; vegis doc. B. 

Sobrecastell, poblet agregat al municipi 
d’Areny. 

Solimira o Asolimira, nom de terme, 
prop d’Areny. 

Soliveta (mas de). Molí d’oli, més amunt 
d’Orrit. 


Sopeira, (Ar. Ll.) nom d’un poble, qu’està 
situat al peu d’una penya altíssima, ano¬ 
menada de Sant Txervàs. 

Soperuny, nom d’un poble (A. Ll ). 

Tayó, Serrat del Tayó, montanya. 

Tenruy, nom d’un antich castell, mencio¬ 
nat en escriptures de 1067. 

Treboluguer (Les), 

Tremossa, nom patronimich a Sopeira; per 
Catalunya també’s troba Tramosa y Tra- 
mossa. 

Trepadúr, nom de poble (C. Ll.). 

Vilella, Vila sobre ’l Ribagorsana. Anti- 
guament Vilela , Vylella y Villyella (vegis 
doc. A.). 

Vinyé, 

Xalamariu, Doc. B. Chalama. 

Xixena, in faxa ospitalisexenís en el doc. B. 

Zanuy, patronímich. 


III 

DOCUMENTS PROCEDENTS DEL ARXIU DE SANTA 

MARIA D’ALAÓ 


Els títols dels documents son transcripció eczacte dels rètols inscrits al dors dels metexos, generalment en 
època molt posterior (la lletra sembla del xvn) com a indicacions de classificació dins l'Arxiu. 


DOCUMENT A Octubre 1206 

Cassa de Vylella. Carta de una cassa en la villyella y de un do de vil sons or f. n. de 
y ll. m. 

In domini nomine et eius gratia. Notus sit omnibus hominibus presentibus et futuris 
qui hanc certam audierint. Dico ego Bertrandus de vilela in similem cum uxor raea 
nomine Sanccia per nos et per nostris bonis animis et spontaneis uoluntatibus damus 
et laudamus atque concedimus te Petrus de auiçanda et cuem tu uolueris unum nos- 
trum caput masium quem nos abemus ut habere debemus in vila de vilela illud scilicet 
quam martinus de auiçanda dedit dono et sancte marie lealamie (?) pro anima sua et 
omnium fidelium defunctorum sui affrontatores eius sunt predicti capiti masii unus in 
orientis parte in caput masium de Dominici romerol. Occidentisin Dominibus Bemardi 
textoris, a meridiei in capite masio de Petrus magister ex parte aquibonis in illo ba- 
rrancho. Sicut iste predicte affrontatores includunt ut isti camini ambiunt fic dammus 


Digitized by 


Google 


... 1 



433 


te predicti Petro et tuis predictum caput masium ita ut facias tu et successoribus tuis 
tributum nobis et successoribus nostris per uno quoque anno, vij. solidos ad testam 
sancti michelis hoc tributo dando et adimplendo habeas et teneas et possideas et 
expleteas predictum caput masium cum (?) incitibus et exitibus et melioramentis suis et 
eius pertinentii de sumo usque ad abisso Aranchum et in gaudinam liberum et quietum 
per uendere et alienare et omnes tuas proprias voluntates facere tu et filii tui et mulie- 
res. gno (?) ut possíteas tua perfecta acca (?) à, et ut tu scior sis damus tibi Petro iam 
dicto fidantiam salvetatis de predictum dominum det tributum predictum annatim. 
Martinus de Fraga quod sic faciat tibi et tuis, omnem caput masium tenere et abere et 
ponidere quam supra scriptum est et est manifestum, actum est hoc in mense Octobri 
anno incarnatione domini, m.cc.vj. Regnante Petro rege in Aragone et in barchinona. 

Sig ® num bertrandum. Sig ® num Sanctie qui hoc laudamus et concedimus et fide 
testibusque firmaré rogauimus et cribi iussimus. Sig® num Amardux de Aspes Sig® 
num Johanem de Stopanna isti duo sunt testes de hoc supra scriptum. 

Petrus (?) Tomas filio. Petri farganum scripsit et hoc fecit sig ® num (ual) unt litteris 
enmendatis in viij. linea. 


OBSERVACIONS.— Caput masium, capiti masii, forma de possesió de terra (?); no ho hem trobat mencionat en 
Balari: «Orígens històrichs de Catalunya». Recordar el cap-mas del llenguatje actual; p. e.: fer un cap 
mas. Melioramentis suis, les millores, com encar avuy s’anomenen, fíertraudus de Vi/ela, Martínez de 
Fraga , etc... en lloch de cognom, la població d'ont eren. 


DOCUMENT B Juny 1231 

Carta como dona niarya de siscar dono hun cel/ero en el alcolea asta mayo de 

In domini nomine. Notus sit cetis hominibus. Quod ego dompna marie de siscar 
bono animo et spontanea uoluntate per me et per omnes meos et per omnis homines 
dono tibi Bernardo de siscario nepoti meo, per seruicio quod mihi feciisti vnum benem 
tua paccata sum ad magnam uoluntatem, videlicet illas meas casas quas habeo in villa 
alcoleye propter celiarium quod dedi sancte marie de chalame et dono tibi similiter 
illam meam vineam quem habeo in jrrigno eiusdem ville propter similiter illas tres oli- 
uaris cuem sunt tres quas dedi ecclesie sancti Johannis matri mee. Et predicte case 
afïrontant ab oriente in domibus Fareg sarracenj, a meridie in domibus Farag sarra- 
cenj et in domibus paschuale ab occidente in domibus eadem Paschuale ab aquiloni in 
via publica vinea atque affrontat ab oijente in terra Poncii de sabinato et in terra Petri 
de Alcoleya et ip terra Fortunij pedriç. a meridie in bracallo ujcinali. Ab occidente in 
terra quem dedi per anima mea sancte marie de chalame et sancti Johanni de Alcoleya 
ab aquiloni in faxa ospitales sexenis. Quantum istis affrontationibus includunt et 
ambium sic dono tibi predictas casas de celo uaque in abissu et predicta ujnea cum 
terra in qua fupdatur et arboribus cujusque sint genitis et utrumque denique cum 
ingressibus et egressibus et omnibus suis pertinentiis et melioramentibus franque libere 
et ingenue et cum presenti carta in predictarum domorum et ujnee possessione te mito 


Digitized by CiOOQLe 



434 


in hunc modum quod ego tennevam et expletevam in vita mea tantum predictas 
casas et ujneam et per meum obitum tu empares licite tua auctoritate et casas vinearn 
ut demi. est et de cetero habeas et possideas illas tu et omnis posteritas tua et quod 
uolueris per cuneta scripta ad tuas uoluntates faciendas sicut melis propter dici ut inte- 

lligi ad tuum magnum comodum et saluamentum. Et pro. tua felicitate dono tibi 

fidantia saluetatis pro bono. istius tres domini Poncii ugonis dominum alcoleye quia 

meam et sine me hanc donacionem prefatam faciat habeat et possideat.tibi et omni 

posteritati tue et cui uolueris felicitate et in pace. Quod et actum in mense junii diuinee 
incarnationis. m.° cc.° xxx.° i.° Sig ® nu m marie de Siscar qui hoc laudo et firmo fidan- 
ciam et testes firmaré rogo. Sig ® num Poncii vgonis fideuissoris. Sig ® num Petri de 
gallinariis armigius. Sig-num Ferrarii de captella. Sig® num Raymundis de predas 
testui huius rey. 

Arnaldus de balagario scriprit et hoc Sig^num fecit. 

OBSERVACIONS. — Irriguo. regadiu?; Fareg o Farag, sarraccni, noms de moreschs; propter simtliicr, per 
la metexa raó, ab objecte semblant (?); Bracallo vidnali. Tenevam et expletevam , are encara diuen tesska. 
Per meum obk'itum tu empares; empares ab el sentit del verb emparer francès. 


DOCUMENT C Desembre 1249 

Carta de un molt de Areny que dexaren al monasteri de la O. 

Quam nullus in carne positus mortem euadere possit. Peireo ego Gulielmus, de 
Agilar faceo in magna equitudine sive plena memòria et loquela integra et timeo penas 
inferni et cupio venire ad gaudium paradisi in meo pleno sensu faceo testamentum. Et 
digo manumessores meos scilicet Pe. d Agilar et iohanes sanxez qui sine eorum grava- 
mine abeant plenum posse diuidendi et impetrandi omnia qua ego in pagina presenti 
mandauero nec ordinamero. In primis dimito ad sancte marie alaonis ipso conreu axi 
com he costum b) et dimito uno molino quo ego habeo in termino de areig in loco ubi 
dicitur asolimira cum exis et regresiis et suís melioramentis omnibus pertinentis suis 

et ipsa ceqia del moli que puscha mudar . mils larga li pot anat . Com io G. dauant 

dit lo. do a sancta M. alao per dar o per vendre et in alienare et ad suam uoluntatem 
facere per sancta c... ita, et per ipsa petra iosana qui es en lo moli que fassa solue, abbati 
alaonis .iiij. tretanes et dimito ad ecclesiam de sancti petri de molins la deuma de la 
nostra part del moli que auie ab fenij. e. .vi/j. sols que auia pres de la deuma que i siatt 
pagades et dimito de sancta marie de pallerol .vj. argensadas de oli per tres quadrage- 
sitnas que i sian cremades y et dimito ad sancte de la peira ipsos usaticos que ia ven de 
un an et dimito ad sancte martini de areig .i. kofis lorment et dimito ad johannis 
presbiteri de sancti petri .iij. sols de dines, amb. de sancti oriecij .xiu dines, angilij 


(1) Les paraules de cursiva se troben axis metex en català dins del pergami. 


Digitized by L^OOQle 







435 


de aulet .xij. dines, al abat de betesa .xij. d. al abat de orris .xij. d. al abat de lacera 
.xij. dines, en perede perma .xij. d. 

Nouerint uniuersi. 

Quod ego dauant dit Gilelntus de Agilar attendentes multa grata et idonea seruicia 
quem nos arssendi de palleroli uxori mee mihi dui fecisti et cotidie facitis per me et 
omnes meos dono uobis ab filias et sine filias et cum hoc presenti publico instrumento 

titulo yrreuocabilis donacionis inter viuos fTacte. ta do et concedo uobis arssendi 

uxori mee predicta t. benemerito et uobis uxoris et cui ut qui bene uolueritis in pro- 

piis mon.honores meos et.omnia bona mea mobilia et immobilia quiscumque et 

quiqumque hapud areig et terminos suos abeo scilicet. un camp que to i e ubi dicitur 
al villar dels torrents ab totes les meloras qne to í e feitas et ab las compras scilicet de 
oliuet, bernat de roseles et pei fundos olalia de sola et una uinea que compre de bernat 
prebere a solemira ad ipso garliard et (uineafj et uno casal en la uilla de areig ubi dici¬ 
tur a agilar et ipsos ortos que a mi dona et bont. de Agilar, totum supra scriptum 
nobis et quantum ibi abeo ut abere debeo et io. in alia loca habeo et abere debeo aut 
possum quos etenim et que ex omni meo morumque jure et dominio posse et tenedone 
eicio et ex tu no pessitus nrm et nrorum ins dominium et corporalem possessionem et 
tenedonem veram et nrorum mito et tendo ac transfero omnia ad habendum tenendum 
possidendum et expletandum cum ingressibus et egressibus cum merioramentis cunc- 
tisque suis pertinenciis ac melioramentis ad uendendum dandum inpignorandum et 
alienandum et ad omnias uestras urorumque uoluntates de eis in perpetuum faciendas. 
Sic melius dici et intelligi ut excogitari possit Saluamento nro ac nrorum. Renuncio 
exceptos et beneficio et omnis juri et auxilio canonico et ciuili scriptis et in scriptis 
competentibus ut competitis mihi ut meis quos per dictam donacionem et eorum ali- 
quid aliqua ratione et causa. Et si forte in hoc instrumento aliquit decesserit que uobis 
posse intelligat ibi opositum ac exprofessu esse in hac pagina scriptum ut nominatum, 
hacta ista carta in mense dezember anno incarnationis domini .m.cc.xl.viiij. Sigijinum 
ei gilmi de Agilar qui ista carta mandaui scribere et firmauj et firmaré testibus roga- 
ui. Sig * num pere de agilar. Sig^num ei Johannes sanxez isti sunt testes de ista 
carta, et de isto testamento quod faciant tenir et atendre bene in pace visores et audi- 
tores bernat de usu mege et pere bonet de sancti petri et alliis plures. 

Ego johannes presbiteri de sancti petri scripsi ista carta et isto testamento per pre- 
ces de hoc supra scriptis et hoc si gi num fecit. 

OBSERVACIONS. — petra iosana ipsos usaticos se pot referir a un eczemplar del llibre dels usaijes 

Atgtnçada, de les monedes dites argertços . 


Digitized by ^.ooole 









436 


De D. Michel Ventura , Cathedrhtic a la Schola Normal Central , de Madrid. 


Transcripció etymològica dels signes grecs 0» v 


Tinc l'honor de proposar al Congres de la Llengua Cathalana, la adopció de les 
graphies ch , ph, rh , th , i j pera la transcripció de les lletres gregues x. 9, p, 0 i i> res¬ 
pectivament i així meteix pera la transcripció de tot sò gutural labial o dental aspirat 
de qualsevol altra llengua. 

Ja alguns anys arrera, un cèlebre gramàtic (l) diu «que entre les qüestions ortho- 
graphiques que cal suscitar pera arribar a la descastellanisació completa de l’orthogra- 
phia cathalana hi figura, la de la transcripció de dites lletres gregues, i afegeix, com 
planyent-s’en: «El castellà emplea c (qu), f, r , t, i, i per aquesta sola raó 1 cathalà em- 
plea també c (qu)f, r, t, i . Si 1 castellà hagués conservat ch, ph, sh, th,y , (com han fet 
el francès, el portuguès l’inglès i l’alemany) no ho hauria també fet el cathalà?» 

Usant la transcripció proposada, a més de coincidir en aquest punt, am l’orthogra- 
phia de les principals llengües d’Europa, marcariem Tetymologia, seguiriem la meteixa 
transcripció que 1 llatí, continuaríem la bona tradició dels nostres clàssics, diferenciaríem 
la scriptura de moltes paraules qu’avui apareixen escrites lo meteix qu’en castellà; i 
donaríem a la nostra llengua un aspecte de llengua sabia i cultivada. 

La susdita transcripció, fou adoptada en les revistes «Nova Cathalunya* de Reus i 
«Gynecologia Catalana» de Barcelona. Així meteix s’ha empleat en alguns llibres, 
entre eil§ en «Prometheu encadenat» d’Eschyl, traducció d’Arthur Masriera, etc. Sovint 
trobem també en la prempsa diaria, scrites etymològicament, paraules com, chor, choral , 
echo, Joseph, Matheu , hytnne, athencu, pantheò . schola , rltapsodes , etc. doncs ; perquè 
no fer la transcripció ètymólògica en totes aquelles paraules que degui fer-se per la me¬ 
teixa raó qu’en les citades? 

Pera facilitar l’s d'aquesta reforma orthogràphica, poso a continuació una llist a de 
les paraules més corrents, acompanyades de les corresponents etymologies. No cal dir 
que se scriuràn igualment tots els derivats, així: si porten ch les paraules archebisbe , 
archaïsme, architecte , chaos també la pórtaràn, archebisbat, archaic, architectura , chaòtic. 


CH 


Almanach : del article arab al i mana ha comptar, o del grec àXpevixiaxct. 
Anachoreta : del grec Avaxcopr|ri]Ç, de àvà prep, qu’indica allunyament i xcopeiv, 
anar. 

(1) Pompeu Fabra «Contribució a la Gramàtica de la Llengua catalana» pl. 31 -1 -107. 


Digitized by LnOOQle 




437 


Anachronisme : de àvà i xpóvoç, temps. 

Anarchia : de Avapxta, de av privatiu i àpxn poder, autoritat. 

Archaïsme : grec Apxaïdpòç, de àpxaïoc, antic. 

Archeologia: de àpxaïoc i Xóyoç, tractat. 

Archangel: llatí archartgelus , del grec dpxco, manar i d^eXoc acngel, missatger enviat 
de Deu, etc. 

Archebisbe : llatí archiepiscopus , del grec àpxco, i èm-oxorroç, bisbe, qui vetlla, qui 
examina. 

Archetypus : de Apxénrroc;, model. 

Architecte : del grec dpxitéxrcov de àpxco i réxtcov obrer fuster. 

Architrau : del prefixe archi de àpxco, i de trabs , viga o cairat. 

Archonta : de dpxcov, magistrat. 

Autochthon : de avróxdcov, de atkòç, meteix i xQwv, terra. 

Bacchanal: de Bacchus, grec Bàxxoç, el deu de la disbauxa, de Tarrel sanskrita 
bhaksh menjar. 

Brachial: del llatí brachialem , de brachium , grec Bpaxtcov, bras. 

Bronchi: del grec Bpóyx°Çi gola. 

Catechista : del grec xatqx'Otqq, de xarqx^» instruir, ensenyar. 

Catechumen : del grec xarqx o ^M ev °Ç* meteixa arrel que l’anterior. 

Chameleó : llatí chamoeleon , grec xctpaiXécov. 

Chaos : de xàoç, obertura, abysme. 

Character : de xapaxrí^p, marca. 

Charta : grec xàprqç. 

Cherub i Cherubí: del hebreu Q* rl/b i Q‘ rïïbim. 

Chilometre : de X'Xioi, mil i pétpov, mida. 

Chiromancia : del grec x^íp, mà i pavtEia, adivinació. 

Chirurgic : del grec xeipoupyixóç, de XEip mà i £pyov trevall. 

Chlor o chlorus : de grec xXcopóq, grogós. 

Cholera : (malaltia) del grec xoXépa; de X°Xq, bilis. 

Chor: llatí chorus , del grec xopóç\ cant, ball. 

Chorda : grec xopòq, bodell. 

Chrestomathia: del grec xpqotopàBeia; de xpqoróq, bo i pàvGavco, apendre. 

Christià : de xpttfriavóç, de xP'Oroq, Christ, ungit. 

Chronica : del grec xpovoç, temps. 

Chrysallida : del grec xpotfaXXíç; de xputfóç, or. 

Chrysanthema : de xpvoóq, or, i àvGspov, flor. 

Chyl o chylus : de xuXócr, suc. 

Chimica : de xepeia de x^co, abocar?. 

Chym o chymus : de xvpoç, suc. 

Drachma : del grec òpaxpf|, moneda grega. 

Echo : grec qxcb, sò, soroll. 

Eucharistía : grec eòxopiòtia, de eü, bé i xapiÇeotai, donar gràcies. 

Eunuch : grec sòvouxoç, de sòvq llit i Èx 0 ^ tenir, guardar. 

Malachita : grec paXaxítqc: de paXaxq malva? 

Machina: llatí machina , grec pqx av Ai èina, instrument. 

Mechanica : meteixa arrel que l’anterior article. 


Digitized by ^.ooQle 



43 *> 


Melanchalia : grec pEXayxoXía; de peXoq, negre i xoXi\, bilis. 

Monachal: llatí monachalis , de tnonachus , monjo, grec povaxóç, de (laovoç, un sol. 
Orchestra : grec òpxn<Jrpa, Hoc del theatre ont el chor executava ses dances. 
Parrochia : llatí parockia del grec xàpoxoç. 

Psychologia : de i|>nxn, esperit, i Xoyoç, tractat. 

Pulchre : llatí pulcher , grec JioXóxapiq molt graciós? 

Rhachitisme : del grec fktxírtq, de fí>axtç, espina dorsal. 

Schola : llatí schola , grec ax°M, lloch d’estudis. 

Stomach : grec aTÓpaxoç, de dopa, forat, boca. 

Strychnina : del grec dpóxvoç, morera negra. 

Technic : del grec réxvrç, art. 

I en alguns noms propis com : 

Achil, Bacchus, Chaldea, Chersonès, Christ, Christina, Christeta, Christophol, Ezechiel, 
Henrich, Henricheta, Michel, Joachim, Roch, Zurich, zEschyl, etc. 


PH 


Adelpha : mot arab originat del grec òàcpvrp 
Alphabet: de lés lletres greges d, j 3 ; dX(pa, fif\ ta. 

Amphibi: grec &p<ptj 3 ioç v de àjucpí, amdós, i ( 3 íoç, vida. 

Amphitheatre : del grec djucpiGóarpov, de àjucpí, entorn, i Géatpov, theatre. 

Amphora : llatí ampkora , del grec àjucpopéuç; de ap(pí, amdós costats i (pépco portar. 
Anthropophag : de avGpco^oq, home, i (payco, menjar. Així meteix sarcophag , etc. 
Antiphona : de dvrí, contra, i c^covri, veu, sò. Així meteix els compostos de (pcovr), 
com: aphonic, cacophonic, euphonia , pho?iograph , telepho?i y phonema , gramophon. 
epigraph , paragraph, etc. 

Apophtegma o apophthegma : de d :jó, sota, i (pGéyyopai, fer oir. 

Apheli: de à(p’ per àjió i rjXioç, sol. 

Apheresi: grec àcpaípeciç; de djró, i aípéco, pendre, treure. 

Asphalt: grec dOcpaXroq, betum. 

Asphyxia : grec docpu^ía, de à privativa, i ocpú^co. bategar 
Aphorisme : grec dcpopiopóç; de djcó i òpí^co, limitar. 

Aphrodisiac : grec dcppoòicítaxóç; de A(ppoòfcr|, Venus. 

Apocryph : del grec àrróxpucpoc, amagat, secret. 

Apostroph : grec d^óorpo(foq; de d;ró i orpecpco, tombar, girar. 

Atmosphera : de drpoc, vapor, aire i cKpaipa, sphera. 

Atrophia : de drpocpia, de d i rpécpco, alimentar. 

Autograph : de avróq, propi, d’un meteix, i ypdcpetv, escriure. Així meteix: fíibliogra 
phia, Graphologia , Orthographia, pkonograph , polygraph , graphic. 

Blasphemia : grec | 3 Xac 5 cpnpia, de | 3 Xa;rrco, ferir, i cpiípr), paraula, veu. 

Catastrophe : grec xaracrpocpf(, fi, desenllàs, mort, desgavell. 

Delphi: grec beXcpiv, llatí delphin , peix. 


Digitized by tnOOQle 



439 


Diaphane : grec òiatpavqç de òiaq>aivco, fer veure a travers. 

Diphtong o Diphthong : de òíç, dos i cpGóyyoç, sò. 

Elephant: grec èXs(paç, ivori. 

Euphemisme : de ev bé i (pqpi, dir. 1 

Emphasi: de èv, en i (paat^, aparició. 

Emphyteusi: grec èpcpóreudtç; de èv, i cpuTeuco, plantar. 

Encephalic : de èv, i xe<paXq, cap. Així meteix : bucephal y cephalalgia, cephalia , 
cephalopod, etc. 

Ephemeride : de ècpqpsptç, de eïïí, i qpepa, dia. 

Ephimer : meteixa arrel que l’anterior article. 

Epitaphi: de ém, sobre, i raçpq, tomba. 

Epiphania : grec è7ii(pdvsia, manifestació, aparició. 

Hemispheri: grec fjpiocpatpiov; de qpi, mig, i cícpaipa, sphera. 

Hydrophobia : dè tiboop, aigua, i cpo|3oç, por. Així meteix tots els compostos de phobia . 
Limitroph : compost hybrid, del llatí limes, fita, i del grec Tp£ 9 co, alimentar. 

Lympha : llatí lympha , l’aigua, de Atipa! aigua impura. 

Mephitic : llatí mephiticus. 

Metamorphosi: de perd, indicant cambi, i popcpq, forma. Així meteix. Anthropomor- 
phic , morphologia , etc. 

Metaphysica : de perd, i cpvciq, natura. Així meteix: physica, physic, physonomia, 
physiologia. 

Metaphora : de perd, i cpèpw, portar. 

Morphina : de Morpheus, grec Mopcpeóç, deu del somni. 

Naphtalina : del grec vacpGa, mena de betum. 

Neophit : del grec véoç, nou, i <p\3roç, nat. 

Nympha : del grec vópçpq, divinitat mythològica. 

Ophtalmologia : del grec òcpBaApoq, ull, i Xoyoç, tractat. 

Orphe : llatí orphanus , grec óp(pavoç ; òpcpóq, sens pare. 

Orpheó: d’Orpheus, grec Opcpivç, deu mythologic. 

Paraphernal: de jrapd, a un costat, i cpépvq, dot. 

Phalange : grec cpdXayí;. 

Phantasia : grec <pavraaia, de (pavTÓq, visible. Així metei x. phantasma, phantas- 
tic, etc. 

Phaisà : llatí phasianus, grec (patfiavóç. 

Pharmacia : grec cpappaxeia; de cpappaxov, medicament. 

Phar o Pharus : grec cpdpoç, nom d’una illa que hi hà a la desembocadura del riu Nil. 
Pharynge : del grec cpdpuy^. 

Phase : del grec cpdcnç, de cpaívco, brillar, aparèixer. 

Philtre : llatí philtrum, grec cpiXrpov. 

Phenomen : de (paivópevov, de cpaivoi. 

Philanthropia : de cpiXeiv, estimar, i avGpoD^oç, home. Així meteix. Philharmotiic , 
philosophia , philologia , bibliophil, taurophil ., etc. 

Phoca : llatí phoca , grec cpoixq. 

Phosphat i Phosphor : grec (pcoacpópoç, de cpcòq, llum, i cpopoç, qui porta. 
Photographia : de (pcòç, cporoc;, llum, i ypacpetv, scriure. Així meteix. Photophobia , 
Photosphera, etc. 


Digitized by VnOOQle 



440 


Phrase : grec cppdoiç de cppd£o|acu, parlar. 

Phrenesi: llatí phienesis , grec cppévqtfiç. 

Phthisi: grec cp0ímç de cpGíco, consumir. 

Phyloxera : * del grec cpuAAov, fulla, i ^epoc, sec. 

Saphic : llatí sapphicus, de Xarrcpco, poetesa grega. 

Siphon : del grec cicpcov. 

Sophista : del grec cócpicrriç. 

Sphera : del grec Ocpaipa. 

Stropha : del grec Ctpocprj, tom, conversió. 

Siphylis : de Siphyl, personatge. 

Triomph : llatí triumphus , grec 0piap|3oç!. 

Tropheu : llatí trophceum , grec tponatov!. 

I alguns noms propis com : 

Aphrodita, Alphons, Adolph, Bosphor, Phelip, Pharaó, Phenicia, Philomena, Joseph 
Josepha, Josephí, Raphel, Seraphí, Westphalia, etc. 


RH 


Catarrho : grec xa:idfí>|òoç; de xatajójòeco, afluir. 

Diarrhea : grec bidfi^oia dé òiafbfteco, fluir a travers. 

Hemorrhagia : de dijua, sang, i fí>eco, flur. 

Myrrha : llatí Myrrha , grec pófifba. 

Rhachitic : del grec fbaxïnç. 

Rhapsoda : grec jòaijxpòóç, de f*)à:rrcü, cosir, i cpòq, cant. 
Rhetorica : grec fbryropixfi, eloqüència. 

Rheuma : de fteujuct, corrent d’aigua. 

Rhinoceró : del grec fínvoxépcaç, de jòiv, nas, i xépaç, corn, banya. 
Rhomb i rhomboid : de £)óju|3oç, moviment giratori. 

Rhythme : de fí>\)0poç, de jòeco, fluir. 

I alguns noms propris : 

Rha, Rhea, Rhin, Rhodes, Pyrrhus. 


TH 


Absentha : llatí absinthiuni , grec di})ív0iov, planta. 

Aerolith : de dqp, aire, i XiGoc, pedra. Així meteix : lithographia. 
Anathema : grec dvdGrjjia, de àvaríOrijnï, suspendre. 


Digitized by VnOOQle 


44 1 


Amethysta : grec àpeGucroç, de à i peGóco, ubriagar-se. 

Anthropologia : de àvGpco:roç:, homes, i Aoyoç, tractat. Així meteix : Anthropophag , 
philanthropich, Anthropomorphic . 

Antipathia : grec àvrtfiàGeia, de àvri, i rràGoç, sofriment. Així meteix: Apathia , 
sympathia , Pathologia, pathetic . 

Anthologia : de àvGoç, flor, i Aoyoç, tractat. 

Anthracita : de àvGpaxíaç, carbó. 

Antithesi : de dvrí, i Geotç, posició. Així meteix . thesi, hypothes i, parent/tes i. 
Apothecari: de à:ro6qxq, magatzem, armari. Així meteix : hypotheca, bibliotheca. 
Apotheosi: de dTroGscoau;, de à:rò, i Geoç, Déu. Així meteix : Theologia , Theodicea, 
Theocraàa , Thcosophia , theisme, atheu , pantheó . 

Arithmetica : de àptGpoç, nombre. Així meteix : logarithme. 

Asthma: de dcGpa, alè, buf. 

Atheneu : AGqvatov, temple de Minerva. 

Athleta : de dGAoç, lluita, combat. 

Autochthon : Vide, lletra ch. 

Cantharida : de xàvGapoç, scarbat. 

Cathalà : de Cathalonia, de Gothland, terra de goths. Aixís meteix : goth, gothic, 
visigoth, ostrogoth. 

Càthedra : de xaGéòpa, cadira, lloc. Així meteix : Catkedral, cathedratic. 

Cathet: de xdGeroç, «que cau verticalment.» 

Catholic : grec xaGoAixóç, de xerra i óXoç, tot. 

Cithara : grec xiGapa, lyra. 

Epithalami: grec bnGaXdpioç, de ferí, sobre, i GàAapoç, llit. Així meteix: thalem. 
Epithet: grec èm'Geroç, de ferí, i tiGévat, col·locar. 

Ether: grec àiGqp. 

Esthetica . grec atoGiynxóq, de aioGàvopai, sentir. 

Ethica : de qGixoç, de fjGocr, costum. 

Ethnic : de eGvoç, poble. 

Diphthong : Vide lletra PH. 

Diphtheria : de òupGépa, membrana. 

Dithyrambic : de AiGupap|3oç, sobrenom de Bacchus. 

Isthme . grec loGpoç:, de eïpt, anar. 

Letharg : grec AqGopYoc;, de AqGq, oblit. 

Mathematica : de pàGqpa, sciencia. 

Methode : de peta i òòoç, camí. 

Mythe o Mythus : de pOGoç, faula. Així meteix : Mythologia. 

Mentha : del llatí tnentha , grec pivGq. 

Neurosthenia : de vsupov, nervi, i doGeveia, debilitat. 

Ophthalmologia : Vide lletra PH. 

Orthographia : de ópGóq, dret, i ypàcpèiv, scriure. Així meteix : orthodoxia , ortho- 
pedia. 

Panthera: de jrav, tot, i Gqpiov, fera. 

Plethora : de ;rAr\Gcí)pa;, de :iAf|0co, star plè. 

Spathula : llatí spathula, dim. del grec arràGrj, spasa. 

Theatre: grec Gedtpov. 

29 


Digitized by ^.ooQle 



442 


Thema : grec Géjua. dipòsit. 1 

Theorema: de Gecopeco, examinar. Així meteix : theoria. 

Therapeutica : de 0epa;reócú, curar. 

Thermal: de 0ippq, calor. Així meteix : Thermo metre. 

Thorax : grec 0copa^, pit. 

Throno : grec 0povoç. 

Thresor : llatí Thesaurum, grec 0rç<3aupóç. 

I alguns noms propris com : 

Athenes, Catherina, Dorothea, Ethiopia, Jacintho, Matheu, Arthur, Loth, Theodor, 
Judith, Parthenon, Mathies, Bertha, Mathilde, Thomas, Athanasi, etc. 

Abym o Abysme : llatí Abyssus, del grec àftoddoç ; de a privativa i '|3uCdóç, fons. 
Amethysta : Vide lletra TH. 

Alcyó : grec aXxucòv, de &Xç, mar i xoco, fecondisar. 

Analysi: grec dvaXumç, de àvaXóco, deslligar- Així meteix : patalysi, etc. 

Androgyn : grec àv&póyiyvoç, de àórjp, home i yuvrç, dòna. Així meteix : gyne- 
cologia. 

Anody o anodyn : de d priv, i òòóyt] , dolor. 

Anonym : de àvcovopoç, sens nom. Així meteix : Pseudonytn, homonym , sinonym, pa- 
tronymic, paronym , synonymia, metonymia. 

Apocryph: Vide PH. 

Àpocalypsi: grec djroxdXucpiç, revelació. 

Asphyxia : Vide PH. 

Asyl: grec dcmXov, refugi. 

Asyndeton : grec àcwòerov, de à priv. i Ouvòeto , lligar. 

Baryton : de papóç, grau i tóyoç, vèu, tò. 

Cataclysme : grec xaraxXuepoç, inundació. 

Crypta : grec xpÓ7rrr|, de xpujirco, amagar, cobrir. 

Crystal : llatí crystallus, grec xpúOraXXoq. 

Cycle : de xòxXoç, cercle. Així metex : cyclic, cyclop, cyclopic , bicycle , bicycleta , cncy- 
clopedia . 

Cygne o Cycne : llatí cycnus , grec xóxvoç. 

Cylindre : del grec xúXivòpoç. 

Cymbal: de xtyipaXov, de xóp(3rç, cavitat. 

Cynegetic : xíxov, gos i ayco, portar. Així meteix : cynisme, cytiic, cynocephal , etc. 
Dithyrambic : Vide TH. 

Dynamita : de òóvajLitç, força. Així meteix : dynamica, dynam... 

Dynastia : del grec òuvaoreia. 

Dysenteria: de òóq, mal i Bvrepov, bodell. Així meteix : Dyspepsia. 

Emphyteusi: Vide PH. 

Embryó : de èv, en i ppóco, germinar. 

Etymologia : de érujLioç, origen veritable. 

Glycerina : de yXuxepóç. dolç. 

Gymnastica : grec yujuvdtfiov, lloc d’exercici. 

Gyrar : llatí Gyrare, del grec yópoç, tom, moviment. Així meteix : gyrasol, gyro , gy~ 
ratori. 


Digitized by Google 



443 



Hybrid : llatí hybrida , del grec ujipiç, violència. 

Hydraulic : de ú&cop, aigua. Així meteix hydrodynamica, kydropcsia, hydromel\ hydro- 
gen, hydrophobia, chloíhydric... 

Hyena : llatí hyaena, grec ocuva. 

Hygiene : del grec írpqç, sà. 

Hymne : del grec upvoç, cant en honor d’un Deu. 

Hymen : de fipr|v, membrana. Així meteix : hymeneu , hymenoptei ... 

Hyperbaton : de forép i paivco, anar. Aixi meteix : hyperbolc , hypertrophia , etc. 
Hypnotisme : de wrvoç, sòn, ensopiment. 

Hypocresia : de ur\ó i xptOiç. Així meteix : hypotheca, hypotenusa y hypothesi , etc. 
Hysteria : de ucrspa, la matriu. 

Idyl o Idyli: grec èiòóXXiov. 

Inclyt: llatí inclytus , de in i clueo, tenir bona fama, del grec x\óco, oir. 

Jeroglyphic : lépoyXoqnxoç, de ifepoq, sagrat i yXixpco, gravar. 

Larynge : del grec Xdpvy];. 

Lyceu : del grec Xóxciov. 

Lympha : Vide PH. 

Lyra : de Xupa, instrument musical. Així meteix : lyric, lyrisme. 

Martyr : grec pdprup, testimoni. 

Myop i Myopia : de póco, aclucar els ulls. 

Myriametre :de púpiac, dèu mil. Així meteix : myrialitre, myriagram, etc. 

Myrrha :Vide RH. 

Myrte :de pópioç. 

Mysteri :de pucmptov. 

Mystic :de ptxxrtxoç. 

Mythus .Mythologia. Vide TH. 

Nympha .Vide PH. 

Oxyd : de ó^i3^, agut, agre i dòoc, aspecte. Així meteix: oxygen , oxyton . oxy- 
gon, etc. 

Panegyric : de Jiav, tot i ayvpiç, aplec. 

Papyrus : llatí papyrus, grec nànvpoc, planta d'Orient. 

Pharynge : Vide PH. 

Phylloxera : Vide PH. 

Physica: de qnxJiç, natura. Així meteix : physiologia, metaphysica. 

Polygon : de ttoXu, molt. Així meteix : polytechnic, polyglota, polygamia. polygraph, 
polysyllaba , polytheisme, etc. 

Psychologia : Vide CH. 

Pyramide : del grec mSpapiq. 

Pyrotechnia : de jwp i téxvr|, art. Així meteix : pyrita . pyrometre , etc. 

Rhythme : Vide RH. 

Satyra i Satyr : de cfàropoç, monstre. 

Styl: de (TruXoç, punxa, staca. 

Syllaba: de duv, am i Xappavco, lligar. Així meteix en tots els compostos de la pre¬ 
posició Oirv ; syllogisme, symmetria, sympathia, sytnphonia , symptoma, synagoga , 
sytnbol, synalepha , syncJironic, syncopa . syndicat, synodic, synonym, sinopsi, syntaxi, 
syntesi, systema, etc. 


Digitized by ^.ooQle 



444 


Sylva : llatí sylva , grec CAq, bosc. 

Tympà : llatí tympanum , grec róji^avov. 

Typ o Typus : del grec tu^oc, marca d’un cop. 

Typhus : grec ttxpoç, febre de ttxpto, cremar, abrutsar. 

Tyrania : grec Topdwia, de ropaweco, esser rei. 

Xyprer o cyprer : llatí cypressus , grec xinàpiddoç. 

I alguns noms propris com: 

Abyssinia , Babylonia> Bysantium, Egypte, Eschyl, Hippolyt , Lycurg , Odyssea, 
Olympe , Pygmeu , Pyrmeu, Pylhagores , Syracusa , Syria, Ulyses, etc. 




k 


Digitized by 


Google 



44 S 


De D. Joseph M. m Arteaga Pereira, de Barcelona. 


Ullada general a la fonètica catalana* El seu caràcter propi 
dins la familia novo-llatina . 


Classifico les consonants segons el sistema d’en JESPERSEN, i les vocals segons el sis¬ 
tema d’en Bell i d’en Sweet: passo al quadro de vocals les fricatives «j», «w», «q», 
perquè ’l timbre de la vocal s’hi sent més que la fricció. 

Com a medi sintètic i ràpit, pera establir (o comprovar) les semblances, i les dife¬ 
rències, entre’l català i altres llengües novo-llatines, dono, en vuit quadros, els sòns del 
italià, del castellà, del portuguès, i del francès. Me sab molt greu de no donar els sòns 
del modern provençal i del romanesc, però no he tingut ocasió d’estudiarlos en la pro¬ 
nuncia viva, i dels treballs que’n conec no resulta una classificació que jo pugui adoptar. 

Fonamentalment—l’anàlisis dels fonemes francesos es d’en Paul Passy, els quadros 
i exemples portuguesos son d’en GONÇALVES VlANNA, l’alfabet fonètic es el de l’ AS¬ 
SOCIACIÓ Fonètica Internacional. 

* Els modificadors volen dir: 

x llengua més alta, t més baixa, h més en davant , ^ més en derrera; 

( w ) o (°) — consonant suau més o menys ensordida,—vocal xiuxiuejada; 

(v) o ( v ) — consonant forta més o menys sonora; 

(”) — vocalprepositiva , o subjuntiva , de diptonc o triptonc; 

«d», «ü», — prepositives xiuxiuejades del portuguès. 

En la transcripció corrent, , t, t , -i, s’ometen. 

(:) vol dir que la vocal precedent es llarga: 

(*) que la vocal precedent es semi-llarga; 

(') que la síl·laba següent es tònica; 

( v ) que la síl·laba següent porta l'accent principal. 

Escric el signe (') en els casos dubtosos,—davant d’un accent secundari,— i en els 
polisil-labs esdrüxols, o aguts, del italià, del castellà, o del portuguès. Els polisll-labs 
francesos que no tenen cap *8» a la final son aguts. 

En els quadros de consonants distingeixo—les suaus i sonores am l'exponent ( 1 )— 
les fortes i sordes am l’exponent ( 2 ). 


Digitized by CiOOQLe 



446 


CONSONANTS DEL CATALA 



Velars, 

postpalatals 

Suprapalatals 

Prepalatals 

Gingivals, 

linguo-dentals 

Llavi- 

dentals 

’Billavials 






r~ " 

i | 

Plosives 

g 1 w 

Ü 1 c 2 ) 

D 1 t 2 

| 

d 1 t 2 


b 1 p 2 | 

1 1 

Africades • 



D3 1 T í 2 

dz 1 ts 2 


! 

Relliscades 




z 1 z 



Redoblants 


1 

. i 

r 1 r 

[ 

! 

1 __ 

Fricatives 

g 1 


3 1 i 2 

j 1 z 1 s 2 5 1 ; 

V 1 f- 

D 1 

Laterals 

i 1 t I 

\ • 1 


X 1 X 

i 

J 1 i 

• 



Nasals 

0 1 D 

(jí- 1 JV-) 

F 1 F 

1 

1 ! 

n 1 n 

0 , 

M* M 

m 1 m 

i 0 


3 

o 

3 

t% 

3 


P- 

3 



*3 


o 

3 

OQ 




t* 


*) Consonants complexes, però Indescomposables, formades per rarticulació simultània d'una explosiva i d’una 
fricativa. 

( ) Dialectals. 


«g»: es la g inicial, en gota «gota», galta «galta», garbell «g^rceX», gros «gzos», 
glaç «glfAS»; medial en angunia «pgguma», i engany «BrjgAjí»; el sò de gu inicials, en 
guerra «ge rr d» y guia «gia»; medials, en tingué «tiijge». 

«k»: la c de cub «kupp», cor «kar», cap «kApp», carnï «kcrni», crit kzitt», dau 
«klaü», actiu «pktiü», i acció «Bksio»; el sò de ch, c, o g, finals, en llarc >XArk»; la q 
de quatre «kÚAtza»; el sò de qu , en aquell «BkeX», aqul «uki >. 

«j»: el sò mallorquí de gu inicials, en guia «jia», guerra «jarrra»; medials, en se¬ 
guir «sbji», tengué «tBjye»; de la g inicial, en garbell «jErbeX», galta «jalte»; medial, 
en llogar «Xojà», i engan «Bjijàn». 

«c»: el sò mallorquí de qu , en aqul «eci >, aquell «ec eX»; de la c en camí «cemi», 
cap càpp»; de ch, c o g> finals, en llarch <Xàrc». 

«d»: la d de dos «dos», banda «ÒAnda», moldre «matdza». 

’t»: la t de tota «tota»; la t o d finals de vert «bert». 

7 o 

«b»: la b de bo *.ba», i d’ ombra «ombza >; i a la major part de Catalunya, la v de vi 
«bi>>, d’ enviar «embiA». 

<p»: la p de paper «p^pe»; la p, la b , finals, d’ esquerp «Bsksrp», balb «balp». 

«D3»: al Camp de Tarragona, la j de jaç, * d^as », juga «D3Uga», i jove «Djova»; la/ 
de girar «d3iza;, i geni «D3eni ». 

«tJ*»: la ch valenciana de chic **rfikk»; de dinar «Tju'Ar», chove «Tjoue», plucha 
«pIut/a»; de chirar «TjVzAr >, cheni «Tjeni», llechir XeTjir: al Camp de Tarragona, la 
x de xic <Tjikk». 


Digitized by ^.ooQle 






447 


«d» (implosiva) + «03»: es la pronuncia normal de tj medials, en mitja «miDD3a>. i 
viatjar «bn2Di>3A»; de tg, en corretgir «kurneD^i»; de tg o tj, en viatje «biADD33>; de dj, 
en adjectiu «BDD^ktiü». 

«t» (implosiva) + «tJ»: la pronuncia normal de tx medials, en escletxa "eskteTTja»; 
de tx finals (esquitx «eskrrrj»); de ig finals, en raig «rrATTj», passeig «pessTxJ», puig 
PuttJ goig «gDTTj»; de tg, tj, o g, finals, en tnitj «mrrrj*». 

«d» (implosiva)-f- «dz»: la pronuncia de tz medials [dotze «doddza»). 

«t» (implosiva) 4* «ts»: la pronuncia de ts medials [potser «puttse»); de ts finals 
[mots «motts», tu ets .tu etts»); de ts o ds, finals, en frets «fzetts»; de gs finals, en 
raigs «rrAitts », passeigs «peseítts», puigs «puïtts», goigs «goïtts». 

«E*: la r de ara «Aza», grua «gzua», droga «dzoga >, bri «bzi». 

«z»: la r de cruu «kzu*», troç «tzas», prat «pzAtt», fruit «fzuïtt». 

«r»: la r de cordó «kurdo», perla «pEria»: llarga, «rr», la r de ram <rrAm», honra 
onrra», colrat «ku trrAtt», penjarobes «peji3E v rn)uas»; la rr. 

«r v: la r de parc «pArk», força «farsa*, pur « pur». 

«g»: la g de llogar « XugA», negre «nsgza, farga «ÍArga», algu «etgu», desgavell 
dezgeueX»; el sò de gu, en seguir «segi», orgues «orgas», falguera «fetgeza», i esgue¬ 
rro «BZgETTU». 

*3»: la j de jugar ^ugA , jove 300a ^ pluja «piu^a»; la g de geni «3Eni>, brugit 
bzu^itt». 

«J»: la x de xarxa «jArJa, guix <gij», guixaire gijAÏza». rauxa «rrauja»; ix, 
o x, de baix «bAj», ba[i)xar «bejA >, feix «fej*», fe[i)xa «feja», gruix «gzuj», gru[i)xut 
«gzu'Jutt», boix «boj», bo[i)xeda «bujeòa»: en alguns dialectes la «ï» sona. 

«z»: la z normal; la s de rosa «rraza», bisbe «bizua», vesllum «bezÀum», esma 
^Ezma»; la s, o z % de transigir «tzBnzi^i», esmorsar «ezmurzA», i alsina «etzina». 

«s»: la jt de sol «sal», pensar «pensA», pastor <?pesto», mas «mAS», i tocasòn 
«take’san»; la jta*; la c de cel «ssl». boci «bu'si»; la c, o s, de plançó plenso», feliç 
«felis»; la ç, o ss, de plaça pjAsa»; el sò de sc, en descendir «desendi», oscil·lar 
usiIIa». 

«d»: la d de vida «biÒa», pedra <pe 3 za», verdor «berdo», esdevenir «ezdeuBni». 

«v»: la v de Mallorca i del Camp de Tarragona. 

«f»: la f normal. 

«u >: la b de saber sbue >, llibre «Xioza», carbó «keruo», alberch «eluerk», esborrar 
^BzuurrA»; i a la major part de Catalunya, la v de avi «aui», servir «seruí», salvar 
«sbIüa», i esvalot «Bzuelatt». 

«X»: la ll de lloc «Xakk », all) 412X1 >, manlleu « mBjiXeü », Bellver «beXue», ull uX;. 
«X»: la ll de coll tòrcer «'kaX"tarsa». 

Gingival velarisada: / catalana, final de sil-laba, o llarga, i (menys velarisada) en les 
altres posicions; l anglesa; / portuguesa final de sil-laba (més velarisada que’n català i 
que’n anglès). 

«J>: es la / de la casa «te kA*ze>, Uquit «'likitt», gala «gata», burla «burta>, 
glòria «gtazia», mal <mat»; i llarga, la ll, l-l o l·l, de fal·lera «fetteza», que cal 
restablir en moltes paraules. 

«1 >: la / de plana «pUna »,_flaire flAiza». molsa «molsa». 

el sò de nch, o nc, finals [jonc «305»)! de nck, nc, o ng , finals, en sanc «saq >; la 
n d'engolir «egguTi», perllorgar «perXuggA», tinga «tigga», o tingui «tiggi»; la g de 


Digitized by ^.ooQle 



44** 


digne «digna»: en les llengües germàniques, el sò de ng finals (anglès tJiing «0ig», ale¬ 
many ding «dig»), i la g sueca de regna «'regnà» [ploure). 

«g»: la n de blancor «btegko», tancar «tegkA», llenca «Xsgka», tranquil «tzBgkil*. 
*jv-»: el sò mallorquí, de nch , o nc , finals (jonch «30J1»); de nch , nc , o ng\ finals, en 
sang «sàji»; la n mallorquina de tenguï «tejiji», tenga «tejya», perllongar «perXQjijà*. 
la n mallorquina de tranquil «tzBjícit», llenca «Xspca», tancar «tepcà». 
«ju-»:'el sò de ny (nyanyo «jiajiu» any «aji»); la n d ’enllestir «ejiXesti», de flonjo 
«fl op3U». 

«jfu-»: la n de gponxar «gzupjA». 

«n» la n de nena «nena», nen «nen», banda «bAnda». 

«n»: la n de sentir «senti», pensar «pensA». 

«m»: a Mallorca (i al Camp de Tarragona), la n dl enviar «eMvià (o «bmvia»). 

«m»: la m de triomf «trioMf», la n d'enfortir «BMfur'ti». 

«m»: la m de mama «mAma», ram «rrAm», tombar «tumÒA», somriure «sum'rriüze»; 
i a la major part de Catalunya, la n d'enviar «embiA»: llarga, la mm. o nm , d'immens 
«immens», commoure «kummaüza». 

o 7 

«m»: la dl omplir «um'pti», de premsa «premsa». 


Lletres consonants mudes 


La h sempre. 

/'final, en els infinitius, en casi tots els polisil-labs, en plor «pl o», flor «Ha», por 
«po», plcr «ple» (— plaer «plee»), i en els adjectius clàr «Ma», i dur «du»: 

/ de nt finals ( prudent «pzuòen»): 
p de mp finals [camp «kAm», ell romp «eX rrom»). 

Aquestes meteixes r, t, p , davant de consonant [flors «ftos», punts «puns», tu rromps 
«tu rroms», menjar pa «mepjA pA», prudentment «pzu'den'men», Camprodó «kemrru- 
< 5 o*); i en la majoria de casos, davant de la vocal de la paraula següent: però la r dels 
infinitius aguts val «r», o «r», davant de la consonant inicial d’un sufixe, «z», davant 
dels sufixes hi «1», ho «u», [volermc «buierna», donar-me «dunArma», dir-se «dirsa», 
fer-hi «fen», dur-ho «cluru»); i la t se pronuncia —en els gerundis, davant dels sufixes hi, 
ho ,— i en altres casos [Sant Andreu «SAnt endreü», vint i u «binti'u», vint anys «'bint 
Aps», quant esr «kÜAnt es?» (numeral), ont eres ? «ont eras?» 

r medial en arbre «aüZ 9»; ademés se pronuncia (i se sol escriure) «psndza» pendre , 
«pundze» pendre , «pendria» pendria , i «propi» propi. 

p de mp medials, davant de t. s, c = «s» [prompte «pzomto», temps «tems», re¬ 
dempció rredemsio»). 

t. d. de //, rt, rd , davant de consonant [molts «mols», forts «fors», verts «bsrs», tu 
surts «tu surs», tu perds «tu psrs», molt bo «mol uo», no surt mai «no sur mkï^^qui 
perd paga «ki pEr pAgo»). 

t de //, finals, o davant de la vocal de la paraula següent, [molt «mol», molt alt «mot 
al», alt i prim «al 1 prim»); però no en oult «kult»: els uns pronuncien la t dels parti¬ 
cipis [mòlt «molt», resolt rrezolt); els altres no la pronuncien. 


Digitized by 


Google 



1 


— 449 — 

b. q\ie no sol escriure ’s. de tnb finals, (tom «tom»); adhuc davant de la vocal de la 
paraula següent. 

/. que no sol escriure ’s, de lp , ////, finals, [cop «kopp», om «om», pam «pAm»), i 
en copejar tkupejA», i apamar «epemA». 

s medial, que molts deixen d'escriure, en aquests «eketts», aquests pals «ekstts 
pals», aquests homes «ekeddz omos»; i en aquest «ekett». aquest es «Bkst es», aquest 
pal «ekst pal», aquest noi «eket noi, (pronuncia normal); però no en aquest home 
csksst orno»: s medial en posts «potts ^>. 

Lultima dun grup de consonants , davant d una d’igual o pariona. 

Els valencians pronuncien la r desinental, i la / de colp «lcolp», polp «polp», i o/m 
«otm»: els valencians i els mallorquins pronuncien la t de nt, It , finals, o davant de 
vocal. 


Consolant final i>e mot, davant d’una pausa 

Les plosives i les africades, adhuc escrites amb el signe de la sonora, son sordes; 
les plosives. derrera de vocal, geminades: poc «pokk* (mallorquí «pòcc»), fret «frett», 
cap k'App», cub «kupp>. Les fricatives son sordes: «r» comença sonora i acaba sorda. 


Consonants en contacte 

Sempré inicials de sil-laba, o de mot, les fricatives flonjes «g», < d», «èp>, derrera de 
fonema vocal, «r.>, consonant fricativa, o africada, —**g». «u», derrera de «1> ,— repre¬ 
senten la pronuncia normal no emfàtica. 

Davant de consonant sorda, les momentànies (implosives o africades), adhuc escri¬ 
tes amb el signe de la sonora, son sordes (un dià/ecpesat «un diatak puzAtt», un diàlec 
corrent «un dialok kurren *, dupte dupte >, sab poch «SAp pokk», mitjpas «mnrf pAS»): 
les fricatives son sordes: r , «X , « 1 *», i les nasals, comencen sonores i acaben sordes 
(cor feliç «kor febs», aquell cim «eksA sim >, el xicot «b! JikotL, sanc freda «saÍ) fzsdo>, 
guany segur < gÜAp segu», pom xamós «pom Jnmos»; i amb «m >. ram florit «rrAM 

íju'ritt»). 

«c», derrera de c — «k», t , < p o «L, — i 1 , derrera de c — «k», «p» o «f , 
—inicials de sil-laba,— comencen sordes i acaben sonores. 

Davant de consonant sonora, totes les consonants no inicials de sil-laba (adhuc les 
implosives, les africades, i les fricatives, escrites amb el signe de la sorda) son sonores: 
[foc dalit < pog deíitt», poc gra pog gzA», capdell «kebdeX», cap brot < k'Ab bzott>, 
mitjdta «miDD 3 'di 3 />, tots guaiten «toddz güAlton », creix molt «kze3 mol , es bonic «ez 
cü'mkk», vaf d oli «bAV d o\i», pocs llibres «pogz Xiuros», caps de colla < k'Abz Òb koXo»). 

«r* o «r», més o menys vibrades i curtes, son de regla davant de consonant. 

' r -j- ^rr > — rr 4: (de per riure dB pB rriüzo*). 


Digitized by ÇjOOQie 



450 


En la pronuncia de Catalunya (i en la normal de Castella i d’Itàlia) — n ortogràfica, 
medial o proclitica, té la meteixa articulació oral que ’1 fonema consonant següent: un 
garbell «urj gerueX», tan car «tAg kAr»; «up jerbeX», «tàp càr», del mallorquí; unnyanyo 
«up pApu», en lloc «ep Xakk», tan joi>e «tAp 3013è», un xic «up Jikk»; ton noi «tun nah, 
en raire «en 1 Aiza», tan ros «tAn rros», gran zel «gzAn zel», bon seny «ban sep»; ben 
viu «beM viu» (a Mallorca i ai Camp de Tarragona), un foc «üm fakk»; ben viu «bem 
biü», gran mal «gzAtn mal», son pare «sum pAZ 3 »: 

davant de fricativa, «rr», o lateral, les nasals homorgàniques son més o menys reduïdes. 
El català gemina molt, però no sempre en els casos del mallorquí o del italià. 

Per assimilació completa, se pronuncia: — 

«kk», en adquirir «ekki'zi»; 

«bb», en advertir «ebberti» advocat «ebbuk'Att»; 

«mm», en admetre «emmetza», admirar «emmiZA», i administrar «emmimstzA ; en 
setmana «summAna», i en aritmètica »ezimmetiko», i atmosfera «emmasfaza»; 

«XX», en espatlla «espAXXa», vetlla «beXXa», moílh «maXXu»; 

« 11 », en atlas «alías», Betlem «beílem». 

Per reforçament de la consonant senzilla — 
imm», en ametlla «emmeXXa». 

Entre vocal i < 1 »: — 

<kk», (xuclar «JukkU», i article «ertikkla», i miracle «miZAkkla»); 
gg», {regla «rreggla», i arreglar «^rregglA», i segle «segglo»); 

*pp», [triple «tzippla», manopla «menappla»); 

bb», [fiblar «fibblA», deixeble «dujebbla», poble «pabbla», possible «pu'sibbla»): però 
« k » , «p», senzilles, i «g >, «o», a la sub-iniciai [aclarir «ektezi», contraclaror «'kantze- 
kle"zo», sopluig «su'pluTTf», aglebar «egleüA», reblanir «rreolem»), o en paraules no 
populars; i «u», en oblit «u'üïitt», obligar «uuíigA». 

«s», davant de «s», «z», «J» o «3», —«J», davant de «J» o «3»,— o cauen, o re¬ 
forcen la frica'tiva següent: les soques «fe sakas», les zetes te zetas», unes xarxes 
«une jArfas», unes joves «una 301335»; es savi «e saui» o «'es saüi», més zel «'me zel i o 
«'mez zel», mes xop «'me Jopp» o «'meJ Jopp», es geni «'e 3eni» 0 3enu; el 
me teix xicot «el me te Jikott» o «et metej Jikott», creix gemat «kze 3«mAtt» o «kze3 
3emAtt». 

+ «rr» «rr» o «z» + *•> »: les roses «le rrazas», uns roures «un rroüzas»; es 
ric «'e rnkk» o «'ez jikk >; però ens reben «enz jeuan >, els ruixen «efz jujan», les re¬ 
guen 1 ez jegan». 

(«J >, o «ttJ», o «tts») -j~ «rr» — («3», o DD3 . o «ddz») -(- «j»: d meteix ramor «el 
mete3 jemo»;— mitj ram «miDDj .iaïti>, veig roses «beDD3 ja’zas »;—ets ric «eddz 
.ukk», pots riure «paddz jiüza». 

(< tt| >, o tts », o «t»)-(-« J •> — ttJ »: mitj xàfac «miT tJA fakk», veig xarxes ■- beT 
T XArfas»; — ets xamós <eT -rfemos >; — tot xano xano «tor rjAnu jAnu»: 

(« ttJ >, o «tts», o t >) -f- « 3 » = « DD3 »: desitj genial « deziD D 3 ema 1 >, maig joliu m ad 
D3UI1Ü»; — ets jove <eD D30ua>; — tot just «tOD D3ust . 

«ttJ + <s» — ■- rts»: trepitj suau «tzepn tsu aú > y passeig solitari peseT tsuiïtAZi'*: 
«ttJ^ + «z» — Ddz»: faig zeros «íad dzezus». 

(«tts», o «t >) -(- <s > «tts»: nits serenes «nit tsezenas», aquets somnis «eket tsam- 
ms >; — nit serena «nit tsezena», pot ser pat tse >, tot seguit «tot tsegitt»: 


Digitized by ^.ooQle 



(«tts», o «t»)-f- ïZ) = <ddz»: ets zelós «ed dzeios»; — tot zel tod dzsJv, aquest 
sero «ekfid dzECU >. 


Consonants finals ex l’enllaç 

Les plosives son sordes (llarc i prim «XAjk i pzim», reb el dimars «rrep el dimArs*): 
les africades, les fricatives, velar i s, i billavial i Sj son sonores (tots a una «toddze 
una», ves-hi «bezi»,/0*r homes «pogz omas», caps alegres «kAbz elegzas»): però a la fi 
d’un verb, davant dels sufixes ho , hi , la d\ i la b , temàtiques, resten sonores, i la x resta 
sorda (perd-ho «psrdu», reb-hi «rrEüi», cutnpleix-ho «kumplsju», afegeix-hi «efe3E- 
o am vocal neutra intermediària («perdeu», «rrEoaï», «kumpjEjeü», «efejejaíi). 
«r» se pronuncia «z > (mar-endins «mAZ endins»): «X», «jii->, <n», «m», resten so¬ 

nores. nch o nCy i ng. després de la nasal, que comença sonora i acaba sorda, esclata 
la plosiva sorda (cinc hores «'siqk azas j>>fanc i aigua «fAÍ)k i AÍgüa»)* 

Terceres persones del plural davant dels sufixes hi, ho: els més pronuncien (i alguns 
escriuen) «bA3inti», ÍAsmtu», digintu > (vagint-hi, facin t-ho, diguint-ho ), etz.; però casi 
tots— «pASinu ue » (passin-ho bè). 

Preposició ab. 

Davant de consonant que no sigui «l»: ab o am nosaltres *em nuzaltras», ab o am 
tu «em tu»; 

davant de vocal: ab o amb ell «emb eX ; 

davant de «l»: ab o am la mare «em le mAca > o «emb le mAza>. 

Variant de pronuncia: ab nosaltes «eb nuzaltzas», ab tu «ep tu», ab ell <ebb eX >, 
ab la mare <eb le niAza > o «ebb le mAza >. 


Valor de la « x> en les paraules de formació no popular. 

*s»: (excusa «eskuza», extrany «estzAjí», exprés < espzes»); 

«k»: (excel - lent «eksellen»; excitar «eksit a •> ); 

<ks>: (fixar «fiksA», reflexió «rrefleksio^; índex «indaks ; ex-president «z kspzeziden*); 
<gz>: (exacte «egzAkta», exercir « egzersi »; ex-diputat EgzÒipu tAtt , ex-cmbaixador 
«Egzembejedo». 


Digitized by LiOOQle 



452 


VOCALS DEL CATALA 


Posteriors Neutres Anteriors Posteriors Neutres Anteriors 



«a»: la a tònica davant de «L, < 1>, de la meteixa paraula simple (sal «sat», pala 
«pato», salsa «sal so»), 

«a»: la a tònica normal (jtf «sa», pas < p as », pare «pAZ9»). 

«à»: la a tònica normal del mallorquí (pare «pàza», sà «s k»,pas < pàs»)* 

« 9 »: el sò normal de a , e y postòniques (vida «bido», home «orno»); de a, e, àtones, 
angleses, en villa < vila», dinner 'dino»). 

«à»: la e mallorquina de fe «fa», pes < pas»; el sò de la / o u angleses de jir o de fur 
«fa:», de la u anglesa de purse «pà:s>. 

B»: el sò normal de a, e, protòniques (deinatï «demeti», la lleiror «te Xeoo»); de 
la o de poruc «pezukk»; de la o anglesa de mouth «'meoG». 

«j*»: el sò de y o i àtona, entre les altres vocals (noya «noje»); la y anglesa de ycss 
«jes»: el sò de / àtona derrera de i tònica (trii «'tçijV, anglès tree «tjij»), de / tònica 
derrera de / àtona (trií «tzi'j >); del sufixe hi derrera de i àtona (pensi-Ai «pensij>). 


Digitized by VnOOQle 






453 


«i»: la / normal catalana; el sò de e , o /, protòniques, en estil «is'til», estiu «is'tiü», 
depòsit «dipozitt»; i curta alemanya de kinn «kin»; i curta anglesa de pit «pit». 

la e àtona de Santa Coloma de Queralt, en les cases «lis Ka zis», les dones *hz 
donis», la^ mallorquina de beya «bàïo», fuya «fuïo», i la vocal àtona del anglès pity 
v'piti», — més aprop de «i» que de «8». 

«e»: la- e tancada (ell «eX», diré «drze», néta «neto»); la e àtona medial davant de a 
tònica o àtona (conrear «kunrreA». creació «kzeesio»). 

«8»: la e àtona de València i de Lleida. 

<e»; la e oberta (nen «nen», alè «eíe», neta «neta»); la e àtona o semitònica del pre- 
tixe ex- (que ha sigut, que ha deixat de ser). 

La e oberta del mallorquí (cienci «siaensi», pler «pbe», xubech «Jubaecc»), gaire bé 
ampla, està molt aprop de la a curta anglesa de back «baek». 

«w%: el sò de u àtona entre les altres vocals (estiuar «istiwA >); la w anglesa de 
well «wel»: el sò de o àtona derrera de u tònica (nuo «'nuw», anglès too «'tuw»); de 
u tònica derrera de o àtona (número u « numg^u \v»). 

<u»: la u normal catalana; u curta alemanya de kuss «kus»; u curta anglesa de put 
put»: el sò normal de la o àtona; de uo en quotidià «kutidiA», quocient «kusien»; de o f 
o ou y en oet , ouet <uett», boaç, bouaç «bu as», poar, pouar «puA»; de oo en coordinar 
kurÒinA», cooperar «kupe?A >, cooperativa «kupeze'tioo»; la u final única de individu 
sindi'oidu», continu «kun'tinu», superflu «supefftu», —anàlecs a judici «31/disi», diari 
diAZi»,' espontani «espuntAni»: «kuvvrdinA», «kuwpezA», «kuwpezB'tioo», «indi'ui- 
Òuw» indiv'ïduuy «kun'tinuw» continuu , «superftuw» sup'erfluu , no son prou catalans. 

«o» (llengua en posició de «0- 1 -», llavis en posició de «u»): es el sò rossellonès de o , 
0 de ou, en raó «rre'a», sol «sat»; la o sueca de sol «so:l» (el sol’j, bo «bo:» (niu). 
so»: la o tancada (pom «pom», raó «rreo», dóna «dono»); 

la o àtona de Mallorca i de València: la o de ouet «owstt», bouaç «bowAs», 
pouar «powA»; variant de pronuncia. 

*3»: la o oberta (gros «gzos», això «bJd», dò?ia «dono»). 

La o oberta del mallorquí («gzòs», <ej*ò», «dòno»), gaire bé ampla, està molt aprop 
de la o curta anglesa de pot «pàt», 

*0» oscil-la entre «oh» i «o-r»: «e» oscil-la entre «bh» i «b^». 

«1» tònica, davant de «1» de la meteixa paraula simple (mil ixxvA*^ pila «pita»,— 
^anglesa de pretty «'p^iti»), — i «e», «à» o «ae», «u» tònica, «o», «d», «ò», davant de 
L de la meteixa sll-laba (vel «bel >, o cel «set», — mallorquí «vàt», i «saet», — bagul 
*beguj>, folro «fotrru», sol «sot», — anglès call «ko:t»,—i mallorquí sol «sdt») — 
s’articulen més en derrera ( h ). 


Diptoncs 


Creixents derrera de vocal. 

Tònics: — ia, (uyal «ujat»); 

«j*a>: ya, ia , (veyaml «bejAm!», noyaça «nujASO»); 
«je»: ye, ie, (escayent «eskejen»); 

«je»: ye, ie , (seyem «sejern», noyeta «nujeto»), 
«jo»: yo y i 0 , (joyós < 3 ujos»); 


Digitized by ^.ooQle 



454 


«jo»: yo, io, (noyota «nujota»); 

< wa»: ua (encreuar «BgkzewA», veuaça «bewAsa»); 
c vve ': ue [encreuessis «BrjkzBwesis»); 

«ws»: ue [encreuem < BtjkzBWEm», veueta «bewEta»); 

, «vvi»: ui [encreuí «ejjkzewi»); 

«wo»: no [veuota «bcwata»). 

Mallorquins: — «ï-rà*: ye [fuyeta «fuïàta»); 

« wà »: ue [encreuem «BÍ)krBwàm», veueta «vBwàta»). 

Dialectal de Catalunya: — «wa»: ua [poual «powat»). 

Atons: — «ja»: ya o ia, ye o ie, [toya «toja», toyes «tojas»); 

«]v»:ya o ia,ye o ie, (uyalet «ujelEtt», reyetò «rrejeto»); 

< j u>>: yo, io, [joyositat - 3uj uzitAtt»); 

«wa»: ua, ue , [encreua «ejjkrswa», diuen «dnvan»); 

«wb»: ua, ue, [encreuaré «ejjkzEWBre); 
nvi»; ui [encreui «Bijkrewi»). 

Decreixents. 

Tònics: — <ai»: ay, ai, [mai «mAÏ», aire «ai ra»); 

«eï»: eiy [llei «Xeï >, /w/rf «rreïna»); 

«eï»: ey, ei, [servei «serüEÏ», feina «fsïna»); 

«uï>: uy, ui, [avui «eüuï», cuita «kuïta»); 
oï»: oy, oi, [noi «naï», boira «baïra»); 

«aü»: au [plau «plau», caure «kaüra»); 
cii)»: iu (niu «mü», viure «biüra»); 
leü»: eu (neu «neu», euga «euga»); 

<eü»: eu (aneu «enEÜ», seure «SEÜra»); 

«oü»: ou (tou «tou», roure «rroüza»); 
oü»: ou [plou «plau», moure smaüra»). 

Mallorquins: — <■ àï»: ey (sert/ey «ser vaí», feyna «fàïna»); 

«àü»: eu (aneu «Enàü», creure «kzàüza»); 

Mallorquí, o dialectal de Catalunya: — «01»: oy, oi, [fono^· «fbnoï», rostoy «rrostoï). 
Atons:— «aï»: ay, ai, (airòs «aïros»); ey, ei, (reineta «rraïnsta», feiner «faïne»); 

«uï»: uy, ui, [cuitar «kuïtA»); oy, oi, (boirós «buïzos»); 

«bü»: au (cauré «kBÜre», plaurà «pIbüza»); eu (eugassada «BÜgBSAda*, seure 
«SBÜre»); eu o au (parlaven «perlAOBÚ»); 
iü»: iu (viuré «biüze», portéssiu «purtesiü»); 

* oü»: ou (mouré «moure», plourà «ploüzA», roureda «rroüzEda»; pronància 

normal): «o» es el sò de la u anglesa de mouth «'niBoG». 

Mallorquí, valencià, i dialectal dc Catalunya: — 

«oü»: ou (mouré «moure», plourà «ploürA»). 

Creixents derrera de g i de q . 

Tònics: — «üa»: ua (igual «igual»); 

< ua»: ua (quatre »kÜAtro», guany «gÜAjt»); 
iúi»: ui llinguístic «Xiïj'güistikk»); 

% üe»: üe (freqüent «freküen», següent «SBgüen»); 

* üe»: üe (averigüem «EOBeigüsm», freqüència «fzBküsnsia»); 

* üo*i uo (aiguós «aïgüos»); 


Digitized by ^.ooQle 



455 



«úd»: uo (quota «küote», diferent de cuota «kuDta»). 
Mallorquí: — «üà»: üe (averigüem «evBZigúàm»). 

Atons: — «üa»: ua , üe, {llengua «Xeggüa», llengües «Aeggüas»); 
«üe»: ua {igualtat «igüeltAtt», guanyar «günjiA»); 

üe {freqüentar efzeküentA», qüestió ^kÜBStio»). 


Triptoncs 

Derrera de vocal. 

Tònics: — «j eú>: yeu, ieu , {esgayeu «Bzgejeü», seyeu «sbj'eü»); 

«weü»: neu {encreueu «egkzBWEÜ»); 

Dialectals: — *jaü» : yau, iau , {esgayau «BzgBjaü >); 

«wau»: uau {encreuau «egkzBwaü»). 

Mallorquins: —«ï-raü»: yau (esgayau «BzgBfau»); 

«ï-ràü»: yeu (esgayeu «ezgeiàü*); 

«wàü*: ueu (encreueu «BgkzBwàu»). 

Atons: — «j yeu o ieu, yau o iau , (styeu «SEjBU», duyeu <dujBÜ»). 

Derrera de g. 

Tònics: — «üaï»: uay , uai , (guaita «gÜAÏta»); 

«üeu»: üeu (averigüeu «BUBZigÜEÜx). 

Dialectals: — «üaü»: uau (averiguau «BUEZigüaü» o «BVBZigüaü»). 

Mallorquí: — «üaü»: üeu (averigüeu «BVBZigüàü»). 

Aton: — «üaï»: uay , uai, (guaitar «güaïtA»). 

y o i mallorquines, prepositives de diptonc o triptonc, sonen «ï-r». 

En els diptoncs, i triptoncs, mallorquins, a normal, i e f o , obertes, sonen respecti¬ 
vament, «à», «ae», «ò». 

En els diptoncs, i triptoncs, àtons, a , e , valencianes, i o valenciana o mallorquina, 
sonen respectivament, «a», «e», «Q». 


Vocals que no mptonguen 

Dues, una de les quals no sigui «i», ni «u», àtones (plaer «pJbe», conrear «kun- 
rre'A», saó «sbo», ve) «bBi», saüc «SBukk», dia «dia», grua «gzua»): 

Tònica forta de radical -\- o àtona de flexió (jo conreo «33 kunrrsu»): 

Tònica forta de radical -f- i àtona de subjuntiu (no desmais! «no dazmAis!»): 
c i» -j- <p (trii «'tzij», tri) «tzi'j», pensi-hi «'psnsij»): 

«u» -f- «w» (nuo «'nuw», ?iümero ü «'numazu \v»): 

<i>, «u», tòniques de radical -j-o , 7, àtones de flexió (trio «tziu», nui «nuí»): 

Vocal de prefixé-j- «1», «u», àtones (prohibir «pzui'ui», reunir «rrBü'ni»): 

«u» àtona-(- «i>\ «e», tòniques, derrera de^*, en argüir «Brgu'i», argüeixo «BrgüEju». 


Digitized by CiOOQLe 



456 


Vocals que’l poble no diptonoa 

«i•> àtona + vocal tònica (nuvial <numal», rialla < rriAXa», quieta <kieta», diem «dítm», 
ocasió íükBzio», viola «biote», crium «kzi'um»); 

«i» àtona -f- àtona forta, finals, o medials, ( dèria «dseia >, gràcies «gzASias»,— rialler 
«rrieXe», quietut < kie'tutt y piadós «picdos»); 

* derrera de consonant. 

- u» àtona -f“ vocal tònica (suau suau», nuar > n u a», lluir «Xu'i , barrucr «berrue ■>, 
fuet «fustt >, poal «puaf», boaç «buAS», amoïno «emu'inu», roent «rruen», cloem 
«kfuem», suor «suo», cuota «kuota»); 

«u* àtona -J- àtona forta, finals, o medials, (vàlua «balua», pèrdues «psrduas»,— sua- 
vtssim «sue'uisim», ennuagarse «vnnvvgArsd*, fuetada «fuBtAÒa», poetaire «puetAÏza»); 
derrera de consonant que no sigui g o q. 

Vocal àtona + (4 o> àtones), que responguin a vocal àtona -|- (/, u 9 o , tòniques): 
esbaïment «Bzueimen», reïnòs «rrBinos», Lluïset «Xuizett», coïço «kuiso», saüquer 
«seuke», vïonat «biunAtt». 

Els poetes moderns, adhuc els més fills del poble, i els que més encarnen el geni 
de la llengua, diptonguen normalment les combinacions àtones primitives — de «i» + 
vocal, derrera de consonant, — i de «u» -j- vocal, derrera de consonant, encara que no 
sigui go q. ;Inicien una evolució més o menys avençada en les altres llengües novo- 
llatines? 


Vocals de mot a mot 

Pera l’estudi de llurs hiatus, de llurs crasis, de llurs diptonçs i triptoncs caldria 
donar una llista molt llarga de casos i d’exemples. Diré sols: 
dues tòniques distintes no ’s contrauen; 
dues àtones, iguals, o semblants, se contrauen; 

derrera de consonant, «i», «u>, àtones -j- vocal tònica, generalment no diptonguen; 

«i», «u», àtones — amb «b» diptonguen, — amb «af», «bü», triptonguen; 

Tinicial àtona, derrera d’una tònica, igual, o semblant, cau sempre; 

«b» derrera de tònica que no sigui «a» o «à», se redueix (i devegades cau). 

Pronuncia de la conjunció / o /. 

«i»: (sol i vern «sot i uern», dones i homes «donaz i omas*); 

«i»: (per pla i montanya «per p|A ï muntAjia»,/<?r i desfer «fe i ÒBsfe»); 

«j*: (Vamo i el noi «t Amu j b! noi», arrivar i oferir «nrriuA j ufe'zi»). 


LA PARAULA I L’ACCENT ' 

El català té menys paraules agudes, i més de planes, que '1 trancès; més paraules 
agudes, i menys de planes, que ’l castellà, l’italià, o el portuguès; i menys de sobres- 
dríixoles que l’italià. 


Digitized by CiOOQLe 



457 


Monosil-labs. Els articles (incloses les formes en «Bn», i na «nB»), les partícules pro- 
nominals, i el reflexiu se «sb» o «-sa*, es *es>; els possessius mon «mun», ton «tun», 
son «sun», (dialectals «mon*, ton», <s£m»), en els dos genres i nombres; el relatiu que 
«1cb>; les partícules adverbials en «Bn» o «-an», ne «nB» o «-na», hi «i»; les preposicions 
a «b», de *dv>per «pBr», am <Bm>, i en «Bn>, i les formes contractes de preposició i 
article; les conjuncions y o /, ni «m», o «u» («u» o «-w-»), que «kB>, si «si», anc que 
«Bfj kn», son àtons: però ’l que «ks* interrogatiu, sol, o emfàtic, i el que conjunció en 
perquè «pBrke», a fi de que «b fi 5 b ks», son tònics. En la pronuncia corrent, has, ha , 
han, auxiliars de pretèrit, son per lo general semi-àtons: has après «bz Bpzes», ha 
clos «b kh>s», han dit «Bn ditt». 

El català te menys monosil -labs que ’l francès, però ’n té més que ’l castellà, i que ’l 
portuguès, i molts més que l’italià. * 

Adverbis amb el sufixe ment . Si l'adjectiu es paraula plana, o esdríixola, l’accent 
principal es el de l’adjectiu: ( bonament «"bDna'men», càndidament «"kAndida'men»): sí 
l'adjectiu es paraula monosil-laba, o aguda, l’accent principal es el del sufixe [greument 
«'gzeü'men», coralment «ku'zal^men*). La vocal tònica del adjectiu no s’enfosqueix. 

Paraules compostes de dues paraules tòniques. L’accent principal es el de la se¬ 
gona: la vocal tònica de la primera no s’enfosqueix: ( capgirar « 'kAb3i"zA», cercapous 
«'serkB'poüs», entremitj «'entzB"miTTj», contraposarse «'kontzapu w zArsa», sobre eixir 
«'souzb "Ji», sota-escala €'sotBs"kata»). Però amb algunes excepcions: [potser «put'tse», 
tothom «tu'tom*, malmetre «mBt'mEtza», contradir «kuntZB'Si», terratrèmol «tB- 
rrB'tzemuí»...) 

Formes compostes de verb i partícules enclitiques. Si derrera de l’accent verbal hi 
ha més de dues sil-labas, l’ultima partícula reb un accent secundari: [dònamela «"dona 
iiibTb», pòrtaleshi «"partatB'zi», enduguèrensem ho «Bndu ,/ gezansB , mu», enduguèrense- 
meles «Bndu"gezansamB'tBS»). 

En la pronuncia mallorquina, en la dialectal de Catalunya, i *en la popular caste¬ 
llana, la partícula (i si n’hi ha més d’una, l’ultima) reb l’accent principal. 


QUANTITAT 

Les vocals tòniques, davant de <rr», — i davant de « 3 », o de «z», inicials de sil-laba 
interior, — i la €ü» de cru(u) % llu(u ), llu[u)en , du(u)s, du[u ), du(u)en, du(u)-ho ,— son 
semi-llargues: casa «kA*z z*,pruïja «pzui’3a», deso «de*zu», terra «te*rra», pluja «pfu’3 3> > 
sorra «so*rra», cosa «ko*za», (mallorquí pesos «pà’ZQs»),— «kzu->, «Xu*», «Xuan», 
«du*s>, «du*», «du*an», «du*w». 

Casi totes les vocals (tòniques, o àtones) poden ser semi-llargues, — o llargues — 
per crasis de mot a mot, o per un accent expressiu. 


30 


Digitized by VnOOQle 



45 * 


.CONSONANTS DEL ITALIA 



Velars, 

postpalatals 

Supra- 
palatals 

Pre palatals 

Gingivals, 

linguo-dentals 

Llavi-dentals 

Billarials 

Plosives 

9' k ’ 

j' c’ 

D . T . 

d* t* 


b* P‘ 

Africades 

: 1 D 3* r/‘ 

i 

dz 1 ts 4 ! 


Relliscades 



i 

-1 

i 


Redoblants 

1 

• r‘ r 



Fricatives 

1 r 

. 1 

z 1 s 5 

v' P 


Laterals 

ís. • Tf 

! ! X 1 

1 i 

_ i 

1‘ 1 

1 

Nasals 

i ü 1 n 

1 ° 

J 1 - 

J 1 *-' 

n* n 

M 1 M 
‘ 

m‘ m 

o 


VOCALS DEL ITALIA 


Posteriors Neutres Anteriors Posteriors Neutres Anteriors 



Fricatives 

Altes 

Mitjanes 

Baixes 

Fricatives 

Altes 

Mitjanes 

Baixes 


Digitized by ^.ooQle 


Momentànies Perllongables 









459 


«g»: gora «goTA»,’ ghiro «giro», leggo 
tleggQ*, soggkigno «soggippo». 

<k>: cocca «kokkA», chicche «kikke», qui 
«kwi», acqua «AkkwA». 

«j*: ghiaia «jjA'jA», tnugghio «mujyjo>\ 
<c>: chiave «cjavg*, occhio «Dccjo», 
fd»: dare «dATG*, addio «Addio». 

«t*: tutto «tutto». 

'b>: babbo «bAbbo». 

<p> : pioppo «pjoppo». 

<D 3 > : genio «D3&‘nja», giü cdju*. 

«DD3*: oggi «dddjí», viaggio * víaddjo* . 
«tJ>: cibo »Tji*bo*, ciò < rjo». 

<TT I : accento < ATTjzntQ»,/accia «íaitJa» . 
<àz>: zanzara «dzAndzATA». 

«ddz>: azzurro «Addzurro*, 

*ts>: zio «tsi’Q», forza «fortsA*. 

<tts>: nozze «nottse>. 

<r»: ridere «rrdere», terra «tsrrA*. 

«r»: frutto «frutto*, sor so «sorso». 

«J>: scintilla «Jintill sciame «Ja me», 
pesce <pejje>, liscio «lijjo». 

«z»: uso «u'ZQ», svelto «zvslto». 

«s»: senso «senso», spasso «spAsso*, cosa 
«kD*SA». 

<v»: vita «vi’tA», dawero «dAweTQ». 

«f»: fede «fe*de», affare «aíïatg». 

<A»: gli « Ai *, gtie <Ae* } fogli cfòAAi>,/tf- 
ghe «foAAo». 

« 1 -: litello «IíveIIq», glòria «gbrjA*. 

«!•: fluiré «fluiré», polso «polso». 


«g*: lungo «lugèjo», lunghi «luggi». 

«g>: pnnca «pAgkA*, dunque *dugkwe». 
«jh-*: ringhiera «rijyjsTA». 

«jv*-»: granchio «grApcjo». 

«p->: ,^£7*0 «sojijio», angelo «'aju^gIq*. 
*pt*: incidere «ip'Tji dere». 

«n>: nonno «nonno», grande «grAnde«. 
«n»: detiso «denso». 

a o 

«m*: itwiare «ímvíatg». 

«m»: infimo «'ÍMfimo>. 

«m»: mamma cmAmmA», bitnbo «bimbo*. 
«in»: tempo «tempo». 

<a»: ragazza «rAgAttsA, pane «pAnc». 

«j 1 »: gaio «gA'jo*, biondo «bjondo». 

«j 1 »: fiume «íju’me». 

«i»: finisci «finijji», mira «itiíta». 

«ï»: noi «no ï», prosaico «prozA*ïko>, miei 
«mjE'ï> i «mjsï». 

«e»: scnno «senno», sera «se ta». 

«e*: fedele «fede’le*. 

«E>: bello «bEllo», lieto «lie’to*. 

«w 1 »: uotno tWD·mo», guida «gwidA», 
buoi «bwD·ï», guai «gwA Ï». 

«w 1 »: suono «swD-no», quei «kweï» i 
íkwe’ï». 

Q 

«u*: sussulto «sussulto», puro «puro». 
«ü»: gaudio «gAÜdjo». 

«o»: bocca «bokkA», i*oce «vo’tJg*. 

«o*: noioso »nojo'so». 

«d»: donna «donnA*. cuore ckwo re*. 

1 o 


Digitized by AnOOQle 




460 


CONSONANTS DEL CASTELLA 

Velars, Supra- Gingivals, Llavi* 

postpalatals palatals Prepalatals linguo-dentals dentals Billavials 



( ) Variant de pronúncia. 


VOCALS DEL CASTELLA 


Posteriors Neutres Anteriors Posteriors Neutres Anteriors 



Fricatives 

Altes 

Mitjanes 

Baixes 

Fricatives 

Altes 

Mitjanes 

Baixes 


Estretes 


Amples 


» 


Digitized by LnOOQle 


Momentàniea . Perllongablea 





*9* : g aH g a çpgga*, guia «gia* dengue 
<degge>. 

«§*: acciòn «ag'0ïon». 

«k*: coco «koko», que «ke». 

«d>: donde «dond q*, falda «falda». 

«t»: torta «torta*. 

o 

«b»: òiotnbo «biombo», vaso «baso», en¬ 
viar «embi'ar*. 

«b»: objeto «obxeto». 

«p»: pipa «pipa». 

«tJ*: chocho «t|qtJq*. 

«3»: cara «kaza», grato «gzato». 

«z»: frio «fzio». 

«r»: tarde «tarÒe», rorro «rrorro», honra 
«onrra». 

«j»: garzo «gar0o», ver «bej*. 

«g»: luego «luego», seguir «se'gip, ne- 
gro «negzo», cargo «kargo», siglo 
«siglo», algo «algo*. 

«x»: jaca «xaka * t giro «xizo». 

«j»: rayita «rrajita». 

«j*: es rico «ez jiko*. 

«z^: rasgo «rrazgo», desde «dezde», atis - 
bar «atiz'üar». 

O 

«S4*: soso «sqsq», rnanso «manso», fies- 
tas «fïestas». 

•fl»: nido «nido», medro «meSzo», ver de 
«berdev, idl «id!», dadlol «dadlo!», 
hallazgo «aXeÒgQ». 

«0»: zumo «0umo», cinta «0ima», luz 
«lu0*, dàdselo\ «da0selo!». 

«f»: fofo «fofo». 


«u»: cubo «kuoo», chivo «tJíuq», libro 
«liuzo», àrbol «ariDol», doble «doule», 
selva «selua*. 

«X*: lleno «Xeno», villa «biXa», 

«1»: leal «le'al», blando «blando*. 

«!»• flojo «floxo*, salsa «salsa». 

«g»: hongo «oggo», un hueco «ug weko*. 
«g»: banco «bagko», enjuto «egxuto». 

«ju»: aho «apo*, un lloro «up Xozo», 
enyesar «epje'sar», 

*ju»: ancho «apT/O*. 

«n>: nene «nen e*,pan «pan». 

«n*: denso «denso». 

o o 

«m*: ínfimo «'ÍMfimo*. 

«in»: mimo «mimo», ambos «ambos*. 
«m*: tiempo «tïempo». 

«a*: mahana «mapana*. 

«j 1 *: yo «jo», raya «rraja *, hielo «jelo ». 
«i*: difícil «difiOil». 

«ï*: aire «aïze», Iwy «oï*, bien «bïen», 
medio «meSÏQ», entibiàis «enti'üïaïs». 
«e»: celeste «Oeleste». 

«w 1 »: hueso «weso», ahuecar «awe'kar*. 
«u»: un cúmulo «ug 'kumulo*. 

«ü»: aula «aula», bueno «büsno», resi- 
duo «rresidüo», buey «büeï». 

«o>: sonoro «sonozo*. 

«a» oscil-la entre «a» i «a*r»; «e» en¬ 
tre «e-r*, «e», i «e-»; «o» entre «o-», «o*, 
i « d-*- ». 


Digitized by ^.ooQle 




Momentànies Perllongablet 














4*3 


«g > : ganga «géggn», guia «gin», denguc 
«dgggi». 

*k>: caco «kAku», aquí «B'ki». 
d*: donde «dondi», cal do «kaldu». 

*t»: tecto «tetu». 

cb»: bico «biku»: rombo «rrombu». 

«p>: papa «pApe». 

«r»: cara «kAZB», droga «dzogB», perder 
«piz'dez*. 

*z>: cofre «kDfzï», mar ço «mAcSu*. 

«r»: came «kArni», rua «rruB», carro 
«kArru», honra «orrB». 

<g>: l°g 0 «tagu», seguir «sj'giz», negro 
«negzu», musgo «mujgu». 

* 5 *»: & ro «Sisu*. mesmo «mejmu*. 

«J 4 »: chita «Jite», feixe «feïJ t », estes 
«ejti|>, feliz «fi'üjV 

'V-jà « 3 a », 

<J*: chuva <Juvu», raxa «riAju», gos tos 
«gojtuj», rapaz «rrB'pAj*. 

‘i*: as rosas «b ídzbJ». 
i*\ sombar «zom'bAZ», ww «kAZB». 
ts»: .ró «so», cera «sezB», verso «vszsu», 
pensar «pè'sA?»; f. 

*<5*: gado «gAÒu», pedra «peò zb», desde 
«dejd {». 

«v»: zvzw «vivu». 

*í» : /tf/í? «fofu». 

•I3-: cabo «kAüu», obrir «b orir», esbura- 
car «i 3 üuzB'kAc». 

«1>: sal «sai», bilro «bitrru». 

«1»: balsa «balsB». 

» • 

«X»: Ihe «Xi»; filho «fiXu». 

d>: lula «IuIb», elle «eli flor «floz*. 

«i)>: frango «fzBijgu». 

nurtea «nugkB», brinquinho «bzíij- 
kijiu». 

‘JK*: manha «iriBjiB». 

<n»: nono «nonu», lindo «líndu». 

<n>: santo «s§ntu». 

o o •» 

<ni»: mimo «mimu», ambos «pmbujV 


<in»: ternpo «ténipti». 

<a»: mal «ma \»,pau o pao «paü». 

'a»: cà «kA», da-a «dA:». 

«i»: menino «mininu», lume «lumi». 

«f»: tapetar «tBpf'tAZ», bote «boti». 

«e>: cama «kBmB», telha «íbXb». 

«i»: finissimo «fi'nisimu», lie «li:». 

«ï»: vieira «vïbïzb», saloia «sbIoïb», pa i 
o pae «pAÏ *. 

*ï>: fiar «fíAZ», cear «siaz». 

<•!*: mil «mil», viu «viu». 

«it»: fisgar «f^gAz», tejolo «U30IU». 

Mt»: fechar «fi'jAr», historia «iJtozjB». 
«e»: crc «kze». 

«ed»: feltro «feitzu». 

«£»: cre «kzs». 

«s-*»: mel «mel». 

«u>: cuniulo «'kumulu». 

«u-u: asul «b zuI». 

«u»: tocar «tu'kAz», braço «bzASti». 

«ü»: luar «Iüaz», rocr «rrüez», deu-a 
<deÜB». iguaes «igÜAÏJ», rio «rriü». 

«íi»: suar i soar «suaz». 
o»: avò «b'vo». 

soldo «soXdu*. 

« d *: avò «b'vd». 
d-i»: sol «sdF». 

«a»: a andadura «AndBduzB». 

«§»: la «1b», a ansia «§:sïb». 

*í*: fim «fï». 

lenço «lesu*. 

«u»: utn «u». 

«o»; som «so». 

I amb «í», «ü>, subjuntives — 

«bí»: màe «mií», bem «b§í», bens «b§íj»; 
«§u>: pao «pBU», loiwam «'Iovbu»; 

< 01 *: pòe «poí»; 

«uí»: muito «muíntii»; 
d§u>: aldeào «at'dÏBÍJ*; 
ïoí»: aldeoes «at'dïoíj». 


(Segons en Gonçalves Vianna , «g», «d», «n» portugueses son fonemes de transició 
entre les plosives «g*, «d», «b», i les «g», cd», «u» fricatives. 


Digitized by VnOOQle 



464 


CONSONANTS DEL FRANCÉS 


Larin- Uvu- Velars, Supra- Gingivals, Llavi- 

gals lars postpalatals palatals Prepalatals linguo-dentals dentals Billavials 


Plosives 

Africades 

T- 

1 

9*9 

' d'd tf 

b'bpp· 

i 

! 



1 

Relliscades 





Redoblants 

1 

i (r‘ r) ■ 

í r 



Fricatives 

h ‘ ; 


I' 3 * 3 xrj 

v 1 v f r 

i 

Laterals 

1 

i 

i ■ 1 l·l ! 


| 

Nasals 

W 

ji- 1 ji- 1 (p 1 ju) ■ n l n i 

m 1 m 

!_ ’J 


( ) Variant de pronúncia. 


VOCALS DEL FRANCÉS 


Posteriors Neutres Anteriors Posteriors Neutres Anteriors 

Fricatives 

Altes 
Mitjanes 

Baixes 

Fricatives 
Altes 
Mitjanes 

Baixes 

Estretes Amples 

«a» posterior prepalatallsada. 

(*) Nasalitat forta (o de segon grau). 




j, j. 






i 




c 

i 

e 




a 


£ 




5 * 


£* 


i 



a 




vv 1 w 1 

H 9 





u 

1 

>■ 




0 


0 

1 


9H 

OH 

ne 

1 

1 


5-* 

cé * 





Digitized by ^.ooQle 


Momentànies Perllongables 







<g>‘ gangue «ga:g», guè i gai «ge». 

«k»: coque «kok*, qui «ki*. 

«d»: ditide «de:d*. 

«t»: toute «tut*, nat te «nat»; mèdecin 
«met'se*. 

«b»: bribe «brib*. 

«p»: pipc «pip», gntppf «grap»; obser- 
ver «opserve». 

«r» (o iR>): rire «ri:r», terre «te:r»; nous 
courons «nu kur5»; nous courrons 
«nu kurro*. 

«r» (o «r»); àtrc «a:tr», coudre «kudr*. 

«h»: en aha «aha». oho «oho». 

«]»: jaillir c 3aji :',flle «fi:j*. 

«3 ' J u ge 'ZY'Z* 

«X»: chiche «JÍJ». 

«z»: zèle «zel», rose «ro:z», disgràce 
«dizgra:s». 

«s*: souci «susi», pcnsif «pa\sif»; chance 
«Jà:s»; ss; <*. 

«V»: veut>e «voe:v». 

«f»: fief « íjef», difficile «difisil». 

«1»: li/as «lila», tel o telle «tel». 

«1*: sou ple «supl», table «tabl». 

«g», per assimilació de «g»: longuement 
«íogmd* (o «l3i)mà»). 

«p-*-» (o «p»): agneau «apo», vigne «vip*. 
*n»: naine «nen*, bonne «bon». 

«nu: meme «me:m», somme «som». 

«m»: egoisme «egoism». 

«g», «l£», etz. (incloses «r» o «r», «1» i 
«m»), se troven en l'assimilació par¬ 
cial. 

«cu: pas «pa*, pàtre *pa:tr*. 


«a*: dada «dada», gage «ga: 3 », fetnme 
«fam». 

«j 1 *: paycr «peje*, caillou «kaju», vieux 
«vj 0 », ceil «oe:j». 

«j 1 *: ciel «sjel». 

«i»: fini «fini», tige «ti:j». 

«e»: blè «ble», cèder «sede», quai «ke», et 
«e», les «le», des «de*, mes «me», 
ces «se*. 

«e*: bellc-mèrc «belms:r», te te «te:t», 
peine «pen», mai «vre». 

«w 1 »: oui «wi», oiseau «vvazo*, jouet 
« 3 \ve», droit «drwa*. 

«w 1 *: fouine «fwin*, soin «swe*. 

«u>: joujou «3U3U», tour «tu:r». 

«o»; bobo «bobo», còte «ko:t», chose 
«Jo:z», pauvre «po.vr*. 

Oh>: fort «fo:r», homme «ditu, Paul 
« pol», comment «korna». 

«q»: fiuilc «qil». 

«q»: fuir «fqi.r». 

«y>: lune «lyn *,pur «py:r*. 

«0»: peu <p&*,yeuse «j0:z>, va y u «v0*. 
«o-i»: brebis «brebi». 

«ae»: neuf «ncef», neuve «nce:v», cceur 
«koe:r». 

«a»: blanc «bla», rendíe «rd:dr», temps 
«tà», lampe «la:p*. 

«e*: nen «rje», peindre «pe:dr», Un «le», 
simple «se:pl», mainte «me:t», daim 
«de*. 

«3--»: bon <bo>, comble «ko:bl». 

«ce*: chacun cjakce», humble «ce:bl*. 

Atones curtes, — «a>, «a*, se decan¬ 
ten a «a», «a*, — «e», «e», a «e*, — «o», 

«Dr», a «Qr», — «0», «ce», a «8H *. 


Digitized by ^.ooQle 



•I - ’J 


— 466 — 


De D. Gabriel Alomar , de Palma de Mallorca. 


-{Es indispensable pera la vida i progrés de la nostra llengua, 
l'unificació absoluta de l'ortografia catalana? 

L’ortografia, senyors, es cosa extra-científica, matèria de convenció, purament uti¬ 
litària, essencialment arbitraria. Com sabeu, dues tendencies oposades, retimologisme 
i el fonetisme, se disputen el predomini gràfic en tot idioma, formant, per contrapès, 
aqueix equilibri que glateix en tota manifestació visible de les coses. L’etimologia re¬ 
presenta l’element tradicional o històric, l’ahir de la llengua, l’encadenament de centú¬ 
ries i generacions qui han anat formant el lèxic en la séua actual concreció. La fonèti¬ 
ca representa el moment viu i bategant d’aqueix lèxic, brollant de llavis del poble en 
tota la força alada, feconda i jovenívola dels verbs destinats encara a futures accions i a 
desconegudes trascendencies, plens d’esperit vital, saturats d’una vigor misteriosa qui 
comunicant-se als altres homes i als altres pobles hi desvetllarà tal volta poderosíssimes 
accions que no podem preveure. 

La llengua catalana, sortint del séu somni secular per la miraculosa evocació de 
que tots som fills, se trobà en la plena llibertat del qui ha conseguit llevar-se de sobre 
una llosa de sepultura, i volgué fruir sens trabes de la seua nova deslliurança, com 
aquelles egües de la Camarga, qui, a travers les estrofes de Mirèio , esbaten al vent les 
cabelleres. Aqueix afany de llibertat s’extengué fins a-n aquelles manifestacions de vida 
qui, per naturalesa, semblen més adequades a disciplina reposada i convencional. Tal 
es l’ortografia. Es sabut qu’en els temps històrics en que l’idioma català va espandir 
la flor més pura de la séua primera vitalitat, en els temps mig-evals, i després en els de 
decadència, entrada ja l’Etat Moderna, no hi va haver fixesa gràfica normal. S’escrigué 
a l’atzar del copista o del corrector. Més quan, per l’impuls de la Renaixença catalana 
dels nostres dies, la llengua va ressucitar, ben aviat germinà en la conciencia de tots 
els nostres escriptors la convicció de que calia, d’una o altra manera, sometre a una llei 
la nostra escriptura. Però ;quina lleif Els profans no veien una vera autoritat, universal¬ 
ment reconeguda, qui ’ls dictés la norma gràfica a la qual deurien adherir-se com a un 
dogma. Els entesos no obeíen, naturalment, a un meteix sistema en la constitució de 
les lleis gràfiques que s’establíen pera sí meteixos, segons el temperament de cada 
qual, unes voltes inspirat exclusivament en la tradició, altres en una etimologia més 
remota encara, altres en l’ineludible influencia castellana, altres en una rígida concepció 
fonètica, altres en l’albir, més o menys fonamentat, d’una regla personal. I es curiós: 
aqueixes qüestions ortogràfiques, tots ho sabeu, per lo meteix que son inateria incon¬ 
sistent i convencional, oscilant en la vaguetat de les regles, de les derivacions, de les 
prosodies, se resolen en veres disputes de bisantinisme teològic, de ridícols anatemes 
gramaticals, com si se volgués compensar instintivament la pobresa íntima de la disputa 
am l'ardor de la veu i l’exacerbació del raonament. 

La més famosa d’aqueixes divergencies, ja tradicionals, es la dels laistes i els leisíes 
en quant a la forma del plural femení. Pera el triomf definitiu dels leistes , no n’han 
calgut poques de tranzaccions, gradacions, concessions, evolucions! Però la victorià dels 


Digitized by VnOOQle 



467 


leïstes representa la victorià d’un principi qui, pera mi, es el fonamental en la qüestió. 
Aquest principi podria formular-se aix/: «l’ortografia catalana serà perfecta quan amb 
els meteixos signes pugui expressar totes les séues diversitats dialectals». Els leistes 
donaven com a primera raó pera llur sistema la necessitat d’expressar amb un signe 
comú IV muda catalana-oriental del plural femení i IV tancada del meteix plural en el 
dialecte català-occidental (València, Lleida). 

Sabut es, per lo demés, que la més forta dificultí t pera una ortografia catalana ple¬ 
nament fonètica serà la comunitat del sò entre Ya àtona i la e muda, circumstancia qui 
s’oposarà sempre, més que res, a l’ideal gràfic fonetista i anti-etimologista per cada sò 
un sol signe . Èn cambi, ^qui dubta que un sol signe representarà sempre, forçosament, 
una varietat de sòns, segons la fonètica de cada regió, sobre tot tractant-se de les vocals, 
element musical de la paraula, en la qual l’element ideològic es la consonant? 

L'ortograíïa vé a esser la representació externa, visible, simbòlica, de la llengua. Es 
una clau d’unió entre les diverses formes dialectals d’aqueixa llengua, pera la comuni¬ 
cació escrita. Una ortografia plenament catalana, cal, doncs, que abarqui tot l’idioma 
català en l’extensió dels séus dialectes i subdialectes. <iQui dubta que podràn existir 
ortografies dialectals pera ús del realisme literari qui vulgui trasmetre am puresa el par¬ 
lar vemacular o local, i pera revelar, en les obres erudites, les diversitats més nimies dels 
lèxics particularíssims? Parlem avui de l’ortografia catalana, i com a tal, ens referim a 
una tasca qui pertoca únicament a la nostra obra d’unitat. 

L’obra d’unitat! Obra essencial d’unitat es la d’aqueix Congrés qui dona, per prime¬ 
ra vegada, solemnial fe de vida del nostre idioma davant el món. Obra essencial d’uni¬ 
tat es la realisada de cap a cap de Catalunya pel benemèrit iniciador d’aqueixa assam- 
blea, Mossèn Alcover. Obra essencial d’unitat es la qu empenyen a l’hora present, en 
totes les branques d’aqueix gloriós despertar colectiu, els ciutadans de Catalunya. Mai 
aqueixa paraula feconda, Solidaritat, havia tingut una més alta encarnació entre nosaltres. 

I no es certament el Congrés de la Llengua catalana la més humil manifestació d’aquesta 
poderosa revivalla, qui respòn a no sé quina veu ultra-humana i misteriosa de Surge! 

Jo voldria que, com a fita d’aqueixa obra d’unitat en que tota la Catalunya conti¬ 
nental i l’insular se reconeixen i s’abracen, quedés en l’escriptura, qui es imatge de la veu 
entre els ausents, entre els ausents espargits a les encontrades distants d’una meteixa 
terra, i qui es també representació d’un verb nacional, personal, Uibèrrim, independent, 
en el concert universal dels idiomes, jo voldria que l’escriptura catalana fixés per con¬ 
veni de tots les séues formes matrius, quedant com a testimoni d’aqúesta germanor. 
Per això, senyors, aprofitant la solemnitat desacostumada d’aquests dies, jo propòs la 
celebració d’un Congrés ortogràfic o el nomenament d’una delegació acadèmica cata¬ 
lana qui estableixi lleis ortogràfiques generalisables a totes les formes dialectals de 
Tidioma, adequant-se lo més possible a la tendencia fonètica i a la simplicitat gràfica. 

- Jo ja sé ^qui ho ignora? que aqueixes qüestions ortogràfiques, per lo meteix que son 
nimies i secondaries, solen promoure, com deia, entre els partidaris de les diverses ma¬ 
neres, competencies mesquines, tornejos de savis rurals, rivalitats grotesques. Jo ja sé 
que l’academisme, per altra banda, es malaltia de que fins ara s’ha alliberat el nostre 
idioma. Jo ja sé que fins l’idioma castellà, tan gelós de la seua rigidesa unitarista, no 
ha conseguida la seva unitat ortogràfica sino establint veritables contradiccions i fins absur¬ 
des d’escriptura. Però observem que si hi hà una matèria pera la qual els centres tècnics o 
lesponencies professionals síen favorables es la fixació de l’ortografia, sobre tot pera us dels 


Digitized by VnOOQle 


4 68 


profans qui han d’acomodar-se a les regles apreses, determinades per altri. Ademés, si la 
ponència acadèmica establís un sistema defectuós, ja vindria riniciativa particular dels gra¬ 
fistes a esmenar successivament els errors comesos. Perque, després de tot, ni Portografia 
ha de sostreure-s a la llei de progrés i evolució qui va matant i renovant totes les coses. 

En això de la simplicitat i unitat ortogràfiques hi hà qualque cosa de ben parescut 
als esforços, ja èpics, pera establir per conveni una llengua universal. Sols els ignorants 
han pogut creure que aqueixa llengua hagués de servir verament pera esser parlada en 
colectivitat. Se tracta sempre d’una llengua esquelètica, genèrica, apta sols pera la co¬ 
municació entre pobles de llengües divers’es, o tot lo més pera sustituir les llengües 
parlades qui fins avui han servit successivament de llengües universals, sobre tot en la 
diplomàcia, com el llatí o el francès. Idioma internacional i de convenció, com els signes 
taquigràfics, o ’ls telegràfics, o l’escriptura dels cecs o la notació musical. Doncs Torto- 
grafia, qui tendeix sobre tot a extendre el radi de lo expressat per ella, acosta del nombre 
i diversitat dels séus signes d'expressió, es també un sistema convencional i arbitrari, sub¬ 
jecte sols al conveni inter-humà. Observem que l’adopció progressiva dels caràcters llatins 
pera les llengües germàniques (ja completa en l’anglès), ve a esser com el cambi de lletra 
en l’escriptura del sigle X, una tentativa més d’unificació internacional de l’escriptura. 

I aqueixa unitat benfactora, <ino podrem conseguir-la en el nostre idioma, ont tant 
notables iniciatives hi ha hagut pera l’afirmació de la pulcritut i racionalitat gràfiques, 
sobre tot per part d’aqueix factor ilustre de la nostra renaixença que s’anomena V Avenç r 

Sí. L’unitat de l’idioma i la séua representació en el món lingüístic exigeixen una 
norma gràfica comunal pera l’expressió de les séues diverses formes. 

Així com el lèxic es orgue principalment d’expressió (i com a tal susceptible d’una 
infinita diversitat de tons, i està en continua e indefinida creació), la grafia es primor¬ 
dialment orgue de comunicació, i com a tal vé a esser nucli comprensiu on se concen¬ 
tren en un sistema d’esCriptura les modalitats indefinides de l’idioma parlat. 

La simplicitat i unificació de l’ortografia es un grau més en aquella evolució cap a 
lo perfecte (segons la llei del menor treball possible), qui va de l’escriptura ideogràfica 
a la fonogràfica i, dins aquesta, de la silàbica a l’alfabètica. 

Un idioma es un tot compacte, si bé amb unitat i varietat. La séua unitat Pesta- 
bleixen les seleccions socials, fixant, per depuració, les formes i flexions, les paraules i 
llur sintaxis, la prosodia i el ritme. El poble es l’element de varietat qui en diversifica 
infinitament la morfologia i la construcció. Ara bé, essent l’ortografia tasca de seleccions 
sabies i erudites, de gramatics i escriptors, pertany de ple a Pobra d’unitat. 

El Congrés d’ortografia es tant més necessari, en quant no hi hà avui certament un 
sistema de grafia catalana perfecte. La duplicació de consonants (sobre tot en paraules 
procedents d’esdrúixols llatins, com poble, de populo\ la distinció entre els dos sòns de 
//, el valor tònic de les vocals, segons llur col·locació, l’ofici de \'y (seguint a la n) t i de 
17 (precedint a x, g), com a sò modificador de consonants, la conversió de les conso¬ 
nants mudes de suaus en fortes a final de sílaba, entranyen qüestions prosòdiques qui 
no tenen una correspondència clara i ben definida en l’escriptura. 

Convé, ademés, en l’ensenyança del nostre idioma, fer notar la condició adjectiva 
variable, aleatòria i convencional de l'ortografia, a fi d’evitar la defectuosa prosodia 
corrent en la lectura del català antic, fins entre els erudits, qui solen llegir literalment a 
la castellana. L’ortografia es cosa propria de llengües perfectes i de regles de cultura; 
per això en la paleografia neo-llatina no hi hà mai fixesa gràfica. 


Digitized by 


Google 



Secció Literaría 



Digitized by 



47 ° 


TEMES dels senyors: 


Esmenes y observacions dels senyors 


Joaquim Ruyra 


Francesch Carreras y Candi 


Gregori Artizà 


Antoni M. a Alcover, Pvre. 


Joan Maragall 


Lluís Viladot, Pvre 


Lluís H. Nadal 


! Francesch Carreras y Candi 
( Joseph Pijoan 

. Joseph Falp y Plana 
- Manuel de Montoliu 
( Benet de Pomés 


/ Joan Givanel 
v Gregori Artizà 
( Francesch Carreras y Candi 


COMUNICACIONS dels senyors 


Mateu Obrador, de Palma de Mallorca 
Joan Alcover, de Palma de Mallorca 
Eberart Vogel, de Aachen 
Francesch Carreras y Candi, de Barce¬ 
lona 

Miquel Costa y Llobera, Pvre. de Palma 
de Mallorca 

Amadeu Pagès, de La Rochelle 
Joaquim Miret y Sans, de Barcelona 
Antoni Bartomeus, de Barcelona 
Juli Delpont, de Perpinyà 
Ramón Foulchè Delbosc, de Paris 
Joan Givanel, de Barcelona 


Joseph Calmette, de Montpeller 
J. Blazy, Pvre. de Nohedes 
Guillem Reynés, de Palma de Mallorca 
Joan Torrendell, de Palma de Mallorca 
Diego Ruiz, de Barcelona 
Jaume Massó y Torrents, de Barcelona 
Cosme Parpal y Marquès, de Barcelona 
Llorens Riber, Pvre. de Palma de Ma¬ 
llorca 

Manuel de Montoliu, de Barcelona 
L. Barrau-Dihigo, de París 
Adolfo Bonilla Sanmartín, de Madiid 


Digitized by tnOOQle 






47 1 


Sessió de Constitució 


En la ciutat de Barcelona, y en la sala lateral de la dreta, planta baixa, del Palau 
de Belles Arts, se constituí 'l dia 14 d’Octubre de 1906 a dos quarts de dotze del matí 
la Secció Licraria del «Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana». Forma¬ 
ven la Taula, el President de la Secció, Dr. D. Antoni Rubió y Lluch, y ’ls infrascrits 
Secretaris. 

Oberta la sessió foren proclamats els Presidents Honoraris del Congrés, y % s llegiren 
les conclusions formulades pels Ponents dels Temes, ab les esmenes presentades, y 
se donà compte de les comunicacions rebudes. 

El senyor President saludà 'ls congressistes, y donà una idea general de lo que 
havia d’esser y fer la Secció, y de la manera de funcionar, resolguent algunes dificultats 
que sobre això derrer se li proposaren. Tot seguit s’aixecà la sessió. 


Els Secretaris , 

J. Massó Torrents — Joseph Pijoan 


Digitized by ^.ooQle 



Primera Sessió 


Comença a les onze del matí del dia i 5, baix la presidència de 1 ). Teodor Llorente, 
qui cedeix tot seguit son lloch al Dr. Rubió y Lluch, escusantse per son poch oir, des¬ 
prés d’unes quantes paraules reconeixent a la poesia valenciana, en representació de la 
qual es vingut, com a filla de la catalana, ressorgida al crit de «Lo Gayter del Llobregat». 

Ocupat el silló presidencial pel Dr. Rubió, aquest agreheix les frases que ’l senyor 
Llorente ha dedicades al seu pare D. Joaquim Rubió y Ors, dolentse dç que ’l patriarca 
de la poesia llevantina no pugui dirigir aquesta Secció. 

La Taula queda constituida sots la presidència del Dr. Rubió, y ’ls senyors Llorente, 
Maragall, Ruyra y l’infrascrit Secretari. 

Llegida l’acta de la sessió de constitució, aquest derrer donà compte de les comu¬ 
nicacions presentades a derrera hora, y d’una esmena del senyor Carreras a les conclu¬ 
sions del senyor Ruyra. 

D. Mateu Obrador llegeix la seva comunicació sobre «L’edició original de les Obres 
de Ramón Lull»; y Mn. Llorens Riber la seva sobre la < Missió dels escriptors en quant 
al manteniment de la puresa y unitat del català». 

En ausencia de l’autor, Mn. Casaponce llegeix la comunicació de Mr. Barrau-Dihigo, 
Bibliotecari de la Sorbona, de París, sobre «Manuscrits llatins y text català de Gesta 
Cotnitum Barcinonensium*. 

S’entra en el període de les discussions dels temes, y ’l senyor Ruyra, esposa’l seu, 
qui té per enunciat: «La nostra llengua en les obres literàries. Causes de la formació 
del llenguatge literari com a diferent del vulgar. Crítica d’introduccions sintàxiques de 
quart ordre en la literatura catalana». 

Explica ’l Ponent cada una de les conclusions formulades y al esser a la tercera fa 
present que'l senyor Carreras y Candi hi té una esmena presentada, esmena que diu no 
pot acceptar per crèurela ja compresa en els quatre agrupaments generals per ell consi 
derats. 

El senyor Carreras defensa la seva esmena, y queden ponent y esmenant en que 
tractaràn de posarse d’acort per la nova redacció. 

Després D. Joan Alcover, de Mallorca, llegeix la seva comunicació: «La llengua 
catalana que hem apresa en l’infantesa es absolutament indispensable y insustituible 
com a element d’expressió artística.» 

Després d’aquesta lectura, s’aixeca la sessió. 

El Secretari, J. Massó Torrknts 


Digitized by 


Google 




Segona Sessió 


à 


S’obrí a les quatre de la tarde del dia 15, presidint Mn. Miquel Costa y Llobera. 

Aprovada l’acta de la sessió del matí, se cedeix la paraula a D. Gregori Artizà, 
mestre d’escola, jubilat, de Capmany, perque defensés les conclusions del seu tema: 
«Importància y necessitat dels estudis gramaticals per tota literatura y especialment per 
la nostra. Creació d’una Acadèmia o Institut de llengua catalana». 

Mn. Alcover després de saludar al senyor Artizà y de fer constar que en ell saluda¬ 
va l’honorable magisteri català, presenta una esmena a cada conclusió del Ponent, fent 
llur defensa. 

Rectifiquen tots dos y queda l’assumpto pendent de votació. 

El senyor Carreras y Candi, avans de la rectificació del senyor Artizà, demana que 
se suspengui la discussió d’aquest tema perquè l’endemà, ab més coneixement de causa, 
el senyor Artizà pugui contestar a Mn. Alcover respecte a unes alusions dirigides a 
l’Academia de Bones Lletres. La presidència no ho accepta y consta en acta la petició 
del senyor Carreras, com a representant d’aquesta AcadenPP^ 

A continuació el senyor Plana y Dorca llegeix unes conclusions enviades pel doctor 
Vogel, professor de l’Escola Politècnica d’Achen, y escrites en català, sobre la «Conve¬ 
niència de fomentar les traduccions de les llengües del Nort a la catalana.» 

Aqueixes conclusions son preses en consideració. 

Mn. Costa y Llobera, cedint la presidència al senyor Maragall, passa a llegir la seva 
comunicació: «No hem de permetre que la nostra llengua sigui esclava ni tributaria de 
cap altra*. 

Mr. Amédée Pagès, professor del Liceu de La Rochelle, després de breus paraules en 
català, llegí en francès ses « Obscrvations sur rutilitc d'une èdition critique d'Auzias 
March pour íètude de la langue et de l'ortographe catalanes ». 

Finalment llegeix D. Francesch Carreras y Candi una comunicació sobre «La pro- 
to-historia de la llengua catalana, y celebració d’un Congrés internacional de llengües 
llatines». 

Donat l’ordre del dia per l’endemà, s’aixeca la sessió. 

El Secretari , J. Massó TORRENTS 


31 


Digitized by LnOOQle 



— 474 


Tercera Sessió 

Comensa ’l dia 16 a les onze del matí. 

La presideix don Joan Alcover, de Palma de Mallorca, acompanyat dels senyors 
Costa y Llobera, Maragall, Ruyra, Pijoan, Massó Torrents y Nicolau, actuant de se¬ 
cretaris els derrers. Llegida pel senyor Nicolau l’acta de la sessió anterior, se concedeix 
la paraula al senyor Maragall, qui dona lectura al seu tema: «La literatura catalana ;ha 
de concedir a un dialecte determinat el predomini absolut damunt de tots els altres? 
^*Ha de mantenir y utilisar les diferentes varietats dialectals?». 

A la conclusió II del Ponent, D. Lluís B. Nadal hi havia presentat una esmena adi- 
cional, però després de posarse d’acort ab la Taula v ab el senyor Maragall, s’acordà 
presentar l’adició com un nou Tema a la consideració del Congrés. 

El senyor Carreras y Candi combat la tèsis de la ponència per oposafee, en el fons, 
a la unitat del llenguatge, lo qual condueix — diu — a la anarquia. Tem el senyor Ca¬ 
rreras que, fentho com el senyor Maragall, dominaria ’l dialeète corromput de Barce¬ 
lona per una part, y per l’altra les diferencies del català afrancesat del Rosselló, l'ita- 
lianisat de l’Alguer y el castellanisat del català, acabarien per separarnos; per lo qual 
es partidari de la unificació de la llengua. 

Rectifica ’l senyor Maragall dient que la anarquia del llenguatge es la seva poesia y 
la seva vida, puix aquesta poesia’s troba en totes les coses de la vida. Diu que Mossèn 
Cinto va enriquir la poesia portanthi ’l català vulgar de Vich en lloch del arcaich que 
fins allavores s’havía usat. Per això se referma en ses conclusions. 

El senyor Pijoan pren la paraula en prò de la ponència dient que en un poble com 
el nostre que creix y va cap a la vida, s’ha d’acceptar tot y de totes bandes, com a font 
de vida pera assimilarsho. Defensa el dialecte barceloní del calificatiu que li ha donat 
el senyor Carreras, dient que no està tant corromput com diuen. Per altra part —afe¬ 
geix— aquí a Barcelona s’hi reuneix la gent de totes les comarques y ens hi porten la 
sava vivificadora. 

Se dona per acabat el debat, y el docttor Bartomeus, representant de l’Academia y 
Laboratori de Ciencies Mèdiques de Barcelona, llegeix la seva comunicació que tracta 
sobre el següent tema: «Necessitat de reconstituir el llenguatge mèdich-biològic català». 

Se llegeixen també per sos respectius autors les comunicacions següents: De don 
Joaquim Miret y Sans *Patrius Sermó. Documents en català vulgar dels temps del Rey 
En Jaume I*; de D. Joan Givanel, «Necessitat de publicar una biblioteca clàssica catala¬ 
na per la formació del diccionari»; de Mr. Foulchè Delbosc, de París, sobre «Les tra¬ 
duccions catalanes de la Biblia»; y del Dr. Bonilla y Sanmartín, catedràtic de la Uni¬ 
versitat de Madrid, sobre «La Novela catalana de caballerias Tirant lo Blanch*. 

El Sr. President dona compte de l’ordre del dia per la tarde, y s’aixeca la sessió. 

Els Secretaris , El Secretari accidental, 

J. Massó Torrents — Joseph Pijoan Lluís Nicolau 


Digitized by UiOOQLe 



475 


Quarta Sessió 

Comensa a les quatre de la tarde del dia 16, presidint D. Joan Maragall, y seient a 
costat seu els senyors Pijoan y ’ls infrascrits Secretaris. 

Després de llegida l’acta, se cedeix la paraula a Mn. Lluis Viladot, qui llegeix la 
defensa de sevs conclusions al Tema del qual es ponent: «La versificació catalana. Par¬ 
ticularitats». 

A n’aquestes conclusions presenten esmenes tres congressistes: el senyor Falp y 
Plana, el senyor Montoliu y el senyor Pomés. 

Les del senyor Falp, ell meteix les califica d’adicions; l’una es referent a que la 
nostra llengua, també admet l’endecassílab d'accent corredíç; l’altre es referent 'a la 
rima. Les dues son acceptades pel ponent, puix no modifiquen les conclusions. 

Les esmenes del senyor Montoliu (Manuel) son, l’una referent a que l’endecassílab 
castellà ha esdevingut popular a Catalunya; l’altra referent a que’s tingui per forma 
viciosa la rima entre dues vocals de diferent sò, y entre sílabes finals, de les quals l’una 
elideixi la consonant penúltima o la final en sa pronunciació, y l’altra la conservi. 

L’esmena derrera es una adició y s’accepta tot seguit. 

L’esmena del senyor Pomés es una aclaració en el sentit que no era de procedència 
castellana l’endecassílab a que se referia mossèn Viladot. 

Ademés el senyor Montoliu demana l’adició de lo següent: «El Català, sinó per sa 
naturalesa originaria, per tradició o assimilació, admet la rima imperfecta assonant.» 

Mn. Viladot l’accepta ab algunes modificacions. 

El senyor Falp intervé en el debat dient que’l sò de les vocals es diferent en les 
comarques y que lo que sonarà be segops el senyor Montoliu en una comarca, no ho 
farà en l’altra. El senyor Montoliu diu que s’ha de compendre sempre dintre la fonètica 
d’una comarca. 

Després el senyor Flos y Calcat llegeix la seva comunicació sobre l’«Ensenyansa 
de la gramàtica en les escoles*. 

Mn. Blazy, rector de Nohèdes (Conflent), llegeix tot seguit la seva comunicació 
sobre la «Consolidació del Català al Vallespir y Conflent*. 

Se llegeixen també les comunicacions següents: D’En Juli Delpont, de Perpinyà, «El 
català al Roselló»; d’En Joan Torrendell, de Mallorca, «Trascendencia del periodisme 
per la propaganda y consolidació del Renaixement y restauració de la nostra llengua»; 
de Mr. Calmette, professor a la Facultat de Lletres de Dijon, «Les documents epistolaires 
(Tarchmes et Vhistoire de la langue catalanc*, y d’En Manuel de Montoliu, «Moviment 
assimilista de la literatura catalana en els temps moderns. Conveniència de que’s fassin 
moltes traduccions y esment ab que cal feries». 

Ficsat l’ordre del dia per l’endemà, s’aixeca la sessió. 

Els Secretaris, El Secretari accidental , 

J. Massó Torrents — Joseph Pijoan Lluís Nicolau 


Digitized by UiOOQLe 



476 


Quinta Sessió 

S’obra a les dèu del matí del dia 17, presidint D. Joaquim Ruyra, acompanyat dels 
senyors Pijoan y dels infrascrits Secretaris. Al cap de poca estona de començada la 
sessió, passa ’l Dr. Rubió a ocupar la presidència. 

Llegida y aprovada l’acta de la sessió anterior, s’aprova un vot de confïansa dema¬ 
nat a la Secció perquè la Taula d’aquesta, junt ab les Taules de les altres seccions y 
les Comissions organisadores constitueixin una Comissió permanent fins a la celebració 
del «Segón Congrés de la Llengua Catalana». 

D. Lluís B. Nadal, Catedràtich dels «Estudis Universitaris Catalans», passa a defen¬ 
sar el seu Tema. 

Esplica les seves conclusions en el sentit de que, a falta d'un Diccionari complet 
com el que ha iniciat Mossèn Alcover, seria de gran utilitat la investigació que deixà 
feta, encara que no ab caràcter definitiu, En Marian Aguiló. 

El senyor Givanel presenta una esmena en el sentit de que, com a complement del 
Inventari de la llengua del Sr. Aguiló, se publiquin en la meteixa obra les papeletes 
lexicogràfiques den Balari y Jovany. Defensa aquesta esmena dient que En Balari es 
el complement de N’Aguiló, puix si aquell corria pel mon buscant paraules pera recu- 
llirles, En Balari les analisava. 

En Nadal accepta l’esmena, que passa a adició. 

El senyor Artizà intervé en la discussió demanant que s’estracti l’obra d’aquests 
senyors, a fi de que no resulti massa complicada pera ’ls qui aprenen d’escriure el 
català. La Presidència diu que no creu això pertinent. 

El senyor Carreras y Candi creu que l’estractar l’obra de l’Aguiló es feria incom¬ 
pleta, puix es instructiva. Per altra banda creu molt acertat el complementar l’obra de 
l’Aguiló ab la d’En Balari. 

El senyor Nadal torna a rectificar quedant tots d’acort. 

Se passa a la lectura de comunicacions, essent la primera la del senyor Reynés, 
arquitecte de Palma de Mallorca, que tracta de la «Necessitat de reconstituir el llen¬ 
guatge català en els oficis tècnichs y en l’art de construcció». 

Se llegeixen a continuació les comunicacions següents: 

De D. Alfons Sans y Rossell, «Evolució d’una llengua»; de D. Diego Ruiz, «Apti- 
tut de la llengua catalana per les especulacions filosòfiques». D. Jaume Massó y To¬ 
rrents, «Traduccions del català dels sigles XI v, XV y xvi»; y D. Joseph Pijoan, «La 
llengua parlada y la llengua escrita». 

El senyor Ruyra dona compte de que s’havia posat d’acort ab el senyor Carreras y 
Candi, per redactar novament la conclusió III del seu Tema. 

El Dr. Rubió endressa breus paraules de salutació y comiat als senyors congressis¬ 
tes, després de lo qual declarà tancada la sessió. 

Els Secretaris El Secretari accidental 

J. Massó Torrents—Joseph Pijoan Lluís Nicolau 


Digitized by UiOOQLe 



477 


TEMA I 


La nostra llengua en les obres literàries 


Causes de la formació del llenguatge literari com a diferent del vulgar. — Introduccions 
de quart ordre en la literatura catalana 


D. Joaquim Ruyra y Oms , de Blanes, en defensa de les seves conclusions. % 


En la obra literaria el pensament es lo primer. La llengua, tant maravellosa com la 
sentim, no es nada sinó a servirlo. D’aquí que si el pensament ha de dictar alguna lley 
ab referencia al llenguatge, ha de ser en relació de senyor a sirvent, sempre en bene¬ 
fici propi, sempre atenent les seves pròpies necessitats y no circunstancies que ’ls hi 
sien indiferents. Aquestes necessitats del pensament son, donchs, les úniques que 
poden justificar les transgressions dialectals y la formació d’un llenguatge literari dife¬ 
rent del vulgar. 

Una de les primeres necessitats del pensament vers el llenguatge es la de trobarhi 
els signes precisos d’espressió. En el punt, hont manquen, el llenguatge no existeix. 
En cambi, no mancant ells, sien de la procedència que ’s vulga, ja pot realisarse la 
obra literaria, valdament no la entengui ningú més que ’1 seu autor. 

Però la satisfacció d’aquesta necessitat de riquesa mental , no bastaria pas a les aspi¬ 
racions artístiques del més solitari dels poetes. Després d’haver trobat els signes mà- 
gichs de totes les mentalitats, l’escriptor artista desitjarà posseirlos ab certa abundor, 
que li permeti produir efectes de sonoritat y armonía; efectes que també son traducció 
del pensament en les seves relacions ab el sentiment estètich. D’aquí una segona neces¬ 
sitat: la de riquesa estei na o formal , necessitat fondament artística, que depèn del 
sentiment general del idioma y cerca la justa ponderació musical. 

Un cop satisfets aquests dos ordres de necessitats, ja ’s pot realisar la obra literaria 
en tota la seva perfecció intrínseca. Aixís, un escriptor, que (per exemple y estremant 
la hipòtesis) s’hagués format una rica y ben combinada llengua ab mots y formes del 
llatí, del grech, del anglès, etc... podria produir ab ella una perfecta obra literaria en 
quant a bellesa intrínseca, però ^qui fa entendria llevat del meteix autor? La obra exis¬ 
tiria, però no ’s podria comunicar; y no hi hà pas dubte de que, tant per la naturalesa 
espansiva del art com per la del llenguatge, que es nat a servir de trasmissor del pen¬ 
sament entre ’ls homes, el literat, al produir, ha d’esperimentar el desitg de la comuni¬ 
cació. Aquest desitg, aquesta necessitat, que ’s pot sentir més o menys intensament 
y ab més o menys ambició, tendeix, donchs, a donar al llenguatge literari la major 
facilitat de comunicació en l’espay y en el temps, dotantlo de condicions de generalitat 
y de persistència. 


Digitized by LnOOQle 



478 


Heus aquí les tres necessitats essencials, que, en el meu concepte, pot sentir el 
pensament artístich ab referencia al llenguatge. Totes tres son importants, totes tres 
obren conjuntament y crech que no costa gaire de compendre que la tercera ha de li¬ 
mitar la llivertat de satisfacció de les altres dues en rahò directa de la forsa pròpia y 
en rahó im>ersa de la forsa llur. Si afeblim la tercera necessitat y exagerem la primera 
anem sens repugnància al barbarisme y a la lliure invenció: a un llenguatge arbitrari. 
Si exagerem la segona anem a la formació intemperant de mots sonorosos, dels anome¬ 
nats poètichs, y al vici d’un llenguatge culterà. Si exagerem la tercera, en perjudici de 
les altres dues, o anem a parar a un llenguatge sumament vulgar, o a deixar la llengua 
pròpia per una altra que ofereixi més condicions de generalitat y persistència. 

La primera es tant imperiosa, que quasi no ’s pot posar límit a la seva satisfacció; 
però, si no límit, totes les literatures hi han posat ordre, l’ordre que no ’s pot menys 
d’establir entre les fonts horacianes, el qual, adaptat a les condicions del nostre idioma, 
ens diu: que hem d’acudir ab preferencia a la parla viva, que si allí no ’s troba el signe 
verbal, que necessitem, podem acudir al llenguatge antiquat; que si allí tampoch 
no hi es, podem construirlo ab arrel de la llengua mare llatina, dotantlo de una 
terminació, que 'ns indiquin altres mots similars, que d’aquell idioma sien passats 
al nostre, y, finalment, que si aquesta construcció no ’ns es de bon fer, podem 
emprar una forma estrangera, que sia fàcilment entenedora y no repugni a la 
Fonètica. Tant inmens es el camp que podem córrer. Y aquesta regla no té res 
d’arbitraria; aduch que may se fos formulada, existiria com a lley natural, tota 
vegada que l’ordre que estableix, es, en circunstancies normals, l’ordre de la vida 
llingüística en la ment dels literats, els quals, en conjunt, coneixen més la parla 
viva que la clàssica antiquada, més aquesta que la encara més antiquada de la llengua 
matriu y més la llengua matriu que una altra qualsevulga de independent. Però, quan, 
per circunstancies especials, s’altera aquest ordre de vida, la regla queda trencada en la 
seva rel natural y deixa d’observarse ab greu perjudici de la bona comunicació del 
llenguatge. Una excessiva prepondçrancia del llenguatge antiquat impideix la generali¬ 
tat de la comunicació; una excessiva preponderància d’un llenguatge independent mata 
la persistència del propi. Y aquest es el cas alarmant, en que 's troba la moderna lite¬ 
ratura catalana. El castellà es entre nosaltres tant generalment conegut, que en la ment 
de la major part dels escriptors té més forsa de vida que ’l català clàssich. D’aquí, que, 
al donar solució literaria a les deficiencies del llenguatge vulgar, se salti al ordre 
quart, l’últim grahó, ahont pot devallar el pensament en la escala dels seus drets sobre 
la llengua. Anem a examinar algunes d’aquestes solucions. 

La preposició PERA y la forma passiva. — Aquesta preposició no l’he sentida may 
en boca de ningú. Diuen que hi hà pobles, hont s’empra. Sia com vulga, dista molt 
d’estar ben naturalisada en cap gran comarca dialectal. Si la trobo en alguna canso 
popular, com, per eczemple, en aquella que diu: «Pera sant Maurici ballades hi hà, 
pera sant Antoni tot el poble hi va» hi es usada com a llicencia poètica, per guanyar 
una sílaba en el vers, y sens tenir en compte la mentalitat, que li donen els escriptors. 
Dins el dialecte barceloní repugna tant a la orella que ’ls bons comediants solen estra- 
ferla en el teatre, a pesar de trobaria escrita en els seus papers. Els literats la sostenen, 
ja emprantla sense norma ficsa, com se fa en la excelsa prosa de Mn. Verdaguer, ja 
subjectantla a la regla castellana de la preposició pata . De totes maneres, la preposició 
pera obliga a desllorigar la castissa preposició per> reservantla la major part de les 


Digitized by VnOOQle 



479 


vegades contra la seva natural propensió, a la espressió del pot castellà; aplicació vio¬ 
lenta de la gramàtica castellana al nostre llenguatge, a pesar de resistiria y repugnaria 
el nostre poble. Mes, sia com vulga, tal volta cap importació sintàxica s'es feta ab 
major motiu. — El català clàssich y el català viu no tenen la veu passiva sinó d’una 
manera molt imperfecta. El poble en la passiva complementada sol usar la forma pos¬ 
sessiva: aquesta casa es feta nostra, vostra , meva , seva, llur , es feta cTen Pere o d'en 
Berenguere. Però aquesta manera de dir no es clara sinó en casos molt comptats. El de 
possessiu se confon fàcilment ab el de d’origen y ab el de de matèria, resultant d’aquí 
una confusió que priva tot sovint de fer ús de la veu passiva. La naturalesa es feta de 
Deu: heus aquí una oració que ’s pot entendre en sentit panteístich. La carta fou 
rebuda de mi: heus aquí una frase que deixa en dubte si só el rebedor o el remissor de 
la lletra. Una de dues: o calia prescindir de la passiva, fora de casos escepcionals, o, 
si ’s volia perfeccionar, s’havía d’introduir una preposició especial per el règim del com¬ 
plement passiu. La preposició per, en aquest règim, era generalment usada dels mate- 
màtichs, que deyen: aquesta quantitat es multiplicada per quatre, es dividida per 
cinch, etc... Però aplicada a la passiva vulgar prenia un sentit tot diferent. Aquesta casa 
es feta per en Pere, aquesta obra fou escrita per en Berenguer e, en el català popular no 
volien dir que la casa l’hagués feta en Pere, ni que l’obra l’hagués escrita en Beren¬ 
guere, sinó que l’una s'era feta en profit d’en Pere y l’altra s’era escrita a goig especial 
d’en Berenguere. A-les-hores, per sortir del pas, els literats varen determinar que la 
preposició per deixés el seu sentit popular y prengués la mentalitat del por castellà y 
que en cambi fos soplantada en el règim datiu, hont estava en el seu lloch, y en totes 
les seves funcions pròpies, ab la preposició pera mentalment equivalent a la castellana 
para. Aixís el problema de la veu passiva quedava resolt; però la solució era fonda¬ 
ment deturpadora y traspassava les exigencies de la necessitat. En hora bona que ’s 
fos importada una preposició per el règim passiu, que era ahont la reclamava, en tot cas, 
la necessitat mental; en hora bona que s’hi fos aplicada la flamant preposició pera; segu¬ 
rament el poble l’hauria més be rebuda, vegent que no atentava contra res seu y que 
era la clau d’una riquesa. — Però, el català clàssich ;sentía fretura d’aquesta riquesa? 
— Crech que no pas gaire. La veu passiva es una reversió vigorosíssima del pensament, 
y el català clàssich no podia menys que desitjar tenirne la clau; però no per ferne 
gaire ús. La necessitat artistica de riquesa y armonica ponderació de formes , no sols no 
reclamava en ell les figures esternes de la veu passiva, sinó que en certa manera les 
repugnava. No ’n podia desitjar la sonoritat de les concordancies, tota vegada que les 
tenia abundoses la llengua ab les dels participis; no ’n podia anyorar tampoch les infle¬ 
xions del verb esser, tota vegada que ’l llenguatge podia disposar sovint d’aquest verb 
en la veu activa; més aviat les formes de la veu passiva, si no s’emprava ab parsimò¬ 
nia, podien resultar una sobre-càrrega desarmonisadora dins el patró del català clàssich. 
No aixís en el patró de la escola barcelonina. El llenguatge d’aquesta escola, perduts 
quasi en tota llur estensió l’aussiliar esser y les concordancies del participi en la veu 
activa, té necessitat artística de les figures esternes de la veu passiva, sense les quals 
cauria en gran aixutesa. — El problema, donchs, reclamava solució; insisteixo no més 
en que la que se li es donada traspassa les exigencies de la necessitat y ve informada 
d’esperit castellà. 

Aixís meteix hi ve la introducció de la conjunció pera que. Antiquada la conjunció 
car , la conjunció perquè s’amparà de la seva mentalitat, estenentshi en el llenguatge 


Digitized by 


Google 



480 


vulgar. Es clar que aquesta estensió resultava plena de pobreses; però si en el camp 
massa estens del perquè , sentien els literats fretura d’una distinció ^com no cercaria en 
el llenguatge clàssich, ressucitant aquell car tant rich y característich? Varen preferir 
acabar la obra de la deturpació castellana, respectant la mentalitat popular, ja detur- 
pada» del perquè , y introduint la distinció de la conjunció pera que , equivalent a la cas¬ 
tellana para que. Aixís estàvem en aquest punt, en plena sintaxis castellana. 

Altra solució, tai vegada més dolenta encara, es la d’estendre la mentalitat de la 
partícula doncks als buyts, que ha deixats la cayguda de la conjunció car. Ab aquesta 
modificació, el donchs català pert la seva naturalesa y ’s converteix en una equivalència 
del pues castellà. Per posar remey a la estensió excessiva, però ja popular, d’una partí¬ 
cula sintàxica deturpada, s’acut a produir el meteix excés en una altra, que el poble 
ha servada pura. Ahont es el sentit comú? Aquí ja, no sols se prefereix el castellà al 
català clàssich, sinó al català viu generalment parlat. 

Y què direm dels relatius qual y quin malmenats a espressar el cuyo castellà contra 
el bon sentit de tot el nostre poble? En aquest punt, com en el de la partícula donchs, 
que altres persones més enteses que jo han de tractar en aquest Congrés, no ’m vull 
estendre. Mes, vull consignar que, si el català no té el relatiu possessiu en la forma cas¬ 
tellana y llatina, té riquíssimes maneres d’espressarne la mentalitat. Vull consignar 
que ’ls nostres clàssichs en aquest punt usen el relatiu en genitiu, concordantlo ab el 
possessor, may ab el posseit. Aixís: Deus, en la ma del qual\ nostre cor es — Homes 
laichs , la plusior dels quals no saben gramàtica. Vull consignar també que, a voltes me 
sembla escayent un hipèrbaton, que consisteix en trasportar el terme posseit al últim 
lloch de la oració. Aixís: Deu, de qui hem procurat estudiar els atributs — Aquelles 
paraules, de les quals ab prou feynes entenien el sentit. Diré, finalment, que, quan el 
possessor aporta idea de lloch, el poble, en el seu llenguatge viu, usa elegantíssimament 
l’adverbi d'hont Aixís: Aquella casa , d hont les portes eren tancades. — Larbre, d'hont 
he penjada la roba a les branques. Quina varietat, quina riquesa de maneres! Quines 
gentileses en la bona aplicació del adverbi o del relatiu! Quines escanyeses en les tras- 
posicions de bon gust. Com es possible que, el qui en tingui coneixement, s’aficioni a 
la monotonia d’aqueixos quals y quins mal asprats y que no poden aguantar l’ànima, 
que duen? 

Un altra observació, per acabar: un fet. Molts dels nostres escriptors van perdent la 
mentalitat, viva en el poble, de les riquíssimes partícules pronominals hi, ho y ne. Què 
més perdrem demà? Ahont anem a parar? 

CONCLOCH: 


1. 


cr 


Que el pensament artístich sent vers el llenguatge tres menes de necessitats essen¬ 
cials: necessitat de riquesa interna o mental, necessitat de riquesa esterna o formal y 
necessitat de comunicació; y que aquestes necessitats poden y solen portar a la forma¬ 
ció d’un llenguatge literari, diferent, en part, del vulgar. 


Digitized by ^.ooQle 


j 



481 


Prova 


/. a part . — Diem que aquestes necessitats son essencials, en quant allà, ahont no 
pot satisferles e\ pensament artístich, queda impossibilitat de manifertarse per medi del 
llenguatge. La essencia o naturalesa de la relació entre el pensament y el llenguatge 
consisteix donchs en aquestes necessitats del primer y en els medis de satisferles, que 
li ofereix el segón. — La primera , la de trobar els signes precisos de representació de 
les idees es tan essencial, que en el punt hont no pot satisferse, deixa d’existir la relació 
entre el pensament y el llenguatge. — La segona y la de riquesa de formes, podria re- 
duirse a la primera, ja que '1 sentiment de sonoritat y armonía determina una ideació, 
que cerca traduirse llingüísticament; però la distingim per referirse a la estructura es- 
tema de la llengua; y es essencial, car, si no's pot satisfer, queda trencada en aquest 
punt la relació entre el pensament artístich y el llenguatge. La tercera, la de comunica¬ 
ció, es també essencial, car el pensament no s’uneix al llenguatge sinó per manifestarse. 

2 . & part. Essent el pensament el senyor y la llengua la'sirventa, es clar que, quan 
el llenguatge vulgar no pot satisfer les necessitats del pensament artístich, aquest té 
dret d’acudir a altres fonts d’espressió; d’ahont se dedueix que aquestes necessitats 
poden portar a la formació d’un llenguatge literari, diferent en part, del vulgar. Y solen 
portarhi, tota vegacía que el dialecte, que es la llengua verament natural del escriptor, 
sol ser insuficient per satisferles. Se sol trobar massa pobre el lèxich dialectal y s’ha 
d’acudir al d’altres dialectes, a la formació de mots llatínichs... etc., etc. Aixís se van 
satisfent les necessitats de riquesa interna y esterna, àduch entre els escriptors més 
humils y poch ambiciosos de’ comunicació. Però la necessitat de comunicació no deixa 
d’actuar. Una forma purament territorial fàcilment s’abandona per una altra d'equivalent, 
que ofereixi més caracters de generalitat y persistència, etc., etc. Aixís es com en vir¬ 
tut de causes vives y fortes el llenguatge literari va perfeccionantse y distingintse del 
vulgar. 


2 .° 


Que ’l més bon ordre de fonts, que’s pot seguir per millor satisfer la primera de les 
esmentades necessitats ab menys perjudici de la tercera, es el de la següent ennumera- 
ció: parla viva, — llenguatge antiquat, — construcció llatínica, — barbra introducció y 
lliure invenció. 


Digitized by ^.ooQle 



482 


Prova 


Aquesta regla, de la qual en diem horaciana, per haverne Horaci donades les pri¬ 
meres indicacions, ofereix les ventatges, que hem consignades. Efectivament ;quin 
llenguatge pot tenir més conexions ab la parla viva que l’antiquat del mateix idioma? 
c ’Quin altre s’hi pot armonisar millor? En quant al lèxich, els mots, que’ns ofereix poden 
adoptarse sense modificació, car estan informats d’una mateixa Fonètica. En quant a 
sintaxis, les seves mentalitats, que han conviscut llarch temps ab les vives, hi poden 
tornar conviure sense perill de fonda pertorbació. Y al mateix temps, en una nació inde¬ 
pendent y culta ^quin llenguatge, després del usual y corrent, serà més conegut del 
conjunt dels escriptors y llegidors que l’antiquat de la pròpia literatura clàssica nacio¬ 
nal? Després d’aquest llenguatge, els idiomes llatínichs ^poden trobarne cap altre, que 
tingui més conexions y armonies ab el seu, que el de la llengua mare? Les arrels de la 
major part dels termes son les mateixes. Però ja la fonètica y la sintàxis son forsa 
diferents. Els mots no poden adoptarse sinó després d’haverlos fonetisats convenient¬ 
ment; y la sintàxis, encara que ab ressó dins la viva, ja no pot oferir recursos tan ade¬ 
quats com la del antiquat llenguatge nacional. El coneixement de la llengua llatina 
tampoch no es tan intens.com el d’aquell; però en l’ordre de vida dels coneixements 
llingüístichs, en la massa intelectual d’un poble liatínich, ocupa el lloch preferent sobre 
qualsevulga llengua estrangera. De manera que l’ordre de la regla es l’ordre mateix dels 
coneixements en tota nació que, no sofreix fortes y pertorbadores influencies esternes; 
d’aquí que sigui l’ordre millor de comunicació; y com es una lley viva, de forsa pre-gra- 
matical, els escriptors la segueixen impulsivament y la seguirien, anch que may se fos 
formulada. 


3 * er 


Que l’escàs estudi del català clàssich y l’intens y general estudi del castellà a la 
nostra terra, produeixen, en el bon ordre dels nostres coneixements llingüístichs, una 
pertorbació perniciosa al nostre llenguatge literari. 


Prova 


A Catalunya circulen poquíssims exemplars dels monuments literaris de la nostra 
antiguitat clàssica y els escriptors y llegidors els coneixen poch o gens. En cambi la 
llengua castellana es la dels nostres estudis oficials, ningú que tingui lletres la desconeix 
y tots la llegim o la parlem gairebé cada dia. Ocupa, donchs, després del dialecte 
propi de cada hu, el lloch preferent en l’ordre de vida dels nostres coneixements llin- 


Digitized by VnOOQle 



483 


güístichs. Això esplica les introduccions de mentalitats sintàxiques castellanes, que 
trobem en la nostra literatura y que hem retretes y estudiades ràpidament al esplanar 
el tema. Els literats segueixen no la lley sabia, que descubreix la reflexió, sino la lley 
impulsora y viva, y heus aquí perquè qualsevulga deficiència de llur dialecte acuden a 
solucionaria ab el castellà, igual que si fos un dialecte perfet de llur propi idioma. Per 
altra part aquestes solucions tenen virtut de inmediata y forsa general comunicació, 
cosa que pressent l’escriptor a manera d’una comprovació del seu acert. Efectivament, 
una forma o mentalitat castellana es fàcilment entesa de la massa dels llegidors, mentres 
que una forma antiquada catalana té per ells el sò de quelcom estrany y may sentit. 
Aixís donchs, no es estrany que ’ls escriptors se deixin portar de la forsa llingüística, 
més viva en ells y en el seu poble. Però deixantse portar d’ella atenten greument contra 
la persistència de llur propi llenguatge, renunciant a la vida futura. Quina persistència 
pot esperarse d’un llenguatge, que admet en matèria tan important com la sintàxica, 
la adopció de mentalitats d’una altra llengua independent? Si donem com a bo l’efecte, 
hem de donar com a bona la causa, que ’l produeix, y hem d’anar sucumbint a la seva 
influencia fins que no quedi res de la nostra mentalitat catalana. Això es portar la nos¬ 
tra llengua a la destrucció. 

Heus aquí com la pertorbació, que, en el bon ordre dels nostres coneixements llin- 
güístichs, hem senyalada ; es perniciosa al nostre llenguatge literari. 


* 4- rt 


Que per evitar els danys de la pertorbació, que’s senyala en la conclusió anterior, 
cal fomentar l’estudi del català dels sigles d’or y aixecar veus de reprovació contra la 
introducció de formes de quart ordre y, molt especialment, mentalitats sintàxiques 
castellanes. 


Prova 


La època de la poesia es anterior en tots els pobles a la de la gramàtica. Els poetes, 
els inspirats, se deixen portar per lleys vives, pre j gramaticals. Si aquestes lleys o forses 
vives estàn ordenades en ells y en el seu poble a un fi de conservació y progrés del 
idioma, els escriptors fan bon llenguatge. En cas contrari, fan llenguatge dolent. Y quan 
volen regirse per lleys gramaticals, purament de reflexió y contraries a les lleys o forses 
vives, perden la inspiració. No d’altra manera puch esplicarme que les èpoques dels 
grans gramàtichs, síen, en general, èpoques de decadència literaria. 

Ja hem vist que a Catalunya la lley viva dels coneixements llingüístichs no coinci¬ 
deix ab la lley sabia de conservació del nostre idioma Hem de resignarnos, donchs, a 
fer mal llenguatge o feble poesia? Tal volta cap literatura, en tals circunstancies, s’es- 
caparía d’aquest dilema. Mes a Catalunya un mal, que ab el trevall pot remeyarse, may 
ha deixat d’esser gorit. La pertorbació que l’oficialisme ha introduida en el bon ordre 


Digitized by ^.ooQle 



484 


dels nostres coneixements llingüístichs, la nostra voluntat y el nostre tievall poden sub- 
sanarla. Fomentem la publicació de les obres dels nostres sigles d’or, femne edicions 
econòmiques, posemles en les mans de tothom; estudiem ab tota l’ànima els recursos 
del nostre bell llenguatge antiquat; a les lectures y gramàtiques castellanes oposem 
lectures y gramàtiques del calalà dels sigles d’or. Sols aixís pot restablirse l’equilibri 
salvador. 

Al mateix temps cal aixecar el crit contra introduccions innecessàries de quart 
ordre; el recurs, que’s trobi en la nostra literatura antiga, no hi hà dret de captarlo a 
una llengua independent. Y cal cridar sobre tot contra les importacions sintàxiques. 
La Fonètica y la Sintaxis son les grans fortaleses, d’hont tot l’idioma viu y prospera al 
abrich. Si les entreguem no hi haurà res del nostre llenguatge que pugui aguantarse; 
el lèxich sucumbirà desseguida a la voluntat del conquistador. Y ja que ’ls escriptors 
se donen, principalment, a fer importacions sintàxiques castellanes, contra d’elles 
convé principalment aixecar creuada. Y s’ha de fer entendre als escriptors, que si seguei¬ 
xen el seu mal procediment, seràn els agents més ferms de la castellanisació y la mort 
de la nostra llengua. 


Digitized by ^.ooQle 



4«5 


Tema II 

Importanda y necessitat dels estudis gramaticals per tota literatura y 
especialment per la nostra. 


D. Gregori Artizà , Mestre de Capmany, en defensa de les seves conclusions. 


Senyors: 

Ja qu'es tanta la feina empresa pel Congrés, procuraré ser breu y no malgastar el 
temps vanament. 

La Gramàtica es el Còdich del llenguatge, per contenir les lleis o preceptes que 
regulen la funció de la paraula, tant parlada com escrita, de la qual naix que son estudi 
sia necessari a tota literatura o aplicació de les lletres a la espressió del pensament, y 
sobre tot a la catalana per semblar una airola de desconcerts qu’arriben al estrem de 
ferhi campejar tants caps com barrets. 

No crech que ningú dupti d’aquesta despectiva afirmació, no obstant lo. qual la fo¬ 
namentaré un xich. 

A la part fonètica s’hi observa una grossa contradicció de pronunciacions de les 
meteixes lletres, paraules, accents y altres signes. A la grafia també s’hi escriuen 
forses paraules de varies maneres, ja respecte de les lletres com de l’accentuació, grave 
particularment, apostrofació, demés puntuació y aplicació de les lleis de distinció, es- 
cursament y eufonia. A la banda morfològica no se’n hi presenten poques d’usanses 
terminals, verbals y altres divergencies, arbitraries probablement moltes d’elles. Y a la 
sintaxis hi hà nombrós aldiratge de concordanses, règims y construccions. 

Ademés jo he sentit dir, y no a persones analfabetes o illetrades, dilatar per dela¬ 
tar, digestió en lloch de gestió, llur referintse a un sol; sovintejar certs ditxos o estribots 
sens tò ni sò; donar significació contraria als accents; suprimir per uns certes lletres y 
notes; conservaries per altres, y algunes noves disparitats per l’estil. 

Semblant garbuig entench que fa poch favor a la serietat y organisació del nostre 
idioma; dificulta son aprenentatge; y es fill dels pochs estudis gramaticals, que son 
els qui podrien fer la neteja y sanejament que cal. Per això digué segurament al Congrés 
nacional un Diputat de la nostra terra, que arribarien a demanar subvencions pel soste¬ 
niment de la ensenyansa del català, a fi de ser més ben parlat y escrit. 

No estranyin que això succehesca entre nosaltres, perquè a la llengua oficial d’Es¬ 
panya li esdevé una cosa equivalent. S’estudia la Gramàtica castellana a la primera ense¬ 
nyansa, un xich a la segona y ja se la retira després com a trasto inútil, menos a les 
Escoles Normals, que son la única institució que la conserven y perfeccionen d’una ma¬ 
nera pràctica y profitosa. Resulta del esmentat abandono que forses intelectuals obliden 


Digitized by ^.ooQle 



486 


casi tots los coneixements gramaticals adquirits, romanent ab poques idees rutinàries 
en la matèria, y en conseqüència tracten de una manera llastimosa el pobre castellà, 
cosa que no ’ls succehiría si haguessin continuat els estudis gramaticals de l’Escola 
primaria, encara que ab una petita llissó o repàs solament durant llurs estudis ulteriors. 

Demostrada la importància y necessitat dels estudis de referencia, tractaré ara de 
llur aprofitament. 

Dues son les finalitats que’s persegueixen en ells: la primera es artística o preceptiva, 
encaminada esclusivament a parlar y escriure be lo llenguatge literari y usual; y la 
segona es científica o fonamental, cenyida a estudiar el fonament de les regles per es¬ 
tabliries acertadament. Abdues son convenientes; per seguir el bon camí de parlar y 
escriure, y per ensenyaries. 

La Gramàtica artística o preceptiva interessa a tothom estudiaria per poder parlar 
y escriure correctament, y deu ferse d’una manera més pràctica y analítica que teòrica, 
sens embarrancarse en les profunditats idiomàtiques y gramaticals, que pera res fan 
menester a la primera finalitat, a la qual destorbarien encara. 

Les investigacions fonamentals han de constituir l’obgecte de la Gramàtica científica 
o de la segona finalitat, pròpia solament dels filosophs, filòlechs y altres aciensats, que 
amb llur erudició y arrelats coneixements poden escudrinyar tots los recons que puguen 
donar llum per estatuir les lleis o preceptes de la Gramàtica artística o particular de 
les llengües. 

Pel bon èxit dels estudis gramaticals y ferlos simpàtichs al meteix temps convé una 
bona preceptiva, orientada en la doctrina pedagògica de les Escoles Normals y qu’en- 
dressi per bons viaranys, netejant, fixant y donant esplendor ab més veritat y acert de 
lo que fa la Corporació que amb aital inscripció engalana ’l frontispici dels seus Còdichs 
literaris. 

Les Gramàtiques catalanes preceptives que hi hà escrites no son escasses per cert; 
mes presenten tals discrepàncies y falla d’esperit pedagògich, que les desllueix nota¬ 
blement, y a pesar de la respectabilitat d’alguns de llurs autors, cap mereix prou con- 
fiansa ni conta amb autoritat de preferencia per ser gaire be totes de filiació uniperso¬ 
nal. No n’hi hà dues que coincideixin, y representant totes opinions individuals, tant es 
l’una com l’altra. La major respectabilitat, autoritat y confiansa me sembla que’s logra- 
ría amb paternitat corporativa y resultat de lleal y desapassionada discussió, perquè diu 
l’adagi que hi veuen més quatre ulls que dos, y que de la discussió ne brota la llum. 

Baix aquest concepte opino que seria convenient encomanar la feina de que’s tracta, 
a una Acadèmia o Institut en que hi hagués individualitats ben coneixedores de la 
nostra llengua, les quals podrien escorcollar, examinar y discutir d’una manera serena y 
imparcial, tot lo relatiu al nostre parlar y escriure, y després ab llurs acorts, unànims 
o per majoria, establiríen l’art o preceptiva de ben espressarse en català, tant de paraula 
com per escrit. Que no podria imposarse a ningú, diuen alguns, es veritat; però es de 
suposar y creure qu’espontaniament se li donaria la preferencia, per creurela més en¬ 
certada com a filla de pluralitat d’enteniments y de lluminoses controvèrsies, que 
ademés de fixar les regles gramaticals de totes ses parts, purificarien la llengua de tots 
los arcaismes, neologismes y altres vocables impropis y viciosos que s’hi han vingut 
barrejant y embolicant. Dita Acadèmia, Institut o Corporació se podria anomenar de 
la Llengua Catalana, y triar del Congrés o de la de Bones Lletres que hi hà a n’aquesta 
Ciutat, ja que s’hi conta per tot prou sabiesa y personal competent, adjuntanthi també 


Digitized by ^.ooQle 



487 


algun company entenimentat de cada comarca, al objecte d’informar degudament sobre 
les particularitats del llenguatge de son indret, a fi de poder solucionar més encerta¬ 
dament totes les veritats idiomàtiques y dialectals de la terra catalana; a n’aquest efecte 
podria celebrarse alguna sessió plena anyalment, y deixar al cuydado de una Junta 
permanent els assumptos ordinaris y urgents d’entr’any. Mai millor ocasió y opor¬ 
tunitat qu’aquesta per fer tal nomenament, tota vegada que l’Assamblea que’ns té 
congregats porta la mateixa missió per lema, y assumeix prous atribucions y compe¬ 
tència. Serià indiscreció no aprofitaria. 

Els precedents qu’existeixen de l’Academia nomenada fa alguns anys, tal vegada 
seràn presos com a pretext al efecte de desconfiar d’ella; mes me sembla qu’es insufi¬ 
cient, perquè a n’aquella Acadèmia de llavores, segons he llegit, la primera y senzilla 
ensopegada dels plurals femenins en as y en es ja la va tirar per terra, evidenciant això 
que no hi devia haver gaire bona voluntat ni patriotisme, que sucumbís ab tant petita 
friolera. Que’s despulli tothom de petiteses, intranzigencies y passions, y’s revesteixi 
d’un bon esperit enlairat y conciliador, que de segur s’assoliràn tots los avansaments 
que’l nostre llenguatge reclama, encara que sia respectant l’autonomia llengüística de 
quiscuna encontrada, si no hi hà medi d’establir o convenir un català únich, purgantlo 
sempre, emperò, de vicis, corrupteles y tot altre mal usatge. 

Ja hi hà algun defecte que casi no té esmena, dificultosa aquesta per sa trascenden- 
cia. Me referesch a certs cognoms, que s’escriuen contra les bones regles ortogràfiques, 
y no’s poden rectificar perque perillarien conflictes administratius, esdevinguts ja. Així, 
per exemple Artizà, Zerres, Bila y altres, els hi pertanyería s als dos primers en lloch 
de z , escriguent Artisà, Serres, y V al tercer en compte de B, posant Vila; mes com de 
ferho hi hauria discordancia amb certs testimonials o atestats, que’s prenen com instru¬ 
ments autèntichs, y semblant desconformitat duria complicacions a n’assumptos d’Ad¬ 
ministració, per evitaries se considera millor prosseguir ab l'error material de que’s 
parla. 

Sintetisant la doctrina esposada sentaré les següents 

CONCLUSIONS: 

PRIMERA. — Haventhi a l’actual literatura catalana un gran desconcert, que confon 
y pertorba l’aprenentatge de la Llengua, convé arreglar una Gramàtica tot lo possible 
autorisada, qu’escombri els barbarismes, capritxos y corrupteles, y fixi una doctrina 
senzilla, formal y pedagògica qu’endressi per bon camí y desvaneixi els duptes. 

Segona. —Per assolir tal Gramàtica convé donarli paternitat corporativa, nomenant 
al efecte una Acadèmia o Institut que l’acordi per unanimitat o majoria, previes les 
degudes investigacions, estudis y discussions, ab una orientació ben desapassionada, 
imparcial y patriòtica. ' 

Tercera. — Dita Acadèmia o Institut pot constituirse amb persones competentes 
del Congrés o Acadèmia de Bones Lletres, afeginthi companys de totes les comarques 
de la Llengua Catalana, coneixedors de llurs particularitats llengüístiques, al objecte de 
poder resoldre amb complert coneixement de totes les varietats idiomàtiques y dialectals, 
celebrant anyalment una o dues sessions plenes, y confiant a una Junta permanent els 
assumptos ordinaris y urgents d’entr’any. 

He dit 


Digitized by CiOOQLe 



488 


ESMENA de Mn. Antoni M. a Alcover, a les conclusions del Ponent. 


A la i. a El mal que vol capturar la conclusió no’s capturarà establint una gramà¬ 
tica cop en sech, sino fomentant els estudis y la cultura gramatical a fi de que l’influèn¬ 
cia d’aquests vaja depurant poch a poch la llengua. A la gramàtica, qualsevol sia l’au¬ 
tor, may li han de concedir més autoritat que la que li donin les proves y raons cientí¬ 
fiques aont se fundi; y, donat l’atràs dels estudis gramaticals a Espanya, tardarem 
molt a poder tenir cap gramàtica definitiva. 

A la 2. a L’Acadèmia o Institut no’ls han à' anomenar, sino que s’han de constituir 
transitòriament, aplegantse els qui’s sentin ab vocació per axò y tinguin o adquiresquen 
la preparació científica indispensable, y, ajudats d’altres que ’ls-e facilitin la feyna pre- 
parantlos materials, emprenguin la tasca colossal, encarregantse cadascú d’una secció. 
Sols axí, es regular que’s fassa l’obra, y encara romandrà subjecte a ulteriors rectifica¬ 
cions. Axò de aywinenar una Acadèmia y qu’aquesta fassa una gramàtica que hu doni 
tot resolt y definit, y que tothom s’hi subjecti cegament, es una cosa que no cal 
esperaria. 

A la 3. a Les persones competents per formar tal Acadèmia o Institut s’han de 
cercar allà ont son. Mentres no progressem més en estudis filològichs, serà molt difícil 
trobar les persones suficients per emprendre la tasca de la gramàtica; però s’ha de fer 
tot lo que’s puga. Per axò caldria que ’l Congrés acordàs procurar medis pecuniaris a 
alguns joves que demostrin dots per la filologia, per enviarlos a Alemània, empori de 
dita ciència, a fi de que poguessen rebre la preparació indispensable per empendre 
l’obra de la nostra gramàtica. 


Digitized by ^.ooQle 



4«9 


Tema III 

La literatura catalana £ha de concedir a un dialecte determinat el predominí 
absolut demunt tots els altres? £ha de mantenir y utilísar les diferentes 
varietats dialectals? 


D. Joan Maragall, en defensa de les seves conclusions. 


Pot semblar estrany, de moment, la enunciat d’aquest tema; com si fos Uegislable 
abstractament un fet tant viu, la evolució literaria d’una llengua, essent aixís que dintre’l 
concepte de literatura s’hi sol compendre principalment la espressió artística verbal, 
es dir la palpitació de la bellesa en paraula humana; y aquesta que per e6ser tal en 
veritat, ha de venir dretament y no torbada de les entranyes del esperit hont el llen¬ 
guatge se genera ^podria mai sotmetres als nostres enrahonaments y restar obedienta 
als nostres decrets? De cap manera. Lograrho, seria provocar l’aparició d’una literatura 
artificial, sense virtut, morta en efecte. Però, no cal pas tèmeho, perquè sempre els 
fets se riurien d’un modo o altre dels nostres decrets mesquins, y la santa esponta- 
neitat del poble, al cap d’avall vencedora, produiria la seva literatura, la viva, es dir, 
la única. 

Mes també es cert que cal vetllar damunt d’aquesta espontaneitat y contemplaria 
com a cosa sagrada, apartant obstacles de son pas, preservantla de màcula y defen- 
santla de patiment y torcedures, y aixís, en un moment tant solemne com aquest, con¬ 
venia prevenir envaniments del seny dels homes que, encara que no poguessen vènçer 
definitivament la potent onada del instint popular, podrien tòrçer y retardar son adve¬ 
niment o malmetre la seva eficacia. Per això sol convenia enunciar el tema en aquesta 
forma; per proclamar la santa llibertat d’una llengua en la producció de les seves ma¬ 
nifestacions més altes. 

Y, mireu, si la forma d’enunciació s’alterés lleugerament, si fèssem la meteixa 
interrogació variant no més que la modalitat del verb, si en conte de dir «ha de con¬ 
cedir», diguéssem «^concedirà la literatura catalana a un dialecte el predomini damunt 
de tots els altres?», la resposta podria esser ben diferent y també justa. Perquè lla vores 
en conte de voler imposar de fora estant una llei arbitraria a una evolució viva, no fa¬ 
ríem sinó reconèixer la llei que brolla de la vida meteixa segons ha pogut esser gene¬ 
ralment observada. Com cosa- natural secceheix que dels varis dialectes que per unitat 
fonamental y semblança constitueixen lo que’n dihem una llengua, n’hi hà algún que 
per especial vocació de la gent que’l parla, o producció casual d’alguna obra excel·lent, 
pel seu major conreu o preponderància social que cobra la població que’l parla, o mellor 
encara per totes aquestes y altres causes de superioritat aconseguintse y ajuntantse, 
esdevé tipo literari de tots els seus germans, assumeix la formació d’una literatura 

32 


Digitized by LnOOQle 



490 


comuna, y el seu prestigi s’estén més enllà de lo literari fins al punt d’esser per autono- 
massia designat ell sol ab el nom general de la llengua y pendrç tota la representació 
d’aquesta envers les altres. Y això qu’usualment y oficialment (no científicament) ne 
dihem llengües, no son altra cosa qu’uns dialectes predominants entre’ls germans llurs; 
perquè científicament una llengua es una abstracció, y en la realitat viva no hi hà sinó 
dialectes. 

Donchs si aquella llei d’evolució literaria sembla natural en totes les llengües; be 
podríem afermar que també la catalana «concedirà a un dialecte el predomini*; y un 
cop admès això ^no serà un escrúpol và el que’ns privi de formular com a piiori lo re¬ 
conegut com llei natural? ^quin perill hi haurà en dir que «la literatura catalana ha de 
concedir a un dialecte el predomini sobre'ls altres?* 


—Arbre qu’ara planto: vull qu’enfonzes tes arrels en la terra y que esparramantles 
per son sí te nodreixis dels suchs d’ella; y que’l teu tronch s’alci dret y s’engruxiexi y 
estenga ses branques com una copa oberta al cel; y que s’omplin de fulles y de flors; y 
a la tardor donaràs fruyt d’una tal forma; y ’t despullaràs al hivern y ’t revestiràs per 
la primavera; y tot allò qu’has de fer naturalment, jo’t mano desd’ara qu’ho fasses—. 

^Què’n patiria l’arbre d'aquestos manaments, si aixís com aixís ell farà de sí lo me- 
teix que com voluntat estranya se li imposa? No’n patirien certament les rels, ni’n pa¬ 
tiria el tronch, ni le fulles, ni les flors ni els fruyts en patirien. Però ^no vos sembla qu’en 
patiria quelcom qu’es tot això y molt més que tot això? qu’en patiria — <JCom ne direm? 
— l'esperit del arbre? y que patintne l’esperit, res d’aquell arbre nos semblaria ja ben¬ 
vingut — ni les branques, ni les fulles, ni les flors, ni els fruyts — y que, no semblant- 
nosho, en realitat no ho fóra?. 

Donchs quant més en cosa de llibertat tant excel·lent y delicada com es el verb 
d’un poble tant trascendental al esperit humà y al destí final de la humanitat sencera. 
<|Què fóra d’una literatura marcada quasi de naixença ab aquest signe d’esclavitut? què 
fóra d’un poble que s’acostumés a ajovarse a semblants càrregues? 

Mes per aquells als qui aquesta altura desd’hont tot pot abarcarse semblés massa 
purament etèrea o fantasiosa, vull descendir a mostrar més concretament algunes con¬ 
seqüències, que’m semblen inevitables, de la acceptació que féssem d’aquell suposat 
imperatiu. 

Desseguida que fos admès que la nostra literatura ha de concedir el predomini a un 
determinat dialecte, se propendiría irresistiblement a determinarlo: y el predomini, que 
quan ve per naturalesa es sempre just, perquè resulta de la lliure ponderació de tots els 
elements qu’han de concórrer al resultat, y es eficàs perquè porta en sí la misteriosa 
potencia que l’ha determinat, resolt are o quan fos, per nosaltres a mercè d’un enlluher- 
nament momentani al que tot el qui té ulls està esposat, a mercè d’una moda passatjera, 
d’una superioritat social que no’s pot definir sinó desde llunyana perspectiva en el futur, 
o de qualsevulla concurs casual de circunstancies més o menys efímeres, vindria a fal¬ 
sejar si fos obehit (y si no ho fos jquin pueril entreteniment, per comprometre per sem¬ 
pre més la serietat d’un poble!), podria falsejar — dich — Tarrencada espiritual de 
Catalunya, corrompent la seva més alta espressió verbal: matar potser la espontaneitat 
del seu geni més representatiu, que fóra com matar el geni meteix en flor. Es clar que, 
segons he dit avans, al cap davall no restaria altre predomini que’l que imposés natura, 


Digitized by ^.ooQle 


491 


més forta a la fí que tots els nostres designis; però per la marrada d’aquestos jquant 
temps perdut, quanta força malversada, quants estèrils sacrificis y, en resum, quant de 
mal vingut al món per la vanitat d’uns quants homes! 

Però encara que la elecció fos encertada, qu’en el dialecte escullit hi glatís com en 
cap altre el tipo ideal de la llengua comú jquant de mal pòdría encara pervenir d’esser 
declarat de moment absolut son predomini! Tal predomini, fins quan es lograt ab la 
sabia lentitut de natura, y per tant el llenguatge al arribar a n’aquet cim ha tingut 
temps d’enfortirse ab la lluita, de ponderar la seva superioritat ab sos germans, de 
penetrarse dels elements d’aquestos ab el llarch contacte, y assimilarse els mellors y 
més adequats, ja troba ab tot això son major perill en el prestigi de la victorià, en la 
fascinació qu’exerceix sobre ’ls dialectes vençuts, en el desús en que cauen y en la in¬ 
fluencia que reben del vençedor sense tenir ja força pera retornarli la de llur pròpia vida 
decaiguda; de tot lo que n’esdevé aviat empobriment de la llengua, després estancament, 
inmovilitat, y al últim la fí dins la seva crestallisació literaria de llengua morta. Donchs 
are conteu quin no fóra el perill d’adoptar de cop y volta un dialecte com a única llen¬ 
gua literaria, avans d’haverse enfortit ab aquella lluita natural, avans d’haver ponderat 
la seva superioritat ab sos afins, avans d’haverse penetrat dels elements generals de la 
llengua y haversen assimilat els necessaris. Llavores si que l’empobriment vindria avans 
de la riquesa, el desús avans del ús complert, l’estancament avans de la corrent, y se 
pot dir que la mort avans de la vida. Trista sort amaniríem a la llengua nostra y a la 
literatura catalana: nosaltres justament qu’hem tingut la ventura de vèurela renàixer 
com flor de la meravella dels segles! 

Donchs per l’amor d’aquesta meravella qu’ha florit en nostres llavis, per l’amor de 
nosaltres meteixos y dels nostres fills, per l’amor d’aquesta Catalunya que tenim, y 
encara més per el d’aquella que prometem gloriosa al esdevenir dels pobles, no sola¬ 
ment hem de preservar la nostra llengua d’aquet major perill, sinó que fins hem 
d’apartaria d’aquell que ja hem assenyalat, comú a totes les altres en la seua evolució 
literaria. Que aixís com en elles el prestigi del dialecte naturalment triomfant en el 
temps es causa d’esclusivisme literari, d’empobriment y de mort un dia o altre, no ho 
sia mai en la nostra. 

Pensi cadascú que son dialecte es el mellor per ell, perquè es la única llengua viva 
en sos llavis; y encara que’n vegi un altre sobreposarse per la excel-lencia de ses obres 
literàries o pel major nombre y cultura de la gent que’l parlen, esperi sempre cadascú 
qu’ell meteix o altres podràn demà fer prevaldre el seu; perquè no son les llengües les 
que fan als genis y llurs obres, sinó els homes els que fan les llengües per poètica 
inspiració. No’ns deixem encegar per una resplendor mudable ni seduir per un ideal 
d’unitat esterna enemiga de la vivesa de les coses. Y també en això, y sobretot en aqcò 
que trascendeix tant fondament al esperit del poble, siguem fidels al sentit de llibertat 
qu’es l’essencial del esperit català: perquè la major glòria sols ve a ne’ls pobles pel 
camí de la llur naturalesa. Y aixís com aquest sentit de respecte y foment de les varietats 
naturals y de llur aliança pel lliure joch de afinitats orgànicament manifestades, tant 
profond en el poble català, jo crech que li encomana una gran missió y li promet un 
lloch gloriós en les futures organisacions de la humanitat, que veu ja apuntar aquell 
ideal social com el sol d’un nou dia, aixís meteix crech que la glòria de la nostra litera¬ 
tura ha d’esser en armonía ab aquets destins futurs y per tant ab el sentit de llibertat 
del geni català aplicat a la pròpia llengua. 


Digitized by VnOOQle 



492 


Donchs ja no cal preguntarme com responch a la segona interrogació del tema de 
si la nostra literatura ha de mantenir y utilisar les varietats dialectals catalanes. Oh! 
si, totes; fins les més petites e individualisades. Y ara’m convé insistir en lo qu’entench 
per dialecte y especificarho. Molts semblen considerar una llengua com una unitat 
esterna als homes; com alguna cosa que tenint existència per sí se’ls imposa de fóra 
estant, y ’s deixa parlar per ells ab tal que se sotmetin y compleixin les seves lleis 
abstractes. Y, realment, una llengua morta, com ara’l llatí clàssich per nosaltres, ve a 
esser quelcom aixís. Mes una llengua viva es tota una altra cosa. Les llengües vives 
no són més ni menys que semblances que hi hà en el natural parlar dels homes: y 
aquest natural parlar es el dialecte. En aquest sentit pot dirse que totes les llengües 
parlades en el món són com dialectes de la gran llengua qu’es la paraula humana. 
Després, quan de les més grans agrupacions per origen y semblança ne dihem llengües 
mares, son dialectes envers elles les llengües més particulars ja, però abrassant encara 
varietats molt notables, y dintre d’aquestes son dialectes aquelles semblançes més 
concretes en que la gent, parlant usualment, s’entenen, y en aquest graues hont trobem 
lo que pràcticament se diu una llengua. Mes dintre d’ella hi hà encara una munior de 
varietats que son parlades en encontrades a cada volta més reduides, y subdividides 
en altres petits dialectes de cada poblat. Y fins dins de cada poble haureu observat 
. petites variants familiars que no s’aturen fins a la manera sutilment especial de parlar 
de cada individuu. Aixís hem arribat a lo ben concret, a lo viu en sí, al home. Jo sento 
en cad’home un dialecte personal qu’es la seva manera natural de parlar la humana 
llengua. Y no trob pas res més bell que ab amor d’un. cert llenguatge anar recorrent 
la terra que’l parla per la boca de sos naturals. Y encontrada per encontrada, poble 
pei poble, casa per casa, trobar el pul·lulant de varietats, senyal de vida; veure’l gesto 
dels llavis suaument cambiar d’un lloch al altre ab la naturalesa del terrer y les menes 
de conreus y altres travalls: sentir el sò vocal obrirse y tancarse com els plans y les 
montanyes, gradualment o de sobte, més sempre ab una música nova; y tota la frase 
girarse vivament en mil positures tant gracioses com impensades; y el goig de descobrir 
com flors desconegudes paraules sempre noves pera dir unes coses meteixes, y també 
com una meteixa paraula cobra y pert y recobra tants valors y vol dir tantes coses 
distintes: enfonzar delitosament el sentit en el bon dialecte, que serva el tresor inmens 
de la espressió humana. 

Mes, al costat d’això jquina tristesa m'ha fet a voltes seguir terres hont per amor 
d’una malentesa civilisació el llenguatge natural es ofegat per sos meteixos fills en la 
pròpia boca! Jo’ls he vist jmalaventurats! fins avergonyirse de que un sabés qu’ells 
teníeu un llenguatge propi dessota d’aquell que, essentlos artificial, feien llastimosos 
esforços per parlar malament. [Quina olor de mort me feien aquets pobles, ullpresos, 
xuclats per una admiració depriment envers un gran centre foraster y llunyà al que ja 
no tenien virtut per enviar sinó tèrbols reflectes de la meteixa llum que d’ell rebien! 
Tarats d’esterilitat espiritual per sempre més, per traidors a la llur naturalesa, aquestos 
pobles son causa de la decadència del centre literari que ’ls atrau, que acaba asfixiat pel 
vuyt que a si meteix s’ha fet, víctima de son propi prestigi y esplendor. 

Mireu, donchs, si haig de considerar condició de vida de qualsevulla literatura, 
entenent per tal el bell parlar, el que’s produeixi ab la palpitació directa del cor de 
cad’home, ab l’aire de cada casa, ab l’agre de cada terra y encontrada. Tenint cada hú 
son verb propi de la bellesa del món, adequada a sa naturalesa, ^que dirà fòra d’ella? 


Digitized by ^.ooQle 



No là seua palpitació certament; però ni tampoch la dels altres: la paraula no serà viva, 
y la literatura de tal modo produida serà un artifici de mort per la llengua y per 
l’esperit del poble que la parla. 

No’ns deixem encisar, vos torno a dir, per un ideal arbitrari de falsa unitat esterna: 
no creguem que la comunió dels homes hagi de venir per l’espressarse tots d’igual 
manera y que aquesta sia la tendencia del avenç humà; per hont ha de venir aquella 
comunió y hont se pot reconèixer l’avenç es en l’entendres més fondament els homes 
parlant cadascú segons sia. Es espiritual la veritable unitat humana. Furguem tots 
endins del esperit, cadascú desde son lloch, y ’ns trobarem més en veritat que si, 
desertant la pròpia naturalesa per la dels altres, no logra un trobarse després ni a sí 
meteix tant sols. El regne de Deu a que anem es a dins de cada hú de nosaltres, y 
allí hi som tots, y no en altra banda. Aixís l’home més fidel a sí meteix es també, en 
el fons, el més fidel a sos afectes, a la patria, al Estat, a la humanitat y al Deu Pare de 
totes les coses. 


Digitized by ^.ooQle 



494 


TEMA IV 

La versificació catalana 


Particularitats 


Mossèn LI UlS Viladot , en defensa de les seves conclusions. 

Els tractadistes divideixen les composicions literàries per sa íorma en dues branques; 
Prosa y Poesia, comprenent en aquesta les composicions que ’s distingeixen de les 
altres, prescindint ara del fons, moltes vegades ja per la equidistància de les pauses clau- 
sulars, més encara per la proporció, regida també de la pausa vocal-mental, que les 
frases guarden entre sí, y sobre tot per la regularitat mètrica o rítmica que observen 
aquestes. 

Les llengües que com la grega se les suposava tenien sílabes de doble duració que 
les demés, regulaven els versos segons la cantitat d’aquestes, y aquest sistema s’ano¬ 
mena mètrich. En les llengües que com la nostra s’aprecien les sílabes a simple orella 
ordinàriament com a emisions de veu d’igual valor, les frases poètiques se regulen per 
l’escaienta distribució d’accents prosòdichs, pus que fora de l’intensitat major de unes 
sílabes sobre les altres, no poden aquestes llengües neu-llatines notar per altres elements 
de la paraula l’importància ideològica que tenen unes sílabes sobre les demés de la 
paraula y una paraula sobre les demés de la frase, ja que ni ’l to y menys ’1 timbfe són 
suficients. A aquest sistema se l’anomena rítmich, y es el de nostra llengua. 

Això no caldria ni afirmarho ja que literats y filòlechs nacionals y estrangers ho 
regoneixen, y aixís ho han practicat nostres poetes; mes insistirem en aquest punt per 
rebres a Catalunya en els centres oficials una educació sobre aquesta matèria que 
indueix a menyspreuar nostre sistema suposant més perfecte ’l mètrich, com si una 
perfecció negativa no hagués de fer més nosa que favor a una llengua. A més de que 
alguns autors com Luzàn, Hermosilla y Sicilio establien ja regles pera conèixer les 
sílabes llargues y breus, Lebrija esperava que aquest sistema s’aclimataria y Martínez 
de La Rosa y D. Sinibaldo de Mas hi feien ensatjos, y més que res me fa tocar aquest 
punt al considerar que l’únich tractat de versificació que ha sortit a llum en nostra 
parla durant sa renaixensa té les meteixes tendencies que aquests autors esmentats, gas. 
tant també com ells nomenclatura mètrica. 

Ha induits a aquests autors a caure en aquest erro l’observar que unes sílabes gas¬ 
taven més temps qu’altres al ser pronunciades com realment passa, per exemple, en la 
paraula Catalunya que empleem més temps en les sílabes Ca y luny que en les ta y 
nya y potser més en les luny que en la Ca. Mes el tenir una llengua sílabes de diferent 


Digitized by LnOOQle 



495 


cantitat, no vol dir les posseesca proporcionalment llargues y breus com el grech sinó 
que les pot tenir d’un, de dos, de tres y de més temps, com algun dels autors 
esmentats afirma que ho ha observat. Però ni que ’s trobessen en una llengua solament 
sílabes de simple y doble duració, no podria afirmarse que li pertany una versificació 
mètrica, si a sola orella no l’apreciés ’l poble, puix que ’ls versos no s’han d’oir apli¬ 
cant sentits y potencies a midar la cantitat de les sílabes, sinó deixant el ritme vocal per 
l’orella y procurant que nostres potencies capesquen el sentit y relació de les parau¬ 
les.'A més en la versificació mètrica un peu de dos sílabes llargues pot cambiarse per 
un de una llarga y dues breus, lo qual no passa en la nostra en l’interior del vers 
com en aquella. En cambi a la catalana tant li es que després de l’últim accent tingui o 
no una o dues sílabes més, fenòmen que no s’observa en les que versifiquen mètrica- 
ment. Ademés nostra versificació té en compte l’accent, mentres que la clàssica 
llatina no gastava aquest element, y si ho ha fet en sa decadència ha seguit diferentes 
lleis de la nostra, com observa Milà y Fontanals. 

No obstant els demés autors y catedràtichs regoneixen que tant la versificació 
castellana com catalana, encara que les anomenin mètriques son rítmiques pràctica¬ 
ment, com ho demostren al donar regles. 

Els pobles com els individuus son poetes a natura y versifiquen y canten segons ses 
condicions ètniques y pochs se ’n trobaràn que posseesquen com el nostre tants 
aforismes en vers am la particularitat que la major part rimen, lo que no ’s troba ni 
en la versificació grega y llatina clàssica qu’ es d’hont volen que la nostra provinga. 

Lo que han fet, com hem indicat, y ’s fa encara actualment, es transformar algyns 
metres romans o helènichs, lo qual no deixa de ser esposat en alguns casos a caure en 
exòtiques, més que més quan s’intenta ferho en estrofes y més encara ab cadencies a 
l’hora. No obstant a 9es tentatives pot deures que s’hagin despertats en nostra litera¬ 
tura alguns ritmes que hi dormien, no tant, per sò com se creu ja que alguns preexis- 
tíen. Per aquest motiu es d’aplaudir ’l moviment rítmich assimilista que s’observa no 
sols envers aquestes llengües sinó també envers les vives. 

Nostra llengua té facultats prosòdiques per donar tots els ritmes que ’s puguin tro¬ 
bar en les neu-llatines, posseint paraules tant llargues y tant curtes ab finals agudes 
planes y esdrújules com aquestes y tenint l’octossílab en tots sos iochs rítmichs en els 
que ’s troba ’l màxim y mínim que acostumen a donar aquestes llengües a sos peus. 

Mes si potencialment nostra llengua té la ductibilitat de donar tots els ritmes que 
puguin donar ses germanes, pràcticament, no obstant, ofereix la particularitat de obser- 
vame més de curts y bipartits que algunes d’aquestes que no contrauen tant com ella. 
Es també digne de notarse que nostre poble no aprecia rítmicament l’endecassílab cas¬ 
tellà. He fet moltes probes no sols ab persones de poca y mitjana educació literaria, 
sinó ab literats y poetes que ’l feien q alabaven, y quasi tots han fallat. Próbinho de 
ferho els que ’l construiexen y trobaràn l’escàs número de persones que ’l senten. En 
cambi ’ls endecassílabs que tenen els accents ficsos els aprecia be tothom arribantne a 
popularisarse algún com el d’El Noy de la Mare. 

Coll y Vehí, qu’es sens dupte el que més pregona y detalladament tracta dels ver¬ 
sos castellans, diu en sos Diàlogos Literarios el compàs en que entren quiscun d’ells, 
més al arribar al endecassílab, ne presenta de tota mena, però ’s calla el compàs o 
compassos que ’l ritmen. Y fa bé, puix ne dona una varietat tant abigarrada que ’ls uns 
estàn renyits ab els altres. Se va introduir en nostra literatura en sa decadència sota 


Digitized by VnOOQle 



496 


l’influencia castellana. Alguns l’anomenen clàssich però no es el nostre clàssich sinó ’l 
dels castellans; el nostre endecassílab clàssich es el d’Ausias March, Francesch de la 
Via, Jordi de St. Jordi, Jaume March y Pere March qu’es el que predomina en nostra 
poesia autòctona. Dich endecassílab clàssich castellà al que exigeix l’accent intermedi en 
la sexta, y en son defecte a l’octava aquest y ’l primer a la quarta, per distingirlo del 
italià que admet que sos accents vinguin a la quarta y a la sèptima com en el nostre 
popular lo qual no sé com els nostres poetes que conreuen l’endecassílab d’accents 
corredissos no hi han introduit aquest altre joch rítmich qu’es casualment un dels que 
més sent nostre poble. A més de que ’ls autors al tractar d’aquest vers demostren que 
no veuen lo que tenen a la vista y molts poetes hi fallen sovint. Efectivament diuen els 
preceptistes que l’accent principal deu col-locarse a la sexta, sent aixís que ’l primer 
que deixen lliure deu ser el més fort per escaures en el primer temps de la primera part 
del compàs en que entri. L’exemple que ells meteixos allí proposen ho demostra. En 
quasi tots els autors se troba: 

El dulce lamentar de los pastores 

Donchs bé, caent sempre l’accent prosòdich principal en el mot especificador, sent 
dulce y epíteto de lamentar , ell es qui se l’emporta. 

No tinch cap animadversió a aquest vers, però sí que he observat que a més de ser 
el més acadèmich es en el que s’ha castellanisat més nostra poesia per haverhi en moltes 
coijiposicions que ’l porten sovint paraules sobreres, que son les falques de que 's valen 
els autors per reomplir el vers, lo qual desdiu molt del geni de nostra llengua. 

El meu gust fora que noves observacions me fessin desdir de lo que acabo d’apuntar. 
Sempre tindríem un vers més d’accents corredissos. 

Les estrofes que ’s troben en nostra poesia son nombroses y fora llarch l’anotaries 
una per una; sols diré de passada que algunes d’elles se ressenten de l’educació atàvi¬ 
ca que han rebut nostres poetes en les escoles oficials per quant tenen més en compte 
al construiries els números de sílabes dels versos que hi entren que no les distribucions 
d’accents qu’es lo que dona dret a combinacions rítmiques. 

Deixarem de banda el tractar de les estrofes per no oferir rítmicament quasi cap 
particularitat y passarem a ferho de la rima que’n ofereix de debó especialment res¬ 
pecte a la llengua castellana qu’es la que més y més desastrosament ha influit en 
nostra poesia. 

Entenentse per rima l’igualtat y semblansa de sons dels acabaments de paraules o 
versos desde sa última vocal accentuada, es clar qu’en els que han de consonar tenint 
nostra llengua vocals obertes y tancades, consonants dobles y senzilles y elissions 
d’aquestes al fi de paraula, de tot lo qual està mancada la castellana, s’ha d’abstindre 
de seguir lleis d’aquesta per no perdre sa naturalesa y empobrir sa varietat rímiques. 

Lo que passa a voltes es que respecte d'algunes paraules en alguna comarca o regió 
se pronuncia una vocal oberta y en altres al revés com també passa que una consonant 
s’elideixi en una encontrada y en altra no. En aquests casos al fer rimar els versos fora 
prudent tindré en compte l’assumpto de la composició fentho rimar com la majoria ’l 
pronuncia, si aquest es general, y segons la pronuncia del lloch o comarca, si té caràc¬ 
ter local o comarcal per donarli més color. 


Digitized by VnOOQle 



ESMENES ADICIONALS del Dr. D. Joseph Falp y Plana, metge de Bar¬ 
celona. 

Adició i. a Sobre ïendecassílab clàssich català. L’endecassílab es lo vers més 
Uarch dels usats ordinàriament, ja que’ls de dotze y de catorze sílabes son hemisticats 
igual que l’endecassílab usat per l’Ausias March (un vers de cinch aguts precedintne 
un de sis) y l’endecassílab llenguadocià vulgar (un vers de sis precedintne un de cinch). 
En realitat aquestos endecassílabs, bipartits com los usats en francès, son versos curts 
d’accent fixo*com los endecassílabs sàfichs, y son més adaptables per lo tant als aires 
populars, deixen rependre millor l’halè ja que en ells l’ondulació rítmica se trenca a 
mitjàn vers y al final, sense propagarse al vers immediat. En l’endecassílab clàssich 
italià, castellà y català modern l’ondulació rítmica, gràcies als accents cambiats, 
sembla sovint circular d’un vers a l’altre, llibertat aquesta que si no fa’l vers tant 
aposta pel cant trovadoresch en cambi’l fa millor per la lectura, sense ’l sonsonet y la 
cesura que si es omitida en l’endecassilab bipartit lo deixa inarmònich molts cops, 
especialment quan recau al bell mitg d’una paraula alterant lo seu accent natural. Lo 
que pot fer semblar castellanisada la versificació catalana son los meteixos vicis d’elo¬ 
cució que poden castellanisar la prosa. 

La nostra llengua es tan apta com l’italiana y la castellana per conreuar l’endecas- 
sílab d’accent corredís, sense veure per això desnaturalisat lo seu caràcter genuí. Però 
cal tenir present que la seva abundesa de mots aguts y monossilàbichs que facilita les 
rimes curtes, repica ingratament a la nostra orella neollatina en l’endecassílab d’accents 
movibles, que per ser ben fet y perquè ’ls accents hi juguen ab desembràs y soltura, 
tenint en compte que es lo vers més llarch, reclama l’ús freqüent de paraules llargues, 
a lo que’s presta també l’elasticitat de la nostra llengua. 

Adició 2. a Sobre la rima. I. L’ús esclusiu de consonàncies substantives y adjec¬ 
tives y de verbals que consonen ab elles, escluint sistemàticament les formes planes de 
plural de verb o de verb sufixat per article, es propi de les llengües riques y ahont 
los poetes son més artistes (França, Llenguadoch, Provensa, Italia, Portugal, etc.) y no 
solzament aqueix ús fa la rima més esculptural, sinó que’l vers guanya en concisió y 
plasticisme y fins en naturalitat (quan un s’hi acostuma y ha vençuda la lluyta d’obs¬ 
tacles que això suposa y que dona en premi al poeta lo domini absolut de la seva llen¬ 
gua) perquè la colocació dels noms al final de vers es la més adequada a la construcció 
dels períodes de la locució, y’n resulta d’ella, l’espontaneitat del vers si ’l poeta hi 
tradueix fidelment la seva conversa íntima, que sempre s’amotllarà millor al geni popu¬ 
lar de la llengua que no una forma acadèmica o exògena, mecànicament combinada 
sobre ’l paper. 

II. Les rimes Uenguadociana y provensal, tan granades avui, son les més similars 
a la nostra, perquè son les que traduides al vers català, conserven més consonàncies y 
son les més utils als nostres poetes, perquè son complementaries de la nostra rima. 
Expmple: majoral , fondal y encantainent (del català), que’s corresponen respectivament 
ab los mots llenguadocians minoral , planal y encantadura. 


Digitized by LnOOQle 



498 


III. Les bones rimes, que en breu vas esquisit ofereixen compendiada ressentia 
d’un llenguatge, son pels qui volen possehirlo los millors models d’exercici, sempre 
que’l poeta elegit, reunesca a la classicitat de la forma lo dò d’haver viscuda la llengua 
y comprès lo funcionalisme 'de cada mot empleat, fent que’l lèxich rich y variadíssim 
dels seus versos no resulte un mostruari de paraules inventariades dels arxius o llibres 
y surgides ab la ploma sinó un bell arreplech de mots normalment articulats com en 
lo joch dinàmich de la conversa. 

IV. Lo conrèu de la rima es lo conrèu d’una llengua y la perfecció d’aquella en 
los grans poèmes clàssichs senyala la plenitut d’aquesta. Lo poeta gràcies a l’estímul 
de la rima crea paraules noves, substantiva y adjectiva ’ls verbs; verbalisa ’ls noms, 
forja noves desinencies y nous compostos binaris o ternaris ab los mots que fusiona 
segons llur afinitat, puix té per ferho axis, l’instint creador que dona al poble lo senti¬ 
ment de la paraula viva, y ademés, la coneixensa científica de les arrels etimològiques. 
Gràcies a la rima, donchs, lo poeta enriqueix esplèndidament la flora llinguística ab 
una munió de varietats noves, de la meteixa manera que un hàbil jardiner ab los em¬ 
pelts y demés pràctiques multiplica indefinidament les varietats de flors y fruytes. 


ESMENES de D. Manuel de Montoliu, a les conclusions del ponent. 


Ont diu : « Lendecassílab clàssich castellà es impopulàr a Catalunya». 

Reforma: «L’endecassílab clàssich italià, impopular antiguament a Catalunya, 
gràcies a l’ús que n’han fet tots els bons poetes de la nostra renaixença es devingut 
popular en la nostra poesia». 

Afegeixis al derrer paragraf lo següent: 

«Es una falta de tot punt inadmisible en poesia, malgrat vingui confirmada per 
grans poetes de la nostra renaixensa que’n feren ús, la rima entre una vocal tancada i 
la meteixa oberta. (Amor-cor. capella - parella: bona - minyona) ». 

«Es així meteix una falta de tot punt inadmisible en poesia, malgrat vingui confir¬ 
mada per l’ús que’n feren grans poetes de la nostra renaixença, la rima entre dues síla- 
bes finals de les quals l’una elideix la consonant penúltima o la final en sa pronunciació 
i l’altra la conserva. (Porplor: mar estimar: flors-cors: blavors-amors) ». 

Afegeixis a l’últim de tot, aquest paragraf: 

«El català, si no per sa naturalesa originaria, per tradició o assimilació admet la 
rima imperfecta assonant». 


Digitized by UiOOQLe 



ESMENA del Dr. D. Joseph Falp y Plana, a les presentades pel senyor Montoliu, 


Es potestativa en poesia catalana, sempre y quan no se’n abuse, la rima entre una 
vocal tancada y la meteixa oberta, y la rima entre dues sílabes finals de les quals l’una 
elideix la consonant penúltima o la final en sa pronunciació y l’altra la conserva, quan 
en moltes comarques catalanes es aqueix ús variable, fent que ’s pronuncien, en 
una banda tancades les vocals que en una altra se pronuncien obertes, y ’s deixen de 
pronunciar en unes les consonants que en altres llochs sonen. En aquest punt no ’s po¬ 
den imposar regles arbitraries, sense atentar als drets de la majoria de les comarques 
catalanes en favor de la fonètica d’una sola, la barcelonina, que tal vegada no es la 
més perfecta. Jo he dit en una altra part: «Respecte l’accent só preferit los consonants 
(del vers) que ’l porten igual, si bé reconech potestatiu lo seu ús en la e oberta de les pa¬ 
raules següents: mès> èll , èlla, metèix, etc., al revés de la ò oberta de les paraules front , 
fònt y bò, bòna y plòra , tròna,jlòr t kòra , llevòres, dò y algún altra més que ’s va tancant 
a mida que ’s puja de Barcelona a l’Empordà y s’entra a la Catalunya francesa». Aixís 
amòr y pòr consonen perfectament a Mallorca ahont se diu amó y pò y y bòna-minyóna 
(Barcelona) consonen a l’Empordà ahont se diu bóna-minyòna . Por y plor se pronuncien 
a Barcelona pó y plò , a València sona la r final en totes dues paraules y a l’Empordà 
consonen perfectament y ’s diu pò y plò. Fins capella-par 'ella que gaire bé en tot Cata¬ 
lunya se pronuncien aixís en alguns punts (Vilanova y Geltrú) sonen igual capòlla- 
parella. Y com que anàlogues consideracions podrien ferse dels altres exemples, es 
perçò que cal deixar al bon gust y arbitri del poeta lo que per dret natural es d’ús 
potestatiu. 


ESMENA del DR. D. Benet de Pomés, Advocat de Barcelona. 


Suprimir de les conclusions del Ponent el paragraf que diu: endecassílab clàssich 

castellà es impopular a Catalunya >, perquè també ho es a Castella, y no prova res. 


Digitized by LiOOQle 



Tema V* 


Necessitat urgent per empendre el camí de la perfecció del llenguatge 
escrit, de la publicació de rínventari general del idioma català format 
per D* Marian Aguiló y Fuster* 


CONCLUSIONS de D. Lluís B. Nadal , Professor d'Historia de Catalunya , dels Estu¬ 
dis Universitaris Catalans. 


I. No podent la majoria d’escriptors y ’1 poble català en general beure en les ma¬ 
teixes fonts ab ses grans varietats, el llenguatge parlat o escrit, s’imposa cada dia més 
l’existència d’una guia autorisada de que’s puga valdré tothom per estar segurs del 
valor y veritable significació de cada frase o paraula. 

II. En l’actualitat aquesta guia no pot esser altra que l’inventari de la Llengua 
format pacientment pel difunt Mestre D. Marian Aguiló y Fuster, la publicació del qual 
ha de considerarse com una cosa de gran urgència y com base de tot treball filològich 
de caràcter pràctich que puga sortir de les tasques del present Congrés. 


ESMENA de D. Joan Givanel, acceptada pel Ponent. 


Redactar aixís la conclusió II. 

«En la actualitat aquesta guia no pot ésser altra que l’inventari de la Llengua for¬ 
mat pacientment pel difunt mestre D. Mariàn Aguiló y Fuster y les papeletes lexico¬ 
gràfiques del malhaurat Dr. D. Joseph Balari y Jovany.» 


(*) Presentat primerament com Esmena al Tema III, y considerat com un nou Tema, després de posarse d'acort 
l'esmentat senyor Nadal, ab el Ponent del Tema III, senyor Maragall, y ab la Taula de la Secció. 

La primitiva esmena del senyor Nadal al Tema III, consistia en redactar aixís el derrer paragraf de la conclusió 
II del senyor Maragall: 

«Per la demostració, difusió y arrelament d’aquest criteri, qu’es, ademés, especialment adequat al sentiment de va¬ 
rietat y llibertat del geni català, la Secció Literaria proposarà al Congrés el nomenament d'una Comissió qu’estudi la 
forma y ’ls medis de publicar com més aviat mellor l’inventari general de la Llengua format pel difunt mestre D. Mariàn 
Aguiló y Fuster.» 


Digitized by LiOOQle 


5oi 


COMUNICACIONS 


De D. Mateu Obrador y Bennassar , Arxiver de la Diputació, de Palma de 
Mallorca. 


L'edícíó original de les obres de Ramón Lull 

Amador fervent de la nostra gloriosa tradició literaria, ab vot y promesa feta de 
consagrar a son estudi y coneixensa els anys que’m resten de vida; no m’atur mai ni’m 
cansaria de dir y repetir qu’un dels més fructuosos y positius serveis que a l’hora d’ara 
poguem prestar a la nostra Literatura, tant per acréixer la seua estima y difusió com 
per imprimirli segell propri y caràcter original, es el de publicar y arreu divulgar les 
obres dels nostres antichs autors, especialment dels qui floriren dès de la tretzena a la 
quinzena centúria. 

Al punt ahont som, en plena eclosió de ressurgiment dins tots els ordes de vida, es 
hora ja de que no sien rareses bibliogràfiques, difícils o impossibles d’adquirir ni ab 
diners y tot a la mà, les obres de*ls nostres vells poetes y prosadors, estojades encara 
moltes d’elles dins policromats pergamins, o en les pàgines gòtiques d’arnats y polsosos 
incunables. 

«Un dels grans interessos espirituals de la nostra raça, (ha dit mon valent amich y 
company En Miquel S. Oliver) consisteix en treure de bell nou a la vida aquestes 
riqueses del enginy y del pensament, fins ara arreconades y poch conegudes. Lo que 
s’ha fet a Ripoll, ha de ferse també ab eixes maravelloses catedrals del enteniment.» 

Un dels nostres més esperts y erudits confrares, En J. Massó Torrents, ab una 
comunicació tan interessant y notable com tot lo seu, afirma y prova ab sòlides rahons, 
que «pera reconstituir la llenga catalana, s’imposa l'estudi constant dels nostres clàssichs 
dels segles XIII, XIV y XV.» D’aqueixa indiscutible afirmació en ressurt, com a llògica 
conseqüència y corolari, la necessitat de fer y escampar belles y correctes edicions 
clàssiques, al alcanç de la mà y la bossa de tothom; ja que, apart y tot de les dificultats 
paleogràfiques d’interpretació, no a tothom pot esser còmoda y fàcil la sovinejada 
lectura dels manuscrits, ni aquests poden tenirse a tota hora y per on-se-vulla a la mà, 
estant recòndits y dispersos per biblioteques y arxius, y essent molts d'ells exemplars 
únichs o d'absoluta raresa. 

Més, no basta alçar la veu y desvetllar iniciatives; no n’hi hà prou d’estendre’l braç, 
y senyalant amb el dit (com el Colón del monument) mostrar la meta llunyana. Poch en 
treurem de profit, si la prèdica y el gest no’s reforcen y acompanyen ab l’argument 
més persuassiu y més eficaç de tots: el del exemple. 


Digitized by ^.ooQle 




502 


Per això una colla de mallorquins, entusiastes amadors de les nostres glòries, nos 
aplegàrem y acoblàrem, de pensament y de voluntat, atents a lo que més de prop —per 
aquest cantó— y ab major urgència ’ns pertocava: recullírem l’herencia bibliogràfica 
que, al enmalaltirse y morir el fervent lullista En Jeroni Rosselló, era romasa jaent, 
enorriada; y encoratjats per la bona amor y la devoció que’ns hi empeny ab viu ardi- 
ment, hem posats y seguirem posant en joch tots els medis de que poguem dispondre, 
pera menar la interrompuda empresa a bon port; pera que la publicació de les Obres 
originals de Ramón Lull no haja de resultar, com sempre fins al present, una tasca 
incomplerta y deixada anar abans d’hora. 

Afanyosos, primer que tot, de restablir y retornar a nova vida la producció lulliana 
en sa autèntica puritat y en sa bellesa llengüística original, —tan afollades l’una com 
l’altra y sovint malmeses per escoliastes y traductors curts de vista y d'enteniment,— 
hem acudit al doll pur, a les fonts clares y estil-lades dels més vells originals, per 
estamparlos, sempre que possible fos, talment com los dictava la voladora pensa y los 
vessava la febrosenca ploma, may eixuta dès de la conversió fins a la mort, d’aquell 
asceta contemplatiu, ardent apòstol y agitador, tot a la vegada, que durant més d’una 
quarantena d’anys, no parà un dia, de clamar y sermonejar, de treballar y d’escriure. 

Les biblioteques y els arxius de Mallorca, qui conserven encara com a riques des¬ 
pulles de passada opulència, un bell floret d’originals lullians, nos han ofert, les primeres 
de totes, molt y excel·lent cabal de publicació. Pera aumentarlo, hem acudit a les de 
Barcelona y a altres més llunyanes, de fora-casa: al aBritish Museum» y a la Mazarina y 
la Nacional de París, que’ns han proporcionat molt estimable contingent; y d’aquesta 
manera, tant com sia mester, acudirem a les altres d’Europa: a la Marciana de Venecià 
(que ja hi sabem be les tresques), a la Vaticana, a la Nacional y la Rçial de Madrit, a 
TAmbrosiana de Milà, a la de Munich abundosíssima, ahon-se-vulla romanga inèdit 
un original lullià; y en treurem trellat directe, y ab tota cura l’estamparem; y mentre’n 
resti un qu’es un per posar en lletra de motllo, no donarem per ben acabada aquesta 
tasca de divulgació qu’havem gosat acometre. 

Hem procurat pendre mides justes; sospesar bé la somada y el feix que’ns hem 
carregat; y sentiríem tal volta’l cal-fret y la feredat poruga de romandre esbrahonats y 
retuts a mitjàn camí, si no’ns encoratjava ei veure com aquí floreixen, granen y arriben 
al enfront tots els patriòtichs y generosos esforços, que Catalunya renascuda encobeheix 
com a mare amorosa y reb y acull de bon grat: certa y segura de que aquests treballs 
reconstructius de la seua Llengua y Literatura, no son sinó batechs y rebull de la sanch 
nova que l’ha de rejovenir y retornar a plenitut de vida. 

Dins el plà y projecte que’ns hem traçat y feym comptes de seguir; amb els originals 
ja aparellats a pèu d’obra y aquells que sabem ahont jauen y com los podrem haver, 
ara meteix ja tenim matèria abastament y sobrada, per una trentena de volums, d’igual 
format gran 8 U que’ls d’En Rosselló y cascún al entorn de 500 pàgines. 

Això s’entén sens incloure dins la nostra edició cap llibre si no es d’aquells con¬ 
servats en llur text original, o en defecte d’ell, en qualque versió arromançada. Perque 
si haguéssem presa quimera d’estampar la totalitat del opus lullià (del que per autèntich 
se pot tenir, deixant anar tota la part manifestament apòcrifa) y admetéssem l’eixam de 
llibres arribats fins a nosaltres solament en llatí corrupte, surench y mal de pahir, llavors 
ja no’n sortiríem ni amb altres tants de volums; y abans que agotàssem el material, 
seríem allà dellà d’una sixantena o setanta. 


Digitized by ^.ooQle 



503 


La plena prova d’això y la que millor podrà deixar satisfet el natural desitx de 
coneixer per endavant el nostre plà, la trobareu esmentant l 'Index o taula qu’acompanya 
aquesta comunicació. Massa breus son els moments, per donarvos-en lectura. 

Dins aquell sumari o taula hi van compresos tots els textes originals de Ramóy 
Lull arribats fins al present a coneixença o noticia nostra. D’altres en cita y anomena 
l’autor meteix, que’s consideren com irremisiblement perduts, o que amagats y disper¬ 
sos qui sab per on, han escapat fins ara a tota investigació, y adhuc desiderantur . 
Si, per ventura, d’algún d’aquests en tinguésseu o n’adquirísseu noticia, vosaltres erudits 
y bibliòfils que’ns dispensau la vostra atenció, dès d’aquest lloch enlairat, y aprofitant 
l’ocasió solemne, vos pregam y us conjuram, per amor de Ramón Lull y de la nostra 
Literatura, que’ns fasseu la mercè de volerla’ns comunicar, ab la seguretat de que 
us havia d’èsser, ara y sempre, molt, però molt agrahida. 

El terme de dèu anys de durada que a l’edició ara per ara assignam, no cal que’l 
considereu com a irreductible. Aquests dèu anys no signifiquen altra cosa, sinó que 
dins els medis materials ab que avui comptam, —ab la mòdica subvenció obtinguda 
de la Diputació Provincial Balear y la subscripció oficial del Ministeri d’Instrucció 
Pública,— la tasca d’estampar tres volums cad’any representa el màximum del esforç 
que bonament creym possible. 

Més <jqui’ns ha dit que aquesta desinteressada y patriòtica empresa nostra no arribi 
a obtenir majors encoratjaments y no’s veja afavorida de tal manera que’l nombre dels 
volums anyals pogués auinentarse y el de les anyades reduir, fins al estrem de que la 
publicació dels trenta volums fos possible dins un quinquenií Per nosaltres no’s perdrà; 
voluntat ardida y coratje ferm ja’n tenim; y si l’edició lograva tant favorable rebuda 
com mereixen els textes que trèu a llum, redoblaríem l’afany y els desvetllaments que’ns 
ha de costar el menaria a bona fí; y allavors, la renaixent Literatura nostra se veuria 
acrescuda, dins més breu temps, d’un floret d’obres capdals, dignes d’ampla divulgació, 
de reposat y seriós estudi. 

Y quant y tot hajam mester els dèu anys pera enllestir l’edició, en tant bon punt y 
tant de bon’hora l’havem represa, que’l seu venturós acabament podria enllaçarse, per 
coincidència ben singular, amb una data històrica memorable. Les dèu anyades, a 
comptar de la corrent, finiràn l’any 1915; y l’any 1315 va ésser, segons el testimoni 
històrich y la llegenda tradicional, aquell en que una vida tant gloriosa com dilatada 
se va estingir, en que Ramón Lull trespassà d’aquest món al altre. qui gosarà dubtar 
que Mallorca y Catalunya y totes les terres ahont encara s’escriu y ’s parla la llengua de 
Ramón Lull, no vullen commemorar solemnialment aquella data? Trenta anys enrera, a 
Miramar de Valldemossa s’hi celebrava el sisè centenari de la fundació del famós roonas- 
tir-escola. D’ara a dèu anys, el 1915, serà arribada l’ocasió de conmemorar el sisè cen¬ 
tenari de la mort del gran escriptor, del fervent apòstol y benaventurat màrtir, qui sabé 
donar sanch y vida per un generós ideal, consagrant-li abnegadament còs y ànima. 

Per ventura, d’aquí a llavors, dins la terra nadiva de Ramón Lull, s’haurà remogut 
del oblit ahon jau, el propòsit d'erigir al insigne compatrici el monument degut a la 
seua glòria. Mentres tant, els seus més corals devots s’afanyaràn a erigirli l’altre, el 
més enlayrat de tots: el monument d’art y ciència, redimint de desconeixença y perill de 
pèrdua les seues obres originals. Y d'aquest alt monument, mal ha d’anar que no’n 
posem la derrera pedra, en cumplirse la sisena centúria que l’immortal autor passà a 
millor vida. 


Digitized by ^.ooQle 





— 504 — 

jDeu sab qui ho veurà, ni qui hi serà a temps, a gaudir l’esplai de donar la feixuga 
tasca per acabada! Pot-ser la mort trencarà el camí a qualcun de nosaltres, com al 
malhaurat Rosselló. No hi fa res! Ell partí isolat, solitari; nosaltres feym estol. Si’n cau 
un a mitjàn romiatge, un altre omplirà’l seu buit. La colla de lullistes no s’esvahirà. 
Tot nos fa esperar y creure, de teulades en avall, que Mallorca al cap de sis sigles 
deixarà pagat el deute en que’s troba, amb el més gran y més gloriós dels seus fills; 
amb el qui obrí nous viaranys a la ciència de son temps; amb el fecondíssim mestre, 
patriarca y capdevanter de tots quants embelliren, acresqueren y dilataren la nostra 
llengua. 

Y es hora ja, y passa d’hora, de que a Mallorca y a Catalunya y dins el món literari, 
Ramon Lull deixi d’ésser, originalment, un introbable, un desconegut, un inèdit. 

j Tant de bò que s’espandesca y trobi afanyosos imitadors l’exemple de la colla 
mallorquina! y cadascun dels vells autors catalans trobi un erudit, un filòlech, una 
col·lectivitat, qui per amor a la nostra gloriosa Literatura, s’imposi com a sagrat dever 
y tribut de patriotisme, la tasca d’alliberar d’oblit y desconeixença qualcuna de les 
preuades obres que’ns llegàren els grans mestres aquells inmortals predecessors, honra 
y glòria de la raça !. 


OBRES DE RAMON LULL 

TAULA CRONOLÒGICA DE L’EDICIÓ ORIGINAL 
(jo volums e 7 i io anys, a rahó de j cad'any) 


Advertència. 

Al formar aquest programa o taula, que oferim provisoriament y sens perjuy de 
modificarlo a major conveniència y bona via de l’edició, hem procurades y ateses tres 
coses principalment: 

1. a Seguir tant com fos possible, en la publicació dels llibres lullians, un cert orde 
cronològich; si bé donant preferencia als textes encara inèdits sobre ’ls novament 
publicats. 

2 . a Il·lustrar y enredonir l’edició, facilitant als lectors menys erudits la deguda 
coneixença del autor y de lo que va fer y escriure, ab sengles volums de Biografia y 
Bibliografia lul·lianes; juntament amb un altre, a la derrería de tot, d'Estudis crítichs y 
històrichs, ahon vendràn aplegats els qui bonament no hajen cabut dins els pròlechs y 
il·lustracions dels toms precedents, y ab un Essaig filològich y l’inventari lexicogràfich 


Digitized by CiOOQLe 



505 


dels textes lullians originals, que no s’es fet encar’ara ni serà fàcil de fer, mentren 
romanga qualcún d’inèdit; y 

3. a Incloure així meteix de bell nou y més endavant, dins la nostra continuació, 
els textes qu’En Rosselló començà a estampar, anys arrera; tant per que’s troben ja* a 
punt d’agotarse els exemplars sobrers qu’en varen romandre, com y també per que 
qualcuns d’aquells textes, impresos ja a la provecta edat del fervent lullista y quant la 
seua flaca salut no li permetia dedicarlos escrupulós mirament, reclamen una revisió 
feta ab tot esment y cura, sobre’ls millors manuscrits qu’ell pogué conèixer y emprar, 
confrontats ab qualcuns altres qu’avui sabem o possehim y qu’ell no tingué avinentesa 
o lleguda d’aprofitar ni arribar a veure. En consemblant cas se troba el volum que 
publicà (1859) de les Obres Rimades. 

Veus aquí ara la susdita Taula cronològica y distributiva: 


33 


Digitized by ^.ooQle 



OBRES DE RAMON LULL 

TAULA CRONOLÒGICA DE L’EDICIÓ ORIGINAL 


(jo volums en 10 anys , a rahó de tres cad'any) 


I Doctrina Pueril.—LibredeCavalleria 
(text original y versió francesa). — L. de 
Clerecia.—Ari de Confessió. 

Libre de Contemplació: tom. I {cap. i al 
yç). Taula completa dels 366 capítols; I( D 
mostres de traduccions. 

L. de Contemplació: tom II (cap. 60 al 102 ). 
Glosari dels mots difícultosos o més ar- 
caichs de tota l’obra. 


L. del Gentil e los tres Savis (1 reimpres - 
sió, ab mostres d’antigues versions inèdi¬ 
tes).—L. DE ÇO QUE DEU HOM CREURE DE 

Deu.—L. dels Articles.—Phantasti- 
cus. 

Començaments de Medecina. Sumari d al¬ 
tres tractats medicats.—Essaig sobre’ls 11 ; 
bres d’Alquimia.—L. de Natura. 

Art Amativa de Bé.—Flors d’Amors.— 
L. de Antecrist. 


1907. 


L. de Contemplació: tom III (cap. 103 al 
168). 

Obres Rimades: nova edició, espurgada y 
aumentada. 

Biografia Lulliana: {Vida coetania,llegendes, 
crítica). 


1908 . 


L. de Contemplació: tom IY r {cap. ióç al 
226). 

L. de Contemplació: tom V {cap. 227 al 
268). Altres obres y fragments, de Contem¬ 
placions y Oracions. 

Bibliografia Lulliana: (manuscrits y edicions 
d'estampa; obres autèntiques y apòcrifes, 
originals y traduídes; comentaristes; de¬ 
tractors. Lullisme antich y modern). 


Í L. de Contemplació: tc m VI {cap. 2òç al 
3 * 4 )- 

BlanQUERNa (ab 1 ’Amic/i e Amat y iltres 
opuscles). 

Libre de Demostracions: tom I. 


1910 


L. de Contemplació: tom VII y últim {cap. 
3iS al 366). 

L. de Demostracions: tom. II y últim. 

L. de Sancta María. —L. de Benedicta Tu. 


! Art d’atkobar Veritat.—Taula Gene- 
ral.—Art Breu.—Lògica nova. 
Ffci.ix, DE Maravelles del Món {reimpres¬ 
sió, ab mostres d’antigues versions inèdites). 

L. d’Anima racional.— L. del Home.— 
Arbre de Filosofía desijada. — L. 
d’Entenció (reimpressió)-. 

Art de fer esolre Qüestions: tom I. 

Id. id. id. : tom II y últim. 

L. de Nova Geometria.— Tractat d’Astro 
nomía.—L. de Quadratura de Cerci.e. 



1 


1914 • 


Arbre de Sciencia: tom I. 

Id. id. : tom II y últim. 

Libres de Proverbis (3 col·leccions). 


1 Arbre de Filosofía d’amor {reimpressió). 
—L. de Verturs e Peccats (Art de pre¬ 
dicar).—Els tres Libres de Deu {reim¬ 
pressió). —L. de Consolació d’Ermità. 
Estudis crítichs y històrichs complementaris. 
Gramàtica y Vocabulari de les Obres lullianes 
originals. 


jDeu vulla que poguem veure acabada, si convé, y duita a bon terme aquesta edició, 
a major coneixença y glòria del immortal autor, y a més ampla anomenada y espandi- 
ment de la nostra antiga Literatura! 


Digitized by c.ooQle 



507 


De D. Joan Alcover, de Palma de Mallorca, C. de la Real Acadèmia espahola. 


La llengua catalana es entre nosaltres Túnica espressió possible 

del escríptor-artísta 

Me recomàn a la vostra benvolensa. Si la significació d’aquest congrés fos esclusi- 
vament científica, jo me trobaria un intrús entre vosaltres. Però quelcom l’escalfa que 
permet al entusiasme dels llechs alternar ab la saviesa dels doctors. 

Aculliume no com una opinió sinó com un cas , no com una autoritat sinó com un 
etzemple. En ma modesta vida literaria hi hà una fonda crisis ahont la forsa de la ma¬ 
terna llengua va manitestarse. Jo us entrech, a falta d’estudis, aquest vivent testimoni. 
» 

«Parla de Reys, de sants, de trovadors y sabis 
parla d’un poble brau, noble y fael»... 

Jamai he oblidat aquests versos de la Veu de les ruines qui deixaren en ma primera 
jovenesa un solch inesborrable, un eco solemnial de l’epopeya de la llengua confosa ab 
l’epopeya de la rassa. Aquesta y altres notes vibrants de la lira patria, m’ensenyaren 
que si l’antiga nacionalitat s’esborràs de la memòria d’el mon sense quedarne més rastre 
que l’idioma, n’hi hauria prou ab aquest element per reconstituiria. Jo l’estim y la venér 
eixa llengua p’els títols que l’il·lustren, p’els recorts que l'ennobleixen, per l’ànima que 
hi vibra; però sobre tot la vull y la preferesch per esser la nostra. Aquest es el títol 
suprem que la fa no la millor sino l’única per nosaltres. 

El català es, entre nosaltres, l’única espressió posible del escriptor-artista. 

jPerò, com! dirà cualcú ^Hi hà encara qui ho discuteixi? Sembla que si... De tant en 
tant surt a rotllo cualque crítich d’els que s’havíen passat llarg temps ab l'esquena gira¬ 
da a la nostra literatura, y al cap darrer s’en dona compte, y després de tributar sos 
homenatjes a les obres capdals del renaixement, torna arrera y dedica un post scriptum 
a Uamentarse de que autors tan il·lustres no escriguen en castellà, per allò dels milions 
y milions de criatures que podrien enténdrels, oblidant qu’aquests autors, ara admirats 
dins y fora de la nostra terra, si haguessin obeit a l’ambició suicida de castellanisarse, 
serian llegibles, això si, per milions y milions de criatures, pero no serien llegits per 
ningú, perque no haurien lograt vessarse tal com són dins un motllo que no dominen. 

Tenen poca importància, es veritat, aquestes opinions oficioses, filles de l’inconcien- 
cia literaria, ab diploma o sense. Lo important es que hi hà pobles de llengua catalana, 
y el meu n’es un, que encara no han obert els ulls a l’evidencia. Es un fet l’autonomia 
literaria de Catalunya; mes a Mallorca el procés de la restauració se troba encara en sos 
comensaments; un nucleu d’entusiastes, voltat d’indiferencia, hi proclama el dogma de 
la llengua com a signe y condició necessària de vitalitat artística, y si aquí aquest punt 
es inqüestionable, allà no ha vensut les derreres resistencies de l’incredulitat y pot esser 
útil que hi arribi l’eco de la vostra sanció per encoratjar els apòstols de la bona doctrina. 

*Som al poble de Ramon Lull (deya jo a mos paisans fa prop d’un quart de segle), 


Digitized by LnOOQle 



5°8 


y, cosa estranya, en el poble de Ramón Lull hi hà qui reb ab gran sorpresa la nova de 
que el Doctor illuminat escrivia en llengua catalana. Ni logram castellanisarnos ni 
acullim ab simpatia calorosa les manifestacions del catalanisme literari. Els mateixos 
escriptors adictes a la renaixensa son bilingües, y apenes s’estén llur influencia fora dels 
petits cenacles ahont divideixen llurs amors entre les dues deeses. L’esperit provincià, 
enganyantse tal volta a si mateix ab l’aparensa d’un regionalisme atenuat, oposa jo no sé 
quins escrúpols o cavilacions a regonèixer l’entroncament del nostre llenguatje insular 
ab la materna soca y la natural invasió de la sava catalanesca. Hem de pintar el nostre 
petit món no ab la paleta ahont ell mateix ha anat abocant ses pròpies tintes, sino ab 
la paleta manllevada que d’un altre món les ha rebudes. Entenemho d'una vegada: lo 
que no ha lograt l’hegemonia de Castella en segles d’esplendor, ajudada per la nostra 
íntima sumissió, no cal esperarho d’els segles a venir... No es necessari esser fïlosof, 
basta un poch de bon sentit y d’instint literari per compendre que l’escriptor no ha 
d’usar altre forma d’espressió que ’l llenguatje que sent y viu y respira y porta disolt 
dins el seu organisme^ Ha d’esser ell qui reduesca l’idioma a son servei, no l’idioma 
qui s’enduga de remolch l’esperit de l’escriptor cap a regions estranyes o convencionals. 
Mes nosaltres no ho entenem aíxí... Sortim a n’el carrer; travessam el camp y la ciutat, 
guaitam a l’interior de les vivendes; escoltam... No hi sona més que una llengua, la 
materna, fins els nübols del cel y les soques de les oliveres y la campana de l’hermita 
y la llunyaria del paisatje sembla que la parlen; y per interpretar l’íntima melodia, 
l’ànima del paisatje, que tot ell mallorquineja, hem de manllevar la veu a les úniques 
figures que no s’avenen a la general tonalitat: la parella de carabiners. 

»Donchs jo diçh que menysprear el verb propi, es un rebaixament individual y co- 
lectiu; es renunciar al més essencial d’els atributs que caracterisen la plenitut de la vida 
cívica, es esterilisar el regne de la poesia, aixugant les venes més fecondes de l’inspira¬ 
ció y privantla de sos millors dominis. ^Quins assumptos li resten al poeta, en l’ample 
sentit de la paraula, es dir, al escriptor artista, en vers o prosa, si Fús d’un llenguatge 
distint del que sona al entorn d’ell a totes hores, el priva de reproduir els diàlechs, les 
costums, la vida que ’l rodeja, en el llibre o en el teatre? Figureuvos lo que serien don 
Ramón de la Cruz, D. Manuel Bretón de los Herreros, D. Juan Valera obligats a es¬ 
criure en català. No es solament qüestió d’incapacitat relativa del artista, es qüestió 
d’impossibilitat absoluta de fer entrar una vida, sense mutilaria o apagaria, dins una 
espressió que no es la seua. Al poeta que abandona el llenguatje propi no li queda ni 
el recurs d’entregarse als temes ultra-regionals d’un lirisme cosmopolita, perque l’ànima 
es com un vas ahont els sentiments prenen els colors d’els horizonts que s’hi reflecteixen. 
Recordau VEsperansa, l’inoblidable poesia d’En Mariàn Aguiló. No tench present ni 
una cita, ni un concepte, ni un nom propi que demostri l’intenció de localisarla; mes 
tota ella vessunya la llecor de la terra ahont fou concebuda. No pot esser més universal 
ni més intensament catalana»... 

Això es lo que jo predicava a mos paisans ta més d’un quart de segle; y després, 
una vegada y altra (la darrera fa tres anys) tornava al mateix tema. 

»L’ànima del poeta y l’ànima del pais ahont reb contínuament les seues impresions 
no poden divorciarse. 

La realitat interna del poeta y la realitat que ’l volta y nodreix la sustancia de 
la seua vida no poden tenir espressió distinta... La llengua no es un instrument que 
se deixa y se pren a voluntat, com qui pren la flauta o el cornetí per tocar una melo- 


Digitized by ^.ooQle 



509 


dia; es un orgue vivent de l’individualitat humana, y es impossible arrencarse’l sense 
que ’l ser moral més o manco se debiliti y se desagni». 

Y com res he de afegir ni rectificar d’aquest punt que’m fou recomenat pera trac- 
tarlo, y que segurament entre vosaltres no té contradictors, deix la paraula a qui heus 
puga entretenir ab aspectes més dificultosos del alt asumpte que’ns aplega. No he 
vengut a ensenyar, he vengut a fer acte de presencia en la festa de la llengua, o lo que 
per mi es igual, en la festa de la renaixensa catalana. Ho dich per conte meu, y si n’hi 
hagués que no suscriguessin aquesta afirmació, jo respectaria els seus escrúpols, mes no 
podrien donarse per sorpresos de que jo la llensi. No semblaria be que ’l Congrés de la 
llengua catalana, tencantse hermèticament a tot lo que no sia la llum freda del racioci¬ 
ni, s’isolàs de la vida marevellosa que al escalf de la llengua va renéixer. 


i 

't 


Digitized by ^.ooole 


5io 


PROPOSICIO del Dr. Eberart Vogel, de ïEscola Politècnica , de Aachen. 

Considerant que: 

1. Totes les llengües modernes s'han acabat de íormar y enriquir apropriantse les 
obres mestres de les literatures del estranger mitjansant traduccions senceres y con- 
genials, 

2. Que la llengua de Castella es massa acupulosa per reproduir sens malmètreles, 
les poesies escrites en les llengües més sòbries del Nort, 

3. Que, al contrari, la llengua catalana, degut al seu geni estalviador, es més 
capassa que cap altra, o bé Túnica de les que’s parlen en el Mitjdía, d’apropriarse les 
obres dels Shakespeare, Goethe y Ibsen, molt més accessibles al geni reflexiu català 
qu’al retòrich de Castella, 

4. Que cal de totes menes obrirse el món de les idees sens pagar portatge: 

El Congrés desitja que ’ls jovens literats coneixedors d’alguna de les demés llen¬ 
gües d’Europa, se dediquen a traduir al català les obres mestres escrites en ella, y 
que les cases editorials favoresquen la publicació d’eixa mena de treballs literaris y de 
diccionaris catalans de les llengües estrangeres més importants. 




Digitized by ^.ooQle 



5 11 


De D. Francesch Carreras y Candi , de Barcelona. 


No vinch a dir res de nou al aplegar en la presènt comunicació, uns quants fets 
prou coneguts. Voldria que s’estudiassen ab algun deteniment donantloshi més impor¬ 
tància de lo que fins ara se’ls hi concedeix, per treuren noves deduccions. 

Se diu per tot, que, la llengua que parlem en lo Principat de Catalunya, devalla de 
la llatina, essent conseqüència d’una forta colonisació romana en nostre territori. 

En quant al mateix idioma, segons l’usen a València y a Mallorca, es opinió prou 
generalisada que arrenca de la mateixa causa. Alguns no ho creuhen aixís: sinó que 
pretenen haverse perdut tota parla romana al temps de la dominació sarrahina en dites 
regions hispanes, y que hi fou reintegrada per lo rey Jaume d’Aragó al conqueriries. 
Però aquests tals no’ns diuhen si avants del segle vm, en dites regions se parlava lo llatí 
de Catalunya, o lo d’Aragó, Castella o Múrcia, que, segons tota apariencia, ja no era 
llavors lo mateix. 

En ma pobre opinió, lo poble valencià y mallorquí parlà en romans dels segles IX 
al xiil, d’igual manera que lleydatans y tortosins hi parlaren, del IX al XII, en que uns 
y altres estigueren dominats per sarrahins. 

La tasca de senyalar ab alguna precisió, la estensió d’una mateixa parla a travers 
dels temps y los límits dels territoris que la practicaren, no s’improvisa. Te més interès 
del que sembla a la primera mirada, assenyalar un origen a la llengua castellana en 
los límits meridionals de València. O en altres termes, perquè, com y en quin lloch, hi 
fineix allí la llengua catalana, ab ses variants meridionals. Aquestes investigacions, que 
encara estàn per fer, seràn a son temps d’una gran utilitat. 

Per esbrinar l’orígen y estensió geogràfica del català, precisarà conèixer quan co- 
mensà la colonisació o assimilació que’ls produhí y quin fautor precedent li donà son 
color local, tant diferent d’altres llengües neo-llatines, com la castellana, la portuguesa 
y la francesa. 

Los pobles y les nacions de vella historia, no la tenen tots del mateix temps: los 
uns se trobaven en incipient civilisació, quan los altres ja sobressurtíen, segles feya, 
per son adelantament. L’Orient, en lo vell món, prengué gran aventatja al Occident. 
Un fet semblant succeeix en localitats d’un mateix pays o nació. En nostres costes 
empuritanes, una civilisació avençada s'hi estableix y tracta d’espansionarse, en lo se¬ 
gle vi avants de J. C., mentres que, en les planuries de Ausonia y altres llochs del entorn, 
hi tardà més de tres segles a aclimatarshi y apareixerhi, la similar autòchtona. Com a 
fet comprovat, retreurem, les encunyacions monetàries de Rhode y Emporion, inse- 
guint lo patró y les modificacions que establia Grècia en son numerari. A despit de 
aquest exemple, tardà dos segles Cose a fer lo mateix, iniciant la progressiva via, que 
bastants anys més tart segueixen altres ciutats ibèriques, ab la adoptació d'un nuntmus 
de diferent forma, patró y lley, que lo dels grechs y quines inscripcions res tenien que 
veure ab los caràcters escripturaris y ab lo llenguatge dels seus immediats vehins. 

Tal divergència de civilisació havia de ferse sentir en l’idioma d’uns y altres. 

No cal atribuir semblants fets històrichs, a la poca consistència de dites factories 
orientals. Puix al contrari, si aquests no prengueren aquí més peu, pogué deures a la 


Digitized by VnOOQle 



512 


oposició dels indígenes, refractaris a llurs costums y usances. Los pobles marcadament 
inferiors, no arriben a tenir tanta força de resistència, si no es per la unió de tots. Sols 
esteses confederacions triomfen de la constància d’una acció civilisadora y superior. 

L’antagonisme entre los ibers y los colonisadors grechs, s’entreveu en los horitzons 
de nostra proto-historia. Reduida, la acció d’aquests, a senzilles factories comercials de 
la costa, cap influencia tingueren en la formació de nostra llengua, puix que no adme¬ 
térem d’ells, ni son perfeccionat procediment de comerciar mitjançant moneda, ni son 
característich alfabet. 

Per tant, la civilisació difundida avants de la dominació romana, era antagònica de 
Grècia y fins si’s vol de Roma. La unió de grechs y romans, arràn de les guerres pú¬ 
niques, mitjançant la qual s’efectuà la conquesta ibèrica, també ho demostra. 

La existència d’un vast imperi occidental Mediterrani, la entreveuen historiadors 
de diferents pobles. Les continuades investigacions cèltiques pretenen per lo poble cel¬ 
ta la formació d’aquell, estingit poch avans del preponderiu de Roma. Totes les proves 
no resultan prou concloents. Però no vull endinzarme en la crítjca d’aquesta teoria, 
ni de la dels ibers, ni de la dels lígurs, ni d’altres que porten les modernes histories, 
atès lo restret caràcter de ma comunicació. 

En la que fou regió galo-celta 4 les divergencies que presenten les llengües d*Oc y 
d’Oeil, son altre curiositat històrich-filològica consemblant a la del català y castellà en 
la península ibèrica. 

Devem considerar a la llengua d’Oc com lo llas d’unió de territoris allunyats, hont 
s’usen parles consemblants. De moment resulta estraordinari, s’acosti més a la fonètica 
catalana, lo venecià de les platges adriàtiques que lo llenguatge'de murcians y arago¬ 
nesos. A excepció del característich kja dels toscans, tant igual a la castellana jota , los 
demés idiomes d’Italia tenen fonètica catalana. Volen mostrarnos tal vegada, que la 
llavor llatina ha germinat aquí y allí, terrers aparellats d’una manera pariona. 

De més à més, no deixa tampoch de cridar la atenció del observador, la analogia 
dels antichs signes escripturaris. Los caràcters ibèrichs, tant diferents dels llatins y 
dels grechs, com fills del alfabet fenici, repercuteixen en lo Nort d’Italia, en monedes 
e inscripcions similars a les nostres. 

No pretench treure gran partit d’això, puix com a fet disgregat, pot prestarse a en- 
contrades deduccions. Lo mateix alfabet ibèrich ^no l’usaren també, pobles de fonètica 
castellana? ,mo apar escrit en nostra Península, unes vegades d’esquerra a dreta y altres 
de dreta a esquerra, responent a traduccions de llenguatge prou diferents? 

L’intent d’aclarir misteris d’èpoques reculades, ab la difusa llum de la hipòtesi, 
ofereix lo perill de derrocarse tot l’edifici construit, per una bufada de vent contrari. 
Però cal també convenir, que, a empentes y rodolons, la proto-historia arribà a aclarir 
conceptes, que, avants se creya impossible d’esbrinar. Per ço crech indispensable se 
vinga a estudiar en lo llenguatge*, establint alguna cosa més de lo que fins ara sabem. 

Avuy la proto-historia de la llengua catalana no existeix: nos concretem a dir que 
es filla del llatí y que també ho son lo castellà, lo portuguès y lo francès. 

Hi hà qui creu, que, avants dels íomans, aquí parlàrem euskar, demostrantho ab 
determinades manifestacions de dit idioma, que’s troben en alguns noms geogràfichs. 
Però l’influencia euskara sols s’evidencia en les valls dels Pirineus, y desapareix al allun- 
yarnos de nostres grans montanyes; ningú s'atrevirà a assenyalaria en la Catalunya 
Nova, ni a Mallorca, ni molt menys a València. Que l’euskar no s’usava en lo territori 


Digitized by 


Google 



5U 


aragonès, quan se formà aquesta nacionalitat, ho diu lo veure a aragonesos y navarre¬ 
sos parlant castellà, desde los més reculats temps de la Edat Mitjana. 

No puch convenir en que, la llavor de la llengua romana a Catalunya, caygués en 
camp hont hi germinàs la llengua euskara: nostra fonètica, no’ns ho permet creure. 

La romanisació de la terra catalana, no comensa en lo mateix segle del domini de 
Roma, puix lo conqueridor respectà de moment nostra civilisació, costums, llenguatge y 
escriptura. La uniformitat romana s’introdueix en lo segle I de J. C., puix encara en 
lo temps dels primers emperadors, s’encunyen monedes ab escriptura autòchtona y fins 
llavors no comença la ensenyança del llatí en les escoles. 

No dech passar desapercebuda la importància que aquest fet indestructible ha de 
tenir per l’estudi de la proto-historia de la llengua catalana. La romanisació de la pe¬ 
nínsula ibèrica, se fa tota d’un plegat: no començà primer a Tarraco y Dertusa, que a 
Cèsar Augusta, Hispalis, Cartagonova, o Malaca. Y en contra, son desenrotllo y conse¬ 
qüències son avuy prou diferents. Es dir que unes mateixes causes no han produit 
idèntichs efectes, mercès a influencies precedents o posteriors, que tant convé analisar. 

Tampoch finí més prompte, la dominació romana, en nostre territori, que en altres 
terres vehines, de parla castellana. 

Llegeixo en l’autor Buchez, que, la diversitat de llenguatges, lo mateix que la de 
raçes, l’han produida les nacions, les quals, d’altra part, no son nascudes d’una iden¬ 
titat de raça o clima, ni de la similitut d’idioma. Donchs la subsistència d’un llenguatge 
ab ses gradacions, pot mostrar, a travers de la fosquedat del temps, la existència dels 
fautors que han modificat, violentat y destruit, més o menys parcialment, una primera 
unitat nacional. 

Efecte d’aquesta violència exercida per la llengua llatina, damunt d’altres evolucions 
de llenguatge o de raça anteriors, seràn, les assenyalades divergencies que tots no¬ 
tem, en les llengües neo-llatines d’Espanya. 

No's vulga buscar, per lo castellà, agents posteriors a la dominació de Roma, trac¬ 
tant d’atribuir sa característica fonètica, als conqueridors sarrahins. Si aixís fos ^podria 
compendres, la llengua castellana, en regions pyrenenques tant poch dominades per 
aquests? ^no s’haurien allunyat molt, l’idioma usat a Aragó y Navarra, del que simulta- 
neament apareixia y se desenrotllava en les Astúries? 

Los sarrahins no destruhiren la religió, ni lo llenguatge, ni les costums dels pobles his¬ 
pans, ab los quals no s’assimilaren, com tampoch destruhiren res dels pobles jueus a ells 
subjectes. Cap prova tenim d’això en los reyalmes de Çaragoça, Lleyda y Tortosa, ni en 
los de València, Denia y Mallorca. Res vol dir, que entre los noms geogràfichs n’hi apa¬ 
reguin alguns d origen alaràbich, com tampoch que lo llenguatge li degui determinades 
paraules, que no alteraren la antigua estructura romana ; sinó que s’hi amotllaren. 

Lo mateix havia succehit ab lo poble wisigoth, al mantenirse separat del ja indíge¬ 
na hispà-romà. 

Aixís tomem a recular a la època ante-romana, hont ha de buscarse la causa d’aques¬ 
tes diferencies remarcables. Allí, en una estesa dominació, que, si atravessà los Pyri- 
neus no degué arribar tant enllà en les terres d’Hispania, com hi devallà en les d’Italia, 
es hont trobarem la influencia productora del nostre llenguatge, al efectuarse lo contac¬ 
te ab Roma. Allí hi devem cercar la típica unitat fonètica d’aquesta gran part de llen¬ 
gües* neo-llatines, que tant ha entusiasmat a alguns de nostres compatriotes, quan la 
han apreciada en allunyades regions alpines. 


Digitized by 


Google 



5 1 4 


La llengua de Roma actua entre nosaltres, dintre d’un ambient prou diferent d’altres 
pobles. Tenen rahó los qui diuen que los castellans son baschs que parlen llatí. La 
formació de la llengua castellana, transparenta oposta causa proto-històrica que la de 
la llengua catalana, a travers del vel llatí que tracta d’amagamos una y altra. 

No serà inoportú girar los ulls a regions del imperi romà, hont poch rastre ha que¬ 
dat de son llenguatge. Ni Grècia perdé ses tradicions literàries, ni los dominadors bàr¬ 
bars del Orient, s’assimilaren als romans, com sueus y wisigoths ho tractaren de fer 
en nostra Península. Sols aquelles llegions que tant temps visqueren estancades en la 
Tracia, han format en la moderna Romania, un poble de gent llatina envoltat d’altres 
esjavons, quina llengua resulta d’estructura prou diferent y si’s vol més clàssica, que la 
dels pobles d’Iberia y Italia. Exemple similar al d’aquest poble oriental, presenta la 
historia de la llengua catalana en la illa de Cerdenya. Quan Pere «Lo Cerimoniós*, pèr 
acabar ab les sublevacions alguereses, ne tragué tota la gent y n’hi portà de Catalunya, 
aquesta violència motivà també una població de catalans, que han seguit usant nostra 
parla, a despit de voltarlos pobles de llenguatge sart. L’acte dels Reys Catòlichs es- 
pulsant als jueus d’Espanya, y emigrant casi totalment a Turquia, va produir allí un 
conreu de la llengua castellana molt viu a Salònica y altres ciutats orientals. 

Mes en lo nostre cas, lluny de tractarse d’aquestes transicions brusques de llenguat¬ 
ge filles de la violència, se’ns mostra una gradació, que gira en urna mateixa òrbita, hont, 
a vegades, los més llunyans presenten majors analogies. Això ’s veu ab les fonètiques 
napolitana y lladina, més similars a la catalana, que a la toscana. 

No es hipòtesis absurda, la de voler cercar, en la similitut de llenguatge, avalorada 
per la igualtat de caràcters escripturaris, la existència d’aquestes vastes nacions ante- 
romanes, quals estensió y límits son objecte de continuades controvèrsies histò¬ 
riques. 

Conceptuant la present comunicació, no com un trevall científich, sinó com emissió 
d’un criteri, fill d’observacions propries, he refugit robustirla ab lo que’s diga per altres 
autors. 

De la llengua francesa s’ha afirmat esser dialecte de la dels romans, restanthi dels 
gals, bona part de noms geogràfichs y una petita porció de noms comuns. Mes ab això 
no s’ha dit tot, ni aconsellaria aplicar tant senzill procediment al català, prescindint 
d’altres analogies y precedents. 

Acabaré establint tres conclusions: 

1. a Que la llengua catalana no neix ab la dominació romana, per més que siga 
aquesta un importantíssim fautor de la seua formació y desenrotllo. 

2. a Que no s’ha de menyspreuar la filologia y especialment la fonètica, en los es¬ 
tudis e investigacions de proto-historia. Elles contribuiràn a establir la estensió dels 
reyalmes e imperis occidentals, avants de la època romana. 

3. a Que en l’estudi de la proto-historia de la llengua catalana, los fets y caràcters 
manifestats entre nosaltres, poden y deuen relacionarse ab los semblantment observats 
en alguns pobles de llengües neo-llatines. 

La complexitat de tema tant vast com lo que he apuntat, fa que interessi a molts, 
que, d'altra manera, tal vegada no’s fixarien en la llengua catalana. Ell podria tractar¬ 
se per estens, al ensemps que altres de no menys interès, per los homes de ciència 
dedicats al estudi dels idiomes romans, als quals no s’amaga la necessitat d’aplegarse 
en un sol y gran congrés. Allí cadascú hi aportaria son caudal propi, devallantne con- 


Digitized by ^.ooQle 



.515 


clusions de general importància. Sols falta que’s llensi lo primer crit, perquè tothom 
seguesca. 

Cap ocasió com la present pçr portar, nosaltres, la iniciativa, obtenint a Catalunya 
la honra de donar lo tò a les demés llengües germanes. 

^Perquè no iniciar la idea d’un congrés general? t *perquè no fonamentaria en la 
necessitat d’establir l’alfabet únich a totes les llengües neo-llatines, desapareixent les 
incomprensibles varietats, que, en la representació d'idèntichs sòns, estem mantenint, 
segons passa ab la acha, enya y ella, tant diferentment escrites à Italia, França, Caste¬ 
lla, Portugal y Catalunya? 

D’aquí que, mes derreres paraules siguen proposant vos la conveniència d’iniciar la 
celebració d’un congrés internacional de llengües neo-llatines, a París; en la primavera 
del 1908, del qual ne resultaria indubtablement bona utilitat a la nostra estimada llen¬ 
gua catalana, de quin conreu nos ocupam al present. 


Digitized by ^.ooQle 



516 


De Mn. Miquel Costa y Llobera f Mestre ert Gai Saber, de Pollensa (Mallorca). 

No hem de permetre que la llengua catalana sia esclava 
ni tributària de cap altra llengua 

Heus-aquí una màxima que la meteixa celebració del actual Congrés ja pressuposa, 
per quant celebrar el Congrés d’una llengua es declararia autòctona, independent 
desde ’l punt de vista filològich. Per això estaria de més tractar aquesta matèria, si de 
fet no se donava ’l cas, desgraciadament massa repetit, de mostrarse ’l català estlau o 
tributari d’altres idiomes, fins en treballs y publicacions catalanistes. Aquest cas into¬ 
lerable es el motiu de la present comunicació, que, per malaltia del que n’estava enca¬ 
rregat, hauré d’esplanar aquí en forma casi improvisada. La voluntat iniciadora del 
Congrés ha pogut imposarme aquest punt: ella podrà servirme d’escusa. * 

No son certament les llengües molt oposades y remotes les que més influeixen per 
deformar y embordir un idioma determinat; son les germanes y vehines les qui ab 
més eficàcia el desfiguren y corrompen. Com més son els punts de contacte més fàcil 
es la propagació de les formes d’una llengua dominant y culta dins l’organisme d’una 
altra decayguda y considerada inferior. Aquesta introducció de formes estranyes, 
repugnants al organisme del idioma qui la reb, n’es pròpiament un contatge, principi 
de corrupció en que finalment s’arribarà a disoldre, si no s’hi posa remei. 

La llengua catalana, desvalguda, entre mitx de dues germanes tant poderoses y 
difusives com la castellana y la francesa, n’ha rebut necessàriament funestíssim con¬ 
tatge per tres centúries d’apocada servitut. A la part del Rosselló el francès de tal 
manera l’ha dominada, sobre tot desde ’l sigle XVIII, que ja la té prou consumida, 
segons testimonis del país meteix. Per la banda d’Espanya el castellà ja l’ha mitx 
esveída dins València; y si se conserva encara dins Catalunya y les Balears, ja hi 
mostra arreu mutilacions variades y adherències que la deformen. Bé ho reconeixia 
aquell escriptor menorquí-parisench, En Guàrdia, aplicant a la nostra llengua aquell 
escut simbòlich que temps enrera havien inventat per Navarra: un òs que dos Cans 
roseguen, cadascun per l’estrem de la seua part, un desde ’l camp francès, l’altre de 
dins l’espanyol, portant escrit aquest lema: Utrimque roditur. Realment no ’s pot 
donar un símbol més espressiu de la dissort de nostra llengua. 

Contra aquesta dissort ha reaccionat la renaixença catalana. Però, malgrat son 
impuls intern, la nostra literatura renaixent dins la Catalunya espanyola hagué de 
començar per força plena de castellanismes. No s’en alliberava apenes tirantse dins un 
arcaisme tèrbol y enrevessat per afinarhi la forma castiça. Si s’esceptua l’eminent 
Aguiló, qui duya congènit el sentit de la nostra llengua, y el docte Milà qui trobava en 
tot la notà justa, els primers autors de la renaixença catalana escrivien generalment 
com qui tradueix del castellà sense miràrshi gayre. Això meteix ha seguit entre molts 
Si força de mots castellans s’admetien dins el nostre lèxich, encara més castellanis¬ 
mes s’aficaven a la sintaxis. Tant es aixís, que molts de llibres catalans poden rebre 
versió castellana sense mudarne casi gens l'estructura de la frase. — De les partícules 


Digitized by ^.ooQle 



517 


en, ne, hi , com el castellà no les té, s’en ha prescindit o s’en ha fet ús inútil y abusiu 
moltes vegades. Així, referintse a una casa, per exemple, s’ha dit: « En ella vivia 
un matrimoni» — en lloch de dir a la catalana: «Hi vivia un matrimoni». jAh! quantes 
anelles y quants anells fah.nosa a la nostra llengua, diu un observador que jo conech, 
aludint a la castellanada d’escriure en ella o en ell en Hoch de la partícula adverbial hi 
qu’es un recurs tant eficaç. Del en y ne apenes s’en recordaven certs, escriptors, si no 
era per arrodonir envers un final agut, sense que tal partícula servís de res pel sentit, 
com per exemple: «Un vell el front alçant ne», lo qual es certament un abús. — Moltís- 
sims entre ’ls escriptors catalans no han volgut prescindir del relatiu castellà cuyo, 
cuya; y no atrevintse a usarlo sense modificació, li han cercat equivalent impropi. Així 
han abusat de les formes quin y quina pròpies, no més, de l’interrogació o de l’admira- 
ció en nostre llenguatge. — De concordar el particip, com en francès y en italià, aquí 
casi ningú s’en recordava, si no es quan, per oblit de la gramàtica espanyola, sortia 
involuntàriament tal concordança com un ressabi de la llegítima forma popular... Et 
sic de coeteris... No acabaríem per ara l’inventari de castellanismes admesos per moneda 
corrent dins la nostra llengua literària. Estant així la cosa, no pot causar estranyesa si 
qualqú, ab una mica de parcialitat que hi afegís, arribava a concloure que la nostra 
llengua, particularment en la sintaxis, no era distinta ni independent de la castellana. 

Ara cal reconèixer que ’l nostre idioma s’es anat purificant, sobre tot des que ’l 
gran Verdaguer hi abocà tot un riu de sava montanyenca pel vocabulari. Entre’ls 
actuals escriptors de Catalunya, principalment entre ’ls joves, se propaga l’horror al 
castellanisme, y en defugen tant aviat com s’en adonen, si bé ’ls en passen molts des¬ 
apercebuts, especialment en matèria de sintaxis. La llàstima es que sovint, per no caure 
en castellanismes, no reparen en tirarse de cap dins el francès. Així per guardarse d’un 
escull topen a un altre, verificant allò de l’antiga sentencia: 

Incidit in Scyllam cupiens vitare Charybdim. 

Posemne qualque exemple per mostra. — Se .tracta d’una festa hípica: donchs alerta 
a no escriure carreres de cavalls, que seria una castellanada; però en cambi escriuen 
curses de cavalls, qu’es un galicisme. <No valdria més usar paraules de la nostra llen¬ 
gua, com corregudes o cós, corresponents a la cosa indicada? (Entre parèntesis: les 
corridas de toros les deixaria anomenar en foraster, a fi de mostrar que no son nostres). 
—Un poeta vol evitar la cacofonia de dues a a seguides: donchs, per no escriure ma 
anima , posarà mon ànima , trasmudant el possessiu femení, que la concordança exigia, 
en el masculí mon , conforme ’l francès imposa en igual cas. La llengua catalana no 
necessita tal cambi de possessiu: si vol evitar la cacofonia de les a a inmediates, té ’l 
recurs de poder dir la mev ànima o Fànima mia , usant l’article y el possessiu com 
l’italià acostuma. — Ocorre que un escriptor aquí vol espressar dues accions que se 
corresponen gradualment proporcionades. Donchs ara ja no escriurà, per exemple: A 
mida que 7 jove s'enriquia s estragava. Li fa escrúpol usar l’espressió a mida , presa del 
castellà à medida; y en cambi escriu a mesura , copiant exactament Y à mesure del fran¬ 
cès. Si coneixia com cal la llegítima forma catalana, no hauria aplicat res de mides ni 
de mesures; sinó que haguera escrit senzillament: Com més el jove s'enriquia , més s'es - 
tragava. Tal es la forma castiça d’espressar en la nostra llengua dues accions qui se 
corresponen gradualment proporcionades. — Bastin aquestes mostres de galicismes ara 
corrents a Catalunya, entre ’ls innombrables qu’en podria citar. 


Digitized by ^.ooQle 



<iQuina intrusió es més desastrosa dins la nostra llengua, la del castellà o la del 
francès? Molts, es segur, diràn desseguida qu’es més desastrosa la del castellà. Però 
si llegim atentament lo que s’escriu en català dins el Rosselló, prou y massa notarem 
les deformacions que ’l francès ha pogut produir a la nostra llengua. Si jo havia de 
resoldre aquest punt, faria una distinció. Pel vocabulari imposaria igual rigor contra les 
paraules castellanes y les franceses introduides en suplantació de les nostres, o que 
qualcú pretenga introduir. En quant a la sintaxis evitaria més l’influencia de la caste¬ 
llana, qu’es tant disolvent de la nostra, y donaria ascendent a la francesa, com exemple 
oportú per restaurar la nostra, ab la qual s’identifica sovint. En lo que no la seguiria, es 
en l’ordre massa rigorós de la frase. Per això aconsellaria a la nostra gent de lletres el 
coneixement de l'italià, que, tenint més llibertat en la construcció, posseeix una sintaxis 
tant germana de la que devem restaurar y també pot servirnos de guia. 

Si volem que ’1 català visca com idioma independent ab son propi caràcter filolò- 
gich, cal estudiarlo en ses dues manifestacions genuines: la literatura del avior al temps 
de sa floreixença y el vivent llenguatge del poble dins les regions més incontaminades. 
Es veritat que tals estudis no son fàcils avui, mentres manquen edicions de nostres 
autors antichs y no se troba aplegat el tresor dispers de la llengua viva. Comensem, 
donchs, per aportar nostre concurs entusiasta a tant patriòtiques empreses, la publicació 
de nostres clàssichs y el Diccionari. Aquest es el doble camí per hont podem arribar a 
treure de la llengua catalana els elements estranys qui l’ha feta tributària del predomini 
foraster. 

Entre tant, afirmem el caràcter independent de la llengua, procurant no feria súb¬ 
dita del francès per llibertaria del castellà. No es conseguir la llibertat mudar tant sols 
de cadena. 

Mes, al esforçarnos per restituir el caràcter propi y nadiu a la llengua nostra, no la 
tanquem dins un casticisme encarcarat, contrari a tota innovació. Considerem que no 
es una mòmia, sinó un organisme vivent, qui evoluciona y té necessitat de nodrirse. 
Per tant, donemli lloch al festí de la cultura universal, al consorci de les llengües cul¬ 
tes, a fi de que jpuga assimilarse tot allò que no té y li sia convenient y assimilable. El 
sigle d’or d’un idioma no es casi mai una època d’aillament; al contràri, sol esser una 
època d’espansió, en que l’influència d’altres idiomes s’aprofita per millorar oportuna¬ 
ment el propi caràcter llingüístich en sa plenitut. Així donchs, no cal tenir massa por 
del neologisme. Be ’l podem admetre si es necessari o simplement profitós, ab tal que’s 
presenti catalanejant. 

La norma, per tant, sia aquesta: Usar paraules y formes castices mentres n’hi haja, 
preferintles absolutament a les forasteres; però, si manquen locucions castices per espre- 
ssar lo que importa, no ferse escrúpol d’introduirne d’estrangeres, triant les més assimi¬ 
lables y marcanthi el nostre segell. Així, per exemple, no tenint en català un verb equi¬ 
valent al castellà cernerse o al francès planer , no voldria renunciar a un concepte tant 
sugestiu, y sense escrúpol admetria el verb pla?iar, catalanisant la paraula francesa 
qu’era més assimilable. 

Per aquest procedir l’idioma no se ra esclau ni tributari de cap altre; ans bé reb tribut 
pacífich y profitós de les coneixences adquirides a fora, y així s’enriqueix y cobra nou 
esplendor. Quan l’esperit d’un poble s’en apodera, els vasos estrangers d’Egipte, degu¬ 
dament purificats, poden servir per utilitat y magnificència dins el santuari de la 
pàtria. 


Digitized by ^.ooQle 



519 


De Mr. Aznédée Pagès , Professor del Liceu de la Rochelle. 


Observatíons sur l'utilité d’une édítíon crítíque d'Auzias March pour Tétude 
de la langue et de l'orthographe catalanes* 


Le xv e siècle a été l’àge d’or de l’ancienne poésie catalane. A cette époque, et, 
sous les auspices des rois qui cultivaient ou aimaient la littérature, Barcelone était le 
siège d’un Consistoire du Gay saber , d’une Académie poétique, et cette institution, dont 
l’influence se fit sentir jusqu’à Valence, donna naissance à une pléiade de poètes plus 
dégagés de l’imitation provençale que ne l’avaient été leurs prédécesseurs du XlV e siècle. 

Le plus brillant de ces poètes est, sans contredit, Auzias March. II occupe dans la 
poésie lyrique le mème rang que Jacme Roig dans la poésie satirique. Auzias March et 
J. Roig sont les deux clàssiques de la poésie catalane. 

Après eux la réunion politique de la Couronne d’Aragon à la Couronne de Castille 
tend a faire prédominer le Castillan dans les pays de race catalane. On écrit encore 
dans la langue maternelle, mais les oeuvres de cette époque révèlent, quand on les exa- 
mine de près, l’invasion de moeurs et d’expressions nouvelles. 

Si on ne compose guère plus en catalan, en revanche, les anciens poètes qui avaient 
illustré Valence et la Catalogne entière sont avidement recherchés. On les copie d’abord; 
on les imprime ensuite. De 1531 à 1561, il parait trois éditions du Spill de Jacme Roig; 
de 1539 à 1560, les poésies d’Auzias March sont publiées cinq fois. Malheureusement 
les copies manuscrites, qui ont été exécutées à la fin du XV e ou au début du XVl e siècle, 
et les éditions qui suivirent, sont, le plus souvent, l’ceuvre, soit de catalans peu au cou- 
rant des finesses de la langue littéilaire ou des particularités du Valencien, soit mème 
de castillans. II en est résulté que ces anciens monuments de la littérature catalane, qui 
auraient contribué, s’ils avaient été publiés avec soin,à maintenir la langue catalane dans 
sa pureté et à lui donner plus de fixité, n’eurent sur les èpoques postérieures qu’une in- 
fluence assez restreinte. 

• Au moment oü le i er Congrés de la Langue Catalane va imprimer une nouvelle 
impulsion aux études de l’ancienne littérature catalane, je désire attirer l’attention des 
membres du Congrés et de tous ceux qui s’intéressent à la Langue Catalane sur les 
Services que peuvent rendre des éditions critiques des anciens poètes. 

Notre ami J. Massó Torrents a déjà publié les oeuvres de Jordi de Sent Jordi en 
tenant compte des divers manuscrits. Cette année mème, D. Roque Chabas a édité 
l’oeuvre si curieuse de J. Roig et consigné au bas du texte les variantes du seul manuscrit 
connu et des éditions anciennes. Le travail de D. R. Chabas sera, pour cette raison et 
aussi à cause du vocabulaire fort soigné qui le suit, d’un très grand secours pour tous 
ceux qui voudront connaitre la langue valencienne du XV C siècle. 

En ce qui concerne Auzias March, nous nous trouvons dans des conditions plus 
particulières, qui, si elles rendent plus pénible l’établissement d’un texte critique, offrent, 
en revanche, aux philologues qui désirent étudier scientifiquement, et, dans sa période 
classique, la langue catalane, une mine des plus riches. 


Digitized by VnOOQle 



— 5 20 - 

Treize manuscrits nous restent de l’ceuvre du poète des Cants d'amor et il faut» 
ajouter à ce chifire, déjà fort respectable, les cinq éditions imprimées au XVl e siècle. 

Dans l’édition critique que je prépare, je me suis efíorcé de choisir entre ces divers 
textes, en me basant sur des règles précises. Mais, quel que soit mon choix, les lecteurs 
attentifs trouveront, dans l’examen des variantes, non pas seulement le moyen de con- 
tròler mon travail, et, probablement, de l’améliorer, mais encore des indications très 
précieuses au point de vue linguistique et orthographique. 

A) . On sait que la langue d’A. M. est encore imprégnée de provençal. Mais les 
provençalismés qu’elle présente ne sont, le plus souvent, que des expressions usitées 
autrefois, avant que le catalan se fut entièrement distingué du provençal. Ce sont préci- 
sément ces expressions un peu archaïques qui n’ont pas été comprises par les copistes 
ni les éditeurs, et qu’ils modifient à leur guise. Un exemple entre mille. Au vers 26 de 
la pièce Si com rictat no porta bens ab si, le texte correct est lay quant Amor amant se 
conqueria, plusieurs manuscrits et une édition présentent la leçon l'ay quant amor, qui 
est évidemment fautive; un autre manuscrit bouleverse tout le vers et met: quant 
tai amor per altra s conqueria. 

On distingué aussi, dans certains mots, des formes dialectales. Ce sont surtout les 
copistes de la Catalogne proprement dite et les éditeurs de Barcelone qui ont, pour 
ainsi dire, catalanisé et£arcelonisé le valencien A. M. En voici un exemple: L'home 
pel mon no munta'n gran valer, dit A. M. au début d’une autre pièce; mais l’expression 
muntar semble incorrecte, et on s'empresse de corriger ce vers de la façon suivante: 
Pujar no pot algu en molt valer. 

On pourrait donc, uniquement par la compaçaison du texte et des variantes de 
l’édition critique d’A. M., distinguer les dialectes du royaume d’Aragon que parlaient 
les copistes ou les premiers éditeurs. 

Enfin, il est des variantes qui sont dues visiblement à l’influence du castillan et 
tiennent parfois à ce que les manuscrits et les éditions ont été l’oeuvre de castillans. 
Elles peuvent contribuer à mieux montrer quelles étaient, au XV C siècle, les diíférences 
qui existaient entre le catalan et l’espagnol. 

B) L’étude de la langue d’A. M. peut, à d’autres égards, ètre d’une très grande 
utilité. On sait que les Dictionnaires Catalans qui ont été publiés, et, notamment celui 
de Labernia, ont utilisé les vocabulaires des mots obscurs ou difficiles d’A. M. qui 
accompagnent ou suivent le texte des premières éditions. Or le plus complet de ces 
vocabulaires, celui de 1555, a été composé par un castillan, Juan de Resa, et ne doit, 
pour cette raison, ètre consulté qu’avec de grandes précautions. Le vocabulaire de 1560 
lui-mème est parfois peu soigné et a fait faire à Labernia une faute singulière que je me 
permets de signaler au distingué président du Congrés, à Mossèn Alcover, qui prépare 
un Dictionnaire historique de la Langue Catalane. On lit, dans le vocabulaire de Claudi 
Bornat, au mot CUNA, libre dels mors ques diu axí. Mors est une faute évidente d’im- 
primerie; l’éditeur avait dü mettre moros. Labernia, qui a probablement pris mors pour 
tnorts , écrit gravement dans son Dictionnaire: CUNA, «f. antich. llibre de óbits». II ne 
s’agit en réalité, que de la Çuna ou zuna , sorte de code arabe! Les nouveaux historiens 
de la langue auront beoucoup à corriger dans Labernia qui a visiblement cité des ex¬ 
pressions d’A. M. sans en comprendre le véritable sens, le plus souvent sous l’in- 
fluence des éditeurs et des commentateurs du XVI C siècle. 

C) Au point de vue orthographique, il me suffira de dire que les manuscrits et les 


Digitized by CiOOQLe 



521 


éditíons d'A. M. offrent, pour certains mots, la plupart des graphies possibles — et les 
philologues , qui, si j’en crois les Communications annoncées dans le programme du 
Congrés, se préoccupent d’uniformiser rorthographe catalane, pourraient les consulter 
avec fruit. 

Telles sont les simples observations que je crois devoir présenter à ce Congrés 
auquel j’ai été très aimablement invité, non pas seulement pour y représenter le Rous- 
sillon qui est une partie de Tancienne Catalogne, mais aussi et surtout pour vous en¬ 
tretenir de mes recherches sur un des plus il·lustres écrivains catalans. 


34 


Digitized by ^.ooQle 



512 — 


De D. Joaquim Miret y Sans, de Barcelona. 


Pairfus sermo 


Documents en català vulgar del temps del rei En Jaume I 


Diu Eguinart, lo verídich y ben informat historiador de Carlesmany, que n’obstant 
que l’Emperador coneixia molt lo llatí y lo grech, tingué sempre decidida cura de no 
menyspreuar la llengua vulgar, tractant d’enlairaria y usantla ab preferencia a la llen¬ 
gua del Lacio, encara que lo seu patrius sermo , la seva parla propria era un patuès 
barrejat ab paraules llatines y barbres y per lo tant poch refinat y agradable. 

Nostre més gran rei, lo Conqueridor de Mallorca y de València, lo sobirà més 
acatalanat y més nacionalista de tots els descendents del Comte Ramón Berenguer y 
de la reina Peronella, fou com aquell insigne príncep dels Franchs, un enamorat y un 
cultivador decidit del patrius sermo, de la bella parla catalana, que en son temps, en 
lo segle XIII* era ja una llengua enterament formada, no un patuès silvestre y en pe¬ 
ríode de gestació. L’istil de la Cort, la manera d’escriure dels lletrats y del sobirà ja 
es coneguda per les obres y per diplomes. Crech, donchs, interessant y curiós donar 
ara a conèixer diferents documents particulars en català vulgar del mateix temps del 
rei En Jaume, los que reunits ab altres contractes ja publicats, formaràn un bon 
aplech per l’estudi comparatiu ab la llengua literaria coetania. 

Dos d’aquests documents tenen més alt interès per ser mostres raríssimes de la 
parla corrent en aquella centúria, en les regions de les fronteres del NO. y del SE., 
en la ratlla de Ribagorsa y en la d’Alacant, influides naturalment per la proximitat de 
les poblacions aragoneses y castellanes. Són molt pochs los documents o contractes 
entre particulars escrits en català a mitjants del segle XIII* ; mes, encara són en me¬ 
nor nombre los pertanyents a dites regions frontereres. Jo, entre milers de pergamins 
que he vist en los nostres arxius, són los úniçhs que he trobat los que transcrich a con¬ 
tinuació. 

Es de la ratlla de la Ribagorsa o de la conca del Cinca, el testament otorgat, en 
i’any 1247, per una dóna nomenada Milia; muller d’un cert Don Ramir y que resulta 
tant curiós per la llengua com per la nomenclatura arqueològica dels mobles. Diu així: 

In Xrispti nomine et eius gracia amen. Aquesta es carta de la deuisa et man- 
dament et layssa que fazi dona Milia mulier de Don Remiro lo çabater, estant en sa 
bona memòria en sa enfermetat con voluntat et con otorgament de don Remiro son 
marit. Layssa et manda a la obra de la eglesia de Sant Miquel .V. solidos. Et layssa 
et manda per als pobres sebelir .II. solidos. Et layssa et manda a la obra de Sant Pere 
.II. solidos. Et layssa et manda als confrayres de Sant Martin .II. solidos. Et layssa et 
manda a la obra de Sant Nicholay .XII. diners. Et layssa et manda a la obra de sancta 
Maria de sus lo Castel .11. solidos. Et layssa et manda a la obra de sant Sepulcre .11. 


Digitized by ^.ooQle 



solidos. Et layssa et manda als confrayres de sant Salvador de larenal .II. solidos. Et 
layssa et manda a la obra de sant pol .XII. diners. Et layssa et manda a sant Pere de 
liçarra .XII. diners. Et layssa et manda a la obra de sant Iohan de la poblaciori .II. so¬ 
lidos. Et manda et layssa per pitança als frayres menors .v. solidos*. Et layssa et man¬ 
da als fraires de la predicacion .V. Et layssa et manda a don Domingo de sancta ma- 
ria del poy .X. solidos. Et layssa et manda a dona Iohana sa sor, sa garnacha de • scar- 
lata et sa gonela destanfort. Et layssa et manda ad alberta sa neboda, son mantel des- 
carlata. Et layssa et manda a Olma sa cosina la peliça de vert. Et layssa et manda a 
Marquessa sa Garnacha destanfort. Et layssa et manda a dona Maria la peliça ampla. 
Et layssa et manda a la mulier de don Esteven .1. camissa. Et layssa et manda a dona 
Domenga .1. camissa. Et layssa et manda a Pere son fil .X. lliures si uenguis et si per 
auentura no habondas lo moble que vendisen de la hostilla de casa. Et layssa et man¬ 
da que los cabeçales que tengan aquestas .x. 1.‘ dinz .mi. ans et si per auentura no 
uenguis dinz aquetz .IIII. ans et sabian per bona vertat que era passat del segle, quels 
cabeçales con conseyl de don Remiro que portas aquestas .X. 1 .* per la sua anima ali 
ont els veyran per ben. Et layssa et manda tot lo que a ela apertan daquela vinea et 
Cunaquera que es en lo terminat de Egoueleta, que es tent con lo Mayllol del Rey et 
tenet con la vinea de don Paschal de arbeyça et con la carrera publica, a Pere son fil, 
donant lencens en cada un any .XII. juraz per la festa de sant Iohan babtiste que es en 
lo mes juny. Et eyàsament layssa et manda a la Orden del Temple aquela sua casa 
que es en la perroquia de sant Miquel en la ferraria, tenet con la casa de don Martin 
guillem et tenet con la casa del deuant dit don Remiro son marit, §alua la tenença que 
ha don Iohan martin per .LX. 1 .* sobre tota la casa. Et si per auentura don Remiro non 
pagas a don Iohan martin aquestas .LX. 1 .* de Sanchez manda quel deut dit don Iohan 
martin que aya a tenencia sobre tota la casa e prenga lespleyt daquesta casa deuant 
dita, tro que sia entegrat daquestas .LX. 1 .* de sanchez et de pues que la layse solta et 
quita a la Orden del temple aquesta Casa deuant dita. Et layssa et manda que si per 
auentura uenguis mandament del Rey que franch non laysse heretat a casa de Orden, 
als cabeçales que vendan la casa et que compren heretat con conseyl dels frayres del 
temple tant com montara la venta de la Casa ali ont els veyran per ben. 

»Et de aquesta deuisa et mandament et layssa prega la deuant dita dona Milia a 
don Iordan pelauilan et a don Iohan martin que sian sos cabeçales et els asi se otorgaren 
per cabeçales. Testes don Domingo capellan de Sancta Maria del poy qui la confessa, 
et don Martin de peyrameillera. Facta carta et la deuisa et mandament et layssa XVIII 
dias en lo mes de agost sub Era M a CC a LXXX a V a 

En lo contracte celebrat a Alacant està molt poch alterat lo català, y si bé eren 
barcelonins los otorgants, deu tenirse present la influencia del notari qui era valencià. 
Es un document interessant pera la historia del nostre Dret mercantil: 

«Sia a totz coneguda cosa. Com io Bernat Fuser de Barchinona per mi els meus 
atorc e regonesc que tenc et port en comanda de vos en Guillem Martí de Barchinona 
vçhin Deltx (Elche) et den Ponç de Tessa ciutadan de Barchinona cent lliures de reals 


(1) Pergamí 268, armari 28, Arxiu del Qran Priorat de Catalunya del Orde del Hospital. 


Digitized by VnOOQle 



5*4 


de Valencie esmerçades en Doentes et Trenta et Cinch moles de restz et de palomeres 
despart en aquest present viatge que yo Deus volent som faedor Dalacant en Ienoa, 
en la Nau den Arnau calafat vehin Dalacant. Renuncian a excepció de la dita coman¬ 
da no auer auda et'reebuda et dengan. La qual comanda promet uendre el dit viatge 
als mils que yo pusca et sapia et el preu que daquen aure esmerçar en lombardesos et 
retre* et tornar Deus volent en Alacant o a Barcelona en poder de uos dos o de laun 
de uos lo cabal el guaayn al tom o al sabut del dit viatge, saluant a mi lo quint diner 
del goayn que Deus dar y volra et saluu que la dita comanda uaia, estia et tom a Deu 
reet et uenta (uentura?) uostra a us et a custum de mar et de gens et de mercaderia. 
Et promet uos que en la dita comanda et el guaayn seres a uos leal et verdader et 
queus retre compte just et leal quant que guan et quantes que vegades de uos dos o 
de la un de uos ne sere demanat. Et per totes les dites coses atendre et cumplir oblic 
ne a uos mi et totz los meus bens mouens et seens hon que io los aia o auer los deia. 
Feta carta en Alacant diuenres XVIII dies dagost en Era de mil CCC et XVII ans vel 
anno xhrispti incarnacionis M°CC°LXX° nono. Sigf num den Bemat Fuser sobredit, qui 
esta carta atorga et firma. Testimonis som Berenguer Bonet et Bernat Çalou vehíns 
Dalacant. Sigf num P. Destorn notari públic Dalacant qui esta carta fe escriure et la 
cloy (*>.» 


Són també dignes d’atenció per lo estudi de la llengua ios tres següents documents 
judicials, que són de la part alta y vella de Catalunya, de aquella terra d’Urgellet, que 
al començar lo segle novè era ja lliure dels serrahins. La sentencia y la cèdula de de¬ 
manda que transcrich són anteriors al any 1250: 

«Coneguda cosa sie qom la cosa que es encerqueda entre le ecclessia de organya 
demanant de la una part son dret, e na pereta de annel del altra defenent lo seu, de .1. 
magenc lo qual la ecclesia ia dita demanne a na pereta que li deu fer quiscun an, e na 
pereta nege, e dit que no et en per aço io. A. Br. juge establid en aquesta cosa per en 
P. de miramon sènior de la dita pereta uedent et oent diligentment en aquesta cosa de 
quiscuna part totes les raons e les al·legacions e les atestacions et encerqueda ueritad 
de totes les partz diligentment ab consel de sauis dig juran per dret quel Mas de na 
pereta de annel e cels qui aquel Mas tenran adenant donen lo dit Magenc a la ecclesia 
ia dita de organya quiscun an et absoluu la ecclesia ia dita de organya de totes despe¬ 
ses e condemne la dita pereta en totes despeses. Actum est hoc pridiè Kalendas de- 
cembris anno domini M°CC°XL°. Sigf num A. Br. judicis isti cause. Sigfnum P. pres¬ 
biteri de Cabou. Sigfnum A. textoris. Sigfnum A. calbet despujal. B. de ortoneda 
scripsit preçibus predicti judicis et hoc sigfnum posuit.» 

«Clamas R. maasen e na Rumia filla que fo de na ferrera maasen als seinors de la 
casa dorgaina donor que ferrer descales ten. Clamas den ferrer can las contradiu ne las 
ten sen lur grat. Lo ia dit .R. demana per raon de son aui en .P. maasen qui tenia et 
auia e possedia per sua aquella honor et es a saber laonor a la serra subirana de fi- 
gols. lo ia dit .R. prega a la cort que aquella honor li sia deliurada per ço quen es son 
dreit. La ia dita Rumia demana per raon de sa maire demana sa legitima e son dreit 


(1) Pergamins del Arxiu de la Catedral de Barcelona. 


Digitized by ^.ooQle 


525 


daquel dreit que sa maire auia ni auer deuia en aquella honor de la serra subirana ‘de 
fïgols. prega na Rumia a la cort que la sua legitima li sia deliurada. Respos Ferrer 
descales del clam que .R. maasen fa del e na Rumia daquela honor que li clama quel 
la ten per sua eala tenguda e poseida son paire e sa maire de .XXX. ans en sus sens 
clam del e daltre. per que prega a la cort quel faça seder a dreit car senes fadiga que 
no troba la mes en poder de cort aiço responen saluan totes nostres raons en miruar 
ni en creixer. El juge dix a .R. et Rumia que prouasen en les demandes que fazien.» 

Del any 1252 es altre curiosa sentencia en plet entre habitants del Urgellet: 

Jn nomine Domini nostri ihesu xrispti. Contencio ere et demanda entre en Domin¬ 
go Jouer de Solsona demanan* de la una part et R. de gedes de tremp defenent de 
laltre. Ço es a saber de totes aquestes coses que son posades en aquest libel anno do¬ 
mini M.CC.L.II.VI 0 nonas maii. Clames en domingo jouer de solsona de .R. de gedes 
de tremp de .x. sous derba que hom apele reudor que li liure et li fiu liurar a conte de 
.XXII. diners de barschelona qada an. E son .XVIII. solidos et .ira. diners los quals di¬ 
ners que sien Restaurats claman e clamesen de .V. alnuds de ciuvada a mesura de Sol¬ 
sona et de la meso que fiu en el .III. dies que i eseg. E lau daquels .III. feu son altre 
et de tot aço se clame lo dit domingo et del don e del destrig que el feit de la festa de 
sen Marti ensa per aquels diners sobre dits a les corts dorganya, ço es asaber, al sè¬ 
nior prior dorganna e an B. dorganna badle daquel log. per que los pregue que len fa- 
çen fer compliment de dret. saluan e retinen tot son dret de crexer e de miruar tro a 
la fi daquest pleid. E de les mesons que na feites nenfara per rao daquest pleid que li 
sien Restaurades. Sobre aço los dauant dits lo prior dorganna e en B. badle daquel log 
recebuds lo dauant dit clam establiren judiç per tot lo pleid. En Br. des clerge de nar- 
go (?) logalicon (?) eges per dret el dit pleid. E nos en Br. dauant dit judge esta- 
blid en aquest pleid per los dits sèniors lo prior En B. dorganna citades les 
parts per nos leiàlment les dauant dites parts. Respos .R. de gedes dauant dit 
al clam. anno domini M°CC°L.II. Nonas Maii. Respon .R. de gedes de treiqp 
al clam que en domingo jouer fa del que no li deu des ne mania ni de ciuada ni de 
meniar ni dalltre. Aço Respon saluan e retinen tot son dret de crexer e de miruar tro a 
la fi daquest pleid. E sobre aço fo feit sagrement de calumnia per les parts. E fo jud- 
jad a la part den domingo que prouas en celo que afermaue e en celo que R. de gedes 
li negaue. E foren feites a. posicions et responsions et excepcions et recepcions de tes¬ 
timonis de per les parts. E renunciacions etpuplicacions et de testimonis allegacionsr 
et feita plenament conclusió et demandada sentencia per les dites parts. Nos en Br. de 
clerge dauant dit judge. vistes e oides diligentment les raons et allegacions et deies 
atestacions de cada una de les parts, uista et oida exament la aficio de la Responsio 
feita dins lo sagrament de calumnia per lo dauant dit domingo. ço es a saber, que no 
clamaue la erba mas los dines per los quals la li auie liurada. aud sobre aço consel 
diligentment de sauis homes tractad. dig per dret judjan que lo dauant dit .R. de gedes 
de la petició et de la querela sobre dita del dauant dit domingo. sentencialment de tot 
en tot absoluu et al dit .R. a les despeses que a feites per rao del pleid condemnam lo 
dit domingo. E en la cort dada es esta sentencia dia nonas octubris anno xhristi 
M.°CC.°L.II. Sigfnum G, prior organna. Sigfnum B. dorganna badle. Sigfnum 
Br. des clerge judge. nobis qui hec firmauimus et firmaré rogamus. Sigf f f P. de 


Digitized by VnOOQle 



526 


salent sacriste organna et B. dortoneda et canonici et A. de romaneda hii reii sunt tes¬ 
tes. Br. de clerico supra dicto judge que de manu sua scripsi et in xim. linnea et XXI 
danjnaui et hec sigf fecit die et anno quod supra.» 

" D’un llarch memoràndum de les qüestions y reclamacions existents entre los Tem- 
plers de Tortosa y En Ramon de Montcada, senyor de certa part de dita ciutat, ne 
transcriuré los fragments més interessants per lo llenguatge. No té data; mes les perso¬ 
nes y los fets que menciona són sens cap dubte dels primers anys del regnat del Con¬ 
queridor 

«ítem si els sarrains ho les sarraines de Tortosa o de sos termens caen en peccat 
dalteri ho de luxuria, lalmedina no sen deu entrametre sens volentat del Temple. Per 
ço car aquela cosa no es ofissi dal medina que es renda sabuda o que uen en quant 
aixi com les altres rendes e ai serta pena segons çuna de sarrains qui quaen em pena 
dauulteri ho de luxuria e daquesta renda tenense en R. de muntcada lo terç per rahon 
de lalmedina e daço que roman vol auer sa part aixi com de les altres rendes e de tot 
aço entegrament deuria donar en R. al Temple lo quint e les dues parts e nou fa.» 

«ítem ha en R. de muntcada camiseria en la ciutat de Tortosa, en la partida de 
Genoua, la qual partida de Genoua tota ab entegre compra lo Comte de barcelona e 
tot lals quels genoueses auien en Tortossa e podran mostrar lo Temple en son loc. E 
camiseria neguna no deu auer en Tortosa sino aqueles qui son per atorgament de la 
senyoria, que son de comu de la senyoria aixi com les altres rendes.» 

«ítem encara demana el temple al dauant dit Ramon que el reuoc los guiatges que 
ha feitz ni fa dels bandits e dels homeyers e de tots los malfetors que el guia en Tor¬ 
tosa en sos termens sens uolentat del temple.» 

- «ítem el damunt dit R. ha feites moltes enjuries e dites a frares del temple e altres 
homens lurs e nomenadament an flamenc qui era batle del temple al qual dix que li 
trauria los uuls del cap.» 

i «ítem lo Comanador de Tortosa trametra en Domingo de fontanes an R. de mun- 
cada per mostrar la raho del comanador. En R. dixli que li trauria la lengua dins la 
cassa den R. de muncada present en Guilabert, en Romeu de Castellet, en P. tort, en 
Guardia e molts daltres.» 

«ítem lo dia de nin nou lo damunt dit R. feri en G. guerer, i>atle del temple, sens 
tort que no li tenia enderoca aquel ab ses propries mans del seu mul.» 

«ítem un catiu del temple en aquel temps metex anaua per la vila de tortossa e 
companyes den R. de muncada feriren tan regou quel catiu mori daqueles ferides e 
valia be .ccc. solidos <*).» 

Es del any 1247 un document, únich en la seva classe escrit en català, del dit 
temps, fins ara conegut. Garsenda; vescomtesa viuda de Bearn, qui prenia també los 
títols de comtesa, per esser filla del comte de Provenza y de senyora de Montcada per¬ 
què son marit era senyor de Montcada y Castellvell, otorgà en la vila d’Ortez de 
Bearn, lo tres de febrer de 1241 de la Encarnació (1242 del estil modern),, regoneixe- 


dí 


Armari IV, Arxiu del Gran Priorat de Catalunya. 


Digitized by CnOOQle 





— 527 — 

ment del deute deixat per son espòs, en favor de Guillem de Cervera, crèdit qu’aquest 
darrer havia llegat en testament a la seva neta Laura, religiosa del convent de Vallbo¬ 
na. Posteriorment los procuradors de Garsenda a Catalunya anaren fent pagues par¬ 
cials dels cinch cents morabetins del deute, fins a deixarlo estingit. En 1247, Na Laura 
feu lo següent rebut o manifestació de les dites pagues: 

«Memòria que fa na Laura de Ceruera de la paga de la dona Comtessa de Monca- 
da dels .CCCC. morabetins que romaseren de paga dels .D. morabetins. pagamen lo 
sagrista de Vich .c. solidos et altra vegada altres .C. solidos et entre II. anys .XX.VI. 
morabetins menys .XII. solidos. et mig. quel Clergue de Sareal se retenc aquel quim 
pagaue los morabetins quel se retenc per raho de quinta en G. des palau paga .CC. et 
.vil. solidos. et altra vegada lo sagrista .XX. solidos. Sapian que he reebuts .cccc.xim. 
solidos. et mig. et .C. morabetins que reebi en Gascunya. Instrumentum quod domna 
Laura fecit A. Coqui ad petendum debitum. Fuit factum .II. idus maii anno Domi¬ 
ni MCOXLVII° <*>.» 

Són també inèdites y molt interessants les. lletres trameses per lo cavaller En Pere 
de Tous al veguer de Barcelona, escusantse per quatre vegades successives de compa¬ 
rèixer a sa presencia en virtut de citacions formals espedides en l’any 1251. 

En Bernat de Centelles, llochtinent a Catalunya per lo noble baró en Gastó de 
Montcada, vescomte de Beam y fill de la Garsenda que havem anomenat anteriorment, 
demandà y reptà devant den Pere de Castellazol, veguer a Barcelona per lo noble En 
Guillem de Montcada, tenentem locum domini Regis a Montesono usque ad Salsis, al 
cavaller Pere de Tous, qui no havia complert les condicions estipulades en la concordia 
feta ab lo dit vescomte de Bearn, en 1246, després de moltes qüestions y violències. 
Lo veguer trametà la cèdula de clam o demanda al nomenat Tous, y estava redactada 
en los següents termes: 

«Dic io en B. de Senteles a uos en P. de tous per nom den Gasto de biarn de qui 
io tenc loc en Cataluya que en aitant com uos estats que no complits lo manament lo 
qual en Gasto uos fo segons que en la carta la qual es entre vos et el content de qual 
manament acomplir auets estat amonestat ab carta per el quin ual mens uostra fe tant 
quen deuets auer vergonj'a en cort et daóant prohomens et dasso son aparelat destar 
a coneguda de la cort de barcelona. Quod reptamentum firmaúit in nostro posse per 
idoneos fideiussores per .cccc. morabetinos promitens inde tornaré pignora ad cogni- 
cionem nostram. Quo firmamento facto citauimus ad instanciam dicti B. de Scintillis 
dictum P. de Tous... unde assignamus vobis diem scilicet primum diem septembris que 
erit kalendas septembris ut ad diem Barchinona córam mea presencia intersitis securus 
super hoc uestrum debitum ut debetis...» (lletra acompanyatoria del veguer, de 21 
septembre 1251). 

. En Pere de Tous no se presentà, mes envià al veguer aquest escrit: «Al amat amic 
en P. de castel azol veguer de Barchelona, de mi en P: de tous saluts et amors. Ver es 
et sabets ho vos que io e regart den F. de sen martí et de gran re de sos amics que al 
dia et als dies que daquel o aure a auer no poria a barchelona anar sens peril de mi et 


(I) Pergamí 872 de Jaume I, del Arxiu de la Corona d’Aragó. 


Digitized by ^.ooQle 



5*8 


dels amics, que ous hi auria et no duptam en la cort de barselona et que nom plagues 
pus menar aquel fet em poder de la Cort que deneguna altre que auer ne pogués. Res¬ 
pon axi que en poder del Rey o den G. de moncada o daltre cominal de la terra fer- 
mare que fassa escondir de ma fe a coneguda daquela cort tot aquel que negun caua- 
ler dega fe en Catalunya e prec uos que agats a cort et concel ab los prohomens de 
barcelona et si trobats que zo que io dic nic (nia?) bast a rao prec uos quen sia sofert. 
Datum apud Tous XII kalendas septembris anno Domini M°CC°L° primo.» 

Lo veguer respongué al dit cavaller que tenia per frívoles les seves escuses y li 
assignà nou dia de comparecencia a Barcelona, donantli guiatge o seguretat de camí 
ja que temia esser près o molestat per En Ferrer de Sant Martí. Tampodi se presentà y 
com la primera vegada trameté aquesta lletra: «De mi en P. de tous al amat amic nos¬ 
tre en Pedrolo veger del sennor Rey en barcelona saluts et amors; iam so escusat a 
uos per rao de reguard que e den F. de sen marti et am fo feit mal et onta sobre ome- 
natge et sobre treues per que no par que io men dega tant fiar e son guiatge. Esters 
sapiats que io fermare en poder del sennor Rey o den G. de moncada per escondir ma 
fe a coneguda dels. Et can deits que les paraules que io dic son freuols paraules no 
par que sien frevols ne vanes qui ferme e ma del sennor Rey o den G. de moncada 
quen face escondir a coneguda dels. Datum apud Sanctam Columbam VI. kalendas 
septembris (27 agost) anno Domini MCCL°.» 

Aquest escrit no feu mudar de pensament al veguer. Li adreçà tercera citació ab 
data del 29 agost. En P. de Tous tampoch obehí y feu la tercera negativa en aquests 
termes: «De mi en P. de tous al amat amic en P. de castel azol veger de barchelona 
saluts et amors; vid uostres letres en les quals me dauets dia que io fos a barcelona 
dauant uos per la demanda que en B. de sentelles me faya per en Gasto. Vn io mes- 
cus danar al dia per aquela rao on iam so escusat en les altres letres e so estat dauant 
en G. de moncada et fermat en son poder quen fassa dret an Gasto o a tot hom que 
per rao del aia clam et per la demanda de la fe quen faza escondir tot aquel que negu 
caualer dega fer en Cataluya. et pus io no gos a barcelona ne mes loc en cominaler (?) 
et eo fermat em poder de tal cort qui sembla que escondir uulla ma fe e gint (?). Da¬ 
tum a Tous III idus (n septembre) septembris anno Domini MCCL° primo.» 

En Guillem de Montcada senyalà dia per comparèixer En Pere de Tous a Lleida y 
a la vegada lo veguer ja mencionat li adreçà la quarta y darrera citació pera presentar- 
se a Barcelona. No anà ni a un punt ni al altre y envià un nou escrit, el més interes¬ 
sant de tots, ple d’altivesa y energia y que resulta molt espontani per lo llenguatge y 
molt curiós per les custumes feudals: 

* De mi en P. de tous al amat amic en P. de castel azol veger de barchelona saluts 
et amors; vid uostres letres en les quals deia que us marauelauets.fort de mi com io.no 
anaua dauant vos per la demanda quen B. de sentelles fa contra mi per lo sennor én 
Gasto em deits que nescus per raons freuals; dom iom marauel be dostans de uos com 
uos sots en barcelona et nous acordats ab los prohomens ne ab la sauiea de barcelona 
nem uolets per forza fer respondre en uostre poder que ben saben los prohomens els 
sauis homens de barcelona que io nous son tengut descondir ma fe si non uul em po¬ 
der del sennor Rey ni de la cort de barcelona ab quim uulla escondir en ma daltre 


Digitized by ^.ooQle 



. .v-, <v ^ W* *^*~<*v* ^--ÍA >W. ,; 

‘ , \* ^-,r Vr t- . C~* ?«* * V A «** *+?<* * '>•* : y 

• -»;* ,^ ·. A >'-^·*· w r*í rt * : Vul * t '<' *•-«»* 

«.._ _1 , _. ,- t* ^».f K·’à -"SL rutf***-*» ■ J<j-^'*.. ^ ^ t- .-**-'* 

- .« r·v· : c·n»‘^·Ar ' l ■‘ V '^-· “^r 

:^xc > •«-. - * - * *- 

ÍT r m -' . - 2* A •* ^*rt* 1 ,.4 .r-sí 

.. ; *. .- .t, - "t m - . ^ ' ?Cr-« « 

«r_ 

'*'--* v._ a ■ - *v»-V v -»—*^r A^rafcjp·^ 

, .«.>;.>■“* ~*-y- ^ 

•p—— t <-«-'■: - *. "^í “*«Sr- *V_ f rÉW' * 

- -W - ^...--Sr * jK.l 


Pergamí del any 1240. 


ij X /<? cent i me ít es. 


410 US.Ú 


^ j-y r\j k ’ v«t M (g j r _ (L··Vf ^ ’ ft* jipiii j|(n. •>. ‘ kV ..’ * f ^ 

*t^jL 4* v****»)* « 4 c f^r*{ ft •‘ïCt,« 4 ^fe i 4 -N*u ÇX*—' 

■9·'^ } ÇtJ òyy **Xl ü#j··i·^*·y wwjUj·'CÒu .\ k y*»* XÍ^Lm.-»^ Iv*kU ^ 

rf ara." 1 VM-« '•"!> u >^ ^ - “hdp 4 r* L 1 r , v ; · *> ■W*-#Wi.-^ 

V ‘*vJJ»·7 \ n , «WfM ** twty* Amul*. V L« v L . ^ **%uL«v Vàmfc'W'Vi 

V *^^rlt*,' -'J‘ C'·'fJ· ï -^- J» '^W·^.'X (t ^ .«MiMy* ^^Lr*\*C u w*l 

rt >r „.*«>·ffLC aicvjnM >W»C'?*if« X*n« m\>* Awf.^ fi_¥ «^wm* -n* «*««vp* 


4 rqu 

’ f?*r** .^í^'rr* 


>^7 »i%·utj<»»«]»yiln,iw i| 

W cWv«y r f 

L y f rj 4 • ► f 

L~'*Ü ***£**'—my.^' 
'£ 4 *A*f L FAyísvaVf 


m 


Pergamí del any 1247. 


24 X tà centímetres. 


Digitized by LnOOQle 




TU*. , -^3J^ .1«»*aÍ^*K-- ^3* aI*^oü ^u^lü^···» l·r·l·T'-X*. 4A&C* 

/■u»y. »r*^y ^a·ATUi^ Uyn ·u* i^ni^ur^l 

Yuj*. <*~^·· >•'»** ^^frr·· f·if"’** Jj»««r 2U jU* 





Pergamí del any 1250-55. 


iç X 7 centímetres. 


^ >df\ v *£■*- rc i 2^^^ 

^^.V.y.V^ Y >•(» ^ ^ */. £« lu/vu. . ,-^.V,^.. „.i . kU, b -^i_,íÍ * • 

x^i.vf-í •«•».)>>.f*f-f- 4 ^ W^-fim^.],-.rU,;-*-' r u**..V._*X.uiv ï^. L *ffjJ 

••f"-AÍt» fHfl- •^«Í^K·">·Í»<V Sr’ •k’· <^>*r ufr A**ur L Kr L·">\?·.^tL·j.itilfay. v ' 

^ e< yf *5*£-< air^ vo. ^ i^ir*& jj 

•i < W jjr-r jjj$> ^T-’ íV c^>U 5 í-H h rt-J· 4 .ní f~U^- *«**« 

-.-.i+L-^r_.' L; -t_ 1J.Í - k 

- ’* *' 


uiír 


~ r J ' C J -f r^>- ^ 

_,^nU*r ^>·v™ i w u< ,, / _>■*- _ . x_. 


jr*• ^ w rcíU^A, w. w- .., f v ’ ‘1 • j t ^*Y r *h ^ *' 4 

" u ,·.JfMV‘ l < Uli.tun- Ium.I.. nuíj.fc »« wjtí •'• I^H-^P- lrf.u)f-ls*| J_iw^' ■ 

a,.., j... W-V .v·V„í(·'ri*y'«3·.iWH*«l'i fUta.HLs-L·l- v —··jS» rj jy» i • 

-. <"' r»r «Ivluu • .J .>ll.f W>« •£.. f ' Ç ïr ^,,íV! f ti |,V- 

^U««: «fc.Çsï.Ú jVH «Ui .^.>-.f rf-1-.v.Hj^~“ s“ f - ,* 

ï^i ^ a, ‘ o^ffX*ï ~• m*V*^* vx **»*»'. -i ·i»Írr**4 ,, J * %»« »-eii ^ 

r«V *\v«V<ir\c»Cw« rJL a .* .^ 4 ÍM.lnía<'i »w* •.> ^■· r · 


Pergamí dei. any 1252. 



iç 20 centímetres . 


Digitized by ^.ooQle 



— , 529 


cominal que am si io era dauant lo sennor rey abans en la cort de barselona et que 
presentment mera feta la demanda non poria forsar lo sennor reig ne la cort per rao 
que io agues a fermar ne a respondre en lur poder ab que ion uolges escondir en man 
dun dels cüminals de la terra. Estes con deits que io no uul respondre a fe prec uos 
que no us i tornets altra vegada que auriausi a fer aital respost com hom deu fer a 
aquela paraula que io hi responre hi uul axi com dega eo fermar en poder den G. de 
moncada. Esi en B. de sentelles non te aquel per cominal fermaroe en poder del sen¬ 
nor Rey o den P. de muntcada o den R. de monçada o den Guillem de Anglerola o 
den Br. A. o den Berenguer de Anglerola o den R de Cardona o den G. de Cardona 
o den Berenguer de Cardona o den P. de berga o den R. saportela o den P. de queralt o 
den G. de ceruero o de tot prohom qui sia en Catalunya quils dies me do cn loc cumi- 
nal. E si uos sobre aquestes raons me fets cridar ni bandéiar farets ho a tort et oltra 
rao et com negu ira cridan ne contan que io no uul respondre a fe, io dire que ment et 
cada una de les coses menare en poder del sennor Rey o de ma cominal. Datum a 
Tous IIII kalendas nouembris (29 octubre) anno Domini M°CC°L° primo.» 

En atenció a la manifesta contumàcia den Pere de Tous y a les frèvols escuses que 
donava, lo veguer lo gità de pau y treva y lo feu públicament bandejar. 

Aquests són los documents que he cregut convenient donar a conèixer y ferne co¬ 
municació àl primer Congrés internacional de la llengua catalana. Fa poch he publicat 
en la Revista de Bibliografia catalana , juntament ab algunes homilies, que tinch com 
lo més antich text literari fins ara conegut, de la nostra parla, alguns documents dels 
primers anys del segle XIII* també catalans. Los que ara.presento són la continuació 
d’aquesta serie. No es necessari demostrar la seva utilitat per l’estudi dels origens y 
la historia de la llengua catalana, augmentantse la valor d’ells per l’escassesa estraor- 
dinaria. No tinch més que dir d’aquesta escassesa sinó que en lo primer miler dels per¬ 
gamins del temps den Jaume lo Conqueridor, del Arxiu de la Corona d’Aragó, tant 
sols n’hi hà tres en nostra llengua vulgar. Y en lo Arxiu del Gran Priorat de Catalunya, 
entre milers de documents del meteix temps, són en nombre molt petit los no escrits 
en llatí. Dos o tres ne recordo no més entre-tots los del dit regnat, del Arxiu de la Cate¬ 
dral d’Urgell y cosa semblant succeheix en los demés arxius civils y eclesiàstichs. 

Se fan, emperò, més nombrosos desde los anys 12550 1260. Don Manuel Milà al 
publicar les Notas de primitiva len&ua catalana íx) , pogué donar una sola escriptura de 
la primera meitat del segle xm è tota catalana, mentres que de la segona meitat ne 
donà sis y escullides entre moltes que havia vist. 

Reunits tots aquets, ab altres que han sigut publicats en diferents treballs histò- 
richs, com en lo Viaje literario del Pare Villanueva (que no passen de quatre los que 
estàn tot en català), Capmany (qui no’n publicà cap de particular, essenf tots docu¬ 
ments reials), Baudon de Mony, qui donà a coqèixer les lletres cambiades entre lo rei 
En Jaume y lo Comte de Foix, en 1268, Carreras Candi, en son llibre Notas històricas 
de Sarrià (dues molt curioses entre lo dit rei y lo senyor de Cervelló), 1*Alart algunes 
en la Revue des Langues romanes , tots aplegats constitueixen Una font fresca y deleito- 
sa ja que no molt rica per estudiar y conèixer lo que fou lo patrius sermo a Catalunya 
en los gloriosos dies del Conqueridor. 


(I) Revista històrica , any III, n.° 30. 


Digitized by ^.ooQle 



530 


Del Dr. D, Antoni Bartume US y en representació de la «Acadèmia y Laboratori 
de Ciencies Mèdiques de Barcelona». 


Necessitat de reconstituir el llenguatge mèdích-biològich catala 


Illtre. Sr.: 

Senyors: 

Fa dos anys, y ab motiu d’una solemnitat acadèmica d’aquelles que deixen inesbo¬ 
rrable recordansa, al encarregarme la «Acadèmia y Laboratori de Ciencies Mediques de 
Catalunya», a qui avui tinch la honra de representar, lo discurs de torn en la sessió inau¬ 
gural, trencant la costum que pareixia foragitar dels actes oficials de les Corporacions 
de la nostra terra l’ús de nostra hermosa llengua, lo volguí fer en català. Y aixís ho fiu; 
y fins me cab l’orgull de dir que despertà en mos honorables consocis un bell movi¬ 
ment d’agradosa simpatia. Emperò, y això no dech amagàrho avui, posat a escriure, 
avesat desde ’ls 12 anys, per propi impuls, al conreu de la llengua catalana que jo, com 
molts, y durant una llarga estesa de temps, escrivíem pot dirse platònicament, si la 
ploma lliscava senzilla al estampar en lo paper los conceptes, a cada punt se deturava 
quan, per tractarse d’un assumpto científich, tenia de consignar una paraula tècnica; y 
les dificultats creixien a mida qu’anava avansant en mon discurs, donchs los mots 
tècnichs sovintejaven; molts d’ells esdevenien fortment dubtosos; y si ’1 llenguatge 
corrent havia sigut ja sostingut pel poble y enlairat per nostres poetes y escriptors, la 
manca gaire be absoluta del llenguatge científich mèdich català se m’evidenciava per 
moments, posantme en lo cas d’estudiar paraules, acomodaries a les desïnencies usuals 
de la llengua catalana, cercar sa etimologia, compararies ab altres veus vulgars de pa- 
rescudes terminacions, es a dir, a reconstituir pera mon discurs d’allavores lo llenguatge 
mèdich català que m’era precís pera portarlo a bon terme. 

Mos dignes consocis agrahiren aquest patriòtich esforç; y desde aquell dia la nostra 
Acadèmia prengué l’acord de contribuir a la noble tasca de formació del Diccionari de 
la llengua catalana, arrestellantse, com un humil soldat, a les ordres del incansable 
capdill que ’l durà a terme; y desde aquell moment restà en tots nosaltres lo convenci¬ 
ment de que les veus tècniques, es a dir, lo llenguatge científich mèdich necessitava un 
complert estudi y una veritable reconstitució. 

Les ciencies mèdiques, que comprenen les dues grans branques Medecina y Cirugía, 
aixís com les ciencies biològiques, de les quals tantes branques y branquillons arrenquen 
(y això podria també aplicarse a les demés ciencies y arts), durant les centúries en que 
la llengua catalana restà amortada, sofrint les perfidioses influenses d’idiomes a ella 
estranys quentelaven sa inmaculada puresa, s’allunyà de les ciutats y grans centres de 
població, adhuch que de la vida pública, arredossantse, com a últims baluarts, en lo 
caliu de la llar, en los arreconats vilatges y en lo cor de les montanyes; fins qu’un estol 
cada volta més creixent d’esíorçats lluitadors, inspirats poetes y fills de ferma y bona 
voluntat, l’ha despertada de son ensopiment, y arrebassantla de les pregones fondola- 




Digitized by 


Google 



53 » 


des hont s’amagava vergonyosa, la ha vivificada ab la llum esplèndida d’un nou jorn, 
vestintla ab una vesta de resplandors y de glòria y enlayrantla al lloch que de dret li 
pertocava. Però mentres nostra llengua dormia endogalada anys y anys, y perdia cada 
dia més sa fesomia propria, les ciencies no deixaven de progressar; los nous desèubri- 
ments, les noves teories, les idees renovellades, tenien de espressarse ab noves parau- 
lès; les demés llengües les creaven y per lo tant avui les posseheixen: la catalana, 
no... la pobra, ab l’atuhiment malestruch en que a la forsa romania, no les podia 
crear, y avui o no les té o son enmantllevades. Y no sols això, sinó que, de les creades, 
moltes d’elles desapareixien influensades y ensamerades per estranyes parles, tota ve¬ 
gada que de les ensenyances, dels actes acadèmichs y de totes les manifestacions pú¬ 
bliques de les ciencies se desterrava la parla catalana. 

De tot quant he esposat se dedueix y brolla ab tota claretat y senzillesa la nece¬ 
ssitat en que la Medecina y Ciencies Biològiques se troben de reconstituir llur llengqatge 
científich, fent aplech de quantes paraules tècniques trobin espargides, depurantles de 
estranyes influencies y creant ab arreglo a les lleis del nostre idioma les paraules que 
per etzar no tinga avui. 

Una de les branques de la Medecina que necessita en major nombre veus tècniques 
es la Anatomia; que té de designar ab la sua paraula corresponent quiscuna de les 
parts y components del còs humà y altres essers zoològichs. S’ha conservat, emperò, 
gran munió de paraules» vulgars designatives de moltes tècniques. Exemples: Clavilla 
(peronè), canella (tibia), tendrum (cartílech), ventrell (estòmech), feinpta (escrements), 
anses del coll (clavícula), moll de Vos (mèdula), lleus o ales del cor (pulmons), lletada 
(pàncreas), etc. Totes aquesj^ paraules, y principalment per lo que’s refereix a la ana¬ 
tomia humana, convé conservaries com formant part de la sinonímia; aixís una idea pot 
espressarse ab varies paraules y la Llengua ne surt guanyadora; mes mai d’aquelles 
n’eixiràn derivats com de les tècniques pròpiament dites. Exemples: peroneu , tibiaV 
cartilaginòs , escrementici, clavicular , subclavia, medular, pulmonar, panereatich , etc., y 
may clavillés, canellós , tendrumòs, etc.; veus que .poden acceptarse com formant part 
del llenguatge corrent, però que no resulten científiques. 

Ademés d’aquestes n’hi hà un altre acobjament que, acceptades en català com a 
veus tècniques, algunes d’elles, no poden deslliurarse de son origen y potser de llur ter¬ 
minació estranys a la nostra llengua. Sembla convenient conservat moltes veus tècni¬ 
ques de nova formació o ja existentes, malgrat sa naturalesa exòtica: moltes d’aquestes 
veus tenen ja en lo llenguatge científich derivats que justifiquen sa existència. Respecte 
d’aquest grupo, entench que no deu essers exclussivista en voler conservar la veu 
catalana ja científica, ja vulgar, de les tècniques, puix resulten millor conegudes per 
sa designació científica que per la usual, encara que s’haja de sacrificar quelcom de 
purisme llingüístich; y aixís formen ensemps nous mots qu’enriqueixen l’idioma. Aquests 
mots deuen, donchs, catalanisarse. Aixís tenim: feto , sacro, píloro, difícils de pronunciar 
d’altra mena, y dels quals deriven fetal, sacto-coccigi , pilòrich, etc. Aixís convé guardar 
les paraules, intestí (budell), bilis (fel), càncer (cranch), llombrigo (melich), membrana, 
hèrnia (trencadura), de les quals se formen, intestinal, biliós, biliar, cancerós, 
umbilical, herniat, herniable, derivats que malament se construirien ab les paraules 
genuinament catalanes o més corrents. Per les meteixes rahons convé conservar la 
paraula pus (matèria posterma), de la qual deriven purulent y purièmul; y mercuri (argent 
viu), de la qual se formen mer curial, ftiercuriós, mercúrich; aixís com eucaliptus, dit vul- 


Digitized by VnOOQle 



/ 


— 532 — 

garment fibrer y es tramoni o herba taupera, y millor coneguts per eucaliptus (derivat, 
eucaliptol ) y cstramoni. 

De les paraules tècniques devem fer una distinció entre les d’ús comú y les dificul- 
tpses. Moltes.son les paraules qu’en lo llenguatge científïch poden considerarse com a 
corrents y per lo tant, llingüísticament enrahonant, ben conegudes. Os, aixella , tòrax , 
crani, lligament , articulació . cervell, artèria, vena, nirvi, embrió, ronyó, microbi, olfatch 
ri, per i cardi, gangli, peritoneu , bronqui, occipital , góll, ungla, cap, testa , bufeta , llaga , 
geniva, ge?ioll y algunes centes que n’hi podríem afegir, servesquen d’exemple. Aquest 
aplech deu reputarse ja com a format. 

Mes er moltes paraules esdevenen veritables dificultats per sa formació catalana, y 
son les que jo anomeno dificultoses o dubtoses. Exemples: cuchilla y cuchillete , que 
podrien nomenarse coltell (d’amputació) y coltellet o coltelló; falangita, que jo anome¬ 
naria fàlangeta o millor falange lla, pera no confóndreles* ab falanx y falangina; de - 
rrame pleurttico, pera mi derramament , escampament o devassall pleurítich; cu nas 
(òssos del peu), que deurien dirse falca o tascó en purisme de llengua, y als quals pot¬ 
ser seria millor conservar la meteixa denominació de cunya, o en tot cas de 
cunna, pera respectar son derivat cuneiforme; garganta del pie qu'un no sab com ano- 
menarho; foco, cayado , macices, angiotribo , húmero, útero , algunes d’adaptació molt 
discutible; antebrazo (avant bras); frenillo, pera la qual s’ha proposat frè y jo, parant 
compte en esser.diminutiu, ne dich frenell; es a dir, que podríem multiplicar fins al 
infinit los exemples de les paraules tècniques qu’al passar al català devenen verament 
dificultoses. 

Es del cas, donchs, que, fentnos càrrech de les dificnjtats que pera là formació de 
moltes paraules tècniques catalanes s’ofereixen més d’una volta, escorcollem o esbrossem 
tant sols los viaranys que pugam seguir pera no perdre los bons camins de la puresa 
de la Llengua entre la brossa y ’ls matolls de les intrussions de parles a n’ella estranyes. 

Podem, en primer ltoch, comparar les paraules dubtoses científiques catalanes ab 
les meteixes d’altres idiomes y ab les veus vives consemblants, o potser d’elles deriva¬ 
des, del idioma català; potser per aital senzill medi nos serà facil rectificar alguna 
inexactitut d’adaptació y depurar lo català.d’intrusismes. 

En segón terme les paraules dubtoses deuen subjgctarse a les regles generals de 
la llengua catalana, pera llur terminacions, donantleshi les desinencies gramaticals esta¬ 
blertes. Les esmentades desinencies lo meteix deuen esser pera '1 llenguatge corrent 
que pera ’l científich; elles poden facilitar moltíssim la tasca de formar y constituir lo 
tecnicisme mèdich y biològich. 

En cas de dubte en la formació de les paraules tècniques o en sa adaptació al cata¬ 
là, deu recorrers a sa etimologia, generalment grega o llatina, reconstituintles ab arreglo 
a aquella. Gran nombre de veus del llenguatge científich mèdich, potser llur major part, 
provenen etimològicament del grech; pot esser font de depuració consultar l’esmentat 
origen, tenintlo en compte tant pera les paraules primitives com pera les derivades. Si, 
per exemple, de pàncreas, tòrax, ab domat, aracnoides, carotida, actinomicosis, tètanus, 
òrbita, aurícula, perinc, etc., naixen les veus derivades panereàtich, torhcich, abdominal, 
aracnoideu, ca roti deu, actinomicossicJi, tctanich , orb i tari, auricular , perineal, etc., en 
cambi de cstòmcch , ronyó, bufeta, pulmó, cor , etc., arrenquen los derivats gastropatía, 
gastralgia, gastrítich, de gastery gastrós, estòmech; nefritis, nefrotomia, hidronefrosis, 
etcètera, de nephoros. ronyó; cistitis , cistorrafia , càlcul vesical, de kystis y vesica , bufeta; 


Digitized by CnOOQle 



533 


pneumònich, pneumotomía, de pneumon, pulmó; cardíach, cardiopatía, cardiectasia, de 
kardia, cor, etc., y per l’estil moltes y moltes. 

Un altre recurs de valua que no devem oblidar en nostra tasca de reconstitució 
del llenguatge mèdich y biològich català es consultar los clàssichs dels segles 
XIII, XIV, XV y XVI qu’en alguns casos nos podràn aclarir dubtes y nos pèrmeteràn 
depurar les corrupcions del llenguatge usual que poguessen haver influit en les veus 
tècniques. 

Completem aquest ràpid estudi de les principals regles que podem posar en pràctica 
pera nostre objecte, ab lleugeríssimes observacions respecte d’algunes veus, en aparien- 
cia dubtoses y d'algunes desinencies ja avuy ben establertes. 

Un gran aplech o ben nombrós gavell de paraules tècniques de Medecina, se pro¬ 
nuncien gaire be iguals en los diferents idiomes, d’acord ab son origen etimològich, 
presentant Sols petites variants motivades per les desinencies usuals del idioma que les 
adopta. Entre les membrades paraules podem esmentar: èpiplon, esfínter y sinovia , dia¬ 
fragma, anastòmossis, hidrocefalia, neoplassia, aneurisma, caquexia,fístula, dispepsia, 
tòrax, abdòmen , olècranon, apo?ieuròssis, ileon, isquion, cardias, còlon , exòstossis, mi - 
crosòos, microfits, tètanus , alalia , anosmia , toraço centes sis, paracentessis , yuguiar, claví¬ 
cula, equinococus, actinomicossis, sutura, embòlia, hiperclorhidria , bilis, escleròssis, es- 
clerodermia, etç., etc. de les quals se construheixen derivats com esfinterià, sinovial, 
diaf) agmàtich, anastomòtich , hidrocefhlich, neoplàssich, aneurismhtich, caquèctich, fistu- 
lòs,dispèptich, etc., etc. Dins d’aquest grupo n’hi hà mohes a les quals s’afegeix lo 
sufixe oides (en forma de), del mot grech eidos (forma), després de les radicals. Y aixís 
tiroides, aracnoides, cricoides, aritenoides, esca/oides, trapezoides , cuboides, cancroide, 
teratoide, mastoides, etc., ab sos derivats tiroideu, tiroidina, ara cnoideu, cuboideu, 
mostoideu , etc., etc. Tot aquest conjunt de mots tècnichs cap dificultat ofereix en sa 
adaptació a la parla catalana. 

Les paraules breus la terminació castellana de les quals es o precedida de conso¬ 
nant, son, en general les que a més dubtes donen lloch. Les més dubtoses son: duodeno, 
yeyuno, trago, timo, ano, foco, trigèmino, poro, hümero, angiotribo, cefalotribo, feto, 
sacro, píloro,periostótomo, entre moltes que’s podria esmentar, y referentment a les 
quals caldria discutir si convindria conservar pera algunes la terminació o (timo, ano, foco, 
húmero, sacro, píloro), o la en /, o la llatina en us o um, o suprimir la o final, com en 
moltes s’aconcella (duoden, duodeni; húmero o húmerus; sacro o sacrum; trigèmin; 
pílor o pílorus; periostotom, etc.). 

Altres d’aquest meteix aplech no otereixen aitals dificultats y algunes son ja cata¬ 
lanament ben admeses. Estrep, pit, ventrícul, encèfal, cervell, òs, recte, such (jugo), 
tacte, antre, trau?natisme, lòbul, càlcul, calsfrets, parpella, o palpebre, pruhitja (prurito), 
sinapisme, espasme, ninnós, tars, oid, dors, epidídim , vas, ple xe, àstràgal, orgue, creixen- 
sa, hipocamp f auditiu, gust, aparell, antull o desitg, desenrotllo, etnpaig, emplastre, 
muscle, boig o foll, seqüestre, cúbit, carp, fetge, melsa, y tantes com ne poguera esmen¬ 
tar, son suficients exemples de lo que he fet constar. Entre aquestes, les termenades 
en no (mediastino, metarcapiano, craneano, intestino) perden reglamentàriament la 
última sílaba, per dirse en català mediastí, metacarpià , cranià, intestí . 

Les paraules castellanes termenades en io breu (mcsenterio, radio, pericardio, etc.) 
perden la o, d’acord ab les regles ortogràfiques estoblertes. Aixís se formen: messenteri, 
radi, nirvi, occipuci, bronqui, epigastri, hipocondri, pericardi, epiteli, microbi, olfatori , 


Digitized by ^.ooQle 



534 


gangli, trompa de eustaqui o de Fallopi, Jiipogastii , mesogastri, endoteli, pericondri , 
trapeci, endocardi, contagi o contagio , etc., etc. 

Les paraules tècniques qu’en castellà acaben en *0 esdrújol (cràneo, raquídeo, <#/• 
càneo, etc.), en general cambíen eo en i . Exemples: crani, raquidi , calcani, coccigi, san¬ 
guini, traquia , etc. Osseu y popliteti potser deuen esceptuarse. Si la sílaba final es 
breu (peritoneo, mastoideo, etc.), la cambíen per ^ en català (peritoneu, mastoideu, pc- 
roneu, tiroideu, sessamoideu, cuboideu, etc.). 

Los esdrújols en ico, ago (hepàtico, estómago, pleurítico, etc.), perden la o, escepció 
feta de lleugeres variants. Exemples: hepàtich , estòmech , pleurítich , epighstrich, htich, 
encefàlich, menmgitich, tràfich, hidatídich, toràcich, cartilech, linfàtich, gàstrich, gran 
simphtich , exoftàlmich, psíquich, òsteo-plàstich, terapèutich, fisiològich, bronquiectàssich, 
sèptich, traumàtich, hemorràgicli, ginecologich, gastrítich, dispèpsich, sintomàtich , 
pilòrich, etc., etc. * ' 

Un altre aplech de paraules de divers termini castellà, no està subjecte a regles: 
unes son ja acceptades; altres, dubtoses. Entre les primeres gola o gorja (garganta); 
úvula, campaneta, gargamelló o gargamella, (campanilla); apèndix, muscles , clatell, es¬ 
patlla, ungla; volta (bóveda); agensament (aseo o toilette); dolensa, greixensa (gordura); 
inabellensa , desmenjament o desgana (inapetencia), genoll, falanx (falange), farinx 
(faringe), larinx (laringe), fosses nasals u orbitraries, esquena, ventre, verola, goli, 
bufeta, dura y piamare , munyeca, vena , cap o fcr/a, volum , ferida , cangrena, llaga , 
avort, butllofa (ampolla), banya o (asta), cadavre, cambra (càmara), caperó (cape- 
ruza), geniva , o poagre , esquerda o clivella (grieta), fenedura (hendidura), 

(linea), matriu , porpra (púrpura), terçana (terciana), sonda o escandall (sonda), 
datge, barbs (barros), escreixensa (excrecencia), ronquera o rugall , etc., etc.; 
y entre les segones o les dubtoses esmentaré tant sols: .m/Zp (buf); doble soplo (doble 
buf); ruído de roce (soroll de frech); yunque (enclusa); rnèdula (mèdula o moll de la 

espinada); vena mediana basílica (vena mitjana basílica); nervio mediano (nirvi mitjà 
o mitjaner); ruido de fuelle (soroll de manxa); adherencias (adherenses, afegidures 0 
lligalls); brida , pisciforme y unciforme , que potser deurien dirse d’igual manera; y 
entre les més dubtoses, garganta del pie , vacíos , flexura sigmoidea , paraules la signi¬ 
ficació catalana de les quals té qu’estudiarse. 

Finalment, (y acabo ab aquest assumpto) s’apliquen en Medecina a moltes paraules 
tècniques sufixes o terminis especials que les classifiquen y donen lloch a la formació de 
gran nombre de mots, tots ells ja désde ’1 moment ben adaptables al català y que deuen 
esser acceptats sens discussió per arrencar ja de la llur etimologia. Y son en conjunt 
aquests acabaments: itis (inflamació), gastritis, hepatitis, sinovitis; algia (de algos, dolor), 
neuralgia, gastralgia, cefalalgia; ragia (pèrdua de sang), hemorràgia, gastrorragia, 
pneumorragia, enterorragia; rrea (fluix passiu o no sangnós) gastrorrea, enterorrea, sia- 
lorrea; ptosis (cayguda), gastroptosis, ?ufropto sis; oma, (tumor),^ fibroma, hematoma, lipo- 
ma, carcinoma; ectasia (dilatació), gastrectasia, cardiectasia; plegia (feridura o paràlisis), 
hemiplegia, paraplegia; cele (en general hèrnia), epiplocele, enterocele , meningocele; 
patia (malaltia), gastropatia, neuropatía; trofia (nutrició), hipertròfia, atrofia , esplenotro- 
fia; megalia (agegantament), esplemmegalia; y pera actes operatoris, tomba (tallar), 
gastrotomía; ectomía (estirpar), gastrectomía; ostomía (establiment de fístula), gastrosto- 
tnía; p las tia (regeneració), rinoplastia, piloroplastia; rafia (sutura), perineorrafia , col- 
porrafia; pexia (fixació), nefropexia , metropexia. 


Digitized by VnOOQle 



Això es quant se m’acud pera demostrar la necessitat de reconstituir lo llenguatge 
mèdich y biològich català y pera assenyafcrr aigms petits viaranys que podrem seguir 
tots quants ab bona voluntat emprengam la pacienta tasca d’aquesta reconstitució. Una 
volta ella feta, fóra convenient formar ab tot aquest recull de mots tècnichs una branca 
del Diccionari català intitolada de Diccionari català de Ciencies Mèdiques y Biològi¬ 
ques, ahont podrien xoplugarse totes llurs paraules tècniques, deixant pera ’l Dicciona¬ 
ri general les veus més conegudes, més esteses y d’ús més comú de les esmentades 
ciencies. He dit una branca: y nostra modesta obra fòra sols una branqueta qu’eixiría, 
com altres, del gran tronch del Diccionari Català qu'ab l’entusiasme d’un enamorat de 
sa estimada terra, les forces d’un atleta y la fe d’un apòstol, conreua, fa créixer y farà 
arribar a plena ufana lo brau campió a qui tant deu la parla catalana, Mossèn Antoni 
Alcover. 

De quant he esposat, puch deixar sentades les següents 

CONCLUSIQNS: 

1. a Es necessari reconstituir lo llenguatge científich mèdich-biològich català. 

2 . a Fet l’aplech de les paraules tècniques ja acceptades, les dubtoses deuen esser 
sotmeses a les regles generals de la Llengua; subjectantles a les desinencies gramati¬ 
cals establertes. 

3 . a En cas de dubte, recórrer a llur etimologia, generalment grega o llatina, recons- 
tituintles ab arreglo a aquella. 

4 . a Consultar los clàssichs dels segles xïii, XIV, xv y XVI pera depurar les corrup¬ 
cions del llenguatge que poguessen haver influit en les veus tècniques. 

y 5. a Formar ab aquest recull de paraules tècniques lo Diccionari mèdich-biològich 
català, branca del Diccionari general, pera ’l qual deuen deixarse sols los mots cientí- 
fichs d’ús més corrent. 

He dit. 


Digitized by ^.ooQle 



536 


De D. fuli Delpont y de Perpinyà. 

Lo català al Rossílló 

Per més que’ls sigles hajin passat desde que ’l Rossilló es part de França, la vida 
del poble s’hi ha restat catalana; lo parlar, les costums, les festes de pagesia, les fun¬ 
cions religioses, la vida familiar, encare hi són prou catalanes, per més que s’hi haji 
contrepuntat l’influencia francesa. Per lo pla del Rossilló, per les costes de la Salanca 
y de la Marenda, a Vallespir, a Conflent y a Cerdanya, lo poble pensa, canta, traba- 
11 a, viu, en català, mes ni’l sab llijir ni’l sab escriure; tot lo que toca a escriptures y a 
literatura se fa en francès, els escriptors públics, los periodistes, los literats, s’espres- 
sen no més que en llengua lrancesa. De manera que tothom, a Rossilló, pensa y parla 
en català, y que tot s’hi escriu en francès. 

Mes la vida catalana, es tala manera forta y tala manera ben particular, que prous 
rossillonesos que parlen y escriuen en francès, tot soviny los mou l’amor a llur terra 
payral, y gràcies a Deu se recorden allavors de la llengua y de les costums catalanes. 

M’apar, donchs, que ’1 poble rossillonès es com el meteix Canigó, fet tot un pe- 
nyal català; onades d’influencia francesa no paren de’l rodejar, alguna d’elles s'enlayra 
de tant en tant fins a la seua falda; mes passada l’embestida, fosa y ca'yguda l’escuma, 
la penya s’ha restat sencera, encare que n’haji rodolat alguna pedreta. 

Aixís es que ’1 renaixement literari de Catalunya devia remoure l’esprit dels ros¬ 
sillonesos; y prou qu’ho ha conseguit. 

Se trobà, aquestos quaranta anys passats, qu’uns escriptors y poetes rossillonesos 
refilaren en català, tot ho fent cad’un pel seu ban, així mateix com aucellets escam- 
pillats pels quatre cantós d’un bosch. Eren, En Pere Courtais, a Banyuls; Mossèn 
Rous, a Estagell; En Pere Talrich, a Pans; En Justí Pepratx, Mossèn Boixeda, el doc¬ 
tor Gouell, En Francès Marteau, a Perpinyà; Mossèn Bonafont, a Tautahull. 

Deu donà allavores a Catalunya Mossèn Jacinto Verdaguer, lo gran poeta que tant 
devia enaltir y escampar, per tot arreu, la poesia catalana. Va esser com un còp de 
trò, lo poema LAtlàntida; després se fan les festes literàries de Banyuls-de-la-Marenda; 
per aquell temps Mossèn Cinto torna a Rossilló, recorre el Canigó y ’l Pirineu; se rela¬ 
ciona amb unos nous y humils literats rossillonesos, tots li són amichs y deixebles, tots 
li tenen entusiasme; per fi, té al poema Canigó , com a coronament d’aqueixa germanó 
catalana-rossillonesa. 

Una influencia més especial tingué encare Mossèn Cinto; y es* que va fer estimar 
de nou lo parlar en català; amb els seus tractes dolsos y senzills, mostrà qu’hi ha tant 
bo, tant fi, tant pur llenguatge, en català com en francès; lo parlar- en català, desde en 
devant va esser més apreciat per la gent d’educació y de coneixements literaris; les 
obres de Mossèn Cinto, d'En Guimerà,’d’En Francesch Matheu, d’En Bosch delaTrin 
xeria, d’En Massó y Torrents, foren com més va més llijides. Ja no era més allò que 
fos casi un tocat, qui s’aficionava a la llengua catalana. 

Va venir, allàvons, lo nou bisbe de Perpinyà, Monsenyor Carsalade du Pont, que 
se feu, desseguit, un catalanista de cor, de fets y de paraules, com ne són Jx>na prova 


Digitized by LnOOQle 



537 


ses converses, sos manaments pastorals, y la restauració de Sant Martí-de-Canigó. 

Vingué, encare, l’incansable Mossèn Alcover, que duya la bona paraula desde la 
germanívola Mallorca, y que nos sona, a favor de la llengua catalana, unes trompeta- 
des que tenien de remenar y despertar fins als més deixats dels escriptors rossillonesos. 

Vingué també Mossèn Miquel Costa, a nos cantar amb la tant dolsa parla mallor¬ 
quina de ses enlayrades Poesies. 

Y de tot això, la llengua catalana n’era més enfortida, més apreciada, a Rossilló. 

Are, desde poch, En Pere Vidal li ha donat una nova empenta amb la Sociètè 

dEtudes catalanes , que ha juntat tots los aymadors de la llengua y de la vida catalanes 
a Rossilló. 

M’es un pler y una satisfacció, de participar a vostès que en Consell d’administra¬ 
ció de tala Sociétè dEtudes , hi són posats, com a bons germans y apreciats companys, 
Na Dolors Moncerdà de Macià, Mossèn Alcover, y Don Francisco Monsalvatje (de Ge- 
rona). De més, gràcies a l’injciativa del entusiasta qu’es En Gustau Violet, s’hi projec¬ 
ta també la reimpressió d’antigues obres catalanes. 

Y si a Deu plau, donchs, lo Rossilló tornarà a esser un gatimell ben florit de la 
patria catalana. 




35 


Digitized by ^.ooQle 



538 


De Air. R. Foulché-Delbosc, Director de la Revue hispanique, de París. 


La Bíble en catalan 


Messieurs, 

Les quelques remarques que je vous présenterai dans cette très courte communica- 
tion sont simplement le résumé des travaux préliminaires entrepns en vue de. l’impres- 
$K>p de la Bible catalane, un des textes les plus importants, par son étendue et son ca- 
ractère, pour la connaisance de votre langue. Je me suis borné à utiliser les indications 
die^tíUPlcqui se sont occupé de la question avant moi, principalement du plus érudit 
d’entre eux, le très regretté Samuel Berger, dont les Nouvelles recherches sur les Bi- 
bles provençales et catalanes ont paru en 1890 dans le tome XIX de la Romania. 

La Bible catalane fut publiée au xv c siècle: de février 1477 à mars 1478, Alfonso 
Fernandez de Cordoba et Lamberto Palmart l’imprimèrent à Valence, aux fraisdePhi- 
lippe Vizland. Des causes étrangères à l’érudition en firent supprimer les exemplaires: 
la destruction parait avoir été complète, le seul fragment qui avait échappé au feu 
ayant disparu à son tour. L’histoire de ce fragment peut ètre reconstitué en rappro- 
chant les données recueillies par difïerents bibliographes: la voici dans ses traits princi- 
paux. Dans un ouvrage resté manuscrit, le P. Juan Bautista Civera s’exprimait ainsi, 
d’après le P. Jaime Villanueva (Viaje literario à las Iglesias de Espaha, Madrid, 1806, 
t. IV, p. 54): «El ano pasado de 1645 por el mes de Octubre llegaron à mis manos 
quatro hojas de papel de marca mayor que me envió un clérigo de València, diciendo 
las habia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seo, y eran las últimas 
de una biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D. Bo- 
nifacio [Ferrer], y impresa en València el ano 1478. Espantéme mucho quando tal vi, 
porque nadie de quantos de él trataron, que fueron muchos, semejante cosa habia 
dicho, por no haber llegado à su noticia... Y por ser esta cosa tan nueva, me ha pare- 
cido encaxar la última hoja...» Ce dernier feuillet, le P. Civera le colla à la p. 362 deia 
seconde partie de ses Anales de la Cartuxa de Porta Celi y fundaciones de todas las 
cartuxas de la santa provincià de Cataluna; quant aux trois autres feuillets nul ne sait 
ce qu’il en advint. Le P. Josef Rodríguez est deux fois en contradiction avec ces ren* 
seignements: d’après lui, Civera aurait conservé les quatre feuillets retrouvés de la 
Bible, et l’ouvrage dans lequel il les aurait insérés ne serait pas les Anales de la Car - 
tuxa de Porta Celi , mais les Vidas de los hijos mas insignes de la santa cartuxa de Por * 
ta Celi , desde su primera fundacion; voici, en efTet, ce qu’on lit à la p. 88 de la BibliO' 
teca Valentina: «para que no pereciesse la memòria de este Escrito, los quatro vltimos 
folios de èl, contenidos en vn Pliego de marca mayor (que notan la Impression, y el 
afio) fueron hallados, en el Archivo de nuestra Santa Iglesia Metropolitana de Valèn¬ 
cia, ano 164c, y por ciertas vias, pararon en poder de nuestro Valenciano, el 
P. D. Juan Bautista Civera , Monge de la Santa Cartuxa de Porta Cceli... el qual lesinse- 


Digitized by LnOOQle 



539 


riò en su Libro de los Varones llustres del Monasterio... de Porta Coeli.» Quoi qu’il en 
soit, il semble que les deux ouvrages manuscrits du P. Civera, les Anales et les Varones 
llustres —l’un n’était vraisemblabiement que la suite de Tautre—furent conservés 
pendant près de deux siècles à la chartreuse de Porta Celi; nous en avons du moins le 
témoignage, direct ou indirect, de plusieurs érudits: le P. Josef Rodríguez—Vicente Xi- 
meno—Gregorio Mayans—Joseph Rodríguez de Castro, qui dans sa Biblioteca espafiola 
(t. I, pp. 444-448), reproduit le dernier feuillet d’après une cópie faite par Francisço 
Asensio—Francisco Perez Bayer—Joaquin Lorenzo Villanueva (aux pp. CXXXII- 
CXXXV de De la leccion de la Sagrada Escritura en lenguas vulgar es. València 1791). 
Au dix-neuvième siècle,, à une date qu’il n’est guère possible de préciser, les manu¬ 
scrits de Civera disparurent de la chartreuse oü on les conservait et nous ne savons ce 
qu'ils sont devenus. La meilleure copie quï nous soit parvenue du colophon est due à 
Mayans: elle se trouve dans une lettre datée du 22 avril 1758 et adressée à Gerard 
Meerman; M. Serrano y Morales Ta reproduite à la p. 150 de sòn remarquable Dicció - 
nario de las imprentas que han existido en València . 

Je ne sais, Messieurs, si un exemplaire a échappé à la destruction dont je vous par- 
lais tout à 1’ heure; j’ignore naturellement si quelque hasard heureux nous permettra 
un jour de feuilleter le précieux incunable dont nous déplorons l’absence, mais en atten- 
dant nous pouvons imprimer toute la Bible en catalan en nous servant des manuscrits 
qui se trouvent à Londres, à Paris, à Séville et à Barcelone; je les énumèrerai sommai- 
rement. 

A. Le British Museum possède (Egerton 1526) un ms. daté de 1465, contenant la 
première moitié de l’Ancien Testament. 

La Bibliothèque Nationale de Paris a les manuscrits suivants: 

B. Ms. esp. 2-4, trois volumes, écríture du xv e siècle, comprenant l’Ancien et le 
Nouveau Testament. 

C. Ms. esp. 5, daté de 1461, mème contenu que le ms. du British Museum. 

D. Ms. esp. 486, écriture du XIV* siècle, comprenant le Nouveau Testament. 

E. Ms. fr. 2434, écriture du Xl\ re siècle, comprenant le Psautier. 

F. Ms. fr. 2433, écriture du xv c siècle, comprenant le Psautier. 

G. Ms. esp. 376, écriture du xvi c siècle, comprenant le Psautier. 

H. Ms. esp. 244, écriture du XVI* siècle, comprenant le Psautier. 

J. A Séville, la Bibliothèque Colombine possède (7.7.6.) un ms. du XV e siècle con¬ 
tenant CXII psaumes et deux courts passages du Nouveau Testament. 

K. A Barcelone, il existe un ms. des Evangiles, du XV* siècle, dans les archives 
de la famille de Sobradiel. 

L. Enfin il convient de mentionner un Psautier imprimé à Barcelone vers 1480 par 
Nicolas Spindeler, qui reproduit le texte de la Bible publiée à Valence. Nous ne con- 
naissons qu’un exemplaire de ce Psautier, à la Bibliothèque Mazarine. 

La juxtaposition des deux versions du Nouveau Testament et des diverses versions 
du Psautier permettra d* intéressantes remarques. 

Je crois ne pouvoir mieux terminer cette communication qu'en dofmant lecture du 
début de la Genèse, tel que je T ai copié dans le manuscrit du Britisb Museum: 

En lo principi crea Deu lo cel e la terra, mas la terra era buyda e vana, e las tene¬ 
bres eran sobre la fas del labis, e 1 espirit de Deu era portat sobre las aygues. E dix 


Digitized by ^.ooQle 



540 


Deu: «Sia feta lum», e feta fou la lum. E viu Deu la lum que era bona: deperti la 
lum de las tenebres e apella la lum die e las tenebres apella nit, e fet es vespre e mati 
vn die. 

E dix Deu: «Sia fet firmament», e sepera les aygues que eran deius lo firmament de 
aquellas que eran sobre lo firmament, e fet es axi. E apella Deu lo firmament cel, e fet 
es vespre e mati die segon. 

E dix Deu: «Sian congirades las aygues qui dejus lo cel son en .j. loc, e aparega 
sech»; e fet es axi. Anomena Deu la secha terra e los ajustaments de las aygues apella 
mar. E vae Deu qu’era bona cose e dix: «Brota la terra erba verdeiant faent sament e 
arbre portant fruyt segons la sua descresicio la sament del qual en si matex sia sobre 
la terra»; e fet fou axi. E produy la terra erba verdeiant e aportant sament segons sa 
natura el arbre faent fruyt e hauent cascu sament segons la specia e viu Deu que era 
bo e fet fou vespre e mati die tercer. 

E dix Deu: «Sian fetas lumenaries en lo firmament del cel que depertesquen lo die 
e la nit, e sien en senyal hi en temps e en dies e en anys per que cleregen en lo firma¬ 
ment del cel e enluminen la terra»; e fet fou axi. E feu Deu dues grans lumenaries, la 
lumenarie que deuant anas al die e la lumenarie manor que deuant anas a la nit e las 
stelas posa en lo firmament de cel que luhicen sobre la terra e deuant anacen al die e 
a la nit e deperticen la lum e las tanebres. E viu Deu que fou bo e fet es vespre e 
mati die quart. 

E dix Deu: «Prodoescan las aygues remouilla de anima viuent e voletaria sobre la 
terra, sots lo firmsfment del cel.» E crea Deu las balenas grans £ anima viuent e moui- 
ble las quals han produydes las aygues en sas species e tota voletaria segons sa dis¬ 
creció. E viu Deu que era bo. Baney a ells dient: «Crexeu e situí multiplicats, e com¬ 
pliu las aygues de la mar, e los aucells sian multiplicats sobre la terra.» E fet fou ves¬ 
pre e mati lo die sinque. 

E dix Deu: «Prodoesca la terra anima viuent en sa discreció jumentas rossegants e 
tot rossegant de la terra en sa discreció.» E viu Deu que era bo. 

E dix: «Fassam hom a ymatge e semblansa nostra e senyoreig als pexos deia mar 
e a la voletaria del cel e a las bisties de tota la terra e a tot rossegant que s mou en 
terra.» E crea Deu 1 om a ymatge e a semblansa sua crea aquell mascle e famella. 

E baney aquells Deu e dix: «Crexeu e siau multiplicats e recompliu la terra e sos- 
tingau aquella e senyoreiau als pexos de la mar e als aucells del cel e a tots los ani- 
mató que visquen sobre la terra.» 

E dix Deu: «Veus que he donat a uosaltres tota erba aportant sament sobre la 
terra e tots arbres que en si matexos han sament de sa natura que sian a vosaltres en 
viande e a tots los animals de la terra e a tota voletaria del cel e a totes aquellas coses 
qui s mouen sobre la terra en las quals es anima viuent qui agen a meniar.» E fet 
fou axi. 

E vae Deu totas las coses que fetas hauia que eran molt bonas, e fet es vespre e 
mati die size. 

Adonchs acabats son los cels e la terra, he tots los ornaments dells, e compli Deu 
die sete de tota obre que hauia acabat, e baney Deu lo die sete e santificha aquell, car 
en aquell ha sessat de tota la sua obre que crea Deu perque la faes. 


Digitized by ^.ooQle 



541 


De D. Joan Givanel y Mas , de Barcelona. 


Necessitat de publicar una Biblioteca clàssica catalana per a la formació 

del Diccionari 


La llengua catalana havia arribat a últims del segle XV al més alt grau de pros¬ 
peritat que encar no havia pogut atènyer cap de les neo-llatines. Era una parla rica, 
feta y treballada. 

Va desaparèixer de la vida activa quan havia donat lleis que avui dia son admi¬ 
ració dels pobles progressius, quan havia romput ab la tradició d’escriure obres 
filosòfiques solament ab la rica llengua del Laci y quan ja s’havia fet sentir de manera 
sorollosa, portada victoriosament per ses armes, a l’àltre part d’Europa. La primo¬ 
gènita de les neo-llatines, quedà poch menys qu’esborrada del món dels vius, no 
admesa en les cancelleries y solament destinada al ús familiar; allavors començà a 
passar un veritable càlzer d'amargura, comensà a sentirse que era manca de bellesa, 
que era aspra, que era pobre en veus monosilàbiques y fins avui dia, un celebrat 
escriptor de l'altre banda del Ebre, el Sr. Pérez Galdós, feya saber al poble sud-ame- 
ricà, que la nostra llengua, que un temps fou la més polida d’Espanya al dir d’En 
Boades, havia enmantllevat la sintaxis a sa germana la castellana però no fou 
solsament trist y vergonyós que la motexesin, sinó que els poetes y prosistes nascuts 
en lo que un dia fou nació catalana-aragonesa escrigueren, per espai de tres centúries 
ab una llengua que no havien ohit al nàixer y jcosa estranya! una mirada al passat, 
la celebració d’una festa, que recordava els torneigs literaris de l’Edat mitjana y el 
voler fer ressucitar una parla enterament oblidada a mitjants del passat segle, aqueixos 
tres fets foren el crit de: jAlçat Llàtzer! y aquella gran ossamenta, que no altra cosa 
era la parla inmortalisada per el gran Rei En Jaume,’s redreçà y com moguda per una 
mà divina, adquirí vida, conquistà lo perdut, que ja era terreny de gent forastera y els 


(I) «Y esto se comprende ob ser van do que el catalàn no tlene construcción pròpia. La sintàxis es la castellana y 
solo varian las voces. No puede desconocerse que en ciertos pasajes de temura y en los diàlogos ó cuadros de un ca¬ 
ràcter popular la lengua catalana tlene clerto encanto por su misma ingenuidad, por el dejo quejumbroso de los dlml- 
nutivos; pero desde que el narrador sale de estos terrenos, la lengua se le rebela; no tlene màs remedio que recurrir al 
espafiol catalanlzado, porque el dialecto carece de recursos para todo lo que es de un orden Ideológico.» (B. Pérez 
Galdós.—La Prensa.— Buenos- Aires.—1886.) 


Digitized by LnOOQle 



542 



aficionats a les lletres, començaren l’estudi d’aqueixa renaixenta llengua, y avui, qual 
la teniu, exhuberant de vida, cultivada per milenars d’artistes y ab veu potenta en el 
concert de les llengües modernes, puix si en l’antigor tenia veu y vot com ses germanes 
l’italiana, francesa, portuguesa y castellana, per haver produit llibres com el Felix de 
les maravelles y el Tirant lo Blanch , avui se fa sentir ab igual tò que allavors, puix 
l’obra d’En Verdaguer es d’aquelles que, sens defallir mai, aguanten l’embat dels temps 
o el pas de les centúries. 

Aquella llengua inmortalisada per l’únich teòlech que visqué en el Xlll é segle, una 
de les inteligencies més grans de tots temps, aquell gran filosoph que sens descansar 
ni un sol instant recorria de París a Viena, de Montpeller a Gènova y de Nàpols a 
Pisa, combatent l’averroisme; aquella llengua inmortalisada per el fill mimat de les 
Musses y les Gràcies, Telegant artista, creador de lo que no perdura, no el primer 
poeta català, sinó el primer en son sigle; aquella llengua inmortalisada per el paladí de 
la fè, l’orador sagrat que corria sens dar tranquilitat a son esperit per sa patria y per 
fora, predicant sempre y sempre fent prossèlits al escalf de sa divina paraula, aqueixa 
llengua, donchs, després d’haver passat tres segles com encantada, toma a la vida y 
veyent la devantera qne li porten ses germanas, veyent que totes elles tenen un Inven¬ 
tari de la llengua, un registre ahont s’hi estotja lo més rich y gran que té la patria, 
ens crida a tots, ens congrega a tots y ens demana aqueix llibre capdal. 

Avui dia es de necessitat la publicació d’un veritable Diccionari; però no un lèxich 
aont s’hi trobin les definicions d’una o més paraules, sinó les de totes, ab ses etimolo¬ 
gies y exemples; Diccionari fora aquest format per les Autoritats que té la llengua, 
que son moltes, y com no havem d’esser classicistes en tot, seria de desitjar ’s donés 
cabuda a escriptors moderns, però no ab un criteri ab aixamples, com vulgarment es 
diu, sinó, més bé, restringit. 

La formació de Diccionaris de Autors, l’inventari de les veus usades per l’orgue 
del Esperit Sant, com apellidà a Lull, el rei de França, de tots els poetes que s’ajus¬ 
taren al voltant d’Alfons V, d’aquell Sant Vicens Ferrer tant vilipendiat per l’historia, 
d’aquell mestrede la rima, Ausias March, del més imparcial dels cronistes, Muntaner, y 
d’aquell fra menoret que’s digué Francesch Exemeniç, formarien, ab molts altres que 
podria citar, un estol d’artistes de la paraula que ells per sí donarien un bon nombre 
de papeletes y en molts dels vocables, diferents significacions, perquè ells coneixien, 
molt més que nosaltres, el nirvi de la llengua catalana, per la familiaritat que tenien 
ab la llatina. Acoblats després tots els Diccionaris parcials, quanta riquesa no co¬ 
neixeríem! 

El continuu ús dels clàssichs faria tomessin a la vida locucions tant descriptives 
com cuytàts passos, (l > suaus passos, W paraules colorades veus esquinçades Í4> , 


(1) E com Tirant veu qui sen anava, cuytatspassos anà devers ella... (cap. CXXVI1I). 

(2) Partit lo virtuós Tirant de les dames sen anà a la posada de Ipòlit sperant la nit scura per que pogués lo seu 
delit atènyer, e sol, desfreçat, en la hora més disposta ab saaus passos, per lo acostumat ort entrant, lo seu camí dreça 
a la cambra de la inclita Reyna... (cap. CCCCXLV) 

(3) ... e per me que no stan be tals rahons en boca de cavaller, volent mostrar a la gent ab parautes colorades ven¬ 
jar la mort dels dos Reys... (cap. LXXIX). 

(4) Com veu Tirant en les faldes de la donzella, ab lo gran furor e ira que portava no hagué noticia de la disposi¬ 
ció en que Tirant staua, e ab cara fera e veu squinçada se pres a dir forma de semblants paraules (cap. CCCLXII). 


Digitized by CnOOQle 




S43 


hora baixa y hora iticogitada ,a) que’s llegeixen en la celebrada producció Tirant f 
lo blanch , aixís com serien de ús corrent les veus amollir k>, aperduat arremorat 
( 5 l, bandejar < 6) , cogitar (*>, empeguit ( 8 >, ennirviada (<?) , foragitar ( lo \ raygada 
y tolguer (**>; ressucitaríen els vocables, novitat fo), per novetat, leticia (*«>, per 
alegria, cogitaciò <* 5 ), per pensament, estralla < ,6 >, per destral, Jiumaira (*?), per rier^, 
fetes íl8 ', per fingides, y ajustar <» 9 >, en la significació de juntar, arreplegar, reunir, 
veus totes que formarien part del Diccionari de Johanot Martorell. 

Allavors coneixeríem si En Muntaner era més rich en paraules qu’En Desclot, si 
Ausias March havia usat tal vocable en diferentes acepcions, si tal altre autor estava 
ple de llatinismes, sols aixís, crech jo, podem arribar a fer obra formal. 

Per això nècessitem, no la primera matèria, puix la tenim en los nombrossos exem¬ 
plars d’obres dels principals poetes y prosadors dels segles XIII, xiv y XV però sí que 
aquestos textes’s multipliquin per medi de l’imprenta. 

La Biblioteca catalana que publicà el Patriarca de les lletres pàtries, no serveix; 
qui com jo ha cotejat el text que de la celebrada producció de Johanot Martorell, 
Tirant lo blanc publicà D. Mariàn Aguiló y Fuster, ab l’edició impresa a València per 
Nicolàs Espindeler, l’any de 1490, pot dir> ben alt qu’entre un y altre text hi figuren 
més de 800 variants. Se’m dirà que la edició príncep està molt mal corretgida, es 
veritat; però en la més moderna y popular edició que del esmentat llibre s’ha fet hi 


(1) ... e açò era ja passada hora baixa , e en tot lo dia passat no havien menjat sinó molt poch, nl de tot aquell dia 
(cap. CXLI). 

(2) .. perçò com ells cautelosament e hora incogitada se eren partits del camp les treves no deulen haver loch 
(cap. CCCXL1X). 

(3) ... que la pèrdua de tanta terra e pobles haja amollit lo nostre fort ànimo, ne dominat la nostra força... 
(cap. CCCLXXX VI). 

(4) ... e lo jugador aperduat diverses vegades se muda la sort, e recobra molt més que no ha perdut (capí¬ 
tol CCCLXXXVI). 

(5) Los moros tots arremorats Ixqueren a fer armes contra los crestlans... (cap. CCCXXXVIl). 

(6) «Senyora, dix Tirant, nom bandegeu de vostra magestat... (cap. CXXXII). 

(7) .E. lo més mal que la mia pensa pot cogitar es com pense en la vostra absència, que stareu per algun temps 
que nous veuré... (cap. CCLXX1I1). 

(8) Levas empeguit de vergonya, e anarense a dinar... (cap. CXIX). 

(9) Tirant portava una lança curta e grossa tota ennirviada : bé restava trist lo qui lo seu colp sperava! (capí¬ 
tol CCCXLIII). 

(10) Foragitan de la celsitut vostra bellea, gracia. seny e gentil saber (cap. CCLU). 

(11) . Entre los mortals no conech altri sinó a tu qui sia ple de amor, lo qual es raygada ab bones sperançes qui per 
tos singulars mèrits te faran trlumfar en aquest món y en laltre... (cap. CCLXXV). 

(12) Car yo tlnch gran dubte nous tolguen la lum de la vostra vida que veig vos embolicat en lo fanch de perpe- 
tual dolor... (cap. CCLXVI). 

(13) quetn bese los hulls e lo front sim promet a fe de cavaller de no cometre novitat neguna en la sua perso¬ 
na... (cap. CXXX). 

(14) e ab veu tremolant, més de sobre abundant teticia que de dolor ni temor, feu principi a paraules de semblant 
stil (cap. CCLXXI1I). 

(15) e fan malalta la pensa, e dissipen les nostres cogitacions ab fantasies... (cap. CCCLXXVI). 

(16) com veren que noi podien atenir dispararenli una ballesta, e donarenli ab una stralla per lo costat, e presta- 
ment caygué (cap. CXXX1II). 

(17) e anà ab tota la gent fins a la flumayra , e manà passar la gent axi a peu com a cavall (cap. CXXXI). 

(18) ela reposada Viuda sou posada en gran pensament perque Tirant no havia dada plena fe en les sues fictes 
paraules (cap. CCLXIX). 

(19) e moltes gents del poble axi homens com dónes se ajustaren en la plaça... (cap. CXXXI). 


Digitized by 


Google 



544 


han moltes llibertats que ’s va pendre 1 copista, llibertats que no són pròpies en una 
obra destinada exclusivament als estudiosos < f >. 

Es precís, es necessari la publicació dels textes antichs sens que mans extranyes hi 
anyadeixin ni un mot; es precís, es necessari que aqueixes publicacions les fassin per¬ 
sones puristes, familiarisades ab lo bell catalanesch\ es precís, es necessari donar a llum 
un gran nombre de textes del segle d’or de la nostra parla, pera anar formant la histo¬ 
ria de la literatura patria, y quan nosaltres haguem publicat els manuscrits que en 
aquella 

parla de reys, de sants, de trobadors y savis 
parla de un poble brau, noble, fael 

jeuhen en les Biblioteques de Madrid y París, Londres y Roma esperant que una mà 
amiga els copii y els torni a la vida, allavors podrem dir als que vinguin estalonant- 
nos en la tasca de treballar per la patria: Això havem fet nosaltres; jovent, seguiu 
l’obra, feu el Lèxich. 


(1) Edició de València 1490. 

e passa en Venecià (cap. IV). 

que per reverencia de aquella sacratissima passió que lo 
nostre mestre e senyor Déu Jesús volgué passar en lar- 
bre de la vera creu per rembre natura humana... (capí¬ 
tol IX). 

Entre ells fou molt gran altercació a qui farien Rey (ca¬ 
pítol XIX). 

Car ahir ereu sà e alegre, e ara vos veig prou trist, coxo 
e malalt (cap. XXI). 

E al mati com lo sol fou exit feu regonèxer entorn del 
seu camps . siy havia gent alguna... E com no haveu vist 
vosaltres en les batalles los pochs vençre al molts, e los 
flachs vençre als forts? (cap. XXIII). 

Dix la Comtessa, Senyor, lo meu sperlt die t ha stat alte¬ 
rat havent sentiment de ia mia dolor... (cap. XXVII). 
Seguis que un gentilom de linatge antich e natural de 
Bretanya, anant en companyia de molts altres gentils 
homens qui a la gran festa anaven, aturas més darrer de 
tots e adormís sobrel rocí fatigat del treball del gran 
camí que fet havia son cavall lixa to cami e pres per una 
senda... (cap. XXVIII). 

E deuen esser allí xiij preveres dient contínuament ho¬ 
res de defunts axipropriament com sil tenien allí mort 
(cap. XXXV). 

e tots los estrangers prengueren comiat del Rey e de la 
Reina , e cascú sen tornà en ses terres (cap. XXXIX). 
e allí examinaren lo si era per a rebre lorde de cavalle¬ 
ria, ni de ses costumes: e si era coixo e aíollat de algu 
de sos membres (cap. LXIII). 

Tirant se acosta a la gentil dama e donant del genoll en 
la dura terra : feu principi a un tal parlar... après dona 
dels genolls en la dura terra e dix... (cap. LX). 

Lo dia après que lo rey darmes presentà la letra a Ti¬ 
rant... (cap. LXXX). 


Edició de Barcelona 1873-1905. 
e passa a Venecià (cap. IV). 

que per reverencia de aquella sacratissima passió de lo 
nostre mestre e senyor Déu Jesús volgué passar en lar- 
bre de la creu per rembre natura humana... (cap. IX). 

Entre ells tonch molt gran alteració a qui farien Rey (ca¬ 
pítol XIX). 

Car ahir ereu sà e alegre e ara vos veig prou trist, cox e 
malalt (cap. XXI). 

E al mati com lo sol fou exit, feu regonèxer entorn del 
seu, si havia gent alguna... E com no haveu vist vosal¬ 
tres en les batalles, pochs vençre als molts, e los flachs 
vençre als forts? (cap. XXIII). 

Dix la Comtessa: Senyor lo meu sperit molts dies ha stat 
alterat havent sentiment de la mia dolor (cap. XXVII). 
Seguis que un gentilom de linatge antich e natural de 
Bretanya anant en companya de molts altres gentils ho 
mens qui a la gran festa anaven, aturas més darrer de 
tsts e adormis sobrel rocí fatigat del gran cami , e pres 
per una senda... (cap. XXVIII). 

E deuen esser allí xiij preveres dient continuament com 
sil tenieu allí mort (cap. XXXV). 

e tots'.los strangers prengueren comiat del Rey e de la 
Regina e cascú sen tornà en ses terres (cap. XXXIX). 
e all i examinaren lo si era per a rebre lorde de cavalle¬ 
ria, ni de ses costumes: e si era coix o aíollat de algú de 
sos membres (cap. LI). 

Tirant se acosta a la gentil dama e donant del genoll en 
terra : feu principi a un tal parlar... apres dona dels ge¬ 
nolls en terra e dix... (cap. LIH). 

El dia apres qué lo rey darmes presentà la letra a Ti¬ 
rant... (cap. LXX1I). 


Digitized by LnOOQle 



345 


De Mr. Joseph Calmette , Professor de l’Universitat (Facultat de Lletres), de 

Dijon. 

Les documents épistolaires d'archives et rhístoire de la langue 

MESSIEURS: 

Si les dissertations critiques sur les divers problèmes de la linguistique et de l’his- 
toire littéraire font, à juste titre, l’attrait principal d'un .Congrés tel que celui auquel 
vous nous avez conviés, vous penserez aussi, sans doute, que l’exposé de certaines 
réflexions v et de certains désirs peut trouver utilement place dans le programme de vos 
séances: réflexions qui pourraient malaisément se glisser dans les études d’érudition 
que les revues històriques ou philologiques consacrent au catalan, désirs que l’on ne 
trouverait guère une bonne occasion de formuler au cours d’un article ou d’une mono- 
graphie, mais réflexions et désirs qu’il convient, en revanche, de soumettre à ceux-là 
justement qui peuvent le mieux apprécier les unes et réaliser les autres. 

Je vous demanderai donc la permission de vous entretenir, pendant quelques ins¬ 
tants, de certaines recherches et de certaines publications qu’il me semble particulière- 
ment intéressant d’entreprendre, pour asseoir sur ses véritables bases l’histoire de la 
langue catalane. 


I 

A cet eflfet, je voudrais que Ton s’attachàt à nous donner une publication aussi 
complète que possible des documents épistolaires en catalan qui figurent dans vos 
archives, antérieurement au xvi e siècle. 

Les dépóts municipaux de la Catalogne sont fort riches en lettres missives La 
plupart des villes et souvent des localités secondaires ont conservé le meilleur de leur 
correspondance: ce sont soit des originaux, soit des minutes, soit des copies transcrites 
sur des registres 

Ces lettres constituent une source historique de tout premier ordre, et, s’il m’est 
permis de rappeler un fait personnel pour évaluer leur importance, j’avouerai que la 
sèrie des Car fas Comunas des Archives munici pales de Barcelone, a été, sans contre- 


(1) La plupart des villes catalanes ont également conservé en nombre les lettres solennelles. Mais ces documents 
dolvent étre solgneusement dlstingués des lettres missives. La sèrie qui renferme les documents solennels, véritables 
tltres municipaux, est habituellement appelée Privilegis: tel est le cas, par exemple, à Lérida. AUleurs, le titre de cette 
méme sèrie est Carías Reals, par exemple à Gerona. Mals ce titre s’apptlque, au contraire, à Barcelona, à celles des let¬ 
tres missives qui émanent de personnages qui portent la couronne. 

(2) C’est alnsl qu’à Qerona le Manual de Acuerdos renferme de nombreuses transcripUons de lettres missives envo- 
yées ou reçues. Pour le falre remarquer en passant, j'ajoute que, dans la méme ville, la méme observatlon doit étre 
appliquée aux Resoluliones capituli qui figurent aux Archives de la cathédrale: ef. le part! qu’a tiré de ce fonds le P. Fi¬ 
del Fita, Los Reys d’Aragó y la Seu de Girona, dans la Renaixensa et à part, Barcelone, 1873, gr. in-4°. 


Digitized by LnOOQie 



dit, la source la plus abondante à laquelle il m’ait été donné de puiser pour écrire l’his- 
toire diplomatique de la Révolution catalane sous Jean II (l >. Combien plus abondante 
encore serait la mème sèrie pour quiconque voudrait ressusciter l’histoire inteme de 
cette grande crise politique et sociale d’oü faillit sortir un Etat catalan, enfanté dans les 
demières convulsions de Moyen Age! Mais je veux vlaisser de còté, en ce moment, 
Texceptionnelle portée historique de cette catégorie de documents, pour ne retenir que 
ce qui se rapporte à la langue et à la littérature. 

Or, à ce point de vue, les documents epistolaires du Xiv e et du xv c siècle offrent 
vraiment un intérèt majeur. 


n 

II est un trait dont les Catalans eux-mèmes sont probablement moins frappés que 
les étrangers à la lecture des lettres missives en catalan des derniers siècles du Moyen 
Age; mais un Français surtout en est vivement impressionné, losqu’il se plonge dans 
la lecture de ces documents. 

Ce qui le saisit, c’est l’étonante vigueur, la surprenante maturité de la langue cata¬ 
lane à cette époque. 

Tandis que la langue française est encore flottante, indécise, embarrassée, la langue 
catalane est compacte, rapide et précise. Tandis que le français manque singulièremejit 
encore de consistance et semble ne pouvoir se défaire de je ne sais quelle àpre verdeur, 
le catalan est ferme, savoureux et, si j’ose dire, parfaitement à point. II donne la sensa- 
tion du définitif autant que le français du xvil e ou du xvm e siècle. 

En un mot, au déclin du Moyen Age, le catalan est déj&, dans le plus large accep- 
tion du mot, une langue moderne. Et, de mème que la Catalogne a précédé les autres 
peupíes dans la voie toute moderne des institutions parlementaires, elle a aussi, en 
vertu de la mème précocité, précédé les autres peuples pour la trempe de sa langue 
nationale: cette langue dont le métal si pur, si solide et si sonore était prèt à foumir, 
—s’il n’eut été top tot brisé ou déformé pas des événements d’ordre historique—, l’ins¬ 
trument indispensable au rayonnement d’une civilisation (a ). 


III 

Mais, dira-t-on, la littérature catalane an Moyen Age est l’une des littératures les 
plus riches de l’Europe. Si les documents épistolaires offrent des spécimens curieux, il 
ne manque point d’ceuvres et mème de chefs-d’ceuvres oü cette mème langue, s’affirme 
avec non moins dè vigueur et avec plus d éclat. Quel est donc l’intérèt spécial que 


(1) A Barcelone, les lettres missives sont réparties entre trois grandes sérles distinctes des Archives municipales: 
Letres closes , Cartas Reals et Carlas Comunas. 

(2) Le développement de l’instructlon en Catalogne aux derniers siècles du Moyen Age est un faittris remarquable 
et qui mériteralt d’étre mis en lumière avec un soin spécial. L’intérét social d’une telle étude en doubleralt d*aHleurs 
l’intérét puissant au point de vue littéraire comme au point de vue juridlque. 


Digitized by LnOOQle 





— 547 — 

peuvent présenter les lettres missives éparses dans les Archives au point de vue de 
l’histoire de la langue? 

II n’est pas difficile, je crois, de répondre à cette question. 

Les documents épistolaires que conservent les Archives catalanes nous laissent pé- 
nétrer plus avant que tous les autres documents dans les habitudes et, pour ainsi dire, 
dans l’intimité de la langue catalane d’autrefois. La langue littéraire nous est constam- 
ment accessible grace aux ceuvres des prosateurs et des poètes qui sont parvenues 
jusqu’à nous. Ce qui nous est moins accessible c’est la langue quotidienne, c’est le 
parler mème des ancètres. Les philologues savent bien que c’est là justement le 
plus précieux. Et certes, si par un miracle, quelque phonographe du Moyen Age avait 
conservé pour nous des conversations authentiques de bons bourgeois catalans, con- 
temporains du roi Martin ou du prinçe de Viane, nous nous en féliciterions comme 
d’une incomparable bonne fortune. Mais, si nous ne pouvons entendre la voix des Cata¬ 
lans de jadis, ce qui nous rapproche le plus de ce parler insaisissable, c’est, assurément, 
le document épistolaire qui n’est point l’ceuvre d’apprèt d’un écrivain, mais qui est 
proprement la fixation de la parole. 

Or, ce sont précisement les pièces de cette nature que les Archives des villes cata¬ 
lanes ofifrent en nombre à qui veut les étudier. 


IV 

C’est surtout pour le xv e siècle que ces documents sont abondants. Ce sont parfois 
des lettres de scribes professionnels, de notaires imbus de formules: leurs lettres sont 
évidemment, au point de vue qui nous occupe, les moins intéressantes. Mais, à cóté, 
fourmillent les lettres de consuls, de conseillers, de jurés, d’agents chargés de missions, 
de simples particuliers: et alors c’est bien vraiment la langue courante de la vieille Ca- 
talogne qui se révèle, sous la plume de bourgeois dont l’instruction ne détruit pas la 
spontaneité et que préoccupe beaucoup moins le souci de bien écrire que celui d’ètre 
clairs et persuasifs. 

Si de telles pièces sont infiniment précieuses pour pénétrer les secrets de la vie po- 
litique et sociale de l’ancien Principat, elles ne le sont pas moins pour pénétrer le se¬ 
crets de la syntaxe et de la sémàntique à l’époque séduisante entre toutes: celle oü le 
catalan a atteint l’apogée de sa valeur littéraire. 


V 

La langue des écrivains de genre a toujours quelque chose de factice et de conve- 
nu r, >; c’est l’effet inévitable de cet apprèt que j’apellerais volontiers la toilette litté- 
• raire. Plus ou moins raffinée et plus ou moins apparente, elle n’en modifie pas moins la 
physionomie de la langue quotidienne que nous voulons apercevoir sans voiles. D’autre 
part, la note personnelle qu’apporte un auteur dans l’élaboration de sa manière est sou- 


(1) II fautaussi tenir compte, d’ailleurs, de la relation réciproque qu’exercent nécessariement les littératures les 
unessur les autres, sl bien qu’il n'est pas de llttérature, si nationale soit-elle, qui ne demeure, dans une large mesure 
tributaire de l’étranger. L’étude de la langue quotidienne est justement le plus súr nroyen qui permette, au point de 
vue de la forme, d’évaluer la part des influences extérieures. 




Digitized by ^.ooQle 



TTl 


— 548 — 

vent d’une appréciation difficile. Le niveau moyen des esprits, le degré de culture géné- 
rale, l’état précis de la langue à un moment donné fournissent un criterium précieux 
pour une telle appréciation. 

Cest ici que les documents épistolaires d’archives peuvent ètré d’un grand secours. 
A défaut des correspondances privées dont il s’est conservé trop peu d’exemples, c’est 
aux correspondances polítiques surtout qu’il convient de recourir: la variété extrème 
des sujets et des personnes, la diversité infinie des qüestions et des événements dont 
se tisse à chaque instant l’actualité, la multiplicité des correspondants de chaque jour, 
les différences de provenance et de milieu qui les distingent font de pareilles sèries de 
documents une mine inépuisable pour le chercheur attentif, qui, la plume à la main, note 
les particularités de langue et de style, et le philologue ne manquerait pas d’y décou- 
vrir une ample matière à des rapprochements féconds, à des constatations suggestives. 

II ne serait pas jusqu’à la critique littéraire elle-mème, au sens esthétique du mot, qui 
ne put parfois y trouver un estimable appoint. 

Les professionnels de la littérature, poètes au prosateurs, n’ont point le monopole 
de leur art. Surtout aux èpoques de haute culture, il est d’excellents écrivains en dehors 
de ceux qui produisent pour le públic et songent à la posterité. Parmi les simples bour- 
geois du xv e siècle, il se revèlerait, -—n’en doutez pas—, plus d’un écrivain de race mé- 
connu de ses contemporains et qui s’ignorait lui-mème. Une anthologie des meilleurs 
prosateurs catalans s’enrichirait ainsi de plus d’un nom nouveau. Aussi bien, tel hom- 
me modeste, dont la correspondance est généralement banale et sans attrait, sait rencon- 
trer parfois les accents d’une véritable éloquence; son style, ordinairement teme, étin- 
celle soudain: la flamme d’un sentiment vif et sincère a fait ce miracle et l’esprit tout 
puissant qui souffe ou il veut a dicté une page digne d’admiration. 

Le patriotisme souvent opère le prodige, car un ardent amour de «la terra» inspire 
et vivifie, surtout à travers les múltiples épreuves du XV e siècle, l’àme de ceux qui com- 
battent, négocient et travaillent pour la cause catalane. C’est alors surtout que la langue 
catalane particulièrement chaude et colorée, déploie toutes ses munificences: la phrase 
s’amplifie. se déroule souple et brillante et revèt superbement la pensée toujours nette 
et sure d’elle-mème . 


VI 

N est-il donc pas légitime de souhaiter que l’on entreprenne au plus tot un Corpus 
des documents épistolaires catalans? 

Mieux encore que les textes littéraires proprement dits, ces documents permettaient 
d’étudier dans le détail l'évolution morphologique, l’intrusion des tournures étrangères 
l’adaptation des néologismes, la destinée diverse des influences extérieures qui se sont 
exercées sur le catalan < a) , et, d’une manière générale, le développement inteme de la 


(1) Si j’avals à citer ici des exemples, je les trouverais sans peine dans la longue et beUe correspondance de ram* 
bassade catalane de 1463, que j‘al naguère publiée in-extenso, sous le n° 11 des Pièces justificatives, dans mon livre sor 
Louis XI , /ean II et la Rèvolution catalane. Toulouse, Privat, 1903 ln*8°. 

(2) A cert égard, l’étude hlstorlque sulvie et approfondle de l'action exercée par le castillan 'sur le catalan serait 
aussi sédulssante quinstructive. II y a lieu de considérer cette étude com me l’une de celles qui Importent le plus à 
*’ histoire de la langue catalane. 


Digitized by ^.ooQle 



549 


langue, dont l’usage quotidien est, par excellence, le grand régiilateur. Quand mème des 
textes aussi instructifs au point de vue linguistique ne posséderaient pas Tintérèt puis- 
sant qu’ils ont, d'autre part, au point de vue historique, ils mériteraient, à coup súr, d’ètre, 
colligés et publiés. L’intérèt philologique de tels textes est surtout dans leur richesse 
mème et les publications faites jusqu’à ce jour sont rares et fragmentaires, partaut insuf- 
fisantes. 

L’ceuvre, assurément, est digne de tenter les catalanisants. Elle est, à dire vrai, con- 
sidérable. Elle exigera, pour ètre menée à bonne fin, du temps, de la bonne volonté et, 
par dessus tout, de la persévérance. Mais la persévérance n’est-elle pas éminemment 
une vertu catalane? On a donc le droit d’espérer. 

En attendaíit, on pourrait, ce semble, s’appliquer immédiatement à une première 
enquète préalable, dont les résultats seraient déjà fort apparents. II s’agirait de dresser, 
sans plus tarder, un catalogue de ces documents épistolaires dépòt par dépót. Ce cata- 
logue une fois établi conformément aux règles de la critique et muni de tables minu- 
tieuses constituerait un répertoire extrèment précieux, et les historiens en éprouveraient 
aussitót Tutilité, pour peu qu’une courte et substantielle analyse accompagnàt la 
mention de chaque pièce. 

Quant aux lingüistes, ils devraient attendre les textes mèmes pour tirer à leur tour 
partí de ce travail. Encore est-il bien probable qu’ils participeraient bientót, eux aussi, 
aux bénéfices de l’opération, car des publications partielles ne tarderaient guère à voir 
le jour Chacun se plairait à réunir les missives qui interéssent sa ville natale et de 
toutes parts des mains prieuses se tendraient pour recueillir ces reliques des ançètres. 

Cest que la décentralisation est favorable aux publications locales; mais elle est, 
sans doute, conciliable avec les ententes indispensables aux grands efforts. Et s’il était 
besoin d'une preuve pour attester qu’il en est bien ainsi en Catalogne, quelle autre 
serait plus convaincante que le succés mème du Congrés actuel, ou Catalans de Valen- 
ce, de Majorque et de Perpignan, müs par la mème pensée, collaborent avec ceux de 
Barcelone? 

Les historiens et les philologues peuvent donc faire unànimement de vceux pour que 
le recueil des documents épistolaires catalans trouve bientót ses éditeurs. 


(1) Je fals icí allusion à des recueils daus le genre de celui que l’on me pardonnera de clter, uniquement parce qu’il 
est actuel et coosacré, sur l'initiative d’un Perpiganals, à la Correspondance de la ville de Perpignan, d’apris les Archi- 
▼es munldpales de Barcelone. La publication en a été commencée et conduite, jusqu’à ce jour, de 1399 à 1450, dans la 
Revae des langaes romanes , organe de la Societé des longues romanes de Montpellier, 1905-1906, 


Digitized by LnOOQle 



— 550 — 


De Mn . J. Blazy , professor an el Collegi del Sagrat-Cor de Perpinyà. 

Consolidació del català al Rosselló, Vallespir y Conflent 

La Fransa, com l’Espanya, ten el dret de s’empresar dels esforsos y de les con¬ 
quistes de son rich passat. No cal donchs s'estonar que d’açí d’allà esperits curiosos y 
sobre tot cors que se recorden, se siguin enamorats de les antigues glòries y hajan 
concebut el noble projecte de les animar d’una vida nova. L’obra es bonica. 

La patria francesa, aixís que l’Espafta, no ten més a témer que la seu unitat sigui 
trincada, les provincies no tenen res a regretar de llur autonomia. Una llarga comuni¬ 
tat de dols y de triunfs ha cimentat l’unió que conquistes devegades violentes havien 
comensat. L’ànima de la Fransa s’estremeix sobre tots los punts del territori ab la 
seua energia sencera. 

' ^Es a dir que cal repudiar la nostra historia de provincià, y acortar ab els seus re- 
corts, fer callar aqueixa veu del passat de la qual molts tenen una eloquencia tan gran? 
Déu me ’n reguart! L’amor de la petita patria aviva l’amor de la gran patria, l’amor 
de la casa anima l’amor del país. 

Tots los que coneixen el gran Botrel trobaràn natural que sigui associat a una obra 
de descentralisació, ^b la fi de magnificar la petita patria al costat de la gran. Ei Par 
dó des Fleurs d'ajoncs, celebrat el 6 d’agost de 1905, era quelcom de més encara que 
una representació dramàtica, era l’evocació de tota una provincià, la vella Bretagne ab 
les seus bombardes y sus binious, sus tradicions y sus costumes, y sobre tot sa llengua. 
La bonica ciutat de Pont-Asen era envahida aqueix dia per una colla innombrable de 
tots els pobles d’aprop. Y en Botrel, seguint l’exemple d’en Mistral, demanà an aquei¬ 
xa gent de jurar de conservar la fè, la llengua y les tradicions dels avis. De tota banda 
les mans s’aixequen y les llabis criden: «Ho jurem!». 

L’obra d’en Mistral y d’en Botrel es excelsa, perquè compleixen un gran deber de 
pietat filial: guarden el llur passat de l’oblit. 

Y ara si passem dins del meu país del Rosselló, sabem que la Societat d’Estudis 
catalans s’acaba de constituir a Perpinyà. Alguns bons rossellonesos traballen ab totes 
les llurs forses a realisar dins del llur país aqueixes paraules de Mossèn Cinto: 
«La llengua catalana, si ha de morir un dia, no morirà sinó ab lo món.» Déu ho volgui 
dins el meu Rosselló. Oh! saludi ab tot el meu entusiasme de fill y sacerdot català 
aquestos cors que se recorden! 

El Il·lustríssim Bisbe de Perpinyà, columna de l’Iglesia y de la Patria, ha dit dins el 
seu Bolletí Oficial del 13 de janer derrer, aqueixes paraules que han de ser gravades 
dins l’ànima des seus sacerdots: «Els impossible atenyer el poble y li fer compendre y 
aficar dins la memòria les veritats de la religió y els preceptes de la moral, si aquei¬ 
xes veritats y aqueixos preceptes els hi espliquen en una llengua que no li es familiat 
y que no es aquella ab e que pensa y conceb les coses. Mentres el llenguatge habitual, 
això es, el de conversar en familia y ab gent ahont un viu, siga '1 català (y Déu fassa 
que hu sia per molt de temps), serà una obligació dels preveres que tenen cura d’àni¬ 
mes ei servirse habitualment d’aqueix llenguatge, en haver de cumplir entre ’ls fidels 





Digitized by 


Google 



55 1 


el seu dever de donar l’ensenyansa religiosa.» Un milió de mercès, al nom del Rosse¬ 
lló, an aqueix il·lustríssim Monsenyor de Carsalade. Molts rectors de Rosselló que no 
volien fins ara que parlar francès, bé que parlaràn català d’açí en devant, com diu el 
senyor Bisbe, seria gran menester. Ho crech. 

De la banda de Barcelona la llengua catalana viurà sempre perquè açí se troben 
medis poderosos de li allargar la vida; però de la banda de Fransa el català es talment 
trasmudat ab el contact del francès, que 1 francès sembla ja l’haver suplantat totalment. 
Y com voleu, senyors, qu’això no sigui? Els numerosos diaris d’açí perdiquen cada dia, 
y dins el Rosselló no tenim un sol diari català. Pio X, encara patriarca de Venise deya 
en favor de la religió: «Si jo tenia de donar la meu creu pectoral, els meus vestits de 
l’Iglesia y els meus mobles a fi d’assegurar l’existencia del diari, de bon grat ho faria.» 
Catalans rossellonesos, un pobre rector de montanya del Rosselló vos diu: «Si jo tenia 
de donar tot, els meus esforsos, el meu necessari per assegurar l’existencia d’un diari 
català dins el meu país natiu, de bon grat també ho faria.» Y això no ha de ser es¬ 
trany: El diari es la més gran forsa dels temps d’avui, la espasa perfeccionada que deci¬ 
deix de la sort de les batalles de l’intelligencia y també del cor y assegura la victorià 
an qui sab l’emplegar. Els nostres enemichs de Fransa ja l’han bé demostrada aqueixa 
veritat que sembla un axioma. 

Dins el Rosselló èl formalisme exterior ha suplantat l’idea catalana, ell ha fet des¬ 
viar el sentit, ell ha axugat la font del zel conquistador, y nonobstant, el problema sub- 
sista tot senser. A tots los rossellonesos que tenen són y que demanen: «quid de noc- 
te?» respondré sense pou: «Per el sol medi d’un diari català vechs l’alba del dia de la 
Patria.» Alguns, belleli, me diràn: Si al lloch d’un diari se feya solament propaganda 
de llibres catalans, d’un català que no sigui francès, sinó al menos rossellonès! Ay! 
homes de Déu! Demaneu a les llibreries de Perpinyà, de Prades y de Ceret, quan de 
llibres catalans se compren cada any? Cada una vos respondrà: Dos o tres al mes. 

Però y ha diari y diari; el diari platònich y el diari fort que batalla de la punta 
de la espasa y triunfa ab les seues idees; que tindria de ser el nostre diari rosse¬ 
llonès? Un diari es sempre més o menos somès a la mentalitat de sus llegidors, la 
seua propagació ven en dreta linea de l’intensitat, de les conviccions y de les doctrines 
que defen. Ell donchs demana per el seu succés un llarg corrent d’idees quel porta, 
com cal an els vaixells una massa d’aygua ben proíunda. La divergència de vistes se 
mostra per tot arreu. Es ver qu’aqueixes divergencies tindrien de desaparèixer, y s’es¬ 
borrar devant dels interessos primordials de nostra parla sempre atacats per els que 
no tenen cor. Tendrien tots d’oblidar això que nos desuneix, tendrien tots de fer un 
bloc , nos aplegar a l’entorn d’un programa, prou ample y flexible per federar totes les 
opinions sense les bufetar, coordonar totes les bones voluntats sense les entrebancar 
dins el llibre joch de su vitalitat. Però aqueixa unió desitjada, més qu'això, necessària, 
no podem la cumplir tot arreu, perquè se troben impediments qu’esborra sol lo temps, 
l’acció constante de fortes individualitats, etc. 

Les idees rebudes dins el Rosselló, tot lo que no cuadra ab lo temperament del 
dia, tot lo que perturba los axiomes, les conjetures, les tendencies que falten de refle¬ 
xió, es desseguit arrebatat y malmenat. Això es la hipertròfia de l’amor cega de la 
llengua. 

Nonobstant, el millor medi de defensar la nostra idea capdal no consistiria a esten¬ 
dre massa el seu domini, però an el definir, precisar, delimitar, a fi que la resistència no 


Digitized by ^.ooQle 



55 2 


se detingui sobre posicions que no poden se sustener, que no han relació ab la nostra 
idea. 

Se necessitaria d’occupar el bon mitj: in niedio stat virtus , y no conech res de més 
mortifero que la pou exagerada de la llibertat. La seu suspició arresta tot esfors, tren¬ 
ca les energies, comprima la vigor del pensament? Un cor sencer que se dirigeix a un 
cor sencer no ha de fer una resposta sencera quan aquest tosta a la seu porta per 
l’amor de sa mare? 

Y demés, avuy, la competència, l’erudició, el seriós de les estudiós donen el pas a 
la curiositat que vol una resposta tot arreu sobre tota cosa y a vist de tota cosa. El 
diari ha de parlar sobre rhistoria, la política, la filosofia, la religió, les qüestions sotia- 
les, etc., y Tessencial es que no arribi massa tard, que digui sempre, moltes vegades al 
mentís coses a pou pres sabis, ab un estil original, airós, paradoxal algunes vegades. 
No es veritat me sembla, que molts rossellonesos no compringuin el menester d’un dia¬ 
ri que parli la llur llengua mateixa, no es veritat, me sembla, qu’aqueix sentit no trobi 
algun lloch dins les preocupacions de la vida publica. 

Encara una vegada, ja que la gent dona tant de preu a la pura rahó, si mespresa 
belleu el nostre ideal an al qual no respond cap realitat que pugui se tocar, ben segu- 
rement, llegirà també un diari ahon se troba lo que recerca y desitja: discussions me¬ 
tòdiques, observacions d’experiencia, deductions menades per 1 £ llògica y assegudes 
per fets o probes. Això suposa, naturalment, que s’entre dins les qüestions d’interès del 
lloch, del departament, això necessita estudies particulades, això demana col·laboracions 
diverses y apreciacions que no tinguin interès en propri. 

A Fransa els funcionaris de tota mena, els administradors, els presidents de fede¬ 
racions de llochs, etc., són constituits redactors, correspondents, propagadors del diari 
que defensa llurs idees. Resulta que l'organisació fa que tal o tal diari es en mateix 
temps un diari de doctrina y de vulgarisació que va fins als poblets de la montanya y 
s’imposa també an els centres els més afinats. 

Quod isti ", cur non nos? Lo que ’ls altres han realisat a forsa de paciència, d’intelli- 
gencia pràctica y també d’esperit de solidaritat y d’abnegació, perquè nosaltres no ho 
fariemr No se necessita sinó que l’aplech de nostres forses. Al meu entendre es impos¬ 
sible que les bones voluntats qu'existeixen no se coneixin aixís y no acabin per s’a¬ 
cordar. 

L’absencia de cordialitat produiria el fastich y el descoratgement. Dixats sols, los 
que traballen de bona gana an aqueixa creuada gloriosa dixarien desseguit l’obra; no 
prou numerosos per fer bé d’un sol cop, devinarien dins los que són menos actius y 
sobre tot menos penetrats de la dificultat y de la complexitat de llur tasca una predis¬ 
posició amagada a criticar y aumentar els vicis y les lacunes que són veres. Es tan fà¬ 
cil d’exigir la perfecció, quan són els altres qu’han de la donar! Ajuntats, se sentiràn me¬ 
nos sols y menos abandonats; aixís també podràn se specialisar, y això es la vida del 
diari. 

Y el diner per establir aqueix diari? Hic erat beus , perque de methodes, tothom 
els a sab! El diner! Anem, anem! els cors que recorden y que volen arrancar la llur 
petita patria de Roselló a una mort que vindria més aviat que no podem creure troba- 
ràn el diner si no descuiden aqueixa metoda poderosa que se resum en aqueixa parau¬ 
la: Volem. Qui vol, pot; y ha alguns rossellonesos que volen, donchs poden: sempre els 
esforsos concertats y combinats són coronats per la victorià. Aixís sigui! 


Digitized by ^.ooQle 



De D . Guillem Reynés , Arquitecte, de Palma de Mallorca. 


Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnichs, y en 

l'art de construcció 


Dins la llista de les comunicacions presentades a la secció literaria hi haureu vist, 
en mitx d’una serie de noms respectables y estimats, un nom desconegut. Es el meu. 
Y prou que ho sé que la meva comunicació al costat de les dels altres, hi farà ’1 mateix 
paper que’l meu nom al costat dels seus, però no'm sab greu per que tal volta del meu 
atreviment en sortirà qualque cosa, y si la llengua que tots estimam hi guanya, per 
poch que sia, poch m’importa el meu ridícol. 

Estam assistint a un dels espectacles més grans del món. La reconstrucció integral 
d’un idioma era fins avui una cosa mai vista y es estat precís que Catalunya, donant- 
se compte de lo essencial qu’es per ella la qüestió del idioma, haja donat a-n el mon la 
prova més gran de la seva potencia. La llengua patria ha recobrada sa antiga prepom 
derancia y ha quedat plenament demostrat que no es tributaria de cap altra llengua. 
Però cal confessar que hi hà molt per fer encara, y una de les coses qui am més interès 
desitjen tots aquells qui per la seva professió, necessitats o aficions han d’intervenir 
en coses de construcció y per lo tant ab els oficis aussiliars, es que se reconstituexi 
amb tota la seva plenitut el llenguatge tècnich vertaderament català. Fugim am repug¬ 
nància de paraules que son clarament preses d’altres idiomes, y moltes de vegades ens 
veim obligats a inventar mots, o a usarne d’altres que venen a significar idees aproxi¬ 
mades a les que volem espressar, però que no tenen aquella precisió qu’es necessària 
quan se tracta d’anomenar concretament una cosa que podríem donar a entendre tot- 
d’una usant una paraula forastera. 

Les causes tots les sabem: el descuit que hi ha hagut durant molt de temps en tot 
lo que al nostro idioma ’s refereix, la necessitat d’estudiar en llibres escrits amb idiomes 
que no son el nostro, l’ús de materials y procediments constructius apresos a fora-casa, 
l oblit de tradicions antigues qu’ha fet qu’es perdi el nom de les coses que ja no’s fan, 
el desitj de molts d’obrers de demostrar que son persones fines si usen paraules no ca¬ 
talanes, etc. etc. 

<Com se podria posar remei a-n aquest estat de coses que té molt de vergonyós? 

Primerament am l’interés general de retornar a la llengua pròpia el paper que li 
pertany, y això, gràcies a Deu, no mancarà, per qoe tots els qui d’una manera tan glo¬ 
riosa contribueixen al esplendor de l’art català, son també entusiastes per tot lo que 
vol dir ennobliment de la llengua. Per aquesta banda no hi hà perill, per que tothom 
posarà de la seva part lo que li pertoca, no permetent que continúi l’invasió. 

Això costarà axí mateix el seu treball, per que es molt cert que coexisteixen aquells 
dos círcols concèntrichs de que’ns parla l’ilustre autor del llibret «La Nacionalitat Ca¬ 
talana», y mentres arquitectes y directors de tota classe de treballs fan lo que poren per 
catalanisar el llenguatge y deturar l’invasió, fa encara son camí l’ona contraria entre 
bona part de la gent menys instruida, qui moltes vegades creguent parèixer més com- 

36 


• Digitized by ^.ooQle 



554 


petent en son ofici, fa esforsos per defugir l’ús de certes paraules que son les úniques 
am que podrien espressar clarament lo que desitjen. Realment aquest perill no es molt 
gros, per que es evident que l’ona que vé de dalt, ben aviat anularà la forsa de l’altra 
que casi ja no pot avensar. 

Però no basta conseguir deturar l’invasió; es precís reconquistar lo perdut Per 
conseguirho, cal fer un estudi seriós, comensant per la recopilació del llenguatge 
vivent. La veritat es que no estam tant malament com sembla a primera vista. Corre 
per ciutats, viles y llogarets, en boca dels menestrals, un tresor qu’hauríem de recu- 
llir amorosament; jo conech a Mallorca qui s'hi afanya amb aquesta tasca y en 
dú moltes de paraules recullides, però Catalunya es gran y la varietat de paraules 
y acepcions qu’es troben allà, fa sospitar lo que ’s podria trobar per altres bandes, 
y avui que l’escursionisme ha près tant d’increment entre les persones aficionades a 
l’Arquitectura, jquin bé tant gran farien els escursionistes prenentse la petita molèstia 
d’indagar el llenguatge tècnich de les comarques visitades! Es tasca humil, però d’una 
gran utilitat. Allà ahon menys se sospitava, s’hi troben paraules que tal vegada pensà¬ 
vem que no les tenia la iiostra llengua. 

També ens trobam moltes vegades al voler ressucitar estructures abandonades en 
que no sabem el nom am que els nostros antepassats designaven certs elements que 
los eran molt familiars. Per aquest cas particular, se necessita l’aussil’ d’aquelles perso¬ 
nes aficionades a cercar y estudiar els documents antichs. Dins els arxius d’esglesies, 
castells y cases antigües, en les relacions de comptes y jornals d’antigues fabriques, 
forsosament s’hi han de trobar paraules que donaràn molta llum per aquest cas. Ja sé 
que hi hà qui en sab moltes d’aquestes paraules y a ells demanam ajuda: tenen un medi 
senzillíssim per que aquestes paraules arribin a coneixement de qui les desitji sebre: fer 
papeletes per el Diccionari qu’està preparant l’ilustre iniciador d'aquest Congrés. 

Hi hà, finalment, moltes paraules que corresponen a coses modernes, procediments 
y estructures, materials y elements constructius que tenen noms poch catalans, per que 
son de coses que mos son vengudes de fora. ,jNo seria una gran cosa que aquelles per¬ 
sones qui pels seus estudis podrien ferho, les donassen una desinencia apropiada p’el 
nostro idioma, prenent la rèl de la paraula forastera o de qualque paraula catalana 
relacionada am la seva etimologia? Ho deix a la vostra consideració. 

Ja sé que no vos he dit res nou. La meva bona intenció tal vegada creent fer un 
bé, vos haja fet perdre uns moments qu’encara que breus, haurien pogut esser aprofitats 
per coses més útils; perdonaume. El meu desitj de que per qualque banda ’s co- 
mensi l’estudi del llenguatge tècnich català de l’arquitectura y dels oficis, es més gran 
que la meva trassa per demostrar aquesta necessitat. 


Digitized by ^.ooQle 




555 


De D. Joan Torrendell , de Palma de Mallorca. 

Trascendencia del periodisme pera la propaganda 7 consolidació 
del Renaixement 7 restauració de la nostra llengua 

Vet-aqui-t un punt que no hi podia mancar a un Congrés de la Llengua Catalana. 
Quan no fos per altre motiu, calia per agrahiment dedicar unes quantes paraules a la 
Premsa, com entusiasta homenatge a una institució moderna qui d’un modo tant evi¬ 
dent ha iqfluit en la propagació del novell esperit catalanesch y en el ressorgiment de 

10 que ’n deien els nostres poetes romàntichs la Morta-wva. Ara meteix, aquesta forsa 
poderosa ha vengut amatent a fer més esplèndida la festa dels aimadors de la llengua 
catalana y ella serà la qui més y més aviat donarà impuls als acords que ’ls honorables 
Congressistes vulguin pendre, tant si ’ls apoia com si ’ls discuteix llealment; donchs el 
seu mèrit principal radica en la condició substancial de propaganda, d’aclariment, de 
purificació, d’abrillantar per sempre més la veritat. 

Sols els qui, darrera n’Emili de Girardin, en un rampell de mal humor, neguen 
l’importancia de la Wemsa, deixaràn de compendre el lloch preeminent que nosaltres 

11 concedim en aquest Congrés de tanta trascendencia filològica, literaria, jurídica y so¬ 
cial. Precisament per això. Pot esser molt bé, com diu el crítich Max Nordau, que ’l 
periòdich més prestigiós deLmon no tingui forsa suficient per fer treure un modest em¬ 
pleat ni enderrocar un Ministre, ni imposar una llei ni desviar una política; «mes si tots 
els periòdichs d’un país persegueixen am caparrudesa un meteix objectiu, o repetei¬ 
xen sens descans, durant mesos, durant anys, idees esposades en forma general, si 
col·loquen sempre als seus llegidors al meteix punt de vista, en tal cas no hi hà res que 
no acabin per assolir: govern, legislació, moral, fins ideals filosòfichs, res podrà resis- 
tirlos.» 

L’actual situació política-religiosa de França ha fet dir al eminent orador Rvnt. Pare 
Caubè: «El periòdich constitueix un arma que Tenemich no pot arrebassar.de les nos¬ 
tres mans. Suposem que simultàniament haveu edificat dèu escoles y fundat dèu periò¬ 
dichs, ^que succehirà? Vindrà un Combes y tancarà les vostres escoles, però no serà 
capàç de tocar aqueixos dèu periòdichs... La Fransa catòlica ha gastat, desde fa tren- 
t’anys, milions y milions en obres excel·lents, com son hospitals, escoles, iglesies, ca¬ 
pelles, convents y missions. No hi hà cap dubte qu’eixes obres mereixen totes les mos¬ 
tres de simpaties y han fet molt de bé. Però sens voler peijudicarles, sinó, pel contrari, 
afavoriries, permeteume que us diga que n’hi havia altres dues que calia aidar encara 
amb més generositat, donchs eren les qu’havien de sostenir totes les demés: l’obra elec¬ 
toral y la de la bona premsa. ^No fóra millor donar un poch menos durant un quant 
temps, y amb el diner estalviat fundar y fer propaganda de bons periòdichs y elegir 
bons diputats.?» 

Queda fet l'elogi de la Premsa. 

Y reconeguda l’importancia dels periòdichs, aumenta considerablement llur respon¬ 
sabilitat. Ficsèuvoshi bé. La multitut, atrafagada febrosament amb els seus distints 
quefers, distreta seriosament am les seves preocupacions, sense ’l temps necessari per 
enterarse dels fets de la jornada, de les dites dels hómens dirigents ni tinguent condi- 




Digitized by ^.ooQle 



556 



cions per treure-n les conseqüencies, els comentaris, ni per senyalar els futurs moviments 
que corresponen a 1*acció popular per un pròxim triomf, acudeix, com a font de llegíti- 
ma procedència a n-els periòdichs que porten ben enlairat el gonfaló de la Causa per la 
qual se lluita; y es ben cert que tant si '1 llegidor es amich com adversari dóna a la 
paraula impresa una forsa, un relleu, una trascendencia, una seguretat de cosa vera, 
que si a l’enemich li produeix fonda indignació, en cambi, al creient, al fidel, al parti¬ 
dari entusiasta li sembla haver escoltat la suprema espressió de l’Evangeli. Els perio¬ 
distes de la seva premsa son per ell els sacerdots de la Causa, de la nova Religió, que 
li té el cor robat y la pensa posseida. Els suposa llargament enterats dels succesos pú- 
blichs com dels actes més recòndits; coneixedors de tots els detalls, creu que per forsa 
han d’acertar en llurs afirmacions sobre ’l present y fins sobre l’avenir; y estant dedi¬ 
cats quasi esclusivament a la professió d’escriure y pensar pel públich, per ell meteix 
y en favor de la causa tant estimada, els concedeix per llògica gran nombre de coneixe¬ 
ments tècnichs y un’alta visió dels assumptes y dels problemes polítichs, literaris, so¬ 
cials, jurídichs y pedagògichs. Son els professionals d’aquella empresa, els capdevan- 
ters de la munió, els iniciats en els darrers moviments de la nova orientació, els mes¬ 
tres y predicadors qui senyalen el camí, fortaleixen l’esperit y diuen la paraula de vida, 
y fins els màrtirs de la Causa, promptes a afirmar les conviccions sofrint persecucions 
y angunies doloroses. 

Això creu la multitut, l’immensa y bona multitut. Y aixís son, han d’esser, els qui 
dediquen les seves energies, els seus coneixements, la seva voluntat y la seva intel·li¬ 
gència, al conduiment dels partidaris, al desvel·lament dels adormits, a l’ensenyança 
de tothom, dels amichs y els adversaris. El periodista català, per les circunstancies 
especials de la seva patria, té de cumplir una missió delicadíssima. A tots els recons 
d’Espanya hi hà gent qui pretén conèixer y jutjar les idees, la conducta y els procedi¬ 
ments de Catalunya a travers de lo que diuen els seus periòdichs. A no tardar gaire, 
aquests meteixos periòdichs formaràn l’opinió a l’Estranger respecte de les aspiracions 
econòmiques, polítiques y socials de la nostra terra. Té, donchs, el periodista català 
l’alt dever d’acceptar l’importancia que la fè de la munió li concedeix, regonèixer tota 
la responsabilitat que se ’n dedueix d’aquesta situació preeminent, y posarse en condi’ 
cions de respondre sabiament, patriòticament a les exigencies qu’imposa aqueixa sem¬ 
blant confiança del poble. Del paper que fins ara ha representat la nostra premsa 
dintre ’l moviment catalanesch, s’en pot treure la conseqüència del lloch important 
aont ha d’ascendir a cada nova avensada. 

Iniciada l’idea del Catalanisme, en sa darrera manifestació de patria catalana, de 
nació catalana, sorgí forsosament el periòdich escrit en la llengua de la terra, perque 
mai serà possible l’existencia d’una col·lectivitat personalisada, individual, única, lliure 
per lo menys d’esperit, sense que posseeixi la seva parla, qu’espressi directament, amb 
absoluta sinceritat y precisió lo que pensa y lo que vol. No era natural, donchs, que lo 
que l’ànima catalana pensava y volia, demanantho en català en les converses y discur¬ 
sos, hagués de divulgarlo en lletres de motllo en els diaris publicats a Catalunya però 
impresos en castellà. Ni era natural, ni convenient, ni estratègich. Y a Barcelona y a 
fora de Barcelona, homes de convicció y sacrifici, enamorats ardents de la llengua 
nadiua, llansaren a la publicitat el periòdich veritablement català. Y aquest fou el medi 
més important, tant per la constància com per la rapidesa ; empleat pel renaixement y 
popularisació de la llengua catalana. 


Digitized by ^.ooQle 



557 


Allavores, sí, que la nostra premsa era Túnica escola, l’únich llibre, l’únich mestre 
qu’ensenyava a parlar degudament y escriure am correcció la llengua piopia, a espre- 
ssar a la catalana les concepcions del nostre esperit, a esporgar de la conversa tants de 
mots y frases enmatllevades a l’idioma de Castella. El servei qu’han fet els periódichs 
de la terra a la parla familiar y pública es ben evident y de trascendental importància. 
Tots encara recordem el bon nombre de paraules qu’havíem portat del castellà a les 
nostres converses, y com semblaven a la majoria estranyes y ridícoles les produccions 
dels poetes de la primera època, y les rialles y burles de qu’eren víctimes els agoserats 
que, passant per tot, s’atrevien a usar vocables ben catalans y espressions de la nostra 
sintaxis. 

Avui tals vocables, semblants espressions s’han vulgarisats, els diu bona part de 
Catalunya, tots aquells qu’estimen de cor la pròpia llengua. Y es de notar la rapidesa 
am que desapareix de la conversa aquell mot estranger que’l filòlech rebutja cam- 
vïantlo pel de casa, tret dels nostres clàssichs o afillat científicament si ’s tracta de cosa 
moderna, encara no anomenada per cap català. Aquest trevall de propagació es degut 
en bona part a la prempsa, a n-aqueixes fulles volanderes qui cada jorn visiten la nos¬ 
tra llar, que corren per tota Catalunya, devallant a les valls, pujant a les montanyes, 
que porten a tot arreu la manifestació esplendenta de la diaria elaboració del esperit 
català, qui sortosament empeny, avensa, triomfa jorn per jorn. 

Aquest sol fet, —qu’aquí dintre y entre vosaltres, ha de pendre un relleu escepcio- 
nal— demostra als amants de la llengua catalana que la nostra premsa ha d’esser 
atesa am tant interès y mirament com qualsevol altre medi de pedagogia popular, y 
significa pels periodistes, que lo qu'ells podrien creure element secundari del seu ofici, 
inclou avui per vui una importància grossa, fins al estrem de que de la puritat del llen¬ 
guatge qu’emplein en llurs publicacions, depèn la correcció gramatical en la conversa 
del poble. Si deixem a una banda les persones il·lustrades, haurem de convenir en que 
la munió no té a mà més autoritat amb el llenguatge y altres materies, que les planes 
del periòdich. Per lo qu’aqueix diu s’han acabades moltes discusions, s’han resoltes 
moltes dificultats. 

Perxò es que jo ’m sent en veres ganes d’endressar unes derreres paraules als pa¬ 
triotes y aimadors de la llengua catalana qui molt abans que nosaltres trevallaren pel 
renovellament de la nostra parla, per la cultura catalana, per la personalitat y la salva¬ 
ció de la Patria. Admireulos a n-aquells hèroes de la ploma, encesos en l’amor a Cata¬ 
lunya, vidents de l’avenir de la parla y literatura pròpies, temperaments de sacrifici 
per Tesplendidesa dels noms dels altres. Poden sentirse ben satisfets de la llur obra. En 
altre sentit, sos esforsos fóren més intensos y més fructuosos. Les seves revistes y els 
seus diaris ensenyaren a llegir y escriure a molts de catalans; els qui avui som homes, 
no tinguérem altra escola de llengua catalana que les seves planes; en elles, al temps 
de recobrar Tespressió directa del nostre pensament, comensàrem a sentir Tescalforeta 
del foch colgat d’un amor patri qui jamai havia d’apagarse; en elles, en aquelles parau¬ 
les profètiques, que per esser catalanes arribaven fins a lo més delicat del cor, fins a lo 
més comprensiu del cervell, aprenguérem a fixar l’ull interior per destriar en l’horitzó 
boirós de l’avenir l’esplèndida diada de la Patria nova. 

Acotemlo, el cap, amichs, acotemlo, y saludem als precursors, a tots aquells qu’al 
principi se llansaren a la predicació en plé desert. El seu triomf es ben manifest. La 
llengua catalana ne pot estar ben agraida, als periodistes del sigle XIX. 


Digitized by ^.ooQle 



558 


Del Dr. D. Diego Ruiz , de Barcelona. 



Vitalitat de k llengua catakna 

Me proposo donar forma a certes reflexions sobre l’aptitut del català pels estudis 
filosòfics. Aquest treball meu coincideix ab la constitució definitiva d’una Fundació 
Catalanà de Filosofia; — jo no puc donar més que les primeres linies d’un programa. 
— Se tracta, en primer lloc, d’un problema urgentíssim sobre la vitalitat de la llengua 
catalana. Jo veig la qüestió d’aquesta vitalitat de la manera següent: 


I 

1. Segons una idea platònica, que tots hem apresa en la lectura del Cratiles , els 
noms de les coses són les coses meteixes reduides a llur espressiò essencial. Una Llengua 
es, doncs, un ritme continu ab la Natura , determinat pel temperament y per les condi¬ 
cions humanes. Y com sigui que la llengua primitiva es Tespressió de la Natura primi¬ 
tiva (vista per la primera vegada pels homes), hi ha sempre un model de la nostra parla 
actual: aquest model es representat clarament per les arrels, d’origen antic. 

Hi ha , segons aquesta idea , una vida del llenguatge, determinada per la relació de 
les paraules AB UN PASSAT MÉS O MENYS LLUNYA. 

2. Essent la llengua un producte de l’ espressiò humana, es segur que dependeix 
íntimament de les necessitats d’aquesta espressiò. Hi ha un continu motabilisme de pa¬ 
raules, procés viu de creixensa, ab ses dues fases catabòlica y estabòlica. Cada moment 
present crea y destrueix paraules. Cada època *s distingeix per l’amplaria que dona a 
certes paraules, y així es com converteix les veus vives del llenguatge primitiu, de 
Xonomatopeia primitiva en signes d’idees corresponents a les necessitats interiors. 
(Vegi’s, per exemple, els cambis y modificacions de la paraula física; y els cambis y les 
modificacions que ’l geni lullià produeix en termes concrets, com el de lig, Intenció , etc.) 

Hi ha, doncs, una vida del llenguatge determinada pels cambis del moment present , 
per les necessitats efusives de l'època en que 's parla. 

3. Jo veig que ’ls dos punts examinats fins ara, impulsaran a l’estudiós d'aquest 
problema a dues conseqüencies naturals sobre Xurgència de conèixer els escriptors dels 
segles passats y sobre la necessitat de respectar les formes presents de V idioma, tot lo 
que l’inventiva afegeix a les veus mortes, tot lo que ’l geni dialectal — diriem — con¬ 
serva, per forta autonomia, dins de les lleis genèriques d’evolució de la gramàtica. 
— Aquestes conseqüencies són objecte de moltes serioses preocupacions del Primer 
Congrés de la Llengua Catalana; y jo crec que les tesis defensades aquí per mossèn 
Costa y Llobera, pel senyor Ruyra, per Joan Maragall, etc., tenen llur tonament en les 
reflexions fetes fins ara. 

Baix el punt de vista filosòfic, doncs, arribem a les mateixes deduccions que ja ’ns 
eren clares pels punts de vista gramatical y polític: RESPECTE AL PASSAT Y RESPECTE 
AL PRÉSSENT DE L’iDIOMA. 


Digitized by ^.ooQle 



559 


II 

4- Les especulacions filosòfiques volen una llengua flexible y rica d’arrels fona¬ 
mentals. Les idees no poden espressar-se ab paraules, si aquestes no tenen el caràcter 
primitiu de signes , en el sentit platonià esplicat abans. La paraula està sintetisada en 
les arrels. 

El català es una llengua essencialment sintètica. 

5. Després d’haver comprovat aquest fet, l’estudiós del problema ara plantejat, 
no podrà menys de preguntar-se: com es que la llengua viuf O millor, com es que ha 
viscut y està vivint encara? 

Parlem ab massa freqüència de «llengües mortes», y seria més just parlar quasi 
sempre de llengües transformades. El llatí no ha mort, ha evolucionat; l’arià primitiu ha 
evolucionat també y viu sempre en els nostres llavis europeus. Les llengües semblen 
atretes vers un punt ideal d'evolució, situat en el futur. L’existencia d’aquest centre de 
gravetat ens esplica tota l’evolució y tota la vida d’una llengua. Comprovada la vitali¬ 
tat del català en els temps passats, comprovada la vitalitat ara —en el moment present 
de metabolisme, sotsmès a la lliure influencia del geni dialectal —, la determinació dels 
caràcters fonamentals de sa vitalitat futura representen l’última part d’un problema 
urgentíssim. 

6. Es evident que l’època futura està influint ara; y que l’impuls del geni dialec¬ 
tal es com una anticipació sintètica del desenrotllament a que pot arribar la llengua de 
Ramon Lull, l’esplèndida llengua del doctor simbolista, per l’influencia dels esperits in¬ 
dividuals qui senten fortament la necessitat de donar formes a llurs pensaments. Els 
autors moderns que més ens han ensenyat a pensar les coses en llur evolució futura 
(Kid, Vells, etc.), també ens parlen de la necessitat de regonèixer formes mortes del 
llenguatge (, survivals , de Taylor, residuaren , de Shering); però fins d’aquestes formes 
el geni individual pot treure profit. Y jo m’enganyo molt si en aquest sentit, no es 
Lull l’exemple immortal que ha d’imitar-se. Per l’esfors del seu geni, el català del segle 
XIII arribà a una riquesa y a una flexibilitat d espressió, a una capacitat per poder 
rebre les idees generals, com la mateixa llengua llatina. 

Una de les més segures proves de cultura que poden dar els fills d’aquesta terra, es 
el respecte a Xevolució futura de la llengua , com estan demostrant respecte al passat 
y al present de les paraules. Y en aquest sentit, no ja les proposicions — Artizà sobre 
la constitució d’una Acadèmia o Institut, més també les proposicions — Alcover 
sobre ’l caràcter tranzitori d’aquesta Acadèmia, són improcedents. Baix el punt de vista 
de l’aptitut d’una llengua per les idees y les especulacions futures y presents, no hi ha 
consell més acadèmic que ’l de Eberard Vógel, en sa carta, recomanant al jovent inte- 
lectual de Catalunya la difusió de les obres dels grans mestres y pensadors d’Europa, 
en llengua càtalana. 

7. D’aquest modo, la qüestió filològica pren un caràcter pedagògic, —d’alta peda¬ 
gogia nacional— y el firmant d’aquest tema no pot menys d’apoiar l’establiment defini¬ 
tiu d’àquesta Fundació Catala?ia de Filosofia. 


Digitized by VnOOQle 



560 


De D. f. Massó Torrents, de Barcelona. 


Conveniència de l'estudi dels nostres clàssics per 
la reconstitució de la llengua. 

% 

Que s’imposa l’estudi dels nostres clàssics per la reconstitució de la llengua es un 
fet de tal evidencia que no cal apoiarlo ab cap demostració. 

Es sabut que entenem per clàssics els que ho són lo mateix per la nostra literatura 
que per la nostra llengua: abracen els sigles XIII*, xiv è y XV*. A les darreries d’aqueixa 
centúria, ab 1 *unió de les corones d’Aragó y de Castella, comença propriament el llarg 
període de la decadència, que en alguns ordes s'havia iniciat abans. Es cert que la pro¬ 
ducció en llengua catalana, si bé minva, no s’interromp mai, però se noten tals intru¬ 
sions en la llengua escrita, intrusions que ’s feien dè moda y que’ls escriptors prenien 
de grat, que podríem assegurar, valent-nos de mil fets que ’s trasparenten en els docu¬ 
ments, que en la durada del període de la nostra decadència es quan la llengua escrita 
ha estat més distanciada de la parlada. Això ’ns portaria a una altra afirmació, que es: 
d’una manera general, la nostra llengua parlada actual està més acostada a la llengua 
escrita dels clàssics que no pàs a la llengua escrita de la Decadència. Pot refermar això 
el fet de que la sintaxi en la llengua actual parlada, adhuc a Barcelona, no té les in¬ 
fluencies del castellà que ’s noten diàriament en l’escrita. 

Els catalans estem naturalment més ben preparats per la lectura y la comprensió 
dels nostres clàssics dels sigles Xlll è , Xiv* y XV* que no pas els individus que parlen 
qualsevol altra llengua neollatina ho estan per la lectura y l’inteligencia dels llurs au¬ 
tors mig-evals. Ho hem comprovat per esperiencia: una vegada ’s feia una lectura de 
la crònica del rei en Jacme el Conqueridor, davant d’un concurs de joves y tots la se¬ 
guien ab el mateix interès que si ’s tractés d'un autor dels nostres dies. Quina altra 
llengua se trobaria en tal cas tot llegint-se un text del XIll èn sigle? Es pot ser perquè 
aquell llarg parentesi de la nostra Decadència, que tanquen el període Nacional y el de 
la nostra Renaixença, (durant el qual la producció va minvar considerablement y les 
infiltracions de la llengua oficial protegida per l’Estat ens empobrien la llengua escrita) 
va deturar-nos en la via de la transformació del català? El fet real es que ’ns es més 
corrent y més fàcil als catalans l’identificació ab la llengua dels nostres grans cronistes 
y grans polígrafs mig-evals, que no pas en igualtat de circumstancies, els castellans y 
els francesos, per la raó que uns y altres han tingut grans autors que han ofuscat als 
precedents, autors que han lluit precisament en els sigles en que l’activitat catalana 
estava a l’ombra. Això ’ns prova l’influencia que pot exercir una literatura intensa no 
interrompuda en la transformació gradual d’una llengua formada. La nostra, quan li ve 
la pobresa de producció, quasi se detura o bé segueix sens dalit l’evolució de les llen¬ 
gües germanes. 

Si per una banda ’ns trobem allunyats ara de la llengua escrita dels sigles XVl è , 
XVII* y xviii* y per altra banda ’ns trobem en bona disposició per la lectura quasi corrent 
dels nostres clàssics mig-evals, com no ha de convenir-nos la coneixensa y la popula- 


Digitized by ^.ooQle 



56 1 


risació dels textes dels nostres prosistes y dels nostres poetes, que justament se són 
produits en l’època forta de la nostra historia? 

A tot esperit observador no se li escapen una colla de petits fets consoladors al 
costat dels defectes que popularisa el llenguatge escrit, alguns dels quals han sigut se¬ 
nyalats aquí mateix pel Sr. Ruyra y per Mn. Costa y Llobera. Podem observar, adhuc 
en la gran prempsa que per força ha de produir-se d’una manera precipitada, les in¬ 
fluencies que exerceix la publicació del llibre d’un prosista comarcal y com s’hi fa 
sentir l’aport que du al lexic. Així mateix, la popularisació d’un autor clàssic se nota 
tot seguit en la llengua escrita d’una partida d’escriptors. Els mots fretura , palesa y 
fruir, foragitar , influencies de la lectura dels clàssics, han entrat en l’us corrent en els 
periòdics y venen naturalment als llavis dels nostres oradors. 

L’esperit de renovació y de millorament es fort a Catalunya, y com cap altre poble 
neollatí se troba tant naturalment disposat pera la comprensió dels autors mig-evals, 
tenim gran fe en l’influencia vivificadora que exerceixen y exerciran els nostres clàssics 
al popularisar-se. Malgrat la seva llarga decadència, més fàcilment està en el cas de 
deixar-sen influir la literatura catalana que la de cap altre poble de la terra. 


Digitized by ^.ooQle 



Del Dr. D. Cos me Parpal y Marquès , Professor auxiliar de la Universitat de 
Barcelona. 


Poesia popular menurquína 


Me sembla que al escriure aquesta comunicació pera ’s Congrés Internacional de 
Llengu Catalana ho dec fer en sa meua parla, que encara record sense que me la 
hagin fet olbidar els meus molts anys de residència en la estimada Barcelona. Vuy dir 
colque cosa de la poesia popular menurquina, coneguda ab el nom de glosas y es meu 
trabay ja per se reclama sigui escrit ab es dialecte de Menorca, fill de sa llengu cata¬ 
lana, encara que modificat ab mots y expressions d’altres pobles que com es alarbs y 
es inglesus tant han influit en aquella illa. 

Pot ser degut an assò, es a dir, als distints pobles que han passat per Menorca, com 
no ha succeit a cap més tros de terra catalana, careix sa meua terra de una personali¬ 
tat pròpia, li manca una ànima nèta y definida y es costat d’un caràcter català se troba 
un homu inglès, es recorts des moros es confonen ab es des francesos y tot adulterat 
modernament per sa influencia castellana ben marcada an es nostrus temps en que em¬ 
pobrida Menorca per distintes causes té que viure artificiosament, y se troba poblada 
de gent forastera quin grupu principal el constitueixen militars y empleats. Avuy sem¬ 
bla que renaix es caràcter menurquí. 

De tots modus, ab tot y aquest aplec de influencies y elements ètnics, Menorca en¬ 
cara conserva formes dialectals no corrompudes, costums característiques y pròpies, 
institucions indígenes, ab una paraula, colque cosa perque encara es pugui dir: assò es 
menurquí. 

Ses glosas són un exemple de lo que dic; més encare, ses glosas són Túnica poesia 
genuinament menurquina, de ses poques mostres de nostra literatura, avuy més morta 
que may ja que es literats de Menorca, colqun d’ells de gran valua, com En Ruiz Pa¬ 
blo, no escriuen en menurquí sinó en castellà. Quan jo era atlot em recorda se cultiva¬ 
va més es dialecte de ma terra, fins a publicar-se periòdics en menurquí, però avuy tot 
es castellà menos ses glosas. 

Què són ses glosas? Per compendre aquesta poesia popular hi ha que fer composi¬ 
ció de lloc, conèixer es glosadors y veure aont y com glosan. 

Es glosadors són gent d’es poble, pagesos, que molts d’ells no saben escriure, ma¬ 
riners, que no coneixen ses lletres, ferrés, carretés o fustés, que no tenen instrucció. 
Hi ha que cercar-los, no a Mahó, ciutat cosmopolita, sinó a la pagesia o en colque 
poble de s’interior de s’illa, principalment a Alahó, terra clàssica de glosadors, perque 
tal vegada es, també, poble clàssic d’es vi menurquí, ja que es vi y sa guiterra van 
inseperables des glosats. Hi ha glosadors, també, a ses poblacions grans de Menorca, 
però es que escriuen y fan imprimí gloses per vendréles, no són pròpiament glosadors, 
sinó desgraciats versificadors que aprofitant qualsevol fet, unes eleccions, unes festes, 
etcètera, escriuen versos ab forma de glosas que vènen després pes carrés. 


Digitized by VnOOQle 




ta poeta 
pravisaDtOe 


— 563 — 

^?ts no són glosadors, ni glosas lo que fan, perque ses glosas no són fetes per 
Vol, són fies de sa baraha entre dos o més glosadors, sense preparació, im- 
ïy -cantant ses improvisacions, que no se escriuen y, en general, se perden. 

Av&loragades es lloc hont se glosa es una taverna. Es tavemé, mirant es seus interes¬ 
sos,^ : serca dos glosadors y anuncia per un dia determinat, casi sempre un dissapte, es 
gk^Suts. Y entre ses botes de vi, mitg a les fosques, ab quatre taules mal fetes y dues 
'dotzenes de cadires, se seuen es glosadors un devant s’altre, y en mitg d’ells es gui- 
tarré, y comensen a glosà sobre un tema que es tavemé es li dona quan comensa sa 
festa, animant ses glosas ab gots de vi, ab que obsequia a n’es poetes populars. 

Però ses verdaderes glosas, ses més inspirades, són ses que es recitan an es llocs, 
al camp, per pagesos, quan tot es alegria, no ficticia, sinó alegria veritable, que donà 
sa festa des segà, ses mesurades, ses purquexades, etc. Són festes ab que es pagesos 
celebren una bona anyada, es fruits de trabais de tot un any. Devall ses purxades, as¬ 
seguts en terra o en bancs de pedra o demunt selles o ubardes, o en tamburets de bove, 
entre fandango y fandango, entre cansons bilingües, de tonada semblant a sa jota, sa 
escolta an es glosadors que acompanyats de sa guiterra comensen ses seves glosas ab 
imprecacions com aquesta: 

Déu me dó sabiduría 
pera poderme esplicà... 


y tot-d’una ve sa enunciació de lo que serà glosat y comensa sa escomesa. 

Ses ventatges e inconvenients des matrimoni, si es milió sé pagès que mariné, si 
sa dòna es bona o dolenta, si hi ha Déu, y tants altres asuntos, són ses tesis de ses 
glosas. Comensa es primer glosadó una glosa, que rebat s’altre, contestant aquell an 
aquet y de aquesta manera se va glosat, se va de escomesa a escomesa, sempre ab es 
rum, rum de sa guiterra, es passa sa bota de mà en mà y s'aprovació des públic. També 
hi ha glosats, no ja en forma dialogada, sinó dramàtica. Me contava un amic meu, no fa 
gaires dies, que giquet istiu, va presenciar ell un glosat de set glosadors que represen- 
tauen marit y mullé, pares d’un y de s’altre y un capellà. 

Són, idó, es glosats verdadés torneigs poètics populars, barahes literaris entre dos 
inspirats, verdadera poesia popular, que viu entre es verdader poble y conserven tot 
s’aroma, tota s’ingenuitat d’una poesia primitiva, sense cap refinament retòric, ni pre¬ 
tensió poètica. 

Sa forma de ses gloses es, també popular. Són versos de vuit silaves cada un, for¬ 
mant cada glosa una estrofa de sis versos de rima consonant, ab predomini dels con¬ 
sonants més fàcils de trobà, y que rimen casi sempre es primer vers ab es quart y 
quint y es segón ab es tercé y sext, com es pot veure an aquesta glosa de l’amu Gau- 
més, famós glosadó que hi va havé a Menorca: 

A sa llengua, si es prudent, 

Pren gust qui la pot sentir 

Y en veritat podem dir 
Qu’es un perfecte instrument 

Y no n’hi ha de més dolent 
Sinó s’en saben servir. 


Digitized by ^.ooQle 



564 


1 

Aquesta glosa demostrà que no hi manquen filosofia a ses gloses, com taOpoc fal¬ 
ta ingeni an es glosadors. 

Com a ingeniós fou molt conegut a Menorca, y encare hi ha recorts d’ell, jun glosa¬ 
dor d’es Mitjorn-gran o de Ciutadella anomenat Joseph Vivó, ferré d’ofici, quan era 
jove però que ’1 va tenir que dexà, perquè patia de tremoló, com ell mateix esplica en 
una glosa publicada per D. Bernat Fabregués en es seu Llibre des glosats> folletó del 
any 1868. Com no podia trabaà anaua de poble en poble y de lloc en lloc demanant 
caritat ab gloses com aquesta: 

L'amu, Déu mus dó bon dia; 

M’haureu d’afegí a n’es tròs 
Qu’anit m’es nat una fia; 

Una y tres que ja ’n tenia... * 

No es mal de roegar s’òs. 

Va ser tal sa fama que tenia de glosador per tot Menorca, tants quants eren sos 
triunfos an quants glosats prenia part, que hi va havé un glosador, diu sa tradició, que 
de Mallorca, va cercar a En Joseph Vivó pera desafiarlo y al arribà a cà seua se 
trobà ab sa fia, a qui saludà ab aquests versos: 

:Seríau vos sa fia 
De mestre Joseph Vivó 
D’aquell que té tremoló 
Y quan dorm sempre somia? 

Y sa jove menurquina, tant llesta com son pare, li contesta: 

Ja podeu tenir per cert, 

Que m’han causat argunía, 

Perque som sa seua fia 
Per defensarlo si pert 
Que sab més ell quan somia 
Que vos quan estau despert. 

Sas glosas són antigues a Menorca. No se es seu origen puix com són poesia 
popular no se escrivien y si colquna se ha escrit han sigut poques y les que he trobat 
no són més vees que de mitg sigle enrrera. De tots modos jo crec que s’antigüetat de 
ses glosas es més gran. Una de ses més antigues que conec es sa que té per asunto 
«La cassada de la serp a la Mola de Mahó, l’any 1805*. 

De tots modos tinc de fe present que no he acabat sa meua investigació personal 
sobre ses glosas. Casi bé ara la comenso y aquesta comunicació no es un estudi sobre 
dita poesia popular. Sols le he feta per donà a conèixer aquest genre de poesia an es 
honorables congresistes y perquè hi hagi una veu menurquina, que recordi a sa llengu 
catalana que ella es la mare des rallà de sa meua terra, com catalans foren sos primers 
pobladors, quan Menorca deixà de ser sarracena, com diu nostre gran Montaner y pro¬ 
ven es documents de nostre Arxiu de la Corona d’Aragó. 


Digitized by VnOOQle 



- 5^5 — 


De Mn . Llorens Riber y Campins, Catedràtich del Seminari de Palma de 
Mallorca. 

Missió dels escriptors en quant al manteniment de la puresa 
y unitat del català 

Me sab greu haver de parlar en aquesta honorable assamblea, en aquest concili 
ecumènich de la llengua, jo qui lo millor que hi podia dur, era atenció y silenciós en¬ 
tusiasme. Me sab greu haver de parlar jo qui rès ne sé, y quan no més es instint, 
Tinstint del aucell qui reprodueix les mateixes tonades dels pares, el qui ha posades 
sobre mos llavis en català de Mallorca, cançons d’inesperiència. Me sab greu per 
vosaltres y per la llengua la poca autoritat de ma veu; però, puis ho heu volgut, 
vet ’aquí lo que, a mon curt entendre, hem de fer els escriptors pel manteniment de la 
puresa y unitat del català. 

Les llengües son organismes vius qui tenen sempre seguit, mancabaments y crei- 
xenses. La llengua camina ab el pensament, costat per costat, y sols amb el consorci 
de la llengua, el pensament se coloreix y vibra, se dilata y puja a vida eterna. Molta 
cosa pert la llengua a lo llarch d’aquest pelegrinatge, am l’ús constant les paraules se 
destinyen y perden llur eficàcia feconda. Les ne pren com a un ciri qui fa claror y aca¬ 
ba per morir consumit dins sa pròpia flama. Però, no es l’ús tot sol lo qui més la con¬ 
sumeix y la gasta. La mutabilitat, condició vital de tota llengua, se converteix en 
principi de descomposició el més eficaç y directe, sempre qu’una llengua viva estiga 
subordinada y sia sirventa d’una altra; y sobre tot, quan li manca l’aliment vigorós de 
la pròpia cultura literària. Llavors s’hi fan suplantacions de paraules y formes, el lè- 
xich s’embordeix y molt més encara la sintàxis; se desmembra l’unitat y s’enfondeixen 
més de cada dia les discrepàncies dialectals. Un mal vent de ponentada corsecà el 
pensament català en sa més vasta y densa esponera: el llorer de les cròniques, el roure 
cívich de les lleis, l’eclosió ideal dels stramps, la floració metàlica dels cantars de 
gesta. Y després de passats tres segles de desconeixensa, trobam, are qui se refermen 
les antigues relacions, un misteri de vitalitat dins la llengua qui se es conservada una 
en totes les regions catalanesques, com els rossinyols qui muden de ploma cada any, 
però refilen sempre, devall l’eura negra, llur mateixa cançó de maig. 

La restauració de tota llengua es la tasca de sos escriptors. A nosaltres qui con- 
fiam a la robusta inmortalitat de la paraula escrita la vibració d’una estona; a nosaltres 
qui agafam per les ales palpitantes l’emoció momentània plena de ritme, y la feim ge- 
mir eternament dins la cavitat sonora de l’estrofa, ens toca retornar el bell catalanesch 
a sa puresa primitiva. 

Am dos elements de restauració podem contar. Am la part vivent del llenguatge 
refugiat al cor de les pagesies; y am la part que ’n diriem arqueològica qui dorm un 
somni de segles en prestigiosos còdices quatrecentistes. 

<;Ahont, donchs, la trobarem la puresa anyorívola del bell catalanesch? Hem d’anar 
a cercaria a l’ull mateix de la font; es precís anar a beure allà ont s’escola, ample y 
únich, el riu subterrani, pare de tots els reguerons dialectals de la llengua catalana, cal 


Digitized by ^.ooQle 



acariciar am mà diürna, am mà nocturna segons el precepte horacià, els monuments 
d’arqueologia literària que ’ns romanen. Deya a una altra part, parlant del bell llibre 
«La Nostra Arqueologia Literaria» del amich Matheu Obrador, poch ensà, poch enllà, 
que la primera demostració de la nostra literatura renascuda fou casi exclusivament 
històrica, que la primera que s’extremí fou la corda de pàtria, y que lo primer qui se 
mogué en la gran sala alegòrica de que parla el vident de «L’Harpa», foren les bande¬ 
res y els negres cavallers de terro qui alsaren llur poderosa llansa. Però, aquest vent 
de resurrecció no més fecondà y feu nàixer un gran planter d’englantines feudals y 
violes floralesques: planter superficial y feble, sense prou saba històrica ni poètica qui 
s’es mort sofocat dins una ufana vegetació novella. Allò va esser simplement un renou 
de ferramenta bèlica remoguda, una reviviscencia fosforescent de formes arcàiques, un 
despertar soptós a brusques campanades de somatent o a un crit agut de «Via-fora*. 
No hi hagué filtració ni compenetració lenta y definitiva; fou com una festa pòstuma 
del feudalisme extint. Am la gran frissor, els almogàvars apenes tengueren temps de 
posarse l’àgil armadura, els cavallers deixaren el bell palefrè; les damisel·les blondes 
sortiren amb els grans ulls blaus tots oberts, y am la petita boca carmesina tota esba- 
docada, y ab l’horari dins les mans innuptes y blanques com una hòstia sagramental; 
y els trovaires am l’arpa convulsa y un romans enamoradís mal florit sobre llur boca 
exàngüe. 

Quan dich això, no preconís precisament una restauració arqueològica que tant- 
mateix no arrelaria y mal compresa com es, no transportaria l’emoció fins a l’ànima 
popular. No es que jo vulga que resurgesca el lèxich, molta part del qual es ja morta, 
y avui per’vui no li podem preveure resurrecció. No es el lèxich qu’hem de ressuci- 
tar, es més tost la sintàxis que es el segell d’independència, la sintàxis que es lo que 
perfila el contorn gentil y la fesomia de la bella Dormenta tota voltada de la blonda 
irradiació del or de les miniatures quatrecentistes. 

No seria jo qui volgués tancar l’ufanosa generació iioucentista dins un sepulcre gò- 
tich y devall un epitafi. No convé accentuar la nota purista en el sentit d’inmovilisar y 
momificar el llenguatge. Cal que cresca en robusta sanitat, sincrònich a totes les pal¬ 
pitacions de l'època. No escapsem l’ull de la planta viva, y donem per ben admeses 
ses naturals evolucions. Tota literatura es l’oracle vivent de l’època qui marca en ella 
l’hurpa tirànica com un encuny d'autenticitat. [Quina petja de més fons no obrí en 
l’antiga literatura nostrada el cavall heròich dei almogàvar coronat qui se digué Jau¬ 
me I, o el trident neptúnich de Rotger de Llúria qui somogué tot el Mediterrà! Y si la 
nostra literatura actual ha de ser l’oracle d’aquesta germinació inmensa de somnis y 
esperances, d’aquestes aures de Thabor qui ’ns escabellen, no pot estacionarse ni con- 
tentarse am lo qu’ha trobat fet. Ha de enfilarse més amunt y s’ha de extendre més 
vastament cercant alta llum y atmòsferes amples. ^Quins mots hi hà en el diccionari, 
viu o mort, que puguen revelar aquest quelcom de gran qui batega, aquest somni 
d’Hèrcules infant que conforta el front de la nostra rassa estrènua? Se removen els an- 
tichs sepulcres amb ànsies d’infantement... y es precís que la nostra llengua forgi mots 
de sagrat entusiasme per l’oda pindàrica ab que ’ls nostres fills coronaràn el front de 
«L’Hèroe» qui vendrà entre un inquiet y seguit vibrar de palmes èpiques. 

Hi hà una part de la llengua qui conserva encar’ara inviolada sa frescal y altiva y 
boscana puresa; llengua franca d’opressió, qui no es estada may catalogada ni ha sen¬ 
tides tortures acadèmiques, llengua a la qual negú dictà lleis com a la mar y’l mestral. 


Digitized by VnOOQle 



567 


y qu’encara dú sobre les ales papallonejants la pols daurada de la virginitat y de l’in" 
dependència. Aquesta part de la llengua, aquesta branca viva y verdejant es la que 
am preferència s’ha de plantar dins els solchs de la nostra cultura renascuda. El qui 
inicià aquesta orientació encertada fou Mossèn Jacinto Verdaguer, y aquest es son 
mèrit suprem. Més que sos bramuls de Tità qu’aixorden la caverna primitiva aont for¬ 
java, a colps de martell volcànich, les alexandrines estrofes de «L’Atlàntida», viurà 
inmortalment sa veu de tórtora rústega qui canta dins sos versos populars y dins sa 
prosa angèlica banyada de rou y de lluna de pagès. Jo no sé quin germe vital, quina 
força íntima tenen aquestes paraules florents en boca de les pagesies. Mistral, sobre 
les ales de sa llengua vilipesa, parlada per pastors y gent de masia, arribà a la branca 
qui mostra el fruit de rinmortalitat. Robert Bums, el carreter poeta qui se ’n feu un 
breviari de les cançons populars de l’Escòcia, deu sa virulència feconda y espressiva a 
la saba opulenta del llenguatge popular y viu que, quant se parla, fa venir als llavis 
les idees y les rimes, y suscita la música, que es l’altra ala brunzent del cor del poble. 
Tant es ver lo que dich, que quan Burns anà a Edimbourg, y fou festejat arrèu dins els 
primers salons, per procers y lletrats, y volgué evitar, per mantenirse a l’altura de la 
gent de moda, les locucions de la dura Escòcia, aquell son sentiment poètich qu’es- 
brellava y cruixia la duresa de l’escorça qui l’empresonava, va esser gastat y malme- 
nat miserablement per ses pretensions burgeses. 

D’aquest llenguatge viu y vivificador, n’hem d’admetre tot lo bò y acceptable duyt 
pel temps, tant com n’hem d’excluir lo malament supplantat, aplegant am sana selec¬ 
ció tot lo bò de les tendències dialectals sense rebutjarne cap radicalment. Totes les 
aufanes del italianesch multiforme desembocaren pels tercets de la Divina Comèdia 
qui estrenyien dins sa triada simbòlica, com la serp clàssica el cos de Laocoon, 
la poesia dels sigles moderns; y a través dels quals tercets cairetjats per 
les flamades infernals, la barca de Caró subterrani treginava silenciosament, a 
colps de rems muts, l'antiga poesia a les riberes de l’Etat moderna. Am les flors més 
esquisides de les simultànies brostes dialectals qu’arreu, per les encontrades d’Itàlia, 
entorn de la soca matriu, goixaven y creixien, va teixir el Petrarca, amagrit d’amor 
dins sa corona de llorer capitolí, la garlanda perpetual de poesia que perfuma y perfu¬ 
marà per segles de segles, la casta memòria de Laura, l’immortal avinyonesa. Això 
s’alça, aprofitantho tot, am la lentitut de les obres eternes l’unitat plena y autòctona 
d’una llengua. 

Y vet’aquí, senyors, que cercant la puresa ens hem trobat en l’unitat del llenguatge 
perque precisament lo que deturpa y embordeix un idioma, es lo que trenca y disgrega 
s’unitat originaria y familiar. Al invocar però aqueixa unitat, afegiré encara insistint, 
que no me fas solidari d’aquell exclusivisme romà qui ruava ’l front amb estranyesa, 
trobant en l’abundosa prosa de Titus Livius un regust de pàtavinitat. Per ventura si 
enfondissem la qüestió trobaríem que més que la veu y l’espasa dels Cèsars creà el 
món romà l’Història del escriptor Paduà, l’obra més educadora qu’ha produida el cicle 
d’or, y per la qual hi cola llet enconadora d’hèroes. Precisament això es lo que voldria 
jo: que ’ls nostres escriptors duguessen aferrada la farum natal; les opaques frescors 
dels rius petits y de les sagrades íonts conegudes, les claretats profondes, el vèrtich y 
la neu, reis tirànichs de les altituts montsenyenques, qui fan rodar amb un buf de sa 
boca, els cervells dèbils y cremen els cervells impotents. 


Digitized by ^.ooQle 



568 


Tots nosaltres hem duita aquí la fraternal escomesa d’una o altra regió catalana y 
simbolisam la més alta trascendència social d’aquest acte, l’unitat del idioma. Que per¬ 
duri eterna la catholicitat de quatre milions catalans que combreguen en l’unitàt sacro¬ 
santa del llenguatge. Aquesta llengua es estada la percinta que ha conservat units a 
través de l'història y de les distàncies els qui aprengueren el català de boca de Ramon 
Lull y Fra Anselm de Turmeda, els qui l’aprengueren de Ramón Muntaner y Ausies 
March, els qui el reberen de nostres navegaires, o l’oiren de boca dels guerrers. Altre 
temps, pogué Fra Vicens Ferrer passejar la paraula catalana per tots els nostres terri¬ 
toris sense que sonàs, p’en lloch, com a cosa externa. Tres segles d’opressió forastera 
enfondiren les discrepàncies dialectals; y en vuitanta anys d’acció comuna hem resca¬ 
tats milenars de paraules, ens hem redimits de milenars de barbarismes, y la nostra 
producció es pujada com ona vasta, ona invassora. 

Jo vench de Mallorca, illa de fondes diafanitats. La gloriosa mar dels catalans la 
volta de riure etern; la mar qu’es Tanell nupcial d’aquella terra. Serenitat allà vola sens 
núvol. Devall aquell cel indulgent tot idioma s’hi coloreix, s’hi suavisa y s’hi velluta. 
Allà la llengua llatina degué perdre l’encarcarament del llatí romà, massa influit pel 
regere imperio populus encarcarament que tant desagradava a Heine. Lluny de contagis, 
sota les oliveres glauques, potser s’es conservat, dins la llum, el pus bell catalanesch del 
mon . Els catalans de Mallorca eus aportarem el llenguatge parlat allà, vullaulo admetre 
y benvolents establirhi cambi; y d’aquí ’n brollarà la puresa y l’unitat originària. Vull 
tancar mon parlament amb una clau d'or, repetint lo d’En Mistral, als trovadors cata¬ 
lans: «Am la mà dins la mà, arborem el vell parlar romà. Això es el signe de família, 
això es el sagrament qu’uneix els fills als avis, l’home al terròs; això es el bri d’herba 
qu’aguanta el niu dins la branca. Guardians intrèpits de nostra llengua gentil, guar- 
demla franca y pura y clara com l’argent perque tot un poble aquí s’abeura, que quan 
un poble cau de cara dins Tesclavitut, si conserva sa llengua, té la clau qu’obri el pany 
de totes les cadenes». 

He dit 


Digitized by ^.ooQle 



56 9 


De D . Manuel de Montoliu , de Barcelona. 


Moviment assimílísta de la literatura catalana en els temps moderns* Con¬ 
veniència de que 's fassin moltes traduccions i esment ab que cal fer-les 

Quan se considera la immensitat del moviment literari dels nostres dies, la febre 
aguda de producció que en totes les nacions civilisades ve a renovar com una onada 
incessant la corrent inagotable de les idees; tota aquesta gamma infinita de tonalitats 
de pensament que en llibres, revistes, periòdics, follets, etc., reflexen la santa inquie- 
tut del treball intel·lectual, en aquest sigle, més intens, més violent que en cap altre; 
quan se considera tot aquest món de formidable activitat que remoreja al voltant nos¬ 
tre; i per altra banda ens aturem a mirar el reduit nombre d’intel·ligencies que en la 
nostra terra fan heroics esforsos pera extendre i fer conèixer aquesta massa incalcula¬ 
ble dé producció espiritual a un poble com el nostre, fa poc temps tant adormit, tant 
allunyat de l’Europa culta, ens corprèn un descoratjament momentani devant de Tim- 
mens treball de vulgarisació literaria que resta a fer i de le9 migrades files dels nostres 
intel·lectuals aptes i armats pera aquesta empresa. 

Junyir en un esforç comú l’ànima catalana, encara no del tot desperta, al carro 
triomfal de l’Europa intel·lectual, pera que el seu esforç junt ab el dels altres pobles el 
meni victoriós pels camins encara no esbrossats dels nous ideals, es una obra de titans, 
una empresa secular. Pera assolir aquest generós propòsit i evitar que’l nostre esperit 
nacional, tancant-se als aires de fòra, visqui, com nou Narcís, en una estèril contempla¬ 
ció de sí mateix, no hi ha cap medi de tant gran eficacia y de tant immediata aplicació 
com el que ofereixen les traduccions. 

Aquestes venen a ser com gentil volada de coloms missatgers que s’escampen per 
tots els àmbits de la nostra terra, anant a portar noves de terres llunyanes, i recor¬ 
dant-nos a tots contínuament que no hi som sols al món, que estem voltats de milers 
d’ànimés que pensen i senten com mai hauriem pogut pensar y sentir nosaltres y 
qui ens ofereixen ab llur pensa i llur sentiment una riquesa espiritual abans descone¬ 
guda. Oh, el gran valor educatiu que té aquest fet senzill de saber que lluny de nosal¬ 
tres hi ha un altre poble ab una ànima que ens es desconeguda! Ab quin fervor ens 
acostem posant en contacte les nostres distintes forces, fent l’intercambi de nostres 
distints tresors espirituals! I després, quina sensació d’homes nous esperimentem dins 
de nosaltres! Quines noves energies se ’ns desperten davant de la nova visió del món 
encomenada en el sagrat contacte intel·lectual dels dos pobles abans allunyats! 

Aquesta íntima comunió espiritual entre tots els pobles civilisats, tant característica 
dels nostres temps, se pot assolir també en part ab la coneixensa de les llengües es¬ 
trangeres. 

Aquest ha estat el medi del que fins ara s’han valgut ab preferencia els intel·lectuals 
de la nostra renaixensa. Es un instrument de cultura exclusiu de Xélite. I es dé desit¬ 
jar que’l seu ús se propagui i s’afirmi cada dia més en ’ls nostres cenacles literaris. 
Car no n’hi ha prou ab la coneixensa de les dues o tres llengües estrangeres més di- 

37 


Digitized by ^.ooQle 



57o 


T. 


vulgades; es precís anar de dret a l’estudi i perfecte maneig de les llengües mortes, 
sobre tot les clàssiques. 

Però la coneixensa de les llengües estrangeres, tant indispensable als intel·lectuals 
pera la plena comprensió de Tànima dels altres pobles, no es instrument de cultura 
proporcionat a l’alcans de la massa, pera fer-la arribar a participar d’aquella comunió 
universal de les idees. A la massa se li ha de donar preparat i esmicolat l’aliment es¬ 
piritual de l’art pera que '1 pugui degudament digerir i assimilar-sel al seu organisme. 
Les idees elaborades per les civilisacions, que la massa accepta com mestres, s’han de 
conjugar en el mateix verb ab el qual ella revela’l seu sentir i el seu pensar; s’han de 
transfundir dins les formes originals receptores del seu esperit; i únicament així, trans- 
formant-les de matèria estranya en matèria assimilable, es com s’arribarà a convertir-les 
en sang de la pròpia sang, en forsa viva i apta a contribuir a la creixensa i desenrotllo 
de l’organisme de la societat. 

Aquesta es l’obra del traductor, ell treballa en aquest comerç intel·lectual de tot el 
món; multiplica els cambis i es en resum un dels més nobles educadors del seu poble. 

Però entrem ja en l’esfera de la pràctica. Demostrada ja la trascendental importàn¬ 
cia que té la tasca de traduir dins de qualsevol literatura i sobre tot en una com la 
nostra que tant necessita aixamplar els seus horitzons pera orejaria ab els aires regene¬ 
radors de l’espiritualitat universal i superior dels pobles cultes, veiem ara de reduir a 
preceptes clars, senzills i concisos l’ideal que ’ns guia en la nostra febre de t»ansplan- 
tar sense interrupció al nostre terrer les flors supremes de bellesa i veritat de totes les 
civilisacions. 

Però abans d’esposar aquests principis pràctics del metier de traduétor, adaptats a 
les circumstancies especials del nostre estat de cultura, no serà de més fer una obser¬ 
vació general que jutgem de gran conveniència. Hi ha en general la creencia de que la 
tasca del traductor es cosa sense dificultats i que no més ab que ell traslladi ab una 
certa fidelitat el pensament de l’autor traduit, el mirament i l’escrupolositat ab els que 
hagi complert el seu comès són cosa secundaria. Doncs bé; s’erra llastimosament el 
qui això pensa. L’influencia d’un autor, sobre tot si es clàssic, capdal, en una literatu¬ 
ra, no pot exercir la seva influencia complerta en el pensament d’una cultura estrange¬ 
ra sinó ab la condició indispensable de que trobi un esperit plenament comprensiu, ric 
de simpatia, vibrant d’esquisida sensibilitat que fassi el miracle, car miracle es, de 
transformar el valor mental i sentimental d’aquell en el valor mental i sentimental del 
món dins el qual el vol transplantar. I penseu que són tants en qualsevol país els es¬ 
perits selectes, posseidors d’aquest dò meravellós de simpatia transformadora, que si¬ 
guin capaços de realisar a la perfecció aquesta transmutació de valors? Car si molt 
anavem a enfondir la present qüestió trobariem al cap d’avall, això: que Traductor es 
Crític. I l’historia de la literatura universal ens ho confirma plenament. Carlyle a An¬ 
glaterra, Mme. Staél i Gerard de Nerval a França, Lessing a Alemanya, Leopardi a 
Italia, Moratin a Castella, grans traductors, foren ensemps grans crítics. I es que l’es¬ 
perit crític es la primera condició essencial de tot bon traductor; els instruments men¬ 
tals de la percepció es menester que estiguin ben afinats en el traductor pera que pu¬ 
gui enfondir en l’ànima complexa de l’autor, i desentranyar, pera que cap d’ells se 
deixi arreconat a l’acte de la transplantació, tots els infinits elements constitutius de la' 
seva personalitat qui li donen lo que volem significar per les paraules, to, estil, ma¬ 
nera, complexió , fesomia. I no són aquestes solament les dificultats del traduc- 




Digitized by ^.ooQle 



57i 


tor. No es solament l’esperit crític lo que se li exigeix. Aquest esperit el ne 
cessita en el primer moment de la seva tasca, en el moment plenament com¬ 
prensiu de l’obra que va a traduir, quan el traductor se troba en el primer estat 
pas$iu preliminar. Però quan comença el segón moment, el traslatiu, quan passa a l’es¬ 
tat actiu, quan passa a la transformació efectiva de la cosa transformable, llavors neces¬ 
sita tenir no ja esperit crític, sinó esperit creador. Què es el traductor sinó un segón 
creador, un re-creador? L’obra s’ha de refer; ha de passar per un segón procés de 
construcció, per una segona evolució, pera adaptar-se degudament a les noves condi¬ 
cions de la llengua que se l’apropia. I si el traductor no posseeix alguna guspira, no 
més que sia una guspira, del foc sagrat del poeta, si ell, dintre dels límits que natural¬ 
ment li imposa l’horitzó determinat en que ’s mou la creació de l’autor, no pot assolir una 
llibertat d’acció espiritual que ’l fassi retrobar d’esma el fil de l’invenció d’aquest i 
abandonar-se a la seva volada Íntimament identificat i confós ab l’inspiració del crea¬ 
dor, fallarà infaliblement en la seva missió, i la seva obra no serà més que un geste 
simiesc i risible volent reproduir un model insuperable. Ningú dubtarà doncs devant 
de les raons esposades de la dificultat extremada de la tasca del crític. 

Anem ara a la esposició dpls preceptes anunciats: 

I. La forma més convenient i més urgent sobre tot de les traduccions que a Ca¬ 
talunya se fassin es la de les Biblioteques populars i econòmiques. Ne tenim una bella 
mostra en la «Biblioteca popular de l’Avenç» qui ofereix de temps en temps a totes les 
intel·ligències els enèrgics estimulants continguts en totes les literatures fortes del pas¬ 
sat y del present. Encoratgem, doncs, l’obra d’aquestes Biblioteques. 

II. No havem de desmayar fins tenir traduits en català modern tots els llibres de 
les literatures clàssiques, tenint en compte que lluny de prescindir de les bones traduc¬ 
cions antigues, ens hem de servir d’elles com base ferma d’una nova traducció. Ningú 
qui vulgui avui, per exemple, traduir la Divina Comèdia, pot prescindir de l’admirable 
traducció den Jaume Febrer. 

III. S’ha de deixar establert com únic procediment honrat de traducció el traduir 
directament, en tots els casos possibles, de la llengua originaria de l’autor. En obres 
escrites en castellà, portuguès, francès, italià, anglès y alemany entre les llengües vi¬ 
ves, i en llatí, grec, arab, hebreu i sanscrit, entre les mortes, una traducció de traduc¬ 
ció es un disbarat imperdonable. 

IV. Se pot permetre en casos determinats excepcionals adoptar, ademés de les 
universalment admeses, paraules i modismes estrangers que o be són intraduibles o 
be contribueixen a donar al significat un color o un caràcter que ’s destruirien per 
medi de la traducció. Per exemple: soirèe , toilette , trousseau, speech, flirt, etc. 

V. Ens havem de valer ab gran astúcia en les traduccions de totes les ocasions 
qui se ’ns presentin pera reencarnar en la nostra llengua moltes paraules i frases arcai¬ 
ques perdudes absolutament en el llenguatge corrent modern. Un cas que pot servir 
d’exemple es la partícula car , morta encare no fa dèu anys i que gràcies a la perse- 
verancia ab que l’han usada algun^ escriptors cultes torna a esser paraula viva en la 
nostra literatura. Per això es molt convenient traduir obres escrites en un medi ambent 
de maneres artificioses i cortisanes, pera que l’ús d’aquestes paraules arcaiques que es¬ 
cauen a l’ampulositat i afectació de l’estil d’aquests llibres, vagi introduint-se en la nos¬ 
tra literatura d’una manera insensible i poc violenta. 

VI. Adaptar a les lleis i a l’esperit de la nostra llengua tots els noms de proce- 


Digitized by 


Google 



572 


dencia sa via qui designin objectes moderns d’utilitat general o de recreació, de que 
tant abunda la novela contemporània. Escriure i dir: telègraf \ telèfon , cinematògraf 
kilòmetre, hectòlitre , termòmetre, etc., o si ’s vol, pronunciant-les ab accent plà. 

VII. Ens hem de llensar resoltament a inventar quan ens trobem davant de pa¬ 
raules estrangeres que per virtut de la nostra esclavitut llingüística copiem directa¬ 
ment sense assimilar-les a l’esperit de la nostra llengua. Moltes d’aquestes paraules són 
noms designant objectes moderns que suposen un gran refinament en les costums so¬ 
cials. Així havem de rebutjar rodonament, p. e. les paraules manguito, sombrilla , pei- 
neta, polvos, saludo, recibidor, dulces, i dir p. e. maniguet o manigó, ombrel·la , pinteta, 
pols , salut, vestíbol o avant-sala, dolços. 

VIII. No tenim d’esser en les traduccions massa esclaus de la lletra, però no usar 
tampoc d’una llibertat excessiva fins al punt que tot i conservant l’intenció i el sentit 
de lo traduit, destruim la contextura interna de la frase original i 's perdi, en virtut de 
la transformació infligida pel traductor, la personalitat d’espressió distintiva de l’autor 
que traduim. 

IX. En les traduccions d’obres en vers tenir per norma general que es millor fer-ne 
una traducció fidel en prosa, per la raó de que podrà seguir d’una manera més fidel el 
sentit dels versos sense estar lligat per les trabes del ritme i de la rima. No més en 
casos excepcionals i quan el traductor es poeta ell mateix, se podrà atrevir a plantar 
cara an aquestes grosses dificultats que suposa fer una traducció fidel en vers. 

Moltes més observacions pràctiques podriem afegir a les esmentades. Però apart de 
que la serie de regles pràctiques possibles es realment inagotable, crec haver-ne senya¬ 
lades sinó totes, algunes al menys de les més importants, ja que ’s refereixen totes a 
interessantíssims problemes qual solució capfica i peocupa al traductor català que ab 
conciencia vol complir ab la seva missió. Es la pura esperiencia personal la que m’ha 
dictat la selecció que he feta i esposada d’aquests casos problemàtics que tant sovint 
se presenten en la tasca de traduir. Jo he presentat les solucions que he cregut més 
encertades. Ara que quiscun de vosaltres jutgi sobre llur justesa. 

Són incalculables els beneficis que la nostra llengua pot obtenir de les traduccions 
fetes ab conciencia. La literatura aixampla considerablement l’horitzó de l’esperiencia 
quotidiana que fem de la nostra llengua parlada. Moltes deficiencies de la llengua cata¬ 
lana filles del seu estat d’impuresa actual ens passen desapercebudes en la vida corrent 
de cada dia mentres conversem familiarment entre nosaltres; i es segur que la majoria 
d’elles no haurien mai estat subsanades i haurien persistit en llur funesta influencia si 
no haguessin pogut ser notades i meditades en el transcurs d’aquesta altra conversa 
serena, reposada i silenciosa que la ploma del literat o poeta copia de llavis dels sers 
creats en la seva fantasia o que sosté ab les seves potencies despertes devant l’espectacle 
del món. Doncs bé; així com la literatura en general ens ofereix un suplement molt im¬ 
portant de l’esperiencia de la llengua parlada, així mateix la traducció d’una literatura 
estrangera ens ofereix un altre suplement, un altre engrandiment del camp de l’espe- 
riencia de la llengua literaria indígena. En altres paraules: El camp de l’observació y 
de l’esperiencia de la llengua comensa per la parlada, la viva, la corrent; se continua i 
s’amplia en la literatura, i en la llengua escrita; i’s continua i amplia un cop més en 
la literatura estrangera traduida a la llengua propria. Molts problemes etimològics, 
molts problemes sintàctics de difícil solució, molts problemes d’espressió, ab els quals 
no acostumem a topar-nos els escriptors en la producció original de nostra llengua, 


Digitized by ^.ooQle 



573 


perque instintivament fugim de certes modalitats de pensament i d’espressió que no 
podem encaixar fàcilment, per la raresa ab que ’s presenten, dins el marc fixo de la 
nostra mentalitat atàvica, molts d’aquests problemes se susciten ab gran freqüència 
en la tasca del traductor, el qual se veu precisat a resoldre-ls, venint així per via indi¬ 
recta a augmentar i a enriquir çl fons espressiu de la nostra propria llengua. 

La llengua catalana estancada durant quatre sigles necessita ab urgència una rea¬ 
daptació complerta a la complexitat de la vida del pensament modern. Podríem com¬ 
parar-la a un infant qui s’hagués dormit durant molts anys, i no s’hagués despertat 
fins a ser un jove. Què passaria llavors? Que aquell home, havent conservat tots els 
instints de la seva infantesa, se trobaria devant del món sense saber ni poder aplicar les 
seves forces i les seves facultats a les circumstancies de la seva nova condició i a les 
exigencies noves que l’imposa la vida que ’1 volta. Aquest exactament es l’estat actual 
de ia llengua catalana. Ab les seves qualitats atrofïades, se troba, al despertar del seu 
sòn secular, si no impotenta, al menys insegura i feble pera aplicar la seva potencialitat 
a les exigencies noves que l’imposa la vida del modern pensament. Què, doncs, més in¬ 
dicat pera assolir aquesta readaptació urgent i transcendental que l’exercitar-se incan¬ 
sablement en encarnar dins els seus teixits orgànics la sang glatidora i feconda de les 
literatures cultes actuals qui arrosseguen, pera nodrir y plasmar tots els membres de 
l organisme social, els glòbuls vitals del pensament modern? No hi ha dubte, doncs, que 
les traduccions estàn investides en la nostra literatura d’una missió trascendentalíssima; 
la d’instrumentar la nostra llengua pera l’espressió justa i complerta de la nova espe- 
ritualitat del món civilisat; en un mot, la de modernisar la llengua catalana. 

Es precís, doncs, entrar de ferm en la nova via, en aquesta segona etapa de la co¬ 
munió qui s’està elaborant entre nostre esperit nacional i el dels altres pobles cultes. 
No es prou que ’ls nostres intel·lectuals sien ànimes modernes i que combreguin en els 
ideals de l’hora present. Es precís que tots ells vestint-se l’humil hàbit de l’obrer (qui 
realment es una túnica sacerdotal) vagin a pastar treballosament, pacientment l'indi¬ 
gesta massa de molts d’aquests nous ideals i els ablanin i endolceixin a la viva flama 
de l’amor als humils, afamats de veritat y de bellesa. 

Cadascú d’ells hauria de considerar com un deure sagrat, l’anar alternant la pro¬ 
ducció original ab el treball de traducció, i així infundir al caràcter indígena de la nos¬ 
tra actual literatura una alenada regeneradora de germanor ab els altres pobles, una 
vibració recullida en l’harmonia universal de la civilisació que comuniqui a sa fesomia 
l’espressió general característica de tota la moderna familia d’ànimes cultes. 

Traduim, traduim sense descans; encarnem en la nostra llengua les infinites moda¬ 
litats del pensament modern: fem d’ella un prisma qui reflexi en el nostre poble ab tots 
els seus matiços la llum esplendorosa de l’actual civilisació. I animi’ns la convicció de 
que la nostra llengua guanyarà en flexibilitat, riquesa, elegancia i força d’espressió ab 
aquesta continua gimnasia a que l’obliga la tasca del traductor. 

Així arribarà dia en que podrem exclamar, referint-nos a la llengua catalana, lo 
que el gran Goethe deia orgullosament referint-se a la seva: «Tot aquell qui sab l’ale¬ 
many i estudia la literatura alemanya se troba en mitg del mercat ont les nacions ve¬ 
nen a oferir llurs produccions. La nostra llengua esdevé la mitjansera de totes les lite¬ 
ratures, l’intèrpret universal i posseidora de totes les obres capdals de tots els pobles.» 


Digitized by ^.ooQle 



574 


De Mr. L. Barrau-DihigO , Bibliotecari de la Sorbona , de París. 


Les manuscrits latíns et le texte catalan des 
“Gesta comitum 6archínonensíum“ 


II existe deux textes des Gesta comitum Barchinonensium: l’un, rédigé en latin, très 
célèbre et maintes fois utilisé; l’autre, rédigé en catalan, presque complètement ignoré 
jusqu’ici. 

Dans un long et remarquable article sur rhistoriographie catalane que publiera sous 
peu la Revue Hispanique , ( x > M. J. Massó Torrents examine, incidemment, la question 
suivinte: «Le texte catalan des Gesta ne serait-il pas antérieur au texte latin ?* 

M. Massó Torrents m’ayant communiqué, avec sa bienveillance habituelle, le ma¬ 
nuscrit de son beau travail, je sais quels arguments il invoque soit en faveur de l’anté- 
riorité possible du texte catalan, soit en faveur de la thèse contraire ; mais il va de soi 
que je ne me crois pas autorisé à les résumer : la seule indiscrétion dont je me rendrai 
coupable sera de dire que l’auteur, avec une prudence digne d'éloges, évite de formuler 
des conclusions par trop nettes. 

Puisque le débat va étre ouvert, qu’il nous soit permis de signaler l’une des voies 
oú Ton pourra poursuivre l’enquète. 

II est hors de doute que le problème posé par M. Massó Torrents ne recevra pas 
de solution définitive avant que Ton n’ait comparé chapitre par chapitre, ligne par 
ligne, mot par mot, le contenu des mss. latins et catalans des Gesta . Mais, d’autre part, 
il est clair que cette besogne, pénible et minutieuse, ne saurait étre entreprise avant que 
l’on n’ait identifié, au moins de façon rapide, —et c’est ce que nous allons faire,— les 
mss. latins dont on dispose. 

Ceux-ci, actuellement, sont au nombre de cinq: deux à la Bibliothèque nationale de 
Paris, deux à la Bibliothèque nationale de Madrid, et un dans la collection particulière 
de M. S. Sanpere y* Miquel, à l’obligeance duquel nous tenons à adresser un hommage 
públic. Or, ces cinq manuscrits représentent en réalité trois rédactions difierentes des 
Gesta: l’une, la plus complète, se trouve dans le ms. lat. 5941 de la Bibliothèque natio¬ 
nale de Paris (a) (celui-là mème dont s’est servi Baluze pour son édition) et dans le 
ms. de M. Sanpere y Miquel k); une autre, un peu plus courte, nous est foumie par les 
mss. 1609 (ancien G. 211) et 51 (ancien E.2) de la Bibliothèque nationale de Madrid 
enfin, la plus brève, et non la moins intéressante, nous a été conservée par le ms. 5 ! 3 2 
de la Bibliothèque nationale de Paris (s >. 


(1) Cet article a paru dans la Revue Hispanique , xv (1906), pp. 486-613. 

(2) Ce ms., sur parchemin, qui provlent de Ripoll, date, vraisemblablement, des toutes premières années du 
xiv e siècle. 

(3) Ms. sur papier de la fin du XIV« siècle ou du début du xv e . 

(4) Le ms. G. 211 est du XVH e siècle, le ms. E. 2 du xvm e Voy. nos Fragments inèdits des Gesta comitum Barctnc’ 
nensium et regum Aragoniae, dans Revue Hispanique, IX, (1902), pp. 472-484. 

(5) Ce ms. provient de Ripoll, comme le 5941; il date de la première moltlé du xm* siècle. Edélestand du Mèril 
en a donné unelongue descrlptlon dans ses Poésies populaires latines du Moyen Age (Paris, 1847, in-8°), pp. 302*306 


Digitized by L^OOQle 



575 


Ce qui caractérise le ms. de Paris 5941 et le ms. de M. Sanpere, ce sont les emprunts 
faits au De Rebus Hispaniae de Rodrigue de Tolède: non seulement la préface de l’ou- 
vrage, mais encore les paragraphes consacrés aux preiniers rois d’Aragón, de Rami- 
re I er x à Ramirè II (ch. XIX-XXl), ainsi que quelques mots des paragraphes relatifs 
à Alphonse II (ch. XXiï) et à Pierre II (ch. XXIV) sont extraits de la chronique ci-dessus 
désignée W. 

Ce qui caractérise les deux mss. madrilènes, c’est que, s’ils reproduisent la préface 
prise dans Rodrigue, ils suppriment çn revanche tous les chapitres concernant les 
premiers rois d’Aragon, de Ramire I er à Ramire II (ch. XIXOCXI), supprirçient aussi le 
passage relatif au comte de Provence Alphonse (ch. xxill), et remplacent les assez longs 
chapitres qui traitent d’Alphonse II (ch. XXII) et de Pierre II (ch. xxiv) par deux très 
courtes notices 

Ce qui caractérise le ms. de Paris 5132, c’est, en premier lieu, qu’il ne contient au- 
cun ressouvenir du De Rebus Hispaniae: on y chercherait vainement soit la préface des 
Gesta , soit les chapitres qui roulent sur les premiers rois d’Aragón ; c’est, en second 
lieu, qu’il passe sous silence, comme les mss. madrilènes, le comte de Provence 
Alphonse (ch. xxill) ; c’est, en outre, qu’il ne renferme qu’une faible partie des Gesta , 
puisqu’il correspond seulement aux chapitres I — XVIII, XXII, XXIV et XXVI de l’édition; 
c’est, enfin et surtout, qu’il est disposé dans un autre ordre que les mss. précédents. 

Dès le début, les différences ne s’accusent pas : jusqu’à la fin du ch. II de l’edition 
Baluze, les deux sèries de textes concordent, exception faite de très nombreuses varian- 
tes. Mais, à partir du ch. III les divergences apparaissent: tandis que les autres mss. 
mènent de front l’histoire des comtes de Barcelone, -Bésalu, Cerdagne et Urgel et qu’ils 
la présentent, en quelque sorte, sous forme de synchronismes, le ms. 5132 procède 
autrement: il commence par exposer la généalogie des comtes de Barcelone jusqu’à 
Raymond-Bérenger IV inclus, puis il passe aux comtes de Bésalu, aux comtes de 
Cerdagne et aux comtes d’Urgel, pour revenir alors aux souverains de Catalogne-Ara- 
gon, au fils de Raymond-Bérenger IV, Alphonse II, à Pierre II et à Jayme I cr avec 
lequel il s’arrète. 

Notons, de plus, que si la disposition des matières traitées ne rappelle que partielle- 
ment celle des autres textes, la forme mème offre des particularités qui ne sont pas né- 
gligeables : entre les ms. 5132 et les autres mss., il y a plus que de simples variantes; 
très souvent, on est en présence de deux textes parallèles, qui se ressemblent à coup sür, 
mais ne sont point idèntiques. 

Une dernière remarque: le fragment des Gesta contenu dans le ms. 5132 n’est pas 
tout entier d’une seule écriture. II occupe les folios 23 V à 25 V. Or, on distingue aisé- 
ment quatre mains, toutes quatre du XII l e siècle: i.° f os 23 V - 24 r ; 2 ° f 05 24 V - 25 r, 


( 1 ) Observons, en passant, que le ms. de M. Sanpere y Miquel comble les lacunes du ms. 5941, oú un feuillet a été 
arraché, et dont la fin manque. Observons, de plus, que dans le ms. de M. Sanpere, à partir du ch. XXVI de l’édition 
Baluze, chaque alinéa est accompagné de sous-titres, à l’encre rouge. 

(2) Nous avons publié ces deux notices dans nos Fragments inèdits déjà cités, et nous avons publié là méme, d'après 
les mss. madrilènes, les passages qui font défaut dans rédition Baluze. Nous remarquerons, à ce propos, que le ms. de 
M. Sanpere, moins complet en cela que les mss. de Madrid, se termine avant cette dernière mention, fort importante, 
en vérlté, puisqu'elle fixe la date à laquelle l’auteur a posé la plume: «Domfnus vero rex, in omnibus semper victor, cum 
«Domina regina matre ejus et Domina regina uxore sua, ad regni sui proprla est reversus, et VI nonas octobris applicuit 
«Barcinonae anno Domini MCCXC1X et protinus receptus per suos nobiles et alios cum honore.» 


Digitized by <^.OOQLe 




576 


u e ligne d’en bas; 3^ f 0 * 25 r, n c ligne d’en bas— f* 25 v, 28 e ligne; 4 0 25 v, 

de la 28 e ligne au bas de la page. 

Ce fragment dont nous parions est-il un simple résumé des Gesta com . ? Ne serait-il 
pas au contraire un brouillon, une manière de premier jet? Ifouv mettre les erudits à mème 
de porter un jugement, il faudrait, de toute évidence, imprimer notre texte in extenso et 
l’accompagner de quatre ou cinq planches en phototypie. 

Nous n’ignorons pas que les mss. catalans des Gesta sont tous très fragmentaires. 
Le travail de comparaison dont nous proclamions plus haut la nécessité impérieuse, ne 
porterait donc que sur un petit nombre de chapitres. Mais peut-ètre l’étude de ce ms. 
5132, incomplet lui aussi, introduirait-elle dans le problème soulevé par M. Massó 
Torrents un élément nouveau. Ce n’est là, d’ailleurs, qu’une hypothèse ; quelque jour, 
il conviendra de la vérifier. 


Digitized by ^.ooQle 



577 


Del Dr. D. Adolfo Bonilla y San Martín , Catedràtich de la Universitat de Madrid. 


Las novelas catalanas de caballerías 
y “Tirant lo Blanch 44 

Refiere Cervantes, en el capitulo VI de la parte primera de su Ingenioso Hidalgo, 
que, cuando el cura y el rapista llevaban bien adelantado su donoso escrutinio de la 
librería de Don Quixote y habían entregado al brazo secular del ama no escaso núme- 
mero de aquellos ejemplares que hoy harían las delicias de un bibliófilo, el barbero se 
sintió cansado de leer libros de caballerías y «mandó al ama que tomasse todos los gran- 
des y diesse con ellos en el corral. No se dixo a tonta ni a sorda, sino a quien tenia 
mas gana de quemallos, que de echar vna tela, por grande y delgada que fuera; y asien- 
do casi ocho de vna vez, los arrojò por la v.entana. Por tomar muchos juntos, se le cayó 
vno a los pies del barbero, que le tomó gana de ver de quien era, y vió que dezia: 
Historia del fantoso cauallero Tir ante el Blanco, jValame Dios!, dixo el cura, dando 
vna gran voz; jque aquí esté Tirante el Blanco! Dadmele aca, compadre, que hago 
cuenta que he hallado en el vn tesoro de contento y vna mina de passatiempos. Aqui 
està don Quirieleyson de Montaluan, valeroso cauallero, y su hermano Tomas de Mon- 
taluan, y el cauallero Fonseca, con la batalla que el valiente Detriante hizo con el 
Alano, y las agudezas de la donzella Plazerdemiuida, con los amores y embustes de la 
viuda Reposada y la seftora Emperatriz, enamorada de Ipolifeo su escudero. Digoos 
verdad, seftor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo: aqui comen 
los caualleros, y duermen, y mueren en sus camas, y hazen testamento antes de su 
muerte, con estas cosas de que todos los demas libros deste genero carecen. Con todo 
esso os digo, que merecia el que lo compuso, pues no hizo tantas necedades de indús¬ 
tria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida. Lleuadle a casa y leedle, y 
vereys que es verdad quanto del os he dicho». (2 > 

Ignoramos si el rapista, después de leida la obra, estaria de acuerdo con el Licen- 
ciado. Lo que sí podemos afirmar es que los dictàmenes de Cervantes, en matèria de 
libros de caballerías, son harto discutibles, y que cualquiera que posea la dósis de pa¬ 
ciència necesaria para enterarse usque ad calcem del Palmerín de Inglaterra, por ejem- 
plo, lejos de afirmar, con el autor del Ingenioso Hidalgo , que aquellos dos ingentes 
volúmenes son «cosa única», «muy buenos», llenos de aventuras «bonísimas y de grande 
artificio», con «razones cortesanas y clar as », y dignos de guardarse en una caja como 
aquella en que Alejandro puso las obras del poeta Homero, jurarà y perjurarà que el tal 


(1) Slc, por «de Tirante». La errata fué advertida ya en 1775 (Cf. la ed. del Quixote por D. Clemente Cortejón; 1.1, 
Madrid, 1905, pag. 149). 

(2) Ed. 1.* de Madrid, 1605, por luan de la Cuesta. El paso: «pues no hizo tantas necedades de indústria», ha dado 
lugar 4 muy varlas interpretadones (Cf. la ed. del Quixote por D. Clemente Cortejón; 1.1, Madrid, 1905, pigs. 151-152). 
Si «de indústria» se interpreta por «de propósito», como parece natural, el pensamiento resulta dlsparatado, porque 
precisamente no haciendo necedades de indústria, seria cuando el autor no merecería ser echado é galeras. Por eso 
creemos, con el Sr. Menéndez y Pelayo, que sobra el no en la frase transcrita. 


Digitized by L^OOQle 



' 1 


— 578 — 

Palmerin es un engendro detestable, de lo peor que en su género pueda encontrarse, 
desprovisto de interès en las aventuras, totalmente ayuno de ingeniosidad en los lances, 
y escrito en un estilo empalagosísimo, desmayado y la mayor parte de las veces oscuro; 
acabando por creer que, ó Cervantes quiso dar un chasco al lector cuando dijo todas 
aquellas lindezas, 6 tuvo en esa ocasión el peor juicio que hombre puede haber en este 
mundo. Por eso algunos han pensado que, en lo referente al Tirantc , nuestro insigne 
autor, por mostrarse demasiadamente eulogístico, no expresa con sinceridad su verda- 
dera opinión. 0) 

Y, sin embargo, Cervantes, en lo relativo al Tirante , no va tan descaminado, ó no 
aparece tan extremadamente burlón, como cuando juzga el Palmerin . Tirante el Blanco 
es un libro de real y positivo mérito, por el fondo y por la forma. Es, dentro del género 
à que pertenece, casi la única representación del sentido naturalista en la novela caba- 
lleresca èspanola, alejado por igual del nebuloso idealismo del ciclo bretón y del arti- 
ficioso enredo y alambicada discreción de las obras del òiclo carolingio. Responde 
mejor que otro libro cualquiera de su clase, à la tradición literaria espaflola, realista 
por modo eminente en la poesia èpica, y mas realista aún en el glorioso período de la 
literatura picaresca, inaugurado en la Edad Media por el Arcipreste de Hita en su 
hermoso Libro de buen amor, y confirmado àmpliamente, poco después del Tirante , 
en la inimitable Vida de Lazarillo de Tormes. 

* 

* * 

Por tres caminos entra la literatura catalana en el campo de la novela caballeresca: 

A) Por las obras originales de este orden que produce; 

B) Por sus versioftes, traducidas luego al castellano, de obras extrangeras; 

C) Por sus versiones, retraducidas algunas al castellano, de obras castellanas. 

Al primer grupo pertenecen las tres principales novelas caballerescas catalanas que 
se conocen, todas del siglo xv: la Historia dè Jacob Xalabin, recientemente publicada 
por Mr. R. Foulché-Delbosc, en un primoroso volúmen editado por la Societat Catalana 
de Bibliòfils W y cuyo original, procedente de la Biblioteca Colombina, fué adquirido 
en 1885 por la Biblicthèque Nationale de Paris (Fonds espagnol, n° 475) (3) ; el Curial 
y Güelfa , dado à luz, recientemente también, por D. Antonio Rubió y Lluch, según el 
códice Ee-233 de la Biblioteca Nacional de Madrid < 4) ; y el Tirant lo Blanch, impreso 
por vez primera en València, el ano 1490. 

Al segundo grupo corresponden ciertas novelas cortas traducidas del francès al 
catalàn en el último periodo de la Edad Media, por ejempío, la Storia del amat Fron- 


(1) Cf. Don Quixote, edlted by Jas. Fitzmaurlce-Kelly, translated by John Ormsby. Gowans & Gray, Glasgow, 1901. 
Vol. 1, pàg 50. 

(2) Un tomo de 60 hojas en 8.° m. impreso en pàpel de hilo y de letra gótlca. Lleva fecha de 12 de Mayo de 1906. 
La obra consta de 16 capítulos. 

(3) El códice, que antiguamente hubo de tener 95 hojas, consta ahora de 35, de las cuales las 1-20 contiènen la 
Isíoria de Jacob Xalabin, y las 22-35, la Istoria de la filla del emperador Constantí, publicada por Hermann Suchler en 
1901 {Romania XXX. pdgs. 519-538). 

(4) Curial y Quelfa. Novela catalana del quinzen segle, publicada ú despeses y per encarrech de la Real Acadèmia 
de Buenas Letras per Antoni Rubió y Lluch. Barcelona, 1901. — Un tomo en 4 °, de XVI + 532 pàg*. — La obra se divl- 
de en tres libros, precedldo cada uno de un pequeno prólogo. Las Observaciones preliminares del Sr. Rubió y Lluch 
son interesantisimas. El códice de la Nacional (que no es original, sino copia) es el único conocido. 


Digitized by LnOOQle 



579 


dino et de Brissona , on se contenen quatre libres d'amors ab alguns cansons en francès , 
publicada por Paul Meyer en la Romania (1891, t. XX, pàgs. 599 y ss.), novela senti¬ 
mental, entreverada de prosa y verso como la Diana de Gil Polo y donde se emplea el 
estilo epistolar, como luego en la Càrcel de Amor de Diego de San Pedro (Sevilla, 
1492) (l ); el Partinoples de Bles, que se supone publicado en Tarragona, el afto 1588, 
pero cuya primera edición accesible es, aproximadamente, del 1700; (") la Historia de 
París e de Viana; la Historia de Robert lo Diable b>; la Historia de Valter y deia 
pacient Griselda (traducida per Bernat Metge) <♦>, y algunas mas. 

Por último, en el tercer grupo deben incluirse ciertos libros de cor del, v. gr.: el 
Pierres y Magalona , y aun el mismo Partinuples, que después de imprimirse en 
Gerona, hacia el afto 1700 « novament traduhida de llengua castellana , etc. », se publica 
en Barcelona, el afto 1842 «ahora nuevamente traducida deia lengua catalana en la 
nuestra castellana »; jsingulares transformaciones de un libro! 

No es de extraftar la influencia francesa en la mayor parte de estos textos: primero, 
porque nada màs facil que se introdujese por conducto de los provenzales; después, 
porque otro tanto sucede en Castilla con este género de literatura. Afírmase, con buenos 
fundamentos, esa influencia, con relación al Poema del Cid; es manifiesta en el gran 
monumento de la poesia épico-picaresca de nuestra Edad Media, en el Libro de Buen 
Amor del Arcipreste de Hita; (5) y, por otra parte, El Baladro del Sabio Merlín la 
Demanda del Sancto Grial\ el Tristàn , el Oliveros de Castilla , la Historia de Clamades 
y Clarmonda , el Partinuplès , y otros muchos libros caballerescos que pudiéramos 
mencionar, no son sino refundiciones de textos, franceses. El mismo Amadís de Gaula , 
como puede verse por los nombres de sus personages, debió de redactarse teniendo à 
la vista fuentes francesas. 


* 

•f* 

Aquella expedición memorable de catalanes y aragoneses en el siglo XIV contra 
turcos y griegos, que Francisco de Moncad^ supo narrar con tan buen estilo en el XVII, 
fué el suceso histórico que puede estimarse como inspirador de las primeras produccio- 
nes caballerescas catalanas. Frondino lucha con los Turcos, y Turquia es también el 
escenario de la Historia de Jacob Xalabin, fill del Amorat, ( 6 > Senyor de la Turquia , 
debiendo tenerse en cuenta que las descripciones topogràficas de esta obrita suelen ser 
tan exactas, que el Sr. Foulché-Delbosc se inclina con fundamento à suponer que se 
trata de una tradición recogida de labios de algún griego. El hecho es que en deter- 


(1) La Storia del amat Frondino fué traducida del trancés à fines del siglo XIV ó princlpios del XV, y, en oplnlón 
de Meyer, es màs provenzal que catalana, como el Blandin de Cornouailles. Frondino y Brisona son citados, en concep- 
to de amantes modelo, en el cap. 99 del libro III del Curial y Gilelfa. 

(2) Dlscútese sl el texto catalàn conocido es versión de un original provenzal-francés, ó de uno castellano. Nos- 
otros nos Inclinamos à esto último, en vista de la prioridad de la edición castellana (Alcalà de Henares, 1513) y de la se- 
mejanza del contenido. Cf. Milton A. Buchanan: Partinuplès de Bles. An Episode in Tirso's Amar por Seflas. Lope’s 
La viuda valenciana (en Modern Language Notes de Enero - 1906). 

(3) Historia de Robert lo Diable. Tresllat d'una versió francesa del XI Ven segle en llenga catalana. Barcelona 
1901. 32 pàgs. en 8.°. No lleva nombre, pero el editor es, según nuestras noticias, D. Antonio Bulbena y Tussell. 

(4) En la colección: Histories d'altre temps (Barcelona, 1905), ha publicado D. R. Miquel y Planas una esmerada edi¬ 
ción de Valter y Griselda, de la Historia de la filla del Rey d'Hongria, y de Paris y Viana. 

(5) Cf. Julio Puyol y Alonso: El Arcipreste de Hita (Estudio critico); Madrid, 1906. Pàg. 189 y ss. 

(6) El soldàn Murad, que murió en 1389. 


Digitized by L^OOQle 



580 


minados episodios (por ej. en el cap. i.°) se nota la influencia oriental (recuérdese la 
historia del príncipe Camaralzaman en las Mil y una noches ) así como se observa una 
extrana semejanza entre la descripción que de la amistad de Jacob Xalabín y Alí Baxa 
se hace en ia Istoria y la que trae el Oliveros de Castilla , refiriéndose à Oliveros y à 
Artús. 

En el Curialy Güelfa , <*> ademàs de advertirse la influencia francesa (perceptible, 
como indica el Sr. Rubió y Lluch, hasta en ciertos galicismos del estilo), échase de ver, 
y muy principalmente, la italiana. La acción de la obra se desenvuelve en Italia y el 
autor cita la Fiammeta y el Decamerone del Boccaccio, la Divina Commedia, II Convito 
y la Vita nuova del Dante, y la Fiorita de Armannino de Bolunya. Las feferencias al 
Dante son singularmente numerosas: «les cites de la Divina Commedia —escribe el 
Sr. Rubió y Lluch— son més abundoses tal volta qu’en cap altre text català». El mis- 
mo argumento de la novela està basado en cierto cuento de la colección toscana II 
Novellino , à su vez procedente de una canción del trovador Ricart de Barbassièu. Pero 
no faltan elementos nacionales: catalanes y aragoneses son los caballeros que vencen 
en los torneos descritos en el libro segundo, y allí resalta de un modo especial la figura 
de Pedro III el Grande: «caualler molt rebust, fort e valent, lo qual mentre visqué feu 
de^on cors en batalles moltes coses dignes de recordable veneració, axí contra Sarrayns 
com altres gents». En conjunto, Curialy Güelfa tiene tanto de caballeresco, como de 
erótico-sentimental (al modo del Siervo libre de amor de Rodríguez del Padrón ó à la 
manera de la Penitencia de Amor de Pedro Manuel de Urrea), como de realista. En 
cuanto caballeresco, el ignorado autor del Curial conoce Flores y Blancaflor , Tristàn , 
Lanzarote , Amadís y Paris y Viana; (a) en cuanto erótico-sentimental, obedece à la 
delicada y gloriosa tradicion de los trovadores; en cuanto realista, hace que su héroe 
vaya «ben proveyt de diners e de letres de cambis ( 3 >». En suma, como dice muy bien 
el critico antes mencionado, el Curial «es una obra de transició, plena per una banda 
del esperit de la Edat Mitjana, y per altra del Renaxement, una singular barreja de 
goticisme y clasicisme que recorda la de la arquitectura plateresca». 


* 

* * 

Guillem de Torrella, en su Faula en nova rimada M (segunda mitad del siglo Xiv), 
recuerda al rey Artús. Alusiones al ciclo bretón hemos visto que hay también en el 
Curialy Güelfa. Por otra parte, en cuanto al sentido realista, que se ha creido peculiar 
de la literatura castellana, la Disputa del Ase de Fray Anselm Turmeda y el Spill de 
Jaume Roig, demuestran que, à partir por lo menos del siglo XIV, sobresale igualmen- 
te en la catalana. Ambas corrientes, la romàntica y la realista, se funden à fines del 
siglo XV en el Tirant lo Blanch y la màs original novela que registra el catàlogo de los 
libros de caballerías espanoles. 


(1) El libro de Curias et Floreta, que Juan Luis Vives cita en el cap. 5.° del libro 1 de su Institutlo feminaè chrlstianae, 
y que Qayangos estlmaba perdido, creo que es la Historia de! Rey Canamor y de Turidit sa h(fo. En el cap. XI de esta 
obra comienza el Cuento del lnfante Turlàn y de la hermosa Floreta. 

(2) Cf. las pàgs. 497 y 496 de la ed. Rubió. 

(3) Cf. la pàg. 457 de la ed. Rubió. 

(4) Cf. Milà y Fontanals; Obras, 1.111, pàg. 364 y ss. Cf. asimismo, sobre la Introducción en Espafia del ciclo bretón, 
la Poesia heroico-popular castellana, ed. de Barcelona, 1874, pàg. 380 y ss. 


Digitized by ^.ooQie 



5 Si 


El 28 de Septiembre de 1489, ante el notario de València J. Casanova, concurren 
el impresor alemàn Nicolàs Spindeler (que en 1484 había trabajado en Tarragona, y en 
1482 en Barcelona) y un comerciante, alemàn también, llamado Juan Rix de Cura, ce- 
lebrando un contrato en virtud del cual Spindeler se comprometé à imprimir 715 cuer- 
pos « de libres de Tirant lo Blanch en romans en lengua valencià », y Rix de Cura à 
entregar al magister librorum la suma de doscientas libras reales de València y todo 
el papel necesario para la obra. 0 ) El 20 de Noviembre de 1490, dos meses después de 
la muerte de Rix de Cura, se acabo de estampar el Tirant lo Blanch , y el colofón dice 
lo siguiente: 

«Aci feneix lo libre del valerós e strenu caualler Tirant lo Blanch, Príncep e Cesar 
del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. 
E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuós caualler mossèn joha- 
not martorell. Lo qual, per mort sua, non pogue acabar de traduir sino les tres parts. 
La quarta part, que es la fi del libre, es stada traduida a pregaries de la noble senyora 
dofia Isabel de loriç, per lo magnifich caualler mossèn Marti johan de galba, e si defalt 
hi sera trobat, vol sia atribuit a la sua jgnorancia. Al qual nostre senyor Jesu crist, per 
la sua jnmensa bondat vulla donar en premi de sos treballs la glòria de paradis. E pro¬ 
testa que si en lo dit libre haura posades algunes coses que no sien catholiques, que no 
les vol hauer dites, ans les remet a correccio de la sancta catholica sglesia. 

Fon acabada de empremptar la present obra en la Ciutat de València, a xx. del mes 
de Nohembre del any de la natiuitat de nostre senyor deu Jesu crist mil. cccc.lxxxx». 

El libro empieza por estas palabras: 

«A honor lahor e glòria de nostre senyor deu Jesu christ e de la gloriosa sacratis- 
sima uerge Maria mare sua senyora nostra, comenca la letra del present libre appellat 
Tirant lo Blanch: dirigida per mossèn Joanot martorell caualler al sereníssimo príncep 
don Ferrando de portogal». 

En esta Dedicatòria, Joanot Martorell afirma también (ficción muy corrien te en ma¬ 
tèria de libros caballerescos): «com la dita hystoria (de Tir ante) e actes del dit Tirant 
sien en lengua anglesa , e a vostra illustra senyoria sia stat grat voler me pregar la giras 
en lengua portoguesa , opinant, per yo esser stat algun temps en la illa de anglaterra, 
degues millor saber aquella lengua que altri». Y sigue luego: «me atreuire expondre, 
no solament de lengua anglesa en portoguesa, mas encara de portoguesa en vulgar 
valenciana, per ço que la nacio don yo so natural se puxa alegrar e molt aiudar per los 
tants e tan insignes actes com hi son». Da la fecha de 2 de Enero de 1460 como la del 
principio de su trabajo. < 2 > 


(1) Cf. José Enrlque Serrano y Morales: Reseüa històrica en forma de Diccionario de las Imprentas que han existido 
en València desde la tntroducción delarte tipogrdflco en Espafla hasta elaüo 1868 . València, 1898-99. Pàg. 528 y ss. 

(2) De esta 1.* ed. valenciana existe un ejemplar en la Biblioteca Universitària de València, que es el que detenl- 
damente hemos estudiado, y que ha sldo reproducido por D. Mariano Aguiló en cuatio tomos de su Biblioteca Catalana 
(sln portadas ni prellminares, pero en hermosa lmpresión, hecha en papel agarbanzado con tlpos elzevlrianos; el 4.° 
tomo lleva fecha de 1879); y otro en el Museo Britànlco. D. José Salamanca poseyó otro, que procedia del Coleglo de 
la Sapiència de Roma, y ahora lo posee la Hispànic Society de New York. El llbrero Quarltch, en su Catàlogo n. 0 175 
(Nov. de 1897, pàg. 222), anunció este ejemplar de la 1.* ediclón, por 500 libras esterlinas. 

De mayor rareza aún es la 2.* ed. de Barcelona, por Diego Qumlel, 1497, de la que el cltado Salamanca poseyó tam- 
bién ejemplar, que procedia de la Biblioteca de Oporto. 

Y casi tan rara como la precedente es la versión castellana, impresa en Valladolid, por Diego de Qumlel, en 1511, 
Un ejemplar, procedente del Marqués de Casa-Mena, posee el distinguido bibliófilo catalén D. Isidoro Bonsoms. Otro, 


Digitized by ^.ooQle 



5*2 


Encuentro muy verosímil que Martorell escribiese primeramente su obra en portu¬ 
guès, como declara en la dedicatòria al infante de Portugal, y no veo motivo para dudar 
tampoco de que Martín Juan de Galba tradujese la cuarta parte final al valenciano sin 
poner nada de su cosecha (al r.evés de lo que hizo Garci-Ordófiez de Montalvo con el 
libro IV de Amadís de Gaula ). Asimismo, no veo por que no hemos de creer que Mar¬ 
torell conociese el inglés y se valiese para su trabajo de fuentes inglesas. Lo cierto es 
que Martorell conocía el ciclo bretón; que habla de una aventura del rey Artús; que el 
mismo Tirante es hijo del Sefior de la Marca de Tirania, que linda con Inglaterra por 
mar, y de Blanca, hija del Duque de Bretafia; que, en el capitulo 37, al hablar de los 
caballeros cristianos, menciona à Jose de Arimatea «qui leua de la creu a Jesu crist, el 
posa en lo moniment, e molts altres qui deuallaren del seu linatge qui foren valentís- 
sims cauallers, los quals foren Lansalot del lach, Galuany, Bors, e perseual, e sobre tots 
Galeas, qui per virtut de caualleria e per sa virginitat fon merexedor de conquistar lo 
sanct Greal»; que la historia del conde Guillem de Varoychi, que figura al principio del 
libro, està tomada del poema Guy de Warwycke , escrito por un trovero anglonormando 
en el siglo XII y traducido al inglés à principios del xiv; 0 ) que la leyenda del dragón 
de Cos es un trasunto de los viajes fantàsticos de John de Mandeville; <2 > que los perso- 
najes de la obra son todos extrangeros, y sus primeras aventuras acontecen en la corte 
de Inglaterra, adonde Tirante y sus treinta compafieros se dirigen para ser armados 
caballeros con motivo de las bodas del rey con la hija del monarca francès. El empleo 
de fuentes inglesas no puede, por consiguiente, ponerse en duda. Quizà también el 
Boccaccio, tan conocido de los levantinos, y de cuyo Decanierone había una traducción 
catalana, influyese igualmente en el relato de las industrias de la doncella Placerdemi- 
vida, que traspasa los linderos de la honestidad, al favorecer los amores de su seftora 
Carmesina (la hija del Emperador de Constantinopla) con Tirante. Y en el episodio 
de la lucha de Tirante con el alano, mencionado por Cervantes, vemos aparecer 


falto de hojas, se vendió en Londres, en 1854, en la subasta de los Ubros de Lord Stuart de Rothsay, Minlstro que fué 
de Inglaterra en Lisboa. 

Hay verslón italiana del Tirante, por Lelio di Manfredi (hecha en 1514-1519, aunque no llégó à lmprimirse en Venecià 
hasta 1538); y arreglo francès del Conde de Caylus (1737 ? — Paris, aunque el plé de Imprenta dice Londres; hay reim- 
presión de Paris, 1775). 

El ejemplar de la Unlversidad de València procede de la Biblioteca de D. Giner de Perellós, y mlde 200 X 132 mm. 
estando impreso en letra gòtica, à dos columnas, con 355 hojas sin numerar + 3 dc Tabla, incompleta, que por 
mala colocación figuran al principio. La primera pàgina, que sirve de Portada, està encerrada en una orla, en cuya 
parte inferior va el sello de N. Spindeler. Signaturas: a, b, c, d, e, f, g, h, 1, k, l,m, n, o, p, q, r, s, t, v, u, x, y,z, A,B,C,D. 
E, F, G, H, I, L, M, N, 0, P, Q, R, S, T, V, X, Z; todas de ocho hojas, excepto la a, que tiene siete, y la Z, que consta de 
cuatro, pero faltan la Z l. a y toda la Y. Consta la obra de 488 capitulos numerados, pero, desgraciadamente, f al tan; d 
final del cap. 142, los caps. 143,144, 145 y 146, el principio del M7, los caps. 159, 160 y 161, el principio del 162, el final del 
474, los caps. 475 à 481 y el principio del 482. 

Para màs detalles, véase mi bibliografia de los libros de caballerias, y mi estudio del Tirant , en la Naeva Biblio¬ 
teca de Autores Espafloles. Es nuestro propósito publicar una reproducción de los textos catalàn y castellano del 
Tirante. 

Cf. Serrano y Morales: Obra y luga rcitados; M. Menéndez y Pelayo: Origenes de la Noveta, 1.1, Madrid, 1905, pàginas, 
CCLI y ss.; Gayangos: Libros de Caballerias, pàg. LXXVII; Gallardo, Zarco y Sancho, Ensayo de una Btbhoteca Espa/lola. 
1 .1, núms. 1217 à 1219. 

El eminente bibliófilo norteamericano Mr. Archer M. Huntington, acaba de hacer una esplèndida reproducción 
del Tirante valenciano. 

(1) Cf. el tomo XXII, p. 841 y ss. de la Histoire Littéraire de la France. ' 

(2) Cf. el tomo XXX, p. 191 y ss. de la Histoire Littéraire de la France . 

(3) En sus Note sul Boccaccio in Ispagna nelV Età Media, Braunschweig, 1906, pàgs. 100-104, Arturo Farlnelli sefiala 
varlos lugares del Tirant en los que la lmitación del Decamerone es patente. 


Digitized by LnOOQle 



5«3 


un lugar común de bastantes leyendas medievales, entre ellas la de la reina Sevilla. 

Pero, por otra parte, los recuerdos nacionales no faltan en la obra de Martorell. 
Aquella expedición de Roger de Flor, cuya influencia hemos advçrtido en las novelas 
caballerescas levantinas, y que trasciende hasta en las Sergas de Ezplandiàn de Garci- 
Ordónez de Montalvo, parece tener parte también en las aventuras del seflor de Roca- 
salada, cuando éste acude à Constantinopla para defender al Emperador de los ataques 
del Gran Turco. Hasta el inesperado fin de Tirante, en los días en que iba à casarse 
con la hija del Emperador de Cònstantinopla, recuerda la tràgica muerte de Roger de 
Flor. A pesar, pues, del ambiente extranjero de la novela, se comprende que hay en 
ella cosas que sólo un espaflol, y un espaftol de Levante, pudo escribir. 

El Tirant fué traducido al italiano en el siglo xvi, y al francès en el xvm. En 1500 
lo leía Isabel de Este, Marquesa de Màntua, y màs tarde, Mateo Boyardo y el Ariosto 
utilizaron algunos de los episodios de aquella novela (el primero, la leyenda del dragón 
de Còs; el Ariosto, los embustes de la viuda Reposada y alguna otra estratagema) b). 
Así y todo, en Espana -el Tirante fué poco leido, no volviéndose à reimprimir desde 
1511 hasta nuestros días. Era, no obstante, la obra màs original de nuestra literatura, 
y para los catalanes especialmente, un monumento inapreciable de su idioma. En el 
fondo, el Tirante , como dice el Sr. Menéndez y Pelayo, es «un libro de caballerías de 
especie nueva, escrito por un hombre sensato, pero de espíritu burgués y algo prosàico, 
que no huye sistemàticamente del ideal, pero lo comprende à su manera»; las escenas 
de subido color que en su obra se hallan, no dejaban de encontrarse también en libros 
caballerescos mucho màs sentimentales (por ejemplo, el Tristàn castellano, y el Parti- 
nuplés) t pero lo que era raro encontrar, era aquella naturalidad de estilo, y aquel equi- 
librio espiritual que el libro revela, y que fué sin duda lo que encanto à Cervantes. Lo 
que le petjudicó fué su excesiva extensión; si el autor hubiera sido màs parco en las 
aventuras, su libro seria la representación màs perfecta del realismo-naturalista catalàn, 
donde por modo tan extrafio y al mismo tiempo tan intimo, se enlazan los arrobos de 
la fantasia con las lecciones de la experiencia. Una literatura que cuenta con manifesta- 
ciones como el Tirant lo Blanch , tiene derecho a figurar entre las primeras que vivían 
en Europa cuando se iniciaba la gloriosa època del Renacimiento. 


(1) Cf. M. Menéndez y Pelayo: Obra citada, pàg. CCLVII. Después de léída esta nota en el Congreso de la lengua 
catalana (1906) se han publlcado dos interesantes trabajos acerca del Tirant : uno, el de D. Luis Nicolau y D’Olwer 
titulado: Sobre les fonts catalanes del Tirant lo Blanch (en la Revista de Bibliografia catalana; Barcelona, 1907), donde 
senala en tal concepto, ademàs de Ramón Lull, el Sompni de Bernat Metge, las obras morales de Guillem de Cervera y 
del m llorqufn Pax, y quizà los proverbios del judío Jahuda Bonsenyor; otro, el Discurso de D. Isidoro Bonsoms, en 
su recepción en la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona (9-Mayo-1907), donde describe mlnuciosamente los 
tres ejemplares conocldos de la edición príncipe. 


Digitized by {jOoq Le 



k 


Digitized by ^.ooQle 


Secció Social y Jurídica 


Digitized by 



586 


TEMES dels senyors: 


Joseph Bertràn y Musitu 


Joaquim Cases-Carbó 


Joan Bardina 


Francisco de P. Maspons y Anglasell. 


ESMENES dels senyors: 

f Miquel Argimón 

( Benet de Pomés 
Antoni M. a Alcover, pvre. 
Carles Francisco y Maymó 
Francesch Cambó 
Joaquim de Bertràn y Calderó 
v Joan Ventosa y Calvell 

/ Benet de Pomés 
. •; Carles Francisco y Maymó 
(Joaquim de Riba de Sanz 

Í Andreu Cabré y Bru 
Benet de Pomés 
Antoni Gavaldà 

( Geroni Martorell 
Joseph Udina 
Felip Soler 

( Benet de Pomés 

j[ Carles Francisco y Maymó 


COMUNICACIONS dels senyors 


Joseph Pella y Forgas, en representació de la « Acadè¬ 
mia de Jurisprudència y L legislació », de Barcelona. 
Frederich Barceló, de Barcelona. 

Joan Aguiló, pvre. de Mallorca . 

Jean A. Brutails, de Burdeus. 

Joseph Franquesa y Gomis, de Barcelona. 

Francisco Albó y Martí, de Barcelona. 

Enrich Prat de la Riba, de Barcelona. 


Digitized by VnOOQle 






Sessió de Constitució 


En la ciutat de Barcelona, y en el Saló Reina Regent del Palau de Belles Arts, se 
constituí ’1 dia 14 d’octubre de 1906, a dos quarts de dotze del matí, la Secció Social y 
yuridica del «Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana». Formaven la 
Taula el President de la Secció, D. Raimond d’Abadal y’is infrascrits Secretaris. 

Després d’oberta la sessió, y proclamats els Presidents Honoraris del Congrés, se 
donà compte dels Temes que s’havien de discutir junt ab les esmenes proposades y de 
les Comunicacions presentades al Congrés y corresponents a la Secció. 

El President endreçà una salutació als congressistes, y parlà lleugerament de la 
trascendencia dels assumptes a discutir. Digué, seguint son parlament, que sentia una 
immensa satisfacció en presidir una Secció, en la que per primera vegada s’havíen de 
tractar, devant del poble y d’estranys, qüestions tant trascendents com són les jurídich- 
socials, en llengua catalana, afirmant que la llengua es l’espressió de la voluntat de 
l’home per medi de la paraula. 

El parlament del senyor Abadal fou molt aplaudit pér la nombrosa concurrència 
que assistia a l’acte. 

Fixat l’orde del dia per l’endemà, s’aixecà la sessió. 

Els Secretaris, 

J. Algarra y Postius. — Comte de Santa Maria de Pomés. — F. Sans y Buigas. 


Digitized by GiOOQle 



H 


— 588 — 


Primera Sessió 


La presideix el diputat don Francisco Albó, y actuen de secretaris els infrascrits. 

Se comensa per la lectura y aprovació de l’acta de la sessió anterior, y el senyor 
Cases-Carbó esplica ’l fonament de les conclusions que ha formulat en la seva ponèn¬ 
cia det tema primer. 

Ni *1 senyor Pomés, ni ’l senyor Francisco y Maymó, ni En Joaquim de Riba, estàn 
conformes en la manera de compçndre ’l problema esposat pel ponent. 

Tots ells creuen que la voluntat humana ha de ser un factor de gran eficacia en 
aquesta evolució d’acoblament dels pobles que parlen llengua catalana. 

Per això hi presenten varies esmenes a la qüestió de fondo; el ponent no admet les 
esmenes perquè entén que les conclusions seves y les dels senyors indicats no poden 
ser encaixades en una fórmula armònica de modificació de les conclusions de la ponèn¬ 
cia. Són punts de vista completament distints, interpretacions contraries d’una meteixa 
cosa, y opina que s’han de deixar íntegres pera presentaries disjuntivament a la Secció 
quan arribi ’l moment de votar, pera que la secció, adopti lo que millor li sembli. 

Acabada la discusió, se llegeix una comunicació de l’Academia de Jurisprudència 
y Llegislació, firmada per son president, D. Joseph Pella y Forgas, sobre la «Necessitat 
de reconstituir el llenguatge jurídich català.» 

Després d’aquesta lectura se dona per closa la sessió. 

Els Secretaris, 

Comte de Santa Maria de Pomés. — F. Sans y Büigas. 


Digitized by ^.ooQle 





— 589 — 


Segona Sessió 

t 

Se celebra baix la presidència del senyor Franquesa y Gomis. 

Comensa don Frederich Barceló la lectura de la seva comunicació titulada: «Neces¬ 
sitat de popularisar la lectura dels textes genuins». 

Don Francisco Maspons y Anglasell esplica les conclusions de la seva ponència: 
«Necessitat de que l’Estat concedeixi una amplia llibertat d’ensenyansa que permeti 
donaria segons exigeix la manera de ser, sentir y parlar dels habitants de Catalunya*. 

El senyor Pomés hi ha presentat una esmena, modificant y adicionant les conclu¬ 
sions. 

El senyor Francisco y Maymó presenta també una esmena pera que consti en les 
conclusions. * 

Abdós senyors defensen les seves esmenes, que són admeses pel ponent ab entu¬ 
siàstica conformitat. Y s’aixeca la sessió. 

Els Secretaris , 

Comte l>e Santa Maria de Pomés. — F. Sans y Buigas. 


Digitized by LnOOQle 



590 



Tercera Sessió 

Comensa a les onze del matí del dia 16, presidint D. Raimond d’Abadal. 

Aquesta sessió se dedica tota a la lectura de comunicacions, essent la primera la 
de Mn. Joan Aguiló, de Mallorca, sobre «Fronteres de la llengua y estadística dels qui 
parlen en català». 

L’arxiver de la Gironde, Mr. Brutails, de Burdeus, es objecte d’una ovació al pre- 
sentarse a llegir la seva comunicació sobre «El Dret andorrà V la manera de formarse 
y evolucionar*. 

El senyor Abadal pronuncia un parlament glosant el treball del arxiver de Bur¬ 
deus, del qui diu que es una mostra de lo que hauríem de fer nosaltres ab el nostre 
Dret, estudiantlo en la vida de Catalunya, y en la manera com el viuen els catalans de 
la montanya, estudiantlo com a verb fet voluntat, com a sustantivitat de la personali¬ 
tat nostra. 

Donem gràcies al senyor Brutails, —acabà dient el senyor Abadal,— per les ense- 
nyanses que ’ns porta, y procurem seguir l’excitació que ’ns fa a estudiar el Dret viu 
pera refer y afermar la nostra personalitat. 

El discurs del senyor Abadal es interromput varies vegades pels aplaudiments de 
la concurrència. 

El senyor Montoliu (Manuel) dona lectura a la seva comunicació sobre ’l «Moviment 
assimilista de la literatura catalana en els temps moderns, y conveniència de que 's 
fassin moltes traduccions.» 

Tanca la sessió la lectura de la comunicació del senyor Franquesa y Gomis: «Hem 
de defensar la nostra llengua y reivindicar tots els seus drets», que fou molt aplaudida. 

La sessió acabà recomanant el president la major puntualitat en la sessió de l’en¬ 
demà al matí, que comensarà a l’hora justa pera poder assistir a la festa del Tibidabo. 

Els Secretaris , 

Comte de Santa Maria de Pomés. — F. Sans y Buigas. 


Digitized by VnOOQle 





— 591 — 


Quarta Sessió 

La presideix» al comensar, el senyor Abadal, qui cedeix la presidència al senyor 
Carner, arribat mentres el senyor Albó llegeix la seva comunicació; aquesta té per títol: 
«L’ús de la llengua pròpia considerat com un dret. Necessitat de respectarlo totalment 
y garantirlo en la vida jurídica integral dels catalans». 

S’entra a la discussió del tema del senyor Bertràn y Musitu: «La llengua catalana y 
els poders públichs. Protecció que aquests li deuen*. 

An aquest tema hi han presentat esmenes els senyors Argimón, Francisco y May- 
mó, Pomés, mossèn Alcover, Bertràn Calderó, Cambó, Ventosa y Cal vell y Duràn y 
Ventosa (don Lluís). 

La primera esmena a discutir va ser la del senyor Argimón, que contenia dues 
parts: una perquè en lloch de la forma «Essent l’Estat...» ab que comensa la primera 
conclusió, s’hi posi la de «Devent esser l’Estat...» 

L’autor de l’esmena, en unes quartilles enviades pera apoiarla, basava la modifica¬ 
ció en el fet real que l’Estat, en lloch de directiu y propulsor de la vida nacional, no 
es més que ’l destorbador. 

S’aixeca mossèn Alcover a apoiar la seva esmena al paragraf a) de la segona con¬ 
clusió, aont vol que ’s fassi constar que «quan se diu catalans, s’ha d’entendre també 
en la denominació els fills de València, de les Balears, d’Alguer y del Rosselló». 

Se discuteix l’esmena del senyor Bertràn y Calderó; y després defensa la seva el se¬ 
nyor Ventosa y Calvell: «S’ha de reconèixer,el dret dels catalans a pailar la seva llen¬ 
gua en el Parlament». 

Si en lloch d’esser un Congrés llingüístich, fos això una Assamblea d’altra índole, 
—diu el senyor Ventosa—, jo hauria esposat el meu pensament en la següent fórmula: 
«S’organisarà l’Estat de modo que cap dels poblesj absorbeixi als altres que l’integren». 
No es protecció lo que necessita y vol la Llengua Catalana, sinó regoneixement del 
seu dret. No li cal ser protegida a una llengua que, malgrat les formes cohibitives es- 
teriors que tracten d’ofegaria, té prou potencialitat pera viure y créixer y espandirse. 

Es acceptada l’esmena del ponent; tant més quant estava en l’esperit de les seves 
conclusions. 

S’havía presentat una esmena firmada pel senyor Duràn y Ventosa, que acordà re¬ 
tiraria després. Però ’l senyor Pomés se la fa seva; en ella ’s demana al Congrés l’afirma¬ 
ció de que no hi hà en la llegislació sustantiva d’Espanya cap disposició que declari 
l’existencia d’una llengua oficial. 

El senyor Bertràn contesta que, ja que, per haverla adoptat el senyor Pomés, per 
varies rahons, l’esmena s’havía fet pública, devia ser admesa y donarne compte a totes 
les corporacions oficials de Catalunya pera enterarles de que tenen perfecte dret a usar 
en tots els seus actes la llengua catalana. 

Y per fi ’s llegeix l’esmena del senyor Cambó, que defensa el senyor Puig y Cada- 
falch, per no estar present el primer de dits senyors. 


Digitized by ^.ooQle 




El sentit de l’esmena del senyor Cambó es el següent: ^Mentres subsisteixi la forma 
umtaria de l'Estat espanyol , el foment y protecció que TEstat ha de donar a la llengua 
catalana, s’exercirà en la forma que esposen els quatre paragrafe de la conclusió sego¬ 
na de la ponència; però quan existeixi tEstat Català , la llengua oficial serà la catalana 
ab totes les conseqüencies de la oficialitat». 

Després de recordar el senyor president que pera ’1 dia 20 s’han de remetre a se¬ 
cretaria els estractes dels escrits dels congressistes, se dona per acabada la sessió. 


Els Secretaris, 

Comte de Santa Maria de Pomés. — F. Sans y Buigas. 



Digitized by OiOOQLe 




593 


Quinta Sessió 

La presideix el senyor Picó y Campamar, y comensa a dos quarts d’onze. 

Aprovada l’acta de l’anterior, el senyor Albó diu que, segons l’article 15 del regla¬ 
ment, s’han de nomenar les comissions, executiva dels acorts del Congrés, y organisado- 
ra del Congrés vinent. 

S’acorda facultar als senyors de la taula presidencial pera que, ab els de les taules 
de les altres seccions, fassin el nomenament. 

Llegeix el senyor Bardina’l seu treball, desenrotllant el tema: «La llengua catalana 
es l'única apta, tractantse de catalans, pera l’instrucció dels nois y dels homes*. 

Fa constar el ponent que suprimeix la 2. a conclusió y passa a ser 2. a la 3. a posant- 
hi la paraula «exclusiva*, allí ont diu «pedagògica*. 

En l’enunciat del tema també ha modificat el ponent els termes, substituint les pa¬ 
raules «pera la instrucció dels nois» ab aquestes altres: «pera l’educació integral 
dels...» 

El senyor Cabré y Bru hi ha presentat una esmena, afegint alguns paragrafs a 
les conclusions del tema, modificant la forma més aviat que ’l tons. 

No costa gaire de posarse d'acort el ponent y l’esmenant, puix tots dos pensen lo 
meteix respecte a lograr que a les escoles s’usi la llengua materna dels nois. 

Una esmena del senyor Pomés considera inútils les dues primeres conclusions per 
incongruent l’una y falsa l’altra. També demana la modificació de la conclusió 5. a , 
traient lo de la moció y la circular, y dient pura y simplement que’s demana al Govern 
l’adopció de la llengua catalana a les escoles de Catalunya. 

El ponent entera al senyor Pomés de que la 2 a quedarà suprimida; però no pot 
suprimir la i. a perquè precisament es la base de l’afirmació que ’s fa en l’enunciat del 
tema. 

El senyor Udina, professor oficial públich, presenta la següent esmena: «El Congrés 
declara que na tenint caràcter propi a Espanya’l Treball Manual Educatiu, pot do. 
narli Catalunya, al nlenys en lo que ’s refereix a la regió, per ser allà ont s’hi han 
donat més cursets als mestres». 

El ponent no veu la manera de lligar aquesta esmena ab les conclusions del tema, 
però demana que cdnsti en el Llibre de Deliberacions del Congrés. 

Altra esmena presenta don Antoni Gavaldà, de la Escola Normal, respecte a la 
edat fins a la qual s’ha d’emplear la llengua catalana. 

El senyor Martorell presenta altra esmena demanant que a les Facultats s’ense¬ 
nyin els termes tècnichs que hi hà en català pera les respectives materies. 

Una altra es defensada pel mestre don Felip Soler, essent acceptada pel ponent. 

Acabada la discusió, no quedant temps pera fer res més, el senyor Picó aixeca la 
sessió. 

Els Secretaris, 

Comte de Santa Maria de Pomés. — F. Sans y Buigas. 


Digitized by 


Google 



594 


Tema I 


La llengua catalana y’is poders públichs. Protecció que aquets li deuen 


. CONCLUSIONS provisionals del Ponent D. Joseph Bertran y Musite, Ad- 

vocat, de Barcelona. 

I. Essent l’Estat l’organisme directiu y propulsor de la vida nacional, y essent la 
llengua l’element primordial constitutiu de la nacionalitat, a l’Estat correspon el foment 
y la protecció de la llengua catalana. 

II. Aquest foment y protecció deu exerciria l’Estat en les següents formes: 

a) Servintsen en la seva vida administrativa general, en la de justícia, l’ensenyan- 
sa, quan de Catalunya ’s tracti o a Catalunya ’s refereixi. 

b) Regoneixent el dret d’usarla els catalans en tots els actes privats y públichs. 

c) Ensenyantla en les demés regions d’Espanya. 

d) Fomentant els estudis superiors de la llengna, el seu teatre, estimulant els seus 
cantors, sos poetes, sos romancers y premiant llur tasca en els concursos per l’Estat 
degudament organisats. 


ESMENES de D. Miquel Argimon, de Barcelona, acceptades pel Ponent , y Par¬ 
lament de DEFENSA llegit al Congrés 

Conclusió I. Diu: *Essent l’Estat l’organisme directiu, etc». 

Hauria de dir: ^Havent desser l’Estat Torganisme directiu y propulsor de la vida 
nacional, y essent la llengua l’element primordial constitutiu de la nacionalitat, tot Es - 
tat en el que s'hi integren pobles de llengua catalana ve obligat al seu fomenty a la seva 
protecció ». 

Conclusió II. (c) Diu: «Ensenyantla en les demés regions d Espanya *. 

Hauria de dir: «Ensenyantla en els demés pobles de VEstat*. 


Impossibilitat d’assistir a cap de les sessions del Congrés, me permeto fonamentar - 
per escrit les esmenes que presento. No seré gaire extens; crech que ab poques parau¬ 
les lograré fer veure la necessitat de que s’acceptin. 

Efectivament, tal com ve redactada la primera de les conclusions provisionals, 
s’afirma que l’Estat es l’organisme directiu y propulsor de la vida nacional; y nosaltres 
sabem per esperiencia qu’això que deuria esser la característica de l’Estat, desgracia¬ 
dament no la trobem en lloch. En tots els ordres de la vida, l’Estat, més que un orga- 


Digitized by UiOOQLe 



595 


nisme propulsor, es un organisme entrebancador; no cal citar exemples pera demos- 
trarho, però sí serà oportú recordar la contesta que l’Estat va donar als «Estudis Uni¬ 
versitaris Catalans», quan aquests li proposaven establir les seves càtedres en la Uni¬ 
versitat oficial de Barcelona. Es per xò que no pot afirmarse com existent, al menys en 
aquest país, la funció directiva y propulsora de l’Estat, y es per xò que proposo la sus- 
titució de l’afirmació que tanca la paraula essent ', per la idea d’obligació o de dever a 
cumplir qu’enclouen les paraules devent esser. 

L’altra esmena feta a n’aquesta conclusió està íntimament lligada ab la que proposo 
per l’apartat c de la conclusió segona. En aquest apartat, el ponent sols parla de re¬ 
gions espanyoles, y per consegüent, les obligacions que s’assignen al Estat, s’han d’en¬ 
tendre, tal com ve redactada la ponència, sols aplicables a l’Estat espanyol. 

Tots sabem que’ls pobles de llengua catalana, no formen un conjunt únich dintre 
d’un meteix Estat; que hi han altres Estats, ademés del nostre, en els que hi estàn 
integrats pobles catalans, y que per lo tant tenen tots les meteixes obligacions y de¬ 
vers, per lo que a la protecció y al ponent de la llengua catalana se refereix. 

Vetaquí esplicat el perquè, donant una nova redacció a la última part de la conclu¬ 
sió primera, y ademés modificant l’apartat c de la conclusió segon a en la forma que 
proposo, se fan estensives a tots els Estats en els que hi hagin integrats pobles de 
llengua catalana, les obligacions que ’l ponent ab molt bon acert els hi senyala. 

Crech qu’aquestes lleugeres indicacions seràn prous pera que el ponent vulgui 
acceptar les esmenes indicades, que han sigut fetes ab tot l’entusiasme que sento pel 
nostre idioma, y mirant sempre al millor èxit del Primer Congrés Internacional de 
la Llengua Catalana. 


ESMENA ACL.ARATORIA del Molt litre. Dr. D. Antoni M.» Alcover, pvre., 
acceptada pel Ponent. 

En el paragraf a de la conclusió II s’ha de substituir la paraula “ Catalunya “ per la 
espressió «pobles de llengua catalana », indicant aixís que ab el nom de catalans* s’han 
d’entendre també els fills de València, de les Balears, d’Alguer y del Rosselló. 


ESMENA ADICIONAL de D. Joan Ventosa y Calvell, Advocat de Barce¬ 
lona, acceptada pel Ponent. 

S’ha d'afegir a les conclusions del Ponent la següent: 

III. També l’Estat ha de reconèixer el dret dels catalans a parlar la llengua ca¬ 
talana en el Parlament. 


Digitized by CiOOQLe 



596 


ESMENA de D. Francesch Cambó, Advocat de Barcelona, a la conclusió II, accep¬ 
tada pel Ponent. 


II. Aquest foment y protecció ha d’exercirlos l’Estat en les següents formes: 
i . a Mentres existeixi a Espanya un Estat unitari , en la forma que esposen els 
quatre paragrafs a) b) c) y d) del Ponent. 

2 . a Quan se constitueixi l’Estat Català, la llengua catalana serà declarada llen¬ 
gua oficial, ab totes les conseqüencies naturals d’aquesta declaració. 


ESMENA de D. Joaquim de Bertran y Calderó a la conclusió II, lletra b , no 
acceptada pel Ponent. 


b) Reconeixentla ab caràcter oficial ab iguals prerrogatives que la més privilegiada 
llengua espanyola. 


ESMENES Y ADIClO de D. Benet de Pomés, Advocat de Barcelona, a la 
conclusió II, parcialment acceptades pèl Ponent. 


a) ...y d’una manera particular en la llegislació, reglamentació y protecció del 
treball dels catalans o de Catalunya ahont els interessos obrers són tant importants y 
tant dignes de respecte.... 

b) Reconeixent y facilitant l’exercici del dret... 

c) ...al menys per medi de càtedres en les facultats literàries y jurídiques supe¬ 
riors... 

c) Protegint per subvenció y ordenant als mestres d’escoles oficials de totes les 
regions catalanes que coadjuvin per sí y sos deixebles a l’obra patriòtica del Dicciona¬ 
ri y de la Gramàtica catalana. 


Digitized by UiOOQLe 





— 597 — 


D. Carles Francisco y Maymó; dels «Estudis Universitaris Catalans», Advo¬ 
cat de Barcelona, en defensa de la seva esmena. 


Senyors Congressistes: 

Aquells de vosaltres que han concorregut assíduament a les sessions d’aquesta 
Secció social y jurídica o que han seguit ab interès les deliberacions de la meteixa, han 
pogut observar que existeix una mena de gradació entre les materies que s’ha anat 
tractant en ella. Ahir al matí feyem l’afirmació d’una nacionalitat, constituida pels di¬ 
ferents pobles que parlen una sola llengua, la catalana, ab varietat de matissos, que 
corresponen a les diferencies que hi hà també entre aquells pobles, y tractavem de 
reforçar y consolidar els vincles de solidaritat natural entre ’ls meteixos, assegurant el 
pervindre de la nostra literatura. En la sessió d’ahir a la tarde, avansavem un pas més 
y volíem donar a la nacionalitat catalana conciencia de la seva personalitat, fent que ’s 
conegui be a sí meteixa y que conegui ’ls recursos ab que pot comptar y les armes de 
que ’s pot valdré en la lluita per l’existencia de les colectivitats, lo qual ha de lograrse 
mitjantsant l’ensenyansa, que sols serà verament nacional quan sia lliure. Avui tractem 
ja de reivindicar els furs de la nostra llengua, trevallant pera que aquesta nacionalitat, 
que té realitat en la vida dels pobles y està dotada de plena conciencia de sí meteixa, 
lluiti per la seva dignitat y pel seu dret, imposant al Poder públich el respecte degut 
al idioma qu’es verb del seu pensament y de la seva voluntat. Per xò no dupto en afir¬ 
mar que aquests tres temes corresponen a tres moments de la vida nacional: l’existen- 
cia de Catalunya com a poble viu, la conciencia d’aquesta personalitat colectiva y la 
voluntat del poble català. 

En, aquest sentit, haig de fer meves les conclusions formulades pel Ponent y tant 
brillantment defensades per ell, afegintnhi tant sols una per la que ’s fassi constar que la 
llengua catalana , adhuch dintre del actual sistema politich, deu esser considerada coofi- 
cial y declarant que els actes de foment y protecció a la nostra llengua que ’l Ponent 
demana ha d'exercirlos VEstat adhuch mentres no ’ s declari la cooficialitat d'ella. 

Ningú dupta, senyors, que quan Catalunya disfruti de plena autonomia, la llengua 
catalana deurà esser l'única oficial. Però, mentres aquest momeht no arribi, es impossi¬ 
ble deixar de sostenir y defensar els drets de la meteixa; es impossible consentir que 
hi haja dintre del Estat altra llengua, que essent la pròpia d’una sola part d’ell, tingui el 
monopoli de l’oficialitat, en perjudici de la catalana, que no sols no domina a casa seva 
com a mestressa absoluta, sinó que ni sols es admesa a compartir els honors de la 
cooficialitat ab les altres llengües que ’s parlen al Estat. 

Per aquest motiu, entench que ’l primer Congrés Internacional de la Llengua Cata¬ 
lana ha de fer constar el seu vot favorable a que, mentres Catalunya no sia autònoma, 
o sia mentres subsisteixi l’actual sistema polítich, deu l’Estat admetre la cooficialitat 
de la llengua catalana, com a Bèlgica s’admet la cooficialitat del francès y del fla- 
mand, y com a Suissa s’admet en el Consell federal l’ús dels diferents idiomes que 's 
parlen en aquella Confederació. 


Digitized by ^.ooQle 



59 « 


Els actes de protecció y foment que ’l Ponent demana constitueixen un mínimum 
de protecció y foment que deu l’Estat a la llengua catalana. Sens peijudici d’ells, deu, 
encare que no ’s modifiqui el sistema polítich que està en vigor, declarar la cooficiali- 
tat del nostre idioma. Els catalans devem fer més: devem trevallar per la seva oficiali¬ 
tat, que ha d’esser conseqüència de l’autonomia de Catalunya. 

Fentho aixís trevallarem per la causa del dret y de la dignitat de la nostra Patria, 
entrant de plè en el tercer d’aquells moments de la vida nacional de que avans vos 
parlava. 

He dit 


RECTIFICACIÓ del senyor Francisco y Maymó. 


Celebro que ’l Ponent se manifesti conforme ab l’esperit de la meva esmena, donchs 
això l’hi dona una autoritat que d'altre manera l’hi mancaria; mes, com dupta si ha 
d’admètrela o no, ja qu’en les seves conclusions ha volgut compèndrehi lo qu’en 
ella ’s demana, dech insistir en demanar que la votèu, puix va més enllà que les 
conclusions aludides, perquè vol la cooficialitat en el sentit de que l’Estat se *n servei¬ 
xi no sols en lo que afecti esclusivament a Catalunya, sinó en els actes y documents 
que tenen caràcter general y en els quals s’usa avui altre llengua qu’es pròpia de 
sols una part del meteix Estat. % 


Digitized by ^.ooQle 



599 


Tema II 


Manera com se reforçaran y consolidaran els vincles de solidaritat 
natural entre'ls pobles de llengua catalana àssegurantse el pervíndre 
de la nostra literatura* 


CONCLUSIÓ provisional del Ponent D. Joaquim Cases-Carbó, Advocat, de Bar¬ 
celona, y Consideracions de defensa. (*) 

Es llei natural històrica que la sort dels pobles de llengua catalana estigui indiso- 
lublement lligada ab la sort del mar Mediterrà. La llur prosperitat o decadència són 
independents de la voluntat humana. La mar Mediterrània, que en els segles XVI, xvn 
i XVIII banyava pobles decadents i pobres, ha tomat esser centre de prosperitat, de 
riquesa, de cultura. 

Una de les manifestacions més grosses d’aquesta cultura en els pobles mediterranis 
de llengua catalana es la renovació del cultiu literari d’aquesta ab una intensitat i per¬ 
sistència vencedors de tota dificultat i tot obstacle. 

Però no encara en totes les regions de llengua catalana té aquesta la consideració 
de llengua literaria rivalisant triomfalment ab les llengües importades que hi són ofi¬ 
cials. En el Principat el triomf del català va essent cada dia més complet. En les altres 
regions el moviment de renovació llingüística no ha estat encara tant ràpit i intens, 
emperò apareixen senyals evidents de que no es lluny el seu esclat esplendorós. Ma¬ 
llorca, sobre tot, per boca de les seves somitats intelectuals se sent catalana sense dei¬ 
xar d’esser mallorquina. El Rossellonès sent vibrar la seva ànima nacional i se sent 
més català encara que ’l català espanyol. 

Emperò l’ànima catalana no se sentirà contenta i tranquila fins que senti batre a 
l’unisòn d’ella de plè a plè l’ànima valenciana. Aquest allunyament secular de les dues 
ànimes germanes desapareixerà aviat: era propri d’un període de decadència nacional 
que ja fuig. La llur vida intensa exigeix una intimitat. La meteixa llei mediterrània que 
ha obrat i segueix obrant sobre Catalunya, produint el seu reviscolament integral, obra 
també sobre València. 

València no trigarà gaire a produir grans poetes i grans escriptors (no seràn fets 
isolats com fins ara) qui donaràn lo més superior de la llur obra en llengua valenciana. 
I encara que nosaltres sentim que aquesta no es sinó una de les modalitats de la llen¬ 
gua catalana, no havem d’anomenar-la catalana fins que ’ls meteixos valencians vulguin 


(*) La conclusió que tanca aqueix seguit de consideracions fou adicionada posteriorment a la publicació dels Te¬ 
mes a discutir, com una esmena del meteix Ponent. 


Digitized by L^OOQle 



6oo 


i 


que així s’anomeni. No es solament qüestió científica, es qüestió de sentiment. 

I un sentiment no s’imposa autoritàriament. Un sentiment apareix quan es arriba¬ 
da la seva hora. I no es arribada encara l’hora de que ’l valencià senti la llengua que 
ell parla, prou identificada ab la llengua dels catalans pera poder portar abdues un 
meteix nom. 

Però l’hora es ja arribada de que senti la propria llengua diferenciada de la caste¬ 
llana i se l’estimi més que no pas aquesta. 

A València donchs, també com en les altres regions el cultiu de la llengua pendrà 
vol aviat. 

Tot anirà venint i s’ha d’anar fent. 

El coneixement i la fè en la llei històrica qui regeix els destins de la Nació Cata¬ 
lana no vol inacció. La nostra llei històrica dona un ambient favorable pera que dins 
ell treballin fructuosament les iniciatives individuals. 

Aquest; devenir de Catalonia es obra del temps, de les circunstancies, però també 
es obra nostra. 

Tot allò que pugui aumentar i estrènyer les relacions afectuoses entre catalans, 
valencians, balears, rossellonesos, algüeresos, s’ha de fer. No ’ns fem prou els uns ab 
els altres i no ’ns coneixem gaire i no ’ns estimem prou. 

I el començament de l’estimar ha de partir dels catalans de Catalunya, car la sort 
ens ha afavorit més que a cap. Si ls estimem els catalans de per tot arreu i ens donem 
a-n ells, ells ens estimaràn i seràn com nosaltres. 

Els pobles catalans estàn dius una llei històrica favorable. Lo que s’intenti fer 
contra d’ells fracassarà. No tenim més que anar fent. 

Resumint, donchs: pera que ’s reforcin i consolidin els vincles de solidaritat natural 
entre ls pobles de llengua catalana , asegurant-se així el pervindre de la nostra literatura . 
bastarà que les coses segueixin el curs natural. Es a dir, que dins l’ambient favorable 
produit pel compliment de la llei mediterrània segueixi desenrotllant-se cada dia ab 
més intensitat l’acció integral d’aquests pobles de llengua catalana. 


ESMENES de D. Benet de Pomés, no acceptades pel Ponent. 


CONCLUSIONS 

I. Se reforçaràn y consolidaràn els vincles de solidaritat natural entre ’ls pobles de 
llengua catalana, procurant per tots els medis el coneixement integral mutuu d’aquests 
pobles, perquè del coneixement viu ve l’amor intens, y de l’amor intens, l’abraç frater¬ 
nal y el vincle poderós de solidaritat tradicional y progressiva. 

II. El pervindre de nostra literatura s’assegurarà ensenyant als nois de totes les 
terres catalanes textes triats, perfectes y fàcilment adquiribles dels nostres millors 
autors; y fomentant ab premis, que podrien concedir periòdicament les corporacions 
populars de Catalunya, la publicació d’obres dels distingits genres literaris y científichs 
de totes dites regions. 

En les consideracions que precedeixen a la conclusió de la ponència, cal ferhi les 
esmenes següents: 


Digitized by ^.ooQle 



6oi 


Al primer paragraf: «La llur prosperitat o decadència no son esclusivament depen- 
(Unts de la voluntat humana, encara que molt y molt (y més si va acompanyada de 
l'inteligencia) hi pot fer aquella dintre la suprema lley prozndencial que tot ho regula .» 

Al paragraf terç: «El rossellonès sent vibrar la seva ànima nacional y se sent tant 
català com el català espanyol.» 

En el paragraf quart suprimir desde la trase que comensa: «La meteixa lley medite¬ 
rrània...» y’tot el paragraf quint. 

Suprimir també la frase final: «No tenim més que anar fent.» 


ESMENA ADICIONAL de D. Carles Francisco y Maymó, Advocat, de Barce 

lona, y representant dels «Estudis Universitaris Catalans», no acceptada pel Ponent. 

Desempenyant la literatura una missió social important y revelant clarament l’estat 
del poble, florirà més bellament quan sia major el benestar polftich y econòmich 
d’aquest. 

Trevallar pera que aumenti el dels pobles de llengua catalana, dotantlos d’una 
constitució nacional adequada per l’espandiment de llurs respectius interessos y aju¬ 
dant els uns als altres en la lluita pera la consecució d’aquest ideal, serà fer renéixer o 
despertar llurs sentiments de germanor, reforçar y consolidar els vincles de solidaritat 
natural que ’ls lliguen, reconstituir una personalitat de la que seràn símbols una llengua 
y una literatura, en llur essencia unes, y en llurs matiços varies. 

El sentiment d’unitat llingüística y literaria se desvetllarà també ab l’estudi y vul- 
garisació dels nostres clàssichs, buscantlos, trayentlos a la llum y establint l’ensenyança 
de la literatura catalana a Mallorca, València, Rosselló, etc., com ho han fet els «Estu¬ 
dis Universitaris Catalans» a Barcelona. 


D . Carles Francisco y Maymó , en defensa de la seva esmena. 


Senyors Congressistes: 

Comenso a fer ús de la paraula en defensa de l’esmena que he tingut l’honor de 
formular a la ponència del senyor Cases-Carbó baix l’impresió d’un recort que no puch 
deixar d’esmentar, y es que aquí, en aquest meteix saló del Palau de Belles Arts y en 
aquell matí que sempre més serà per mí memorable del 2 de Febrer de 1903, vaig 
defensar les conclusions que, acceptades pel primer Congrés Universitari Català, han 
donat naixement als «Estudis Universitaris Catalans», l’obra dels quals no soch el més 
indicat per enaltir, però la coneixèu tots vosaltres y sabèu be que s’encamina a l’instau¬ 
ració de la veritable Universitat nacional catalana. 

39 


Digitized by ^.ooQle 




602 


Això es per mí presagi falaguer de la virtualitat que ha de tenir aquest també pri¬ 
mer Congrés Internacional de la Llengua Catalana al que hi han sigut cridats tots els 
pobles que parlen la nostra llengua, y entre els temes dels qual hi ha sigut inclòs el 
referent a la manera com se reforçaràn y consolidaran els vincles de solidaritat natural 
entre ’ls pobles de llengua catalana, assegurantse el pervindre de la nostra literatura. 

L’esmena que presento podèu votaria tant si acceptèu la ponència del senyor Cases, 
com si donèu la preferencia, com jo dono, a les modificacions que proposa el senyor 
Comte de Sta. Maria de Pomés. ' 

La missió social que desempenya la literatura es de tots prou coneguda y tots 
sabèu prou be que ella revela clarament Testat del poble, en ses èpoques de prosperi¬ 
tat o decadència, baix un règim de llivertat o de opressió. Es, do^nchs, elemental al 
meu judici que ella florirà més bellament quan sia major el benestar polítich y econò- 
'mich del poble. Estimem la nostra llengua perquè estimem la raça que la parla, y per 
aquest motiu devem trevallar pera que aquell benestar aumenti en els pobles de llen¬ 
gua catalana; però això no serà mai possible si aquests pobles han de subjectarse a un 
sistema que no permet Tespandiment de llurs respectius interessos, y es per’xò que 1 
Congrés deu proclamar ab tota valentia y sense eufemismes la necessitat de dotar als 
pobles esmentats d’una constitució adequada, que faciliti el desenrotllo de dits inte 
ressos. Mes això no ’s lograria pas ab altres sistemes tant artificiosos com els vigents, 
sinó que cal seguir en aquest punt les indicacions de la realitat, no podent ser aquella 
constitució més que una constitució nacional que tingui com a punt de partida el reco¬ 
neixement de la personalitat de semblants pobles. 

Però, per enfortir els vincles de solidaritat natural, entre ’ls pobles de llengua cata¬ 
lana cal qu’ens ajudin els altres en llurs respectives lluites per la consecució d’aquest 
ideal, menyspreuant les causes de rivalitat y discòrdia que ’ls enemichs constantment y 
en aquests meteixos instants procuren introduir entre ells, ja que, com deya en certa 
ocasió el Dr. Alcover, President d’aquest Congrés, Tenemich busca sempre la vostra 
desunió, però en això no ’l devem complaure may, ans be, els més sobrats de medis 
materials y morals deuen cooperar als esforços (fue fassin els més necessitats en reivin¬ 
dicació de llurs drets y en defensa dè llurs interessos. Aixís, ab aquesta cooperació 
activa creixerà l’amor entre uns y altres, y aquesta llengua catalana que tots parlem y 
qne venim a enaltir aquí serà ’l símbol de l’unitat d’una raça que tindrà conciencia de 
la seva personalitat y dintre de Ja qual tots els pobles que la formen, y que un dia 
visqueren units baix un règim polítich que reconeixia llur existència, y garantia llurs 
drets, els veuràn novament reconeguda y garantits. 

Y si ’s vol que l’amor a la llengua creixi depressa, fassis conèixer a dits pobles els 
tresors valiosos de llur literatura antigua, publiquis cuidadosament els nostres clàs- 
sichs, buscant allí aont siguin els manuscrits catalans, costi lo que costi, y estableixis 
càtedres de literatura catalana a Mallorca, València, Roselló y Alguer, com els «Estu¬ 
dis Universitaris Catalans» ho han fet a Barcelona. 

Aixís consolidarem els vincles de germanor entre ’ls pobles que parlen la nostra 
benhaurada llengua, y assegurarem el pervindre de la nostra esplèndida literatura. 

He acabat 


Digitized by 


Google 



ESMENA de D. Joaquim de Riba de Sanz, no acceptada pel Ponent. 

La causa que més impedeix el desenrotllament de nostra literatura, es, séns dubte, 
la petitesa del mercat, que fa que, en aquests temps d’utilitarisme, la majoria d’autors 
y editors donguin la preferencia a la llengua castellana en les obres y periòdichs que 
publiquen. 

Per evitar aquest inconvenient es precís: 

i. er Aumentar el mercat de la literatura catalana. 

2. on Donar facilitats als autors catalans pera publicar llurs obres. 

3 er Fomentar la publicació d’obres y revistes catalanes. 

Pera realisar aquests fins lo millor consisteix en la creació d’una societat editorial 
per accions, o be, si això ’s considera impossible, se podria interinament fundar una 
Associació, titulada «Foment de la Llengua Catalana», ab socis ab tot arrèu ont se 
parla aquesta llengua y a qualsevol població del món ont hi hagi un català; camp 
neutre, ont hi cabrien tots els catalanistes, llaç d’uniò de catalans, mallorquins, valen¬ 
cians, rossellonesos, andorrans, algueresos, etc., escampats per tot el món. Pera ser 
soci caldria demanarho y pagar una quota molt petita, que encara se reduiria més als 
estudiants y obrers. 

En aquesta Societat hi hauria una comissió tècnica o acadèmia de la llengua, y una 
comissió de propaganda, que funcionarien y se reunirien independentment l’una de 
l’altra. 

Aquesta societat fóra rencarregada de celebrar els congressos de la llengua catala¬ 
na, anyalment, en diferentes poblacions dels paíssos ont se parla nostra llengua. 

Obriria, ademés, concursos anyals pera premiar obres de ciència pura o aplicada, 
escrites precisament en català. 

Publicaria mensualment una fulla de propaganda dedicada a l’enaltiment de la 
llengua catalana, enviantla gratuitament a tots els socis. 

Y, si fos possible, se publicaria també una revista dedicada especialment a l’estudi 
de la llengua catalana y a la literatura, geografia, historia, art, costums, etc., dels país¬ 
sos d’aquesta llengua. 

El comitè executiu del Primer Congrés de la Llengua Catalana fóra l’encarregat de 
portar a la pràctica la fundació d’aquesta societat. 


Digitized by ^.ooQle 



604 


TEMA III 

La llengua catalana es Túnica apta, tractantse de catalans, pera la educació 

integral dels nois y dels grans 

jD. Joan Bardina , Mestre, de Barcelona , en defensa de les seves conclusions 
provisionals, modificades pel mateix Ponent. 


EL NATURALISME LLINGUÍSTICH A L'ESCOLA 

I 

Raó del tema 

La Comissió organisadora del «Primer Congrés Internacional de la Llengua Cata¬ 
lana» m’ha fet l’honor d’encarregarme la defensa d’un tema ben interessant: «La llen¬ 
gua materna es Túnica apta pera l’instrucció dels petits y dels grans». Jo’.m proposo 
desenrotllarlo d’una manera nova, y en la mida que’l temps m’ho permeti, furgar en 
els fonaments d’aquesta qüestió magna y trascendental. 

Ella ha sigut, pels uns mal entesa, pels altres desviada. Y no es estrany, si’s con¬ 
sidera que es ella un corolari de tres qüestions científiques; y descuidant aquestes, que 
són el fonament y Túnich aclaridor, ens hem anat quedant ab l’enunciat simple y pelat 
de que «hem d’ensenyar en català», com si, per sí sol, fos un axioma de clara eviden¬ 
cia, o l’han apoyat d’altres ab argumentacions sofistiques, que jamai seràn admeses 
pels enemichs, per alt que sigui’l patriotisme candorós que les ha formulades. 

La llengua, alma ntater de les nacions, ha reviscolat les cendres de la nostra raça. 
Y el despertar polítich, efecte d’una causa llinguística primaria, ha influit de retop y a 
son torn en l’esplendor de la llengua, generant un poble de filologistes ingènuus, que 
adoren per instint y agrahiment el seu verb espressiu, ab cech amor, ab filial admiració, 
ab agrahiment tendre, ab el coratge y selvatgisme del cavaller migeval. 

D’aquí els tres defectes dintre’ls quals se mou la qüestió de l’ensenyança en la llen¬ 
gua vemàcula mamada: Tingenuitat de pendre la conclusió demostrable per un axio¬ 
ma clar; l’exageració del tema; la confusió candorosa de termes y argumentacions. 
Conseqüència tot de no haver metodisat la qüestió, donantli un bany regenerador de 
ciència reglada y fonamentada. 

A n’això vaig, concretantme a lleugeres indicacions. Ni el temps de que disposo en 
mitg de la febre del lluitar, ni la desordenació dels datos que tinch aplegats d’anys en¬ 
llà, me permeten estendrem en aquets problemes que omplenen llibres. 


Digitized by LnOOQle 



605 



Els tres fonaments de la qüestió 

La qüestió del idioma té arrels més fondes que la reivindicació política. «S’ha d’en¬ 
senyar en català» ho diu tot y no diu res. Afegirhi l’argument de que «ell es la llen¬ 
gua natural», es repetir lo mateix ab distints mots. 

Les arrels de la qüestió arriben a les capes més fondes de la Ciència del pensa¬ 
ment, relacionantse ab les altes qüestions de la Ideologia trascendental y de la Llògica 
orgànica, que són la primera base científica del problema. Furgant allà, se treuen con¬ 
clusions magnífiques, que donen a la nostra qüestió uns aires de teorema clar. Y no 
obstant, per desgracia nostra, fa 70 anys que romanen abandonades a Catalunya totes 
les qüestions de l’alta Ideologia, restantelshi solsament un reconet—reconet fosch—a 
les aules dels Seminaris. Y aquesta alta Ideologia, no obstant, es la mare feconda de 
totes les Ciencies; y ella pot aclarir tant la qüestió del idioma escolar, que’m permeto 
fer una-crida al cercle escullit que pot iluminar ab enlairades especulacions el món del 
pensament. 

La segona base de la qüestió es filològica. Y aquí ja no dech tant agrement quei- 
xarme. Tenim eminents filòlechs que han teorisat, y han teorisat be. Els qui hem llegit 
les obres llurs y hem llegit també les obres capdals estrangeres de Filologia compa¬ 
rada, podem dir ab fonament que aquí, no hi hà, com s’ha dit, pasta de filòlechs, sinó 
filòlechs fets, d’importancia científica mondial. 

La tercera base de la qüestió, que’ns dona feta la Pedagogia, ha tingut la disort de 
no esser aquí enunciada. El Naturalisme idiomàtich, científicament deduit, no figura 
en cap índex de les nostres Pedagogies, ni tant sols de les nostres Revistes. Y el Na¬ 
turalisme pedagògich es ara : al estranger, l’eix sobre qpe gira tota la Ciència edu¬ 
cativa. 

Vetaquí, donchs, enunciades les tres bases sobre les quals se fonamenta la qüestió 
del idioma escolar: una d’ideològica, sobre la relació entre les idees y les coses; una de 
filològica, sobre la relació del llenguatge ab les idees; una de pedagògica, sobre’l natu¬ 
ralisme en l’educació. 


III 


La base ideològica 

Vaig a demostrar que les idees nostres estàn tant relacionades ab la realitat, que 
idees y coses formen un tot inseparable de mons distints. 

Cinch opinions capdals, prescindint de matiços d’Escola, hi han sobre l’origen y 
manera d esser de les idees. 


Digitized by ^.ooQle 



6o6 



Diuen uns que les creem nosaltres, ab la força generadora interior. La realitat, se¬ 
gons aquests, queda reduida al món ideal, no admetentla fòra nostre categòricament. 
Són els idealistes antichs y moderns, que han arribat ab Kant, l’ilustre filosoph prus¬ 
sià, a la conclusió de que desconeixem el món y fins ignorem la nostra pròpia exis¬ 
tència 

Aquesta absurda opinió, esplicable al terreny filosòfich a causa del misteri que en¬ 
fosqueix la possibilitat de la comunicació del yo esperitual ab el no-yo material, nega 
laí certesa de la existència de la realitat. Tenim, segons ella, un món de fenòmens creat 
per nosaltres mateixos. Jo creo la realitat, millor dit, la meva realitat. Tenim, donchs, 
en aquest sistema, tant unides la realitat y l’idea, que resten identificades. Mon pen¬ 
sar es la realitat. 

La contraria opinió dels materialistes nega les idees y l’ànima. Es el pensar una 
secreció celular cerebral, al esser afectat pels nirvis el cervell, y els nirvis pel món es- 
tern, pel no-yo , qui engendra al cervell una imatge-idea pròpia. 

Llavores, segons els materialistes, les idees-imatge resten també íntimament rela¬ 
cionades ab les coses, són com una secreció y apèndix d’elles, quedant també ben fer¬ 
ma l’objectivitat del pensar y la categoria representativa del acte intel·lectual. El meu 
pensar es la mateixa realitat al meu cervell. 

Sostenen altres que les idees són motllos preexistents al enteniment, per njedi dels 
quals, essent com són un retrat imposat de les coses, reconeixem aquestes coses al 
presentarsens devant dels sentits. 

Així les idees són, com a motllos preexistents de les coses, tant fonamentades en 
elles, que sense les idees les coses ens restarien inconegudes. Les idees són un reflexe 
exacte de la realitat, en el qual aquesta hi està fidelment retratada. El meu pensar es 
condició essencialment neccesaria pera arribar a la coneixensa de la realitat. 

Volen altres les idees com a resultat del acte intel-lectiu. Al imprimir les coses sen¬ 
sacions als òrguens, l’ànima arreplega la interior essencia d’elles; y surt al intel·lecte un 
retrat ideal de la cosa sentida. 

En aquesta quarta opinió, l’idea y la realitat estàn en tant íntima concordancia, que 
la primera es un retrat pur de la segona en l’ànima pensanta. El pensar es l’esser 
idealisat y internat en mi. 


IV 


La opinió que nega les idees 

Hem vist com totes les opinions sobre les idçes, basades en els més distanciats sis¬ 
temes filosòfichs, concorden d’aital manera l’esser d’elles ab la realitat objectiva, que 
idea y realitat devenen una idèntica cosa en mons distints: el món real del esser y el 
món ideal del pensar. 

Però hi hà una quinta opinió sobre la natura de les idees, que les redueix al no-res, 
negant la llur existència. Com l’espai y el temps, que ab totes les apariencies de grans 
esser condicionants de tot, no tenen en veritat cap realitat objectiva, quedant reduits a 


Digitized by ^.ooQle 



607 




una ficció intel·lectual, així mateix, les idees, segons aquests—a n’els quals s’hi decan¬ 
ta’l nostre Balmes—no tenen cap existència ni realitat, a pesar d’esser un dels fona¬ 
ments de la alta Ideologia. 

Diuen aquests que l’acte intel·lectual no suposa ni genera cap idea. Es una simple 
canal mitjansant la qual les paraules \jan directes a les coses; essent el llenguatge, 
així, no pas un reflexe dels meus conceptes, sinó un signe directe de la realitat. 

Sembla vera la opinió, per quant tots els altres sistemes, admissors de les idees, les 
inventaven pera salvar o esplicar la possibilitat de comunicar el yo esperitual ab el 
no-yo material. Y aquest misteri—misteri com a demostració, no com a fet, que es clar 
no l’esplica ni remotament cap dels sistemes partidaris de les idees. 

Suposen uns la preexistencia d’idees-tipus, mitjansant les quals, al presentantsens 
les coses, les reconeixem com a conformes ab el nostre ideal interior. Inútil medi. 
L’idea tipus nostra es, com l’ànima, esperitual. Acut, per lo tant, la mateixa pregunta: 
com pot salvarse la distancia entre aquest tipus esperitual y la cosa real? L’idea no pot 
esser el pont que comuniqui’ls dos mons, perquè sa virtut tipal la fa ineficaç sa natura 
esperitual. 

Menys encara s’emporten la raó els qui volen idees com a resultat del acte intel- 
lectual. Llavores no són necessàries pera ell, y subsisteix el misteri del pont. Llavores 
són sols pera facilitar la memòria de les intel-leccions, cosa també del tot inacceptable, 
si be ara no'ns podem ficar en aquest ordre de filosofies. 

D’aquí que, no servint les idees pel fí que se les havia inventades, sia llògich su¬ 
primiries. Y llavors entre la cosa real y el llenguatge no hi hà més que l’acte intel·lec¬ 
tual. Y els mots van directes a la realitat de les coses y a la objectivitat. 


V 


L’idea retrat de lo real 

Però fins admetent, com la generalitat, la existència de les idees, ja hem vist com 
tots els sistemes, fins els més oposats, les fonamenten y les identifiquen formalment ab 
la realitat. Ab altres paraules: que’l món del pensament es un espill del món de les 
coses. 

Això vé provat igualment per un sens fí d’observacions, que més avall indicaré; 
ara’m limitaré a una lluminosa observació sobre la etimologia dels conceptes intel·lec¬ 
tuals. 

El mot concepte (cum-capere , agafar ab) indica ja clarament que’s refereix a una 
cosa agafada, cosa estreta , cosa de fora, es a dir, agafada de la realitat, indicant sa 
procedència objectiva. 

El mot comprensió (cumpre-Itendere , ficarse aviat ab) indica ja’l mateix origen. 

Però, sobre tot, es curiosa la etimologia del mot idea. Ve d’ibioçr, que xol dir pro¬ 
pi\ propietat , indicant son caràcter de retrat cabal de les coses. Y ibioç vé d’ibsiv, 
del qual verb ne surt la arrel tb, que significa veure , suplint els temps defectius del 
verb opaca, mirar. Aquest ibeiv era primitivament Fibsiv, baventse perdut el digamma 
inicial per una llei de la Fonètica grega. Y aquest Fibeiv engendrà’l llatí videre , veure , 


Digitized by LiOOQle 



6 o8 


ver, voir. Així idea, segons son significat, vol dir,—ademés de propietat—veure, y, 
naturalment, veure alguna cosa. Així queda magníficament espressat pel llenguatge 
el caràcter representatiu de l’idea, que vé a esser el retrat, l’espill, la visió anímica de la 
realitat, ab la qual estarà estretament unida. 

Es la filosofia oculta del llenguatge, confirmant les veritats especulatives, y en 
aquest cas concret, la indisoluble unió de la idea ab la cosa representada. 


VI 

La base filològica 

Tenim ja ben ferma la base ideològica : les idees són les coses esperitualisades din¬ 
tre nostre. Anem ara a la segona base , la filològica, que tracta de l’unió de les idees ab 
els mots. 

Les idees són invisibles pels altres. Fins per nosaltres mateixos—sostenen alguns 
filosophs—les idees soles restarien infecondes y inútils, sense l’aussili del llenguatge in¬ 
terior, altre dels misteris de la gramàtica filològica. 

Les idees devenen carn, mitjansant les paraules. Aquestes són un fidel espill de les 
idees, les idees fetes matèria y sanch, tangibles y palpables. 

Els mots tenen ànima y cos. Són el cos els sons fonètichs, que la veu modula y 
concreta. L’ànima es l’idea que espressen, sense la qual la paraula no passa de sò pur, 
sense l’alta dignitat de verb del pensament. L’idea es el fons palpitant dels mots, el 
seu esperit unificador y vital. 

Aquesta ànima vé representada en lo material per Xaccent, llaç unitiu y personifica- 
dor del mot. L’accent es l’essencia de la paraula, lo que li dona personalitat, lo que 
imprimeix en ella—com a representant de l’idea—el segell significatiu. 

Aquesta íntima compenetració entre l’idea, ànima dels mots, y els mots, carn de 
l’idea, ve confirmada per un seguit de detalls que il-luminen força la qüesfió. 

Això esplica que quan pensem ens parlem interiorment; que’ls mots ens despertin 
les idees quasi be sempre; que hi hagi disputes y confusions quan no's fixa be’l sentit 
de les paraules; que’l qui no comprèn be una cosa no acerti a espressarla; que un cech 
no tingui idea de la llum y no capeixi’ls mots referents a colors; que convingui fixarse 
molt en el mot capdal de tota qüestió; etc., etc. 

La mateixa causa dels llenguatges, que es el pensament y la voluntat espontània 
de les nacions, indica que idees y parales són dues linies paraleles de mots distints. 
«Una voluntat obscura—diu Mr. Bréal—y perseveranta presideix els cambis del llen¬ 
guatge... L’idea de que’l llenguatge obeeix a lleis fixes del esperit del poble, es d’allò 
més raonable... Ens es més fàcil operar sobre’ls signes de les idees, que sobre les ma¬ 
teixes idees. Tal es el servei que’ns fa’l llenguatge: ell objectiva el pensament. L’historia 
del llenguatge pot seguirse per lleys intel·lectuals...» 

Perxò, al parlar, un mot, de sí, no’ns donaria, moltes voltes, cap idea, devent com- 
pararlo ab les circunstancies de lloch, temps, persones, mots que’l volten, etc. Y per¬ 
xò, al sentir parlar, passant per la materialitat dels mots, com passa la vista pel canó 


Digitized by 


Google 



609 


de l'ullera d'allarga vista, la nostra atenció's clava fixa en el pensament y les idees del 
parlant. 


VII 

Les paraules, carn de les idees 

Aquesta doctrina de la identitat de les idees y els mots, espressió en dos mons 
distints d’una mateixa cosa, ve també admirablement confirmada per la sabiduría del 
llenguatge, que atresora sempre fondíssima filosofia. 

A les llengües els diem idiomes , de la mateixa arrel id de que ve idea originària¬ 
ment, d’aquella arrel de que, com hem vist ve veure , sortint així d’un mateix radical, 
—cosa digna d’esser notada— veure, idea y idioma , es a dir, la realitat , el concepte y la 
paraula , com si les tres coses ne. fossin una de sola y idèntica. 

Hi hà més encara. Els grechs deyen Xóyoq a les paraules y Aóyoç a les idees com, 
si fossin una mateixa cosa. Els llatins deyen verbum als conceptes y verburn als mots, 
identificant abdúes coses. 

Y sobre d’aquest verbum y d’aquesta identificació del mot ab l’idea y de l’idea ab 
la realitat, tothom recordarà aquell començ sublim ab que l’àliga de Patmos dona 
principi a son Evangeli. Fixeuvoshi: «Al principi la paraula era (Notèu be: era , existia 
per sí, devenía realitat ). Al principi la paraula era. Y la paraula era vora Deu. Y la 
paraula era Deu. Tot per la paraula va esser fet, y sense ella res hauria set. En ella hi 
havia la vida y la llum dels homes...» 

Fins en el diví llenguatge de Sant Joan s’identifica’l Verb o paraula ab l’idea de 
Deu; y la paraula de Deu y Xidea de Deu, identificats, són a son torn, perquè són Deu 
mateix, la realitat plena y eterna... 

No podem arribar a tant en el món natural. No podem arribar a la identificació del 
parlar ab el pensar y ab Yesser, com passa en l’esfera de lo diví; però, imatge les 
nostres coses de les superiors, ja hem vist—y recalcarem encara més—com la realitat, 
les idees y els mots responen a una mateixa cosa de tres mons distins, a tres realitats 
inseparables, a tres individualitats distintes, però informades per una mateixa natura¬ 
lesa específica. 


VIII 


Coses, idees, paraules 

Quina llum dona al llenguatge aquesta doctrina! Fixemnoshi, y principalment el 
senyor comte de Santa Maria de Pomés, que demana en una esmena suprimir del tema 
aquestes fonamentals veritats.* 

Ens diu la base ideològica: les idees són un retrat de les coses; són les coses al 
nostre enteniment, de la única manera en.que poden esserhi. Idees y coses estàn ínti 
mament, indissolublement lligades. 


Digitized by UiOOQLe 



* * 


— 6io — 

Ens diu la base filològica: les paraules són un retrat tangible de les idees, el seu 
cos, la seva carn. Mots y idees són una mateixa unitat indissoluble que mutuament se 
completen. 

.Resumint: les idees són inseparables de la realitat; les paraules són inseparables de 
les idees. Y com que les paraules no són mots abstractes, sinó les meves paraules, els 
meus mots, el meu llenguatge, podem formular l’argument d’aquesta manera, a la llum 
de les ciencies ideològica y filològica: 

El meu parlar es inseparable del meu pensar. El meu pensar es inseparable de la 
realitat. Conseqüència: la ciència, que té de durnos, per objecte y fi únich, al coneixe¬ 
ment de la realitat, té d’apelar, per força, a les idees que jo’n tinch d’ella; té d’usar, 
per força, el llenguatge natural meu, que’m fa tangible aquestes idees, que es el cos 
d’elles, que formen ab elles una unitat substancial indissoluble. 

Quina base tant ferma, senyors congressistes, pera la qüestió de la llengua natural 
escolar! Quedar demostrat que’l meu llenguatge forma un tot substancial ab el meu 
pensar; quedar admès que’l meu pensar es el camí únich pera durme al coneixement 
de lo real, es un fonament tant irreductible pera la nostra tesi, que són minúcies y no¬ 
res totes les raons vulgars aduides en pro de la llengua natural com instrument es¬ 
colar. • * 

Per això deya Aristòtil, la ja 25 sigles, en la seva cèlebre Retòrica: «O Xòyoç, éciv 
jiif| òqAót, ou rcoiqceí rò éautòu èpyov. La paraula té per ofici el fer presentes les co¬ 
ses al esperit». Y M. Bréal, pera no citarne cap més de modern, afegeix: «El llenguatge 
es una traducció de la realitat', ell objectiva’l pensament.» 


IX 

Observacions confirmatories d’aquesta doctrina 

Aquesta teoria de la unió inseparable de coses, idees y paraules, pot confirmarse 
ab una pila d’observacions curioses, que no deixen de donar llnm. 

La realitat , es objectiva, fòra nostre. Les idees són subjectives, dintre nostre. Els 
mots—compostos d’idea y sò—són la unió de lo real ab lo ideal, l’element mixte, pro- 
priament humà . 

La qüestió dels sinònims es una nova prova. Ben exactes, no hi hà cap qualitat, 
cap operació, cap cosa. Tampoch, donchs, en el terrer de les idees. Però tampoch hi 
hà dos mots ben exactament iguals en significança. Perxò fins els sinònims espressen 
matiços diferents—els matiços de la realitat—o be desapareixen. «Els sinònims—diu 
M. Bréal—no existeixen llarch temps: o's diferencien, o un d’ells desapareix» (Essai 
sur la seemantique). 

Pels alfabets orientals s’ha traslluit que les figures de les lletres escrites no són 
més que formes dels membres humans o de coses domèstiques. Pec les arrels del he- 
brèu y el sanscnt se dona ja com a cosa certa que’ls mots s’han format per onomato- 
peya , es a dir per imitació de les coses y sòns naturals. Així, esternut , ( setmúere, llatí; 
ptàrnyszai, grech) fa sentir el sò de qui estornuda. Així altres mil exemples, dels quals 


Digitized by UiOOQLe 



6i I 


ne cito alguns en la meva Gramàtica Pedagògica . Però afegeix l’autor citat: «Al mo¬ 
ment que’l poble veu les coses, ell hi associa paraules». 

Aquesta influencia de l’intel-ligencia sobre’ls mots es tant gran, que si s’apurés 
l’anàlisi històrich de les llengües vulgars, sortiria una llum estraordinaria. Per exem¬ 
ple: Lego, vol dir llegir. Di-lego , llegir per tots cantons, conèixer be , y, per lo tant, esti¬ 
mar. D’aquí díligo , amar. Però qui ama, s’apressura. D’aquest fet, la pensa’n fa un ra¬ 
ciocini; y trasladant la semblança a les paraules, de diligo, estimar, n’ha fet diligent , el 
qui s apressura. Els exemples d’aquesta semblança o concomitància de fets que ha re¬ 
percutit a les idees, y, per lo tant, a les paraules, hi són a milers. Vetenaquí alguns: De 
armus, espatlla, n’hem fet arma. De pre-sidere, seure devant, n’hem fet president. 
De feia , mamella , n’hem fet filius , fill, feliç. De putare , podar , n’hem fet pensar. De 
perdre , anarhi moltes voltes , n’hem fet periculum y peritus. De sènior, més vell , n’hem 
fet senyor. 

Per això diu un fïlòlech: «La llògica popular... reposa tota sobre la analogia (de les 
coses), de la realitat, una transposició aont les coses apareixen classificades pel trevall 
del pensament... Fòra del nostre esperit el llenguatge no té vida ni interès... El primer 
motor de les llengües som nosaltres mateixos, l’intel-ligencia. Scbre tots els íenomens 
Uinguístichs, nosaltres»sentim l’acció d’un pensament...» 

Sempre lo mateix: les idees conseqüència de les coses; els mots carn de les idees. 


X 


El Naturalisme pedagògich 

Conseqüència de tot lo dit es lo que anomeno Naturalisme pedagògich, tercera y 
última base de la qüestió del idioma escolar. 

Si’l parlar es el pensar fet carn, y el pensar es la realitat natural idealisada, resulta 
que tot el món del pensament y tot el món del parlar descansen sobre les coses, es¬ 
sent, per lo tant, una necessitat ineludible el Naturalisme en la Llògica, el Naturalisme 
en Gramàtica, el Naturalisme en l’ensenyança. 

Y aquest Naturalisme pedagògich es tant racional y clar, que tots els demés argu¬ 
ments en pro de la llengua materna, comunment citats, o careixen de tot valor cientí- 
fich o’s fonamenten últimament en aquesta doctrina esposada. 

Ella dona a la qüestió una base científica induptable, traientla del terreny del senti¬ 
ment y trasladantla al del raciocini pur y desapassionat, que han de acatar propis y es¬ 
tranys. Y queda relegat al llenguatge periodístich y de meeting allò de «ensenyar en ca¬ 
talà, perquè es la nostra llengua», «perquè’ls nois no entenen al mestre», etc., lo qual, 
dientho tot, no diu res, si no’s furga er els fonaments científichs de semblants dites. 

Per sort, aquesta conclusió meva del Naturalisme Uinguístich entra de plè en les 
noves corrents de la ciència educadora, eminentment naturalista. Han caigut, pera no 
alçarse més, les teories y ficcions, ni basades en les especulacions més aparentment fo¬ 
namentades. Està entrant triomfalment en les Escoles del estranger la Naturalitat, ab 
tots els seus defectes y aventatges, produint els efectes més maravellosos. 


Digitized by U.OOQLe 


'*■ « 


Sols en qüestió de llengua ha sigut desatesa la Natura, a Espanya com a Angla¬ 
terra, a Anglaterra com a Alemanya, a Alemanya com a Rússia. Y es hora ja de que 
l’erro sia corretgit, y en nom del Naturalisme pedagògich, s'alci a Catalunya una 
creuada científica sobre l’ús escolar de les llengües pròpies. 

Estem en estat de pendre iniciatives y llençaries al mercat pedagògich europèu. 


XI 

Sobre la instrucció dels grans 

Conseqüència d’aquestes veritats sobre la relació entre coses, idees y mots—tant 
fonamental que ella enclou tota la meva tesi, per més que ocupi una sola conclusió— 
es qúe’ls grans que no sàpiguen be altra llengua que la pròpia, no poden, de cap ma¬ 
nera, esser instruits en altra llengua. 

Però, fins els que’n coneguin d’altra, tenen tanta ventatja si aprenen en llur llen¬ 
guatge matern, qúe fóra insensat usarne d’altra fòra d’una estrema necessitat. 

Hi han, pera demostrarho, una pila de raons que, garbellades, queden reduïdes a 
una sola, la misteriosa qüestió del llenguatge interior. 

Aquest llenguatge interior ha preocupat a molts filosophs. Hunibold, Ribot, Eg- 
ger, el mateix Balmes varen discutir sobre d’ell. Aquest llenguatge interior es un mis¬ 
teri com a cosa esplicable, un fet clar com a cosa existenta. 

En resum—puix no tinch temps de desenrotllar cap teoria—consisteix en que, 
quan pensem, parlem; però ab una parla tant íntima y esperitual, que no fem anar cap 
orgue ni d’una manera rudimentària. Y a pesar de no fer anar cap orgue, ni poder, per 
lo tant, pronunciar cap lletra, diem totes les lletres dels mots que anem pensant, y les 
diem clars, d’una manèra induptable. Fassi cadascú la prova. Tanqui be la boca, pensi 
quelcom, y veurà com dintre seu, al pensar, diu les paraules, lletra per lletra, sense 
dir cap lletra ni fer anar cap orgue de la boca. 

Aquest misteriós llenguatge interior, tant clar, ens diu una cosa impoitantíssima. 
Sia lo que’s vulga la seva esplicació filosòfica, es el cas que al pensar parlem ab la llen¬ 
gua pròpia, si pensem d’una manera natural. D’aquí les violències de l’ensenyança en 
llengua estranya, fins en els qui coneixen moltes llengües, ab un trevall de doble tra¬ 
ducció que gasta forces inútils, enfosqueix els pensaments, malgasta’l temps. 

Això esplica les estadístiques dels exàmens, en els quals els castellans se’n em¬ 
porten la devantera, y apareixen els catalans sobiranament encongits. Són els íets con¬ 
firmant la teoria filosòfica del llenguatge interior. 

XII 

La llengua en la educació 

El Naturalisme, més encara que a l’instrucció, s’imposa en l’educació física, moral y 
estètica. No m’es possible estendrem sobres això, però no serà en va fer constar sola¬ 
ment que, fonamentant tota la màquina escolar moderna sobre l’amor y l’esperit de 
familia, es un evidentíssim contrassentit emplear en ella, pera fins educatius, un llen- 


Digitized by UiOOQLe 



6i3 


guatge foraster, lo més antitètich de la naturalitat y maneres amoroses de la societat 
domèstica. 

Perxò ha escrit M. Br^al: «La educació en llengua materna té l’aventatge de... as¬ 
sociar—y es ella únicament la que pot ferho—les paraules y les coses, y no els mots 
d’una llengua als mots d’una/altra llengua... Tota qüestió llinguística es, a la fí, una 
qüestió social o nacional» y una qüestió eminentment pedagògica, hauria pogut afegir 
el vell professor del Col·legi de França. 

Això dóna a la qüestió del llenguatge una importància capdal. Però no convé pas 
exageraria. Y vull notar això, perquè de l’una exageració’n ve sempre una exageració 
contraria, y aquí estem abocats a fer de la qüestió de la llengua escolar una equivoca¬ 
ció tant grossa com la dels qui la desterren de les aules. 

La llengua natural es essencialment necessària; però no es ella lo únicament ne¬ 
cessari. Ab ella sola, res lograrà la Escola Catalana. Aquesta té d’esser integralment 
moderna y nacionalisada y ben regentada. Y pera això, ademés de la llengua materna, 
se necessita una orientació imprescindible respecte d’una dotzena de factors, tots ells 
al menys tant necessaris com el llenguatge nacional. 

Perxò la Escola Castellana, ab tot y usarshi esclusivament la llengua nacional de 
mestres y nois, està a la qua de les d’Europa, inclòs de la Catalana castellanisada. 
Però està molt per sobre d’ella y de les nostres la Escola oficial bretona y llenguedo- 
ciana, per més que no s’usi en ella la llengua del país. Perxò, per damunt de la nostra 
paraulería, no sempre ben cimentada, sura a la mateixa Barcelona una veritat trista: 
que les Escoles graduades del govern sien infinitament superiors a les menys mala¬ 
ment muntades pel* Catalanisme. 

No es amagant les veritats com se fan les coses be. Y perxò publico aquesta veri¬ 
tat, clara, neta, rodona. 

Ella fassi que, donant a la qüestió de la llengua la importància capdal que té, ja- 
mai ens posem sota del govern en bons mestres, en material, en mètodes, en noves 
orientacions, ensajades aquí esclusivament en escoles públiques... 


XIII 

Conclusions 

Conseqüència de lo dit són les conclusions que tinch l’honor de presentar a la apro¬ 
vació dels senyors congresistes. Són les provisionals que vaig presentar a la Comissió 
tècnica, però reformades en alguna part, com vaig a notar. 

TÍTOL DEL tema: La llengua natural es la única apta pera la integral educació 
dels petits y dels grans. 

Deya’l títol posat pels iniciadors del Congrés pera la instrucció , y ho he cambiat 
per la educació integral . La rectificació la exigeixen les meves orientacions pedagògi¬ 
ques. 

CONCLUSIÓ i. a Els mots, les ideesy les paraules són una mateixa manifestació dels 
mons real, ideal y humà. 


Digitized by ^.ooQle 



6i4 


Tal com estava. Es lo base de tot el tema. Lo demés són meres conseqüencies 
d’això, tant, que podren fins suprimirse. 

Suprimeixo la conclusió 2 . a , y així les que eren 3. a , 4. a y 5. a passen a 2. a 3. a y 4- a 
Y la trech la segona, no per falsa, com diu—no sé ab quins fonaments—el senyor 
Comte de Santa Maria de Pomés en una esmena, sens dupte per no tenir obligació 
d’enterarse dels avenços estrangers sobre’l Naturalisme gramatical, sinó per no tenir 
temps de desenrotllar aquesta doctrina tant nova com atractiva. 

CONCLUSIÓ 2. a La instrucció en català, sense tenir la importància esclusiva que se 
li dona, es cT una trascendencia capdal, segons la llògica y les estadístiques. 

He cambiat el mot importància pedagògica per importància esclusiva. La reforma 
esplica be la meva idea, tal com la he desenrotllada. 

Conclusió 3. a La Pedagogia tnodemissima (Teducació natural exigeix la llengua 
materna com a vincle natural entre el mestre y els alumnes. 

CONCLUSIÓ 4. a El Congrés dirigirà una comunicació al govern y una circular als 
mestres sobre això. 

Tot pel progrés de la educació, de la llengua y de la Patria. 


ESMENES, (*) de D. Andreu Cabré y Bru, Mestre de la Escola graduada de 

Barcelona, acceptades pel Ponent. 

Entre les conclusions 2. a —3.» intercalar les dues següents: 

I. La nomenada escola primaria , en son genuí caràcter d’ïnstitució popular y edu¬ 
cadora, aparegué lo dia que l’idioma llatí fou reemplassat per les llengües vulgars. 

II. La llengua es medi , no//, de l’ensenyança general.—L'Estat espanyol, ante¬ 
posant mal enteses raons polítiques a les prescripcions pedagògiques, ha desfigurat 
aquest principi. 

La conclusió 5. a hauria de redactarse aixís: 

«El Congrés dirigirà una moció al Govern fentli present la conveniència de que’ls 
mestres oficials de Catalunya entenguin la llengua parlada pels seus deixebles.» 

«Se dirigirà també als mestres catalans, excitant el seu patriotisme, pera que intro¬ 
dueixin en les escoles l’ensenyansa de la llengua catalana.» 


D. Andreu Cabré y Brú, en defensa de les seves esmenes. 

Lo llenguatge es una condició obligada del desenrotllo intelectual, que serveix pera 
donar precisió, pera concretar els pensaments y conceptes, permetentnos enlairar a 
les idees abstractes. 


(*) Aquesta esmena, lo meteix que les altres presentades a n’aquest Tema III se refereixen a les conclusions pro- 
visionals que aparegueren en el programa fascicle del Congrés reproduïdes a la plana 18 d’aquest llibre, o sia avans de 
que les modifiqués el meteix Ponent. 


Digitized by L.OOQle 



6i5 


Mediant lo llenguatge esteriorisem tots els estats anímichs, y a la vegada podem 
interpretar les manifestacions de nostres semblants. 

Es precís posar el noi baix la direcció d’una persona que li vagi suministrant els 
mots necessaris pera l’espressió de les nocions que’s van elaborant en la seva inteli- 
gencia, anantli aumentant el vocabulari a mida que greixen els conceptes. Y aquesta 
tasca està encomanada a la familia y d’un modo principalíssim a la mare. 

Tant íntima es la conexió entre’l pensament y el llenguatge que sempre que’ns 
acut un concepte tot d’un plegat s’hi adhereix una paraula; lo qual s’esplica perfecta¬ 
ment per la llei d’associació d’idees, per la coexistència. Nostra inteligencia reb una 
impressió y ja sia al ensemps o posteriorment entra en possessió de la paraula que en¬ 
carna aquella idea, y paraula y idea de tal manera’s lliguen que desde aleshores no pot 
anar l’una sens l’altra; germanor que no es passatgera, puix dura tota la vida. Això 
esplica que si ab posterioritat l’individu aprèn un altre idioma, o sia, una nova forma 
d’esteriorisació del pensament, entre la idea y la paraula exòtica hi hà una solució de , 
continuitat que pot resultar a vegades imperceptible, més no per això deu negarse la 
seva existència; hi hà de per mitg la paraula equivalent de la llengua nativa. 

L’escola primaria deu esser una continuació de la familia, a manera de dos cercles 
concèntrichs. Lo cambi deu esser insensible. Allí se retocarà y ampliarà l’obra comen¬ 
çada a la familia. La primera educació tingué lo caràcter d’espontania; la segona serà 
reflexiva, una educació artística. S’aumentarà lo caudal del llenguatge paralelament al 
de coneixements, obrintse una nova fase al esperit; y el llenguatge serà metodisat, 
fent un estudi adequat de la gramàtica. 

Això preceptúa la Pedagogia. En lo sentit espressat es la llengua un medi pera’l 
desenrotllo de les facultats anímiques, y tant compenetrat ab l’educació intelectual que 
no’s comprèn l’una sens l’altra. Resulta evident la necessitat d’ampliar la llengua ma¬ 
terna pera l’educació de l’infancia. 

Aquest principi pedagògich no ha sigut conegut en tots els temps y molt menys 
aplicat a la pràctica. 

Lo parèntesi que obra al progrés intelectual del poble l’Etat Mitjana, reconeix com 
a principal concausa la proscripció de les llengües nacionals en l’ensenyansa. 

Lo Renaixement despertà l’afició als clàssichs, seguintse la vulgarisació de les 
obres gregues y romanes per medi de l’imprenta; al ensemps se reviscolen les llengües 
nacionals convertintse en instruments de propaganda de les noves idees. 

Aqueixes noves idees foren desenrotllades y metodisades per lo gran reformador 
Comenius, de qui s’ha dit que es lo primer evangelista de la Pedagogia moderna. Lo 
plà d’estudis que formula s’avença a la seva època. Lo primer grau de l’ensenyança, diu, 
es rescola maternal , iniciant la mare al infant en els coneixements de la vida. Lo segón 
es rescola elemental aont concurriràn alumnes de sis a dotze anys, preceptuantse 
que’s dongui l’ensenyança en la llengua vulgar. Lo tercer es Pescola llatina , y lo quart 
P acadèmia . 

Cal remarcar aquest precepte: fins al dotze anys lo noi rebrà l’instrucció en la llen¬ 
gua del país. Ho corroboren pedagochs tant eminents com Pestalozzi, Trabel y el P. Gi- 
rard, aquest sobre tot, qui adquirí gran renom ab la publicació de l’obra: «Ensenyança 
vulgar de la llengua materna», que la considera com a espressió del pensament, com a 
medi de cultivar l’esperit y pera l’educació moral. Ab aquest y altres precedents hem 
arribat a elaborar el concepte de Vescola primaria , institució qüe respon a les idees 


Digitized by ^.ooQle 



6i6 


polítiques de nostre temps, y que està cridada a resoldre en part la qüestió social: Es 
una institució popular aont se continua l’obra començada a la familia, essent son ob¬ 
jecte'l desenrotllo integral y anímich de les facultats humanes y posant al noi en con¬ 
dicions de viure la vida completa. 

Lo Govern espanyol, atribuintse la funció docent y aferrat al seu criteri uniformis- 
ta, ha desconegut de fet l’existencia de les llengües regionals, imposant Tidioma dit 
oficial pera que seryeixi de vincle entre mestres y deixebles. 

Per lo que respecta a Catalunya, les conseqüencies d’aquest precepte han sigut 
molt perjudicials pera la seva cultura. En primer lloch, resulta un entorpiment pera la 
educació dels nois, puix la seva espressió del pensament no es natural ni espontània. 
Per altra part no arriba a saber l'idioma català ja que li falta lo complement 
científich de Tescola. Y poch costaria demostrar que lo castellà l'aprèn a mitges. 

Més lo Govern espanyol no ha conseguit el fí que’s proposà. S’ha preocupat més 
que de la cultura del nostre poble, de que’s castellanisés; però la assimilació era visio¬ 
nària. L’esperiencia ens demostra lo fracàs d’aquest intent. Los catalans som refracta¬ 
ris a parlar en castellà, y per altra part, prescindint de comparacions que’ns portarien 
tot lo més a la apreciació del valor relatiu, la nostra llengua ens basta pera Tesprçssió 
de totes les manifestacions del pensament, y per això y per lo fet d’esser nostra, l’hem 
de preferir a qualsevol altra. 


ESMENES de D. BENET DE POMÉS, no acceptades pel Ponent. 

I . a Pera fer més cert y clar el tema convindria modificarlo, dient: 

«La-llengua catalana es Túnica apta, tractantse de catalans, pera \a fonamental 
instrucció dels nois y dels grans.» 

2. a S’haurien de suprimir les dues primeres conclusions per incongruents ab el 
tema y inútils pera demostrarlo; y per poch precisament filosòfica la primera y falsa y 
inconseqüent la segona. 

3. a En compte de la conclusió F, la següent: 

«El Congrés demanarà al Govern, y procurarà obtenir per tots els medis possibles, 
Timmediata realisació d’aquest ideal.» 


ESMENA, a la conclusió IV provisional, de D. Antoni Gavaldà, Professor de la 
Normal de Mestres de Barcelona , acceptada pel Ponent. 


Essent Xeducació natural la que’s reb baix la direcció materna y a les escoles de 
pàrvuls, la llengua catalana deu esser Túnica que’s posi en relació ab l’infantesa; mes 
després de l’edat de set anys, en que’ls nois entren en altre cercle d’educació y ense¬ 
nyança, la llengua catalana deu aclarar els conceptes que en les escoles oficials s’espo¬ 
sen en la llengua castellana. 


Digitized by ^.ooQle 





— 617 — 


ESMENA ADICIONAL a la conclusió V provisional, de D. Geroni Martorell 
Y TERRATS, Arquitecte de Barcelona , acceptada pel Ponent. 


Per evitar en part els inconvenients de la situació actual, el Congrés acorda dirigir 
una comunicació als catedràtichs de la Universitat y Escoles especials de Catalunya, 
pregantloshi ensenyin als alumnes els noms catalans dels termes jurídichs, malalties, 
elements constructius, manipulacions industrials, etc. 


ESMENA ADICIONAL de D. JOSÉ Udina y Cortiles, Professor de la Es¬ 
cola graduada de Barcelonax 

El Congreso declara que no teniendo caràcter propio en Espafta el trabajo manual 
educativo, puede dàrselo Catalufta, lo menos en lo que se refiere a esta región, por ser 
en ella donde se han dado màs cursillos a los Maestros, sin seguir en absoluto el mé- 
todo propio de las escuelas sueca, italiana, belga y francesa, opuesto en parte a la ma¬ 
nera de ser de Catalufta. 


ESMENES de D. Felip Soler, Mestre de Gavà, acceptades pel Ponent. 

La tercera deuria redactarse en la següent forma: 

«La instrucció en català, a més de tenir la importància pedagògica que se li dona 
etcètera.* 

La quarta hauria de dir: 

«La Pedagogia de tots els temps , desde la instintiva de la antiguetatfins a la espe¬ 
culativa y esperhnental dels nostres dies , ha exigit la llengua materna com a vincle en¬ 
tre'ls mestres y deixebles.» 

La quinta hauria de dir: 

«El Congrés dirigirà una moció al Govern, en el sentit de que en les oposicions pera 
escoles de Catalunya y demés regions ont se parla nostra llengua, hi figuri un exercia 
en el qual els aspirants deguin provar el coneixement del català. També dirigirà una cir¬ 
cular als mestres de les regions esmentades, fent-els present l'obligació moral d'ensenyar 
el llenguatge matern .» 

S’ha d’afegir una sisena conclusió, que digui aixís: 

«Cal reconèixer el llenguatge matern com a medi y fí de la educació, y per lo tant 
també ho serà de la instrucció, ja que aquesta es sols una part integrant de la primera, 

o sia un complement de la meteixa. 

40 




Digitized by ^.ooQle 



6i8 


D. Felip Soler f en defensa de les seves esmenes. 


Senyors: 

Sembla despendre-s de la quarta conclusió del sènyor Bardina y que ara passa a 
esser la tercera, que es solament la Pedagogia moderníssima la que exigeix el llen¬ 
guatge natural com a vincle entre el mestre y el deixeble; nosaltres, tot y estant con¬ 
formes ab el fondo de son discurs, volem que consti que aquest precepte pedagògich y 
llògich a-l-hora, ve apoyat per la historia de la ciència educativa; que els pedagochs 
més ilustres de tots els temps y Hochs l’han proclamat ben alt y més d’una vegada 
n’han fet una aspiració suprema; pera que no se ’ns pugui dir que ’l nostre amor a la 
llengua que comensàrem a apendre dels llabis de la nostra mare ens cega la visió de la 
realitat; pera qqe no ’s cregui que son prejudicis d’escola, l’interès que tenim uns quants 
mestres catalans en reintegrar a la nostra hermosa parla Timperi que li pertany dintre 
l’ensenyança; pera que no ’s conceptui com a ilusió irreal, la íntima relació que hi hà 
entre ’l pensament y la forma d’exteriorisarse, y per aquest motiu la meva primera 
esmena, es més aviat un aditament que un’altra cosa. 

Aquest precepte el veyem atès com cal, quan en els albors de la humanitat la edu¬ 
cació era pura y esclusivament instintiva, en que la mare, portada del dever que li 
imposa la Naturalesa y tenint per guia de son comès el maternal instint, cuidava de 
son infant y anava suministrant-li idees espressades ab la llengua pròpia; quan més 
tart, apunta la aubada civilisadora dels pobles orientals, dels xinos, indis perses, juéus, 
egipcis y fenicis, també hi descobrirem l’interès en proporcionar al noi un cabal de 
coneixements servint-sc del llenguatge que era espressió de l’ànima colectiva; quan 
després ja apareix una civilisació més perfecte, com es la que la floreix en la antiga 
Grècia, hi veurem com als joves helens se ’ls inspira el geni y l’esperit nacional ab el 
cant dels més grans poemes dels excelents conreuadors de la llengua helènica; quan 
Roma estén son imperi per la Europa, hi trobarèu que la educació es reservada a la 
família, y per consegüent el noi anirà formant son lèxich al redós de les faldilles 
maternals, qu’es aont es més viu y més potent el vincle del educador y del que se 
educa. 

Al arribar a la etat mitjana, es quan trobem que no s’observa aquest precepte a 
causa del divorci que s’estableix entre la llengua literaria, la llatina, y les llengües 
vulgars que ’s van formant poch a poch per esdevenir poderoses fins a treure a-n aque¬ 
lla de sos reductes. En aquest período de temps es quan podem observar la realitat de 
la tesis del Sr. Bardina, es quan ens podem convèncer de que hi hà un nexe secret entre 
la paraula y el pensament, ja que veyem als pobles llatins, que malgrat el tenir una 
llengua rica y esplendorosa que podia servi-ls pera la espressió verbal dels fenòmens 
anímichs, quiscun d’ells se’ n forja un’altra que respongui ab més certesa al seu.estat 
psicològich; y es perquè com no tenen l’ànima llatina, no senten el geni de la llengua, 
no hi hà una relació íntima entre ’l pensament individual y colectiu ab la parla enmat- 
llevada, y d’aquí que quiscun cerqui la millor manera de trobar-la. 

Y les llengües vulgars son per molt temps menyspreuades y reduides al domini del 




Digitized by 


Googl 


619 


poble, sense poder entrar en els dominis de les arts ni de les ciencies; no obstant, 
com filles del naturalisme, veyem que al últim van invadint paulatinament el reialme 
de la llengua mare, fins a deixar-li com a consol el reduit espai de la fossana. 

Es al apuntar el Renaixement quan comença la creuada contra l’ús esclusiu del 
llatí en l’ensenyança; els que van a la devantera son els Jeromtes d’Alemanya que a 
començaments del segle XV, ab tot y creure que ’ls coneixements literaris y científichs 
no serveixen de res pera la pietat, tradueixen la Biblia al alemany, y completen el seu 
estudi ab la lectura y la escriptura de la metçixa. Segueix Sturm, el pedagoch més afa¬ 
mat del regle XVI que, malgrat esser un dels més exaltats llatinistes, proclama que a 
n-els nois se ’ls deu ensenyar el catecisme en llengua materna. Montaigne vol que no 
sigui ’l mestre Túnich qui parli, vol que aquest escolti al deixeble; ve després Volfang 
Ratich que al començar el segle xvn ja demana que s’ensenyi tot en la llengua nadiua, 
qu’es la major innovació de son temps; els jansenistes de Port Royal rompen la costum, 
y en primer lloch fan apendre el francès pera passar al llatí, a l’hora oportuna. 

En el segle XVII es quan les llengües vulgars lliuren la batalla decissiva; a-les-hores 
es quan Comeni, el pedagoch sencer y profond que estableix la admirable divisió de la 
educació per períodos, subsistent encara, formula aquelles invectives tremendes contra 
la mania llatinista; es quan diu que l’escola primaria (de 6 a 12 anys) es la pròpia del 
llenguatge matern, que la instrucció tota deu esser en la pròpia parla, que en primer 
terme devem conèixer aquesta, que devem estudiar-la, ja que voler ensenyar una llen¬ 
gua estrangera avans de saber la natural es tant com apendre de montar avans de 
saber caminar; a-les-hores es quan Locke, abundant en les meteixes idees, diu que 
no ’s deu permetre que ’l noi menysprei el propi Verb ab el pretext de qu’es la llen¬ 
gua del poble; y allavors es quan Rollin aconsella que ’s posi un especial cuidado en el 
estudi de la llengua mare. 

Desde aquest segle en endevant ja ’s dona pér sentat y reconegut l’atorisme peda- 
gògich; els germans de les Escoles Cristianes de les primàries del segle xviil, prohibei¬ 
xen l’ús del llatí, volen que tot sigui com ha d’esser, y al venir el paradoxal Rousseau 
que senta el principi de la naturalesa en la educació, principi qu’es admès y desenrot¬ 
llat d’una manera admirable pel gran Pestalozzi, queda ja com a fet incontrovertible, 
de que no solament deu defensar-se y practicar-se, sinó que es precís ademés combinar 
els exercicis del pensament ab els del llenguatge. D’aquí provenen els estudis que fan 
En Jacotot y el P. Girard de la llengua materna, a la que hi dediquen una infinitat de 
pàgines totes elles encaminades en últim terme a trobar, a buscar, a investigar la 
manera de satisfer la relació íntima que existeix entre la pensa y la paraula. 

' Y aquesta es la més grossa preocupació dels pedagochs moderns, tots busquen que 
les paraules y les idees entrin al cervell al ensemps, inseparables, com formant un sol 
cos; aquesta es la preocupació constant dels que donen a la educació una base cientí¬ 
fica ab axiomes y lleis deduides de la realitat y de fets concrets, dels que van donant 
a la Pedagogia un caràcter especulatiu y esperimental a-l-hora. Aquest es el motiu 
que fa dir a n-En Bain, un dels pedagochs moderns de més empenta, que la ensenyança 
de la llengua materna enclou una grossa dificultat, per quan son obgectiu es doble, ja 
que ha d’atendre a la conexió que existeix entre el pensament y el llenguatge. 

Com a detall, podem ficsar-nos en el fet d’Anglaterra aont hi hà un respecte abso¬ 
lut per les llengües que ’s parlen en els diferents paíssos de la Gran Bretanya, y per lo 
tant pel vincle educatiu, aont la mentida es una de les faltes més graves que pot 


Digitized by 


Google 




cometre el noi. Y sens dupte aquesta severitat en dit punt, se deu a la disconformitat 
que hi hà entre lo que ün diu y lo que pensa. 

De manera que ab lo dit creyem que podem donar per convingut que ’l Verb y el 
cervell han d’estar de perfecte acord, que aquesta unió íntima no es un prejudici d’es¬ 
cola, sinó que l’han proclamada els pedagochs de tots els temps, de totes les idees 
polítiques y religioses, de totes les races y de totes les orientacions educatives; desde 
els que sols obraven moguts per ma inconsciència instintiva fins als reflexius y pro- 
fonds dels nostres dies; de qu’es de tant resultats positius la pràctica d’aquesta llei 
pedagògica, que podem observar que mentres les nacionalitats parlen una llengua 
enmatllevada, la seva mentalitat colectiva arrossega una vida pobra, anèmica, xorca en 
obres que iluminin el món de la inteligencia; y que aquesta afirmació o observ ació es la 
que 'ns fa èndevinar la tal vegada única causa de la diferencia que ’s feya notar entre 
l’estat floreixent de la nostra Jiteratura en la Etat mitjana y l’estat d'enderreriment en 
que ’s trobaven les altres literatures de les demés llengües neollatines. 

En quan a l’esmena que presento a la conclusió quinta y que suara ha passat a 
esser la quarta, diré no jnés dues paraules pera defensar-la. 

Es senzillament una conseqüència de la anterior, es una transacció ab l’estat actual 
de coses, es una necessitat indiscutible y raonable, ja que si la llengua materna es 
l’únich vincle que uneix no tant sols la realitat ab el pensament sinó que al mestre ab 
el deixeble, es llògich, es evident que a-n aquell se li exigeixi el coneixement de aquest 
vincle que a la vegada qu’es medi de educació, es la base de la meteixa, per quan 
sense ella seria impossible una inteligencia sobre l’estat anímich del alumne, y la 
comunicació entre abdós agents educatius seria infranquejable. 

Al propi temps es un complement necessari indispensable, puix si demanem que ’s 
respecti el llenguatge natural del noi, mai podrà fer-ho qui no ’l conegui més que de 
nom. A més ab l’obligació de coneixe- 1 , l’opositor vindrà obligat a estudiar-lo, a aga¬ 
far-li amor a mida que vagi veyent la riquesa del meteix, ab lo que conseguirem ade- 
més una cultura indirecta de la excelsa llengua nostra. 

Aquestes son les esmenes que creyem oportunes en el tema en qüestió; més que 
tenir tal caràcter son aditaments, ab els quals, creyem que ’l senyor Bardina hi estarà 
conforme ja que venen a refermar la seva obra, puix que totes van encaminades a con- 
seguir en últim terme, a que sigui respectat lo qu’En Menèndez Pelayo creu que no hi 
hà res més inviolable en la conciencia humana, com es el nexus secret en que viuen la 
paraula y el pensament. 

He dit 


RECTIFICACIONS del Ponent senyor Bardina. 


A l y esmena del senyor Cabré . 

Absolutament conforme ab l’esperit y la lletra del senyor Cabré. Sols hi faré una 
observació senzilla. 





■ 


Digitized by VnOOQle 


j 



621 


Diu el senyor Cabré que s excitarà el patriotisme dels mestres sobre l'ús de la llen¬ 
gua escolar. Soch d’opinió qu’hem de treure aquesta qüestió magna del camp senti¬ 
mental del patriotisme y portaria al camp científich pur. Hem de excitar als mestres a 
que s’atemperin a lo que manen la Ideologia, la Filologia y el Naturalisme Pedagògich. 
Aixís la qüestió ’s treu del cercle dels partits, y té de passar per ignorant el que no 
s’hi avingui. Els qui coneixem els mestres, sabem que aquesta corda del pundonor cien- 
tifich fora pràctich tocaria. 

Y res més; sols felicitarme de que vingui aquí un mestre del govern, y de la mellor 
Escola de Barcelona, que tant brillantment defensi l'ús de la nostra llengua estimada. 


A la esmena del senyor POMÉS. 

De cap manera puch admetre les esmenes del senyor Comte de Santa Maria de 
Pomés, y ho dich ab veritable sentiment. / 

Si ell hagués sentit el meu discurs s’hauria estalviat moltes paraules, y ara jo també 
m’estalviaria contestacions; però vaig a dir breument quatre mots sobre cada cosa de 
les que volen esmenar-se. 

Abans de tot haig de recullir unes paraules del senyor Pomés, que no sé perquè ha 
intercalat en son improvisat y fogós discurs. Diu que ’ls Congressos no haurien de ser 
fruyt de la improvisació y de la oratoria, sinó de la meditació y l’estudi. Cregui que jo 
ho faig ja aixís. Perxò no he improvisat ni tant sols perorat. He llegit el meu trevall, 
escrit, això sí, en quatre hores, però fruyt de llargues meditacions. Y aclarit això, passo 
als punts doctrinals. 

Diu que la base i . a de la identificació dels sers, les idees y les paraules, no es 
necessària pera provar la qüestió de la llengua escolar. Jo li contestaré que no sols es 
necessària, sinó absolutament necessària; tant, que jo, en més llargues meditacions, no 
he sabut trobar ni un sol argument en pro de la tesis del llenguatge escolar que no fos 
aquest meu, o el del llenguatge interior, de que he parlat també, recullint conclusions 
d’Humbold, Ribot, Egger y Balmes. Jo emplasso al senyor Pomés a que ara, al contes- 
tarme, s’alci y me digui ab quins arguments ell probaría la meva tesis, que no fossin 
aquests dos únichs que he citat. Estich segur de que no me ’n citarà cap més. De 
manera que no sols no hi sobra aquesta qüestió del Naturalisme didàctich, sinó que 
ella es la qüestió . Lo demés del tema no ’m faria res suprimirho. Son corolaris nets de 
la base citada. 

Y aquí vull aclarar un erro del senyor Comte. Diu que ’l món real es massa raquí- 
tich pera parlar com jo parlo, puix el món físich no es lo esclussivament comprensible. 
Coneixent les idees del senyor Pomès, m’estranya que confongui les idees, y digui 
que ’l món real es el món físich . ^Per ventura no es encara més real que ’l món fisich 
la nostra ànima? jNo*es Deu la realitat plena? 

Un congrés de Llengua ha d’anar més al fons que un congrés periodístich, per 
exemple. Y queda relegat a n’aquests congressos lleugers el dir que «s’ha de parlar 
català» «que ’l noi no entén al mestre» y altres vulgaritats, que no diuen res. Perxò he 
furgat endins, y he posat raons ideològiques y filològiques, es a dir científiques. 

Finalment, la base 2. a respecte de la Gramàtica, he dit jo que la suprimia. No per 
absurda, com deya el senyor Pomès, no sé ab quins fonaments, sinó per no tenir temps 


Digitized by ^.ooQle 



de desenrotllar un tema tant magnífich, y que a Alemanya es la base d’una revolució 
pedagògica gramatical, y ademés, perquè tot lo que podria dir ho realiso en la meva 
Gramàtica Pedagògica , a punt de sortir. 

Deya ’l senyor Pomés que ? ls trevalls dels savis antichs son magnífichs, mentres 
no ’s prova lo contrari. Consti que, respecte a Gramàtica y a Ciencies Naturals, està 
provat fins a la evidencia que ’s van equivocar en tot, quasi en tot, els savis 
antichs, y no podia ser d’altra manera, atenentse a la Gramàtica, cònstili que no hi ha 
hagut cap geni ni a l’antigor ni a l’Edat Mitja, per més que hi hagin sigut en Arts, en 
Filosofia, en Teologia. 

Quant absurda es la Gramàtica memorista actual, no pot judicarho qui no sia 
mestre, qui no uneixi a sa professió de magisteri amples coneixements ideològichs y 
filològichs. L’absurditat d’aquestes gramàtiques surt llavores patentíssima. Però ja he 
dit qu’es un tema que ’ns portaria massa lluny. 

Repeteixo que ab sentiment no puch admetre les esmenes del senyor Comte de 
Sta. Maria de Pomés, y prego al Congrés que tampoch les hi admeti. 


A la esmena del senyor Gavaldà. 

Admeto les esmenes del veterà y inteligentíssim professor de la Normal Oficial de 
Mestres, y li dono les gràcies per haver vingut a provar, desde un lloch oficial y d’ho¬ 
nor, son amor intensíssim a la Llengua Catalana. 

Sols voldria, que fins admetentho com adició referent a Escoles Públiques, se 
posessin d’acort el senyor Gavaldà, el meu mestre, ab el senyor Cabré, que li ha defen¬ 
sat l’esmena, sobre el detall de la edat. 


A la esmena del senyor MARTORELL. 

Absolutament d’acort. Sols obsefvaré que la ensenyança dels noms tècnichs té un 
inconvenient, dientho aixís, a Catalunya. 

^Hem d’usar e)s noms tècnichs europèus, o be els idiòtichs nostres? Perquè ’n tenim 
de ben catalans, que ara Europa ha cambiat per altres que tenen un ús universal. 
Aixís, per exemple^ llegint en el Thesaurus puerorum , del gironí Onofre Pou, obra 
magnífica del segle XVI, allà s’hi veuen els noms tècnichs a cents. ^Hem d’usar aquells 
ben nostres, o els europeus, avui universals? 

Es una qüestió que s’hauria de tractar. 


A la esmena del senyor UDINA. 

Absolutament d’acort ab l’amich senyor Udina. Però parlant ab el cor a la mà, tot 
y estanthi d’acort, no puch admètreli la esmena, tal com l’ha presentada, per no dirse 
poch ni molt ab el meu tema. Posada allà com adició, semblaria un errada d’im- 
prenta. 


Digitized by 


Google 



623 


Sé que ’l senyor Udina es el campió del treball manual a Barcelona. Jo meteix he 
escrit molt en pro d’aquest modemíssim medi d’educació integral Però ell se farà 
càrrech de que aquí no hi diu. 

Demano, en cambi, que consti lo manifestat per l’amich Udina, l’inteligentíssim 
professor de la Escola Pràctica de la Normal, al volum del Congrés. 


A la esmena del senyor Soler. 


D’acort ab l’amich Soler. Y torno a felicitarnos a tots de que ’ls mestres oficials del 
govern vinguin aquí ab aquelles hermoses paraules en pro de la llengua patria. El 
senyor Soler, qu’es un dels més inteligents, un dels futurs mestres de la Catalunya 
nova, ha vingut a confirmar la meva tesis ab l’argument de les autoritats dels savis; 
y jo felicito al ilustrat mestre de Gavà per la manera com ho ha fet. 

Sols hauria volgut veure, al costat dels noms ilustres que ha citat, l’exemple pràc- 
tich del geni del sigle XIII, Ramon Llull, cavaller fogós de la nostra llengua* la autori¬ 
tat universal del nostre famós Lluis Vives, y les pàgines immortals escrites per En 
Balmes en pro del nexe entre l’idea y la paraula. 

Per lo demés, tot el meu assentiment per les magnífiques adicions del amich Soler. 



♦ 


Digitized by ^.ooQle 



624 


Tema IV 


Necessitat de que l'Estat concedeixi una amplia llibertat d’ensenyansa, 
' que permeti donaria segons exigeix la manera d’esser, sentir y par¬ 
lar dels habitants de Catalunya. 


D. Francisco de P. Maspons y Anglasell, Advocat de Barcelona, Excate- 
dràtich de TUniversitat lliure d’Onate, en defensa de les seves conclusions. 


L’ensenyansa a Espanya està organisada ab un sistema que ha donat desastrosos re¬ 
sultats a tots els paíssos aont s'ha ensajat, o sia ab la base d'un monopoli a favor del 
Estat que estanca en benefici seu les energies educatives públiques y privades, imposa 
per la constitució especial dels tribunals examinadors, un criteri determinat, y absor- 
veix pera fins estranys y com si provinguessin d’impostos quantsevols, els rèdits de ma¬ 
trícules, títols y espedients, o sia les rentes de l’ensenyansa. 

Aquella monstruositat de que ingènuament parla Hippeau el estudiar l'Instrucció 
Pública dels Estats Units «l’existencia d'un Ministeri d'Instrucció Pública que ajudat 
per una poderosa administració central governi les escoles, els colegis y les Universi¬ 
tats, nomeni ’ls empleats, redacti ’ls programes, decreti 'ls mètodes d’ensenyansa, etc., 
etc., feina immensa quin perfecte desempenyo rebassa ’ls límits de les forces humanes», 
aquestes monstruositats «lo que en el món hi pot haver més incompatible ab el caràcter 
dels Estats Units» es l’actual régimen de l’ensenyansa a Espanya. 

Sent el dret d’ensenyar un indiscutible dret del pare de familia o de qui ell busqui y 
delegui per exercirlo en nom seu, aquest monopoli es obertament contrari a la naturalesa 
de les coses, y en conseqüència, de resultats forsosament negatius, o més ben dit perju¬ 
dicials; perquè com al cap de vall no pot pas l’home per sols que així ho vulgui des. 
centraries y capgirar aquesta sa naturalesa, els resultats de la gestió educadora del Estat 
monopoiisador, sempre tendeixen més a ser políticament bons y fins econòmicament els 
que li convenen, que no pas científicament els millors. 

Com aquí a Espanya, ^concretant les coses el cas nostre, els fets ho posen prou de 
relléu, no hi hà perquè demostrar aquets estrems. Qui ho dupti, que ’s fixi sols en dos 
detalls; en que la reforma de plans d’ensenyansa que tant s'ha sovintejat, ha donat 
com a primer resultat positiu l’aument de sobrants de les caixes dels Instituts de sego_ 
na ensenyansa; sobrants acaparats per l’Estat y confosos de les rendes de les demés 
fonts que son erari nodreixen; y ademés, en les violències, circumloquis y ilegalitats 
més o menys disfressades que contenen tota una colecció de Reials ordres y decrets 
que contradiuen obertament la llei fonamental de provisió de càtedres, de Túnich ob- 


Digitized by ^.ooQle 



625 




jecte de que aquestes les desempenyin no qui s’ho mereixi, sinó qui, segons criteri del 
ministre, més convingui. 

Miris per el cap que ’s vulgui, el resultat de l’ensenyansa oficial, no es la ciència 
pura; es una ciència política y econòmicament bona per l’Estat, es a dir, es una ciència 
condicionada y de sols apariencies, lo que equival a dir que no es ciència, ni pot serho, 
perquè no hi caben en això termes mitjos. 

Ab lo indicat n‘hi hà prou pera que quedin comprovades dues coses: la gran veritat 
que inclouen les conclusions de la ponència y la oportunitat de tractar la qüestió en el 
Congrés de la Llengua Catalana. 

Perquè si per la meteixa desviació y mala direcció que l’Estat im'posa a les ener¬ 
gies a l’ensenyansa dedicades, el fruyt que donen no es pas aquell a que s’ha d’aspirar, 
sinó que més li acomoda y convé, y lo que vé a ser l’ensenyansa, no es precisament un 
medi d’aixecar el nivell intelectual de les diverses classes socials en sa esfera respectiva, 
sinó una manera més de consolidar un estat de coses polítich determinat, calculis lo 
que ha de ser, quan l’acció se desenrotlla entre nosaltres, y s’alsa potenta contra l'absor- 
vent y desgavellat règimen polítich centralista una vida nova tant robusta y esplèndida 
com la catalana. 

Si no ho vegessim tots que ’l monopoli de Tensenyansa devant d’aquest fet, més 
serà arma de combat que font de ciència, l’esverament del centre creyent a cada pas 
que Catalunya ensenya, no per ensenyar, sinó per fer. política, ens ho demostraria 
prou. 

Qui mal no fa, mal no pensa, diem nosaltres, y en poch temps un ministre ha manat 
tancar l’Escola Normal Catalana, perque en ella s’hi feya separatisme, un altre prohibí 
fins l’ensenyansa de la Doctrina en català, altre negà cortesia y benevolensa, que ben 
poch era, als meritíssims «Estudis Universitaris Catalans», y com no cal pas allargar la 
llista, no hi hà perquè parlar d'aquell que manà que tota escola primaria avans que 
consignació per adobar un banch o comprar cartells, tingués en lloch ben visible, una 
bandera espanyola y el escudo de armas de la nación. 

Convenia donchs al reunirse aquest Congrés, fer d’una manera clara y ferma dues 
afirmacions fonamentals: la del dret que tenim a conreuar y perfeccionar l’estudi de la 
llengua catalana y la necessitat de que ’l medi o llenguatge més apropiat per fer l’ense- 
nyansa profitosa, sia l’únich connatural al estudiant o sia per nosaltres el català. 

Convenia ademés, que posats devant per devant d’aquesta gran màquina oficial de¬ 
finidora de ciència estancada, que cohibeix tota espansió científica que no sigui la seva, 
una hora per por de que J’estudiant aprengui a veure que lo oficial no es lo millor, 
una altra per no quedar ab el cambi sense places per els amichs, una altra perquè 
no ’s mermin ses rentes y sempre per raons absolutament estranyes y petites, recor¬ 
déssim sobreposantnos a l’asfixia d’aquest ambent, que la veritat no es pas això, que 
contra tot aquest artifici hi hà la meteixa naturalesa de les coses, y que aquesta lo 
que imperiosament exigeix no es una oficialitat que infundeixi la sabiduria, sinó 
* una llibertat que esperoni a tothom a milloraria: que la missió del Estat es la de vigi¬ 
lar y impedir que 's donguen al alumne ensenyanses contra naturalesa, contra ’ls 
principis fonamentals de la moral y del ordre social: de suplir les deficiencies dels 
particulars y arribar allà aont no poden les energies privades, però fora d’això ha 
de limitarse y millor diriem esforsarse en garantir la llibertat, o més ben dit l’exercici 
del dret de perfeccionarse que té l’home, dret dels drets y superior a tots ells, conna- 


Digitized by ^.ooQle 



626 


tural a son propi ser, y quinamegació o abusiu condicional, l’equipara a aquell servus 
que d’home en tenia la forma. 


ESMEN A Y ADICIÓ del Dr. Benet DE Pomés, Advocat de Barcelona , accep¬ 
tades pel Ponent. 


La conclusió I fóra més exacte y important si digués: 

«La tendència monopolisadora y restrictiva del Estat en la ensenyança es totalment 
contraria a l’espansió DEL ESPERIT, Y ESPECIALMENT del esperit català, en UNA DE LES 
MÉS FONAMENTALS de les seves activitats, que es etc.» 


Convindria afegir a la Conclusió ///, o ferne una IV dient: 

«Ab tal fí demanarà’l Congrés als Senadors y Diputats de terres catalanes que 
emprenguin una enèrgica, insistent y decidida campanya parlamentaria per obtenir 
prompte la santa llibertat de l’ensenyansa; a la prempsa, que la prepari y faciliti ab 
articles y constants excitacions, y als sabis y a tot el poble en general, que ’s reuneixin 
pròximament en un «Congrés Català de la ensenyansa lliure* podent esser la Taula 
d’eixa 3. a Secció nucli de la Comissió organisadora del meteix.* 


ESMENA ADICIONAL de D. Carles Francisco y Maymó a les conclusions 

del Ponent y acceptada per aquest. 

IV. Essent l’ensenyansa una funció social y no política, no deu l’Estat intervenir 
en la privada més que per raons de moralitat 9 dret, però de cap manera per raons 
de caràcter tècnich ni iiingüístich. 

V. Mentres l’Estat se reservi com en l’article 12 de la Constitució, l’espedició de 
títols y la fixació de les condicions dels que pretenguin obtenirlos per la forma en que 
aquests hagin de provar llur aptitut, se cuidarà de que ’ls que t hagin cursat en Univer¬ 
sitats o Escoles lliures puguin fer dita prova devant de representants dels respectius 
col·legis, gremis o corporacions professionals o de caràcter científich o tècnich, perquè 
de cap manera l’hagin de fer devant dels professors de les Universitats o Escoles ofi¬ 
cials, y ’l poder públich s’abstindrà de tota imposició respecte de programes, textes 0 
idiomes. 

VI. En l’ensenyansa pública, mentres subsisteixi, deu acomodarse els plans ofi-* 
cials a la manera d’esser, sentir y parlar dels habitants de Catalunya y deixarse en lli¬ 
bertat al professor per usar els procediments més adequats a dit obgecte y d’una ma¬ 
nera especial, l’idioma català. 


Digitized by UiOOQLe 



D. Carles Francisco y Maymó ,, representant dels «Estudis Universitaris Cata¬ 
lans», en defensa de la seva esmena . 


Senyors Congressistes: 

Considero elemental l’afirmació, continguda en la meva esmena, d’esser l’ensenyan- 
sa una funció social y no política. No figura entre ’ls fins de l’Estat el d’ensenyar y sols 
quan l’iniciativa privada, individual o colectiva, no atén degudament a n’aquesta neces¬ 
sitat, pot el Poder públich suplir aquella deficiència y montar l’ensenyansa oficial, si 
be mai deu fer d’aquesta acció supletòria un monopoli ni una font de recursps de 
caràcter econòmich. 

Al costat de l’ensenyansa pública, mentres subsisteixi, deu esser íespectada l’ense- 
nyansa lliure, permetent y ajudant el seu desenrotllo, y l’Estat que no té d’una manera 
essencial aquella missió docent, no deu intervenir en aquesta ensenyansa, condicio¬ 
naria o limitaria, més que per les raons de caràcter general de moralitat o dret, però 
de cap manera pot imposar un criteri científich, ni erigirse en calificador de l’aptitut 
dels que tinguin a llur càrrech donar semblant ensenyansa, com s’ha fet o intentat 
tantes vegades a Espanya baix el pretext d’organisar l’anomenada inspecció de l’en- 
senyansa privada. No ’s podrà dir que existeixi la veritable llibertat d’ensenyansa, 
mentres l’Estat infringeixi l’article 12 de la Constitució en el que ’s declara que cada 
qual es lliure d'escullir la seva professió y d'apl·ndrela com millor l'hi sembli , puix 
no existeix semblant llibertat si s’obliga al alumne a escullir el seu mestre entre uns 
quants als quins l’Estat concedeixi el monopoli de la suficiència y del saber. Y consti 
que al parlar de llibertat d’ensenyansa, ho faig en aquest sentit, que ademés es l’únich 
constitucional avui dia y en el que hi ve comprès el dret que aquell article concedeix 
a tot espanyol pera fundar y sostenir establiments d'instrucció y educació; però, com 
el ponent d’aquest tema Sr. Maspons, a les conclusions del qual, que accepto, proposo 
que s’adicioni les meves, no confonch dit concepte ab el concepte abstracte de llibertat 
de càtedra, de que tot sovint se parla a Espanya, puix la llibertat de la càtedra, es 
a dir la llibertat del professor pera esposar desde aquella les doctrines que cregui con¬ 
venient, quan no và acompanyada de la llibertat d’ensenyansa, que permeti al deixeble 
o al responsable de l’educació d’aquest, triar el mestre, esdevé una tiranfi abominable, 
més repugnant que cap altra* perquè’s disfressa hipòcritament ab el sant nom de 
llibertat. 

Aixís meteix resultaria tirànich y abusiu l’imposar a Tensenyansa privada l’ús de 
un idioma determinat qu’es a lo que s’apuntava a Espanya el manifestar a una institu¬ 
ció privada d’ensenyansa que no ’s volia que instalés en l’Universitat de Barcelona les 
seves càtedres d’ensenyansa superior que ’s donen en llengua catalana, declarant que 
si los catalanes, como tales y tienen el derecho de hablar su lengua , como espaholes , tienen 
el deber de hablar la lengua nacional 


(I) R. 0. dictada a proposta del Concell d'Instrucció Pública en 16 de Juny de 1905 y comunicada als «Estudis Uni 
versi ta ris Catalans» en 1 de Juliol del meteix any. 


Digitized by ^.ooQle 



w r 


— 628 — 

Mes l’ensenyansa lliure no tindria cap virtualitat si ’ls deixebles seus tinguessin de 
provar llur suficiència devant dels funcionaris de l’Estat, puix tota injustícia seria 
possible. Molts dels actuals professors sabrien sens dupte ferse superiors a les petites 
passions y rancúnies que poguessin nàixer de la competència, però la possibilitat 
y aduch probabilitat de que altres utilisaríen la facultat d’examinar com una arma 
contra l’ensenyansa lliure, abona la conveniència y necessitat de que, mentres l’Estat 
se reservi, com en l’esmentat article 12 de la Constitució, l’espedició de títols y la 
fixació de les condicions dels que pretenguin obtenirlos y de la forma en que aquests 
hagin de provar llur aptitut, se cuidi y procuri que ’ls que hagin cursat en Universitats 
o Escoles lliures puguin fer dita prova devant de representants dels respectius col-legis, 
gremis o corporacions professionals o de caràcter científich o tècnich, però de cap mane¬ 
ra l’hagin de fer devant dels professors de les Universitats o escoles oficials. Y crech 
també que l’ensenyansa lliure no quedaria prou garantida si no ’s proscribía tota impo¬ 
sició de l’Estat respecte de programes, textes o idioma per lo que fa referencia a dita 
prova d’aptitut. 

Opino, senyors, que s’ha de tendir a la supressió de l’ensenyansa oficial, però men¬ 
tres això no sia realisable y mentres dita ensenyansa subsisteixi, se l’ha d’apartar 
d’abstraccions que la fan inútil pera la missió supletòria que l’hi està encomanada. 
Per’xò, en quant l’esmentada ensenyansa se dona a Catalunya y pels catalans, deu 
procurarse acomodar els plans oficials a la manera d’esser, sentir y parlar dels habitants 
de Catalunya y, com a conseqüència, deu deixarse en llibertat al professor per usar els 
procediments més adequats a dit obgecte, y d’una manera especial l’idioma català, 
sense que ’s pugui entorpir de cap manera l’ús d’aquesta llibertat que més be podria 
calificarse de cumpliment d’un dever per part d’aquells que tenen encomanada la tasca 
d’educar les generacions novelles. 

Y ara permetèume que, al acabar, vos digui que, si en aquest parlament m’he refe¬ 
rit d’una manera especial a la Catalunya espanyola, entench que les consideracions 
que he fetes son igualment aplicables a tots els pobles de llengua catalana, y vos prego 
qu’en aquest sentit votèu les conclusions adicionals que he tingut l’honor de proposar 
en la meva esmena. 

He dit 



Digitized by ^.ooQle 



f 


629 


COMUNICACIONS 


De D. Joseph Pella y Forgas , de X Acadèmia de Jurisprudència y Legislaciòn , 
de Barcelona, presentada en nom d’aqueixa per son President. 


Necessitat de reconstituir el llenguatge jurídich català 


Invitada aquesta Acadèmia de Jurisprudència y Llegislació per tractar per medi 
de una comunicació del tema «Necessitat de reconstituir el llenguatge jurídich català» 
haguera procurat, aplegant els elements de que disposa entre els seus socis, portar 
també la seva pedra al monument de la llengua catalana que ab el present Congrés vol 
edifïcarse; emperò per no haver entès fins, molt tart, gairebé a la darrera hora, que 
havia d’intervenir en el Congrés, y fins que tenia un tema al seu càrrech, no ha pogut 
fer un trevall extens ni raonat com calia. 

Se complau moltíssim l’Academia que ’s parli de reconstitució del llenguatge, do¬ 
nant aixís al Congrés un caràcter completament pràctich, propi del geni català, perquè 
les disquisicions filològiques per sí soles, arqueologia del idioma, més aire tenen, si 
fossin soles, de cosa morta y enrunada, esplai dels sabis y antiquaris, que no pas 
d’afirmació de vida y potensa d’un idioma com deu dirse del nostre. 

Y en lo referent a termes jurídichs, la llengua catalana els té ben seus y encara 
vius, nascuts en les meteixes fons, y tractats del nostre Dret s’han usat, fins fa pochs 
anys devant dels Tribunals y en les escriptures, y viuen encara en el llenguatge dia va 
català, que, si be ja no se usa en aquells llochs, encara té vida y per cert vida que cada 
renaixent, en els despatxos jurídichs y en els discursos acadèmichs. 

Cal recordar tant sols que fins l'any 1862 en que la llei del Notariat va reformar y 
organisar de nou aquesta funció pública, les escriptures en nostra terra se escrivien en 
català y respecte al ús de nostra llengua devant dels Tribunals en el procediment cri¬ 
minal fins l’any 1820 se rebien encara en català les declaracions, si be les providencies 
y sentencies se redactaven en llengua llatina. 

No es, donchs, difícil el restabliment del llenguatge jurídich català, qu’en totes les 
branques del Dret civil, penal, mercantil, de procediments, té termes propis nascuts ab 
el Dret meteix, com per exemple se pot veure en ei ordre polítich ab les paraules 
Bros, home del seu bras, per substituir al mot classe social; Ordinacionsy ordenaments , 
per estatuts y Reglament; Redrcs per reforma; Gent de sa llei , gent autònoma; Esta¬ 
ment y altres. 


Digitized by ^.ooQle 



630 


En l’ordre penal també se troben paraules pròpies com les de Elongaments, prò¬ 
rrogues; Relaxar , deixar anar un pes; Cloure una causa, acabar o tancar un sumari; 
Manlleuta , fiansa de llibertat provisional; Abatuts , per quebrats fraudulents, els quebrats 
que fugen o s’amaguen; Abatre , per quebrar; Provisions , per providencies; Fermansa , 
per fiansa; Bandejament , desterro; Juhi, Juhl de prohomes , perjurat; Evocacions de cau¬ 
ses, apelacions; Advocar , per exercir la professió; Blasfemans, blasfemos, maldients; Fan - 
complicitat; Delat delincuent; Bausià , traició; Estudi d'advocat , per despaig d’ad¬ 
vocat, y moltes altres. 

També en l’ordre del Dret administratiu se troben noms tants propis com els de 
Bolleta , Bolleti , per cèdula; Talla , contribució; Col·lecta , cobro de contribucions; Estat¬ 
ge, residència, parlant de vehinat, y èn el meteix ordre de idea Nadiu per oriundo ; 
Oficials , per empleats, funcionaris; Servar cumplir una llei, una constitució; Servar una 
ordre; Despeses , gastos; Expedir , per despatxar plets, expedients, etc. 

En lo referent al matrimoni se troben paraules tant pròpies de la llengua catalana 
com les de Heretament preventiu y prelatiu; Fills passats en condició; Aixobar, Ager¬ 
manament; Societat de compres y millores, Opció dotal; Tenuta, Escreix; Pubill y Pubi¬ 
lla; Tantundem; Senyora y majora, poderosa y usufructuaria; Mestressa mentres visca; 
Auments del usdefruyt y moltes altres, essent de remarcar que algunes d’elles son prò¬ 
pies de institucions de Dret Català viventes., 

Lo meteix passa ab els noms de Luerna y luemera; Paret mitjera; Paret ledesma; 
Atans; Androna , Carregament y altres que ’s refereixen a servituts reals y ’s troben en 
les ordinacions anomenades d’En Samtacilià. 

En lo referent a Drets reals son dignes de tenirse en compte entre moltes d’altres, 
les de Enfiteusis, Honors, Domini, Domini directa y mitjà; Cens en nuda percepció; 
Dret de firma; Firma de domini , Fadiga, Lluhisme , Lluhir, redimir y absoldre; Cabre- 
ració, Alou, Foriscapis, Rabassa morta, Reressajat. 

Dins de lo que modernament s’anomena dret de successió, son de notar les pa¬ 
raules, Testament sacramental; Clàusula de Tànima; Hereu gravat; Marmesor, Deixes; 
y en els contractes, les de Venda a carta de grada. Comanda, Violari, Socsida, Concòr¬ 
dia, Apoca . 

Y per últim son molt notables també els següents termes referents al Dret Català 
que usa el Consulat de Mar, Nòlit, Flete, Nolejar, Fletar, Nolieig , Pòliza de fletament 
sConocimiento* Git «Echayon»; Gitar , Tirar mercaderies al mar per descarregar la 
nau; Cartolari , document aont va extés el contracte d’arrendamènt de serveis entre ’l 
patró y els mariners, els contractes, gastos, ajustes, averíes, etc. Deu conservarse 
emprò solament per nomenar lo contracte entre ’l patró y mariners, en equivalència del 
«Ros» de la dotació del barco. Càrrech , lloch de les mercaderies que porta una nau 
«Cargo», Comanda , apoderament fet pel capità d’una nau a favor d’altri per la direc¬ 
ció de la meteixa «Encomienda», Personers , Condominos, copropietaris, accionistes de 
la nau, Presteek «Préstamo a la gruesa» fonus naulicum, Portada , çantitat de merca¬ 
deries que pot dur un mariner a bordo «Pacotilla»; Barateria , dany o averíes sobrevin¬ 
gudes a la nau per çulpa del capità «Barateria», Comisialesa, Judici -arbitral; Obicio , 
Recusar, tractar, Empana , Embarch judicial. 

Moltes més paraules jurídiques conté la nostra llengua. Serveixi sols de mostra les 
que l’Academia té la honra de proposar al Congrés per compendre lo molt que ’s 
podria fer en aquest punt per reconstituir la llengua catalana. Aquesta com diu molt 


Digitized by ^.ooQle 




— 631 — 

be la Comissió tècnica del Congrés té una historia gloriosa dintre del Dret; ve a de¬ 
mostrar ab ses nombroses paraules pròpies, algunes de les quals signifiquen institucions 
jurídiques peculiars de Catalunya, que ’1 Dret Català forma una especialitat pròpia de 
nostra terra que deu esser respectada y reconstituida, com sempre ha sostingut T Aca¬ 
dèmia de Jurisprudència y Llegislació de Barcelona. 


/ 



Digitized by ^.ooQle 



De D. Fredeiich Barceló, Director artístich y representant al Congrés de la 
Associació de Lectura Catalana. 


Necessitat de popularisar, la lectura dels textes genuïns catalans.—Gran 
oportunitat de les Associacions de Lectura a tal objecte 

Senyors y Mestres: 

La meva presència en aquest honrós lloch té sols un significat, esser portantvèu 
d’una Associació de cultura popular que ha desitjat ferse sentir en aquest acobla¬ 
ment de patricis y savis pera ferloshi un prech que, axis ho esperem, ha d’esser atès. 

No es per tant, pera mi, el fet de figurar aquí mon humilíssim nom sinó sumissió a 
un galant manament colectiu formulat per part de mos companys de l’Associació 
de Lectura Catalana. 

jTantdebó per un moment conseguexi ferme fidel intèrpret y traductor de sos de¬ 
sitjós y a l’ensemps escoltat per vosaltres a qui admirem com a patricis y respectem 
com a mestres. 


L’home sab que eczistex la bellesa y que hi hà un art que la reyalisa. Sab que 
aquest art aixampla’ls reduits horitzons de sa pàtria, sab que la fa més eterna y forta 
y anhela que esdevingui triomfal y per axò cerca molts conreadors de la bellesa, molts 
artistes veritables. Mes Deu posà en contats homes un raig d’inspiració artística, y 
aquests són nascuts arrèu de la terra. S’imposen els divulgadors de bellesa, els divul¬ 
gadors d’art, de ciències, de literatura, de poesia. S’imposen els rhapsodes. 

L’home està educat en son sentiment general, mes l’humanitat resta allunyada de 
les benefactores influències dels mestres de la civilisació, y aquesta marxa en son camí 
ascencional y colectiu es deguda a la incansable, heroica tasca dels rhapsodes de tots 
els intclectualismes. 

Senyors: En el despertar al sentiment artístich hem sigut poble matiner y prime- 
rench, refinat y pulcre. Nostres hèroes en la lluyta per la patria, sobre la coberta del 
vaxell o al cim de la muralla parlen, ab elegants y cavailereschs conpeptes y galana 
fraseologia; nostres reys foren tots poetes, ho foren nostres prelats y clergues, nostres 
capitans y nostres sabis, y les altíssimes refinades parles de tots ells les repetien nos¬ 
tres artesans y tota lley de gents d’estament humil. Y es perquè allavors el sentiment 
de la bellesa tenia relació directa y comerç directe entre totes les capes socials per 
obra y virtut dels trovayres a voltes creadors y sempre rhapsodes que cuidadosament 
trametien desde les altíssimes augustes serenors son bagatge d’inspiració y cultura, 
fent present al poble de la cançó que joyosament reconexia com a ben seva, de la prò- 
pria gesta oblidada y de la tradició perduda, ennoblit tot ab el cayent distingit y au¬ 
gust que li imprimiren el contacte ab els eterns conreadors de l’eterna hermosura. 


Digitized by LnOOQle 



633 


Era en aquell llunyà temps que nostra pàtria fou gran y envejada, era allavors que 
les fites de nostra Catalunya foren amplíssimes, perquè la esquisida intelectualitat dels 
mestres amarava nostre poble y’l trev^ll dels rhapsodes de tots els conexements era 
incessant y continu. 

Emperò foren arribats dies de dol, y l’esperit, aquell esperit personal naufragà, per- 
dentse en les avalotades aygües de la poderosa tirania que s’ensenyorí de nosaltres. 
Feya temps, molt de temps avans que les arpes emmudiren y els trovayres desapare¬ 
gueren. L’armoniós y melòdich sò fou sustituit pel tronar de les homicides armes, y 
una tempesta de sanch cobrí’l sòl de nostra pàtria y soterrà indefinidament l’esperit 
nacional de Catalunya; mes aquest, passats anys y sigles se dexondex y desperta, pre- 
parantse pera entrar en la vida activa dels actius pobles moderns; recorda son passat 
al que tracta de retornar de plè, y procura que tot reflecsi, que tot adquirexi son caràc¬ 
ter propri, procura que tot renexí, que tot revisqui sa pròpria vida ab faysó ben cata- 
lanesca y axi ha cercat per rescursionisme els testimonis vivents de sos fets histò- 
richs, petrificacions de ses Uuytes, de sos somnis, de sos ideyalismes, de sa vida tota y 
complerta; pel teatre ha fet reviure ses costums, per l’art ha cercat sa nota característi¬ 
ca y personalíssima, y enfondint encara més, ha ressucitada la cançó popular, prirryera 
manifestació de sentiment dels pobles, y l’ha trobada bella y estètica, y l’ha mostrada 
als demés pobles que l’han aplaudida y acceptada com a conquesta humana y preua- 
díssima. De tot n’çstà enterada la pàtria catalana, y tot la té enorgullida, mes jcom no 
repetex ab el metex encís y joya les portentoses inspiracions de nostres poetes? 

Pena fa el dirho, mes, senyors, el poble català desconex els poetes de son renaxe- 
ment, desconex la vàlua de llurs obres, y fins ignora si aquestes han sigut fetes y sa 
eczistència. Es potser l’única manifestació de sa vida renaxenta que ignora absoluta¬ 
ment. 

En el fons dels grans obradors y maravelloses fàbriques, entre l’axordador soroll 
del mall y el fortíssim sotraquejar del teler, arriba a passar d’en tant en quant en forma 
carrinclona el nom del Rector de Vallfogona, l’autor més clàssich que saben es eczistit, 
dels moderns són encara a la joventut d’En Pitarra, y ab indiferent esguart no eczent de 
sorpresa, contemplen,-sense esplicarsel, en el més oblidat recó de nostre parch aquell 
monument erigit a la memòria de l’autor de la Oda a la Pàtria. Heusaquí tots els seus 
conexements literaris, heusaquí tot lo que sab dels poetes de Catalunya. 

El sentiment germanívol, san^tós, de les hermoses composicions romàn xorcament 
inútil, tancat dintre les planes verges de les curtíssimes edicions que may s’agoten! no 
tenen, no, l’influència que creuen sos autors deurien tenir, no produexen el bé que 
estàn destinats a produir, y per axò la lluyta social es entre nosaltres aspra y dura, 
desanimada y miserable, per axò són possibles espectacles y publicacions grolleres 
ont els instints bestials s’hi rabegen y per axò’l vici daurat y ei mal gust són a l’or¬ 
dre del dia, perquè aquestes manifestacions, sí, que són assequibles a llur medi econò- 
mich, perquè’l mal, sí, que es barat y vulgarisat, perquè lo dolent y lo lleig y lo em- 
brutidor no esperen que les colectivitats vagin voluntàriament a trucar a les obertes 
portes de ses cavernes, que saben que nostre poble no hi aniria, perquè té un fons ve¬ 
ritable de moralitat y sentiment, sinó que són ells el que’l cerquen y ne fan presa fins 
en lo més fexuch del trevall, en les hores del descans y als curts y contats moments 
d’esplay. jY tant fàcil que es la vulgarisació de tot lo bó! jTant fàcil que es fer brollar 
el pur sentiment de l’ànima del nostre poble fins quan està desviat! 

41 


Digitized by ^.ooQle 



634 


Cal feria tota aquesta tasca de divulgació que tota està pera fer. V els qui la fas- 
sin portaràn la paga en son metex esforç. Ne tenim un eczemple. Ficseuvos en 
la veneració ab que nostres obrers parlen d’En Clavé. Ficseuvos en la indiscutibili- 
tat de sos mèrits y de sa obra que pera ells té’l malaguanyat poeta-músich. Tot con- 
sistex en que fou un gran vulgarisador, fou un gran rhapsoda de la cançó popular, y 
no esperà l’esforç de voluntat que suposa l’haver d’acudir a les colectivitats populars a 
ell, sinó que al revés, aquestes foren les visitades, omplertes per son ànima altruista en 
enlayrat romiatge per l’art y la pàtria. Fan falta donchs eczemples axí en la literatura 
y en la poesia, si volem que nostre poble capexi la totalitat del moviment intelectual 
de nostra esplèndida renaxensa, si volem que abandoni les bordes publicacions y se 
ficsi en les hermoses manifestacions que avaloren y personalisen nostre intelectualisme. 

Per tot lo dit, no hi són arribats els textes genuins catalans. Si axí no fos ;coni se¬ 
ria possible tal indiferència y aversió a l’enlayrada influència de nostra llengua sinó 
perquè ’n desconex en absolut els tresors de bellesa que conté? A voltes fins ens som 
trobats estrangers en nostra pàtria y jtrist es haver de confessarho! nostre poble enca¬ 
ra resta dividit respecte al llenguatge, no dient rés de nou, si assegurem que hi hà 
una part, no petita, que desgecta nostre idioma, que’l té per bord, y creu que ha de 
substituirse per un altre de millors condicions, rellegantlo sols a les més vulgaríssimes 
converses y foragitantlo dels temples de la ciència, de l’art y de la bellesa. 


^Com poden popularisarse, vulgarisarse, els textes genuins catalans? ,jCom llegirà'l 
poble les creacions de nostres escriptors perfeccionant sa parla y educant sos senti¬ 
ments? ,iCom se familiarisarà ab els representants de sa pensa y de sa personalitat? Cal 
mirar fredament la tasca feta y lo xorch de sos resultats pera compendre que es d’ur- 
genta precisió cambiar de sistema. 

Fins aquí les biblioteques, les pobríssimes biblioteques nostres, les escasses y incò¬ 
modes biblioteques de les ciutats catalanes, han feta cultura entre’ls cultes, han fet es¬ 
tudiar als qui sempre estudien, als que haurien estudiat igual si rfo haguessin sigut fun¬ 
dades, però al poble obrer? a aquest, no, per aquest han sigut infecondes, del tot xor* 
ques, per havernhi poques, per funcionar antitèticament ab sa maneta de viure, en una 
paraula per no esser establertes pera ell. 

Altres institucions eczistexen que porten el rètol, ademés, d’obreres, y ho són, però 
els hi manquen medis materials, esdevenint, malgrat sos lloables esforços, infecons 
a la major cultura, sense sales de lectura la major part de vegades, sense orientació 
ficsa, servint tot sovint ab la major bona fè d’escambell a la vanitat y orgull de qual¬ 
sevol foraster embarnissat de ciències. * 

L’estensió universitària que arrèu ha donats profitosos fruyts, aquí, romàn verge 
d’entesa organisació, fracassada, morta avans d’esser nascuda, sense inteligències dis¬ 
posades al veritable y poch brillant sacrifici de divulgar, de rhapsodiar els conexe- 
ments humans. 

;Què resta, donchs, pera aytal fí? ^Com pot dírseli al poble tot lo que té propri, el 
tresor reyalment immens que desconex? ^Com se li ajudarà a pulir la parla netejantla 
de les impureses de que tants anys d'esclavatge l’han omplenada? ^Quins fidels, inteli- 
gents intermediaris, tenen els escriptors pera fer arribar llur veu sempre enlayrada fins 


Digitized by <^.OOQLe 



635 




a lo més pregón y veritable de l’ànima popular? ^Quines especials institucions poden 
reyalisar aytal tasca, completament y carinyosament? Unes soles: les Associacions c}e 
Lectura Catalana, y dintre d’elles, els cossos de rhapsodes. 

Són aquests els heralts moderns de la cultura, són les mil veus que escampen, que 
difundexen solícitament lo que a primera vista sembla conegut pel sol fet d’esser es¬ 
tampat al llibre y posat aquest a la venda. Ab lo variat de la matèria, ab el caràcter 
del no polítich que pot distingiries, ab el refinament artístich, verament artístich, que 
les caracterisa, ab la personalitat senzilla y ab la tolerància que les anima, poden, els 
hi es fàcil, els hi es segura l’introducció al sí de totes les entitats fins a les més allu¬ 
nyades de la cultura, fins a les més neutres , y, fent servir la bellesa del dir com a medi, 
destruex prejudicis, amorosex y desfà les lluytes y els mal entesos, y ajuda a cambiar 
els sentiments del poble ntès que cap altra institució , per culta que sia, fent tasca es- 
pansiva, no esperant còmodament a les colectivitats obreres, que no han d’anarhi per 
sí soles, no pretenent tenir influència benefactora plàcidament asseguda sots la lucsosa 
barrada bandera de Telegant saló d’actes, sinó que portant aquella estampada al cor, 
deuen els rhapsodes exir de son local social, y entrar fins arbitràriament en les estades 
quasi enemigues, y ab un ambent que sempre té més de mecting y de lluyta que de 
pacífica manifestació artística, tracten y logren fer vibrar les cordes sensibles del cor 
assecat de les masses que per primera volta escolten les tradicions oblidades al dexar 
el breçol, les gestes de la pàtria esfumades en un recó de pensa, la refinada composi¬ 
ció poètica que enjoya l’inaccessible llibre esposat a les vitrines de les llibreries, y per 
primera vegada aprenen el nom de l’autor conegut als centres ignorats, y allavors sent 
batre un instant el cor, y ja se li fa després més antipàtica la publicació borda, y ben 
prompte fuig d’aquells espectacles ont mercaders d’art falsificat baraten sensacions 
malsanes per les miserables monedes arrencades ab esforç de l'alimentació diaria per 
assolir una hora d’esplay que es, sense donarsen compte, un suicidi moral. 

Mes axò, aquest resultat ha de lograrse, com avans hem dit, per medi de la bellesa 
al ben dir, al ben llegir, purificant, elegantisant tot lo possible la dicció, fentla clara, 
cuydada, musical. Cal tenir present l’influència de la bellesa al poble, y es tant sobira¬ 
na aquesta que potser sols en son imperi estriba l’èczit y la durada de certes tradicions 
y manifestacions colectives, que may cauen de vigor. Per axò ella ha d’esser la com- 
panyona contínua dels rhapsodes de la poesia y de la literatura, per axò aquests han 
d’esserne bons fills de l’art, perquè entrant en l’ànima de la composició, en lo més pre¬ 
gón del sentiment que al concebirla ha animat al poeta, sàpiguen la manera d’esterio- 
risarla bellament y estèticament. 

Encara en ún altra ordre d’ideyes tenen una altra missió les Associacions de Lec¬ 
tura. Avuy, com tots sabem, la llengua catalana per la manca d’estudi, per haverne la 
totalitat dels catalans estudiada una altra, se troba malmesa en bastants punts d’orto- 
logia; sobretot, al llegir, la major part tendexcn a pronunciar a la castellnaa (a voltes 
inconscientment y en certs casos fins creyent ferho millor) rompent contra tota lley de 
nostre idioma, fenomen que’s reyalisa no més al llegir, no al enraonar a la vulgar con¬ 
versa, però que en els individus als qui’l costum de llegir es molt, arriba a influenciar 
aytal error fins a la parla correnta, donantli un caràcter foraster y inesplicable. 

Encara en altres ocasions y com a mena de classe dintre ’1 metex ordre de coses, 
eczistexen paraules que per l’influència castellana, pel sol fet d’esser escrites igualment, 
se pronuncien acastellanantles; com altres, vives en qualques comarques y usades per 


Digitized by ^.ooQle 



escriptors són mal pronunciades pels que no les usen viventes. Es evident donchs que 
tant els uns defectes com els altres poden esser corretgits per les Associacions de Lec¬ 
tura, ja que al sentir la recta pronunciació en els mots sovint estrafets, emmenarà a la 
correcció a molts individus que may hi haurien pensat; axí com el que se sia avesat a 
pronunciaries malament també’s corretgirà per l’eczemple dels lectors. 

Encara sobre aquest punt les Associacions de Lectura haurien de cridar l’atenció 
als poetes de la terra que a voltes per dessídia al rimar llurs escrits no tenen presenta 
la dicció dels metexos y aconsonanten vocals de diferenta tonicitat, obligant al llegidor 
o be a dir malament o a dexar la composició defectuosa. 

Ademés s’han de tenir presentes les varietats dialectals per les quals cal tenirhi 
gran respecte. Pot donarse’l cas d’estendres les Associacions d’aquesta mena per tot 
Catalunya pera complir la missió que’ls hi es pròpria; però cal evitame un perill: l’uni¬ 
ficació de la llengua en les manifestacions públiques dels rhapsodes. Les varietats dia¬ 
lectals han d’esser respectades ab tota escrupulositat; y ab axò ens referim a la fonè¬ 
tica, no a la sintacsis. No han de pronunciar pas diferent de lo que pronuncien a llur 
comarca; jno hi han pronúncies dignes de menysprèu! Cap regió pot pretindre l’esclu- 
siva d’esser la fidel guardadora de la castissa fonètica catalana! Creyèu que tant be 
enraonen els catalans que diuen venre , romanent més aprop del llatí, com els que 
diuen vendre. 

No són les varietats maneres (tenraonar de gent no ilustrada, sinó varietats llògi- 
ques que fins cal espandirles y respectaries alhora totes. Les Associacions de Lectura, 
els seus rhapsodes, deuen enlayrar les parts comarcals a la categoria que’s merexen, 
no dexantles ofegar jamay per cap corrent centralista. Y per axò no hi hà d’haver 
cap inconvenient que les entitats de Lectura ensenyin a llegir troços escullits ab les 
varietats corresponentes, mentres per esser aquestes de poeta distanciat no n’esdevingui 
mal per l’obra, essent factible sempre en prosa, y enlayrades allavors, voltades d’una 
certa auriola de ben dir, poden dexar en son degut lloch les interessantíssimes parles 
comarcals avuy en les grans ciutats no conegudes o irrisoriament criticades. 

No cal dir que un cop estudiada l’ortografia, desapareguts molts sistemes que ara 
s’usen y que científicament no tenen raó d’esser, y tendint per raó natural a un siste¬ 
ma únich, acceptat per rigurosa convicció científica, y que respecti les susdites varietats, 
en lo que possible sia, serà axò molt fàcil, però mentrestant no deu descuydarse l’em¬ 
presa per un poch més de feyna al feria. 

Tasca que pot molt be venir aclarida y facilitada pels naturals dels respectius paï¬ 
sos, pertanyents a les Associacions comarcals. 

Avuy, com avuy, y resumint de tot lo dit, l’únich procediment reyalment pràctich 
de vulgarisació dels textes genuins catalans són les Associacions de Lectura. 

Y aquestes es precís que hi sien abundoses en nostra pàtria, y que les escoles de 
llegidors, de rhapsodes, sien innombrables, perquè com en l’antiga Grècia vagin aquests 
arrèu trametent les enlayrades concepcions al poble, que de lo contrari romandrà com 
el nostre en l’actualitat sense conèxer tots els sobrenaturals esforços, tota la divinal 
inspiració dels poetes y literats que rimen y ritmen serenament el sentiment popular, 
texint ab ses passions, son caràcter, sa història, ses tristors, ses glòries y ses rialles els 
maravellosos poemes d’accents perdurables y entonacions eternes y divines. 

La primera Associació que es exida a la llum a Catalunya té l’honor al concórrer a 
n’aquest gloriós Congrés de nostra gloriosa Llengua, y de pregar humilment y respec- 


Digitized by VnOOQle 



637 




tuosa que's digni ferse seu el clam de la metexa, y digui desde son enlayrat sitial a 
tot Catalunya, a totes les Corporacions, a tots els poetes y a tots els escriptors y ar¬ 
tistes que si volen sien conegudes llurs obres, que si volen sien apreciades y tinguin el 
ressò a que’s fan merexedores, que si volen axecar el nivell intelectual del poble, han 
d'ajudar ab tot son esforç a les Associacions de Lectura, als decidits humildíssims 
cossos de rhapsodes, fundantne arrèu de Catalunya, y constituint axí els verdaders 
Àtenèus moderns, espansius, y jamay tancats, ni forasters ab les colectivitats populars. 

Sols, senyors y mestres, d’aquexa manera vulgarisarem els textes genuins cata¬ 
lans a Catalunya, vulgarisació que cal a la salut y vida intelectual del poble. 

V ara, perdonèu! 

He dit 


Digitized by 




638 


De Mossèn Joan Aguiló , de Mallorca. 


Fronteres de la Llengua Catalana y Estadística dels que parlen en català 

(Salut, Germans! 

Salut los quatre milions de regionals que am la meteixa parla, hi encarnen les aspi¬ 
racions d’un cor inmens: d’un cor que bat am gran fortor y empeny per ses artèries 
la vitalidat llevantina, la vitalidat qu’a glopades s'estén per les nostres regions medite¬ 
rrànies. 

Salut la vigorosa Catalunya y València sa germana, reyna dels jardins. Salut les 
Perles Balears y llur valent y amorós germà el muntanyench y floridíssim Rosselló 
juntament amb els qui habiten dins la vall d’Andorra y l’Algué de Sardenya y les 
terres del Llevant d’Aragó. 

Rays poderosos de claror y de foch y de vitenca sava, abundoses, ne brollen de la 
nostra sempre benvolguda llengua, dins aquestes regions aont se conserva encara viu 
y calent l’esperit de l’Avior cristiana y patriòtica. Com dins un calze d’or, dins aques¬ 
tes regions sembla que s’es escolada la vida d’Espanya y la seua nobilíssima tradició. 

Arrancauli a la moderna Espanya les regions llevantines de la mar mediterrània, y 
si no fos per les tramuntanenques de la mar cantàbrica, que també son regionalistes 
fins a n-el moll dels ossos, ,;que li romàn de comerç y d’indüstiia, de marina mercant y 
de manufactura? <ique li romàn del conró, qu’es la font de la vida? ^ont son els aven¬ 
ços novells, les maquinàries y els grans capitals en acció? ^aont es l’activitat treballa¬ 
dora que de les terres, a voltes més ingrates, més penyaloses y secanes, en fa jardins y 
hortes y paradissos de fruitals, que robustexen y creixen polents y esponerosos? ;Aont 
son, sinó en aquélles terres tant ben regades am la vital suor dels qui parlen la nostra 
amiga Llengua? ^aont s’assemblen amb els nostres els camins de ferro y carreteres, els 
camins veinals y fins y tot els camins de ferradura, que, com a torrentals d’exuberant 
producció industrial y agrícola, vessen arreu vital manteniment? 

En lloch d’Espanya s’hi aixequen més altes de punt les Arts y les Ciències y la 
Relligiosidat. En lloch hi viuen am més bullenta espansió. ^Quines grans obres se 
fan, fora d’estes regions, per iniciatives particulars, sensa la subvenció del Estat, sensa 
Padjutori subvencional del tresor públich.? Fora d’estes regions no se n’hi aixequen de 
nous de campanars y temples com a sospir per l’Infinit, am les almoynes particulars 
dels bons catòlichs. No n’hi ha de xemeneyes que glopetjin tant de fum y de bavor 
donant així a conèixer el rebull del treball que dins sos cors bat y s’hi desplega. 

Sens aquestes regions treballadores la nostra Nació sembla un cadàver. 

Després d’aquestes notes preliminars que brollen en l’estudi estadístich que duyra 
de les regions que parlen aquesta llengua tant enèrgica, aquesta llengua qu’es l’espres. 
sió de nostra vida interna, cal ja començar el treball qu’emprenguèrem per lletgir a 
n-aqueix sabi Congrés, posant així una pedreta més a la gran obra de restauració, que 
s’ha de dur a bona fí am l’ajutori de Deu. 


Digitized by ^.ooQle 



Llansau, senyors, la vista st demunt aquell mapa, y allà voreu arreplegades les nos¬ 
tres benemèrites regions. Fassemhi, donchs, una passetjadeta, y, amb les estadístiques 
oficials am les mans, vorem la seua importància, mentres tant desplegam la nostra 
Comunicació. 

La primera província, que salta a la nostra vista, es l’esponerosa Barcelona, am sa 
bellíssima y grandiosa Capital, am la Ciutat comtesa y altres set ciutats més que li fan 
companya. A dins llurs territoris, de 7 690*50 Km 2 , comandats per 17 partits judicials 
y 318 ajuntaments, hi viuen 1.054 541 habitants de fet; acobitiantse dins les 8 ciutats 
dites, dins 60 viles, 283 lloguerets, 431 redols de cases y 22 815 cases qu’ençà y allà 
rumbetjen espargides per sos massos y sos camps. 

Veynada d’ella, la noble Tarragona, que té per cap l’antiga Tarraco, hi estén sos 
Ó490’35 Kms 2 , baix de la mà de 8 partits judicials y 185 ajuntaments. La seua pobla¬ 
ció, manco intensa que la de Barcelona es de 337 964 habitants de fet, que tenen son 
fogar dins 7 ciutats, 68 viles, 172 lloguerets, 103 remolins de cases y 27 167 cases es 
campades dins sos territoris. 

La província de Lleyda aont les hortes tant hi floquen regades am les aygues del 
canal d’Urgell y les cinch abundoses cíquies de la plana de la ciutat lleydatana, n’està 
també molt ben fornida de cases y de gent. Sos 274 590 habitants umplen de vida els 
muntanyosos paratges d’esta terra, els quals donen estatge a tota la gent dins 8 ciutats 
y 81 viles, 653 lloguerets, 148 replechs de cases y 29723 cases escampades, bastides 
en tots els endrets de sos 12 150 79 Kms 7 , d estensió, compartits en 8 partits judicials 
y 325 ajuntaments. 

La marítima y pirenayca província de Girona, la valenta heroína que feu cara a la 
força imperial napoleònica, encar que la mitat més petita que Lleyda perque no té més 
de 5 864*96 km 2 , li guanya de població amb sos 299 287 habitants, els quals, baix de 
6 partits judicials y 247 ajuntaments, tenen cobiti dins 3 ciutats, 59 viles, 399 llogue¬ 
rets, 318 redols de cases y 8 610 cases escampades pel plà y la montanya. Podem ara 
sortir de la terra catalana y entrar dins Aragó. 

Veynat de Catalunya s’hi estén Aragó, del qual la Llengua catalana no *n respecte 
la frontera, entrantli un bon tros dins ses tres províncies: Osca, Saragossa y Terol. 

Una pelleringada d’uns 3 559 km 7 , a la part oriental de la provincià d’Osca, es el 
territori que poblen els 42 471 oscasins qui tenen am nosaltres la meteixa parla. Sos 4 
partits judicials y els 56 ajuntaments, que hi entren, inclouen una ciutat, 12 viles, 109 
lloguerets, 22 aplechs de cases y 7 710 cases de foravilers. 

Saragossa també paga tribut a la nostra Llengua. 11 120 saragosans establits dins 
892’6o km 2 , pertanyents a un partit judicial y 5 ajuntaments, son els aragonesos que 
dins aquesta província parlen com nosaltres y habiten 5 viles, un llogaret, 4 redols de 
cases y 3 190 cases de camp espargides per aquells endrets. 

Un cap de la província de Terol qui tira 1 113 km 2 també romàn tancat dins els 
dominis de la Llengua catalana. Dins aqueys llochs terolesos, qui contenen 2 partits 
judicials y 21 ajuntaments, hi passen la vida 27098 habitants qui tenen per estatge 
una ciutat, 39 viles, 15 lloguerets, 20 redoles de cases y 10948 cases de conradors, 
escampades per tota la regió. % 

Si Aragó, encara qu'allunyat de la ribera mediterrània, també es partícip de la 
nostra parla, més ho es la regió valenciana, de la qual tenim més d’un milió. 

Vestida de jardins y hortes, reblida de fruytals, s’estén la província de València, 


Digitized by ^.ooQle 



640 


donant cabuda dins sa grandària de 4 235 km 2 de terriWi als 664,653 habitants qui, 
baix de 14 partits judicials y 200 ajuntaments, que umplen 8 ciutats, 61 viles, 163 llo. 
guerets, 133 aplechs de cases, 17 974 cases de foravilers y bons conradors, sobre tot, 
d'hortalissa. ► 

337 405 alacantins que poblen 4 253 km a , dividits en 11 partits judicials y 98 ajun¬ 
taments, son els habitants de la província d’Alacant qui també tenen am nosaltres 
llengüística germanor. Els centres de població aont habiten son 7 ciutats, 52 viles, 76 
lloguerets, 331 redols de cases, y encara, a més d’això, ençà y enllà per dins les seues 
terres abundoses, hi ha més de 21 725 cases espargides. 

Castelló de la Plana també mos ne dona un bon nombre de fills seus per afegir a 
l’estadístíca dels qui fan am nosaltres germania. Dins 4 857’12 km* de son territori 
en mantén 249 752 de castellonesos am lo meteix parlar. Les ciutats que les cobejen, 
son 2, les viles son 49, els lloguerets 45, els remolins de cases 186 y l’escampadissa de 
cases de camp qu’arreu el brufen, puja a 26 537. 

Les tres preuades Perles Balears, d’una tant vella y esplendorosa història; les tres 
Illes daurades que son l’enveja de totes les nacions, tant ricament florides y tant abun¬ 
dosament poblades en tota sa grandària de 5 014’u km* ; am sos 311 649 habitants, 
qui les conren tot feyners, donen també un gran ressalt a la nostra Llengua per la 
puresa am qu’encar’ara la conserven. Així meteix baix de sos 5 partits judicials y 61 
ajuntaments, les umplen de poblatge 7 ciutats, 50 viles, 31 lloguerets, 323 remolins de 
cases y 25 626 cases que brufen el pla y la montanya, entre antichs monuments y his- 
tòrichs recorts. 

No es a Espanya tota sola per aont s’estén la llengua esponerosa de les nostres 
regions; també tramunta ’ls Pirineus, y vessa per dins França, fentse senyora de casi 
tot el Rosselló. Aquest gran poble de coratge tant mallorquí que, fins y tot ens assem- 
ble am sos monuments més estimats, la parla bén estil·lada la nostra Llengua. Son 
301 centres de població qu’acobitien els 200 536 catalans de França. Els Pirineus no 
son estats una barrera prou valenta per departirnos dels bons rossellonesos; ni la llen¬ 
gua francesa, que voldria dominar per tot lo món, ha pogut arrancarlos llur antiquíssim 
parlar. Son catalans d’arrel y catalans volen esser. 

Dins el cor de la montanya pirenenca hi ha també una vall; d’hivem nevàda y 
d’estiu florida, qu’abriga dins sos 6 distrits municipals, 6 parròquies y 30 lloguerets, 
poblats de 6 000 montanyesos honrats y sempre independents Es la petita república 
d’Andorra que tira 496 km* . 

Més enllà de les Balears hi ha un’altre illa de molta grandaria, que pertany a n-el 
reyne d’Italia. Es Filla de Sardenya que, per una cosa estranya, també conserva, dins 
la petita regió d’Algué, la Llengua catalana. Sols aquest poble marítim qu’es d’unes 
12 000 ànimes, es el qui la parla. La vall marinenca qu’està a l’occident de l’Illa dins 
la provincià de Sàssari acobitia aquesta ciutat de germans nostres. 

Duyta ja a llur terme l’Estadística dels qui enrahonen amb la nostra parla, encar hi 
manca destriar les f ronteres /lingüístiques, que li fan partió. 

Senyar una retxa* entre mar y terra, demunt les platges d’arena movedissa, ho es 
molt dificultós. Això nos cal fer ara per acabar la tasca. Les regions continentals, aont 
se parla la Llengua catalana, estan entre dues mars: la mar mediterrània per Llevant y 
la mar de les llengües estranyes p’el Nort y per Ponent. La retxa, entre estes regions y 


Digitized by 


Google 



Mapa 

de la Llengua 
Catalana 


El dibuixà D. Antoni Riera, 
farmacèutich de Manacor, baix 
la direcció de Mn. Joan Aguiló, 
deia meteixa vila, y ha revisada 
y completada la frontera de cap 
& cap Mn. Alcover. 

Les claricies per determinar 
la frontera Hingüística son tre¬ 
tes de les fonts següents: 

1. Sprachgrcnzen und Grenz- 
mundarien des Valendanischen. 
Autor: Dr. J. Hadwiger, aus- 
triaeh. Estudi publicat demunt 
Zettsvrifl fur Romanischc Philolo- 
(ric de Grober, l’anv 1005. 

*2. Ctarides sobre la frontera 
catalana dins tes províncies de 
Saragossa y òsça que envià a 
Mn. Alcover tàr. Saroïhandv, 
professor del Liceu de Versaillos, 
que va recórrer dites regions 
estudiant llurs dialectes. 

8. El català del Pirineu a la 
ralla d’Aragó: Comunicació de 
Mr. Saroïhandy a n-el ('orares 
f U la llengua Catalana, qti’obra 
dins el prest nt volum, p. 881*84. 

4. La Frontera de la lengua 
mtalana en la Franda meriodi - 
nal: Comunicació del Dr. Fritz 
Holle, professor d’un Gimnasi 
de Berlin, qu’obra dins aquest 
volum, p. 885-39. 

5. Claricies que Monsenyor 
Carsalade, Bisbe de Perpinyà, 
donà verbalmeut a Mn. Alcover 
y a n-el Dr. Schàdel sobre dita 
frontera, dia 12 d’Agost de 1906 
a Palau de Cerdanya. 

6. Claricies que’l Dr. Sehiidel 
y Mn. Alcover replegareu sobre 
la frontera Hingüística de la re¬ 
gió pirenenca durant l’escursió 
filològica que hi han feta en¬ 
guany (estiu de 1906) desde Ca¬ 
net de Rosselló tius a la Vall 
d'Aràn y de Vilaller fins a Ca- 
dequés. 



ADVERTENCIES 

1. Les illes Balears estan dibuixades a n-el mapa no segons la situació qu’ocupen respecte del Continent, sino molt més aprop 
cap a València Així la tela no ha haguda d’esser tan grossa. 

2. La serie de creuetes aL punts (.-j-.+.-j-.-f-.-f*-) significa la frontera d’Estats. 

La serie de retxetes ab punts (. —. representa la divisió de provincià o departeinent (dins France). 


Digitized by CnOOQle 




Digitized by 


641 


les aygues salades de la mar llevantina, està ben destriada: perque estes aygues may 
seran invasores de la parla qu’han sentida, tants de sigles mesclada, am la remor de 
ses onades. Mes jay que l’altra mar llingüística es pitjor! Ses onades s’aixequen invaso¬ 
res, però jper la bona sort! fins ara se son esflorades, sens anegar la nostra llengua. 
Encar que bé ha malevejat sempre no ha pogut may esvairia, treurela del cor dels qui la 
mamaren ja desde sa naixor. 

Comensem, donchs, a senyar esta retxa de partió, per la banda de tramuntana, ja 
que la brúixola sempre apunta cap allà. 

Partdemunt Perpinyà, a la regió francesa del poètich Rosselló, comença aquesta 
ratlla divisòria. Partint de l’estany de Leucat, cap a n-el NO., hi trobam St. Hipòlit 
Salses, Opul y Perillós, y baixant desde Perillós vers el SO. enfilam Vingrau, Tautaull 
y Estagell, aont se passa aquí dessà ’l riu Agli, tira, tira per Montner y Força Real. Per 
dins una serra de muntanyes se troba Milles, Nefiach, Illa y Rodes. Aquí, adressant 
cap a l’O., passam per Vinça y Arbussols, per Eus, per Molitg, Campome y Mosset, 
per Urbanyà, Sansa, Real, Puigvalador y Fontrabiosa. Fassem ara cap al S. un’altra 
devallada y hi trobarem Formigueres, Matemales, Els-Angles, Estany de Carrió y 
Estany de Lanós, fins qu’arriba a Porté y d allà a Porta. La ratlla llingüística pren aquí 
per la partió d’entre França y Andorra, passant per Bordes, St. Pere, Vilà, Cortinada, 
Llars y Serrat, que son lloguerets de la petita República. 

Entrant aquí definitivament a dins Espanya per travessaria de N. a S. feym la 
tornida pel cap d’amunt de la província de Lleyda, y de passada per Tor, Boldís, Lla- 
dorra. Tabescà, Serví, y Unarra, arribam a n-el riu de Noguera Palleresa fins a Alós y 
prenim conca avall cap a n-el S. per Isil, Arren, Boren y Sorpa. A su aquí hem de fer 
una torçuda cap a l’O. fins que nos trobam a Senet qu’està casi a la ratlla de la pro¬ 
víncia d’Osca o veynat d’Anneto que ja li pertany. D’aquí prenim Fontxamine y Casta- 
nesa, Ardenuy, Ribera y Les Paules. Sempre cap al S., venen Abella y els dos Espes¬ 
sos alt y baix, vé Torre-la-Ribera, Calvera, Beranuy, Batesa, Cardileny, Serra d’Uy. 
La Pobla y Roda, aont torna a reprendre de cap a S. O. y segueix la bordada per 
Güell, Lescarre y Soler. Aquí s’ha de travessar el riu Isabena que corre cap a Ponent 
y va a ferse tributari del Essera deixant a l’esquerra Lascarre. Abans d’arribar a Bena- 
barre, encara després de Lascarre, s’ha de passar per Laguarres, Pociello y Segarres- 
Altes. Passat Benabarre ve Havors Purroy y Valón desde aont regiram cap a n-el Sur 
per Castelló del Pla, Cabassa, Peralta de la Sal, Quatrecors, Rocafort, St. Esteve de 
Llitera y Pelagrinyó. A Tamarit de LJitera se fa un poch de revolt cap a S. E. per 
enfilarhi Algayó y Eptús fins al riu Cinca, a la vora del qual hi ha Bellver, Ossó, Saidí, 
Velilla de Cinca, Les Casetes, Fraga, Torrent de Cinca, St. Salvador y Massalcoreig. 
Amb això deixam la provincià d’Osca. Prenim per dins la de Saragossa, anam a caure 
a Mequinensa, travessam l’Ebre, del qual, a n-aquest endret, se fa tributari el Cinca y 
passam avall cap al S. deixant a l’esquerra Fayó, Nonasp, Tabara y Maella. Tot d’una 
sortim de Saragossa per entrar a la provincià de Terol y escapollarla també un tros, 
enfilant Massalió, Valldeltorm, Mas-del-Llaurador, Valljunquera y la Codonyera, sem¬ 
pre enretirantnos un poch cap a S. O. D’aquí reprèn, fent una ésse per Fórnols. La 
Ginebrosa, Cerollera, Ayguaviva y Torre d’Arca. L’endret per ont sortim de Terol es 
aquí. La província de Castelló de la Plana també l’hem de trescar de cap a cap. 

Seguint cap a n-el S., sempre conca amunt del riu Torcall o Bergantes, el primer 
poble que trobam dins la província de Castelló es Sorita, y llevors, vora vora ’l riu 


Digitized by VnOOQle 



642 


venen Ortells, Vidores y Torcall, y sortint de la conca cap a l’O. trobam Todolella y 
la Mata del Forcall, que té devora Saranyana. Si d’aquí tornam baixar cap a n-el 
Sur, onejant entçe Llevant y Ponent trobarem Cinchtorres, Castellfort, Ares del 
Mestre, Vilafranca del Cid, Benasal, Culla, Vistabella, Benafigós, Penyagolosa, Xodos, 
Adzaneta y Lucena del Cid. Passant més enllà la frontera llingüística, hem de fer 
una marrada cap al E. per Alcora y Ribesalbes, avans de travessar el riu Mijares. Torna 
onetjar cap a n-el S. per Suera Alta, Artesa, Tales, Beixí, Artana, Eslida, Vilavella, 
Alfondiguilla y Vallduixó fins a entrar a la provincià de València per ran d’Algar. Per 
seguir per dins València, lo primer hem de passar el riu Palància y tombar cap al SO. 
per Alfara Algímia, Olocau y Casinos y tornar a baixar cap a n-el S. per Líria, Benis- 
sanó, Benaguacil.Per Vilamarxant y Ribarroja, fent una gran osca vers el Llevant, s’hi 
troben Manisses, Quart, Aldaya, Alsacàs, Torrent, Picasent y Turis, aont comensain a 
seguir el riu Magro, conca avall. Vers el SE. hi ha Monroy, Llombay, Catadau y Car¬ 
let, y més envant vers el S., Alcudia, Guadassua, Masalvés, Benimustem y Alberrch, 
per ont se passa ’l Jucar entre Carser y Vilanova de Castelló. Su abaix venen Estubenv, 
Torrent, Llanera, Tprrelló, Cerdà y Alcúdia. Per anar a Montesa hem de prendre de 
cap a SE. y tot dret per Vallada, Mogent y Font de la Figuera ja entram dins la pro¬ 
víncia d’Alacant. Per dins la terra alacantina hem de partir cap a n-el S. per Camp de 
la Mirra, Canyada y Petrell fins a Monòvar, aont s’ha de ter una volta seca cap al 
Ponent, per arribar a Pinós y llavors tornar arrera cap a Llevant fins a Novelda. Elx, 
Crevillent y Sta. Pola, son les derreres poblacions d’allà la ciutat d’Alacant que parlen 
la nostra benvolguda Llengua.' 

Deu fassa, donchs, que les ones de la mar de les llengües estranyes, sempre engo¬ 
lidores, cayguin esflorades, abans de traspassar un dit dels 61000 km. quadrats de la 
terra nostra qu'encobeyeix la nostra llengua; abans d’anegarne cap més dels nostres 
86 partits judicials; cap ni un dels nostres 1620 ajuntaments; cap ni una de les 55 
ciutats que nosaltres poblam; ni cap de les 562 viles; ni un llogueret dels 2180 que 
nos pertanyen; ni un redolet de cases de 2019, que, .si Deu vol, han d’arribar a esser 
grans viles; ni, fins y tot, una, qu’es una, de les 203000 cases escampades que brufen y 
umplen de vida ’ls nostres camps; ni fins y tot jdeixaumho dir, senyors! ni fins y tot 
un dels quatre milions de germans nostres, qui parlen, la nostra sempre benvolgudissi- 
ma llengua. jNo! sinó que vajin en creixensa, fins que siguem un poble grandiós, feliç, 
y sobre tot, bon cristià, com la nostra Avior, qui, perque ho era de bondeveres se feu 
tant gran, tant anomenat dins tot lo mòn. 

He dit 


\ 


v 


Digitized by ^.ooQle 



TAULA ESTADÍSTICA 

de les Regions que parlen la Llengua Catalana 


NOMS DE LES PROVINCIE8 

r « 

Ajunta¬ 

ments 

Ciutats 

Viles 

Lloguerets 

> « 

|5 
• ° 
oc 

[ Cases es* 

: campades 

1 Estensió enl 
km. . 

Població 
de fet 

Balears. . . . 

5 

61 

* 7 

50 

31 

323 

25 626 

5014*11 

311 649 

Barcelona. 

17 

318 

8 

60 

283 

431 

22 815 

7690*50 

1054541 

Lleyda. 

8 

325 

8 

81 

653 

148 

29723 

12150*79 ] 

274 590 

Qlrona. 

6 

247 

3 

59 

399 

318 

8610 

5864*96 1 

299 287 

Tarragona. 

8 

185 

7 

68 

172 

103 

1 27167 

6490*35 

337 964 

Osca .. 

4 

56 

1 

12 

109 

22 

7 710 

3559*80 , 

42 471 

Saragossa. 

1 

5 


5 

1 

4 

3190 

892*60 1 

11 120 

Terol. 

2 

21 

' 1 

39 

15 

20 

10948 

I 1 113*81 

27 098 

Castelló de la Plana ... 

7 

81 

2 

49 

45 

186 

1 26537 

4857*12 ; 

249 752 

València. 

14 

200 

8 

61 

163 

133 

1 17 974 

, 4 235*81 

664 653 

Afacant. 

11 

98 

: 1 

52 

76 

I 331 

; 21725 | 

| 4 253*52 

337 405 

Total de lo d’Espanya. . . . 

83 

1597 

52 

536 

1947 

2019 

202025 

, l 

56123*37 

i 

3.610,530 

Andorra. 

1 

6 

1 


30 

; 

I 

496*00 * 

6000 

Rosselló. 

1 | 

15 

* 1 

26 

206 

! 



200536 

Algué. 

1 

1 

1 




1400 

■ 

12000 

Total . 

86 

1619 

55 

562 

2183 

i 2019 

1 203425 

56619*37 

3.829066 


Digitized by ^.ooQle 


















644 


De Mr. Jean-A. Brutails, Arxiver de la Gironde. 

Le droit andorran. Sa formatíon et son évolutíon 

• 

Nous sommes assez mal renseignés sur les lois générales auxquelles sont somi- 
ses l’existence et Tevolution des coutumes de nos contrèes. Ce qu’on en dit est plutòt, 
en eflfet, le resultat de déductions, de raisonnements, que la constatation dirècte de faits 
immédiats et positifs. Peut ètre n’est-il pas inutile d’étudier à ce point de vue la cou- 
tume d’Andorre. 

Notons d’abord que cette coutume est presque entièrement òrale: sur quelques 
points nous possédons des textes législatifs; en outre, des particuliers ont rédigé un 
petit nombre de mémoires sur les règles de la procédure; mais l’ensemble du droit n'est 
fixé dans aucun écrit, officiel ni officieux* Aussi bien, c’était la situation habituelle des 
anciennes coutumes locales: les chartes dites de coutumes n'enregistraient qu’une faible 
partie du droit; la presque totalité de la législation restait, si Ton peut ainsi parler, à 
l’état oral. 

* 

* * 

A l'origine et pendant tout le moyen àge, la coutume andorrane ne se distingua 
point de la masse des coutumes catalanes. La population était de langue catalane; la 
situation géographique du pays le mettait en rapports journaliers avec la Catalogne, 
Aussi le fond du droit andorran est il catalan: l organisation de la famille andòrrane est 
calquée sur la merveilleuse organisation de la famille catalane. 

Après le droit catalan, la plus large part revient au droit canonique. C’est ce droit, 
c’est l’idée religieuse qui a façonné la conscience juridique des Andorrans. Un bayle a 
motivé naguère un jugement sur ce que «le paiement des salaires est... l’un des précep- 
tes de notre sainte Mère TEglise»; ce bayle a formulé la théorie des obligations en 
droit andorran beaucoup plus exactement que les juristes. 

Telle était l action de la loi canonique, si puissante ètait son influence dans les Val- 
lées qu’un examen attentif révèle, çà et là, une antinomie entre la loi civile et la loi 
religieuse. Au milieu du XIX C siècle, quand une convention était présumée illégale, 
on la renforçait d’un serment prèté sur le Crucifix, entre les mains du notaire; désormais, 
la partie qui s’était ainsi engagée en conscience ne pouvait plus requérir des juges 
séculiers l’annulation du pacte tant qu’elle ne s'était pas fait relever de son serment 
par l’autorité ecclésiastique. Encore aujourd'hui, quand un mineurde vingt cinq ans 
contracte une obligation, il jure de la ratifier à sa majorité et, s’il veut plus tard en 
poursuivre la rescision, il doit au préalable se faire autoriser par l’Ordinaire diocésain. 

Le droit romain est un autre élément de la coutume. On sait que, durant le moyen 
àge, son prestige lui valut un succés général. L'écart était trop grand, d’ailleurs, entre 
l’état social de la Rome antique et l’état social de l’Europe médiévale pour que la loi 
de celle-là put s’adapter aux besoins de celle ci; le triomphe du droit romain fut donc, 
avant tout, apparent et factice. L'un des expédients par lesquels on mettait ce droit 


Digitized by 


Google 


645 


d’accord avec la réalité des relations jurídiques consistait dans les renonciations; on re- 
nonçait aux dispositions des lois romaines qui étaient contraires à la pratique. De ces 
renonciations l'usage s’est conservé dans les Valleés; certaines sont de style dans les 
actes rédigés par les notaires andorrans. 

A en croire le Conseil général, le droit romain aurait dans la coutume un ròle pré- 
pondérant.Il ne faut pas oublier que le fait d’adopter une législation déterminée impli- 
que, dans une cetaine mesure, une nationalité. Si les Andorrans reconnaissaient la pré- 
valence du droit catalan, ils craindraient de fournir à l’Espagne un prétexte pour absor- 
ber leur pays. Le souci de leur indépendance est l’une des raisons qui les poussent vers 
le droit commun, vers la loi romaine. Mais les affirmations offirielles que dicte cette 
préoccupation n’altèrent pas le fond du droit, lequel n’est et ne sera jamais modifié 
qu’à la surface par les influences romaines. 

Les influences espagnole et française, au contraire, gagnent de jour en jour. Ce 
sont proprement efes apports étrangers, peu considérables, mais qui finiront.je lecrains, 
par envahir la coutume entière. 

5fï 

* * 


II est à peine utile de dire que la coutume se transforme, comme toute chose ici 
bas. De cette évolution nous avons des preuves tangibles dans la survivance de for¬ 
mules surannées et vides de sens. 

Les notaires insèrent souvent, à la fin des renonciations, ces mots: «Ab jurament 
llargament». C’est une réminiscence du serment par lequel les parties contractantes 
promettaient de ne pas faire valoir les moyens de nullité auxquels elles venaient de re- 
noncer. 

A certains jours déterminés, le nunci, qui est l’huissier de l’Andorre, se rend sur 
les places publiques et, tenant un livre quelconque à la main, il crie par trois fois: 
«Avis. Avuy sencanta los llibres dels comuns, iglesies y segrestanies.» «Avis. Au* 
jourd’hui on met aux enchères les registres des paroises et des églises.» En réalité, il 
ne met rien aux enchères, et personne ne sait plus à quoi répond cette procla- 
mation. 

Au début de la phase d’exécution des jugements civils, le mème nunci se rend deux 
íois chez le plaideur qui a succombé et lui dit, la première fois: «Avuy, a instancia 
de... y per ordre del batlle, se trauen pinyores.» «Aujourd’hui, à la requète d’un tel et 
par orde du bayle, on fait une saisie, ou on prend les biens saisis.» Et la seconde fois: 
«Avuy, vos encanto les pinyores que vos vaig traure.» «Aujourd’hui, je mets aux en¬ 
chères les biens que j’ai saisis.» Comme le nunci ne pratique effectivement ni saisie ni 
mise aux enchères, ces phrases sacramentelles sont des vestiges d’une procédure aban- 
donnée. L’usage s’en conserve vraisemblablement parce qu’elles comportent des hono- 
raires. 

Les procédures privilégiées et sommaires, qui débutent par l’exécution, sont en 
baisse. C’est ainsí que, dans les actes entre particuliers, la clausula de ters est à peu 
près sans effet. L ’hostatge ou contrainte par corps conventionnelle est tombé en discré- 
dit. La procédure tend à plus de prudence et d’équité. 

En matière criminelle, la torture est abolie; les compositions en nature sont à peu 
près oubliées, et le vison , l’interrogatoire du cadavre en cas de mort violente, se fait de 
plus en plus rare. 


Digitized by VnOOQle 



646 


Ce mouvement ne se produit pas sur toute la ligne avec une rapidité uniforme ni 
dans une mème direction. Non seulement certains usages varient sensiblement d’une 
paroisse à l’autre, mais il est des difíerences plus ou moins graves entre les jurispru- 
dences des divers tribunaux. II est des curias oü le droit romain et le droit canonique 
ont plus de faveur; d’autres ou le droit romain est préféré. La pratique moyen-àgeuse 
qui attribuait au juge une part qüotitative de l’objet du procés est restée, je crois, en 
honneur dans certaines cours de justice. 

A tout prendre, le droit civil n’est pas aussi ancien qu’on le pense. L’organisation 
des personnels administratif et judiciaire, le développement des droits collectifs poussé 
jusqu'au socialisme d’etat, la procédure nous reportent assez loin dans le passé; les 
chapitres de la coutume relatifs aux personnes et aux bierïs sont d’origine récente. 

* 

* * 

Comment se produit cette évolution de la coutume andorrane, c’est ce que nous 
allons rechercher brièvement. 

Dès les premiers temps de sa formation, la coutume était constituée par la fusion 
des droits catalan, canonique et romain ou, plus exactement, elle était une variété du 
droit catalan, comprenant, comme celui-ci, un fonds d’usages indigènes, auxquels se 
mèlaient des théories ou des prescriptions tirées de l’un et l’autre Corpus. 

Les notaires des Vallées, qui se sont formés en Catalogne et qui se servent de for 
mulaires catalans, contribuent à maintenir l’équilibre entre ces éléments divers. La ré- 
daction des contrats suit les modifications du droit; elle ne les provoque guère. 

C’est plutót par l’ioterprétation des contrats, par les jugements, que la coutume est 
altérée. 

Rappelons quels sont les tribunaux de l’Andorre. 

Au civil, trois degrès: deux bayles, qui sont des notables du pays; puis, un juge 
d appéllations qui est alternativement espagnol et français;en fin, deux Tribunaux supé 
rieurs, l’un à Perpignan, l’autre à La Séo. 

Au politich , justice administrative qui connait des litiges sur les servitudes, trois 
degrés, correspondant à la hiérarchie des conseils élus. 

Au criminel, nous retrouvons les bayles, qui rendent la justice correctionnelle, et le 
juge des appellations, qui assiste les deux viguiers, l'un français, l’autre espagnol. 

Comme on le voit, Télément local tient dans l’ensemble du personnel judiciaire une 
place très restreinte. Encore faut-il dire que les bayles et les juges adtninistratifs, 
quand ils sont embarrassés,—ce qui leur arri ve souvent,—recourent à des assesseurs, 
qui sont presque toujours des hommes de loi de La Séo d'Urgel. Tous ces ètrangers, 
viguiers, membres des Tribunaux supérieurs, juge des appellations, assesseurs, appor- 
tent inévitablement dans leurs sentences quelque chose des idées qui ont cours chez 
eux. 

Les néologismes attestent cette action des droits voisins sur la coutume. La langue 
juridique se transforme: finca remplace immoble; embargar se substitue à pinyorar ou à 
emparar; bien d’autres termes sont employés couramment, que l’on chercherait en vain 
dans les textes d’autrefois. 

A un autre point de vue, les conditions sont défavorables pour le maintien des usa¬ 
ges. Dans une contrée étendue, peuplée, les difficultés analogues se reproduisent 


Digitized by VnOOQle 



647 


d’assez près pour former une tradition continue. Quand les mèmes espèces ne se sui- 
vent qu à de longs intervalles, Ppubli fait dans la tradition des brèches, par oü s’intro- 
duisent les droits étrangers. C‘est le cas pour l’Andorre. 

* 

On appelle decrets dans les Vallées diverses décisions de natures fort distinctes: 
quand les Co-seigneurs légiférent, quand les Viguiers ou les Conseils règlementent, 
ce sont des decrets et quand le Conseil général, interrogé sur un point de droit, dit 
quelle est la coutume locale, c’est encore un decret. De ces dea ets les uns ont donc 
pour but de modifier le droit, d’autres d’en faire l’application, d’autres enfin de le 
constater. 

Les decretsAóis n’apportent pas à la coutume des changements aussi profonds qu’on 
pourrait le croire. Ces décrets sont assez rares et presque toutes leurs dispositions sont 
tombées en désuétude; certaines n’ont jamais été appliquées ou ont dévié de leur 
sens. 

Un decret de 1853 enjoignait de faire évaluer par experts les immeubles avant la 
vente à réméré: cette prescription est lettre morte. L’article suivant du mème décret fai- 
sait une obligation aux notaires de présenter annuellement leurs registres au Conseil 
général: les notaires ne se sont jamais soumis à cet ordre. Trois décrets de 1785-1786 
ont précisé sur quelle nature de biens devait porter l’exécution des jugements civils; un 
quatrième décret a, semble-t-il, rapporté les précédents: les juges continuent cependant 
à les viser dans leurs sentences; mais leurs interprétations, qui varient, d’ailleurs, sui¬ 
vant les tribunaux, sont fort éloignées de la lettre et de Tesprit du décret. Un décret de 
1854 abaisse à 3,33 °/ 0 le taux du censal ou rente constituée: cette prohibition est 
malheureusement respectée; elle a ruiné un mode de prèt qui rendait bien des Services. 
La Rcforme ou loi électorale de l’Andorre est un décret de 1866. 

Mais 1 1 décret dont Thistoire est la plus suggestive est un mystérieux décret de 
1785, qui n’a peut-ètre jamais existé. Ce texte législatif aurait accordé un droit de ré¬ 
méré perpétuel aux propriétaires d’immeubles vendus par autorité de justice: il est ex- 
pressément visé, dans des sentences récentes, par des bayles qui ne le connaissent que 
par ouï-dire. D'autres jugements, plus anciens, tendent à établir que ce décret énigma- 
tique n’a jamais été qu’un projet. Promulgué ou non, il est passé en coutume. 

Si on rapproche ce cas des cas de tels autres décrets, bien authentiques et qui sont 
de nul eflfet, on se rendra compte qu’en Andorre comme partout la force de la loi lui 
vient en grande partie de sa conformité avec les idées ambiantes. Le législateur doit 
compter avec ce collaborateur anonyme qui est la conscience populaire. Quand la loi 
consacre des mesures appelées par les conditions du moment et par le voeu des popu- 
lations, elle dure, elle opèrè; si elle n’a pour elle que la volònté du législateur, elle 
tombe presque inévitablement. 

Un littérateur distingué a écrit naguère un livre piquant sur les morts qui parlent. 
L’idée est particulièrement juste pour les pays traditionalistes, comme l’Andorre: les 
générations disparues, qui ont construit, brin à brin, la coutume, ne perdent pas dans 
la mort leur activité; elles la continuent par la tradition. Leur vie se prolongue dans la 
génération actuelle; la pensée des andorrans d’autrefois guide la langue e f dirige le 
bras des andorrans d’aujourd’hui. 




Digitized by ^.ooQle 



648 


Cet efïort collectif du peuple a renouvelé une part importante de la coutume, celle 
qui a trait au réméré. 

Pour apprécier ce changement, il faut savoir que les Andorrans ont une vraie pas- 
sion pour leur maison, pour la casa familiale. Consolider et agrandir le patrimoine, s’il 
est intact, le restaurer, s’il est entamé, ce sont les grandes préoccupations de leur exis- 
tence. Quand ils vendent, c’est presque toujours avec l’espoir de recouvrer ce bien au- 
quel les attachent tant de fibres douloureuses. De ce càlcul est sortie l’extension du 
réméré, de la carta de gracia , extension tellement considérable qu’un plaisant, qui 
avait vu le Passeig de Gracia barcelonais et qui l’admirait voulait baptiser un bout de 
chemin à Andorre-la-Vieille Passeig de Carta de gracia. 

Ces considérations expliquent la fortune extra ordinaire du décret de 1785. Sous le 
couvert du pouvoir législatif, c’est l’àme de l’Andorre qui est ici le véritable artisan de 
la coutume. 


* 

$ # 


II ne faudrait pas s’abuser cependant ni croire que l·liarmonie soit parfaite entre la 
loi et les aspirations des justiciables. La loi en Andorre vise à saisir l’homme toutentier. 
Les prescriptions de la coutume sont imprécises et la limite est mal déterminée entre 
ce qui est illégal et ce qui est immoral: des relations notoires entre jeune$ gens et jeu* 
nes filles peuvent ètre l’objet d’une répression pénale. Malgré tout, il s'en faut bien que 
la loi pénètre et imprègne l’esprit des populations; elle ne représente pas exactement 
la pensée andorrane. 

A cóté de la coutume et en dehors, subsistent des habitudes et des mceurs, parfois 
très différentes. La coutume et la jurisprudence, se conformant en cela au droit cata-, 
lan, fixent la quotité disponible aux trois quarts. En réalité, les pères de famille andor¬ 
rans réduisent arbitrariement la légitime. Or, les légitimairçs, qui savent qu’une action 
en complément de légitime aurait unei ssue favorable, inclinent leurs revendications sous 
la force de ces vieux usages que la loi ne reconnait pas; ils se résignent bénévolement à 
une spoliation illégale. 

Pour tout dire, la loi ne tient qu’une place restreinte dans la mentalité andorrane. 
Elle s’impose surtout par les sanctions dont elle est accompagnée; elle s’adresse moins 
au sentiment du devoir qu’à la crainte des chàtiments, et là oü cette crainte cesse la 
loi perd son autorité. La contrebande est légalement interdite; mais en temps ordinai¬ 
re la pénalité n’est pas appliqué. Aussi la loi est-elle ouvertement violée; les contreban- 
diers opèrent librement en plein jour. L’opinion publique ne leur est nullement sévère, 
et Fadministration locale, qui sévit de loin en loin quand elle ne peut pas s’en dispen- 
ser, lui est plutót favorable: le budget des Vallées est en partie alimenté par la contre¬ 
bande. 

D’autres lois, plus étroitement unies à la morale que la précedente, ne sont guére 
mieux respectées. L’usure, l’usure à des taux hideux, à dú ètre énergiquement répri- 
mée par les Viguiers, qui n’avaient pas, dans cette campagne, la sympathie des prèteurs 
ni mème de leurs víctimes. 




Digitized by ^.ooQle 







— 649 — 


♦ 

* * 




Que vaut la coutume andorrane? 

Dans l’ensemble, elle présente un défaut capital, l’indécision. Si la loi écrite est 
d’interprétation malaisée, que dire d’une coutume qui n’est pas fixée par l’écriture? En 
matière de droit privé, un fait suffit a montrer l’acuité du mal: la coutume, nous le sa- 
vons, a de grosses lacunes et il est nécessaire à chaque instant de recourir au droit sup- 
plétoire; or, les tribunaux ne s’entendent pas sur le choix de ce droit supplétoire; les 
uns invoquent le droit romain et les autres le droit catalan. 

Si on l’examine dans ses divers chapitres, la coutume est de valeur fort inégale. II 
est surtout intéressant d’examiner celles de ses dispositions qui sont nées en Andorre 
spontanément, qui, d’elles-mèmes, sont sorties du milieu et de l’état d’esprit des popu- 
lations. Elles sont, disons-le franchement, le plus sòuvent détestables. 

Dans la procédure civile, oü deux juridictions parallèles se présentent aux plai- 
deurs, il appartient au demandeur de choisir le bayle ou le tribunal de troisième ins- 
tance qu’il entend saisir de sa requète. Et cet avantage n’est pas negligeable, puisque 
la jurisprudence varie suivant les tribunaux. 

L’ingérence des conseils administratifs dans les procés, sous prétexte de maintenir 
la coutume, donne, de méme, ouverture à de bien facheux abus. 

Mais c’est surtout le régime des biens, de la fortune immobilière, qui laisse à désirer. 
L’hypothèque n’étant pas règlementée, un débiteur peut donner hypothèque indéfini- 
ment sur un mème bien; l’hypothèque n’est en Andorre qu’une garantie insuffisante 
et surérogatoire. La rente constituée, depuis que le taux a été ramené à 3,33 0 0 , n’est 
plus suffisantment rémunératricé. Aux Andorrans dans la gène il reste la vente à 
réméré perpétuel. 

Voici ce qui en résulte. Le bien vendu à réméré est souvent cédé aux mèmes con- 
ditions; il passe de main en main, et à chaque aliénation un nouveau réméré se crée au 
profit d’un nouveau vendeur. De son cóté, ce droit de rachat peut ètre vendu définiti- 
vement ou à réméré. Au bout de quelques générations, c’est un enchevètrement inex- 
tricable et une source intarissable de litiges. On aurait de la peine à se faire une idée 
de l’insécurité qui pèse sur la propriété foncière. 

Ce n’est pas à dire que les cerveaux andorrans soient fermés aux idées jurídiques; 
bien au contraire, ces montagnards ont une aptitude singulière à s’assimiler les notions 
du droit. Les combinaisons auxquelles ils s’arrètent leur sont, de plus, suggérées par 
des vues très hautes et très respectables, par le désir de conserver à la famille ses res- 
sources et son rang social. Et cependant le résultat est mauvais. Peut-ètre devons-nous 
en conclure que la foule est incapable d’élaborer ses lois: pour une oeuvre pareille, il 
faut à cette force obscure qu’est l’instinct populaire la direction d’une intelligence 
consciente et informée. 


Digitized by ^.ooQle 


— 650 


* 

* * 


II y a douze siècles, vos lointains ancètres, fuyant devant lés Sarrasines, se réfugiè- 
rent dans les hautes vallées pyrénéennes. De mème aujoürd'hui, tn présence de cette in* 
vasion moins violente mais non moíns implacable du cosmopolitisme, il semble que les 
vieux usages catalans aient cherché dans les montagnes un abri contre le flot montant 
de la banalité. Sous les toits d’ardoises grossières des villages elevés, le type de la 
race ét ses coutumes se conservent plus purs. 

C’est pourquoi j’ai convié les fervents de la Catalogne réunis ici à toümer un mo¬ 
ment leurs regards vers les humbles prétoires andorrans, oú d’archaïques magistrats 
appliquent, sans toujours s’en rendre compte, les lois inscrites dans ce beau code qui 
s’appelle Constitucions de Catalunya. 



Digitized by ^.ooQle 



6$ i 


Del Dr. D. foseph Franquesa, y Gomis , Mestre en Gay Saber, y Professor de 
TUniversitat de Barcelona. 


Hem de defensar la nostra llengua y reivindicar tots els seus drets 

L’acte brillantíssim de glorificació de la Llengua Catalana, iniciat per sos fills pre¬ 
dilectes, y presenciat per l embaixada de ilustrats filòlechs de tan distintes regions que 
ha vingut a oferirli ’l tribut de ses sàvies investigacions y pacients estudis, tindrà sense 
dubte ressonància y positiva trascendencia. 

Tenim ben descomptada la facilitat ab que s’esboiren les incensades pròpies de 
tota festa apoteòssica, y fins la seguretat de que nostie idolatrat idioma, passades les 
hores de sa verdadera transfiguració, en la que s’haurà presentat als seus devots deixe¬ 
bles ab tota sa glòria y magnificència, devallarà de son Tabor per continuar sa via de 
privacions y d’injust sacrifici; però també tenim per segur que ’ls treballs d’aquestes 
Assamblees hauràn convensut a tothom de sa poderosa vida actual, de sa aptitut com 
a digne espressió d’un gran poble modern, y, en virtut de tot això, de larahó ab que llui¬ 
tem per la reivindicació de sos drets ilegítimament desatesos y tinguts en menyspreu. 

Perquè, senyors, la llengua qu’en sos bons dies senyorejà pel mar de la civilisació y 
encoratjà als deslliuradors de tants pobles oprimits, la que per l’Etat Mitja produí 
tan grans obres científiques y literàries, la qu’inspirà a tan egregis trovadors, la que 
ressonà per les Universitats y redolà per les Cancilleríes d’Europa, la fidel trasmisora 
dels sentiments y de les aspiracions d’una nacionalitat generosa y d’una raça lliure, 
s'haurà ben demostrat pels gramàtichs y filòlechs de nostre Congrés que no es ja un 
arbre amenassat de mort y que ja ha complert son fí, sinó que ab totes ses irregulari¬ 
tats y falsos empelts creix encara sense donar senyals de vellesa y ab prou sava per 
assombrarnos ab les espletades de sos fruyts. Ells que han anat a estudiar son vocabu¬ 
lari y ses construccions y han esbrinat sos misteris en els venerables escrits dels clàs- 
sichs no han tingut de fer res més que caminar per trobar els comprovants del text dels 
vells còdexs en -cada obgecte de nostra terra que se’ls oferia a la vista y en cada espres¬ 
sió del menestral, del pastor, del pagès o del mariner que ’ls surtía al pas. Ells han 
descobert que malgrat a les calamitats passades, y ab tot y una forta caiguda literaria 
de sigles ha tingut prou força per resistir els vents contraris y fins encara per enriquir- 
se més, y treure noves brotades sanes y vigoroses per més que la jonsa y l’agram y la 
mala herbota pretenguessin ofegaries; y elles, en fi, poden declarar que no tant sols 
l’han vista com se basta y sobra per donar forma y espansió a totes les necessitats y 
manifestacions de la vida actual, sinó que al resseguir els paíssos dels milions d’homes 
que la parlen l’han trobada tant ben arrelada com sempre y potser més festejada per 
sos bons fills y més benvolguda que mai. 

Y es el cas que a aquesta llengua, tinguda per una de les més espressives que ’s 
coneixen, companyona inseparable d’un poble industriós y treballador, valenta y enèr¬ 
gica, dolsa y manyaga, productora d’una poesia assombrosa y tant nascuda de nostres 
entranyes qu’es impossible que mai, mai, pugui ser baratada per cap altra sense que 
nosaltres deixem de ser nosaltres, ara ’ns veyem obligats a amagaria y llensarla de recó 


Digitized by ^.ooQle 



652 


y a enmanllevame un’altra, sempre que havem de realisar algun dels actes més osten- 
tosos de la vida, per la sola rahó de que aixís plau als directors de l’Estat de que avui 
Catalunya ha vingut a formar part. 

De manera que aquest idioma tant justament ponderat, tant rich y tant viu que a 
nosaltres nos serveix per tot, no serveix pera merèixer cap autorisació oficial ni hi hà 
cap dels representants de l’Estat que ’l vulgui admetre, fora de les espansions dels 
escriptors o del tracte particular y de les converses entre '1 poble, si es que encara no 
es escolten remolejan t. Ve a ser com un vestit fet ab tota perfecció, ben ajustat, treba¬ 
llat per un excelent tallador, de dibuix ben vistós y de roba finíssima però que no més 
podem durlo per estar per casa perquè l’Estat no vol que ’l traguem al carrer. Es un 
tresor esplèndit, que representa una inmensa fortuna, un cabal afanyosament guanyat, 
tot ell d’or llegítim y prodigiosament encunyat, d’un valor, en fï, tant imponderable com 
se vulgui, però al que la llei no li dona curs ni circulació, y que per lo tant hem de 
tenir tancat a la caixa. Es un instrument maravellós, apte per arrencar les més solem¬ 
nes armoníes, una orga tant superbament construida que sab fer vibrar les sonoritats 
més augustes y 'ls tons més dolsos y les melodies més delicioses y més pures, però que 
al sonar està prescrit que no l’han de sentir els vehins y que s’han de tancar totes les 
portes y finestres perquè no ’ls n’hi arribi ni ’l degotim d’una sola nota. 

L’Estat, sense volguer veure la violència qu’això suposa, la perturbació que porta 
y la falta de llògica y de justicia que’n segueix, ha vingut a dir als catalans: «Teniu una 
llengua de rica historia y de gran vitalitat present? Donchs a mí ’m convé que 'm parleu 
un’altra.» Y per aqueixa conveniència ha vingut a afegir: «Ja que als meus represen¬ 
tants el parlar com vosaltres no 'ls ve de grat, vosaltres parlareu com ells a la força.» 

D’aquí n’ha vingut l’ensenyança feta en una llengua estranya contra totes les lleis 
de la pedagogia y del bon seny. D’aquí la pèrdua de temps dels deixebles y l’inutilitat 
dels esforços de tots els mestres y professors oficials. 

Y l’imposició s’ha anat estenent cada dia d’una manera més crudel y amenassa- 
dora. Y s’ha obligat a usar del castellà en la redacció de contractes y escriptures en els 
despatxos de les oficines y dependencies de l’administració, y lo qu’es pitjor, en les 
sales dels Tribunals y en les declaracions dels qu’imploren Justicia. 

Per virtut d’aqueixa observació ló que s’ha obtingut a Catalunya es que ’s mirin 
com a cosa exòtica per la gent del poble les dues coses qu’en el món s’haüríen de tenir 
per més augustes: l’administració de la Justicia y ’l ministeri de l’ensenyança. Perquè al 
cap y al fí les veritables víctimes de tot aquest desgavell son els pobres, els humils, els 
que de l’escola no n’han pogut treure un borrall en clar y ’ls que al haver de contrac¬ 
tar o de defensar sos interessos o de dictar sa última voluntat, s’han de deixar dur 
pels altres sense entendre lo que ’ls fan dir: tenint prou bona vista, han de caminar ab 
una vena als ulls. Trista falta de caritat en que ni haurien arribat a somiar mai aquells 
sigles endarrerits en que no ’s remenaven tant les paraules d’altruisme y de demo¬ 
cràcia. 

En els Estats poliglotes tant dret té a ser reconeguda l’oficialitat de la llengua 
d’una regió com la d’un’altra. Tota imposició de l’una sobre les demés es una iniquitat. 
Perquè aquesta no existís, perquè no hi hagués subjecció per ningú sols hi cabria 
l’adopció d’un llenguatge diferent, igualment estrany per tothom. Que hi diria Castella 
si se li proposés l’oficialitat, per exemple, del francès, per tota Espanya? Donchs per 
Catalunya el resultat ha sigut el meteix. 


Digitized by ^.ooQle 



653 


Y no ’s parli de la reconeguda superioritat de cap de les nacionals. Nosaltres na 
regatejem cap mèrit de la llengua castellana y no fem més que defensar la nostra. 
Quan els castellans tant la ponderen tenen tota la rahó. Per ells es la mellor de totes. 
Però aquí també forem fins desagrahits ab Deu si no declaréssim que per nosaltres 
encara es superior la nostra. 

En fí, si tothom té l’obligació de reivindicar els drets de son llenguatge propi, Cata. 
lunya està en el cas de ferho ab més rahó que ningú y ha de rebutjar el càstich per 
immotivat y per immerescut, perque jamai en els temps de sa gloriosa historia deixà 
de respectar el parlar dels altres pobles, fossen aliats o dominats. Ella respectà ’l caste¬ 
llà al Aragó, les variants d'oc a Provensa; el grech a Atenes, l’italià a Sicilià y fins en 
sa pròpia terra reconegué oficialment l’existencia de la varietat gascona de la vall 
d’Aràn qu’avui encara parla la gent d’aquells afraus. Podrà presentarse al tribunal de 
Deu ab les mans ben netes del pecat d’haver decretat l’esclavitut de cap llengua. 

Però, senyors, a que cansarvos repetint les rahons que tantes y tantes vegades han 
retret els escriptors de Catalunya combatent la despossessió d’uns drets als que aquesta 
no ha renunciat mai? Y, mirantho fondament, què ve a ser tota la nostra brillant renai- 
xensa literaria, sinó una colossal protesta contra aquesta injustícia? 

Es impossible que ’l present Congrés deixi d’associarse a aqueixa protesta y per 
això, rahonant ab serenitat y sense les fogositats del sentiment, decidirà si, portant ab 
sa autoritat la veu d’una aspiració general, se dirigeix als poders públichs «reclamant 
l'autorisació del català en tots els graus de l’ensenyança y en tots els rams de l’admi- 
nistració, especialment la de Justícia, en la redacció de tota mena d’instruments pú¬ 
blichs y, en fi, en tot quant afecti a les relacions y tractes sostinguts entre catalans.» 

Ja altres distingidíssims companys meus congressistes han formulat conclusions 
similars y mellor redactades, y al Congrés toca aprovaries definitivament. 


Però potser tant o més qu’aqueixa excitació als gobems ne convindria un’altra 
endreçada a tots els pobles que parlen català o qualsevol de ses variants, recomanant- 
los que a dintre de son país, fassin sempre y a tothora ús esclussiu de sa llengua, de 
paraula o per escrit, y en tots sos actes públichs y privats. 

La rahó es evident. Mal podem exigir el respecte a una cosa que nosaltres demos¬ 
trem respectar poch y estimar a mitjes. 

Es innegable que tot l’obgectiu del Congrés s’encamina a fer créixer aquesta esti¬ 
mació. Treballem, donchs, per fer entendre a tothom la necessitat del compliment 
d’aqueix deute sagrat que tenim ab nostra llengua. No deixem de predicar que com 
més oficialment nos la rebutjen més obligació tenim d’acullirla, d’honraria dignament 
y de sublimaria, perquè, senyors, la llengua no es sols l’arfel de nostra patria y la veu 
de la nostra ànima, sinó la frontera que senyala ’1 límit de les imposicions. 

El poble que fins ara l’ha sabuda conservar, no l’ha d’afalagar a estones, sinó que 
té l'obligació cada dia major de sortir en tot moment a sa defensa. 

Y aquesta defensa es molt senzilla: consisteix solsament en usaria sempre. No ’ls 
escoltem a aquells que ’n$ diguin qúe avui està molt enlletjida per les taques o vicis 
que U han encomanat, que be prou se cuidaràn nostres experts filòlechs d’anarles des¬ 
cobrint y espolsant. Usemla tal com sia en totes les ocasions de la vida y ella meteixa 


é 


Digitized by ^.ooQle 



s’anirà polint, perque ’ís idiomes son com els òrguens del cos humà que ab l’ús se per¬ 
feccionen y enrobusteixen, y ab el desús s’atrofien y inhabiliten. 

Fem constant ostentació del amor que li portem, y tots, grans y xichs, desde ’ls 
actes més senzills als més importants de la vida, femlos donantli l’intervenció a que 
té dret. 

Comensem per donar redacció catalana a les portes de cada botiga, als anuncis de 
cada comers, a les senyes de cada establiment, a les indicacions de cada carrer, 
perquè ’l sagell de Catalunya marqui ’l comerç de cada via y ’l front de cada casa. 

Que catalans sien nostra conversa, nostres escrits, nostres apuntacions y nostres 
lletres. Català ’l parlar dintre ’l redós de la familia, vetllant com a l’angel blanch de 
nostre idioma perquè no s’apagui ’l caliu de son foch, la dòna, la dolsa guardadora de 
nostres tradicions, y qu’es la destinada a suavisar y a endolsir l’aspror que pugui tenir 
alguna paraula. Femli veure a l'aristocracia de la sang o a la del diner que rebutja son 
idioma el negre desagraiment en que cauen: la primera contra 'ls avis que li guanyaren 
sos títols y que si la podien sentir desde la gloriosa tomba hont jauen no ’l entendrien; 
la segona contra ’ls jornalers que li han guanyat sa fortuna, treballant en català. 

Fomentem la creació d’escoles catalanes, contribuint a son sosteniment y a sa 
multiplicació, y, mentres no ho sien totes, no consentim en les altres que nostres fills 
hi presenciin cap acte de desatenció o de befa per nostra llengua. 

Fem qu’en tots els actes públichs entre catalans, sentades, reunions, assamblees, 
meetings, hi ressoni sempre ’l matern llenguatge y que ab ell deliberin nostres Ajunta¬ 
ments y Diputacions, aixís com totes les Societats, Academies y Ateneus, en benefici 
de llur seriositat y prestigi no menys que de la clara espressió dels oradors y de la 
comprensió dels auditoris. 

Casi es per demés estendre la recomanació a nostres escriptors/ Passat ja felis- 
ment el temps en que ’s propagà l’afició a escriure les obres en castellà, tasca que ningú 
agrahí ab tot y haversen produit algunes de notabilíssimes, ab prou feines si hi hà 
avui qui no ’s convensi de la inutilitat de tant penosos esforços. El català impera ja 
absolutament en totes les obres d’imaginació, perquè a ell li deuen els autors tota sa 
glòria y lo qu’es encara més lloable la benèfica influencia se va estenent sobre alguns 
ben acceptables assaigs científichs. Perquè es una preocupació creure que les obres 
científiques o didàctiques han de ser molt més llegides si ’s redacten en castellà. Si 
l’obra té positiva importància correrà de tota manera per les altres nacions, perquè ’l 
tecnicisme dentífich es casi igual per tot arreu, y perquè possehits mitjanament el fran¬ 
cès y l’italià, la nostra llengua es assequible a tot lo món. 

Creix també estraordinariament el número* de nostres diaris y periòdichs y revistes, 
escrits en català y hem de continuar demanant que acabin per serho tots. Hora es ja de 
comensarse a decidir, perquè de tota manera les altres provincies d’Espanya pot dirse 
que ja no ’ls llegeixen. O nostre generós moviment ha de tenir una espantosa reculada 
o d’aquí a una trentena d’anys ja hauràn anat riu avall tots els escrits ab artifici y con¬ 
tra naturalesa. 

Y finalment, a dintre del sagrat temple, sota la nau que amparà el nostre idioma en 
sos dies de abatiment y de perill, fem que hi resplandeixi altra vegada com en els temps 
antichs fins que no s’hi senti un sol predicador de la terra que, sense profit per cap 
ànima, vagi a lluhirhi les gales gramaticals y retòriques d’una llengua que ni es la seva 
ni la dels que se l’escolten. 


Digitized by ^.ooQle 



$ 5.5 


Y femho tot això, senyors, no per petitesa d’esperit ni ab estrets punts de mira, 
sinó per assegurar la conciencia de nostra personalitat. Mai ha pecat ni pecarà Cata¬ 
lunya per esclusivista ni per envejosa, perquè la naturalesa espansiva de sos fills els 
porta moltes vegades* a, estendres per ben llunyans* horitzons. 

Preguntaven uns joves en cert dia al famós escriptor D. Guillem Forteza: «Sab si 
hi han habitants a la lluna?»; y l’agudíssim mallorquí ’ls hi digué desseguida: «Saben si 
hi hà cap català que n’hagi tornat?» 

Y es qu’en pfecte’l català sempre està a punt de rodar per tot el món conegut, 
quan el crida ’l negoci 9 l’honrat desitj de guanyarse la vida. Y ab la facilitat ab que 
s’avesa a tots els climes y’s relacioita ab tots els homes, com es possible que senti 
malavolensa per cap llenguatge, si tots li serveixen y tots li poden ser profitosos? 
Ningú com ell per conèixer lo beneficiós qu’es l’estudi dels idiomes, y pochs son els 
que com ell se ’ls assimilin tant aviat. 

Lo que no sofreix es l’imposició. Si un dia s’escoltés nostra justa aspiració y l’estu¬ 
di del castellà no fos obligatori, jo tinch per segur qu’encara se l’apendría més que 
avui. 

Res ilustra tant com la possessió dels idiomes, y tantdebó que tots dominéssim be 
els principals.d’Eufopa! Però per la coneixensa dels altres, es necessari assegurar 
l’existencia del propi, y conservarlo y defensarlo de tots els que ’l combaten. 

La llengua es un depòsit, una herencia recullida per nostres pares, elaborada a' 
copia de sigles fins a constituir el rastre d’un poble en son pas pel mon. Per lo tant, no 
tenim cap dret a rebutjaria perquè no ’ns l’hem inventada. Es una riquesa que no 
podem malbaratar perquè nostres fills nos en demanarien compte. 

Sa defensa honra, donchs, al poble que la emprèn. Sens ella, aquest se mutila y ’s 
converteix en una provincià anònima mancada d’aspiracions. A quin Estat li convé 
carregar ab pobles anèmichs y sense pols ni desitj de vida? 

Defensemla, donchs, tots a la una y sense treva, parlantla sempre. En una paraula, 
mentres duri l’estat de violència en que la tenen no fem ús del castellà més que quan 
nos hi vejam obligats y demostrem que sols el parlem a la força. 

Oh! Si d’aqueix primer Congrés de la Llengua Catalana ’n sortís la guspira qu’en- 
cengués tots els cors catalans a fer aqueixa professió de fè! Oh si d’això en nesqués 
l’idea de rendirli un nou y més fervent vassallatge fins a poguer vèurela un dia ani¬ 
mant totes les converses, encapsalant tots els establiments, honrant totes les cons¬ 
truccions, desde els frontispiscis dels monuments fins a les inscripcions de les tombes, 
y, polida pels escriptors, regulada pels gramàtichs, sublimada pels sabis y immortaü- 
sada pels poetes, arribés ab aqueixa restitució a rependre sa vida passada encara més 
brillant y mé$ esplèndida que avans, fins a sentarse al costat de ses sortoses germanes 
d’Europa! 

Oh si aquest desitj inspirés els nostres actes y tots, tots hi poséssim la nostra vo¬ 
luntat! Seria aleshores, quan segurs de la victorià podríem dir als enemichs d’aquesta 
estimada llengua: Vosaltres la voleu ben petita? Donchs nosaltres la farem ben gran. 


Digitized by ^.ooQle 


Del Dr. D. Francisco Albó y Marti \ Advocat, Diputat a Corts, ex-Professor en la 
Universitat de Barcelona. 


L'ús de la llengua pròpia considerat com a dret—Necessitat de respectar lo 
y garantirlo totalment en la vida jurídica integral dels catalans 


Senyors congressistes: 4 

No podent ni devent esser jamay nostra oratoria la inútil paràfrasis retòrica y mu¬ 
sical del pensament, sinó la aplicació de la llògica y de la eloqüència a la demostració 
y forsa pràctica d’una veritat posada en dubte per 1* enteniment o no prou eficàs en 
la fredor d una nuesa massa feble pera emportarsen vensudes les voluntats, jo no sé 
pas, senyors, com donar compliment a la comanda que per part de la Comissió orga- 
nisadora m’ha estat feta de parlarvos de l'ús de la llengua pròpia considerat com a 
dret y de la necessitat de re^pectarlo y garantirlo totalment en la vida jurídica integral 
dels catalans. 

Y no es tant sols perquè com sempre la eloqüència me falti en absolut, ni tant sols 
perquè sien poch propicies a la serenitat preparativa del treball doctrinal la febre y la 
inquietut del present temps de lluyta: es, sobre de tot, perquè la nostra disciplina ra¬ 
cional acostumada a la demostració de les veritats teoremàtiques, per natura y caràc¬ 
ter se refusa a tot intent de prova de les coses inconcuses, y si ja d’una part en l’ordre 
categòrich ha d’estimarse, com ho es, un ver axioma el dret de tots els pobles a la 
parla que’ls hi es propria, per aspre, inculta y misèrrima que sia, en l’ordre de la apli¬ 
cació la evidencia sobrepujaría si possible fos tractantse de la llengua escullida per 
la sabiesa pera adoctrinar al món, en boca de Ramon Llull: per la poesia pera encisar- 
lo* en la d’Ausies March y Verdaguer, y per la justicia internacional pera dictarli lleys, 
en la dels humils prohoms que bastiren l’admirable monument del «Consulat»; d’aque¬ 
lla nostra llengua brollada en la roca viva del esser nacional, üngida per la íè, afinada 
per la diplomada, daurada per la glòria, escullida la primera entre les vulgars per la 
ciència neo-llatina pera comunicarse al poble, exaltada per la inspiració, enriquida per 
la tradició, bressada triomfalment fins a llunyanes terres entre’ls besos de les ones de 
la mar y l’oreig de les montanyes: d’aquella llengua immortal que després d’una ago¬ 
nia de centúries, opresa per la tirania, bescantada per la mofa y trepitjada per la lley, 
surt esplendent de llum y esclatant de forsa de dins del sepulcre en que el crim polí- 
tich volgué enterraria viva, fent ressonar en el present Congrés ab el viril accent unís- 
son dels incomptables fills de tants y tants pobles quals somnis ha bressat, quals glò¬ 
ries ha cantat, quals penes ha endolsit, l’himne vibrant del dret a la existència plena, 
y proclamant ab la veu de la justicia perennal que tot agravi rebut era y es malvestat, 
tot menysprèu, ignorància o baixesa, y tot obstacle un atentat contra la lley de la 
natura. 


Digitized by LnOOQle 



657 


La lley de la natura en que’s funda’l dret humà fa nàixer, en efecte, el pensament 
en les pregonitats més íntimes de l’ànima. No hi floreix per generació espontània deri¬ 
vada de condicions generals de humanitat que portarien en conseqüència una identi¬ 
tat universal desmentida per la observació, ni ’s dibuixa la imatge de les coses en el 
fons dels esperits ab les mateixes gradacions de llum reflexades pel mateix horitzó al 
travers d’idèntich crestall. El món exterior primer y la abstracció després s’espliquen 
al infant per ministeri dels qui l’envolten mitjansant signes que associa per sempre més 
a la representació dels objectes d’aquell món y de la idea y sos matissos. Les idees y 
els objectes que desvetllen la virginal atenció infantil són els que viuen en l’ayre que 
respira, són els del patrimoni familiar y del nucli social a que pertany per la lley d’una 
generació que encadena totes les anelles d’una rassa. Y aquells signes d’espressió són 
els que lentament ha elaborat o emmotllat la propria rassa en el transcurs dels segles, 
els que encarnen viva la mentalitat diferencial de cada agrupació, quals fills al ense¬ 
nyar als llurs la imatge de les coses, la imprimeixen també per sempre més segons 
igual lley en signes que responent a característiques diferencies son diversos també 
total o parcialment, isolats o en combinació. Y com tal diferencia no es filla del etzar 
ni del arbitri, sinó que raja de les fonts de la mateixa vida, no’s limita al sò de 
y a la formació de la paraula: són la una y l’altre element y vestidura d’espressió d’un 
la lletra concepte a que’l raonament arriba en cada poble pels viaranys caracte- 
rístichs que han enfonzat erí ses valls unes corrents que’ls altres no han i*ebut 
o que no han influit en ells de igual manera, y es per això, senyors, que no 
ja la estructura y pronunciació dels mots, els matissos del pensament y els engranatges 
de la construcció no tenen equivalència en els idiomes, ni per lo tant una reducció 
possible a la unitat. 

Es lley de la natura, donchs, aquesta diversitat llengual dels grupus ètnichs, qual 
igualitat jurídica originaria, evidentment natural també, desautorisa tota imposició que 
qualsevol d’ells intenti sobre dels altres pera exigir que en sa vida interna o de relació se 
privin de la espressió del pensament en la íorma pròpia. No hi hà en la natura títols 
de privilegi ni en favor de un nucli social pera la subjecció mental absorbidora dels 
demés, ni en favor d’un idioma pera el monopoli del ús*de la paraula en tots o en de¬ 
terminats ordres de les comunicacions humanes. 

Y si, en defecte de fonament originari en l'ordre natural, se busquessin pretextes en 
l’ordre positiu pera derivarne la esmentada imposició, fins prescindint de que tot allò 
que no està en armonia ab la lley natural careix de valor jurídich, si el fet derivatiu 
fos la conveniència, deixaria d’existir com a títol de relació jurídica desde que no hi 
hagués eqüació entre’ls diversos elements personals a que s’hagués d’estendre y sobre 
tot quan la conveniència del un aparegués en sentit invers o oposat a la del altre: si 
fos el consentiment, desde l’instant en que no existís quedarien natural y jurídicament 
deslligades les voluntats, y si hagués sigut la dominació, generadora de les monstruo¬ 
sitat de tot esclavatge corporal o intelectual y en aquest ordre d’un afront, motiu de 
tota rebelió, en la víctima, com incompatible ab tots els sentiments de la fraternitat, el 
títol ja inadmisible com ineficàs per lley de la natura que’l proscriu en calitat d’inhu¬ 
mà, seria virtualment derogat y arreconat entre’ls recorts de la més revoltant y arcaica 
tirania en tots aquells pobles que inspiressin son dret en els principis de la llibertat y 
la igualitat dels ciutadans. 

Idèntica exigencia que la justicia té la cultura, que requereix una puresa y’una be- 


Digitized by ^.ooQle 



658 


llesa en la exteriorisació del pensament humà que sols poden trobarse normalment en 
l’espressió del mateix en la llengua propria de qui’l genera. 

El llenguatge natural de cada hú no f s troba més que en un idioma: fruyt del pri¬ 
mer amor racional, del primer enllàs natural, de vincle etern, inefable y fecondíssim, 
del esperit ab la espressió. Els fills d'aquest amor del pensament són els únichs que 
si poguéssim aplicar al cas la parla gràfica del dret mereixerien anomenarse juntament 
com solem dir «llegítims y naturals». Són ademés els únichs que tindràn ufana, osten¬ 
tant l’esclat humà de la hermosura: dels altres, uns seràn estrafets de naixensa per an- 
tinatural deformació o mutilació, uns altres ridícols maniquins vestits per la retòrica, y 
dels restants, vegetaràn alguns en la apariencia de la vida que degueren a la artificial 
fecondació del estudi, y els últims, llegitimats per rescripte, illegítims per natura, ja 
generats en la violència, d’ella viuràn per la brutalitat d’un «fòrceps» oficial, mes por- 
taràn en l’ànima la marca de la vergonya y en son cos seràn eternes les senyals de 
macadura. 

Aquesta lley del pensament humà la trobem comprovada y sancionada en tots els 
ordres. 

En el religiós, per boca dels Profetes se’ns pinta com un gran càstich la imposició 
de llengua estranya: Isaías la profetisa al poble d’Israel per haver prevaricat: «et lin- 
gua altera loquetur ad populum istum» (c. XXVIII, v. 11). Pren carn humana’l Fill de 
Deu y predica la doctrina redemptora de la humanitat universal en son llenguatge de 
fill del poble, no en l’oficial, el dels dominadors de la Judea, sinó en l’humil dialecte 
popular siro-caldaych. Pera la evangelisació del món, l’Esperit Sant no comunica el dò 
de llengües als homes dels diversos pobles pera entendre als Apòstols, sinó als Apòs¬ 
tols pera que cada un dels homes a qui prediquen pugui escoltar la divina paraula en 
l’idioma propi. Sant Pau diu als Corintis (Epist. I, c. XIV, v, 14 y 19) qüe si predica 
en una llengua desconeguda, ho fa certament son esperit, mes el .concepte resta seps 
fruyt, y que prefereix dir en la Església cinch paraules acomodades a la inteligencia y 
a la. instrucció dels fidels que pronunciarne dèu mil en altra llengua estranya. Al se¬ 
nyalar la decadència del llatí literari per haver adoptat l’Esglesia el popular, es aquella 
atribuida pels filòlechs historiayres a la instrucció cristiana feta en el llenguatge vulgar 
y rústech, causa segons els mateixos de que’s trobin en els monuments literaris de la 
Església primitiva modismes solsnotats abans en boca del poble y que han subsistit 
després en la litúrgia. Inocenci III en el concili laterà mana baix pena d’excomunió 
que’ls bisbes y ministres coneguin la llengua del país de llur jurisdicció y ministeri; 
Eugeni IILen la regla XX de Canceljería declara là nulitat de la provisió de parròquies 
y demés beneficis ab cura d’ànimes «nisi ipsa persona intelligat et intelligibiliter loqui 
sciat idioma loci ubi ecclesia vel beneficium hujusmodi consistit»; ordena el Concili 
Tridentí (S. XXIV, c. 7) que s’ensenyi la doctrina cristiana a cada poble en son llen¬ 
guatge nadiu, y en nostres temps, en el país d’unitat més absorbent y ponderada 
s’apareix la Verge en la ribera del Gave y en els prats de la Salette, y no es en la llen¬ 
gua oficial del Estat sinó én l’humil dialecte popular que parla als infantils pastorets 
saboyards y a Bernardeta Soubirous. 

Humils germans de patria que acudiu temorenchs a les oficines públiques: si a la 
vostra respectuosa pregunta en català vos contesta un infelís buròcrata ensoperbit ab 
la insolència del «hable V. en cristiano», contestèuli que es ell qui deu complirho se¬ 
guint l’exemple del Christ y de la Verge que no parlaren el castellà de l’època y del 


Digitized by ^.ooQle 


659 


lloch, això es, el llenguatge oficial o del Estat, sinó el del poble. Y podríau afegirhi 
qui si el mateix Estat, ademés de parlarli per boca de la autoritat, hi obrés també en 
cristiano , faria seus els preceptes del dret canònich, y privaria en conseqüència de fun¬ 
cions públiques locals a qui ignorés y més encara a qui meríyspreués la llengua po¬ 
pular. 

Y si es tal la ensenyansa que’s desprèn del dret eclesiàstich, no obstant la univer¬ 
salitat originada del caràcter de general humanitat a que respòn, calculèu, senyors, lo 
que ha de exigir el dret polítich, sempre emmotllat pera esser perfecte a la especial y 
variadissima estructura dels elements que ha de regir. El dret dels individus y agrupa¬ 
cions humanes a la parla propria es, com dret derivat de la natura, anterior y superior 
a la existència del Estat, y no per tant un privilegi o regalía que pugui a son albir do¬ 
nar o tolre, y si d’altra part segons el natural criteri no es l’home per l’Estat sinó l’Es- 
tat per l’home, l’Estat claudicaria contra la mateixa rahó fonamental de la seva exis¬ 
tència, si en lloch de constituirse en garantia y orgue de sanció dels drets preexistents 
tractava d’ofegarlos ab la mateixa forsa coactiva que no ha rebut dels ciutadans més 
que a condició y com a medi de ferlos respectar. El dret de que parlem es, com a innat, 
ilegislable y imprescriptible, es d’aquells que'l sistema de les modernes constitucions 
deu encloure en la part dogmàtica y que fins els còdechs polítichs dels paísos més uni- 
formistes directa o indirectament han hagut de consignar. Fixeuvos com a exemple en 
la vigent Constitució espanyola y hi trobarèu un art. 13 segons qual primer paragraf 
«todo espaftol tiene derecho de emitir libremente sus ideas y opiniones» y no ho faria 
lliurement el ciutadà de llengua catalana, a qui s’obligués a espresar el pensament en 
la escola, en el meeting, en la contractació, en els tribunals- y en el Parlament en una 
parla distinta de la pròpia. Perquè no hi hà, senyors, llibertat d’espressió del pensa¬ 
ment quan la coacció del poder l’espera a cau de l’ànima pera barrarli el pas y ofe- 
garlo abans que cridi si no ’s mutila en silenci, si no ’s despulla del ropatge propi pera 
vestime un d’estrany de vius colors, però que no li escau hi es fet a mida propria, si no 
se surteix de sòns y de paraules en l’estanch del monopoli, si nó marca’l pas de la es- 
pressió segons el «uno, dos, tres...» fixat en les ordenanses de la gramàtica de la llengua 
d’uns homes com els altres que malgrat esser iguals a tots els altres, s’han considerat 
de dret diví, s’han atribuit el mando y s’han posat ells mateixos els galons. 

Un regisme polítich igualitari deu atribuir a tots els ciutadans els mateixos drets 
a totes llurs característiques naturals iguals prerrogatives, a llurs idiomes cooficialitat. 
^Perquè en el Parlament la veu del país no pot ressonar més que en una llengua? ^Per¬ 
què la lley ha de fixar les regles del dret contràriament al dret comú, en la parla d’uns 
ciutadans y no dels altres? ^Com la compliràn y com podrà castigarse als que la infrin¬ 
geixen si es promulgada sols en una llengua no assequible a bona part dels ciutadans? 

La cortesia, la conveniència mutual o altra raó semblant podràn permetre que 
s’utilisi normalment com a llengua parlamentaria la més usual del major nombre dels 
representants del país, mes no privar a un sol d’aquests d’utilisar la pròpia si no’n sab 
d'altra, sinó creu dominaria prou pera espressarshi dignament, o si en virtut de la part 
alíquota de sobirania que li pertany creu oportú reflexar les aspiracions y necessitats 
de la terra que l’ha elegit en la parla d’ella. No faltarà en tal cas una engruneta del 
fastuós pressupòsit de les Cambres pera una versió que posi lo que haja dit aquell al 
alcans dels altres y encara que faltés no costaria de trobarse: val més en últim cas que 
resti seca per falta de carmel-los y bolados la boca d’alguns parlamentaris cansats d’en- 


Digitized by ^.ooQle 



66o 


raonar que no pas que resti muda la d’un sol, d’investidura igual, per falta d’uns mise¬ 
rables medis de traducció y per més miserable falta de coneixement per part dels al¬ 
tres d’un idioma ab tant dret com el que’s vulgui pera estimarse nacional. 

Si en la descripció de paíssos llunyans ens contés un viatger que en algun d’ells 
les lleys no's promulgaven més que en una llengua desconeguda per mils y mils de 
ciutadans y poch coneguda per milions d’altres, y que malgrat això regia un Còdech 
segons el qual la ignorància de les lleys no escusava de llur compliment y funcionaven 
tribunals imposant càstichs de tota mena als infractors d’uns preceptes que ignoraven 
per no dictarlos ni posarlos el poder a son alcans, creuríem que’s tractava d’un poble 
assiàtich o africà en que’l despotisme arribava a la lesa humanitat si no’ns recordàvem 
de que està en el nostre poble el cas de la injustícia viva. Se dicten lleys en un idioma 
privilegiat desconegut de mils y mils y poch conegut de milions de ciutadans, quals 
infraccions castiga ab tot rigor en sos cabals y llibertat, per la irrissoria presumció d’un 
coneixement legal que no existeix y que es incompatible ab la realitat y ab la con¬ 
fessió per part de l’Estat de les vergonyes del ahalfabetisme, de que n’es causa entre 
altres la aberració de donarse igualment la ensenyansa en llengua estranya. 

Sembla haver reencarnat en l’esperit oligàrquich dominant el monstruós pensament 
d’aquell emperador romà que feya gravar les lleys en signes petits y fixaries altes, més 
enllà de la vista dels ciutadans, pera gaudirse en la crudeltat y fer guany ab el càstich 
de les víctimes. Són obligatòries les lleys en general, segons el primer article del Cò¬ 
dech civil, pel sol fet del transcurs d’uns dies desde llur inserció en un diari oficial que 
per costosíssim no està al alcans de % tothom, ni ho està lo que diu per la llengua en 
que va escrit, ignorada per immensa multitut de ciutadans < ! >. Y jay d’ells si no la com¬ 
pleixen! No podràn invocar l’ignorancia de la llengua de la lley y per lo tant ab més 
motiu de son contingut, pera evitar la nulitat de llurs actes jurídichs o la condemna a 
pagar ab llur hisenda y persona, sens que’l desconeixement de la parla oficial,—idèn- 
tich al que tenen de la llur els legisladors—els valgui ni pera la presumció de bona fe 
ni com a circunstancia atenuant pera cambiar en un presiri la cadena. 

En l’ordre jurídich anomenat administratiu es d’igual evidencia la conculcació quan 
no’s respecta la doble relació jurídica natural derivada de la pluralitat de llengües dis- 
tribuides pel territori del Estat, que imposa d’una part el reconeixement del dret dels 
ciutadans a utilisar la pròpia y no per forsa cap d'altra artificial o emmatllevada pera 
l’exercici dels drets* devers y funcions públiques de caràcter administratiu y que exi¬ 
geix d’altra part als funcionaris el pràctich coneixement de la llengua natural dels ciu¬ 
tadans als quins ha de servir, com a condició indispensable pera’l compliment de llur 
dever y pera l’acert y compliment del bon servey. Sens respectar aquell dret no hi hau¬ 
ria igualitat civil, sinó un regisme de castes en profit de la dominadora, font per l’altra 
de ressentiments, de perjudicis, de befes y’humillacions, que són el disolvent més po¬ 
derós dels vincles que mantenen units als pobles d’un Estat. 

Els llegisladors uniformistes, reglamentant la burocràcia y la vida administrativa fins 
al infinit, s’han recordat de tot menys de la esmentada pluralitat de llengües nacionals. 


(1) No succeheix tal enormitat en el catòlich, lliure y democràtich Estat belga, quals disposicions legals se pro¬ 
mulguen y se publiquen totes elles ab igualtat de consideració en el periòdich oficial en les dugués llengües vires del 
pais. Vegis en comprovació el facsimil del Moniteur Betge que s'acompanya. 


V 


Digitized by ^.ooQle 



MONITEUR BELGrE 


JOURNAL OFFICm 

-© 3 psai.,«» 

^yT}* ■ 1 "topnuMPi stí par i« mii tmtàmmÉm 
T«* í^num^ro $ r ia Mutife, n uCt«a «m 

ui VÜ2 .ÏÏÏÏÏZí " *BL 



8TAATSBLAD 


_****“ *■“» -*——rm 

M» aanaiif nwnculütf. éoor u hm *aa -mi - • i- 

PÍH. P»r guniMT »<:.»«*«, rranAi^rxrii« 

«* nf nknoM***,* k^^Tni^L^riSiL^^· 


J» »«win®n«UM( ron« »t>e»w ■ w<uy 

j***» * *rmprt «<• MlmMcrr«TenSoL 
***** oownarcUJu·, mm «m mcmm «Zu 
^ ^ oawpf n l nat l rw ia pll q •. rur««A wi—i<<n : .." 


77* ANNÈC. 


N. los-ioe. 


77* JAARCANG. 


LUNDI, IS et MARBI, 16 AVRIL 1907 MAANDAG, 18 en DINSDAG, 16 APR1L 1907 


LOIS ARBÉTÉ8 ROYAÜX 1T AC l'U WB1TU, tORUIEWKS Mll·lUTP BH AKTÉR 

DU OOUVSRNEMKNT. DKR RSGKKHXNO. 


IHII’ni 411 MMIin (Tii·ltlll. fllNItrifelC HU •UITE·IAUD·CNC tAHM 

4cle la*l 4t la Cto^rexe de U PaU àm 99 jnlllat 1999 (I j. MtUkto 4er Ird·i·ÍMfere·lIe iu 99 #«II 1 999 (I). 

La RépuLlique do Bolivie a adliófe à b i Conventi »n concertant les De RepubUek Bolivie is tofgüreden tot het • Verdrsf betrefeode de 

•ois et contornes de h mierrc sor tcrre » el à U ■ Conrenlion pour l'adap- treuen en gebruiken ran dea orlog te laad • en tot het • Verdrag nopens 
tation 4 b pterre marítim» des principes de b Convcnlioo de Genère de toepassir^ op deu zeeoorlof ran de beginselen ran he» Verdrag va* 
Ju 92 aoút 1894 » anueites l'unc et fautre à l'Aelt flini de to Coaféreare Centre van 92 Auguatus 1864 *. beide toegetoegd un de Slolakte der 
le la Pan. Verdes Conferenlie. 

L ar»»H« 10 de la « Conventlon ponr l’adaplation » la goerre narítlme Artlkel 10 raa het « Verrfrag nopeos de toepatstng op den zceonrlop 
des principes de la Courention de Cenrvc > i etc exclu de i idhésteit-de tan de tMtnu»neti v-jq het Verdrsg van Genévc > is gesk/ten ull de 
la RepuhUque de Bolivie toetredlng der RepubUek Bolivie. 

Certifle par le Secrétoire General Gewaarmerkt door dea Algemeenen Secretaria 

du Ministère des Albires étrangères, ran het HloUlerie ran BoitenUndte ie Zaken, 

Chev* ran van Eur 


CORPS DJPLOVATIOCf. DIPLOHATYSCJI LICBAAJI. 

Par arritè royal du 3 avríl 1007. M B. de l'Escaille, seerétoire 8y koninklijk besluit ran dcn 3* April 1007. is de heer B. de 
de lègaüon dc 1" classe. a été noninu* secrétoire dc la léfaUon de PEscaille, gezantochapsseeretoris I' klasse. benoemd tot secretaris 
Belgique pres S. M 1c Roí dc Portugal. ran hec Belgisch gezantschap béj Z. II. den Koning ran Portugal. 


Par arrM royal du 33 mars 1007. II le comte H. dc Laubeapin, Bij koninklijk besluit ran den 18» Maart 1907. is de beepgruf 
secrétaire dc lègaüon dc 1* classe, a eté nommé secrétaire de la H. de Laubespin, geuntschapssecreUrís 3* klasse, benoemd tol 
légaiion de Belgique près S. M. l'Cmpercur du llaroc. secretaris ran het Belgiscb geuntscbap bij Z. M. den Keizer ran 

Maroceo. 


Par arrété royal du 38 mare 1907. M. A Honyet, interpréle de Bij koninklijk besluit ran deo 38- Maart 1907, is de heer 
la légatioo de Belgique prts S. II. l'Empercur dc Chine, a été A. Ilouyet, tolk van het Belgiscb gezantschap bty Z. M. den Keizer 
oomnè ptwnicf interprète de la mdne legation. van China.-benoemd tot eereten tolk ran hetzelíde gezantschap. 

Pour eztraita confonnes: Voor ecbte uUtreksela 

Le secrétoire ginéral. De Algemeene Secretaris, 

Cher* tai* nn Eur. 


(I) V* «Wtar àm M«t tS «tril tOOS, V el3l parirr 1904, ISiwlf*, (t) tU I tmiu* nn 16 en 98 Apnl 1003. 97 « 9t lumtk 1994, 19 JnK, 

tïïiiimrl U tetofen 1906,14 un 1907. ISfefbttar m 11 Ocuter 1006, 11 feart 1007. 

!* astaun. 


Digitized by VnOOQlC 









■ 


— 662 — 

Per ells es lletra morta el vulgar principi biològich de que l’orguen ha d’esser adequat 
a la funció que es en el cas present d’armònica relació entre’1 poder y el ciutadà, im¬ 
possible sens acomodarse a la naturalesa especial y als respectius dever y dret del un 
y l’altre. Ja havem provat la obligació política d’acomodar la lley a la inteligencia y 
per lo tant al idioma de tot ciutadà. Haventhi faltat llegislant y promulgant la lley en 
una sola de les llengües nacionals no enteses per molts que’n parlen d’altres més anti¬ 
gues tant glorioses y tant dignes, ^hi faltarà igualment en l’ordre administratiu nomenant 
funcionaris ineptes pera posar els preceptes legals de tota mena al alcans dels que han 
de complirlos y pera aplicarlos al subjecte de la relació jurídica quals modalitats essen- 
cialíssimes pera la justicia y la equitat sols podria revelàrloshi la llengua popular desco¬ 
neguda? Recordem que en la nostra civilisació l’Estat, pera estimarse tal, deu esser el 
suprem organisme jurídich garantisador de tots els drets y organisador de les públi¬ 
ques funcions de manera adequada al servey dels ciutadans. No oblidem que’l dret 
d’aquests al idioma propi en les esferes totes de la vida particular y colectiva, es an¬ 
terior a la existència del mateix Estat y superior a tot arbitri d’aquest que l’oprimeixi 
o contradigui. Y si, encara que ab absurda aplicació, se ’ns objecta la disparitat d’esfe 
res en que’s mouen l’Estat y l’individu, descendim fins a la mera comparansa de ciuta¬ 
dans y funcionari, y preguntem finalment: ^si resultés entre’ls mateixos la apariencia 
d’una colisió de drets en relació al ús de la llengua respectiva, quin d’ells hauria de 
prevalèixer? <jquí hauria d’emmotllarse a qui, el ciutadà que paga pera tenir empleats 
que l’entenguin y haventlo entès que’l serveixin, o l’empleat que cobra pera servir al 
públich en la persona de cada un dels ciutadans? 

Més greu encara es la infracció del dret a la justicia quan s’administra aquesta en 
llengua estranya a processats y litigants. llustres catalans ho feren prou present ja fa 
quatre anys en un hermós missatge al rey d'Espanya en qual nom la justicia s’exer 
ceix, ab les següents paraules: «En una misma lengua se administra justicia en nom¬ 
bre vuestro a tantos súbditos que mal o nada la conocen: el juez y la parte no se en- 
tienden muchas veces si no es por medio de intérprete: y ^qué modo de entenderse es 
este en cosas en que anda por medio la santidad de la justicia? El testigo ha de ratifi- 
carse en una declaración que le leen sin que pueda comprenderla: el acusado escucha 
en vano la acusación y la defensa: el magistrado ha de abandonar su criterio à una tra 
ducción bien ó mal intencionada, pero nunca absolutamente pura de los mayores ele* 
mentos de prueba, y los jurados estàn expuestos à cada momento à que su criterio 
vaya arrebatado por la corriente meramente musical de los pàrrafos forenses. Asi se 
administra entre nosotros la justicia en nombre vuestro.» 

El mal ja es vell, senyors. Jo passava la vista fa un moment pel Decret de Nova 
Planta que’ns condemnà a vestir en castellà les formes de la justicia, y pera ferme càr- 
rech de quin esperit l’inspirà, rellegia aquest fragment de son preàmbul: «Por decreto 
de 9 de Octubre próximo fui servido decir, que habiendo... pacificado enteramente mis 
Armas el Principado de Catalunya, tocaba a mi Soberanía establecer gobiemo en él y 
dar providencias para que sus moradores vivaa con paz, quietud y abundancia; para 
cuyo fin... he resuelto, que en el referido Principado se forme una Audiència, en la quú 
presida el Capitàn General ó Comandante General de mis Armas.» Ja ho veyèu si ens 
estimava’l vencedor; escanyava la llibertat judicial, imposava altra llengua a la justicia 
y coronava l’obra de la forsa ab el símbol de la que logrà enrunar els murs de Barcelo¬ 
na y ab aquests la llibertat catalana, mes ja ho heu sentit ben clar, ho feya el pobre 





Digitized by 


Google 




663 


rey perque’ls nostres avis «viviesen con paz, quietud y abundancia». La pau, quietuty 
abundancia que’ns pintava aquell rey no han vingut, les esperanses que posaren ahir 
nostres conciutadans en la contestació al missatge al rey actual no han tornat; lo que 
ha tornat es a aparèixer per sobre de la Audiència «el capitàn general ó comandante 
de mis armas», y quan això ha sigut ja no hem hagut de queixarnos certament de que 
pera absoldre o condemnar s’hagués de menester qui oferís garantia pericial de tra¬ 
duir «bien y fielmente» lo dit per processats y testimonis, s’ha donat a qualsevol fo¬ 
raster que acusi a un català les facultats d’intèrprete, encara que sia precís dotarlo de 
ciència infusa, donchs tots ho sabèu, y una mare ho plora, que a la presó de Barcelona 
s’ha complert el fallo condemnatori d’un Consell de guerra fundat en la delació d’un 
miserable ignorant del català que s’hagué de fer traduir els mots de nostra parla en 
que consistia un suposat delicte oral, fermament y en absolut negat per tots els innom¬ 
brables ciutadans que entengueren el concepte y les paraules en que aquest se 
formulà. 

^Què té d’estrany, senyors, que en aquest regisme s’imposi igual afront a la nostra 
vida civil? Aquí la aberració ja passa els límits de la iniquitat. Si no ho fés l’Estat es¬ 
panyol ^qui seria capàs de creure que s’atribuís únicament valor als contractes que’s 
diguin fets per ciutadans en una llengua que molts d’ells no entenen y de negar en 
cambi el degut als que otorguin en la pròpia? Es en va que vullen els catalans disposar 
en català de coses catalanes, obligarse sols ab plè coneixement del valor dels mots ab 
que s’obliguen, establir llurs relacions jurídiques de familia en la mateixa llengua que la 
familia parla o que tingui al menys la justícia mà piadosa pera recullir fidelment, en sa 
pura y reliquial integritat les poques paraules de testament que deixin escapar mortals 
engunies. Pensament de moribond de nostra terra que no’s disfressi ab vestidura estra¬ 
nya no es per l’Estat un pensament jurídich ni digne de respecte; tracte fet en idioma 
català no té per ell altesa suficient pera fruir tot sol l'honor de que un notari el guar¬ 
di en son protocol ni’n tregui copies en paper sellat. 

Això té lloch, senyors, en el sigle XX, en la Europa civilisada, baix l’imperi dels 
homes que diuen inspirarse en l’amor als humils, en el respecte al dret, en la llibertat 
dels pobles y en la igualtat dels ciutadans. 

Y quan les forses vives de la terra indignades per l’afront han aixecat un clam de 
dignitat reclamant del Govern que fes justícia en tots els ordres en que com hem vist 
els homes tenen dret a utilisar la parla pròpia, els faritzèus del temple, servadors dels 
ritus oficials, han fet un crit d'escàndol, les altes magistratures ho han despatxat ab un 
«Visto», y si alguna vegada no ha pogut escusarse de simular arguments la cortesia, ha 
sortit fredament de llavis dels polítich, com per boca d’En Moret digué’l Govern a Ca¬ 
talunya, el 5 de Maig últim, el sofisme de que la oficialitat de la llengua castellana es 
un principi de dret públich de la nació espanyola. 

Ah, senyors, ja ho havem vist y no cal pas repetirho perquè un Moret ho negui; lo 
que es principi de dret públich en totes les nacions dignes de esserho es el respecte y 
la sanció dels drets preexistents y superiors, y es preexistent y superior al arbitri del 
Estat actual el dret dels catalans en llur vida jurídica integral segons hem vist y per 
lo tant en tots els actes de ordre públich a usar la pròpia llengua que ja era oficial 
segles abans de que hi hagués Estat espanyol, que ho fou encara per espay de segles 
existint T Estat [espanyol y que per lley de la natura y per la forsa del dret tomarà a 
esserho tant si Espanya continua en el pervindre formant Estat, com no. 


Digitized by 


Google 



664 


Lo que es principi de dret públich es la constitució de les societats polítiques 
pera garantir el dret dels ciutadans, de forma que essencialment l’Estat no es altra 
cosa que l’organisme tutelar de la justícia. Si aquesta hi falta, desapareix el vincle so¬ 
cial. Y com en els demés, en l’ordre que estudiem, justícia es atribuir y reconèixer y 
garantir a cada hú lo que li es propi, no afavorir a un sol atribuintli per privilegi 
exclusiu lo que es el dret comú que’s nega a tots els altres. 

Principi de «dret públich de la nació espanyola» es el de lliure emissió del pensa¬ 
ment, y faltaria autorisant la rebelió com tota ofensa als drets individuals segons la teo¬ 
ria dominant, als ciutadans privats de dirigirse a la nació sens deformar el propi pensa¬ 
ment ab els motllos sintàxichs d’altra idioma, vestintlo, ab uniforme encartronat no fet 
a mida, y mutilant la rica varietat d’aquells matissos intraduibles que tot idioma té. 

Donchs ^quin es el «principi de dret públich de la nació espanyola» en quin nom 
se’ns imposa com a moneda de curs forsós el privilegi d’un idioma per la parla oficial? 
No quedaria més que ’l d’igualitat, pretext etern d’uniformisme, mes fins aquesta hi 
falta. Puix no hi hà igualitat en un país de castes; no hi hà igualitat si un poble dels 
d’un Estat té dret a llegislar, a administrar, a contractar, a testar y a judicar en llengua 
pròpia, y els altres pobles del meteix Estat no poden ferho més qu’en llengua estranya, 
inassequible a molts y may assimilada enterament per els altres. 

Ah, senyors, parlem clar. El suposat «principi de dret públich de la nació espa 
nyola» es un mer estat possessori contra tot dret y contra el bé públich que avuy ens- 
tanca fàcilment el pas ab interdictes, mes qu’en el judici ordinari corresponent, si sabem 
portalo serena y rigurosament a terme serà vensut: no li valdràn els cents anys pas¬ 
sats desde l’usurpació, puix els drets humans que rajen directament a la natura no 
prescriuen may. Aquell principi imaginari de dret públich surgeix del amor propi y 
del concepte d’excelencia que té de sí meteix el nucli dominant, del esclusivisme de 
la música en que’s formà el gust y aprengué el cant, més que no pot pretendre, ni en 
aquest terreny, en homenatje a llurs excelses cantatrius, que s’arrenqui la llengua o que 
se desterri a les ingenues muses populars perque vullen modular també lliurement en 
les meteixes sales del palau de tots pròpies cansons, inspirades en altres melodies. 

Defensin 1 'statu quo els buròcrates per la conveniència d’un inmens escalafó quals 
traslados y ascensos faciliti el nombre d’empleos a escullir en quantsevol regió sense 
haver d’entendre la llengua que ’l poble parla; els lliures ciutadans d’aquesta terra, que 
escoltaràn encare ab molt més gust les armoníes de la sonora y justament preuhada 
llengua forastera quan tinguin llibertat de no parlaria, han retornat a la conciencia de 
son dret y estàn resolts a defensarlo ab l’ànima y la vida. 

L’hora del triomf vindrà, senyors, potser molt prompte. Mes quan penso que ab rahó 
en l’antigüetat el signe intelectual d’esclavitut era la subjecció imposada a llengua 
d’altri, quan medito en la marca de baixesa o d’incivisme que posa sobre un poble el 
tolerar un atentat semblant contra les lleys de la natura, m’espanta l'inquietut de que. 
triomfants y tot, l’historia catalana al jndicarnos tindrà menys en compte la glòria de 
la deslliuransa que la vergonya d’haver consentit l’afront: no ja dos segles, ni un dia. 


Digitized by ^.ooQle 



De D. Enrich Prat de la Riba , Advocat, de Barcelona. 


Importància de la llengua dins del concepte de la nacionalitat 


La força unitiva, aglutinant, del idioma ha estat vista sempre. Sempre l’intel·ligen- 
cia dels homes s’en es adonada del vincle, del lligam, ab que la llengua forma unitats 
socials pel demunt dels individuus. Tant els súbdits dels grans imperis orientals com 
els ciutadans dels petits Estats municipals o tribals, tant els homes de les civilisacions 
semítiques com els de les races arianes, tots han vist més o menys perfectament en la 
llengua un gran principi d’associació, sempre en la gradació de les societats han fet 
esment de l’unitat llingüfstica. Sobre aquest punt podríem reproduir centenars de tex- 
tes antlchs, presos indistintament dels llibres sagrats de les diferentes races y de les 
obres històriques y geogràfiques dels escriptors grechs y llatins. 

Més cap de tant clar y de tant intensament sugestiu, com el de la Biblia referent a 
la confusió de les llengües. 

En aquest llibre sagrat de l’humanitat civilisada, un dels primers capítols es la dis¬ 
persió dels homes reunits a la vall de Sennaar, per fundar una torra y una ciutat, a fi 
de no quedar escampats demunt la terra (l ). Tots parlaven, —diu el Gènesi,— una 
meteixa llengua y formaven un sol poble. Mes Deu havia decretada llur dispersió a fi 
de que creixessin y omplissin la terra, y per desbaratar llurs designis no li calgué res 
més que confondre’ls-hi les parles. Heus-aquí com «divisit eos Dominus ex illo loco in 
universas terras, et cessaverunt cedificare civitatem». 

La divisió natural de l’humanitat fou, desde aleshores, la varietat de llengua; els 
cronistes y profetes d'Israel quan volen designar tota l’humanitat diuen quasi sempre: 
«tots els pobles, tribus y llengües». L’Iglesia no s’apartà d’aquesta tradició: «ja desde 
el principi, —diu el Dr. Torras y Bages— les grans, les verdaderes unitats socials son 
per riglesia les que forma l’unitat de llenguatge; no diu que l’Evangeli sia predicat en 
totes les províncies del Imperi, sinó en totes les llengües, ontni lingua ». Y tots els 
grans pensadors qui ab esperit realista s’han ocupat en estudis relacionats ab aquesta 
matèria han sentit ab intensitat la trascendencia social de la divisió de l’humanitat en 


(1) Gènesi, cap. XI, v. 1 a 9. — EI text hebr&u, segons Reuss y altres hebralstes, se diferencia de la traducció de la 
Vulgata en un punt que té per nosaltres un&eran importància. Segons la Vulgata construeixen la torra y la ciutat a fi 
de perpetuar llur nom avans d’escam par-se per la terra « antequam dividamur in universas terras .» El text hebrèu espres- 
sa una idea distinta: la torra y la ciutat té per obgecte cohesionar, reunir en una sola unitat social tots els homes d'ales¬ 
hores «per evitar que sien dispersos demunt la terra.» Per altra banda caÇficsar-se be en el sentit de les paraules torra y 
ciutat , que tenen un significat molt diferent del que avui dia se ’ls dona. Ciutat, en el text Uati ctvitas , correspòn en la 
nomenclatura moderna, no a ciutat, sinó a Estat. De manera que en el relat biblich edificar una ciutat y una torra vol dir 
ftkndar un Estat, y construir per aquesta unltat-Estat, la urbs corresponent. 

43 


Digitized by ^.ooQie 



666 


llengües: desde Sant Agustí, segons el qual, primer l’home se junta ab son gos que ab 
l’estranger de qui no entén el llenguatge, fins a-n En Lluis Vives qui considera impos- 
sible formar societat ab aquell qui parla diferent llenguatge. Ab la pregona intuició 
que ’1 caracterisa, feu notar Leibnitz, en plena dominació de l’absolutisme real y del 
legalisme romanista, tant oposat a-n aquestes idees y tendencies, que 7 s mapes ens fan 
conèixer els límits dels Estats , però no 'ls de les nacions , senyalats més aviat per l'ar- 
monía de les llengües (*>. . 4 

Y el meteix pensament d’aquests grans monuments de la civilisació y dels pensa¬ 
dors més eminents de les races cultes, se descobreix en l’intel·ligencia obscura y vacil- 
lanta dels selvatges, guiada per un instint indefinit més que per la llum de la raó. Spencer 
fa notar, trayent-ho d’Humbolt, que a Amèrica els indis de les missions quan veuen 
els dels boscos, que no coneixen, diuen: «Deuen ser parents meus; quan me diuen quel¬ 
com, els entench (,) . 


A-n aquest sentir general de l’humanitat, cal afegir-hi un altre fet no menys elo¬ 
qüent y demostratiu, y, si es possible, més constant y universal. 

Tota societat tendeix a constituir per ella meteixa una llengua, o al menys, una 
forma determinada de parlar, que uneixi més Íntimament sos membres components y 
al unir-los entre sí els separi dels demés. 

La societat científica adopta terminologies que venen a esser un llenguatge conven¬ 
cional inasequible als profans; la societat mercantil y l’industrial tenen també les seves. 
Hi hà, o més ben dit, hi hagué el llenguatge acadèmich, quan els >homes de lletres 
se volgueren aislar del seu poble y constituir-se en casta. Hi hà el llenguatge militar. 
Cada classe social adopta formes d’espressió determinades, particulars seves. Y fins a 
cada familia o conjunt de famílies s’hi produeixen varietats y especialitats de lèxich, 
desconegudes pels demés. 


(1) SANT AGUSTÍ en sa obra DE civitate DEI, Ub. XIX, p. 612 de ledicló Nisard diu: «Caput VII. De diversitate 
linguarium qua societas hominum dirimitur; et de misèria bellorum, etiam quae justa dicuntur. Post civltatem vel 
urbem sequitur orbis terra, in quo tertium gradum ponunt societatis humana, incipientes a domo, atque Inde ad 
urbem, deimde ad orbem progrediendo venientes: qui utique, sicut aquarum congeries, quanto major est, tanto pericalis 
plenlor. In quo prlmum linguarum diversltas hominem alienat ab homine. Nam si duo sibinet invicem fiant obviatn. 
neque proeterire, sed slmul esse aliqua necessitate cogantur, quòrum nenter norit linguam alterius, faclllus sibi anima- 
lia muta, etiam diversi generis, quam illl, cum sint homines ambo, sociantur. Quando enim quae sentiunt, Inter se com- 
munlcare non possunt, propter solam linguae dlversltatem, nihll prodest ad consociandos homines tanta simflltudo 
natura?: ita ut llbentius homo sit cum cane suo, quam cum homine alieno.» 

VIVES. De Causis corruptarum artium, lib. IV, c. I, (cap. I, (op. om. VI, p. 152.) «Humans omnes societates 
duabus potlssimum rebus vinciuntur ac contlnentur, justitla, et sermone; (quarum si alterutra dessit, difficile sit coetum 
et congregationcm ullam, sive publicam, sive privatam, dintius consistere, ac conservar!; neque enlm vel cum inlquo 
possit quls habitaré, et contrahere vita commercia; sive sit Ipse optimus, sive inlquissimus; vel cum eo velit vivere, 
quem nom intelligit: itaque duo sunt velut clari, quibus conventus hominum reguntur, justitla et sermó; sed justitia 
tacitas habet vires, et lentas, sermo vero prcesentiones, et magis celeres, quod altera rationis et consilii vim admoaet 
alter animi motus excitat:» 

LEIBNITZ. Prooet de LETTRE A Lefort le JeunE: «Les cartes font connoltre les bomes des Etats, mais oon 
pas celles des natlons que l’harmonie des langues fait mieux parolstre. Rien ne marque d’avantage la grandeur d'un 
Empirè, que la multitude des nations et langues qu’il embrasse.» 

Escrit en francès per Leibnitz. 

(2) SPENCER. De l’inteoration POLITIQUB. Revue philosophique, v. VI, pl. 75. 



Digitized by 


Google 



667 


Però aquesta tendencia s’accentúa en les societats qui necessiten una unitat més 
robusta y una separació més completa de les altres. La societat dels criminals ha tin¬ 
gut sempre y encara té avui en dia el seu caló. Els cegos, segons diu En Lluís Vives, 
estaven íntimament units, y posseíen una parla especial, que no més ells entenien. 
Les aristocràcies qui volen formar una societat dins de la societat, completament sepa¬ 
rada de les altres classes, adopten una llengua diferent # de la que usa el poble: en l’an¬ 
tiga Roma el grech; a Rússia el francès, a França l’anglès, a Catalunya el castellà, etc. 
L’etnarquía mitgeval adoptà el llatí, la societat internacional moderna el francès. 
L’Iglesia catòlica ha usat sempre també er llatí. 

Les societats polítiques o Estats han comprès també el valor incomparable de pos- 
sehir una llengua qui dongui unió y cohessió a sos membres, separant-los dels demés, 
y d’aquí prové, que, quan naturalment no assoleixen aquest resultat per no coincidir 
les fronteres de l’Estat ab els límits d’una sola unitat llingüística, fassin esforços deses¬ 
perats a fí d’obtenir per la violència aqueixa desitjada unitat de parla, y així afavo¬ 
reixen l’espansió d’una llengua, d’aquella que adopten per oficial, y combàten dura¬ 
ment les altres fins a corrompre-les y ter-les desaparèixer ( ‘>. 

Per la meteixa raó, els pobles qui reaccionen contra l’absorció d'altres pobles, aixís 
que senten la necessitat d’afirmar la seva individualitat, de proclamar la seva persona¬ 
litat, s agafén a la seva unitat de llengua com principi salvador y fonament del seu 
dret. La llengua es la meteixa nacionalitat , deien els patriotes húngars a mitjans del 
sigle passat, reproduint l’afirmació dels primers patriotes alemanys. La llengua es la 
nacionalitat, han repetit tots els pobles renaixents < a >. 

Y es realment la llengua, com deya el profond humanista català Lluís Vives, un 
dels principals fonaments de tota societat humana. Perquè la llengua enmotlla y educa 
la intel·ligència del qui la parla habitualment: les facultats intel·lectuals del noi creixen 
y ’s desenrotllen a l’ensemps que l’adquisició del llenguatge, y per medi d’aquest. 
Verb y idea, intel·ligència y llenguatge s’uneixen y compenetren en lligam íntim y in- 
disoluble, lligam d’un rastre inesborrable, per més unions eventuals que contregui 
després l’intel·ligencia ab altres idiomes . No hi hà res comparable a-n aquesta unitat 
anímica determinada per la comunitat de l’idioma. 


(1) Lo primer que procuren els conquistadors es Introduir llur idioma als palssos conqulstats. Els anglesos a 
Irlanda consegulren que l'erse o irlandès fos conegut tant sols d’una vuitava part de la població indígena y qu’aquesta 
en sa inmensa majoria parlés l'anglès; a Escòcia, limitat ja el gaèlich a la regió montanyenca dels Hlghlanders, després 
de l’últim moviment insurreccional jacoblsta, se feu encara més enrera, puix el govern vencedor va establir escoles 
d’anglès a tots els clans. França ha lluitat debades per desterrar el flamench dels seus departaments del Nort, y ’l 
vasch dels del Sur. Alemanya fa guerra contra ’l danès a Slevlg-Holsteln y contra ’l polach. — També s'e ’n podrien 
trobar exemples en el temps antich. Res demostra tant que aquest esperit dominava també a l’imperi romà com el cas 
d’haver l’emperador Claudi esborrat un magistrat de les llistes de ciutadans romans per haver-se comprovat que no 
sabia el llati, y si sols el grech. 

(2) Les societats nacionalistes de Flandes tenen per lema: De taal is gaasch het volk, la llengua es tota la nació. 

(3) 1BN KHALDUN en els seus PROLEOOMENS, traduits per Slane, diu: «Quan l’orgue ont radica aquesta facultat, 
ha sigut ja ocupat per una altra llengua, quasi mal ne pot adquirir una de nova, sinó d'una manera imperfècta y defec¬ 
tuosa.» El P. FITA ha fet notar que les modalitats fonètiques dels idiomes primitius de la peninsula se perpetuen en 
les especialitats de pronunciació de les actuals llengües neo-llatines: aixís entre altres la pronunciació de la s entre 
vocals, que ’ls catalans d’avui pronuncien igual que ho feyen les tribus catalanes anteriors a l’invasió romana. 


Digitized by LnOOQle 



668 


Per altra banda el llenguatge es el principal, per no dir l’únich, instrument de la 
vida de relació. No hi hà societat possible sense vida de relació d’uns homes ab altres, y 
manca aqueixa quan manca la comunicació d’idees, sentiments y voücions. Es impos¬ 
sible establir cap vincle d’unió y més encara d’associació entre homes qui no s’entenen. 
«Primer hi haurà societat entre animals muts, fins de diferenta especie* que entre dos 
viatgers d’idioma distint. La diversitat de llenguatge fa estranys als homes . 

Tant es aixís que per molts pobles, estranger es sinònim d’home qui parla una 
altra llengua. Els grechs y ’ls romans califiquen els estrangers de barbres, això es, de 
gent de parla desconeguda. Segons Herodot, també els antichs egipcis deyen barbres 
als qui parlaven llur llenguatge. En rus el mot usat per designar els estrangers significa 
homes de llenguatge confós y inintel·ligible. Es un sentir general dels pobles, espressat 
ab la seva energia y aixutor habituals per Sant Pau en sa carta als Corintis: «Si ergo 
nesciero virtutem vocis, ero ei, cui loquor barbarus: et qui loquitur mihi barbarus* ,a) . 

Essent, donchs, el vincle de la comunitat de llengua tant poderós qu’assocía y 
cohessiona estretament els compresos dins seu, y separa els demés fins àl punt de 
fer-los estrangers, no té res d’estrany que totes les escoles qui s’han ocupat de la na¬ 
cionalitat en un sentit realista y positiu hagin atribuit a l’unitat de llengua un valor 
considerable. L’escola històrica de Savigny, l’orgànica de Krause, y sos nombrosos 
deixebles entre ’ls quals sobressurten Ahrens y Bluntschli (y a Espanya Azcàrate y San¬ 
tamaría), l’escola cristiana de Taparelli, l’italiana ab Rossi, Romagnosi, Casanova, 
Mancini, Palma, Camazza, Amari, Stuart Mill, Morello (de marcada sabor hegeliana), 
Trono, Pierantoni, Macri y molts altres, l’escola psicològica de Lazarus y Steinthal, 


(1) Deya Barère en un Rapport a la Convenció nacional el 8 plujós any 11: «En els departaments de l'alt y baix 
Rhin, qui ha fet venir el Pruèià y l’Austríach sobre les nostres fronteres, d'acort ab els traïdors? Qui si no l’habitant del 
camp qui parla la metelxa llengua que ’ls nostres enemichs, y qui ’s creu germà y conciutadà sçu més que no pas germà 
y conciutadà dels francesos, qui parlen una altra llengua y tenen unes altres costums?» 

(2) AD CORINTH., XIX, v. 11. — SANT TOMÀS D’AQUINO en sos comentaris a-n aquesta epístola; lect. II, d m 
«Nota, quod barbarl secundum quosdam dlcuntur illl quòrum idioma discordat omnino a Latlno. Allí vero d!cunt,qued 
quilibet extraneus est barbarus omni alii extraneo, quando sclllicet non intelllgiturab eo.» BOSSUET va fer una parà¬ 
frasi sobre aquests textos en sa PolItique Tirée de l’Escriture (llib. I, art. 2 ) «Desde que l'un no enten l’altre 
— diu — se converteix per ell en estranger.» 

RENAN recopilant les investigacions d’eminents filòlechs alemanys, diu: «Nous trouvons que, dans les langues les 
plus anciennes, les mots qui servent à désigner les peuples étrangers se tirent des deux so urees: ou des verbes qui 
signifient bégayer , babutier , ou des mots qui signifient muet. Le peuple est toujours porté à ne voir qu'un jarçon inarti- 
culé dans les langues qu’U ne comprend pas; de méme, pour l’homme prlmitif, le signe caracteristique de l'étranger 
etait de parler una langue inintel·ligible et qui ressemblait à un bégayement informe. Tel est le sens qui s'attaehe au 
radical varvara (sansc ), Bdpj3apOÇ radical formé par onomatopée et probablement identique a balbus. Tel est 
plus certenalnement encore la signlfication du mot sanscrlt mletchha (indistinctc loquens), per lequel les andens Hm 
dous désignalent les f>euples qui ne parlaient pas le sanscrit: or, ce mot paratt identique au mot Walh, Welsch, dont 
les Qerinains, depuls une époque reculée, se servent pour designer les peuples étrangers, en partlculier les Celtes et les 
Romains, le mot Deutsch signiflant celul qui parle clairement, par opposition au Welsch , qui parle confusément. Les 
langues celtlques et slaves présentent des exemples analgues, entre autres le nom des Valaques (Vlah) qu’on rapproche 
ou du mot Valh précité, ou du mot vlatch, bégue, identique pour la radne à mletchh. Les langues semítiques, en fln, ont 
suivi la méme analogie: Heb. laHg, loíz (balbutiant) pour désigner un peuple barbare; arab. adjem (parlant confusément 
ou muet) pour désigner un peuple étranger, en particulier les Persans; Timttm, qui signifie proprement un homme av 
langage barbare et inintel·ligible, a servi pour désigner les Himyaristes et les Abyssins... Les appelationstirées des mots 
qui signifient muet ne sont pas moins nombreuses. Je ne rapporterai point icl tous les exemples que M. Pott en à 
recueillls. Je rapplerai seulement à\YC0(J(5OÇ\ sinonyme de barbre chez les Grecs, et le mot Niemlec, par lequel les 
peuples slaves (et après eux les Byzantins, les Turcs, les Hongrois) désignent les Germains, tandis que le nom méme 
des Slaves paralt signifier les parlants. Le méme sens à eté attrlbué au nom des Basques (Eusken).» — Db L’ORlOlNJt DU 
LANOAOE, p. 179 y 180. 


Digitized by 


Google 



669 


totes consideren la llengua com element constitutiu de la nacionalitat b); encara que 
cap d’aquestes escoles hagi pres cura de precisar d'un tnodo científich la noció de llen¬ 
gua, y d'aquí les innombrables confusions en que cauen al fer aplicació de llurs princi¬ 
pis, y d’aquí també les obgeccions que reben dels autors d'altres escoles . 


(1) La majoria d’aquests autors coincideixen en lo fonamental molt més de lo que donen a compendre a l'esposar 
llurs conclusions. Per aquesta raó, com per no multiplicar les cites, ens limitarem a reproduir els fragments més al cas 
de MANCINI, un dels primers qui desenrotllaren aqueixes idees. Segons ell la nacionalitat es una eocietú naturale dl 
nomlni da unità di terrltorlo, di origine, dl costuml e dlllngua conformatl a comunanza dl vlta e dl coscienza sociale .» Y 
en altre Uoch diu: «Ma dl tutt’l vincoll nazionale d'unltà nessuno é plü forte delia parola risvegliando l'attività delia 
reglone, é sorge abbondevolissima d’idee. Ora che dlnota il gran numero delle Lingue, se non la destinazlone providen- 
zlale delia socletà umana di comporsl dl tante nazionalltà dlstinte, clascuna con vita ed essere suo proprio? B le lingue 
de' popoli lasciano intorno a ciò mlnore incertezza che i trattl e le forme del corpo, in niun altra parte megllo riveian- 
dose II geno e lo stato intellectuale di una nazione, che nel suo idioma e negli accidenti stessi che lo distinguono. Nelle 
lingue si riflete pure le fillazlone delle razze; e Vico, Leibnitz e Bacone s'encontrano egualmente nel pensiero che In 
esse studlar si possano meglio che altrove le nazlonali lstorie. Questo è indubitato, che Vunità del linguaggio manifesta 
f unità deUa natura morale di una Nazione, e crea le sue idee dominanti.» 

(2) Un dels més anomenats, el rus NOVICOW examina les diferents hipòtesis que 's poden presentar. Descartada 
la de la llengua oficial, se flcsa en la de llengua llteraria t sostinguda principalment per autors alemanys y italians, y la 
refusa: el francès, per exemple, en sa condició de llengna literaris es tant estrany al provençal com a l'italià. Ab què 's 
fonamentaria, donchs, per donar al provençal la nacionalitat francesa y no lp italiana? Se fa l'obgecdó de que '1 pro¬ 
vençal es dialecte del francès, però si ho es el provençal perquè no ho han d'esser també el piamontès y’l llombart? 
Queda, donchs, no més la hipòtesi qui dona per fonament de la nacionalitat els Idiomes populars, y Novicow la refusa 
també perque sl s'admetés resultarien moltes nacionalitats, puix les llengües populars son nombrosissimes. «SI prenem 
— diu —com característica de la nacionalitat les llengües populars, caldrà dividir Alemanya, França y Itàlia (per no 
esmentar més paissos) en un gran nombre de nacionalitats. Se tindria aleshores nacionalitat alemanya, suabiana, 
franconiana, saxona, turlngiana, frisona, pomeraniana, normanda, borgonyesa, Uemoslna, delfinesa, provençal, catalana, 
veheciana, liguriana, turco-romana, samblta, siciliana, sarda.» LES LUTTES ENTRE SOCléTÈS HUMAINES ET LEURS PHA- 
SES SUCCESSIVES, pl. 236 y següents. Com ja 's veu, l’argument està molt lluny d’esser concloent, puix no té altra força 
que '1 supòsit no demostrat de que 'I nombre de nacionalitats es limitat, y de que aquestes no poden esser petites. 


Digitized by 


Google 





"X 



Digitize- by 


671 


Acta de la Sessió de Clausura 


La sessió de clausura del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana tin¬ 
gué lloch la tarda del dia 17 d’Octubre al Teatre Principal, adornat com per la Sessió 
inaugural, y plè d’una inmensa gentada. 

A tres quarts de set aparegueren en el local els individus qui havien de presidir la, 
festa, pujant a l’escenari en mitg de grans aplaudiments del públich, posat dret. 

S’assegueren a la taula presidencial y en diferents llochs de l’escenari el Molt Il-lustre 
Dr. D. Antoni M. a Alcover, president, y ’ls senyors D. Teodor Llorente, D. Antoni 
Rubió y Lluch, D. Vicens Mancho, D. Joaquim Cases-Carbó, D. Pere Vidal, D. Antoni 
CiufTo, Mr. R. Foulché-Delbosc, Mr. J. Saroïhandy, P. Lluis Fullana, D. Adolfo Bonilla 
San Martin, Dr. Pier Enea Guamerio, Mossèn Mariàn Grandía, D. Joseph Franquesa y 
Gomis, Mr. J. Calmette, el vispresident de la Diputació provincial de Barcelona, senyor 
Oms, els regidors de Barcelona senyors Pijoan, Fuster y Roca, el senador D. Raymond 
d’Abadal, el Diputat a Corts D. Francisco Albó, y ’l sotscrit secretari. 

El Dr. Alcover obrí la festa, cedint la paraula al secretari, qui llegí la llista d’adhe¬ 
sions rebudes al Congrés <*). 

Concedida la paraula a-n En Pere Vidal de Perpinyà, aquest, en mitg d’una gran¬ 
diosa salva de picaments de mans, comensa contant que, com estaven per partir de la 
Plassa de Catalunya cap al Tibidabo, li han dit: — Això es el tramvia pels estrangers 
pujauhi. — Donchs no es el meu, he respost jo. Un de Perpinyà no es estranger a 
Barcelona. Diu que rossellonesos y catalans son la meteixa gent; la seua llengua y la 
seua historia es la meteixa durant més de dotze sigles. Diu que «regirant els arxius de 
la Corona d’Aragó y el Municipal, se veu ben be si ’ls rossellonesos son o no forasters 
a Barcelona. A Perpinyà no ’s feya res sense consultar a Barcelona. Per axò, diu, «vus 
saludi en nom dels vostres germans del Russellú». 

L’orador es aplaudidíssim en diferents passatges y sobre tot quan acaba la seua 
peroració. * 


(1) Entre les llegides hl havia les següents qui no figuren en la llista impresa de les planes 62 y 63 d'aquest vo¬ 
lum: Ajuntaments de Palma de Mallorca, Pollensa, Figueras, Felanitx, Badalona, Tarrassa, Sant Feliu de Ouixols, 
Vilanova, Igualada, Sabadell, «Sociedad Econòmica de Amigos del País» de Barcelona, « Càmara oficial del Comercio , In¬ 
dústria y Navegación* de Barcelona, «Ateneo Barcelonès •, Colegisde Notaris, Advocats y Apotecaris, de Barcelona, 
«Acadèmia d'Higiene de Catalunya», •Circulo Ecuestre», de Barcelona, «Circulo del Liceo», de Barcelona, «Real Acadè¬ 
mia y Societat Iconogràfica» de Lisboa, Universitat de Messina, y •Centro Moral Instructtvo » de Gracia; y 'ls senyors 
D. Marcel! Menéndez Pelayo, de Madrid, D. Frederich Mistral, de Maihano, D. Joan Fastenrath, de Colonia, D. Eberart 
Vogel, d’Aquisgrà, D. Pròsper Estieu, de Aude, D. Artur Farinelli, d’Itàlia, D. Kbrtisi Albin, de Buda-Pesth, D. A. Pik- 
hart, de Praga, D. Damià Isern, de Madrid, Rdm. Sr. Bisbe de Mallorca, M. Carreras, Superior del Seminari Central de 
València, D. Francesch de P. Mestre y Noe, de Tortosa. 


Digitized by LnOOQle 



672 


Tot seguit el Vis-president de la Associació de Lectura Catalana llegeix una poesia 
d'En Teodor Llorente, feta aquell meteix dia per aquell acte. 

L’eminent poeta valencià se’n du una gran ovació, y ’s veu obligarse a alçarse en 
salutació d’agrahiment. 

El congressista alguerès D. Antoni CiufTo (Ramón Clavellet) llegeix el seu «Imne 
alguerès» y una altra composició en vers original, essent ovacionat, y responent tothom 
al seu crit final de [Visca Catalunya! ab qu’es acullida la demostració de simpatia 
que reb. 

El professor italià Dr. Guamerio, esposa l’admiració que ha sentit en aquests dies 
a Barcelona, aont floreixen totes les manifestacions de la vida. Acaba dient que al tor¬ 
nar a Italia no podrà dir altra cosa que «Visca Catalunya», crit contestat ab grans 
aplaudiments. 

Després llegeix una carta de salutació de la «Società Storica Sarda», la qual s’ha 
constituit pera dedicarse al estudi de la antiguitat de la illa, y fa vots pera ’l millor fruit 
de les tasques del Congrés. La carta es també aplaudida. 

El nom de Mr. Calmette, que es convidat a parlar, es també acullit ab grans aplau¬ 
diments. Diu que desde fa molts anys que coneix l'hospitalitat catalana y que per això 
no l’ha sorprès, encara que l’hagi trobada avuy extraordinàriament engrandida, y que 
l’esperit català ’s mostra a tot arrèu y l’ha sentit vibrar en tots els actes y festes aont 
ha assistit, y en particular en la música del Orfeó Català, que podèu creure — diu — 
que no trobarèu en tot Europa qui l’aventatgi. 

Una grandiosa salva de picaments de mans corona la peroració del catedràtich de 
Montpeller. 

Surt D. Joan Alcover a parlar en nom de Mallorca, y es aplaudidíssim del públich 
avans y després d’unes paraules que diu retraient els vincles de familia qui uneixen 
Mallorca a Catalunya; d’aquéts vincles ell se ’n gloría cada dia més. Fa notar el ridícul 
dels qui neguen llastimosament aqueixa fraternitat imposada per Deu. Llegeix després 
una poesia original que provoca una tempestat d’aplaudiments. 

El professor de l’Universitat de Madrit, doctor D. Adolfo Bonilla, llegeix una carta 
d’En Menéndez y Pelayo. Diu aquesta que lo avençat de la estació y la seva salut no li 
permeten assistir al Congrés ni presentarhi cap proposició, però diu que hi serà en 
esperit, y fa constar que se ratifica en tot lo que ha escrit dins els seus llibres a favor de 
la llengua y literatura catalana, y que ho sosté ab tota sa integritat, y repeteix que 
tindrà moltíssim de gust de venir més envant a Barcelona, de la qual conserva tant 
bones recordanses d’estudiant. 

Aquestes maniíestacions fan esclatar una gran ovació. 

Afegeix el doctor Bonilla, que després d’aquesta carta no li queda més que dir. Sols 
afegeix que ha vist com aquest poble es gran per la tradició, per rhistoria, pels fets y 
per l’entusiasme de les seves idees; y, quan vagi a Castella, sols els dirà: «No us de¬ 
mano sinó que m’ajudèu en aquest entusiasme que porto de Catalunya; si nosaltres 
logrem que aquest entusiasme bulli en totes les terres espanyoles, farem de la nostra 
patria un dels pobles més gloriosos del món». 

Grans aplaudiments apaguen la veu de l’òrador. 

El president, Dr. Alcover, s’aixeca després per dir que parlarien els presidents de 
les tres seccions en que ’s dividí el Congrés, a l’obgecte de donar compte de les tas¬ 
ques realisades. 


Digitized by ^.ooQle 


$73 


D. Raymond cTAbadal, president de la Secció Social y Jurídica, s’aixeca seguida¬ 
ment, y ’s posa a parlar, essent son discurs interromput tot sovint per les mostres d'as¬ 
sentiment entusiasta de tots els congressistes. 

El Dr. D. Antoni Rubió y Lluch, qui al presentarse al prosceni es també molt 
aplaudit, diu que en aquèts dies agitats del Congrés s’ha respirat tant ambient de vida 
espiritual, que ’s necessiten esforços de vinticinch anys per recullir el fruyt del trevall 
realisat. Dedica un recort als vells qui ’ns ensenyaren a estimar la nostra llengua ab el 
trevall de tota la seva vida. Dedica també un recort a la institució delsjochs Florals de 
la qual fa un xich d’historia. Saluda els Congressistes estrangers de la Secció Literaria 
del Congrés, qu’ell presidia, y ’ls demés congressistes qu’han contribuit a les tasques 
de la seva Secció. Acaba dient que ab aquest acte del Congrés la literatura catalana ha 
afirmat el seu dret a l’existencia. 

Una nutrida salva d’aplaudiments corona el discurs del Dr. Rubió, y una altra se’n 
inicia a l’alçarse el Molt litre. Dr. Alcover per llegir com president del Congrés el seu 
discurs de clausura. Aquest discurs es també aplaudidíssim en diferents paragrafs y 
molt especialment a l’acabar. 

El diputat provincial, senyor Oms, en nom del president de la Diputació de Barce¬ 
lona, se dol de que la falta d’espai no hagi permès a aquella entitat acullir els congres¬ 
sistes en son històrich casal. Fa ressaltar la importància del Congrés, y acaba ab una 
salutació a tots els congressistes y a les senyores presents a l’acte. Després dels aplau¬ 
diments que coronen les paraules del senyor Oms, el president aixeca la sessió. 


17 Octubre. 


El Secretari general\ 
Jaume Algarra y Postius 


Digitized by ^.ooQle 



» Tr, ^ 


— 674 


Versos llegits per son autor el poeta valencià 
D. Teodor Llorente 


Germans de la gloriosa Catalunya, 
els de Tllla daurada y Rosselló 
els d'Alguer, que separa ’1 mar y allunya, 
però l’oblit de vostre origen, no; 
pera recort d’aquest venturós dia, 

—per la partida solament amarch,— 
València una abraçada vos envia, 
arborant com penó de germania 
la llengua d’Ausies March. 



Digitized by <^.000 Le 



675 


DISCURS n 

de D. Raymond d’Abadal 

president de la Secció Social y Jurídica 


Per aquella llògica infalible que tenen les coses quan surten del pregón de la natura 
sense sufrir la imposició deformadora de les anòmales intencions humanes, els trevalls 
presentats en aquesta secció donen clarament els tres moments, les tres accions més 
essencials y trascendentals de la vida social y jurídica de la llengua, y son el moment 
en que la llengua forma intel·lectual y moralment l’home, el moment en que '1 posa en 
relació ab els demés, y *1 moment en que aquesta llengua se fa voluntat y devé acció 
per imposarse d’una manera reflexa per títul de llei natural a tots els organismes socials. 

El primer moment es el de l’acció educadora de la llengua, y a-n això responen els 
temes dels senyors Bardina y Maspons, ont s’estableix que en les escoles se donguin 
les ensenyances en català, d’acort ab la pedagogia modernísima d educació natural , 
qu’exigeix la llengua natural com a vincle entre ’l mestre y ’l deixeble; ont s’estableix 
també una afirmació a favor de la llivertat d’ensenyansa y senyalant la forma y ma. 
t nera de donaria. A marcar els justos límits d’aquèts dos temes han contribuit també 
els senyors Comte de Santa Maria de Pomés y Francisco y Maymó, ab les seves esme¬ 
nes, que millor son adicions; el primer tendint a elevar a tesis general la tirania d’inr 
posar una ensenyança oficial, y a senyalar com a medis de dur a la pràctica les conclu¬ 
sions establertes l’acció dels senadors y diputats en les Cambres y la celebració d’un 
Congrés sobre llivertat d’ensenyança; l’altre fent constar que l’ensenyança no es funció 
de l’Estat, y recabant el dret de que ’ls qui han cursat en institucions lliures no probin 
ses aptituts devant dels funcionaris de l’Estat, sinó devant de determinades corpora¬ 
cions competents. 

Referent al segón punt, o moment, dels esmentats, s’ha tractat de la manera d’aixam- 
plar la nostra missió; era arribat el moment d’abraçar els nostres germans qui parlen 
la meteixa llengua. Per això s’ha estudiat la manera de lligar ab una abraçada de ger¬ 
manor tots els d’un comú parlar. 

Aquest punt ha estat admirablement condensat per la ponència del senyor Cases- 
Carbó, proposant els medis de reforçar y consolidar els vincles de solidaritat natural 
entre ’ls pobles de llengua catalana, y d’assegurar el pervindre de la nostra literatura. 
Diferents criteris s’han sostingut endreçats al meteix centre d’acció, puix mentres els 
uns, amparats en l’esperit de la raça, esperen ab serenitat l’espontania realisació de 
l'ideal, altres s’inclinen al foment dels medis d’acció y voluntat. Però de totes maneres 
la millor esposició del tema es lo que pràcticament hem fet aquets dies y estem fent 


(*) En estracte. 




Digitized by ^.ooQle 



676 


encara; y avans de posarse a votació les conclusions redactades, vosaltres heu votat ja 
unanimament la conclusió definitiva de tot això, rebent ab els braços oberts els nostres 
germans d’enllà del Pirinèu y de l’altra banda de la mar. En Llorente abraça Catalu¬ 
nya en nom de València; En Joan Alcover dona inspiradament com signe de solidari, 
tat els fochs que en la nit de Sant Joan desde els cims de Montserrat parlen de sos 
amors ab els de la Illa Daurada; els Rossellonesos y Vallespirenchs se resisteixen a 
pujar als tranvíes preparats pels forasters, perquè se senten de la nostra meteixa 
familia, y per boca de Mn. Casaponce ofereixen sa sanch per fer la base indestructible 
de la patria; els d’Alguer senten entre nosaltres el calor de la casa-pairal; y Catalunya 
a tots els abraça, nodreix, y comunica sa pròpia vida. Per acabar de donar a tots con- 
ciencia de lo que uneixen aquèts vincles, ve Mn. Aguiló, de Mallorca, y en una magní¬ 
fica comunicació, acompanyada d’un mapa, fet esprés, ens descriu les fronteres de la 
llengua catalana, y ’ns fa estadística dels qui parlen català. Dins d’una linia qui arrenca 
de Perpinyà, y pujant fins l’estany de Leucat, se torç y va baixant fins a l’estrem d’Ala* 
cant, queden tancats fora de Catalunya, el Rosselló, Andorra, parts importants de les 
províncies de Osca, Saragoça y Terol, arrebaçades a Catalunya llavors de l’arbitraria 
divisió administrativa, gran part del territori de Castelló, València y Alacant. Afegint- 
hi les Balears y l’Alguer, resulta que parlen català aprop de quatre milions de perso¬ 
nes, molt més de lo que necessiten algunes nacions qui van al devant de la civilisació. 

Ve el tercer moment de la llengua, moment en que aquesta ab plena conciencia de 
sa vida, defensa tots sos drets naturals devant de la societat y de l’Estat. Abarca el 
problema en tots sos aspectes el diputat a Corts, senyor Bertràn y Musitu, al defensar 
son tema de que la llengua catalana acredita de l’Estat son foment y protecció, y al 
proposar els termes d’aquest foment y aquesta protecció, ab el seu ús per la vida admi¬ 
nistrativa y judicial en quant se refereixi a Catalunya, ab el reconeixement del dret que 
tenen els catalans a parlaria en tots els seus actes, ab la seva ensenyança a les altres 
regions d’Espanya, ab estímuls per son teatre, sos poetes, etc. Contribuiren a reforçar 
les conclusions del senyor Bertràn les esmenes presentades per vuyt congressistes, y 
l’entusiasme d’un públich nombrosíssim qui s’interesa de veres per les discusions 
d’aquest tema, aplaudint ab calor als oradors. Els punts englobats en aquest tema gene¬ 
ral foren tractats per distingits escriptors en comunicacions particulars; aixís, la del 
Dr. Franquesa sobre la necessitat de «defensar nostra llengua y reivindicar els seus 
drets», la d’En Francisco Albó sobre «l’ús de la llengua considerat com un dret», y la 
del senyor Prat de la Riba, sobre «la importància de la llengua dins del concepte de 
nacionalitat.» 

La conquista dels drets socials y polítichs es pròpia de l’home format, y per tant, 
el fet de llençarse ab tant d’impuls la llengua catalana a reivindicarlos es senyal de la 
plenitut de vida. En Milà y Fontanals el primer any de restauració dels Jochç Florals 
mirà com un gran triomf l’haver passat dues hores parlant en català sense que ningú 
rigués. ^Què hauria dit y què hauria sentit avui aquell mestre? Lo que tothom sent y 
diu en aquèts moments, qu’aquest Congrés es la declaració de la major edat de la 
llengua catalana, una proclamació augusta de la seva substantivitat, la seva entrada 
oficial dins el conjunt de les llengües més cultes d’Europa. Aquí han vingut sabis de 
totes nacions a donarne testimoni y a pendren acta, per endúrsela a la seva terra. EI 
Dr. Schàdel en ses escursions ab el Dr. Alcover pels pobles de la ratlla pirenenca, 
afirmava no sols no haverhi en tota Europa cap fet semblant al deixondiment de la 


Digitized by ^.ooQle 






— *77 — 

llengua catalana, sinó que ni creya un altre poble capaç de tant gran empresa; el doc¬ 
tor Guamerio ha dit que per ell era una revelació inesperada; francesos y algueresos 
duen estampada en sa cara, y ha brollat aquí de ses paraules, la més delitosa barreja 
d’astorament y joia; catalans y mallorquins han cregut veure una mà superior qui en 
un moment donava forma y vida als seus ideals ab tant d’amor cobejats. 

Mes aquesta llengua* qu’hem vist aquí tant bella y tant festejada,—y aixó té 
d’esser la conclusió final de totes les presentades en el Congrés, y especialment a la 
Secció qu’he tinguda la honra dé presidir,—té de servimos, més que tot per l’activi¬ 
tat del nostre poble, mai per la passivitat; si no, morirà. Si fos possible crear un home 
en plena passivitat, aquest home moriria. 

Ara que nosaltres hem feta l’afirmació de la nostra llengua, hem de fer junt ab 
ella, la de la nostra voluntat; aquesta no es altra cosa que la demostració de la perso¬ 
nalitat, y per aquesta ha de viure, y ha de conseguir la reivindicació d’aqueixa volun¬ 
tat nostra. 

Y aquesta voluntat s’ha vist ben clar que es de tots catalans de l'una y altra banda 
de la mar y de l’una y altra banda del Pirinèu, puix tots som germans, tots son fills 
d’una meteixa mare. 


Digitized by ^.ooQle 



678 


DISCURS DE CLAUSURA 
del Molt litre. Dr. D. Antoni M.‘ Alcover 


Senyors: 

Hem acabat el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ab sana pau, 
ab santa concòrdia, sens cap conflicte, sens cap entrebanch, gràcies a Deü. ^Podíem de¬ 
sitjar més? ^Podíem esperar tant ni la mitat? Ja hu veys: l’èczit del Congrés ha supera¬ 
des totes les nostres esperanses, qu’eren molt grosses, conexent com conexèm una mica 
la gent catalana. 

Com a president de la secció filològica-històrica vos he de dir que a n-aquesta sec¬ 
ció hem traballat de ferm; hem fetes cinch sessions, concorregudíssimes. May mos ho 
hauríem pensat que vingués tanta de gent a escoltar les discusions y lectures filològi¬ 
ques, que patexen d’àrides, esquerpes y carregoses. Celebrantse ensemps sessió a les 
altres dites seccions literària y social-jurídica, la sala nostra, qu’es grandiosa, gayre bé 
sempre era casi plena de congressistes, embellint el concurs la presència de senyores y 
senyoretes, lo qual demostra que la dona catalana es entrada resoltament dins el nostre 
moviment nacional, lo qual ha d’omplir de grans esperanses el cor de tots els fills de la 
Pàtria. En les discusions ha reynat la major correcció y serenidat, dins la vivesa de la 
frase y el foch de l’entusiasme per les pròpies conviccions, y tots els concurrents duyen 
pintat a la cara que ’ls interessaven d’aprop els temes, discusions y comunicacions. Efec¬ 
tivament, totes aquexes eren interessants y la major part de gran trascendència. 

<;Que en general no som arribats respecte d’elles a conclusions concordades y defi¬ 
nitives? Ni ’ns ho proposàvem ni era possible, donada la situació actual dels estudis fi- 
lològichs a Catalunya y demés territoris de la llengua. Ja hu diguérem desde ’l principi: 
el Congrés no *1 convocàrem per resoldre les grans qüestions que hi ha pendents dins la 
gramàtica catalana, sino per promoure ‘ls estudis qu’es indispensable fer per poder resol¬ 
dre més envant tals qüestions; el Congrés s’es celebrat per escitar, per encendre, per 
enardir la gent, a favor de l'estudi d’aquexes qüestions, per promoure per tot arreu els 
estudis filològichs y gramaticals, a fi de que tots els qui ’s diuen y son amadors de la 
nostra llengua, s’interessin per aquests estudis y hi prenguen part els qui hi estàn cri¬ 
dats y tots els-e protegesquen ab tots els medis que tinguen, enque només sia ab llur 
simpatia personal, que no es duptós que, si tots o la major part la senten, representa 
una forsa inmensa. 

Per lo qu’hem vist aquests dies, per lo qu’hem sentit, per lo qu’hem tocat ab les 
mans, ens cap la satisfacció de dir que creym que lo que us proposàvem ab la celebra¬ 
ció del Congrés, ara per ara s’es conseguit, y fins y tot molt més de lo qu’esperàvem. 
Les ganes que tenien els concurrents de fer observacions a les comunicacions que ’s 


Digitized by ^.ooQle 



679 


lletgien y de petjdre part en les discusions, veyentse capturats del Retglament, que 
no ’ls-e dexava obrir boca si no havien presentada l’esmena oportuna; la contrariedat 
qu’axò els-e produia; les discusions, tot just decomensades interrompudes per l’impla¬ 
cable Retglament, y refermades quant llavò sortia la gent de la sala; tot axò es llevat 
de futurs estudis, tot axò es esperó de futures vigílies y traballs y disquisicions y escor¬ 
colls, tot axò son uns preliminars, fecundíssims d’un aument gros de cultura filològica y 
gramatical dins el territori de la nostra llengua, a favor de la restauració, depuració, 
reintegració y enaltiment de aquesta metexa llengua nostra, cent voltes gloriosa y ben¬ 
volguda. 

Y ara, com a President del Congrés, sense prous mèrits propis per esserho y posat 
aquí sols per la vostra grandíssima benevolensa, lo qu’he dit respecte de la secció filo- 
lògica-històrica, ho estench a la literària y social-jurídica. Els traballs que se son fets a 
totes les seccions, es evident que resultaràn fructuosíssims, eficacíssims, que seràn oca¬ 
sió de grans coses a favor de la nostra llengua y de les nostres lletres, y per lo tant, de 
tota la nació; es evident que seràn llavor fecundíssima tirada dins sementers ben pre¬ 
parats aont s’alsarà un esplet grossíssim que ’ns farà richs y potents y ens alsarà molt 
devant les nacions civilisades,-devant els homes de ciència de tit Europa. 

, El Congrés ha lograt interessar l’atenció de Barcelona, de Catalunya, dels elements 
intel·lectuals de València, Balears, Rosselló y dels filòlechs de les altres nacions. Axò 
era una de les coses que ’ns proposàvem: que la gent en parlàs, que ’ls periòdichs en 
fessen llargues ressenyes, fer renou, donar fe de vida. Tot axò hu hem conseguit a les 
totes, a caramull. 

Y de l’esposició bibliogràfica ^que ’n direm? ^Se creya negú que hi hagués tants de 
llibres catalans, tantes de publicacions catalanes? ^Es dubtós qu’una llengua que en 
menys de cent anys ha produit tot axò, no es jens morta ni malaltissa, $ino plena de 
briu, delit y energia? L’esposició ha justificada completament la celebració del present 
Congrés. 

^Que a n-aquexa esposició abunda la poesia y la literatura? La literatura, la poesia 
ens despertaren tot el present moviment científich y nacional català. Be ’ns calien molts 
de despertadors y que tocassen ben fort y per tot arreu, tan adormits com estàvem. 

Donchs ara <ique cal fer? Seguir endevant. 

L’obra del Congrés no es acabada; tot just ha^comensat. Es ver qu’avuy el tancam 
el Congrés, pero l’obra seua ha de seguir endevant, pero de bon de veres; l'empenta 
donada no s’ha d’aturar, sino cobrar més briu de cada dia. El Congrés ha de comensar 
una nova era per la nostra llengua, per la nostra filologia, per les nostres lletres. Els 
bons propòsits que, qui més qui manco, hem formats aquests dies, no els hem d’obli¬ 
dar; els hem de tenir ben presents; els hem de posar en pràctica tot d’una, a l’acte, sens 
cap espera. No hu dexem per demà; demà es el gran inimich de les bones causes. jFora 
dir: demà! jAvuy! hem de dir y hem de fer. Avuy hem de comensar a cumplir lo 
promès. 

Ara us passarem les conclusions y les esmenes discutides, per que les eczamineu y 
hi poseu abax el vostre lleal parer, el vostre vot. jBona la faríeu si aquexes fulles de 
mans vostres passaven dins el cistell dels papers dolents! jBona la faríeu si no hi tornà¬ 
veu pensar pus, y ens quedàvem sense votants, sense res en net y en concret! 

Jo confiy, jo estich segur, seguríssim que no succeirà una tal cosa; que tots, tots 
pensareu fredament, ab tota calma, aquexes conclusions y esmenes, y hi escriureu el 


Digitized by ^.ooQle 



68o 


vostre sentit, el vostre vot abax de cada una, y que les mos enviareu tot seguit, sense 
cap perllonga, a fi de que ’s puga estampar el volum del Congrés y repartirlo a tots els 
congressistes. ^Voleu el volum aviat? Donchs enviau aviat enllestides aquexes fulles que 
aqueys dies rebreu. 

Ara lo que cal, es cumplir un dever sacratíssim y ho fas ab tota la meua ànima. 
jGrans y corals mercès a rEscel·lentíssim Ajuntament de Barcelona per l'entusiasme y 
decisió ab que aculli l'idea del Congrés y per la manera resolta, generosa y munífica 
com hi ha fet costat, prenintla com a cosa seua, concedintmos una subvenció tan grossa 
com la que 'ns concedí y posantho tot a la nostra disposició! jGrans y corals mercès a 
l’Escel·lentíssima Diputació Provincial de Barcelona, pel costat que 'ns ha fet ab la sub¬ 
venció que 'ns concedí y posant a la nostra disposició el seu magnífich Palau, per tot lo 
que convendria a n-el Congrés! jGrans y corals mercès a les Corporacions econòmiques 
de Barcelona per lo molt y molt qu’han fçt per l’èczit grandiós de la nostra obra! jGrans 
y corals mercès a l’escels patrici Ecm. D. Eusebi Güell que ab tanta de magnanimidat 
posà a la nostra disposició per la Garden-Party el seu magnífich, esplèndit y genialíssim 
Park , qu’es jà una meravella y una glòria, no sols de l’arquitectura catalana, sino de 
l’arquitectura universal! jGrans y corals mercès a l’Ecm. Sr. Comte de Montes-Claros, 
Direòtor en cap de Correus d’aquesta província, que tant y tant ens ha facilitada la co¬ 
municació postal ab els congressistes y qu’ha duyta la seua generosidat fins a establir 
a n-el local metex del Congrés una estafeta de correus! jGrans y corals mercès a tota la 
Prensa de Barcelona y de fora de Barcelona que tant y tant ha contribuit a l’çsplendor 
y ressonància y èezit del Congrés, publicant notícies, abvertències, ressenyes y articles, 
facilitant inmensament la tasca a la Junta Organisadora! jGrans y corals mercès a tots 
els Congressistes actius y honoraris y a totes les corporacions y entidats adherides , per- 
que tots y totes han fet qu'aquest Congrés resultàs tan grandiós com may mos ho hau¬ 
ríem imaginat ni hu esperàvem! jGrans y corals mercès, finalment; a tots els filòlechs y 
escriptors qu’han duyta la veu dins Tassamblea y l’han feta tan grandiosa! jGrans y 
corals mercès a tots els catalans d’Espanya y de France, els de les Balears y reyne de 
València y els d’Alguer, y especialment a n-els de llengües estranyes, de Castella, 
d'Itàlia, de France, d’Alemània, tots los quals han donada a n-el Congrés, ab llurs tra- 
balls y cooperació entusiasta, una importància y una trascendència imponderable! 

Y ara hem de cloure aquest parlament, plena l’ànima d’inmensa satisfacció, donant 
mil gràcies a Deu de tot, y advertint que l’Obra del Congrés no es acabada, sino que 
comensa ara de bon de veres. 

jObrers de la Pàtria, fills de la llengua catalana, endevant! jCoratge y bona feyna! 
y... a re-veure! fins a n-el segón Congrés que celebrarem, si Deu ho vol, en creure 
qu’es hora. 

He dit 



Digitized by 


Google 



Conclusions definitives y esmenes que foren 
obgecte de votació 


Observacions que 's feren als Congressistes sobre el modo de votar 

i a El resultat de la votació no determinarà cap regla o criteri a seguir: sols 
espressarà la opinió que ha tingut més vots sobre una matèria determinada. 

2. a Es absolutament necessari que 'ls senyors Congressistes , al votar , estiguen 
científica y fermament convençuts de lo que voten. Qui dubti, cal que voti en blanch. 
Sols així la votació serà veritat. 

J. a Pera res han datendre els senyors votants a la reputació científica o al prestigi 
social de les persones que defensaren les conclusions o les esmenes. La convicció personal 
dels Congressistes ha de vianifestar se lliurement. 

q." Qui 7 dia i. er de Febrer no hagi retornat a la Secretaria de la Comissió 
Executiva , aquest full , se considerarà que en tot ha votat en blanch. Però això no es 
d esperar més que en un cas d oblit. 

j. n Al costat del tema o esmena, en la columna on diu Vot, cada Congressista, ab 
lletra seva, posarà sí quafo voti a favor , no quan en contra, y'quan voti en blanch hi 
posarà am totes ses lletres En blanch. Cal fixar se molt en que no hi hagin contradic¬ 
cions en les diverses parts duna votació. Si la Comissió Executiva n'hi trobés, al rebre 
aquest full considerarà que abdós termes de la contradicció s'han votat en blanch . La 
votació serà per la totalitat del tema o esmena , no per conclusions aislades. 

6* Els fulls han de re tornar se, adernés de firmats y rubricats, consignant a la cap 
salera els noms y cognoms y el nombre d inscripció que correspongui al Congressista. 

/. íl L ortografia usada en aquest full, com la que shagi usat o s'usarà en altres 
publicacions oficials del Congrés , no prejutja cap preferència determinada en aquesta 
matèria. 


Secció Filològica-Històrica 


TEMA I 

Importància de lortografia. Necessitat 
d equilibrar l'element fonétich ab í e ti¬ 
mólògich. 

Ponència del doctor D. Joan R Co¬ 
dina. 

Haventse posat d’acort cl ponent doc¬ 
tor Joan Codina y els autors d’esmenes 
Mossèn Alcover y el Dr. Massot y Pal- 
més, les conclusions definitives del tema 
són: 

44 


Pera equilibrar l’element fònich ab 
l’etimològich en pro de l’Ortografia de la 
llengua catalana es precís: 

I. Estudiar ab molta seriositat l'Eti¬ 
mologia de nostra llengua, no oblidant 
que en treballs d’aquesta mena s’han 
errat sovint encara els gramàtichs més 
distingits. 

II. Conreuar. també ab gran mira¬ 
ment nostra Fonètica, tenint molt en 
compte que la tasca d’esbrinar les modi¬ 
ficacions que sofreixen els mots es no 
menys feixuga y arriscada que la d’es- 
cudrinyar ses arrels. 

III. Atendre en aqueixa doble feyna 


Digitized by CnOOQle 


68a 


a l’ús corrent y al tradicional de nostra 
parla, com també a les llengües d’origen 
per nosaltres, sobre tot la llatina, y aju- 
darse ab comparacions d’altres idiomes, 
en particular dels germans. 

IV. Conegudes l’Etimologia y la 
Fonètica d’un mot, escríurel conforme la 
Fonètica, perquè aquesta es la que dona 
una forma nova a les paraules que aque¬ 
lla li apropia, enmotllantles segons la 
fesomia de cada poble; però quan se 
tracta de dos sons que tenen el meteix 
valor fònich y diferenta etimologia, pera 
distingirlos en l’escriptura y evitar con¬ 
fusions, cal acudir a llur etimologia: 
v. gr., mon pare no para may; seure , 
torre, moure, caure; casa, porta , taula, 
etcètera. 


TEMA III 

Partícules pronominals hi, en, ho 



Conclusions del Ponent D. F. Jo¬ 
vé y Vergés 

I. L’ús en català de les partícules 
pronominals hi , en, ho es una prova de 
les característiques que presenta la nos¬ 
tra llengua. 

II. L’estudi de la Sintaxis catalana, 
per lo que tè la Sintaxis de propri y dis¬ 
tintiu en cada llengua, ha de referirse 
forçosament a les característiques: pa¬ 
raules, modismes y demés formes de 
llenguatge que són l’ànima de la llengua. 


TEMA II 

Us correcte del llur 

Conclusions del Ponent D. Josepii 
Rigol. 


TEMA IV 

Relatiu possessiu català, equivalent 
al llatí cujus, quòrum 


I. El pronom possessiu llur, provi- 
nent del genitiu plural llatí de tercera 
persona illorum , ha de conservar sempre 
aquest just valor original, referintse úni¬ 
cament a més d’un possehidor. 

II. Ha d’acordarse el nombre ab l’ob- 
gecte de possessió. 

III. Es convenient restablir l’ús com 
a absolut. Exemple: No gasten res que 
no sigui llur. 

IV. No cal emplearlo com a datiu, 
per tenir ja la nostra llengua ’l medi 
just d’espressió en les formes àtones 
pronominals de tercera persona els y los. 


Esmena de D. Antoni Forns To¬ 
relló 

La conclusió III ha de redactarse en la 
següent forma: 

Ha de recomanarse l’ús del llur espe¬ 
cialment en els casos, ont, de no usarse, 
pot haverhi confusions. 


CONCUSIONS DEL PONENT D. BONA¬ 
VENTURA Riera 

I. El relatiu possessiu equivalent al 
llatí cujus, quòrum , es en català qui, que , 
qual, precedit de la preposició de , tant si 
va després de l’antecedent y el conse¬ 
güent (...lo ...del qual), com si’s troba 
entremitg de l’un y l’altre [...de qui lo...) 

II. L’ús del qual, que , o quin , sense la 
preposició de, no pot espresar may l’idea 
de possesió, essent un barbarisme tant 
lleig com generalisat l’ús del qual o quin 
com a traducció literal del cuyo castellà. 

Cal (*) que ’l Congrés faci una excita¬ 
ció forta a n-els escriptors y sobre tot 
a-n els periòdichs catalans pera que pel 
bon nom de la nostra cultura gramatical 
deixin absolutament d’incórrer en tal 
barbarisme. 


(i) Aquest paragraf procedeix d’una esmena de 
Mossèn Alcover, admesa pel senyor Riera. 


Digitized by ^.ooQle 





68 3 


TEMA V 

La preposició a en l’acus&tiu 

Ponència de Mossèn Costa y Llo¬ 
bera <*> 

L'ús constant de la preposició a en 
l’acusatiu 5 (quan se tracta de persona 
o personificació) pot considerarse com un 
castellanisme. En general, la preposició 
a ha d’emplearse solament davant dels 
pronoms personals tònichs (mi, tu, nos¬ 
altres, vosaltres, ell, ella, ells, elles) pros- 
crivintse *1 seu empleu davant del subs¬ 
tantiu. 

TEMA VI 

Concordança del participi ab el 
terme d’acció 

No haventse posat d’acort el Ponent 
D. Antoni M. a Alcover y l’esmenant don 
Pompeu Fabra, se someten a l’aprovació 
dels congressistes, com interpretacions 
diferentes del tema, la ponència de Mos¬ 
sèn Alcover y esmena del senyor Fabra. 

Conclusions del Ponent D. Antoni 
M. a Alcover 

I. La concordança del participi ab el 
terme d’acció dins els temps composts 
de la veu activa es una íley interna de la 
llengua catalana que ’s revela tant dins 
els monuments escrits de tots els sigles y 
regions com dins el llenguatge parlat. 

II. Devegades falla aqueixa lley, 
això es, no 's fa dita concordança, quan 
el participi va davant el terme d’acció, 
per motiu de no atendre sempre el qui 
parla a si dit terme revestirà la forma 
masculina o femenina, singular o plural. 

III. Fora del cas de la conclusió an¬ 
terior, l’infracció de la lley de concoidan- 

(1) Aquesta es la redacció definitiva de la conclusió 
del tema en virtut d'acort entre ’l Ponent Mossèn Costa 
y Llobera y els autors d’esmenes Mossèn Alcover y don 
Pompeu Fabra. 


ça no es una evolució espontània sobre¬ 
vinguda naturalment dins la nostra llen¬ 
gua, sinó que ’s deu esclusivament a l’in¬ 
fluencia castellana, que desde ’l sigle XVI 
deturpa y violenta l’estructura interna 
del català. 

IV. Els monuments escrits del sigle 
XVI ençà y l’estat actual de la llengua 
parlada en les seves diferentes regions 
demostren que allà ont es més forta l’in¬ 
fluencia castellana, més poch s’hi obser¬ 
va la lley de la concordança; y allà ont 
es més fluixa dita influencia, aquella lley 
hi es més observada. 

V. La lley de concordança, s’observa 
més dins la llengua parlada que dins 
l’escrita, perque, en parlar, un se deixa 
dur més de l’instint de la llengua que no 
quan un escriu. 

VI. Les infraccions de la lley de con¬ 
cordança en les persones que no sofrei¬ 
xen gayre l'influencia castellana ’s deuen 
a la falta d’estudis gramaticals del català 
de que sempre hem patit y patim per la 
nostra desgracia. 

Conclusions de D. Pompeu Fabra, 

antitètiques de les de la ponència 

I. Originàriament totes les llengües 
novo-llatines fan concordar el participi 
ab el règim directe. (En una oració com 
he cantada una cançó , que significava 
originàriament tinch cantada una cançó, 
tenim: he verb, una cançó, règim directe, 
cantada predicat d’aquest règim; donchs, 
naturalment: acort de cantada ab cançó.) 

II. Més tart, quan la combinació sin¬ 
tàctica verb-predicat (he cantada) passa 
a esser un temps (el perfet del verb can¬ 
tar), llavors la flexió del participi tendeix 
a desaparèixer, es dir, se tendeix a do¬ 
nar una forma única al temps compost 
(he cantat una cançó, com HE cantat 
un cant), exactament com en els temps 
simples (cantem una cançó, com CAN¬ 
TEM un cant). 

III. Aquesta tendencia's manifesta 
en totes les llengües, sobre tot quan el 
participi precedeix el règim: en cap 
ítelles l’acort del participi y del règim 
es obligatori en tots els casos (aveva vin- 


Digitized by ^.ooQle 


684 


to una impresa , Maquiavcl, quelle che 
abbiamo veduto; en francès el participi 
es sols variable quan el precedeix el 
règim: la femme que f ai vue , però f ai 
vu une femme.) Es una afirmació gratuita 
l’atribuir esclusivament a l’influencia 
castellana ’l pas del participi constant¬ 
ment flexible del català antich (he can¬ 
tada una cançó), a participi generalment 
no flexible (he cantat una cançó). 

IV. Donat l’estat actual de la llen¬ 
gua, creyem que pot tant sols conside- 
rarse obligatori l’acort del participi ab el 
règim directe quan aquest es un pronom 
de tercera persona o la partícula ne. La 
noya, no 1 hem vista; llebres , n'hem caça¬ 
des quatre. 

TEMA VII 

Us de l’auxiliar esser en les ora¬ 
cions d’activa 

No haventse posat d’acort el Ponent 
D. Bernat Obrador y l’esmenant don 
Pompeu Fabra, se someten a l’aprovació 
dels congressistes, com interpretacions 
diferents del tema, les conclusions del 
senyor Obrador y les del senyor Fabra. 

Els que ’s mostrin partidaris de les 
conclusions del senyor Obrador podràn 
votar si accepten o no l’adició del senyor 
Puig y Sais, que tampoch ha sigut accep¬ 
tada pel Ponent. 

Conclusions del Ponent D. Bernat 
Obrador 

I. La tradició llingüística es una base 
indispensable pera investigar y establir 
les lleys filològiques; però, es insuficient 
y no té valor absolut quan la llengua ha 
sofert per llarch temps l’influencia exces¬ 
siva y desnaturalisadora d’algun altre 
idioma extern. 

II. En formar una oració de temps 
compost, el valor del participi y les seves 
relacions ab les altres parts de Toració, 
decideixen absolutament l’ús de l’un o 
l’altre verb auxiliar. Així, donchs, l’estu¬ 
di del participi ha de precedir al tractar 
dels auxiliars. 


III. Qualsevol verb català pendrà 
l’auxiliar esser , sempre que dins l’oració 
el seu participi sia adgectiu del subgecte; 
y pendrà l’auxiliar haver sempre que ’l 
participi sia adgectiu del terme de l’acció 
o de l’acció verbal meteixa. 

Pera facilitar l’observança d’aqueixa 
lley interna, convé donar com a norma 
que duen l’auxiliar esser; 

a) Els verbs reflexius, pròpiament 
dits, això es, sempre que ’1 terme d’acció 
sia ’J meteix subgecte (s'ES espatllat ; se 
SÓN barallats) , y no quan es un altre 
(ell s ha pensat Aixo; ells s'ho havien 
acabat TOT). 

b) Certs verbs intransitius: nàixer , 
morir , esser , romandre , caure , quedar. 

c) Certs verbs de moviment local: 
anar , venir; entrar , sortir; arribar\ 
tornar, fugir, passar , pujar , muntar; 
davallar , debaixar, partir. 

Sempre que qualsevol d’aquests verbs 
d’intransitiu passa a transitiu (HE entrat 
aquest banch, y tu Vhas debaixat , etc.), 
du l’auxiliar haver. 


Esmena adicional del senyor Puig 
y Sais 

Afegir al primer paragraf de la III 
conclusió: 

«Mes aquesta última regla presenta 
nombroses excepcions dignes d’estudi en 
el llenguatge parlat d’algunes comarques 
de Catalunya, particularment de l’Em- 
pordà.» 


Conclusions de D. Pompeu Fabra, 

antitètiques a les de la ponència 

I. Originàriament totes les llengües 
novo-llatines presenten tres classes de 
verbs: i. a verbs els participis dels quals 
poden unirse a habere y a esse; 2. a 
verbs els participis dels quals no adme¬ 
ten sinó habere; 3 a verbs els participis 
dels quals no admeten sinó esse. Els 
verbs de la i. a y de la 2. a classe formen 
els temps compostos ab l’auxiliar habere 
(he cantat); els de la 3. a , ab l’auxiliar 


Digitized by u.ooQle 


— 685 — 


esse (so vengut). Doncs, bé: per tot se 
manifesta una tendcncia a fer passar els 
verbs de la classe 3. a a la 2. a , es a dir, a 
reemplaçar l’auxiliar esse per l’auxiliar 
habere: no es solament el castellà que 
ha arribat a l’empleu d’un sol auxiliar 
(he venido , com he cantado), sinó ’l por- 
tugès tenho, vido, como tenho cantado); 
molts dialectes italians, el rumanès (am 
venit , com am cintat). Aquesta simplifi¬ 
cació s’ha operat també en català mo¬ 
dern: hem vingut, havien mort, etc. (an- 
tich y dialectal: som venguts , eren morts, 
etcètera.) Per quina raó no racceptariem 
en el català escrit? Allí aon revolució de 
la llengua ha produit una simplificació, 
se pretendria tornar endarrera y establir 
una diferenciació artificiosa? 

II. Els escriptors de les regions ont 
es vivent l’auxiliar esser faràn bé d’usar- 
lo sempre que espontàniament els vingui # 
a la ploma; els escriptors de les regions 
ont s’ha operat la simplificació dels dos 
auxiliars en un sol (haver), poden per¬ 
fectament prescindir de l’auxiliar esser 
en els temps compostos, evitant així un 
divorci entre ’l llenguatge escrit y el 
parlat. 

TEMA VIII 

Oracions condicionals 

Conclusions del Ponent P. Ignasi 
Casanovas, S. J., de Barcelona: 

I> L’imperfet d’indicatiu en les con¬ 
dicionals irreals de present y futur, es 
forma catalana de soca y arrel. 

II. La preponderància estremada de 
l’imperfet de subjuntiu sobre el d’indica¬ 
tiu en les mateixes es d’influencia foras¬ 
tera. 

TEMA IX 

Procedència y ortografia de la 
x catalana 

No haventse posat d'acort el Ponent 
D. Víctor Oliva y l’esmenat D. Pompeu 
Fabra, se someten a l’aprovació dels 


congressistes, com interpretacions dife¬ 
rents del tema, les conclusions del se¬ 
nyor Oliva y les del senyor Fabra. S’ha 
d’advertir que l’últim paragraf de la III 
conclusió de la ponència procedeix d’una 
adició proposada per Mossèn Alcover y 
acceptada pel senyor Oliva; y que a les 
conclusions del senyor Fabra s’hi ha in¬ 
corporat una esmena de D. Joseph Al- 
coverro y Carós. 

Conclusions del Ponent D. Víctor 
Oliva 

í. . La majoria de les paraules catala¬ 
nes aont entra la x provenen del llatí. 

II. En aquestes el sò català de la x 
deriva de les lletres llatines x, s, ss, 
se y c. 

III. Els quatre sons que fins ara s’han 
vingut representant per x, han de distin- 
girse escrivint: 

.r, quan sona com ch francesa, 

. tx, quan sona com la ch castellana, 

cs, quan aixís se pronuncia, com en 
laxant, luxació , etc. 

cz, quan se pronuncia aixís, com en 
examen. 

No ’s pot admetre la x en els mots 
provinents del llatí on la fonètica cata¬ 
lana, com la castellana popular, ha con¬ 
vertida la x en s (v. gr.: espericncia , 
estranger, es tensió, etc.). 

Conclusions de D. Pompeu Fabra 

A. Procedència. Els fonemes llatins 
que donen normalment x en català són: 
x, ps, ssi , sti, sc davant de e y i. 

B. Ortografia. El sò x pot esser: 

I. Inicial. En aquest cas s’escriurà (y' 
s’ha escrit sempre) x: xop. 

II. Darrera de consonant. En aquest 
cas s’escriurà (y s’ha escrit sempre) x: 
gronxa. 

III. * Darrera de /. En aquest cas s’es¬ 
criurà (y s’ha escrit sempre) x: ix, guix. 

IV. Darrera de a, e, o, u. En aquest 
cas s’escriurà ix: baix, baixa. (Així es¬ 
crivien comunment els antichs en fi de 


Digitized by CiOOQLe 



686 


paraula y alguns cops dintre de la pa¬ 
raula. La grafia ix actual no es, donchs, 
cap convenció nova: es senzillament una 
generalisació d’un procediment antich, el 
qual té l’aventatge de diferenciar en l’es¬ 
criptura la x palatal de la x doble llatina 
dels mots savis com axioma, examen.) 


Els que no accepten ix, fan la diferen¬ 
ciació de les dues xx escrivint acsioma , 
eczamen; però aquestes grafies tenen 
l’inconvenient de no esser ni etimològi¬ 
ques ni tradicionals , y la segona [cz] ni 
tant sols fonètica, puix no ’s pronuncia 
eczamen, sinó egzamen. 


Secció Literaria 


TEMA I 

La nostra llengua en les obres literàries. 
Causes de la formació del llenguatge 
literari com a diferent del vulgar. Cri¬ 
tica d'introduccions sinthxiques de 
quart ordre en la literatura catalana. 

Havent-se posat d’acort el Ponent don 
Joaquim Ruyra ab l’autor d’una esmena 
D. F. Carreras y Candi, se someten a 
votació les conclusions definitives de la 
ponència. 


Ponència de D. Joaquim Ruyra 

Que ’1 pensament artístich sent vers el 
llenguatge tres menes de necessitats 
essencials: necessitat de riquesa interna 
o mental; necessitat de riquesa externa 
o formal, y necessitat de comunicació; y 
que aquestes necessitats poden y solen 
portar a la formació d’un llenguatge lite¬ 
rari, diferent, en part, del vulgar. 

II. Que ’1 més bon ordre de fonts 
que ’s pot seguir pera millor satisfer la 
primera de les esmentades necessitats ab 
menys perjudici de la tercera es el de la 
següent enumeració: parla viva,—llen¬ 
guatge antiquat 3 —construcció llatínica, 
—barbra introducció y lliure invenció. 
(Vide Horaci, ep. ad Pis. VII.) 

III. Que l’escàs estudi del català clàs- 
sich y l’intens y general estudi del caste¬ 
llà a la nostra terra produeixen, en el 
bon ordre dels coneixements llingüístichs 
que s’indica en la conclusió anterior, una 


pertorbació perniciosa al nostre llen¬ 
guatge literaii. 

IV. Que pera evitar els danys de la 
pertorbació que se senyala en la conclu¬ 
sió anterior, cal fomentar l’estudi del 
català dels sigles d’or, y aixecar veus de 
reprovació contra l’introducció y sosteni¬ 
ment innecessaris de formes de quart 
ordre, y molt especialment de mentali¬ 
tats sintàxiques castellanes. 

TEMA II 

Importància y necessitat dels estudis gra¬ 
maticals pera tota literatura, y en es¬ 
pecial de la nostra. Creació d'una Aca¬ 
dèmia o Institut de la llengua catalana. 

No havent-se posat d’acort el ponent 
del tema D. Gregori Artizà y l’autor 
d’unes esmenes Mossèn Antoni Alcover, 
se someten separadament a votació les 
conclusions de la ponència y dites 
esmenes. 

Ponència de D. Gregori Artizà 

I. Haventhi a l’actual literatura cata¬ 
lana un gran desconcert que confón y 
pertorba l’aprenentatge de la llengua, 
convé establir una gramàtica, tot lo pos¬ 
sible autorisada, que escombri ’ls barba¬ 
rismes, capritxos y corrupteles, y fixi una 
doctrina senzilla, formal y fonamentada, 
que guii per bon camí y desvaneixi ’ls 
dubtes. 

Pera assolir tal Gramàtica convé do- 


Digitized by ^.ooQle 



687 


narli paternitat corporativa, nomenant 
al efecte una Acadèmia o Institut que 
l'acordi per unanimitat o majoria, pre- 
vies les degudes investigacions, estudis 
y discusions, ab una orientació ben des- 
apasisonada, imparcial y patriòtica. 

III. Al esmentat fi pot constituirse 
dita Acadèmia o Institut ab persones 
competents del Congrés o Acadèmia de 
Bones Lletres, afeginthi companys de 
totes les comarques de la llengua catala¬ 
na, coneixedors de llurs particularitats 
llingüístiques, al obgecte de poder resol¬ 
dre ab complet coneixement de totes les 
varietats dialectals, celebrant anyalment 
una o dues sessions plenes y confiant a 
una Junta permanent els assumptes ordi¬ 
naris y urgents d’entre any. 


Esmenes de Mossèn Antoni M. a Al¬ 
cover. 

A la I. El mal que vol capturar la 
conclusió no ’s capturarà establint una 
gramàtica, cop en sech, sinó fonamen¬ 
tant els estudis y la cultura gramatical, 
a fi de que l’influencia d’aquests vaja de¬ 
purant poch a poch la llengua. A la 
Gramàtica, qualsevol que sia l’autor, 
may li han de concedir més autoritat que 
la que li donguin les raons científiques 
aon se fundi; y, donat l’atraç dels estu¬ 
dis gramaticals a Espanya, tardarem 
molt a poder tenir cap gramàtica defini¬ 
tiva. 

A la II. L’Acadèmia o Institut no ’ls 
han $ anomenar, sinó que s’han de cons¬ 
tituir transitòriament, aplegantse ’ls qui 
se sentin ab vocació pera això y tinguen 
o adquiresquen la preparació científica 
indispensable, y, ajudats d’altres que ’ls 
facilitin la feina, preparantlos materials, 
emprenguin la tasca colossal, encarre- 
gantse cadascú d’una secció. Sols així es 
regular que ’s faci l’obra, y encara ro¬ 
mandrà subjecta a ulteriors rectificacions. 
Això d "anomenar una Acadèmia y que 
aquesta faci una gramàtica que ho don- 
gui tot resolt y definit, y que tothom 
s’hi subgecti cegament, es una cosa que 
no cal esperaria. 


A la III. Les persones competents 
pera formar tal Acadèmia o Institut 
s’han de cercar allí on són. Mentres no 
progressem més en estudis filològichs, 
serà molt difícil trobar les persones sufi¬ 
cients pera empendre la tasca de la Gra¬ 
màtica; però s’ha de fer tot lo que ’s 
puga. Per això caldria que ’l Congrés 
acordés procurar medis pecuniaris a-n 
alguns joves que demostrin dots pera la 
filologia, pera enviarlos a Alemania, em¬ 
pori de dita ciència, a fi de que pogues¬ 
sin rebre la preparació indispensable 
pera empendre l’obra de la nostra Gra¬ 
màtica. 


TEMA III 

La literatura catalana ha de concedir a 
un dialecte determinat el predomini 
absolut damunt de tots els altres? Ha 
de mantenir y utilisar les diferentes 
varietats dialectals? 

! 

Ponència de D. Joan Maragall 

I. La literatura catalana, si s’aco¬ 
moda a la que sembla lley natural en 
moltes altres, concedirà predomini a un 
dialecte, mes cal negar que s’hagi de 
concedir, perquè: 

1. a Davant d’un fet viu com ha d’es- 
ser la producció literaria d’una llengua, 
un imperatiu a priori com aquest com¬ 
prometria o l’espontanitat (si fos obehit) 
o la serietat (si no ho fos) del poble que 
se ’l formulés. 

2. a Fins admetentlo com a senzill re¬ 
coneixement d’una lley natural, seria do 
lent per la propensió que donaria a de¬ 
terminar fora de temps, y per tant sense 
les virtuts que ’l temps dóna, al dialecte 
preferit. 

3. a Encara que l’elecció fos encerta¬ 
da y el predomini madurat pel temps y 
produit com per lley natural, son reco¬ 
neixement porta sempre perill d’empo¬ 
briment gradual y mort, a la fí, de la 
llengua en una petrificació literaria. 


Digitized by CiOOQLe 



688 


II. Aixís es que la literatura catala¬ 
na ha de, no sols mantenir y utilisar, 
sinó fomentar y dignificar totes les va¬ 
rietats dialectals que són la vida de la 
llengua y, per tant, de la literatura me- 
teixa. 

Aquest criteri es, ademés, especial¬ 
ment adequat al sentit de varietat y lli¬ 
bertat del geni català. 


TEMA IV 

La versificació catalana. Particularitats 


Ponència de Mossèn Lluís Viladot 

D’acort ab els esmenants senyors doc¬ 
tor Falp y Plana, Manuel de Montoliu y 
Benet de Pomés, se redacten així les 
conclusions definitives: 

La versificació catalana es rítmica. No 
prové de la llatina. La potencialitat rít¬ 
mica de la nostra llengua es tant gran 
com la de ses germanes. L’endecassílab 
clàssich català es el bipartit a la quarta, 
essent aquesta aguda. L’endecassílab 
que té l’accent a la sexta, y en son defecte 
a la quarta y octava, no s’ha vulgarisat 
al poble encara que Pusen la majoria 
dels poetes. 

Es gairebé de rigor en la consonància 
Tús de rimes que tinguen el meteix valor 


fonètich, essent potestativa la elecció 
d’aquelles que són d’ús variable en dife- 
rentes comarques. 


TEMA V 

Necessitat urgent , pera empendre l camí 
de la perfecció del llenguatge escrit , de 
la publicació de /’Inventari general del 
idioma català format per En Marian 
Aguiló y Fuster. 

Ponència de D. Lluís B. Nadal 

D’acort ab l’esmenant senyor J. Giva- 
nel y Mas, se redacten així les conclu¬ 
sions definitives: 

I. No podent la majoria d’escriptors 
y el poble català en general beure en les 
mateixes fonts, ab ses grans varietats, el 
llenguatge parlat o escrit, s’imposa cada 
dia més l’existencia d’una guia autorisa- 
da de que’s pugui valdré tothom pera 
estar segurs del valor y veritable signifi¬ 
cació de cada frase o paraula. 

II. En l’actualitat aquesta guia no 
pot esser altra que l’Inventari de la llen¬ 
gua format pacientment pel difunt mes¬ 
tre En Mariàn Aguiló y Fuster y les pa- 
peletes lexicogràfiques del malhaurat 
Dr. Joseph Balari y Jubany. 


Secció Social y Jurídica 


TEMA I 

La llengua catalana y els poders públichs. 
Protecció que aquests li deuen. 


No haventse posat d’acort el ponent 
D. J. Bertran y Musitu y els autors d’es¬ 
menes, D. Joaquim de Bertràn, D. B. de 
Pomés y D. Carles Francisco y Maymó, 
se someten separadament a votació la 
ponència y les esmenes. 


Ponència de D. J. Bertran y Musitu 

I. Devent esser l’Estat l’organisme 
directiu y propulsor de la vida nacional, 
y essent la llengua l’element primordial 
constitutiu de la nacionalitat, tot Estat 
en el que s’hi integrin pobles de llengua 
catalana ve obligat al seu foment y a la 
seva protecció. 

II. Aquest foment y protecció ha 
d’exercirlos l’Estat en les següents for¬ 
mes: 


Digitized by UiOOQLe 


689 


1. a Mentres existeixi a Espanya un 
Estat unitari: 

d) Servintse en la seva vida admi¬ 
nistrativa general, en la de justícia y en 
l’ensenyança, quan se tracti de pobles de 
llengua catalana o a ells se refereixi. 

b) Reconeixent el dret d’usarla als 
que la parlen, en tots els actes privats y 
públichs. 

c) Ensenyantla en els demés pobles 
de l’Estat. 

d) Fomentant els estudis superiors 
de la llengua, el seu teatre, estimulant 
els seus cantors, els seus poetes, els seus 
romancers, y premiant llur tasca en els 
concursos per l’Estat degudament orga- 
nisats. 

2. a Quan se constitueixi l’Estat Ca¬ 
talà, la llengua catalana serà declarada 
llengua oficial, ab totes les conseqüèn¬ 
cies naturals d'aquesta declaració. 

III. També l’Estat ha de reconèixer 
el dret dels catalans a parlar la llengua 
catalana en el Parlament. 


Esmena de D. Joaquim de Bertran 

Conclusió II, lletra b): 

«Reconeixentla ab caràcter oficial y 
ab iguals prerrogatives que la més privi¬ 
legiada llengua espanyola.» 


Esmenes y adicions de D. B. dePomés 

Conclusió segona: 

a) «... y d’una manera particular en 
la llegislació, reglamentació y protecció 
del treball dels catalans o de Catalunya, 
aont els interessos obrers són tant im¬ 
portants y tant dignes de respecte.» 

b) «Reconeixent y facilitant l’exercici 
del dret...» 

c) «... al menys per medi de càtedres 
en les facultats literàries y jurídiques Su¬ 
periors.) 

d) «Protegint per subvenció y ordenant 
als mestres d’escoles oficials de totes les 
regions catalanes que coadjuvin per sí y 
sos deixebles a l’obra patriòtica del Dic¬ 
cionari y de la Gramàtica catalana.» 


Esmena de D. Cari.es Francisco 
y Maymó 

La conclusió primera dirà: 

«I. La llengua catalana, adhuch din¬ 
tre de l’actual sistema polítich, ha d’esser 
declarada co-oficial a Espanya.» 

Se correrà la numeració de lçs conclu¬ 
sions presentades pel ponent. 

La segona de les conclusions formula¬ 
des pel ponent (que passarà a ser ter¬ 
cera) dirà en son primer incís: 

«III. Aquest foment y protecció ha 
d’exercirlos l’Estat, mentres no’s declari 
la co-oficialitat de la nostra llengua, en 
les següents formes:» (Les senyalades ab 
les lletres a, b, c y d de les conclusions 
del senyor Bertràn abans d’esser modifi¬ 
cades.) 

TEMA II 

Manera corn se reforçarany consolidaran 
els vincles de solidaritat natural en 
tre 'ls pobles de llengua catalana , asse¬ 
gurant se l pervindre de la nostra lite¬ 
ratura. 

No haventse posat d’acort el ponent 
D. Joaquim Casas-Carbó y els autors 
d'esmenes D. B. de Pomés y D. Carles 
Francisco v Maymó, se someten a vota¬ 
ció separadament les conclusions de la 
ponència y dites esmenes. 

Ponència de D. Joaquim Cases-Carbó 

Es lley natural històrica que la sort 
dels pobles de llengua catalana estigui 
indisolublement lligada ab la sort del 
mar Mediterrà; la llur prosperitat o deca¬ 
dència són independents de la voluntat 
humana. La mar Mediterrània, que en 
els segles XVI, xvil y XVlïl banyava po¬ 
bles decadents y pobres, ha tornat a es- 
ser centre de prosperitat, de riquesa, de 
cultura. 

Una de les manifestacions més grosses 
d’aquesta cultura en els pobles mediter¬ 
ranis de llengua catalana es la renovació 
del cultiu literari d’aquesta ab una inten¬ 
sitat y persistència vencedores de tota 
dificultat y de tot obstacle. 


Digitized by 


Google 




690 


Però no encara en totes les regions de 
llengua catalana té aquesta la considera¬ 
ció de llengua literaria, rivalisant triom¬ 
falment ab les llengües importades que 
hi són oficials. En el Principat el triomf 
del català va essent cada dia més com¬ 
plet. En les altres regions el moviment 
de renovació llingüística no ha estat en¬ 
cara tant % ràpit y intens, emperò aparei¬ 
xen senyals evidents de que no es lluny 
el seu esclat esplendorós. Mallorca sobré 
tot, per boca de les seves somitats inte- 
lectuals, se sent catalana sense deixar 
d’esser mallorquina. El rossellonès sent 
vibrar la seva ànima nacional y se sent 
més català encara que ’l català espa¬ 
nyol. 

Emperò l’ànima catalana no se sentirà 
contenta y tranquila fins que senti batre 
a l’unisó d’ella, de ple a ple, l’ànima va¬ 
lenciana. Aquest allunyament secular de 
les dues ànimes germanes desapareixerà 
aviat: era propri d’un període de deca¬ 
dència nacional que ja fuig. La llur vida 
intensa exigeix una intimitat. La matei¬ 
xa Uey mediterrània que ha obrat y se¬ 
gueix obrant sobre Catalunya, produint 
el seu reviscolament integral, obra també 
sobre València. 

València no trigarà gaire a produir 
grans poetes y grans escriptors (no seràn 
fets isolats com fins ara) que donaràn lo 
més superior de la llur obra en llengua 
valenciana. Y encara que nosaltres sentim 
que aquesta no es sinó una de les moda¬ 
litats de la llengua catalana, no havem 
d’anomenaria catalana fins que’ls matei¬ 
xos valencians vulguin que així s’anome¬ 
ni. No es solament qüestió científica: es 
qüestió de sentiment. 

Y un sentiment no s’imposa autorità¬ 
riament. Un sentiment arriba quan es 
arribada la seva hora. Y no es arribada 
encara l’hora de que’l valencià senti la 
llengua que ell parla, prou identificada 
ab la llengua dels catalans pera poder 
portar abdues un mateix nom. 

Però l’hora es ja arribada de que senti 
la propria llengua diferenciada de la cas¬ 
tellana y se l’estimi més que no pas 
aquesta. 

A València, donchs, també com en les 


altres regions, el cultiu de la llengua pen- 
drà vol aviat. 

Tot anirà venint y s’anirà fent. 

El coneixement y la fe en la lley his¬ 
tòrica que regeix els destins de la Nació 
Catalana no vol inacció. La nostra lley 
històrica dona un ambient favorable pera 
que dins d’ell treballin fructuosament les 
iniciatives individuals. 

Aquest devenir de Catalonia es obra 
del temps, de les circumstancies però 
també es obra nostra. 

Tot allò que pugui augmentar y estrè¬ 
nyer les relacions afectuoses entre cata¬ 
lans, valencians, balears, rossellonesos, 
algueresos, s’ha de fer. No'ns fem com 
caldría’ls uns ab els altres y no’ns conei¬ 
xem gaire y no’ns estimem prou. 

Y el començament de l’estimar ha de 
partir del catalans de Catalunya, car la 
sort els ha afavorit més que a cap. Si’ls 
estimem els catalans de per tot arreu y 
ens donem an ells, ells ens estimaràn y 
seràn com nosaltres. 

Els pobles catalans estàn dins una lley 
històrica favorable. Lo que s’intenti fer 
contra d’ells fracassarà. No tenim més 
que anar fent. 

Resumint, donchs: pera que’s reforcin 
y consolidin els vincles de solidaritat na¬ 
tural entre Is pobles de llengua catalana , 
assegurantse aixi lpervindre de la nostra 
literatura , bastarà que les coses seguei¬ 
xin el llur curs natural. Es a dir, que dins 
l’ambient favorable produit pel compli¬ 
ment de la lley mediterrània segueixi 
desenrotllantse cada dia ab més intensitat 
l’acció integral d’aquests pobles de llen¬ 
gua catalana. 


Adicions y esmenes de D. Benet de 
Pomés 

En comptes de la conclusió del senyor 
ponent, establir les següents: 

«I. Se reforçaràn y consolidaràn els 
vincles, procurant per tots els medis el 
coneixement integral mutuu d’aquests 
pobles, perquè del coneixement viu ve 
l’amor intens, y de l’amor intens l’abraç 


Digitized by ^.ooQle 




69 1 


fraternal y el vincle poderós de solidari¬ 
tat tradicional y progressiva. 

»II. El pervindre de nostra literatu¬ 
ra s’assegurarà ensenyant als noys de to¬ 
tes les terres catalanes textes triats, per¬ 
fectes y fàcilment adquiribles, dels nostres 
millors autors; y fomentant ab premis, 
que podrien concedir periòdicament les 
corporacions populars de Catalunya, la 
publicació d’obres dels distints genres 
literaris y científichs de totes dites re¬ 
gions.» 

En les consideracions que precedeixen 
a la conclusió de la ponència convindria 
ferhi les esmenes següents: 

I. «La llur prosperitat o decadència 
no són exclusivament dependents de la vo¬ 
luntat humana , encara que molt y molt 
(y més si va ben acompanyada de l’inte- 
ligencia) Ai pot fer aquella dintre la su¬ 
prema lley providencial que tot ho re¬ 
gula .» 

III. «El rossellonès... se sent tant ca¬ 
talà com el català espanyol.» 

Convindria també suprimir desde la 
frase del paragraf IV, que comença: «La 
mateixa lley mediterrània...», fins al IV: 
«Y un sentiment no s’mposa autoritària¬ 
ment». 

Supressió igualment de l’última frase: 
«No tenim més que anar fent». 


Esmena adicïonal de D. Carles 
Francisco y Maymó 

Desempenyant la literatura una missió 
social important y revelant clarament 
l’estat del poble, florirà més bellament 
quan sia major el benestar polítich y 
econòmich d’aquest. 

Treballar pera que augmenti’l dels po¬ 
bles de llengua catalana, dotantlos d’una 
constitució nacional adequada pera l’es- 
pandiment de llurs respectius interessos, 
y ajudant els uns als altres en la lluyta 
pera la consecució d'aquest ideal, serà 
fer renéixer o despertar llurs sentiments 
de germanor, reforçar y consolidar els 
vincles de solidaritat natural que’ls lli¬ 
guen, reconstituir una personalitat de la 
que seràn símbols una llengua y una li¬ 


teratura, en llur essencia unes y en llurs 
matiços varies. 

El sentiment d’unitat llingüística y li¬ 
terària se desvetllarà també ab l’estudi y 
vulgarisació dels nostres clàssichs, bus- 
cantlos, trayentlos a la llum y establint 
l’ensenyança de la literatura catalana a 
Mallorca, València, Rosselló, etc., com 
ho han fet els «Estudis Universitaris 
Catalans» a Barcelona. 

Esmena de D. Joaquim de Riba de 
Sans 

A les conclusions del tema 2. on de la 
secció 3. a : * 

La causa que més impedeix el desen¬ 
rotllament de nostra literatura es, sens 
dubte, la petitesa del mercat, que fa que 
en aquests temps d’utilitarisme, la majo¬ 
ria d’autors y editors donguin la prefe- 
rencia a la llengua castellana en les obres 
y periòdichs que publiquen. 

Pera evitar aquest inconvenient es pre¬ 
cís: 

i. er Augmentar el mercat de la lite¬ 
ratura catalana. 

2. on Donar facilitats als autors cata¬ 
lans pera publicar llurs obres. 

3. cr Fomentar la publicació d’obres 
y revistes catalanes. 

Pera realisar aquests fins lo millor con¬ 
sisteix en la creació d’una societat edito¬ 
rial per accions, o bé, si això’s considera 
impossible, se podria interinament fundar 
una Associació titulada «Foment de la 
llengua catalana», ab socis a tot arreu 
ont se parla aquesta llengua y a qualse¬ 
vol població del món ont hi hagi un ca¬ 
talà; camp neutre, ont hi cabrien tots 
els catalanistes, llaç d’unió de catalans, 
mallorquins, valencians, rossellonesos, 
andorrans,algueresos, etc.,escampats per 
tot el món. Pera esser soci caldria dema- 
narho y pagar una quota molt petita, 
que encara se reduiria més als estudiants 
y obrers. 

En aquesta Societat hi hauria una co¬ 
missió tècnica o acadèmia de la llengua, 
y una comissió de propaganda, que fun¬ 
cionarien y’s reunirien independentment 
l’una de l’altra. 

Aquesta societat fora l’encarregada de 


Digitized by ^.ooQle 



692 


celebrar els congressos de la llengua ca¬ 
talana, anyalment, en diferentes pobla¬ 
cions dels paísos ont se parla nostra llen¬ 
gua. 

Obriria, ademés, concursos anyals pera 
premiar obres de ciència pura o aplicada 
escrites precisament en català. 

Publicaria mensualment una fulla de 
propaganda dedicada a l’enaltiment de 
la llengua catalana, enviantla gratuita- 
ment a tots els socis. 

Y, si fos possible, se publicaria també 
una revista dedicada especialment a l’es- 
tudi de la llengua catalana y a la litera¬ 
tura, geografia, historia, açt, costums, et¬ 
cètera, dels paísos d’aquesta llengua. 

El comitè executiu del Primer Congrés 
de la Llengua Catalana fora l’encarregat 
de portar a la pràctica la fundació de 
aquesta societat. 


TEMA III 

La llengua natural es túnica apta pera 
t integral educació dels petits y dels 
grans. 


No haventse posat d’acort el ponent 
D. Joan Bardina ab 1 autor d’una esmena 
D. B. de Pomés, se someten separada¬ 
ment a votació la ponència y dita es¬ 
mena. 


Ponència de D. Joan Bardina 

I. Els mots, les idees y les paraules 
són una mateixa manifestació dels noms 
real, ideal y humà. 

II. L’instrucció en la llengua natural, 
sense tenir l’importancia esclusiva que 
alguns li donen, es d’una trascendencia 
capdal segons la llògica y les estadísti¬ 
ques. L’Escola primaria en son genuí ca¬ 
ràcter d’institució popular y educadora, 
aparegué quan el llatí fou reemplaçat en 
l’ensenyança per les llengües vulgars, ja 
que la llengua es medi y noy? de l’ense¬ 
nyança. L’Estat espanyol, anteposant 
mal enteses raons polítiques a les pres¬ 


cripcions pedagògiques, ha desfigurat 
aquesta doctrina. 

III. La Pedagogia moderníssima de 
educació natural, igual que l’instructiva 
del’antigüetat, exigeix la llengua materna 
com a vincle natural entre’Is mestres y 
els deixebles. En les escoles oficials, te¬ 
nint en compte que a les escoles de pàr¬ 
vuls s’hi educa baix el mètode natural, 
s’emplearà en elles únicament la llengua 
catalana; però després, quan els noys en¬ 
tren en altre cercle d’ensenyança, la llen¬ 
gua catalana ha d’aclarir els conceptes 
que, per manament oficial, s’espliquin en 
llengua castellana. 

IV. El Congrés demanarà al Govern 
—y mirarà d’obtenir per tots els medis 
necessaris—que en les oposicions pera 
escoles de Catalunya, Mallorca y Valèn¬ 
cia hi figuri un exercici previ en que’ls 
opositors deguin provar que entenen y 
parlen el català. També dirigirà una cir¬ 
cular als mestres de Catalunya recor- 
dantlos sos devers científichs, pedagò- 
gichs y patriòtichs sobre l’educació en 
català, excitantlos a introduir en llurs es¬ 
coles l’ensenyança de la llengua catala¬ 
na; y una altra als catedràtichs, dema- 
nantlos que ensenyin els termes tècnichs 
vulgars de llurs assignatures. 


Esmenes de D. Benet de Pomés 


I. Pera fer més cert y clar el tema 
convindria modificarlo, dient: 

«La llengua catalana es l’única apta, 
tractantse de catalans, pera la fonafnental 
instrucció dels noys y dels grans.» 

II. S’haurien de suprimir les dues 
primeres conclusions per incongruents ab 
el tema y inútils pera demostrarlo; y per 
poch precisament filosòfica la I y falsa y 
inconseqüent la II. 

III. En compte de la conclusió V\ la 
següent: 

«El Congrés demanarà al Govern, y 
procurarà obtenir per tots els medis pos¬ 
sibles, Timmediata realisació d’aquest 
ideal.» 


Digitized by ^.ooQle 



693 


TEMA IV 

Necessitat de que l'Estat concedeixi tina 
amplia llibertat densenyança que per¬ 
meti donaria segons exigeix la manera 
d esser , sentir y parlar dels habitants 
de Catalunya. 

Haventse posat d’acort el ponent 
D. Francisco de P. Maspons y Anglasell 
y els autors d’esmenes D. B. de Pomés 
y D Carles Francisco y Maymó, se so- 
meten a votació les conclusions definiti¬ 
ves pera la redacció de les quals s’han 
tingut en compte dites esmenes. 

Conclusions definitives 

I. Essent l’ensenyança una funció so¬ 
cial y no política, la tendencia monopoli- 
sadora y restrictiva del Estat en la matei¬ 
xa es inadmisible y pràcticamet contra¬ 
ria a l’espansió del esperit català, en una 
de les més fonamentals de les seves acti¬ 
vitats, que es la que té per objecte la 
formació y educació de les generacions 
futures. 

II. L’imposició d’un procediment y 
d’un llenguatge oficial en l’ensenyança 
es tant absurda y regressiva com l’impo¬ 
sició d’un criteri oficial dogmatisador. 

III. El Poder Públich ha d’abstenirse 
d’intervenir en l’ensenyança privada més 
que en els casos d’immoralitat o delicte, 


no devent de cap manera intervenirhi per 
raons de caràcter tècnich o llingüís- 
tich. 

IV. Mentres l’Estat se reservi com 
en l’article 12 de la Constitució espanyo¬ 
la, l’espedició de títols y la fixació de les 
condicions dels que pretenguin obtenirlos 
y de la forma en que aquests hagin de 
provar llur aptitut, es de justícia que’ls 
que hagin cursat en Universitats o Esco¬ 
les lliures puguin fer dita prova devant 
de representants dels respectius col·legis, 
gremis o corporacions professionals o de 
caràcter científich o tècnich, però no que 
l’hagin de fer devant dels professors de 
les Universitats o Escoles oficials, havent 
d’abstenirse també’l poder públich de 
tota imposició respecte de programes, 
textes o idiomes. 

V. En l’ensenyansa pública, mentres 
subsisteixi, s’han d’acomodar els plans 
oficials a la manera d’esser, sentir y parlar 
dels habitants de Catalunya, y deixarse 
en llibertat al professor per usar els pro¬ 
cediments més adequats a dit obgecte y 
d’una manera especial, l’idioma català. 

VI. Donat el criteri oficial, cada dia 
més contrari al desvetllament de l’ànima 
catalana, es d’estraordinaria convenièn¬ 
cia treballar ab assiduitat pera afirmar 
resoltament la llibertat d’ensenyança y la 
forma y manera de donaria, utilisant pera 
aquest fí’ls medis més a propòsit, tals 
com l'acció parlamentaria, la celebració 
de congressos d’ensenyança lliure, etc. 


Barcelona i/ r de Janer de içoy. 


Per la Comissió Executiva: 

EL SECBETABI OEITEBAL 

J. Algarra 


Digitized by LiOOQle 



694 


Recompte de 


494 votacions 


Secció Filològica-Històrica 

s * 

No 

. En I 
blaneh 1 

Tema I. Importància de l’Ortografia. Necessitat d’equilibrar l’ele- 




ment fonètich ab l’etimològich.—Conclusions del Ponent. . 

309 

68 

11 7 

Tema II. Pronoms y adjetius pronominals.—Us recte del llur .— 



1 

Conclusions del Ponent.* . 

192 

25 

277 

Esmena de D. Antoni Forn. 

174 

97 

223 

Tema III. Partícules prenominals hi, en , ho .—Conclusions del Ponent. 

300 

3 

1611 

Tema IV. Relatiu possessiu català equivalent al llatí cujus, quòrum. 



í 

—Conclusions del Ponent. 

315 

3 

176 

Tema V. La preposició a en l’acusatiu.—Conclusions del Ponent. . 

301 

IO 

183 

1 

Tema Vi. Concordança del participi ab el terme d’acció.—Conclu- 



sions del Ponent. 

121 

130 

243 

Conclusions de D. Pompeu Fabra. 

Tema VII. Us de l’auxiliar esser en les oracions d’activa.—Conclu- 

122 

197 

175 

sions del Ponent. 

202 

137 

155 1 

Esmena adicional del senyor Puig y Sais. 

108 

169 

217 

Conclusions de D. Pompeu Fabra. . :. 

181 

97 

216 

Tema VIII. Oracions condicionals.—Conclusions del Ponent . . . 

215 

5 

274 

Tema IX. Procedència y ortografia de la x catalana. — Conclusions 

del Ponent. 

1 77 

148 

169 

Conclusions de D. Pompeu Fabra. 

Secció Literaria 

207 

í 

78 

1 

209 

1 

Tema I. Ponència de D. Joaquim Ruyra. 

374 

1 

119 i 

Tema II. Ponència de D. Gregori Artizà. 

80 

270 

144 

Esmenes de Mossèn Antoni M. a Alcover. 

318 

47 

129 

Tema III. Ponència de D. Joan Maragall. 

j 281 

87 

126 

Tema IV. Ponència de D. Lluis Viladot. 

208 

4 

282 

Tema V. Ponència de D. Lluis B. Nadal.. 

Secció Social y Jurídica 

i 328 

1 

j 

20 

146 

t 

1 

Tema I. La llengua catalana y els poders públichs.—Conclusions ( 

1 

| 



del Ponent. 

327 

54 

U 3 I 

Esmena de D. Joaquim de Bertran. 

17 8 

126 

190 

Esmenes y adicions de D. Benet de Pomés. 

J 3 i 

183 

180 

Esmena de D. Carles F. Maymó. 

173 

135 

186 

Tema II. Ponència de D. Joaquim Cases Carbó.] 

166 

130 

198 

Esmena de D. Benet de Pomés, a les conclusions.i 

149 

96 

249 

Adicions y Esmenes de D. Benet de Pomés a les consideracions 

1 

1 

que precedeixen les conclusions de la Ponència. 

127 ! 

113 

254 

i 


Digitized by ^.ooQle 





























695 



Sí 

No ' 

En 

[ 

1 


- ! 

blanch 

Supresions que proposa D. Benet de Pomés, de alguna de dites 



! 

consideracions. 

94 

132 

268 

Esmena adicional de D. Carles F. Maymó. 

! 165 

84 

245 

Esmena de D. Joaquim de Riba de Sanz. 

1 185 

77 

232 

Tema III. La llengua natural es l’única apta pera la integral educa¬ 



i 

ció dels petits y dels grans.—Conclusions del Ponent. 

| 207 

122 

1 165 

Esfnenes de D. Benet de Pomés.. 

196 

131 

| 167 

Tema IV. Necessitat de que l’Estat concedeixi una ampla llibertat 

1 j 


1 

d’ensenyança que permeti donaria segons exigeix la manera 


1 

j 1 

d’esser, sentir, y parlar, dels habitants de Catalunya.—Conclu¬ 




sions del Ponent. 

00 

00 

8 

98 


El Secretari-es crutador 
Carles de Fortuny 


Digit 5d by ^.ooQle 











696 


Escrutini dc 113 votacions per conclusions 

El següent quadro no hauria d’esser publicat, atenent a les Observacions dc les fulles de votació, ont 
s’establia qu’aquesta seria per totalitat de temes y esmenes, y no per conclusions. 

Mes la Comissió Executiva, sense desatendres de la regla establerta, ha cregut del cas donar a conèixer 
aquest quadro, considerant que entre’ls que votaren per conclusions hi figuren distingidíssims congressistes, 
del criteri dels quals no convé prescindir, y atenent a que la coutravenció d'aquella regla sols deu atribuirse a 
un descuit involuntari o en un laudable desitg de precisar llur criteri en els detalls de les qüestions plantejades. 


Secció 

Sí 

No 

En 

blanch 


} Sí 

\ 

No 

En 1 
blinch 1 

Filològica-històrica 




Tema I. III. 

95 

1 

i 

17 

Tema I.I. 

io 5 


8 

» IV. 

94 

I 

19 

» II. 

!°5 


8 

Tema II. I. 

35 

! 5 2 

2 Ó 

* III. 

102 

1 

10 

> II. 

; 29 

1 54 

30 

. IV. 

93 

2 

18 

» III. 

28 

52 

33 

Tema II. I. 

93 

2 

18 

Esmena I. 

73 

6 

34 

ii. 

83 

5 

2 5 

» II. 

73 

6 

34 ! 

> III. 

54 

27 

32 

> III. 

, 74 

7 

3 2 I 

IV. 

80 

8 

25 

Tema III. I. 

92 

2 

l 9 1 

Esmena a III. 

66 

13 

34 

» II. 

94 


19 

Tema III. I. 

9 i 

2 

20 

lema IV. I. 

46 

2 

65 

» ii.. • • • 

90 


23 

. II. 

44 

2 

67 

Tema IV. I. 

87 


26 

Tema V. I. 

78 

2 

33 

» II. 

9 i 


22 

* II. 

73 

4 

36 

Tema V. 

88 

1 

24 




i 

Tema VI. I. 

42 

*7 

54 

Secció 




* II. 

44 

16 

53 

Social y Jurídica 




* III. 

39 

17 

57 




1 

» IV. 

40 

r 5 

s» 

Tema I. I. 

78 

9 

26 | 

V. 

40 

16 

57 

» II. 

«3 

4 

26 ! 

VI.1 

40 

M 

59 

> III. 

78 

7 

28 , 

Esmena I. 

40 

16 

57 

Esmena II b. 

53 

22 

38 i 

> H.! 

37 

16 

60 

> II a, b, c, e. . . 

1 53 

16 

44 ! 

* III.i 

3 ° | 

18 

65 

I » 1. 

; 47 j 

12 

44 J 

» IV. 

31 

20 

62 

III...... 

I 3 2 ! 

28 

53 ' 

Tema VII. I.! 

39 

21 

53 

Tema II. . . . . . . 

40 

11 

62 ' 

> II. 

35 ; 

20 

58 1 

Esmena I. Pomés. . . 

í 50 

9 

54 1 

III. . . . , 

33 j 

23 

57 

II. » . . . 

! 5 i ! 

1 8 , 

54 1 

Adtctó a III.i 

25 1 

15 

73 1 

» I. Conclusió. . 

37 

*5 - 

61 

E's mena I. 

40 | 

20 

53 i 

III. > . . : 

33 ! 

14 ! 

66 

• 11. 

44 

18 

5 1 1 

» IV. 

2 3 

J 9 

7 i 

Tema VIII. I. 

61 

1 

5 1 

» Maymó. . . . 

46 i 

8 ! 

59 

* II. . . . 

63 

1 i 

4 sf , 

> Riba.! 

49 

11 1 

53 ; 

Tema IX. 1 . 

3 6 

26 

5 * ' 

Tema III. I. 

57 | 

17 

39 

> II. 

26 

30 j 

57 , 

> 11.! 

57 ! 

17 í 

39 

> III ... . 

29 

3 6 ; 

48 ! 

» iii .... 1 

65 ! 

9 1 

39 

Esmena A. 

5 2 ; 

s ; 

53 

• IV . . . . 

62 

16 

35 1 

> B I. 

67 

7 

39 1 

Esmena 1 .1 

47 

21 

45 

> B 11 . 1 

68 í 

8 

37 

» II.i 

34 

23 1 

5 6 ! 

> B III. 

66 

8 

39 | 

> III. 1 

38 

25 ! 

5 ° 

> B IV. . . . . j 

59 1 

11 

43 ! 

'Fenia IV. I.I 

96 

I 1 

16 





» II. 

96 

1 1 

16 

Secció Literaria 




> III. ... | 

96 

I 

16 





» IV .... 

93 

I 

19 

Tema I. I. ..... i 

97 I 

1 1 

15 

> V. 

95 

I 

*7 

» ii .! 

91 1 

1 1 

2 r 1 

> VI . . . . 

96 1 

I 1 

16 


El Secretari - esemiador, J. M. Gay 


Digitized by ^oooie 
























6 q 7 — 


TAULA 


pi. 


Comissions organisadores. 9 

Comissions especials. 10 

Presidencies honoraries del Congrés. 11 

Taules de les Seccions. 11 

Comissió executiva dels acorts del Congrés. 12 

CONGBÉS INTEBNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA. 18 

Programa de les Tasques y Festes del Congrés. 16 

Reglament. 10 

Conclusions provisionals dels Temes posats a discussió. 18 

Comunicacions presentades al Congrés. 24 

Llista de Congbessistes: 

Honoraris . 27 

Honoraris protectors . 29 

Efectius . 31 

Adhesions. 02 

Acta de la Sessió Inaugural. 06 

Pablament d’obebtuba del Batlle de Barcelona, D. Domingo J. Sanllehy . 67 

Memobia del Secretari general de les Comissions Organisadores, Di\ D. Jaume Algarra 

y Postius . 68 

Discubs pbesidencial del Molt litre. Dr. D. Antoni Ma Alcover . 71 

Discübs del vis-president del Congrés, Dr. D. Antoni Rubió y Lluch . 74 

Discubs del Prof. Pier Enea Cuarnerio , representant d'Italia . 83 

Discubs (en estracte) de Mr. R. Foulché-Delbosc, representant de França . 84 

Discub 8 del Dr. D. Adolfo Bonüla , representant de Castella . 86 

Discubs del Dr. D. Vicens Mancho , representant de València . 87 

Discubs de Mn. Esteve Casaponce , representant del Rosselló . 88 

Discubs d 'En Joan Palomba , representant de la ciutat catalana d'Alguer . 90 

Discubs de Mn. Miquel Costa y Llobera , representant de Mallorca . 91 


SECCIÓ FILOLÒGICA-HISTÒRICA 

Sessió de Constitució. 95 

Primera Sessió. 96 

Segona Sessió. 97 

Tercera Sessió. 98 

Quarta Sessió. 99 

Quinta Sessió. 100 

TEMA I. — Importància de l’ortografia: necessitat d’equilibrar l’element fònich ab l’etimo- 
lògich: 

El Dr. D. Gumersind Alabart, pvre. en defensa de les conclusions del Dr. D. Joan Bap¬ 
tista Codina, pvre . 101 

Esmena de Mn. Alcover y En Joseph Massot ., 106 

TEMA II. — Pronoms y adjetius pronominals- — Us recte del «llur»: 

D. Joseph Rigol en defensa de les seves conclusions. 106 

Esmena de D. Francesch Carreras y Candi . 110 

D. Antoni Forns y Torelló en defensa de la seva esmena. 111 

Ratificació de D. Joseph Rigol . 112 

TEMA III. — Partícules pronominals hi , en, ho: 

D. Fèlix Jové y Vergés en defensa de les seves conclusions. 113 

45 


Digitized by Cnooole 

















































Pl. 


— 6^8 — 


TEMA IV. — Relatiu possessiu català equivalent al llatí cuius, quòrum , quarum: 

D. Bonaventura Riera y Weisse en defensa de les seves conclusions. . 115 

Esmenà àdicional de Mn. Alcover . 118 

TEMA V. — La preposició a en l'acusatiu: 

Mn. Miquel Costa y Llobera en defensa de les seves conclusions. 119 

Esmena del Dr Alcover .. 122 

Esmena de D. Pompèu Fabra . 123 

Obsbbvació del Prof. Quamerio. ... 123 

TEMA VI. — Concordansa del participi ab el terme d’acció: 

El Molt litre. Dr. D. Antoni Mfi Alcover en defensa de les seves conclusions.... 124 

Esmena total d D. Pompèu Fabra . 129 

TEMA VII. — Del ús dels verbs auxiliars catalans: 

D. Bernat Obrador en defensa de les seves conclusions.. 130 

Esmena adicional de Mn. Alcover . 135 

( t). Armengol Puig y Sais en defensa de la seva esmena adicional. 136 

Esmena total de D. Pompèu Fabra . 137 

Resposta de D. Bernat Obrador .. 138 

TEMA VIII. — Oracions condicionals: 

El Rvt. P. Ignasi Casanovas 8. J. en defensa de les seves conclusions. 139 

TEMA IX. — Sobre procedència y ortografia de la x catalana: 

jp. Victor Oliva , en defensa de les seves conclusions. 160 

ÏJsmknà adicional de Mn. Alcover . . 162 

Esmena total de D. Pompèu Fabra. .. 162 

JJ). Joseph Alcoverro y Carós en defensa de les seves esmenes. 162 

^smena de D. Ramón Goig . 163 


Comunicacions 


bel Prof. Pier Enea Guamerio de Pavia: 

^ Brevi aggiunte al lessico algherese . 165 

p'En Joan Palomba d’Alguer: 

L La Gramàtica del dialecte modern alguerès. 168 

De N Antoni Ciuffo d Alguer: 

, Influencia de l’italià y diferents dialectes sards en l’alguerès... 170 

jDel M. I. D. Vicens Serra y Orvay d’Ivissa: 

: Apreci en que es tinguda a Eyvissa la llengua pròpia. 183 

Ullada dalt dalt a algunes qüestions de gramàtiga eyvissenca. 186 

D. Pompèu Fabra de Bilbao: 
r , Qüestions d’ortografia catalana: 

I. La lletra h. ... 188 

II. La 1 palatal .. 194 

III. La r muda . 200 

IV. L'accentuació grafica .. 204 

V. La lletra ç. . 212 

VI. Varia . 216 

De Mn. Antoni Navarro de Montclar: 

r.i El català a-n el Ribagorça. 222 

Del Dr. D. Àngel Sallent y Gotés de Tarrassa: 

7 < Etimologies catalanes. 232 

Del Dr. D. Antoni Rubió y Lluch, de Barcelona: 

*!#■ La llengua catalana a Grècia. 235 

(Del P Lluís Fullana d’Ontinyent: 

Ullada genera] sobre la Morfologia Catalana. 249 

Del Dr. Mn. Marian Grandia de Barcelona: 

Formació de la paraula catalana. — Sufixsos guturals . 283 

Pel P. Jaume Nonell S. J. de Manresa: 

;.i Necessitat de redimir la prosòdia catalana de la influència castellana. 288 

De D. Gabriel Nogués y Garcia de Barcelona: 

;,i Crítica d algunes formes errònies del llenguatge escrit. 300 

o Importància de la Etimologia pera l’estudi científich de les llengües. 306 

Pe D. Emili Vallès de Barcelona: 

Perquè ’l Congrés se ficsa tant en la defensa de la Sintacsi?. 309 

De D. Joan Bardina de Barcelona: 

}; Guia pedagògica pera escriure les vocals àtones duptoses ce y ou . 314 


Digitized by ^oooie 


































699 


Pl. 


Del Germà Ramón Orlandis y Despuig S. J. de Palma de Mallorca: 

Necessitat del estudi del llati pera fonamentar la filologia catalana. 

De D. Ramón Miquel y Planas de Barcelona: 

Els relatius que y qui . 

De Mn. Esteve Casaponce d'Arles del Tech: 

Diferencies més notables que hi ha entre '1 català parlat a Barcelana y ’l català parlat 

en el Russilló y especialment en el Vallespir. 

De Mr. J. Saroïhandy de Versailles: 

El català del Pirineu a la ralla d* Aragó. 

Del Dr. Fritz Holle de Berlin: 

La frontera de la lengua catalana en la Francia meridional . 

Del Dr. D. Ramón Menéndez Pidal de Madrid: 

Sobre los limites del valenciano . 

De D. Àngel Ruiz Pablo de Ciutadella: 

Rastre que varen deixar en el llenguatge menorquí les dominacions ingleses . 

De Mn. Antoni MA Alcover de Palma de Mallorca: 

La llengua catalana té sintacsis pròpia. •. 

De D. PYancesch d’Albranca de Sant Cristòfol de Menorca: 

Recorts de la dominació mora en la parla menorquina. 

De D. Joaquim Cases-Carbó de Barcelona: 

Notes sobre l’empleu abusiu de la partícula doncs . 

Del Dr. Bemhard Schàdel de Halle: 

JJber die Zukunft der katalanischen Sprachstudien . 

Versió catalana de Mn. Alcover. 

De D. Víctor Oliva de Vilanova y Geltrú: 

Documents sobre ’l català parlat a Sopeira (Aragó). 

De D. Michel Ventura de Madrid: 

Transcripció etymològica dels signes grecs X, Cp, p, 0, V. . 

De D. Joseph Ma Arteaga Pereira de Barcelona: 

Ullada general a la fonètica catalana. El seu caràcter propi dins la familia novo-llatina. 
De D. Gabriel Alomar de Palma de Mallorca: 

^Es indispensable pera la vida i progrés de la nostra llengua, l’unificació absoluta de 
l’ortografia catalana?. 


>1 

317 

') 

322 

U 

m 

331} 

33f> 

34</ 

340 , 

360 

il 

400 

404* 

4 $ 

4 <$S I 


SECCIÓ LITERARIA 


Sessió de Constitució..*. 

Primera Sessió. 

Segona Sessió.'. 

Tercera Sessió. 

Quarta Sessió. 

Quinta Sessió. 

TEMA I. — La nostra llengua en les obres literàries: 

D. Joaquim Ruyra y Oms en defensa de les seves conclusions. 

TEMA II. — Importància y necessitat dels estudis gramaticals per tota la literatura y es¬ 
pecialment per la nostra: 

D. Gregori Artizà en defensa de les seves conclusions. 

Esmena de Mn. Alcover . 

TEMA III. — La literatura catalana £ha de concedir a un dialecte determinat el predo¬ 
mini absolut demunt tots els altres? £ha de mantenir y utilisar les diferentes va¬ 
rietats dialectals? 

D. Joan Maragall en defensa de les seves conclusions.* 

TEMA IV. — La versificació catalana: 

Mn. Lluís Viladot en defensa de les seves conclusions. 

Esmenes adicionalb del Dr. D. Joseph Falp y Plana . 

Esmenes de D. Manuel de Montoliu . 

Esmena de D. Joseph Falp y Plana . 

Esmena de D. Benet de Pomés . 

TEMA V. — Necessitat urgent per empendre el camí de la perfecció del llenguatge escrit, 
de la publicació del inventari general del idioma català format per D. Mariàn 
Aguiló y Fuster: 

Conclusions de D. Lluís B. Nadal . 




><[ 

{» 

1 » 

47 ^ 


48 £l 


489 

494 

497 

498 
49ÍK 
4901 

*/r 

\{) 

603 > 


/ 


Digitized by <^.000 Le 

































700 


PI. 


Esmexa de D. Joan Givanel . 500 

COMUNICACIONS 

De D. Mateu Obrador y Bennassar de Palma de Mallorca: 

L’edició original de les obres de Ramón Lull. 501 

De D. Joan Alcover de Palma de Mallorca: 

La llengua catalana es entre nosaltres la única espressió possible del escriptor-artista. 607 

Pboposició del Dr. Eberarth Vogel de Aachen. 610 

De D. Francesch Carreras y Candi de Barcelona: 

La proto-historia de la Llengua Catalana. 511 

De Mn. Miquel Costa y Llobera de Palma de Mallorca: 

No hem de permetre que la llengua catalana sia esclava ni tributaria de cap altra 

llengua. 516 

De Mr. Amadée Pagès de La Rochelle: 

Observations sur Vutilité d’une édition critique d'Ausias March pour Vètude de la langue 

et de Vortographe catalanes .*. 519 

De D. Joaquim Miret y Sans de Barcelona: 

Patrius Sermo. Documents en català vulgar del temps del Rei En Jaume I. 622 

Del Dr. D. Antoni Bartomeus de Barcelona: 

Necessitat de reconstituir el llenguatge mèdich-biològich català. 530 

De D. Juli Delpont de Perpinyà: 

Lo català al Rossilló. 636 

De Mr. R. Foulché-Delbosc de París: 

La Bible en catalan . 538 

De D. Joan Givanel y Mas de Barcelona: 

Necessitat de publicar una Biblioteca clàssica catalana pera la formació del Diccionari. 541 
De Mr. Joseph Calmette de Dijon: 

Les documents épistolaires d'archives y Vhistoire de la langue . 545 

De Mn. J. Blazy de Perpinyà: 

Consolidació del català al Rosselló, Vallespir y Conflent. 650 

De D. Guillem Reynés de Palma de Mallorca: 

Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnichs, y en l’art de 

construcció. 553 

De D. Joan Torrendell de Palma de Mallorca: 

Trascendencia del periodisme pera la propaganda y consolidació del Renaixement y 

restauració de la nostra llengua... 565 

De D. Diego Ruiz de Barcelona: 

Vitalitat de la llengua catalana. 558 

De D. J. Massó Torrents de Barcelona: 

Conveniència de l’estudi.dels nostres clàssics per la reconstitució de la llengua. . . 560 

Del Dr. D. Cosme Parpal y Marquès de Barcelona: 

Poesia popular menurquina. 662 

De Mn. Llorens Riber y Campins de Palma de Mallorca: 

Missió dels escriptors en quant al manteniment de la puresa y unitat del català. . . 665 

De D. Manuel de Montoliu de Barcelona: 

Moviment assimilista de la literatura catalana en els temps moderns. Conveniència de 

que ’s fassin moltes traduccions i esment ab que cal feries. 569 

Dc Mr. L. Barrau-Dihigo de Paris: 

Les manuscrits latins et le texte catalan des «Gesta eomitum barchinoncnsium». ... 574 

Del Dr. D. Adolfo Bonilla y San Martin de Madrid: 

Las novelas catalanas de caballerias y «Tirant lo Blanch ». 577 

SECCIÓ SOCIAL Y JURÍDICA 

Sessió de Constitució. ( . 587 

Primera Sessió. 688 

Segona Sessió. 689 

Tercera Sessió. 590 

Quarta Sessió. 691 

Quinta Sessió. 693 


Digitized by Cnooole 






































701 


Pl. 


TEMA I. — La llengua catalana y els poders públichs. Protecció que aquests li deuen: 

Conclusions de D. Joseph Bertràn y Musitu . 694 

Esmenes de D. Miquel Argimón . 694 

Esmenà aclaratoria del Molt litre. Dr. D. Antoni M > Alcover . 696 

Esmena adicional de D. Joan Ventosa y Calvell . 696 

Esmena de D. Francesch Cambó . 696 

Esmena de D. Joaquim de Bertran y Calderó . 696 

Esmena y adició de D. Benet de Pomés . . 696 

D. Carles Francisco y Maymó en defensa de la seva esmena. 697 

Rectificació del senyor Francisco y Maymó . 698 

TEMA II. — Manera com se reforçaran y consolidaràn els vincles de solidaritat natural en* 
tre’ls pobles de llengua catalana assegurantse el pervindre de la nostra literatura: 

Conclusió de D. Joaquim Cases-Carbó . 699 

Esmenes de D. Benet de Pomés . 600 

Esmena adicional de D. Carles Francisco y Maymó . . . 601 

D. Carles Francisco y Maymó en defensa de la seva esmena. 601 

Esmena de D. Joaquim de Riba de Sanz . 603 

TEMA III. — La llengua catalana es l’única apta, tractantse de catalans, pera l’educació 
integral dels nois y dels grans: 

D. Joan Bardina en defensa de les seves conclusions. 604 

Esmenes de D. Andreu Cabré y Bru . 614 

D. Andreu Cabré y Bru en defensa de les seves esmenes. 614 

Esmenes de D. Benet de Pomés . . 616 

Esmena de D. Antoni Gavaldà . 616 

Esmena adicional de D. Geroni Martorell .. 617 

Esmena adicional de D. José Udina y Cortiles . 617 

Esmenes de D . Felip Soler . 617 

D. Felip Soler en defensa de les seves esmenes. 618 

Rectificacions del senyor Bardina . 620 

TEMA VI. — Necessitat de que l'Estat concedeixi una amplia llibertat d’ensenyansa, que 
permeti donaria segons la manera d’esser, sentir y parlar dels habitants de Ca¬ 
talunya: 

D. Francisco de P. Maspons y Anglasell en defensa de les seves conclusions. 024 

Esmena y adició de D. Benet de Pomés . 626 

Esmena adicional de D. Carles Francisco y Maymó . 626 

D. Carles Francisco y Maymó en defensa de les seva esmena. 627 


COMUNICACIONS 

De D. Joseph Pella y Forgas en nom de la Acadèmia de Jurisprudència y Legislació de 


Barcelona: 

Necessitat de reconstituir el llenguatge jurídich català. 629 

De D. Frederich Barceló de Barcelona: 

Necessitat de popularisar la lectura dels textes genuins catalans. — Gran oportunitat 

de les Associacions de Lectura a tal objecte. 632 

De Mn. Joan Aguiló de Manacor: 

Fronteres de la Llengua Catalana y Estadística dels que parlen en català. . . . 638 

De Mr. Jean-A. Brutails de Bordeaux: 

Le droit andorran. Sa formation et son évolution . 644 

Del Dr. D. Joseph Franquesa y Gomis de Barcelona: 

Hem de defensar la nostra llengua y reivindicar tots els seus drets. 661 

De D. Francisco Albó y Marti de Barcelona. 

L’ús de la llengua pròpia considerat com un dret. — Necessitat de respectarlo y ga- 

rantirlo totalment en la vida jurídica integral dels catalans. 666 

De D. Enrich Prat de la Riba de Barcelona 

Importància de la llengua dins del concepte de la nacionalitat. . . . 666 

Acta de la SESSIÓ DE CLAUSURA. 671 

Versos llegits per son autor D. Teodor Llorente. . . . 674 

Discurs (en estracte) de D. Raymond d'Abadal . 676 

Discurs de clausura del Molt litre. Dr. D. Antoni Ma Alcover . 678 

Conclusions definitives posades a votació . 681 

Taula de votacions. 694 


Digitized by Unooole 









































Digitized by 


Aquesta edició limitada a MMM exemplars y C especials 
en paper satinat, s'acabà d'estampar a l’im- 
prenta d’En Joaquim Horta pels vols de 
Sant Jaume de MCMVIII, sots la cura 
y esment de D. Emili Vallès, 

Membre de la Comissió 
Executiva. 


Digitized by 



Digitized by 


Googl 


Digitized by ^.ooQle 



Digitized by ^.ooQle 



Digitized by 



Digitized by 



Digitized by ^.ooQle 



Digitized by 



This book should be retumed 1 
the Library on or before the last dal 
stamped below. 

A flne of five cents a day is inourre 
by retaining it beyond the speoifie 
time. 

Flease return promptly. 




Digitized by LnOOQle 




imer Congres internacional oe la 
dener Library 002907130 

iii·mn·H 

3 2044 086 621 000
Internet Archive Audio

Featured

Top

Images

Featured

Top

Software

Featured

Top

Texts

Featured

Top

Video

Featured

Top

Mobile Apps

Browser Extensions

Archive-It Subscription

Save Page Now

Full text of "Primer congrés internacional de la llengua catalana, Barcelona, octubre de 1906"

See other formats
